miradas desola-sol
Font:
16.5.08
Maruja Torres ,es una excel·lent periodista. Tenim avui la mostra .Dins un tema que no aporta cap tipus de comicitat ,ella li dona un gir i transforma la tragèdia en una sàtira critica dels fets consumats per dictadors. Aquí en teniu la mostra .Genial el seu relat puntual a ....
MARUJA TORRES
Algunos llantos
MARUJA TORRES 10/04/2008
Siempre pico. Leí que Franco se había hundido porque había perdido a un hijo secreto y, como una pardilla, me arrojé en las fauces de la información. Era por Marruecos: lo tenía por suyo, como los autoritarios y los frustrados poseen a los hijos, sin darles libertad.
Suelo caer también cuando el titular me anuncia una llantina de Bush Jr. Viene de familia. Creo que su padre llora cuando pesca y que a su abuelo, ya provecto, le pasaba lo propio cuando no acertaba con los botones de la bragueta en el mingitorio. Cuestión genética, pues, la del actual George de la Casa Blanca. No implica debilidad alguna pero humaniza su legado de cara a la Historia. Por el momento, le ha valido 980.000 entradas en Internet, sólo escribiendo lágrimas. Imaginen las que tendrá si sumamos llanto, emociones, llorera... Un manantial de humanidad. Hubo un tiempo en este país en que se puso de moda entre las recién liberadas decir que nos gustaban los hombres sensibles. Era una de las muchas formas de rechazar el machismo. Algunos aprendieron el truco. Lloraban para conquistarnos, lloraban entre dos maltratos, lloraban al tener que abandonarnos. Cáscaras. Aquello se puso tan insoportable que algunos hasta lloraban cuando les llevabas a ver una función de ballet contemporáneo. Tiempo de ingenuidades conmovedoras. Ahora distingo a un cabronazo llorón antes de que se persigne un cura loco, y he aprendido a amar y a admirar a los hombres que pechan sobriamente con sus penas. Sé que es una cuestión de lagrimal propenso. Yo misma lloro mucho a lo tonto, y eso no me hace ni más buena ni más sensible, sólo más pelmaza. Pero siempre pico con los grandes. Siempre espero: "Franco se emocionó al firmar una sentencia de muerte", o "Bush Jr. lloró al enterarse de las bajas civiles que sus chicos perpetraron en el sitio de Faluya".
Pardilla.
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Algunos/llantos/elpepiult/20080410elpepiult_1/Tes
MARUJA TORRES
Algunos llantos
MARUJA TORRES 10/04/2008
Siempre pico. Leí que Franco se había hundido porque había perdido a un hijo secreto y, como una pardilla, me arrojé en las fauces de la información. Era por Marruecos: lo tenía por suyo, como los autoritarios y los frustrados poseen a los hijos, sin darles libertad.
Suelo caer también cuando el titular me anuncia una llantina de Bush Jr. Viene de familia. Creo que su padre llora cuando pesca y que a su abuelo, ya provecto, le pasaba lo propio cuando no acertaba con los botones de la bragueta en el mingitorio. Cuestión genética, pues, la del actual George de la Casa Blanca. No implica debilidad alguna pero humaniza su legado de cara a la Historia. Por el momento, le ha valido 980.000 entradas en Internet, sólo escribiendo lágrimas. Imaginen las que tendrá si sumamos llanto, emociones, llorera... Un manantial de humanidad. Hubo un tiempo en este país en que se puso de moda entre las recién liberadas decir que nos gustaban los hombres sensibles. Era una de las muchas formas de rechazar el machismo. Algunos aprendieron el truco. Lloraban para conquistarnos, lloraban entre dos maltratos, lloraban al tener que abandonarnos. Cáscaras. Aquello se puso tan insoportable que algunos hasta lloraban cuando les llevabas a ver una función de ballet contemporáneo. Tiempo de ingenuidades conmovedoras. Ahora distingo a un cabronazo llorón antes de que se persigne un cura loco, y he aprendido a amar y a admirar a los hombres que pechan sobriamente con sus penas. Sé que es una cuestión de lagrimal propenso. Yo misma lloro mucho a lo tonto, y eso no me hace ni más buena ni más sensible, sólo más pelmaza. Pero siempre pico con los grandes. Siempre espero: "Franco se emocionó al firmar una sentencia de muerte", o "Bush Jr. lloró al enterarse de las bajas civiles que sus chicos perpetraron en el sitio de Faluya".
