L'Assemblea de Joves de Vilanova es mobilitza en contra del 12-O
Per VD 13/10/2006 9:31:10
L'Assemblea de Joves de Vilanova es va mobilitzar dijous en contra de la celebració del 12 d'octubre, que consideren que és una data que hauria d'haver desaparegut durant la transició. Els joves van improvisar una classe d'història al centre de la plaça de la Vila, malgrat la pluja.
Un centenar de joves es manifestar contra el feixisme
Un grup de membres de l'Assemblea de Joves de Vilanova va reivindicar la supressió de la festa del 12 d'octubre recordant «la massacre indígena de 1492» en una classe que va impartir un professor d'història de l'institut Lluch i Rafecas de Vilanova.Al vespre, l'entitat també va convocar una manifestació antifeixista que va reunir prop d'un centenar de joves. La marxa va recórrer el centre de la ciutat amb crits en contra de la celebració del dia de la Hispanitat i de l'exèrcit espanyol. Alguns dels manifestants van fer pintades en parets i aparadors amb el lema de la marxa. L'Assemblea de Joves continuarà amb els actes de la setmana antifeixista el cap de setmana:
Dissabte s'han preparat activitats infantils a la plaça de les Cols, com ara un recital de rondalles a càrrec de Perot, una actuació del cantautor Pep Roig i una xocolatada popular.
www.vilanovadigital.com
13.10.06
12.10.06
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
CAU EL GOVERN
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
CAU EL GOVERN
Una setmana justa ha tardat en desplomar-se, en col.lapsar-se, un govern nascut fruit d'una decisió electoral dels cubellencs i cubellenques que no deixa altre marge que no sigui el diàleg, el consens i l'aposta per canvis estructurals profunds a l'Ajuntament de Cubelles. El duríssim enfrontament partidista entre l'Entesa, el PSC i ERC ha destrossat un govern que ha fet una mala digestió de la discrepància i una pèssima gestió interna de la negociació de coalició. El meu grup, ICb, valorarà aquest cap de setmana tots aquests dies de declaracions, acusacions i intercanvi de retrets. L'objectiu passa per analitzar la situació amb calma, serenitat i responsabilitat sense caure en lluites partidistes i posant el punt de mira en evitar perjudicis a l'Ajuntament com a Institució i a Cubelles com a col.lectivitat. No nego que aquesta crisi de govern pot amagar la gestió de diversos regidors i regidores que han dedicat el seu temps a fer avançar el pacte de govern: destaco, pel que m'incumbeix de responsabilitat, la reorganització interna del departament de la Policia Local, l'aprovació i posada en marca del Reglament de Participació Ciutadana i l'impuls dels mitjans de comunicació municipals com mai en els darrers vint anys. Cau el govern, és cert, però no ha de caure l'Ajuntament com a Intitució de referència per als ciutadans i aquí la responsabilitat és molt important: l'acció política ha de definir-se per la serietat i la reflexió. La confiança dels ciutadans en política és com un soufflé: costa molt de fer pujar però gens de fer baixar. A Cubelles no ens podem permetre de nou més descrèdit ni polític ni Institucional i menys quan la crisi apareix, de nou, quan parlem de l'Hisenda i de la Recaptació Municipal. 8.-
TRIBUNA: SOBRE LA CALIDAD DE LA DEMOCRACIA
JOAQUÍN ESTEFANÍA
La paradoja del mentiroso
JOAQUÍN ESTEFANÍA
EL PAÍS - Opinión - 11-10-2006
Los sociólogos tratan de explicar el cambio en los comportamientos ciudadanos ante determinados pecados de la democracia: por ejemplo, por qué hay más sensibilidad en unos momentos que en otros -y en unos países más que en otros- ante la mentira y la manipulación política (o ante la corrupción). Mientras nos llega una respuesta convincente, convengamos que la democracia es dinámica, que la impulsamos o retrocede. Como explica el intelectual italiano Paolo Flores D'Arcais, la aniquilación de la verdad y la aniquilación de la democracia caminan al mismo ritmo, constituyen dos indicadores recíprocos y convergentes: las libertades públicas y las mentiras políticas circulan de forma inversamente proporcional.
El grado de tolerancia con respecto a la mentira política es un indicador barométrico de la calidad de la democracia. La mentira es afirmar algo que sabemos falso, con la intención de engañar o confundir. Al mentir, el mentiroso acrecienta su propio poder y reduce el nuestro. El profesor norteamericano Michael P. Lynch (La importancia de la verdad para una cultura pública decente. Ed. Paidós), dice que creemos que el mentiroso está contando sinceramente su verdad y, al creerle, cedemos parte de nuestra libertad en función de la mentira. Pasamos a estar sometidos a la voluntad del otro.
Para que funcionen, las democracias necesitan que sus decisiones sean informadas. Ello significa que los representantes de los ciudadanos han de ser tan veraces como sea posible. "Sin esa sinceridad pública, el ciudadano de a pie", escribe Lynch, "no puede, por ejemplo, tomar una decisión acertada sobre el candidato que mejor representa sus intereses. Y en la medida en que no pueden tomarse esas decisiones, el proceso democrático resultará ilusorio y el poder del pueblo quedará reducido a un mero eslogan". Eso es la democracia herida. José María Maravall (El control de los políticos. Ed. Taurus) insiste en la tesis: los ciudadanos deben tener una capacidad real de premiar o castigar a los políticos; si éstos disponen de mayor o mejor información que los votantes, su control se hará difícil. El control democrático depende de que los ciudadanos dispongan de información verdadera y en tiempo, para atribuir responsabilidades a sus representantes. "Sucederá entonces que las estrategias de los políticos consistirán en la manipulación de algunos requisitos, para mantenerse en el poder y maximizar la autonomía de sus políticas". Premonitorio de lo que está acaeciendo en España.
En octubre de 1982 el PSOE ganó sus primeras elecciones por mayoría absoluta. El programa electoral contenía un conjunto de medidas de expansión de la demanda para salir de la crisis. Meses antes, Mitterrand también había vencido en Francia y aplicó otro programa keynesiano puro, al que añadió la nacionalización de algunas de las empresas y de los bancos más potentes. Cuando Felipe González llegó a la Moncloa, lo primero que hizo fue tirar a la basura ese programa electoral (cuyos fundamentos ya habían conducido a la catástrofe, en pocos meses, a Francia) y aplicar un plan de sacrificios que duraría casi una década. Lo contrario de lo que habían prometido. Aquella contorsión no tuvo consecuencias a corto plazo: el PSOE ganó las siguientes elecciones, otra vez por mayoría absoluta. Sólo un lustro después, la huelga general del 14 de diciembre de 1988 hizo pagar a los socialistas los platos rotos de cambiar la expansión por el ajuste, sin una suficiente autocrítica.
Seguramente no se puede establecer una equivalencia mecánica entre aquella rectificación, y lo que acaba de ocurrir en Hungría, aunque existen elementos comunes. El primer ministro socialista, Ferenc Gyurcsány, que antes de las elecciones decía que la economía húngara era un puma que volaba, ha reconocido que mintió "por la mañana, la tarde y la noche" sobre la situación económica, al tiempo que anunciaba un programa de sangre, sudor y lágrimas a sus ciudadanos.
Este principio de siglo es testigo de la emergencia de la mentira y la manipulación informativa como armas políticas. La guerra preventiva como parte de la lucha contra el terrorismo mundial; las armas de destrucción masiva inexistentes y la vinculación de Sadam Husein con Al Qaeda, puestas en circulación por la Casa Blanca en una especie de castillo de naipes con el objeto de justificar la invasión de Irak, son los ejemplos más notables de esa mancha de la democracia, que la hace perder vigor. Menos se recuerda otro caso delirante: a comienzos de 2002, el Pentágono anunció que iba a empezar a mentir oficialmente, a través de una denominada Oficina de Inteligencia Estratégica, cuya misión era difundir a la prensa extranjera lo que se ha venido en llamar "propaganda negra": historias falsas sobre la invasión de Irak. Fue tal la indignación que provocó, que Donald Rumsfeld, secretario de Defensa, hubo de suprimir tal Oficina de forma inmediata. Lynch escribe que "como noticia, la revelación del engaño oficial no habría resultado escandalosa, de no ser por la paradójica circunstancia del propio anuncio público de suexistencia. Ello confirió a los subsiguientes comunicados de prensa sobre el asunto a cargo de Rumsfeld y otros un aire tristemente cómico ('Planeábamos mentir, pero juramos que ahora no lo haremos'). Resulta inevitable la sensación de hallarnos lo más cerca posible de una representación en la vida real de la vieja paradoja del mentiroso: qué hacer con alguien que anuncia que, hablando con sinceridad, es un mentiroso".
