Cubelles

Espectacular incendi de neumàtics a Cubelles
El foc ha calcinat bona part d'una finca on s'emmagatzemaven rodes velles als afores del municipi

Per VD 01/09/2007 10:08:29

Un espectacular incendi ha calcinat aquesta matinada des d'un quart de cinc un desballestament de neumàtics al municipi de Cubelles. El foc s'ha iniciat per causes que encara es desconeixen i ha mobilitzat una desena de dotacions dels bombers.


La intensa columna de fum negre es feia visible des de diferents punts de la comarca. Des de la web municipal, l'Ajuntament de Cubelles ha informat que "el fum no és tòxic per a la ciutadania", però ha recomanat tancar les finestres per evitar que entrin partícules sòlides en suspensió, no practicar esport al carrer i que les persones amb problemes respitatoris prenguin evitin sortir al carrer. Les flames s'han estès ràpidament pel magatzem de reciclatge del Camí de les Trones, ja que les rodes s'han convertit en combustible per l'incendi. Finalment els bombers han optat per fer un tall foc dins de la finca retirant una part de les rodes que encara no havien cremat per evitar la propagació de l'incendi. Igualment, han decidit llençar terra amb excavadores sobre els neumàtics que encara cremaven, ja que l'aigua no era suficient per extingir el foc.

De moment, els bombers no han facilitat les dades de l'incendi, com ara el nombre exacte de dotacions terrestres que hi han treballat ni l superfície cremada pel foc.

L'alcalde accidental de Cubelles, Joan Albet, ha informat que "el fum no és tòxic per a la ciutadania", tot i que ha reconegut que "les partícules sòlides en suspensió cauen en tot el recorregut de la paràbola que fa el fum". Joan Albet ha volgut fer un "agraïment" als membres del Grup Riscos Cubelles, que estan fent tasques d'intendència davant la magnitud de l'incendi, i a les empreses d'excavadores locals per la seva "total disposició a col·laborar amb els Bombers de la Generalitat en les tasques d'extinció".


http://www.vilanovadigital.com/

El proper 7 de setembre es dóna el tret de sortida a la vintena edició de la Festa de la Verema
El principal canvi consisteix en el nou sistema per escollir la Pubilla Infantil i la Pubilla de la Verema

El proper 7 de setembre es dóna el tret de sortida a la vintena edició de la Festa de la Verema, que per setè any consecutiu anirà acompanyada de la Fira de la Verema. La regidoria de Dinamització Econòmica i Comerç és l'encarregada de liderar una festa i fira que podria patir grans canvis de cara a l'edició del 2008.

El principal canvi consisteix en el nou sistema per escollir la Pubilla Infantil i la Pubilla de la Verema. La regidoria ha volgut implicar a les entitats veïnals, a les quals ha demanat que proposin una candidata a cadascuna de les dues categories. Així mateix, l'elecció es va fer el 31 d'agost, en un acte convocat a l'efecte al Centre Social. Tot i això, no serà fins el 8 de setembre quan es donarà a conèixer el nom de les guanyadores, que rebran els habituals regals i premis de la organització i de les entitats i empreses col·laboradores.

Divendres, 7 de setembre

Els actes s’inicien a les 7 de la tarda, amb la inauguració oficial de la XX Festa de la Verema i 7a Fira Comercial i l’obertura dels estands a la plaça del Mercat, recinte habitual de la Festa i Fira. Un cop les autoritats hagin completat la passejada pel recinte, a les 8 del vespre hi haurà l’acte protocol·lari de lliurament dels Pàmpols Verema 2007. Aquests premis, els guanyadors dels quals són una sorpresa fins al mateix moment d’anunciar-los, s’atorguen a persones, empreses o col·lectius que s’han destacat en la seva defensa i promoció del món del vi i el cava al llarg de la seva trajectòria professional.
A 2/4 de 9 del vespre arriba un dels actes més tradicionals, la trepitjada del raïm i el tast del primer most. Com en les dues darreres edicions, aquest acte estarà protagonitzat per un grup de nens, acompanyats per la Pubilla Infantil de la Vila. La comitiva arribarà dalt d’un tractor on els esperaran l’entranyable Josep Cuscó i els petits trepitjadors de l’edició anterior, que els donaran el relleu. A les 10 de la nit es tancarà la jornada amb la cantada d’havaneres amb el grup a Atotavela.