Pardilla.
http://www.elpais.com/articulo/ultima/Algunos/llantos/elpepiult/20080410elpepiult_1/Tes
foto/
mientrasvivimos.blogomundo.com
Poques vegades coincideixen en un mateix Certamen Literari, mare i fill.
http://lanausea2000.blogspot.com/
CERTAMEN LITERARIO "VERBO AZUL"
Primer premio: Ricardo Desola Mediavilla, con el poemario "El animal que nombra"
Primer accésit: Juliana Mediavilla Pablo, con el poemario "Color sepia"
http://lanausea2000.blogspot.com/
el animal que nombra
Somos quienes ponemos los nombres a las cosas,
el animal que nombra.
Armados de palabras solamente,
como dardos de luz que atravesaran
corazones de piedra,
una voz en el fondo del silencio.
Somos quienes decimos a la rosa
ése será tu nombre desde ahora.
Y así te llamará siempre el rocío.
Y así te llamará siempre la aurora.
Somos quienes preguntan quiénes somos
y el mundo es porque lo hemos enunciado
desde la más remota de sus sílabas.
Somos quienes contamos esta historia.
Somos quienes hacemos cada día
del olvido, memoria.
Ricardo Desola Mediavilla
color sepia
Del carnet de familia numerosa
en la foto, color sepia,
apenas si cabemos,
agrupados en torno a las figuras
secas del padre y de la madre,
detrás, la puerta vieja de la Iglesia.
Los chicos junto al padre:
una mano recia apenas roza
el frágil hombro de Felisín
-aquel que se nos fuera
un mal invierno.
Las chicas con la madre:
junto al regazo, la pequeña,
en su pelo azabache, blanquea el lazo
-mariposa quieta-
y no sonríe su carita asombrada de muñeca.
Abrigos viejos no sé de qué colores
desvaídos, quizá
dados la vuelta.
Está la madre como avejentada
y hay en el padre una expresión muy seria.
Del carnet de familia numerosa
en la foto, color sepia,
los padres, con una guerra a cuestas,
tienen cansada la mirada
y en el gesto, la digna dignidad
de la pobreza.
Es una foto triste, nunca supe
por qué sale en las fotos la tristeza.
Juliana Mediavilla
* Juliana Mediavilla,nascuda a Viviestre del Pinar ( Burgos).
Excel·lent poeta i també narradora .Si voleu conèixer part de la seva obra poètica la trobareu a
http://www.poesiapura.com/
accedir a foros i clikar a selección especial
*Ricardo Desola Mediavilla
AMIGOS DE LA POESIA
Yo puedo ser tu profesor de música
Atanor.-Revista poético literaria
http://www.poesiapura.com/
mientrasvivimos.blogomundo.comPoques vegades coincideixen en un mateix Certamen Literari, mare i fill.
A la gent que la poesia agrada ,seguim enganxats a les publicacions , que sovint trobem a Internet .
Aquí disposeu d´ un referent clikant aquesta pagina d´ excepcional qualitat que trobareu a....
http://lanausea2000.blogspot.com/
CERTAMEN LITERARIO "VERBO AZUL"
Primer premio: Ricardo Desola Mediavilla, con el poemario "El animal que nombra"
Primer accésit: Juliana Mediavilla Pablo, con el poemario "Color sepia"
http://lanausea2000.blogspot.com/
el animal que nombra
Somos quienes ponemos los nombres a las cosas,
el animal que nombra.
Armados de palabras solamente,
como dardos de luz que atravesaran
corazones de piedra,
una voz en el fondo del silencio.
Somos quienes decimos a la rosa
ése será tu nombre desde ahora.
Y así te llamará siempre el rocío.
Y así te llamará siempre la aurora.
Somos quienes preguntan quiénes somos
y el mundo es porque lo hemos enunciado
desde la más remota de sus sílabas.
Somos quienes contamos esta historia.
Somos quienes hacemos cada día
del olvido, memoria.
Ricardo Desola Mediavilla
color sepia
Del carnet de familia numerosa
en la foto, color sepia,
apenas si cabemos,
agrupados en torno a las figuras
secas del padre y de la madre,
detrás, la puerta vieja de la Iglesia.