Cuando acabe de estudiar lo que ha sucedido en el imperio estos años negros, la teoría política volverá sus ojos a la periferia y analizará con todo detalle lo que sucedió en España a raíz del atentado terrorista del 11 de marzo de 2004, así como durante las tres jornadas que condujeron a las elecciones generales. Es cierto que los sondeos indicaban un giro por el que los socialistas se aproximaban a la derecha y polarizaban la contienda, pero el empujón final del cambio de tendencia tuvo que ver con la utilización de la mentira gruesa como parte del arsenal para repetir victoria (fue ETA la autora de los atentados de Atocha, no los integristas islámicos). Ese uso del terrorismo para la práctica política cotidiana se había repetido, una y otra vez, desde 1996.
Pasar de tener mayoría absoluta a perder las elecciones es una hazaña de la cúpula de entonces del PP. La derecha española cedió el poder por la utilización de la mentira por sus dirigentes más representativos. Dos años después, esa insoportable realidad les resulta lacerante y por ello intentan reescribir la historia (lo mismo que los falsos historiadores reescriben el franquismo). En eso consiste en esencia la teoría de la conspiración sobre los trenes de la muerte: demostrar, contra toda evidencia, la conexión entre ETA y los atentados terroristas, llenar de falsas conjeturas el sumario instruido por la Audiencia Nacional generando un sumario paralelo que provoque la nulidad de las actuaciones policiales y jurídicas y que retrase el comienzo del juicio oral. Ello extendería las dudas y las sospechas en una parte de la ciudadanía y podrían decir: teníamos razón y no mentimos, es injusto lo que nos sucedió en las urnas, ergo hay que repetir la votación. Los mentirosos necesitan fabricar los acontecimientos a su imagen y semejanza.
Como siempre que las mentiras, las manipulaciones o las acciones ocultas salen a la luz en forma de escándalo, la política se convierte en un campo de batalla por la opinión pública. Por ello, esa cúpula política de la derecha que mintió ha buscado y encontrado aliados mediáticos que, una vez incorporados a la teoría de la conspiración, no se resignan a ser subsidiarios de la misma. Por ello el PP es gregario -y no autónomo- de la estrategia a los medios, mientras la agenda política se conforma a partir del flujo de información / manipulación que proporcionan los periódicos y los programas de radio y televisión afines. Piden el "esclarecimiento de la verdad" al tiempo que la enturbian y la degradan.
Lo que existe no es principalmente una batalla mediática ni una mera lucha electoral, aunque también. Me anima que en esta estrategia de la confusión sin reglas ni normas, EL PAÍS y la SER sigan siendo los primeros en audiencia e influencia, y prefiero este PSOE a este PP, aunque no comparta toda la política del primero y no disienta de toda la política del último. Pero lo que nos jugamos es más importante que el ranking de los medios y quién nos gobernará en el periodo más próximo: es el futuro de la democracia española y su calidad. ¿Cómo acercar la política al ciudadano?; ¿cómo exorcizar esa impresión de que todos los políticos mienten por igual y por lo tanto es lo mismo votar por unos o por otros, o no votar?; ¿con qué anticuerpos inmunizar contra la indiferencia? Contesta Flores D'Arcais en su último trabajo El soberano y el disidente (Ed. Montesinos): restituyendo al ciudadano soberanía y poder, garantizándole la decisión sobre la cosa pública. Sólo quien cuenta con los datos informativos esenciales, sin su manipulación, puede decidir con conocimiento de causa. Aquel que es manipulado o engañado no podrá elegir nada, o incluso peor: será inducido a deliberar algo diferente a lo que se imagina decidir.
La democracia es incompatible con la gran mentira política. El político que miente es enemigo de la democracia, aunque haya sido elegido democráticamente. La mentira en un hecho del calibre de los atentados del 11-M y la manipulación sobre su investigación y el juicio de los culpables debería ser suficiente para convertir al político que la practica (y a sus ayudantes) en execrable. No, no es sólo una guerra mediática o una escaramuza electoral. Más allá, es un delito de lesa democracia. Hay que denunciarlo y movilizarse para resistir.
www.elpais.es
JOAQUÍN ESTEFANÍA
La paradoja del mentiroso
JOAQUÍN ESTEFANÍA
EL PAÍS - Opinión - 11-10-2006
Los sociólogos tratan de explicar el cambio en los comportamientos ciudadanos ante determinados pecados de la democracia: por ejemplo, por qué hay más sensibilidad en unos momentos que en otros -y en unos países más que en otros- ante la mentira y la manipulación política (o ante la corrupción). Mientras nos llega una respuesta convincente, convengamos que la democracia es dinámica, que la impulsamos o retrocede. Como explica el intelectual italiano Paolo Flores D'Arcais, la aniquilación de la verdad y la aniquilación de la democracia caminan al mismo ritmo, constituyen dos indicadores recíprocos y convergentes: las libertades públicas y las mentiras políticas circulan de forma inversamente proporcional.
El grado de tolerancia con respecto a la mentira política es un indicador barométrico de la calidad de la democracia. La mentira es afirmar algo que sabemos falso, con la intención de engañar o confundir. Al mentir, el mentiroso acrecienta su propio poder y reduce el nuestro. El profesor norteamericano Michael P. Lynch (La importancia de la verdad para una cultura pública decente. Ed. Paidós), dice que creemos que el mentiroso está contando sinceramente su verdad y, al creerle, cedemos parte de nuestra libertad en función de la mentira. Pasamos a estar sometidos a la voluntad del otro.
Para que funcionen, las democracias necesitan que sus decisiones sean informadas. Ello significa que los representantes de los ciudadanos han de ser tan veraces como sea posible. "Sin esa sinceridad pública, el ciudadano de a pie", escribe Lynch, "no puede, por ejemplo, tomar una decisión acertada sobre el candidato que mejor representa sus intereses. Y en la medida en que no pueden tomarse esas decisiones, el proceso democrático resultará ilusorio y el poder del pueblo quedará reducido a un mero eslogan". Eso es la democracia herida. José María Maravall (El control de los políticos. Ed. Taurus) insiste en la tesis: los ciudadanos deben tener una capacidad real de premiar o castigar a los políticos; si éstos disponen de mayor o mejor información que los votantes, su control se hará difícil. El control democrático depende de que los ciudadanos dispongan de información verdadera y en tiempo, para atribuir responsabilidades a sus representantes. "Sucederá entonces que las estrategias de los políticos consistirán en la manipulación de algunos requisitos, para mantenerse en el poder y maximizar la autonomía de sus políticas". Premonitorio de lo que está acaeciendo en España.
En octubre de 1982 el PSOE ganó sus primeras elecciones por mayoría absoluta. El programa electoral contenía un conjunto de medidas de expansión de la demanda para salir de la crisis. Meses antes, Mitterrand también había vencido en Francia y aplicó otro programa keynesiano puro, al que añadió la nacionalización de algunas de las empresas y de los bancos más potentes. Cuando Felipe González llegó a la Moncloa, lo primero que hizo fue tirar a la basura ese programa electoral (cuyos fundamentos ya habían conducido a la catástrofe, en pocos meses, a Francia) y aplicar un plan de sacrificios que duraría casi una década. Lo contrario de lo que habían prometido. Aquella contorsión no tuvo consecuencias a corto plazo: el PSOE ganó las siguientes elecciones, otra vez por mayoría absoluta. Sólo un lustro después, la huelga general del 14 de diciembre de 1988 hizo pagar a los socialistas los platos rotos de cambiar la expansión por el ajuste, sin una suficiente autocrítica.
