Com sempre enfilem el cap de setmana amb l´ humor de Jaume Desola...












miradasdesola-sol



Font :

http://www.lavozdepinares.com/

Segurament que aquesta noticia interessarà a col·leccionistes de revistes antigues...

'L'Amic de les arts', una revista sitgetana dels anys 20, torna a les llibreries en forma de facsímil
La revista d'avanguarda de Sitges 'L'Amic de les arts' torna a les llibreries catalanes en forma de facsímil

Sitges
Ult. Act. 12.06.2008 - 12:05 hs

La revista d'avanguarda de Sitges 'L'Amic de les arts' torna a les llibreries catalanes en forma de facsímil. El Consell Comarcal del Garraf i l'Ajuntament de Sitges han impulsat la reedició d'aquesta publicació arran de la iniciativa d'edicions i propostes culturals Andana.

Els 1.200 exemplars d'aquesta edició facsímil inclouen els 31 números de la revista que van arribar a publicar-se. La publicació que ara es podrà trobar a les llibreries té 288 pàgines i es podrà adquirir per uns 90 euros. Salvador Dalí, J.V.Foix, Joan Miró i Federico García Lorca són algunes de les nombroses personalitats de l'època que hi van col·laborar i que recull aquesta reedició.
http://www.avui.cat/cultura_comunicacio/

(foto/M.Trives/arxiu Diari de Cubelles)

En aquets dies en que tenim dificultat a l´hora de comprar peix i a més car,aquest article de Joan Barril mereix una lectura i més.

Com sempre Barril, genial !!!!!!!!!!!

LOS DÍAS VENCIDOS // JOAN BARRIL

Chanquete se muere

JOAN BARRIL

En las cartas de los restaurantes de la Barceloneta de principios del siglo XX hay algo sorprendente. En aquellos tiempos, el pollo era más caro que la langosta. La explicación era que, mientras que el pollo de corral había que alimentarlo, la langosta era un animal que salía del mar agarrado a las redes y tenía un precio mucho más asequible. Este fenómeno fue variando a lo largo del siglo pasado. Mariscos y pescados que no pasaban del rancho de los pescadores llegaron a las grandes mesas. El ancestral bacalao en salazón ha experimentado una subida más que notable. Otros manjares como las espardenyes, otrora conocidas por los pescadores con el sugestivo nombre de cagarros de mar, hoy llegan a las lonjas importadas de otros bancos. Incluso los humildes y exiguos erizos de mar se cotizan al alza. Este fenómeno afecta fundamentalmente al pescado, no así a los productos de la tierra, que se mantienen dentro de la lógica inflacionista general.

La pesca --que no la acuicultura en alza-- es todavía una de las industrias que más se acerca a la primitiva subsistencia de los pueblos cazadores. Para que la pesca se produzca han de coincidir en un determinado punto del mar el pescado y el pescador. Eso que parece una obviedad ha merecido de los distintos países una especial protección de sus aguas territoriales, hasta el punto que hace unos años se produjo frente a las costas de Labrador y Terranova un conflicto pesquero, la guerra del fletán, que llevó a la sorprendente ruptura de relaciones diplomáticas a dos estados tan poco conflictivos como España y Canadá. Cada día aumenta la población ictiófaga y cada día los caladeros próximos se ven más menguados. "Habrá un día en el que el pescado se acabará", me decían de pequeño. Y siempre miraba los ojos del lenguado como si fuera el último lenguado de mi vida.

La paradoja se está produciendo ahora. Se nos está acabando el petró- leo antes que los peces. Las flotas pesqueras asumen con responsabilidad las vedas ecológicas, pero cuando esas vedas se acaban y empieza la temporada, el gasóleo es demasiado caro. El gasóleo es demasiado caro para todos, para el pescador y para el tractorista, para el dueño de un coche que compró con la pretensión de ahorrar y para el transportista de corto o largo recorrido. Difícilmente la protesta de los pescadores va a ser atendida con subvenciones al gasó- leo pesquero, porque entonces llegará la reclamación de todos los consumidores de gasóleo profesional, sean terrestres o marítimos. Lo que es evidente es que tal vez se esté acabando la pesca cercana y que las lonjas se nutrirán de especies procedentes de otros caladeros donde el precio del petróleo viene compensado por las grandes capturas. De la misma manera que murió Chanquete, el legendario pescador televisivo de Verano Azul, también morirá una práctica artesanal y arriesgada que no parece merecer de la Administración la ayuda necesaria. Lo dijo el pintor Sorolla en uno de sus cuadros más trágicos: "¡Y aún dicen que el pescado es caro!". Tal vez el ministerio pretenda que los pescadores vuelvan a faenar a la mar con su decorativa vela latina y la fuerza de los remos. Igual que Chanquete, vamos.