Los chicos junto al padre:
una mano recia apenas roza
el frágil hombro de Felisín
-aquel que se nos fuera
un mal invierno.
Las chicas con la madre:
junto al regazo, la pequeña,
en su pelo azabache, blanquea el lazo
-mariposa quieta-
y no sonríe su carita asombrada de muñeca.
Abrigos viejos no sé de qué colores
desvaídos, quizá
dados la vuelta.
Está la madre como avejentada
y hay en el padre una expresión muy seria.
Del carnet de familia numerosa
en la foto, color sepia,
los padres, con una guerra a cuestas,
tienen cansada la mirada
y en el gesto, la digna dignidad
de la pobreza.
Es una foto triste, nunca supe
por qué sale en las fotos la tristeza.
Juliana Mediavilla
* Juliana Mediavilla,nascuda a Viviestre del Pinar ( Burgos).
Excel·lent poeta i també narradora .Si voleu conèixer part de la seva obra poètica la trobareu a
http://www.poesiapura.com/
accedir a foros i clikar a selección especial
*Ricardo Desola Mediavilla
AMIGOS DE LA POESIA
Yo puedo ser tu profesor de música
Atanor.-Revista poético literaria
http://www.poesiapura.com/
15.5.08
M. Trives/ Diari de Cubelles
Reconèixements a una Dona
Paulina Andreu rebrà la Medalla d´ or al Mèrit en les Belles Arts.
Que en sabem de Paulina Andreu? Pues molt i potser poc a Cubelles. Sempre associada a la imatge pública del seu pare ,sorprèn de sobte i un altre imatge apareix com personalitat destacada ,la d´ una artista ,reconeguda mundialment com Paulina Schumann i que avui mateix amb aquest reconeixement ,obre un món d´ informació i un aplaudiment per la seva vida envoltada de creativitat personal reconeguda.
Paulina Andreu rebrà la Medalla d´ or al Mèrit en les Belles Arts.
Que en sabem de Paulina Andreu? Pues molt i potser poc a Cubelles. Sempre associada a la imatge pública del seu pare ,sorprèn de sobte i un altre imatge apareix com personalitat destacada ,la d´ una artista ,reconeguda mundialment com Paulina Schumann i que avui mateix amb aquest reconeixement ,obre un món d´ informació i un aplaudiment per la seva vida envoltada de creativitat personal reconeguda.
Com a Paulina Schumann ha triomfat amb la dansa a teatres i funambulisme a la pista de circ i ha recorregut tot el món. La seva projecció va començar al Teatre Empire ,de Paris i a Viena va obtindre grans èxits ballant arreu del món.
Avui ja retirada, viu a Cubelles i sovint la gent del poble i la majoria de vianants que es troba al seu pas discret per carrers del municipi com una ciutadana més, desconeix el seu renom .
Tot sovint trobem que dones que han suposat una renovació i un esclat de creativitat en el temps actual o d´ altres temps, de repent reben un reconeixement,però poques ,la majoria de reconeixements porten noms d´ homes . A Catalunya i a la resta del Estat Espanyol i també a la resta del món la concessió de Premis suposa un llarg camí a demostrar per les dones i ja no en parlem de països en que la dona ja ni té dret a opinar i si a rebre per totes bandes. Reconeguem que som al rovell de l´ ou ,encara que amb una clara un pel poc consistent.
Aprofitem-ho !!!
Tot sovint trobem que dones que han suposat una renovació i un esclat de creativitat en el temps actual o d´ altres temps, de repent reben un reconeixement,però poques ,la majoria de reconeixements porten noms d´ homes . A Catalunya i a la resta del Estat Espanyol i també a la resta del món la concessió de Premis suposa un llarg camí a demostrar per les dones i ja no en parlem de països en que la dona ja ni té dret a opinar i si a rebre per totes bandes. Reconeguem que som al rovell de l´ ou ,encara que amb una clara un pel poc consistent.
Aprofitem-ho !!!
Podeu trobar més informacións a
UN VEI DE CUBELLES AL CONCURS "EL DESAFIO" FOTOGRÀFIC DE CANON
Per donar el vostre suport al retrat fotogràfic titulat "MArina, belleza de primavera",
visiteu la pàgina web http://ta.canon-europe.com/?pg=gallery&cc=es&lc=es&photo_id=foto47ef63f451534
i voteu pel treball d'Antonio Martínez Galiot.