Seguramente no se puede establecer una equivalencia mecánica entre aquella rectificación, y lo que acaba de ocurrir en Hungría, aunque existen elementos comunes. El primer ministro socialista, Ferenc Gyurcsány, que antes de las elecciones decía que la economía húngara era un puma que volaba, ha reconocido que mintió "por la mañana, la tarde y la noche" sobre la situación económica, al tiempo que anunciaba un programa de sangre, sudor y lágrimas a sus ciudadanos.
Este principio de siglo es testigo de la emergencia de la mentira y la manipulación informativa como armas políticas. La guerra preventiva como parte de la lucha contra el terrorismo mundial; las armas de destrucción masiva inexistentes y la vinculación de Sadam Husein con Al Qaeda, puestas en circulación por la Casa Blanca en una especie de castillo de naipes con el objeto de justificar la invasión de Irak, son los ejemplos más notables de esa mancha de la democracia, que la hace perder vigor. Menos se recuerda otro caso delirante: a comienzos de 2002, el Pentágono anunció que iba a empezar a mentir oficialmente, a través de una denominada Oficina de Inteligencia Estratégica, cuya misión era difundir a la prensa extranjera lo que se ha venido en llamar "propaganda negra": historias falsas sobre la invasión de Irak. Fue tal la indignación que provocó, que Donald Rumsfeld, secretario de Defensa, hubo de suprimir tal Oficina de forma inmediata. Lynch escribe que "como noticia, la revelación del engaño oficial no habría resultado escandalosa, de no ser por la paradójica circunstancia del propio anuncio público de suexistencia. Ello confirió a los subsiguientes comunicados de prensa sobre el asunto a cargo de Rumsfeld y otros un aire tristemente cómico ('Planeábamos mentir, pero juramos que ahora no lo haremos'). Resulta inevitable la sensación de hallarnos lo más cerca posible de una representación en la vida real de la vieja paradoja del mentiroso: qué hacer con alguien que anuncia que, hablando con sinceridad, es un mentiroso".
Cuando acabe de estudiar lo que ha sucedido en el imperio estos años negros, la teoría política volverá sus ojos a la periferia y analizará con todo detalle lo que sucedió en España a raíz del atentado terrorista del 11 de marzo de 2004, así como durante las tres jornadas que condujeron a las elecciones generales. Es cierto que los sondeos indicaban un giro por el que los socialistas se aproximaban a la derecha y polarizaban la contienda, pero el empujón final del cambio de tendencia tuvo que ver con la utilización de la mentira gruesa como parte del arsenal para repetir victoria (fue ETA la autora de los atentados de Atocha, no los integristas islámicos). Ese uso del terrorismo para la práctica política cotidiana se había repetido, una y otra vez, desde 1996.
Pasar de tener mayoría absoluta a perder las elecciones es una hazaña de la cúpula de entonces del PP. La derecha española cedió el poder por la utilización de la mentira por sus dirigentes más representativos. Dos años después, esa insoportable realidad les resulta lacerante y por ello intentan reescribir la historia (lo mismo que los falsos historiadores reescriben el franquismo). En eso consiste en esencia la teoría de la conspiración sobre los trenes de la muerte: demostrar, contra toda evidencia, la conexión entre ETA y los atentados terroristas, llenar de falsas conjeturas el sumario instruido por la Audiencia Nacional generando un sumario paralelo que provoque la nulidad de las actuaciones policiales y jurídicas y que retrase el comienzo del juicio oral. Ello extendería las dudas y las sospechas en una parte de la ciudadanía y podrían decir: teníamos razón y no mentimos, es injusto lo que nos sucedió en las urnas, ergo hay que repetir la votación. Los mentirosos necesitan fabricar los acontecimientos a su imagen y semejanza.
Como siempre que las mentiras, las manipulaciones o las acciones ocultas salen a la luz en forma de escándalo, la política se convierte en un campo de batalla por la opinión pública. Por ello, esa cúpula política de la derecha que mintió ha buscado y encontrado aliados mediáticos que, una vez incorporados a la teoría de la conspiración, no se resignan a ser subsidiarios de la misma. Por ello el PP es gregario -y no autónomo- de la estrategia a los medios, mientras la agenda política se conforma a partir del flujo de información / manipulación que proporcionan los periódicos y los programas de radio y televisión afines. Piden el "esclarecimiento de la verdad" al tiempo que la enturbian y la degradan.
Lo que existe no es principalmente una batalla mediática ni una mera lucha electoral, aunque también. Me anima que en esta estrategia de la confusión sin reglas ni normas, EL PAÍS y la SER sigan siendo los primeros en audiencia e influencia, y prefiero este PSOE a este PP, aunque no comparta toda la política del primero y no disienta de toda la política del último. Pero lo que nos jugamos es más importante que el ranking de los medios y quién nos gobernará en el periodo más próximo: es el futuro de la democracia española y su calidad. ¿Cómo acercar la política al ciudadano?; ¿cómo exorcizar esa impresión de que todos los políticos mienten por igual y por lo tanto es lo mismo votar por unos o por otros, o no votar?; ¿con qué anticuerpos inmunizar contra la indiferencia? Contesta Flores D'Arcais en su último trabajo El soberano y el disidente (Ed. Montesinos): restituyendo al ciudadano soberanía y poder, garantizándole la decisión sobre la cosa pública. Sólo quien cuenta con los datos informativos esenciales, sin su manipulación, puede decidir con conocimiento de causa. Aquel que es manipulado o engañado no podrá elegir nada, o incluso peor: será inducido a deliberar algo diferente a lo que se imagina decidir.
La democracia es incompatible con la gran mentira política. El político que miente es enemigo de la democracia, aunque haya sido elegido democráticamente. La mentira en un hecho del calibre de los atentados del 11-M y la manipulación sobre su investigación y el juicio de los culpables debería ser suficiente para convertir al político que la practica (y a sus ayudantes) en execrable. No, no es sólo una guerra mediática o una escaramuza electoral. Más allá, es un delito de lesa democracia. Hay que denunciarlo y movilizarse para resistir.
www.elpais.es
La tómbola dels Germans Pinotxo
Passa-ho!
Iu Forn
Ja és aquí la festa major de les eleccions, i amb ella arriben les clàssiques tómboles on tot està tan ben posadet...
-Distingit públic, ja és oberta la clàssica tómbola dels Germans Pinotxo. Tenim a la seva disposició els números de la sort. Sempre toca, i, si no toca, és vostè qui s'equivoca...
-Nooooo, ciutadans. No us cregueu els falsos profetes de l'"a por otro, a por otro, a por otro perrito piloto".
-Ei, ei, i ara tu, per què parles en castellà?
-Perquè aquesta és la part de debat que fem a la televisió privada ejpañola. I ara, puc continuar, oi? Com deia... Fugiu dels falsos profetes que us omplen de falses promeses.
-Qui us enganya és ell i no jo. Les meves promeses són tan autèntiques que comprometo davant de notari que tothom tindrà dentista gratis.
-Doncs jo prometo la gratuïtat del dentista i la del notari. Ah, i regalo unes dents i un notari.
-Doncs jo tot això i a més subvencionaré el lloguer de les dents per als joves de menys de 30 anys que acreditin tenir una parella sense dents perquè en puguin adoptar unes.
-Això no és res. Jo hi afegeixo ulleres gratis per a les dents de lloguer i un audífon per als notaris amb família nombrosa.
-I jo baixa maternal per als llibres de text que passin pel peatge de Mollet de dilluns a dimecres conduint un notari.
-Ah si? Doncs jo rebaixaré els impostos de qui estudiï de lloguer a les obres de l'AVE en una tercera llengua.
-Ciutadans, no us cregueu aquestes mentides. Nosaltres som els únics que podem aconseguir audífons per als peatges dels casals d'estiu que necessitin un cangur amb ulleres adoptades pel notari de lloguer que tingui una parella nombrosa en baixa maternal amb tres llengües.