Dissabte, 8 de setembre

A partir de les 11 del matí, i fins a les 2 de la tarda, les atraccions infantils seran gratuïtes, mentre que fins a l’1 de la tarda s’organitzaran tallers variats i jocs infantils, amb la col·laboració del Centre d’Esplai Kitsch.
També d’11 a 1, el Centre Fitness Cubelles organitza classes obertes de gimnàstica per a gent gran i aeròbic infantil per a nens a partir de sis anys. La mateixa empresa és l’encarregada de la organització del taller de batuka per a totes les edats, a les sis de la tarda al recinte.
Una altra de les novetats de l'edició d'enguany arriba a les 6 de la tarda, a la Sala d’exposicions del Centre Social, amb la celebració del Curs de Tast de vins i caves. Aquesta activitat, que es recupera després de molts anys, compta amb la col·laboració de l’Institut Català del Vi (INCAVI) i els cellers Vega de Ribes i Can Ramon, Viticultors del Montgròs, ambdós cellers pertanyents a l’Associació de Viticultors del Garraf.
Tot i el canvi d'organització en l'elecció de les pubilles, serà dissabte a les 19:30h del vespre que es faci l'acte oficial en què és donarà a conèixer les que seran les noves Pubilla i Pubilla Infantil 2007 així com les seves respectives Dames d’Honor.
Seguidament, i en commemoració dels 20 anys de la celebració de la Festa de la Verema, un grup de joves de la vila, acompanyats de l'històric Josep Cuscó, faran la Trepitjada Especial "20 Anys de Verema". Els actes s'acabaran amb el tradicional ball de la Festa de la Verema, amenitzat per l’Orquestra Celimar.

Diumenge, 9 de setembre

Es clourà aquesta vintena edició amb més actes des del matí fins a la nit. Aprofitant el pont amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, l'11 de Setembre, els actes s'allargaran fins a la mitjanit.
A les 11 del matí s'obrirà el recinte amb la setena Trobada de Col·leccionistes de Plaques de Cava. L'activitat es reprendrà a les 6 de la tarda, amb l'inici de les exhibicions de l'Associació de Balls de Saló Tempo de Ball, amb l'espectacle "Viu el Ball"; i el Centre Fitness Cubelles, amb l'exhibició de taekwondo i aeròbic infantil a càrrec dels alumnes del centre.
El darrer acte programat arrenca a les 10 de la nit. Es tracta de la cercavila dels artistes del Grup Nulgur, provinents de la península de Kamtxatka, situada a l’extrem est de Rússia. Es tracta d'una nova edició de la mostra folklòrica cultural d'arreu del món que des de fa tres anys es mostra al voltant de la Festa i Fira de la Verema.
Repetint la fórmula exitosa de la passada edició, la regidoria torna a apostar per oferir durant tot el cap de setmana una mostra d'oficis artesans. Es tracta de donar a conèixer professions, avui en dia en total desús, tal i com es treballaven fa molts anys.
Les demostracions s'iniciaran divendres, en què un artesà ensenyarà al públic assistent com es teixia amb el teler. Dissabte, serà el torn de l'afilador i l'escloper, mentre que diumenge la demostració finalitzarà amb la mostra de l'ofici de boter. El dia de la cloenda, a més, durant tot el dia es realitzarà un taller artesanal de l’ofici de treballar el cuir. Els nens i nenes que hi participin podran aprendre a confeccionar una llibreta antiga o una bosseta per guardar monedes.

Font: Ràdio Cubelles
RàdioCubelles.NET. Dijous, 30-08-2007

Ens ho mereixem?