Per donar el vostre suport al retrat fotogràfic titulat "MArina, belleza de primavera",
visiteu la pàgina web http://ta.canon-europe.com/?pg=gallery&cc=es&lc=es&photo_id=foto47ef63f451534
i voteu pel treball d'Antonio Martínez Galiot.
14.5.08
Taula de la fibromialgia, el 17 de maig
Font: Ràdio Cubelles
Ràdio Cubelles oferirà aquest dissabte, 17 de maig el reportatge “L’amenaça fantasma”, en el què hi participen malalts, familiar i especialistes mèdics en diferents disciplines. Serà a un quart de nou del matí a través del 107.5 de la FM
La delegació cubellenca de l’ACAF, Associació catalana d’afectats de fibromiàlgia, a posposat, a causa del mal temps, la instal·lació de la taula informativa que munta cada any davant la Rectoria. Enguany la taula s’instal·larà dissabte 17, de 10 del matí a 2 del migdia. L’objectiu d’aquesta iniciativa és, aprofitant la celebració del dia Mundial de la fibromialgia el 12 de maig, informar la població sobre aquesta malaltia, força desconeguda per la majoria de la gent.
Ràdio Cubelles, per la seva banda, oferirà un reportatge, de producció pròpia sobre aquesta malaltia degenerativa, dissabtes 10 i 17 a ¼ de nou del matí, que es repetirà dilluns 12 dins el magazine Cubelles a les 12. Al reportatge, titulat “L’amenaça fantasma” hi participen malalts, familiar i especialistes mèdics en diferents disciplines.
Entre un 2 y un 4 por ciento de la población padece fibromialgia, una enfermedad muy joven a efectos de su reconocimiento por la Organización Mundial de la Salud, que le otorgó entidad propia en el año 1992. De origen desconocido, los enfermos refieren dolores perpetuos, de carácter muscular casi siempre y de intensidad variable. Se acompaña generalmente de problemas psicológicos. Los médicos de Primaria admiten que falta bastante formación y que no es una patología en la que se piense en los primeros contactos con los enfermos, que acuden muy a menudo a las consultas. No ayuda el hecho de que no existen pruebas que permitan precisar el diagnóstico, por lo que es común que pasen bastantes meses desde las primeras manifestaciones hasta que se detecta la enfermedad.
La fibromialgia es una enfermedad muy joven, aunque es seguro que los dolores perpetuos musculares y en las articulaciones (aunque sean de intensidad variable) han acompañado al hombre desde siempre. Como tal, esta dolencia tiene entidad patológica desde el año 1992, cuando fue reconocida por la Organización Mundial de la Salud. El 12 de mayo se celebra el Día Mundial de la Fibromialgia con la intención de subrayar las dificultades las que pasan miles de enfermos.
http://www.sedolor.es
Font: Ràdio Cubelles
Ràdio Cubelles oferirà aquest dissabte, 17 de maig el reportatge “L’amenaça fantasma”, en el què hi participen malalts, familiar i especialistes mèdics en diferents disciplines. Serà a un quart de nou del matí a través del 107.5 de la FM
La delegació cubellenca de l’ACAF, Associació catalana d’afectats de fibromiàlgia, a posposat, a causa del mal temps, la instal·lació de la taula informativa que munta cada any davant la Rectoria. Enguany la taula s’instal·larà dissabte 17, de 10 del matí a 2 del migdia. L’objectiu d’aquesta iniciativa és, aprofitant la celebració del dia Mundial de la fibromialgia el 12 de maig, informar la població sobre aquesta malaltia, força desconeguda per la majoria de la gent.
Ràdio Cubelles, per la seva banda, oferirà un reportatge, de producció pròpia sobre aquesta malaltia degenerativa, dissabtes 10 i 17 a ¼ de nou del matí, que es repetirà dilluns 12 dins el magazine Cubelles a les 12. Al reportatge, titulat “L’amenaça fantasma” hi participen malalts, familiar i especialistes mèdics en diferents disciplines.