-Amb tres llengües? Doncs jo prometo que Mònica Lewinsky serà la meva consellera en cap. I tu ara, supera-ho.
http://www.avui.cat/
Passa-ho!
Iu Forn
Ja és aquí la festa major de les eleccions, i amb ella arriben les clàssiques tómboles on tot està tan ben posadet...
-Distingit públic, ja és oberta la clàssica tómbola dels Germans Pinotxo. Tenim a la seva disposició els números de la sort. Sempre toca, i, si no toca, és vostè qui s'equivoca...
-Nooooo, ciutadans. No us cregueu els falsos profetes de l'"a por otro, a por otro, a por otro perrito piloto".
-Ei, ei, i ara tu, per què parles en castellà?
-Perquè aquesta és la part de debat que fem a la televisió privada ejpañola. I ara, puc continuar, oi? Com deia... Fugiu dels falsos profetes que us omplen de falses promeses.
-Qui us enganya és ell i no jo. Les meves promeses són tan autèntiques que comprometo davant de notari que tothom tindrà dentista gratis.
-Doncs jo prometo la gratuïtat del dentista i la del notari. Ah, i regalo unes dents i un notari.
-Doncs jo tot això i a més subvencionaré el lloguer de les dents per als joves de menys de 30 anys que acreditin tenir una parella sense dents perquè en puguin adoptar unes.
-Això no és res. Jo hi afegeixo ulleres gratis per a les dents de lloguer i un audífon per als notaris amb família nombrosa.
-I jo baixa maternal per als llibres de text que passin pel peatge de Mollet de dilluns a dimecres conduint un notari.
-Ah si? Doncs jo rebaixaré els impostos de qui estudiï de lloguer a les obres de l'AVE en una tercera llengua.
-Ciutadans, no us cregueu aquestes mentides. Nosaltres som els únics que podem aconseguir audífons per als peatges dels casals d'estiu que necessitin un cangur amb ulleres adoptades pel notari de lloguer que tingui una parella nombrosa en baixa maternal amb tres llengües.
-Amb tres llengües? Doncs jo prometo que Mònica Lewinsky serà la meva consellera en cap. I tu ara, supera-ho.
http://www.avui.cat/
11.10.06
Notes de premsa relacionades i publicades en motiu de l´ordre d´expulsió de regidors de Cubelles per part del alcalde de Cubelles, Josep Marcillas.
Diari de Cubelles ha considerat oportú fer-ne un repás de tots els continguts apareguts els ultims dies d´una manera ordenada i puntual.Podeu llegir continguts a:
http://www.vilaweb.cat/
Comunicat d'ERC de Cubelles
Per Xavier Martínez i Roig 02/10/2006
http://www.vilanovadigital.com/
· Penedès. El govern municipal de Cubelles torna a trontollar per una moció d'ERC i el PSC contra l'Entesa
· 06/10/2006
· Crisi de govern a Cubelles per la recaptació municipal
· 06/10/2006
·
. Penedès. Un equip de govern amb conflictes
Penedès.L'alcalde de Cubelles destitueix el regidor d'ERC del govern local
Penedès. L'alcalde de Cubelles també destitueix del govern els dos regidors del PSC
11/10/2006
http://www.vilaweb.cat/
Josep Marcillas justifica el cessament dels regidors d'ERC i PSC per la "pèrdua de confiança"
L'Alcalde cubellenc ha ofert una roda de premsa en què ha explicat els motius del cessament dels regidors del PSC i ERC
Departament de Comunicació
Dimecres, 11-10-2006
http://www.cubelles.com/
Diari de Cubelles ha considerat oportú fer-ne un repás de tots els continguts apareguts els ultims dies d´una manera ordenada i puntual.Podeu llegir continguts a:
http://www.vilaweb.cat/
Comunicat d'ERC de Cubelles
Per Xavier Martínez i Roig 02/10/2006
http://www.vilanovadigital.com/
· Penedès. El govern municipal de Cubelles torna a trontollar per una moció d'ERC i el PSC contra l'Entesa
· 06/10/2006
· Crisi de govern a Cubelles per la recaptació municipal
· 06/10/2006
·
. Penedès. Un equip de govern amb conflictes
Penedès.L'alcalde de Cubelles destitueix el regidor d'ERC del govern local
Penedès. L'alcalde de Cubelles també destitueix del govern els dos regidors del PSC
11/10/2006
http://www.vilaweb.cat/
Josep Marcillas justifica el cessament dels regidors d'ERC i PSC per la "pèrdua de confiança"
L'Alcalde cubellenc ha ofert una roda de premsa en què ha explicat els motius del cessament dels regidors del PSC i ERC
Departament de Comunicació
Dimecres, 11-10-2006
http://www.cubelles.com/
Alcaldia.
L’Alcalde Josep Marcillas (Entesa per Cubelles) ha donat a conèixer els motius del cessament dels regidors del PSC (Maria Lluïsa Romero i Miguel Ángel López) i ERC (Joan Andreu Rodríguez) de l’equip de govern municipal. Marcillas ho ha justificat per les "manifestacions públiques fetes pels seus representants", tot i que considera que l’inici d’aquesta crisi de govern cal buscar-la en "unes actuacions en el sí del govern que han creat una pèrdua de confiança, sense que s’hagi trobat el consens necessari per fer una política adequada en benefici del poble". El màxim responsable municipal es va sincerar amb la premsa local i comarcal i va arribar a reconèixer que "aquest no era el pacte que l’Entesa volia" i que "l’Entesa feia nosa, per això van buscar un pacte d’esquerres entre ICV, PSC, ICb i ERC".
L’Alcalde es va responsabilitzar de la decisió final de cessar als edils del PSC i ERC, tot i que assegura haver comunicat la seva decisió als seus socis d’Iniciativa per Cubelles (ICb) amb antelació. El primer regidor cubellenc espera que aquesta situació "doni estabilitat al poble en els mesos que queden fins a les eleccions municipals". Malgrat tot, Marcillas i l’Entesa per Cubelles (EC-FIC) asseguren que "som conscients del què pot passar", en referència a les diferents alternatives que es plantegen a partir d’ara per a garantir la governabilitat municipal. El també regidor Antonio Peregrina va negar qualsevol pacte amb CiU per acabar la legislatura a l’Alcaldia i va assegurar que "només contemplem governar en minoria, amb pactes puntuals amb la resta de formacions polítiques". Així mateix, va mostrar el seu "respecte a totes les forces polítiques" així com a "qualsevol acord al que aquestes puguin arribar".
En l’origen de la crisi, per a Marcillas, està el fet que no totes les forces han estat en igualtat des del principi de la legislatura. "L’Entesa sempre ha dit sí en les decisions de ple i junta de govern local, tot i no estar sempre d’acord", explica el cap de llista de la formació independent, que va denunciar que el seu grup "sempre ha estat el més perjudicat, perquè en moltes ocasions no se’ns ha acceptat les propostes, se’ns han rebaixat o se’ns han demanat explicacions". Per a l’Alcalde cubellenc en aquesta legislatura "s’han tirat endavant molts projectes de poble, presentats per diferents grups polítics de govern, però poquets i petits pot presentar l’Entesa". Per això considera que ens aquests tres anys i mig "hem tractat de mantenir a tots els que vam signar el pacte de govern".
L’Alcalde cubellenc va enumerar diversos moments en què, al seu parer, els grup cessats han anat en contra de projectes presentats per la resta de socis de govern (Reglament de Participació Ciutadana, Pla Jove, organització de departaments, pressupostos, vivendes de protecció oficial...). Per a Marcillas, la culminació d’aquests moviments va arribar l’abril de 2005, amb l’anomenat pacte de la Cucanya, en què presumptament es va intentar impulsar una moció de censura contra la seva persona amb la participació, entre d’altres, del PSC i ERC. "Quan a ERC el govern li planteja si era veritat aquest presumpte moviment, ell ho va negar i ara en un comunicat del grup s’assegura que van intentar assolir un pacte amb altres forces", denuncia.