http://www.elperiodico.cat/

Notícies - Serveis a les persones

08/06/2008
El tradicional dinar de la gent gran de Cubelles, que es va celebrar diumenge 8 de juny, va ser un èxit rotund. Unes 600 persones es van aplegar al Pavelló poliesportiu municipal per a celebrar l’acte de cloenda de la Setmana de la Gent Gran, que ha comptat amb una notable participació en tots els seus actes.

L’edició d’enguany s’ha destacat pel canvi de les taules allargades per les rodones, amb les cadires vestides com si d’un casament es tractés. Pel menú de luxe, composat per canelons de primer; fricandó de segon; postre i cafè, tot regat amb vi i cava, de la Festa de la Verema 2007 cedit per la regidoria de Dinamització Econòmica.

La jornada va servir també per lliurar els premis dels campionats de dòmino i billar que s’han organitzat en aquesta setmana. Els vencedors en la categoria de dòmino van ser Paco Moreno i Francisco Sierra, que van precedir a Josefina Etais i Roser Gallemí (2nes.) i Joan Imbernon i Pepita Estarlich (3ers.). En la modalitat de billar, el vencedor va ser Manel Mata, seguit dels germans Joaquin i José Gotor, segon i tercer classificat respectivament. També va haver premis per als participants. En quant als reconeixements de la Diada de la Gent Gran, els casals d’avis de la vila van atorgar els seus tradicionals guardons al soci o sòcia de cada entitat que s’ha destacat al llarg de l’any per la seva participació en les activitats socials. El Casal d’Avis Caixa Penedès va escollir a Alfonso Pedro Avinyó, històric membre de l’entitat, mentre que el Cimblanc va reconèixer la tasca de Leonor Domínguez. Pel que fa als guardons de Padrí i Padrina, els escollits van ser Alfons Pericay i Teresa Coll, que van ser l’home i la dona més grans entre els assistents al dinar de cloenda.

El dinar, que per primera vegada servia l’empresa de càtering Cal Blay, va tenir una excel·lent acollida i una millor valoració per part dels assistents. Aquests, de forma gairebé unànime, van oferir una ovació als cambrers i cuiners de l’empresa en reconeixement a la seva tasca.

Font clikeu a...

http://www.cubelles.cat/

Informació enviada per La Fita

Excursió de La Fita a Tarragona Romana

Preu dinar + visita guiada +autocar = 34 euros

Sortida ,a les 9 h a la plaça mercat,dissabte 28 de juny

Per reserves :

Dilluns de 16h a 17,30,despatx nº5, Centre Social

enviar e-mail dones_lafita@yahoo.es

Enviat per l´Associació de dones de Cubelles La Fita

L´Associació de dones La Fita va trasmetre un comunicat enviat per l´ L'ADPC en que es promou una Campanya per l'abolició dels anuncis de contactes als diaris generalistes.

Va ser publicat al nostre blog http://www.doneslafita.blogspot.com/

i nosaltres sensibles amb el tema en qüestió volem informar i adreçar a on signar a favor d´aquesta Campanya per l'abolició dels anuncis de contactes als diaris generalistes ,A LA QUE TAMBÉ ENS ADHERIM !!!!!!!!!!!