12 de Mayo, Día Mundial de la Fibromialgia
Entre un 2 y un 4 por ciento de la población padece fibromialgia, una enfermedad muy joven a efectos de su reconocimiento por la Organización Mundial de la Salud, que le otorgó entidad propia en el año 1992. De origen desconocido, los enfermos refieren dolores perpetuos, de carácter muscular casi siempre y de intensidad variable. Se acompaña generalmente de problemas psicológicos. Los médicos de Primaria admiten que falta bastante formación y que no es una patología en la que se piense en los primeros contactos con los enfermos, que acuden muy a menudo a las consultas. No ayuda el hecho de que no existen pruebas que permitan precisar el diagnóstico, por lo que es común que pasen bastantes meses desde las primeras manifestaciones hasta que se detecta la enfermedad.
La fibromialgia es una enfermedad muy joven, aunque es seguro que los dolores perpetuos musculares y en las articulaciones (aunque sean de intensidad variable) han acompañado al hombre desde siempre. Como tal, esta dolencia tiene entidad patológica desde el año 1992, cuando fue reconocida por la Organización Mundial de la Salud. El 12 de mayo se celebra el Día Mundial de la Fibromialgia con la intención de subrayar las dificultades las que pasan miles de enfermos.
http://www.sedolor.es
SALUT
"No puc treballar"
FUTUR · La Mònica, diagnosticada de fatiga crònica, pateix quan pensa com serà la seva vida als 50 anys
SOBREVIURE · No té cap ingrés econòmic i ha de viure a casa d'uns amics que la mantenen
M. C.
La Mònica està diagnosticada de fatiga crònica i fibromiàlgia. Cada dia ha de fer un gran esforç per llevar-se del llit
MARTA PÉREZ
La Mònica dóna gràcies el dia que té prou forces per aixecar-se a les onze del matí. Normalment se sent tan cansada que no es pot llevar fins a l'hora de dinar. Amb prou feines es fica a la dutxa i es cuina alguna cosa. Hi ha dies que ni això. "Estic contenta quan puc fer coses com planxar-me la roba", assegura. La Mònica té 38 anys, va estudiar dues carreres i parla sis idiomes. Tot i això, fa més de tres anys que no pot treballar. Als 28 anys li van diagnosticar fibromiàlgia i, uns anys més tard, síndrome de fatiga crònica (SFC). No té ingressos de cap mena. No té casa pròpia i no es pot pagar un lloguer. Tampoc té cap mena de suport familiar. Viu a casa d'un amic, el Ricard, i de la seva dona. Ells la mantenen, la cuiden i l'ajuden en les seves activitats diàries. "Els estic molt agraïda, però viure així i pensar en el futur m'estressa molt. Tinc 38 anys, què passarà quan en tingui 50?", es pregunta.
"Imagineu dos dies molt durs de feina, sense parar i sense dormir. Arribeu a casa esgotats... Així és com començo jo cada dia", explica la Mònica. Reconeix que més d'una vegada ha pensat que viure així "no val la pena". Va sol·licitar que li reconeguessin la incapacitat, però, com a la majoria de persones que pateixen la SFC li van denegar. Va acabar amb una demanda judicial, però la resposta va tornar a ser negativa, tot i que, segons l'informe del seu metge de l'Hospital Clínic, la Mònica té un nivell 3 (sobre 4) de gravetat de la malaltia. Aquest informe diu que la Mònica només pot fer un màxim de 3 hores diàries d'activitat limitada (això inclou activitats com dutxar-se i cuinar). Però la metge forense que va valorar el seu cas va dictaminar que podia fer "una activitat mínima sense grans esforços". "I el jutge va interpretar que puc fer una activitat sedentària, com ara treballar de secretària", explica la Mònica. Va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara està a l'espera d'una resposta. "El problema és que et veuen molt jove i no es creuen que no puguis treballar", denuncia.
La Mònica coincideix amb el perfil de dona jove i brillant. "Sempre he estat molt activa, he viscut a l'estranger, he estudiat molts anys per poder-me guanyar la vida...", afirma. Una de les últimes feines que va fer va ser com a traductora al Fòrum 2004. "Vaig fer un esforç molt gran i, just després, vaig empitjorar".
Jaume Cortés, advocat del col·lectiu Ronda, coneix bé aquests casos. N'ha portat uns 150. Cortés explica la carrera d'obstacles que han de superar les dones afectades de la SFC per obtenir la incapacitat. "Si tenen sort i el seu metge de capçalera sospita que poden tenir la SFC, les enviarà a una unitat de referència, on hauran d'esperar almenys dos anys per a un diagnòstic definitiu. Si tenen mitjans, podran anar a un especialista privat, que, segurament, els dirà que ja estan en l'estadi 3 de gravetat", resumeix.