En el cas del PSC, la crisi s’accentua arran de la publicació d’un article a la revista municipal sota el títol Entesa, dejadlo ya!, en què aquest grup "ens diu que ho deixem, que fem nosa". Marcillas ha revelat que en aquest moment "es va fer més difícil, davant els meus companys de l’Entesa, mantenir el govern" i que fins i tot va provocar "una reunió amb responsables del PSC a més alt nivell, que van mostrar-se contraris a la nota, per aconseguir una rectificació".
Marcillas, però, reconeix que la gota que ha fet vessar el got han estat les crítiques públiques dels regidors del PSC i ERC sobre la proposta presentada per l’empresa de recaptació municipal per millorar el seu contracte amb l’Ajuntament de Cubelles. "Vist que no hi havia unanimitat en la governabilitat", explica el també regidor d’Hisenda, "vaig voler exposar aquest punt en una Comissió Informativa per parlar-ho i discutir-ho amb tots els grups". Finalment aclareix que "el que surt a la premsa és el tema de la prolongació del contracte fins al 2018, però aquesta no és una proposta meva sinó de l’empresa de recaptació".
A preguntes de la premsa comarcal assistent a la roda informativa, Marcillas se sent "traït per no poder portar a terme determinades accions en benefici de la població de Cubelles" i va informar que "el repartiment de les carteres encara no ens l’hem plantejat entre els que formem ara el govern municipal". El cap de llista de l’Entesa considera que el Govern "ha de buscar noves aliances puntuals".
Josep Marcillas justifica el cessament dels regidors d'ERC i PSC per la "pèrdua de confiança"
L'Alcalde cubellenc ha ofert una roda de premsa en què ha explicat els motius del cessament dels regidors del PSC i ERC
L’Alcalde Josep Marcillas (Entesa per Cubelles) ha donat a conèixer els motius del cessament dels regidors del PSC (Maria Lluïsa Romero i Miguel Ángel López) i ERC (Joan Andreu Rodríguez) de l’equip de govern municipal. Marcillas ho ha justificat per les "manifestacions públiques fetes pels seus representants", tot i que considera que l’inici d’aquesta crisi de govern cal buscar-la en "unes actuacions en el sí del govern que han creat una pèrdua de confiança, sense que s’hagi trobat el consens necessari per fer una política adequada en benefici del poble". El màxim responsable municipal es va sincerar amb la premsa local i comarcal i va arribar a reconèixer que "aquest no era el pacte que l’Entesa volia" i que "l’Entesa feia nosa, per això van buscar un pacte d’esquerres entre ICV, PSC, ICb i ERC".
L’Alcalde es va responsabilitzar de la decisió final de cessar als edils del PSC i ERC, tot i que assegura haver comunicat la seva decisió als seus socis d’Iniciativa per Cubelles (ICb) amb antelació. El primer regidor cubellenc espera que aquesta situació "doni estabilitat al poble en els mesos que queden fins a les eleccions municipals". Malgrat tot, Marcillas i l’Entesa per Cubelles (EC-FIC) asseguren que "som conscients del què pot passar", en referència a les diferents alternatives que es plantegen a partir d’ara per a garantir la governabilitat municipal. El també regidor Antonio Peregrina va negar qualsevol pacte amb CiU per acabar la legislatura a l’Alcaldia i va assegurar que "només contemplem governar en minoria, amb pactes puntuals amb la resta de formacions polítiques". Així mateix, va mostrar el seu "respecte a totes les forces polítiques" així com a "qualsevol acord al que aquestes puguin arribar".
En l’origen de la crisi, per a Marcillas, està el fet que no totes les forces han estat en igualtat des del principi de la legislatura. "L’Entesa sempre ha dit sí en les decisions de ple i junta de govern local, tot i no estar sempre d’acord", explica el cap de llista de la formació independent, que va denunciar que el seu grup "sempre ha estat el més perjudicat, perquè en moltes ocasions no se’ns ha acceptat les propostes, se’ns han rebaixat o se’ns han demanat explicacions". Per a l’Alcalde cubellenc en aquesta legislatura "s’han tirat endavant molts projectes de poble, presentats per diferents grups polítics de govern, però poquets i petits pot presentar l’Entesa". Per això considera que ens aquests tres anys i mig "hem tractat de mantenir a tots els que vam signar el pacte de govern".
L’Alcalde cubellenc va enumerar diversos moments en què, al seu parer, els grup cessats han anat en contra de projectes presentats per la resta de socis de govern (Reglament de Participació Ciutadana, Pla Jove, organització de departaments, pressupostos, vivendes de protecció oficial...). Per a Marcillas, la culminació d’aquests moviments va arribar l’abril de 2005, amb l’anomenat pacte de la Cucanya, en què presumptament es va intentar impulsar una moció de censura contra la seva persona amb la participació, entre d’altres, del PSC i ERC. "Quan a ERC el govern li planteja si era veritat aquest presumpte moviment, ell ho va negar i ara en un comunicat del grup s’assegura que van intentar assolir un pacte amb altres forces", denuncia.
En el cas del PSC, la crisi s’accentua arran de la publicació d’un article a la revista municipal sota el títol Entesa, dejadlo ya!, en què aquest grup "ens diu que ho deixem, que fem nosa". Marcillas ha revelat que en aquest moment "es va fer més difícil, davant els meus companys de l’Entesa, mantenir el govern" i que fins i tot va provocar "una reunió amb responsables del PSC a més alt nivell, que van mostrar-se contraris a la nota, per aconseguir una rectificació".
Marcillas, però, reconeix que la gota que ha fet vessar el got han estat les crítiques públiques dels regidors del PSC i ERC sobre la proposta presentada per l’empresa de recaptació municipal per millorar el seu contracte amb l’Ajuntament de Cubelles. "Vist que no hi havia unanimitat en la governabilitat", explica el també regidor d’Hisenda, "vaig voler exposar aquest punt en una Comissió Informativa per parlar-ho i discutir-ho amb tots els grups". Finalment aclareix que "el que surt a la premsa és el tema de la prolongació del contracte fins al 2018, però aquesta no és una proposta meva sinó de l’empresa de recaptació".
A preguntes de la premsa comarcal assistent a la roda informativa, Marcillas se sent "traït per no poder portar a terme determinades accions en benefici de la població de Cubelles" i va informar que "el repartiment de les carteres encara no ens l’hem plantejat entre els que formem ara el govern municipal". El cap de llista de l’Entesa considera que el Govern "ha de buscar noves aliances puntuals".
Departament de Comunicació Dimecres, 11-10-2006
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
SERVEI POLICIAL, SERVEI PÚBLIC
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
SERVEI POLICIAL, SERVEI PÚBLIC
L'aplicació de les primeres mesures del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local que com a regidor de Governació tinc la responsabilitat d'impulsar suposa un gran salt endavant en la potenciació d'un departament municipal que ha evolucionat com cap altre en els darrers anys. L'exigència que com a col.lectivitat fem a la Policia Local és enorme. Com a ciutadans demanem tot a aquest servei públic sobre el qual molt sovint no dediquem l'atenció precisa. L'aposta per aquesta legislatura suposa reforçar l'organització de la Policia Local i dotar-la de més recursos, humans i tècnics. La incorporació del nou Cap de la Policia Local, l'Inspector Miquel Córdoba, avalat per una notable trajectòria professional i acadèmica, ve a sumar-se als professionals que dia a dia mantenen operatiu un servei públic fonamental. Els que em coneixen saben que no accepto crítiques gratuïtes ni lleugeres cap al cos de la Policia Local i no cauré ara tampoc a contestar les més infundades. El nou organigrama policial es completa amb una estructura, que atenen a la legislació vigent, confia la màxima responsabilitat al grau d'Inspector i complementa l'escala amb les figures del sots-inspector, els caporals i els agents. La Policia Local és el departament de l'Ajuntament de Cubelles que més s'ha esforçat en adequar-se als reptes de creixement i de futur i que més atenció ha de rebre per part de la Corporació. En ells i elles, en els policies, confiem la defensa dels nostres drets i, per respecte a la seva professionalitat, hem de complir els nostres deures. 7.-
10.10.06
L'alcalde de Cubelles expulsa de l'equip de govern els dos regidors del PSC després de destituir el representant d'ERC.