Envia la teva adhesió a la Campanya al correu adpc@adpc.cat i convida a amigues,amics i associacions

Heu d´indicar les dades:

Nom
Professió
Correu electrònic

Nom Associació
Correu electrònic


* L'ADPC és una associació professional d'ambit català, regulada per estatuts propis, que agrupa a dones que treballen en els mitjans de comunicació.
Els objectius del'ADPC s'orienten en la millora de la situació professional de les periodistes, d'acord amb la gènesi de la seva història.
Els seus Estatuts van ser aprovats el mes de juny de 1992, convertint-se en la primera associació de dones periodistes de tot l'Estat espanyol.
L'ADPC està vinculada a la Red de Periodistas Europeas, de què forma part des de 1993. També manté contactes amb altres xarxes de periodistes d'Europa i amb associacions de dones periodistes de França, Alemanya, Anglaterra i Itàlia. A més, des de l'any 2005 és membre fundadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores.

Comunicat enviat per ADPC

L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ens plantegem, una vegada més, endegar una campanya llarga per aconseguir que s'eliminin les pàgines d'anuncis classificats dels diaris que fan referència a contactes, cites, etc.
Avui en dia que les publicacions generalistes dediquin pàgines a la compravenda sexual, activitat que en general encobreix tràfic de blanques i altres negocis dubtosos, ens sembla del tot inacceptable a més d'hipòcrita.
Volem convidar a altres associacions de dones i entitats per a què se sumin a aquesta denúncia i entre totes i tots fer força.
Volem recordar els diaris que ja han donat el pas suprimint aquestes pàgines: 20 Minutos, Avui i El Público, a qui reiterem la nostra felicitació. Per tant seria bo que ara ho fessin els que queden, entre d'altres, El Mundo, La Vanguardia i El Periódico.

Iniciarem la campanya, obrint un espai de denúncia i de debat a la nostra pàgina web, http://www.adpc.cat/, per recollir tots els suggeriments i opinions, per dir una vegada més públicament que no estem d'acord que uns mitjans de comunicació en algunes de les seves pàgines degradin i humiliïn les dones amb anuncis i fotografies que proclamen la compravenda del cos.
Volem recordar que en algun moment, i no fa gaire, una Comissió del Govern Central ja va acordar una recomanació per a què els mitjans suprimissin aquestes pàgines, mesura que creiem no s'ha portat a terme.
Pensem enriquir aquest comunicat, i avalar-lo amb les signatures individuals i d'entitats, publicar-lo al nostre web, i evidentment enviar-lo amb carta als directors dels diaris que tenen pàgines que atempten contra la dignitat de les dones.

Envia la teva adhesió i convida a amigues i associacions.

http://www.adpc.cat/

MILA ARCARONS parla en el seu blog de.... L´EIX DIAGONAL

L'EIX DIAGONAL. DESPRES de 9 ANYS....AVANÇA.

Avui el govern ha donat llum verda a les obres de l'Eix Diagonal. Ja era hora!!!!!. Una carretera reclamada fa molts anys. Crec recordar que la primera vegada que vam parlar-ne els socalistes - i li vam donar aquest nom - va esser l'any 1998 a Vilanova i la Geltrú . En un miting al Teatre Principal , de recolzament a Sixte Moral el candidat socialista, Jordi Valls de Manresa en va fer referencia. Han passat molts anys i avui s'ha concretat una mica més.

He fet una declaració a la premsa que vol expressar satisfació . Més o menys diu el que escric tot seguit:

EL PSC vol recordar que els pobles i les ciutats del Garraf i l’Alt Penedès, els seus Ajuntaments, han estat protagonistes actius a l’hora de reclamar al Govern de Catalunya l’execució de les obres de l’Eix Diagonal . Fer realitat aquesta carretera ha suposat anys de treball . Malgrat alguns qüestionessin en a principis d’any si seria realitat enguany , es evident que ara es comença a concretar la carretera amb l’encàrrec a l’empresa publica GISA dels tràmits necessaris per a la licitació i adjudicació de les obres

SEGUIR LLEGINT A ....

http://milaarcarons.blogspot.com/

"Pic&Jazz"

El proper 12 de Juny, dijous, un "Cara a cara" musical,
serà el só d'una guitarra en front de la percusió.

NICO BALL Guitarra
MARTIN MALUCO PERALTA Percusió

L'horari d'actuació serà de 19.30h. fins les 21.00h.