Instruccions
L'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) s'encarrega d'atorgar les incapacitats. Segons Cortés, "tenen instruccions de no concedir-ne a aquestes malaltes". El doctor José Alegre, coordinador de la unitat de fatiga crònica de l'Hospital Vall d'Hebron, és més conciliador. "Els professionals que decideixen necessiten que els aportem dades que demostrin la gravetat de cada cas", afirma. El problema és que, de moment, no hi ha gaires proves diagnòstiques que mostrin el grau de gravetat de forma objectiva. "El que no es veu no existeix", resumeix la presidenta de la Fundació d'Afectats de SFC i Fibromiàlgia, Emília Altarriba.
Així doncs, l'únic camí que queda és la demanda judicial. I això implica diners per contractar un advocat. Amb sort, si el jutge prescindeix del metge forense i la malalta té l'informe mèdic d'un centre de referència, podrà obtenir una incapacitat absoluta, que reconeix el dret a cobrar una pensió sobre el 100% de la base de cotització.
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dilluns, 12 de maig del 2008
"No puc treballar"
FUTUR · La Mònica, diagnosticada de fatiga crònica, pateix quan pensa com serà la seva vida als 50 anys
SOBREVIURE · No té cap ingrés econòmic i ha de viure a casa d'uns amics que la mantenen
M. C.
La Mònica està diagnosticada de fatiga crònica i fibromiàlgia. Cada dia ha de fer un gran esforç per llevar-se del llit
MARTA PÉREZ
La Mònica dóna gràcies el dia que té prou forces per aixecar-se a les onze del matí. Normalment se sent tan cansada que no es pot llevar fins a l'hora de dinar. Amb prou feines es fica a la dutxa i es cuina alguna cosa. Hi ha dies que ni això. "Estic contenta quan puc fer coses com planxar-me la roba", assegura. La Mònica té 38 anys, va estudiar dues carreres i parla sis idiomes. Tot i això, fa més de tres anys que no pot treballar. Als 28 anys li van diagnosticar fibromiàlgia i, uns anys més tard, síndrome de fatiga crònica (SFC). No té ingressos de cap mena. No té casa pròpia i no es pot pagar un lloguer. Tampoc té cap mena de suport familiar. Viu a casa d'un amic, el Ricard, i de la seva dona. Ells la mantenen, la cuiden i l'ajuden en les seves activitats diàries. "Els estic molt agraïda, però viure així i pensar en el futur m'estressa molt. Tinc 38 anys, què passarà quan en tingui 50?", es pregunta.
"Imagineu dos dies molt durs de feina, sense parar i sense dormir. Arribeu a casa esgotats... Així és com començo jo cada dia", explica la Mònica. Reconeix que més d'una vegada ha pensat que viure així "no val la pena". Va sol·licitar que li reconeguessin la incapacitat, però, com a la majoria de persones que pateixen la SFC li van denegar. Va acabar amb una demanda judicial, però la resposta va tornar a ser negativa, tot i que, segons l'informe del seu metge de l'Hospital Clínic, la Mònica té un nivell 3 (sobre 4) de gravetat de la malaltia. Aquest informe diu que la Mònica només pot fer un màxim de 3 hores diàries d'activitat limitada (això inclou activitats com dutxar-se i cuinar). Però la metge forense que va valorar el seu cas va dictaminar que podia fer "una activitat mínima sense grans esforços". "I el jutge va interpretar que puc fer una activitat sedentària, com ara treballar de secretària", explica la Mònica. Va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara està a l'espera d'una resposta. "El problema és que et veuen molt jove i no es creuen que no puguis treballar", denuncia.
La Mònica coincideix amb el perfil de dona jove i brillant. "Sempre he estat molt activa, he viscut a l'estranger, he estudiat molts anys per poder-me guanyar la vida...", afirma. Una de les últimes feines que va fer va ser com a traductora al Fòrum 2004. "Vaig fer un esforç molt gran i, just després, vaig empitjorar".