L'alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, ha expulsat del govern municipal els dos regidors socialistes avui dimarts a la tarda.
Per VD 10/10/2006 21:35:09
La destitució dels dos regidors es produeix quatre dies després que l'alcalde cessés el regidor Joan Rodríguez Serra de l'equip de govern. Durant els darrers tres anys, Maria Lluïsa Romero ha estat regidora de Medi Ambient, Urbanisme i Planejament, i Miguel Ángel López ha estat responsable d'Esports a l'Ajuntament de Cubelles. El grup de l'Entesa ha convocat una roda de premsa per explicar els motius de les tres destitucions demà dimecres al matí.
Maria Lluïsa Romero i Miguel Ángel López van fer una roda de premsa conjunta amb Rodríguez Serra divendres passat per demanar que la Diputació passi a gestionar la recaptació dels impostos, que actualment realitza una empresa privada. La demanda d'ERC i PSC va tenir lloc després que l'alcalde intentés aprovar en una comissió informativa que entre els punts de l'ordre del dia del ple del 16 d'octubre s'inclogués la pròrroga del contracte amb l'empresa de recaptació fins el 2018. Llavors, Rodríguez Serra i els dos regidors del PSC van criticar l'actitud de Marcillas, i van assegurar que l'actual contracte amb l'empresa que gestiona la recaptació no s'acaba fins el 2009.
Els membres dels dos partits van reclamar que la Diputació es faci càrrec de cobrar els impostos per aconseguir "més eficàcia i transparència" en la gestió. A la roda de premsa, els regidors van reprovar la forma de governar d'Entesa per Cubelles, i van manifestar la dificultat per tirar endavant actuacions al municipi. Els dos partits van reconèixer la crisi oberta a l'equip de govern municipal, format els darrers tres anys per Entesa per Cubelles, Iniciativa per Cubelles, PSC i ERC. El mateix Rodríguez Serra va demanar la marxa de l'Entesa de l'equip de govern, amb la intenció que ICV s'hi incorporés. La regidora d'ICV Mònica Miquel va negar-se, però, a signar qualsevol pacte de govern la setmana passada.
L'alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, ha expulsat del govern municipal els dos regidors socialistes avui dimarts a la tarda.
Per VD 10/10/2006 21:35:09
La destitució dels dos regidors es produeix quatre dies després que l'alcalde cessés el regidor Joan Rodríguez Serra de l'equip de govern. Durant els darrers tres anys, Maria Lluïsa Romero ha estat regidora de Medi Ambient, Urbanisme i Planejament, i Miguel Ángel López ha estat responsable d'Esports a l'Ajuntament de Cubelles. El grup de l'Entesa ha convocat una roda de premsa per explicar els motius de les tres destitucions demà dimecres al matí.
Maria Lluïsa Romero i Miguel Ángel López van fer una roda de premsa conjunta amb Rodríguez Serra divendres passat per demanar que la Diputació passi a gestionar la recaptació dels impostos, que actualment realitza una empresa privada. La demanda d'ERC i PSC va tenir lloc després que l'alcalde intentés aprovar en una comissió informativa que entre els punts de l'ordre del dia del ple del 16 d'octubre s'inclogués la pròrroga del contracte amb l'empresa de recaptació fins el 2018. Llavors, Rodríguez Serra i els dos regidors del PSC van criticar l'actitud de Marcillas, i van assegurar que l'actual contracte amb l'empresa que gestiona la recaptació no s'acaba fins el 2009.
Els membres dels dos partits van reclamar que la Diputació es faci càrrec de cobrar els impostos per aconseguir "més eficàcia i transparència" en la gestió. A la roda de premsa, els regidors van reprovar la forma de governar d'Entesa per Cubelles, i van manifestar la dificultat per tirar endavant actuacions al municipi. Els dos partits van reconèixer la crisi oberta a l'equip de govern municipal, format els darrers tres anys per Entesa per Cubelles, Iniciativa per Cubelles, PSC i ERC. El mateix Rodríguez Serra va demanar la marxa de l'Entesa de l'equip de govern, amb la intenció que ICV s'hi incorporés. La regidora d'ICV Mònica Miquel va negar-se, però, a signar qualsevol pacte de govern la setmana passada.
Després de la destitució dels regidors d'ERC i el PSC, el govern de Cubelles es queda en minoria, amb tres regidors de l'Entesa i dos regidors d'Iniciativa per Cubelles. Ja a l'oposició, ERC i PSC se sumaran als grups d'ICV, CiU i PP, en el cas que cap d'aquests darrers partits s'integrin en un nou equip de govern. Els cinc partits de l'oposició sumen vuit regidors.
el seu darrer article
Abans de l'infart
Dos dies abans que el company Guti fos atacat, en plena activitat política a Galícia, per un infart que el deixà en coma irreversible, aparegué a El País Cataluña el seu darrer article titulat Con sello de urgencia, amb reflexions pòstumes sobre el clima polític a Catalunya i a Espanya. Unes reflexions que arriben massa tard o han estat silenciades pels comentaristes polítics instal·lats en l'optimisme postís, que ara s'anticipen a dedicar-li notes necrològiques recordant la seva militància al "partit més vigorós del país" i a les iniciatives unitàries del combat antifranquista. Ni una paraula sobre el seu article d'urgència, i aquest silenci justifica les preocupacions d'Antoni Gutiérrez Díaz en el context polític de crispació i desconcert preelectoral, amb induïda hostilitat entre catalans i espanyols. "Es urgente recuperar un diálogo armonioso, institucional, político, cultural y social entre Cataluña y el resto de España", escrigué el Guti abans de l'infart. "Habrá que reflexionar sobre qué influencias han contaminado nuestro clima político-social". El preocupava, especialment, l'apatia i el desànim de la societat civil en aquesta situació i advertia: "La gravedad del clima generado coloca en primer plano de los programas doctorales de las diversas fuerzas políticas, con sello de urgencia, el entendimiento y el consenso solidario, que coloque en el lugar que legítimamente les corresponde a los maximalismos minoritarios e impulse los valores fundamentales del diálogo". Ho ha deixat escrit en castellà, que també era la seva llengua, la dels seus pares immigrants a Catalunya. En totes dues llengües ha lluitat el company Guti fins que l'infart l'ha fet callar per sempre.
Teresa Pàmies
Escriptora
www.avui.cat
Abans de l'infart
Dos dies abans que el company Guti fos atacat, en plena activitat política a Galícia, per un infart que el deixà en coma irreversible, aparegué a El País Cataluña el seu darrer article titulat Con sello de urgencia, amb reflexions pòstumes sobre el clima polític a Catalunya i a Espanya. Unes reflexions que arriben massa tard o han estat silenciades pels comentaristes polítics instal·lats en l'optimisme postís, que ara s'anticipen a dedicar-li notes necrològiques recordant la seva militància al "partit més vigorós del país" i a les iniciatives unitàries del combat antifranquista. Ni una paraula sobre el seu article d'urgència, i aquest silenci justifica les preocupacions d'Antoni Gutiérrez Díaz en el context polític de crispació i desconcert preelectoral, amb induïda hostilitat entre catalans i espanyols. "Es urgente recuperar un diálogo armonioso, institucional, político, cultural y social entre Cataluña y el resto de España", escrigué el Guti abans de l'infart. "Habrá que reflexionar sobre qué influencias han contaminado nuestro clima político-social". El preocupava, especialment, l'apatia i el desànim de la societat civil en aquesta situació i advertia: "La gravedad del clima generado coloca en primer plano de los programas doctorales de las diversas fuerzas políticas, con sello de urgencia, el entendimiento y el consenso solidario, que coloque en el lugar que legítimamente les corresponde a los maximalismos minoritarios e impulse los valores fundamentales del diálogo". Ho ha deixat escrit en castellà, que també era la seva llengua, la dels seus pares immigrants a Catalunya. En totes dues llengües ha lluitat el company Guti fins que l'infart l'ha fet callar per sempre.