Marta Pessarrodona / Escriptora i traductora

Una frase feta i cruel és la de si ens mereixem els governs que tenim. Si llanço la pregunta a la primera televisió nostrada, la meva resposta és no, no ens la vam merèixer, per exemple, dilluns a la nit. Intentaré explicar-me, bo i tenint en compte que un programa tradicional, 30 minuts, que generalment vèiem per la 3, ara el veiem pel 33, que dimarts, l'endemà de l'aniversari de la mort de Diana, va intentar esmenar la plana del dia anterior. Hi ha tant desfici per Diana a ca nostre? Deixo la pregunta en l'aire. Fa deu anys, el dia 27 d'agost era a Salònica, aquella població grega, macedònica, si no m'erro, on van anar a parar tants jueus catalans al segle XV, i això sí que és històric. (Per cert, mai no hem demanat perdó per aquella expulsió.) A l'hora d'esmorzar va arribar la notícia, certament funesta, de la mort accidental de la princesa Diana a París. Curiosament, els diaris britànics que van arribar en aquella població grega des d'on es divisa el mascle mont Athos (les dones no hi podem pujar) resultaven patètics perquè encara anaven plens de les aventures principesques amb el fill del propietari no britànic dels magatzems Harrods de Londres. A Salònica, vaig intentar, sense èxit, trobar el consolat britànic per signar al llibre de condolences. Al cap de tres dies, ja a casa, ho vaig fer via Internet, mentre se'm posaven els ulls quadrats de tant veure televisió en una caixa quadrada, sovint dita tonta. Sempre creuré que va ser el gran moment de Tony Blair, un fet que ha refermat recentment el film The Queen. Hi va haver molta repercussió aquí del terrible accident? Sí i no, encara que no vam estalviar pronòstics internacionals del tipus final de la monarquia britànica. Previsions que, sens dubte, no s'han acomplert. Moral de la història: una monarquia encara avui és més duradora que no pas un primer ministeri, una cosa que els polítics de tot arreu haurien de recordar i que recordem fins i tot els no monàrquics, com és el meu cas.

EN UN ESTIU QUE HE VIST POCA TELEVISIÓ, em va sorprendre veure anunciat un programa dedicat a Diana i la seva mort per part de la degana de les televisions nostrades. Calia commemorar des d'aquí el funest aniversari? Va ser un programa de factura britànica, que em va produir allò que els anglesos diuen en alemany, Schadenfreude, o alegria perversa. També la televisió britànica pot ser terrible, insuportable, vaig pensar, a tall de consolació. És que cap de les persones que va comprar el programa per infligir-nos-el no el va visionar abans? Indirectament, em va portar a un Shakespeare de títol esmenat: Malson d'una nit d'estiu! I no s'acabava aquí la necessitat del tranquil·litzant per dormir, perquè el va seguir una mostra de la incapacitat catalana per a la coreografia i la dansa, si més no televisives. Una televisió que és capaç de canviar l'hora de les notícies per una retransmissió esportiva, també està molt preparada per oferir la versió secundària d'actors o actrius, o cantants de tots dos gèneres, que triomfen en d'altres canals televisius. Em refereixo al programa 60mania, on Nina no és, al meu entendre, ni una ombra de la que hem vist en d'altres ocasions i canals. Això sí, és un programa d'una correcció política important. Segurament com que aquest estiu els polítics ens han pogut renyar poc, la temperatura i la pluja els ha deixat descol·locats, pel que sembla cal que ens imposin els seus gustos històrico-musicals. Enhorabona per a l'emissora. És clar que, personalment, hauria preferit una Lloll Bertran cantant Yesterday dels Beatles, per exemple, com la setmana anterior hauria preferit que l'actor Pou m'hagués parlat dels musicals (en sap molt) en comptes de veure aparèixer la quota política que, això sí, deu garantir molts nomenaments televisius.