Aforament limitat

Jacint Verdaguer nº 20

pic-jazz@wanadoo.es

Relacionat amb el tema de les eleccions a Estats Units i l´opinió de una dona i molt reconeguda actriu com Susan Sarandon respecte als candidats favorits ,Hillary Clinton i Obama.

PRESENCIA EN ESPAÑA DE UNA DESTACADA ARTISTA ESTADOUNIDENSE

Susan Sarandon dice que a Hillary Clinton "solo le interesa el poder¨
La intérprete asegura en Madrid que la senadora "no movió ni un dedo contra la guerra de Irak"

MERCEDES JANSA

MADRID
El talento, basado en la intuición, y el compromiso político acompañan a Susan Sarandon en casi todos sus trabajos cinematográficos y en cualquier rincón del mundo que visite. Así ocurrió ayer en Madrid donde presentó Aritmética emocional, su último papel protagonista, y compartió en una larga y masiva rueda de prensa sus reflexiones, críticas y serenas, sobre el cine y la política. El filme, con la segunda guerra mundial como telón de fondo, le sugiere que es importante recordar, "siempre y cuando se sepa perdonar".

A los 61 años, Sarandon ha demostrado en varias ocasiones que no tiene pelos en la lengua, como en estos años de mandato de George Bush en los que está segura de que ha tenido pinchado el teléfono y "la gente ha pasado miedo". El temor fue inculcado por la Administración republicana a propósito de la guerra contra Irak y supuso un "recorte en las libertades civiles" con el que la prensa norteamericana "colaboró".

Ante la cita electoral de noviembre y con unas primarias apasionantes para hacerse con la candidatura del Partido Demócrata, Sarandon no pudo --ni quiso-- escurrir el bulto, y con las tablas que da la experiencia habló del tema, que no era otro que Barack Obama. Aunque ella prefirió al principio a John Edwards, supo que un blanco normal y corriente no tenía nada que hacer frente a la primera mujer y al primer negro que aspiraban a la Casa Blanca.

LA GUERRA DE IRAK

El triunfo de Obama, al que conoció hace poco, le parece "fantástico". "Es el cambio, ha salido de la nada, escucha, es curioso, ha viajado, sabe del mundo y está dispuesto a dialogar con los que representan una amenaza, no amenazarlos", dijo la protagonista de Pena de muerte. Seguir con la doctrina republicana de que no se habla con el que supone una amenaza, en referencia a Irán, país al que no citó, es una "grandiosa estupidez".A Hillary Clinton, por el contrario, sólo "le interesa el poder", añadió. El que sea una mujer no es un valor añadido para Sarandon, que considera que "hay muchas mujeres capaces de hacerlo mejor que ella". "No basta con ser mujer, hay que aportar algo más", dijo, y recordó que la esposa del expresidente "no movió ni un dedo contra la guerra de Irak". Por todo ello, sería "hipócrita" que hubiera sido candidata a la vicepresidencia.

En el filme En el valle de Elah, Sarandon tiene un pequeño papel como madre de un soldado desaparecido tras regresar de Irak. Activista contra la guerra que inició Bush, la actriz considera que lo importante es que el próximo presidente de EEUU cambie la política exterior de su país y la mala imagen que tienen sus compatriotas en el resto del mundo. Para la protagonista de Thelma y Louise lo lamentable en su país es que se le hurta información a los ciudadanos y que, a diferencia de otras contiendas anteriores, no se da voz a los soldados que regresan del frente, al que han ido como voluntarios, al contrario que en Vietnam, que fueron reclutados, una razón por la que muchas familias se vieron implicadas.

En contra de lo publicado, Sarandon no tienen intención de abandonar EEUU si gana las elecciones el candidato republicano John McCain, cuya política exterior y temperamento son "peligrosos". En esa situación, "pensaría en la seguridad de mi familia y consideraría si es seguro quedarme a vivir en Nueva York". Pero de ahí a dejar el país, va un trecho. Como ella misma aclaró, "hace ocho años que no estoy contenta y no me he ido".

més informació a....

Susan Sarandon dice que a Hillary Clinton "solo le interesa el poder"

http://www.elperiodico.com/