Teresa Pàmies
Escriptora
www.avui.cat
Educació i Joventut
La regidoria d’Educació impulsa el projecte "Cubelles, Ciutat educadora"
S'ha convocat una reunió d'entitats el proper 19 d'octubre al Centre Social, a les 19 hores.
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el 17 de juliol per unanimitat l’adhesió a la Carta de Ciutats Educadores i a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. Amb aquest adhesió, l’Ajuntament reafirma el seu compromís amb el dret de tots els habitants de la vila a l’educació i es compromet a posar en marxa els principis bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat tal i com es descriuen a la carta.
Aquest impuls implica tota la ciutadania de Cubelles, els seus agents socials i les seves entitats. A través dels principis de la Carta de Ciutats Educadores, la regidoria d’Educació vol engegar un projecte de vertebració ciutadana entorn del fet educatiu, de foment dels valors de la participació democràtica i del civisme, de dinamització del teixit cultural i associatiu de la vila. El primer objectiu del projecte Cubelles, ciutat educadora és l’elaboració d’una Guia de l’oferta educativa de la vila, on es visualitzin totes les actituds, espais, propostes, entitats, etc. que contribueixen a la nostra formació com a ciutadans i ciutadanes.
Per tal de donar a conèixer el projecte, s’ha convocat a les entitats de Cubelles a un acte que tindrà lloc el proper dia 19 d’octubre, a les 19 hores, a la Sala de Reunions del Centre Social, en que s’exposaran les noves línies de treball i els camins per a participar-hi. Departament de Comunicació
www.cubelles.com
La regidoria d’Educació impulsa el projecte "Cubelles, Ciutat educadora"
S'ha convocat una reunió d'entitats el proper 19 d'octubre al Centre Social, a les 19 hores.
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el 17 de juliol per unanimitat l’adhesió a la Carta de Ciutats Educadores i a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. Amb aquest adhesió, l’Ajuntament reafirma el seu compromís amb el dret de tots els habitants de la vila a l’educació i es compromet a posar en marxa els principis bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat tal i com es descriuen a la carta.
Aquest impuls implica tota la ciutadania de Cubelles, els seus agents socials i les seves entitats. A través dels principis de la Carta de Ciutats Educadores, la regidoria d’Educació vol engegar un projecte de vertebració ciutadana entorn del fet educatiu, de foment dels valors de la participació democràtica i del civisme, de dinamització del teixit cultural i associatiu de la vila. El primer objectiu del projecte Cubelles, ciutat educadora és l’elaboració d’una Guia de l’oferta educativa de la vila, on es visualitzin totes les actituds, espais, propostes, entitats, etc. que contribueixen a la nostra formació com a ciutadans i ciutadanes.
Per tal de donar a conèixer el projecte, s’ha convocat a les entitats de Cubelles a un acte que tindrà lloc el proper dia 19 d’octubre, a les 19 hores, a la Sala de Reunions del Centre Social, en que s’exposaran les noves línies de treball i els camins per a participar-hi. Departament de Comunicació
www.cubelles.com
9.10.06
Governació.
Miquel Córdoba nou inspector de la Policia Local .
Es reforça el quadre de comandaments seguint les directrius del Pla de Qualitat i Millora.
La Policia Local de Cubelles disposa des del passat 1 d’octubre d’un inspector, seguint les directrius del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local, presentat recentment. La persona escollida per ocupar aquest nou càrrec de comandament ha estat Miquel Córdoba García (Barcelona, 1951), un professional altament format i vinculat al llarg de tota la seva trajectòria a les policies locals. Aquest era un dels requeriments de l’Equip de Govern a l’hora cercar el perfil de la persona que ha de dirigir el cos policial.
El nou inspector té una àmplia experiència en el desplegament dels Mossos d’Esquadra sobre el territori, cosa que ha viscut en la seva etapa al capdavant de la Policia Local de Vilassar de Mar. El passat dilluns, 2 d’octubre, va ser presentat als agents del cos i dimarts als responsables dels diferents departaments municipals, amb qui ha expressat "vull treballar en equip". Precisament, Córdoba defensa una Policia Comunitària com a filosofia de treball dels seus agents, als que ha qualificat de "grans professionals".
La contractació del nou inspector és la primera, i possiblement més visible, actuació del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local, que la regidoria de Governació ha impulsat aquesta legislatura. La Coordinadora de Policies Locals de Catalunya va recavar la informació necessària per tal de proposar les millores que necessita la Policia Local per a afrontar el nou repte de servei comunitari a Cubelles, una població en constant creixement. Xavier Grau ha destacat la importància de la contractació de Córdoba perquè "ha d’aportar-nos la seva experiència en situacions similars per portar a aquesta policia als nivells que estem convençuts poden oferir". El regidor de Governació ha volgut agrair públicament "la tasca feta pel sots inspector, Joan Liñán, al capdavant de la Policia Local des de l’any 1990" i ha destacat que "la seva serà una experiència fonamental perquè la nostra policia segueixi creixent en qualitat de servei als ciutadans, com ho ha fet durant el seu comandament".
En Miquel Córdoba, que és inspector de Policia Local des de l’any 1996, es va llicenciar en Geografia i Història, en la especialitat d’Història Contemporània, per la Universitat Central de Barcelona el 1995; a més, el 2001 va cursar un màster en Estudis Policials per la Universitat de Barcelona. Actualment, és també professor de l’Escola de Policia de Catalunya de Mollet del Vallès i té un ampli currículum en diversos cossos policials locals, en la docència i com a articulista, en què s’ha especialitzat en la violència de gènere. Dins l’àmbit professional, Córdoba va entrar a formar part de la Guàrdia Urbana de Barcelona l’any 1980, on va anar ascendint i portant a terme diverses funcions fins que l’any 2000 es nomenat inspector en cap de la Policia Local de Vilassar de Mar.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Miquel Córdoba nou inspector de la Policia Local .
Es reforça el quadre de comandaments seguint les directrius del Pla de Qualitat i Millora.
La Policia Local de Cubelles disposa des del passat 1 d’octubre d’un inspector, seguint les directrius del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local, presentat recentment. La persona escollida per ocupar aquest nou càrrec de comandament ha estat Miquel Córdoba García (Barcelona, 1951), un professional altament format i vinculat al llarg de tota la seva trajectòria a les policies locals. Aquest era un dels requeriments de l’Equip de Govern a l’hora cercar el perfil de la persona que ha de dirigir el cos policial.
El nou inspector té una àmplia experiència en el desplegament dels Mossos d’Esquadra sobre el territori, cosa que ha viscut en la seva etapa al capdavant de la Policia Local de Vilassar de Mar. El passat dilluns, 2 d’octubre, va ser presentat als agents del cos i dimarts als responsables dels diferents departaments municipals, amb qui ha expressat "vull treballar en equip". Precisament, Córdoba defensa una Policia Comunitària com a filosofia de treball dels seus agents, als que ha qualificat de "grans professionals".
La contractació del nou inspector és la primera, i possiblement més visible, actuació del Pla de Qualitat i Millora de la Policia Local, que la regidoria de Governació ha impulsat aquesta legislatura. La Coordinadora de Policies Locals de Catalunya va recavar la informació necessària per tal de proposar les millores que necessita la Policia Local per a afrontar el nou repte de servei comunitari a Cubelles, una població en constant creixement. Xavier Grau ha destacat la importància de la contractació de Córdoba perquè "ha d’aportar-nos la seva experiència en situacions similars per portar a aquesta policia als nivells que estem convençuts poden oferir". El regidor de Governació ha volgut agrair públicament "la tasca feta pel sots inspector, Joan Liñán, al capdavant de la Policia Local des de l’any 1990" i ha destacat que "la seva serà una experiència fonamental perquè la nostra policia segueixi creixent en qualitat de servei als ciutadans, com ho ha fet durant el seu comandament".