CERTAMENT, ELS ESPECTADORS CATALANS que no ens agrada el futbol ho tenim molt cru pel que fa a la degana de la televisió nostrada. És una realitat que no s'adiu gens amb la del país, al meu entendre. Amb la mínima o màxima mobilitat que sempre suposa l'època estival, em trobo amb un país amb petits museus, com l'Isaac Albéniz de la bellíssima Camprodon, prop de la ratlla que van travessar tants el 1939. O el d'arqueologia de Tona, prop de la plana de Vic, per no parlar dels importants festivals de música, de teatre, repartits per tota la geografia catalana. Això sí que ens ho mereixem, francament, així com treure més rendiment d'allò que ja tenim.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dijous, 30 d'agost del 2007
www.avui.cat

Catalunya rep per habitant la meitat que Aragó i Astúries

El percentatge d'inversions de l'Estat a Catalunya, el País Valencià i les Illes està per sota de la mitjana espanyola el 2007 Ceuta i Melilla són els territoris que perceben més diners per habitant

Sandra Arenas

Que la inversió estatal ha baixat el 2007 a Catalunya fins al 14% no és cap novetat. Lluny del 18,85% que fixa l'Estatut i de les xifres proclamades pel govern del PSOE, aquest és el pitjor govern central pel que fa a infraestructures a Catalunya dels últims vuit anys. La magnitud de la tragèdia es fa encara més evident quan es comparen les xifres per territoris i per habitants.
No és solament que Catalunya estigui per sota de la mitjana espanyola pel que fa a la distribució per habitant. És que un català rep menys de la meitat que un asturià, segons les xifres dels pressupostos generals de l'Estat del 2007. I un aragonès rep gairebé el doble que un català. Són només dos exemples.
Lleugerament per sota de la mitjana espanyola -477 euros per habitant- hi ha Andalusia i Madrid. Catalunya, el País Valencià i les Illes són a la cua del rànquing d'inversió per habitant, juntament amb els canaris i els bascos. La situació al País Basc, però, no es pot equiparar amb la resta dels territoris perquè el règim foral i un sistema de finançament basat en el concert econòmic els permet executar bona part de les inversions en infraestructures al seu territori. Múrcia, Extremadura, la Rioja, Castella-la Manxa, Galícia, Cantàbria i Castella i Lleó estan per sobre de la mitjana espanyola. Aragó i Astúries reben el doble que els catalans i els ciutadans de Ceuta i Melilla són els que més es beneficien de les inversions de l'Estat.
415 euros per habitant
Catalunya rep per habitant 415 euros, un 13,1% menys que la mitjana espanyola. Les diferències són més que remarcables: un habitant de Ceuta en rep 906 i un de les Illes Balears solament 217. En tot cas, Catalunya només rebrà una inversió superior al País Valencià, les Illes, les Canàries, Navarra i el País Basc.
En contra del que seria previsible, el govern central no amaga les xifres. Però queden maquillades per la terminologia. Contradint la majoria de les teories econòmiques, el govern de l'Estat entén que infraestructures només ho són les de transport (ministeri de Foment) i Medi Ambient. Així, no considera infraestructures els projectes sanitaris, educatius, de telecomunicacions, etc. A més, inclou entre les xifres d'inversió les transferències de capital, és a dir, els diners que es donen a la Generalitat per a infraestructures i que ja es compten en els pressupostos catalans. Tot plegat permet a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, afirmar que l'executiu de Zapatero compleix la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Posats a comparar, encara hi ha una altra dada rellevant. Segons l'Observatori de Finançament de Catalunya, l'Estat no empra a Andalusia el mateix criteri que a Catalunya. El criteri d'inversió serà el del pes de la població i no pas el del PIB i es tindran en compte totes les inversions regionalitzables de l'Estat i no solament Foment i Medi Ambient.
Al greuge de les xifres d'inversió s'hi ha d'afegir la inacció que l'acompanya. El 39% de les obres pressupostades no es comencen i la falta d'execució afecta el 58% dels projectes.
·
Notícia publicada al diari AVUI, dissabte, 25 d'agost del 2007