Jaume Cortés, advocat del col·lectiu Ronda, coneix bé aquests casos. N'ha portat uns 150. Cortés explica la carrera d'obstacles que han de superar les dones afectades de la SFC per obtenir la incapacitat. "Si tenen sort i el seu metge de capçalera sospita que poden tenir la SFC, les enviarà a una unitat de referència, on hauran d'esperar almenys dos anys per a un diagnòstic definitiu. Si tenen mitjans, podran anar a un especialista privat, que, segurament, els dirà que ja estan en l'estadi 3 de gravetat", resumeix.
Instruccions
L'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) s'encarrega d'atorgar les incapacitats. Segons Cortés, "tenen instruccions de no concedir-ne a aquestes malaltes". El doctor José Alegre, coordinador de la unitat de fatiga crònica de l'Hospital Vall d'Hebron, és més conciliador. "Els professionals que decideixen necessiten que els aportem dades que demostrin la gravetat de cada cas", afirma. El problema és que, de moment, no hi ha gaires proves diagnòstiques que mostrin el grau de gravetat de forma objectiva. "El que no es veu no existeix", resumeix la presidenta de la Fundació d'Afectats de SFC i Fibromiàlgia, Emília Altarriba.
Així doncs, l'únic camí que queda és la demanda judicial. I això implica diners per contractar un advocat. Amb sort, si el jutge prescindeix del metge forense i la malalta té l'informe mèdic d'un centre de referència, podrà obtenir una incapacitat absoluta, que reconeix el dret a cobrar una pensió sobre el 100% de la base de cotització.
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dilluns, 12 de maig del 2008
13.5.08
(Foto/arxiu La Fita/Actes setmana 8 de març)
Comunicat enviat a Diari de Cubelles
L´ Associació de Dones de Cubelles La Fita engega motors de nou i comunica que ja disposa d´un blog ,a on podeu trobar informacions del grup i també temes puntuals publicats i d´ altres grups afins. A la nova Junta constituïda , trobem a Aurora Garcia Bertomeu, Ester Granell, Paloma Robles,Marisa Ortíz, Conchi Delgado, Carmen Molla,Clara Liébana i Maria Trives .
El grup disposa d´un espai al Centre Social ,dilluns de 16h 30 a 17,30 despatx 5
e-mail dones_lafita@yahoo.es a on si voleu ,podeu dirigir comentaris,informacions, etc...
http://doneslafita.blogspot.com/
12.5.08
Sortides culturals dels Amics del Castell
Font: Ràdio Cubelles
Dissabte 17 de maig.
SORTIDA CULTURAL: JORNADA SOBRE LA GUERRA DEL FRANCÈS A L'ARBOÇ
més informació actes propers a
Sortides culturals dels Amics del Castell
http://www.radiocubelles.net/
Font: Ràdio Cubelles
Dissabte 17 de maig.
SORTIDA CULTURAL: JORNADA SOBRE LA GUERRA DEL FRANCÈS A L'ARBOÇ
Visita a les exposicions temàtiques i recorregut per una vila saquejada i cremada per les tropes napoleòniques el 1808. Sortida a dos quarts de 10 des de la plaça del Mercat, amb cotxes particulars. L'activitat començarà a les 10 del matí, davant de l'Ajuntament de l'Arboç, i finalitzarà al voltant de dos quarts d'una del migdia. La veïna població penedesenca fou escenari d'un cruent episodi durant la Guerra del Francès, motiu pel qual al llarg d'aquest any hi ha una sèrie d'actes commemoratius, organitzats per la Comissió del Bicentenari. Pere Simón, un dels seus membres, ens guiarà aquesta visita que promet ser interessant i summament didàctica.
més informació actes propers a
Sortides culturals dels Amics del Castell
http://www.radiocubelles.net/
De nou “PIC & JAZZ”
envia la seva proposta ,dia 15 de Maig
"tarda de jazz", amb "GENI BARRY TRIO"
Els components d'aquesta formació son:
Geni Barry - Vibrafon
Michel Grossman - Piano electric
Xavi Sanchez - Contrabaix
I més....
De dimarts a dissabte, dinars, de 13.00h. fins les 15.30h.(cuina)
carrer Jacint Verdaguer, nº 20
telèfon:93/8954245
e.mail: pic-jazz@wanadoo.es
telèfon:93/8954245
e.mail: pic-jazz@wanadoo.es
Foto/arxiu Diari de Cubelles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)