En Miquel Córdoba, que és inspector de Policia Local des de l’any 1996, es va llicenciar en Geografia i Història, en la especialitat d’Història Contemporània, per la Universitat Central de Barcelona el 1995; a més, el 2001 va cursar un màster en Estudis Policials per la Universitat de Barcelona. Actualment, és també professor de l’Escola de Policia de Catalunya de Mollet del Vallès i té un ampli currículum en diversos cossos policials locals, en la docència i com a articulista, en què s’ha especialitzat en la violència de gènere. Dins l’àmbit professional, Córdoba va entrar a formar part de la Guàrdia Urbana de Barcelona l’any 1980, on va anar ascendint i portant a terme diverses funcions fins que l’any 2000 es nomenat inspector en cap de la Policia Local de Vilassar de Mar.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
DIA A DIA
Xavier GrauRegidor de Governació, Paeticipació Ciutadana i Comunicació
Xavier GrauRegidor de Governació, Paeticipació Ciutadana i Comunicació
ANNA POLITSKOSKAYA
La brutalitat dels régims corruptes i dictatorials sempre ha estat impossible de medir. Mai no té fi. Malgrat tot, la indignació internacional entre les comunitats democràtiques ha d'alçar de nou la seva veu per denunciar l'assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya. Fa uns anys, pocs dies després de fer-li una entrevista pel Diari de Barcelona a la dirigent popular peruana Maria Elena Moyano vaig conèixer que havia estat brutalment assassinada per aturar la seva lluita a favor de les classes més populars de Lima. L'angúnia, la ràbia, la indignació es barrejaren de manera intensa fins a alterar el meu estat d´ànim durant molts dies. Ara, amb la mort d'Anna Politskoskaya em reneix aquest sentiment d'indignació que multiplica gairebé per l'infinit el rebuig a aquestes formes de poder rabiós i incontrolat que desprecia els més elementals drets de la seva pròpia ciutadania. El món no va deixar de girar per l'assassinat de Maria Elena Moyano i tampoc no ho farà per la desaparició de la crítica reportera russa. Només els mesquins, els més dictadors, els més cruels, s'enganyen pensant que el seu poder és tan inabastable que passaran impunes a la història. Aquestes morts violentes certifiquen, sempre, la decadència de ments pertorbades que no tenen res més que el seu poder incontrolat entre les mans. I no sabem que a cada tret que disparen contra la llibertat i la democràcia no fan més que col.locar-se més a prop de la seva pròpia caiguda.
La brutalitat dels régims corruptes i dictatorials sempre ha estat impossible de medir. Mai no té fi. Malgrat tot, la indignació internacional entre les comunitats democràtiques ha d'alçar de nou la seva veu per denunciar l'assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya. Fa uns anys, pocs dies després de fer-li una entrevista pel Diari de Barcelona a la dirigent popular peruana Maria Elena Moyano vaig conèixer que havia estat brutalment assassinada per aturar la seva lluita a favor de les classes més populars de Lima. L'angúnia, la ràbia, la indignació es barrejaren de manera intensa fins a alterar el meu estat d´ànim durant molts dies. Ara, amb la mort d'Anna Politskoskaya em reneix aquest sentiment d'indignació que multiplica gairebé per l'infinit el rebuig a aquestes formes de poder rabiós i incontrolat que desprecia els més elementals drets de la seva pròpia ciutadania. El món no va deixar de girar per l'assassinat de Maria Elena Moyano i tampoc no ho farà per la desaparició de la crítica reportera russa. Només els mesquins, els més dictadors, els més cruels, s'enganyen pensant que el seu poder és tan inabastable que passaran impunes a la història. Aquestes morts violentes certifiquen, sempre, la decadència de ments pertorbades que no tenen res més que el seu poder incontrolat entre les mans. I no sabem que a cada tret que disparen contra la llibertat i la democràcia no fan més que col.locar-se més a prop de la seva pròpia caiguda.
Més informació sobre REPORTERS SENSE FRONTERES a WWW.RSF.ORG
ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL
L'art d'estar-ne fart
Joan Barril
L'art d'estar-ne fart.
Davant les eleccions catalanes, cadascú té el seu sondeig personal. I de totes les coses que ens expliquen i de com les expliquen sorgeixen algunes constatacions. Primera constatació: el reflux de la il.lusió. De la mateixa manera que el dèbit marital no exigeix passió, també es percep un increment de votants que aniran a les urnes per pura rutina democràtica. Més encara es percep un increment de votants que poden deixar de ser-ho.
Segona constatació: en totes les motivacions declarades del vot s'intueix un augment de sufragis defensius. No hi ha esperança de res constructiu. S'incrementa el vot a la contra: gent que en votarà uns per castigar els altres o per impedir que uns altres manin. Mirin, escoltin i preguntin al voltant seu. Els motius del vot davant de les pròximes eleccions autonòmiques catalanes no es nodreixen de sòlids plantejaments ideològics. Coincideixen els uns i els altres en una frase justificativa: "Votaré aquests perquè ja n'estic fart".L'estat d'afartament és universal i embolcallador. En una societat malcriada com la catalana, sotmesa a la dutxa escocesa entre l'eficàcia i el simbolisme, el fet d'estar-ne fart és una de les poques pulsions noves que porta a les urnes. Tot allò que és col.lectiu ha deixat pas a l'afirmació personal. Els partits eren llavors una emanació fidel dels sentiments individuals. Avui, en canvi, el partit ja no és la nostra eina delegada, sinó un desencantat mal menor que es regeix per regles incomprensibles i que es blinda davant de la mirada o la queixa dels seus propis votants. En aquestes condicions, la fe en les sigles ja no és automàtica. I per fer- se sentir hi ha un votant en augment disposat a demostrar el seu fastic i la seva protesta. Farts de tripartit, farts de postpujolisme, farts de la COPE, farts del nacionalisme, farts d'esquerres frívoles, farts dels que van fer de Maragall un polític d'un sol ús. Tots els farts tenen causes reals. Però la suma de tots ells ens dóna un país cabrejat i impotent, incapaç d'excitar-se amb hormones de campanya electoral.
www.elperiodico.cat
L'art d'estar-ne fart
Joan Barril
L'art d'estar-ne fart.
Davant les eleccions catalanes, cadascú té el seu sondeig personal. I de totes les coses que ens expliquen i de com les expliquen sorgeixen algunes constatacions. Primera constatació: el reflux de la il.lusió. De la mateixa manera que el dèbit marital no exigeix passió, també es percep un increment de votants que aniran a les urnes per pura rutina democràtica. Més encara es percep un increment de votants que poden deixar de ser-ho.
Segona constatació: en totes les motivacions declarades del vot s'intueix un augment de sufragis defensius. No hi ha esperança de res constructiu. S'incrementa el vot a la contra: gent que en votarà uns per castigar els altres o per impedir que uns altres manin. Mirin, escoltin i preguntin al voltant seu. Els motius del vot davant de les pròximes eleccions autonòmiques catalanes no es nodreixen de sòlids plantejaments ideològics. Coincideixen els uns i els altres en una frase justificativa: "Votaré aquests perquè ja n'estic fart".L'estat d'afartament és universal i embolcallador. En una societat malcriada com la catalana, sotmesa a la dutxa escocesa entre l'eficàcia i el simbolisme, el fet d'estar-ne fart és una de les poques pulsions noves que porta a les urnes. Tot allò que és col.lectiu ha deixat pas a l'afirmació personal. Els partits eren llavors una emanació fidel dels sentiments individuals. Avui, en canvi, el partit ja no és la nostra eina delegada, sinó un desencantat mal menor que es regeix per regles incomprensibles i que es blinda davant de la mirada o la queixa dels seus propis votants. En aquestes condicions, la fe en les sigles ja no és automàtica. I per fer- se sentir hi ha un votant en augment disposat a demostrar el seu fastic i la seva protesta. Farts de tripartit, farts de postpujolisme, farts de la COPE, farts del nacionalisme, farts d'esquerres frívoles, farts dels que van fer de Maragall un polític d'un sol ús. Tots els farts tenen causes reals. Però la suma de tots ells ens dóna un país cabrejat i impotent, incapaç d'excitar-se amb hormones de campanya electoral.
www.elperiodico.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)