L’entitat, que la setmana passada va omplir el mateix escenari amb la projecció de la final de la lliga de campions, espera comptar una vegada més amb el suport de la ciutadania de Cubelles.
L’acte està estructurat en dues parts. La primera, a partir de les 21,30 h., consistirà en una graellada populars. Els tiquets, que es venen al preu de 12€ (socis 9€), es poden adquirir dins el migdia del 2 de juny al Centre Social de Cubelles i a la Papereria DECO (C. Major, 21). El menú inclou, a més de la butifarra, xoriço i cansalada -tot cuinat per la gent de Sellebuc-, el pa, una ampolla de vi o cava cada 2 persones i postre. Un cop acabat el sopar, el grup de versions ExtremBand amenitzarà la vetllada, mentre que els DJ’s del programa de Ràdio Cubelles, Patxanga la Txaranga, tancaran l’actuació.
La festa comptarà amb servei de barra i està oberta a tota la ciutadania.

Font : sellebuc@sellebuc.cat

Diari de Cubelles
Que tal ...si determinats digitals no permetessin subscriure comentaris sense identificació ? A propet en tenim algun i que hauria de seguir l’exemple de la seriositat que desprenen d’altres diaris a l´hora de permetre deixar opinions i que ja ho han fet en mitjans digitals reconeguts en no permetre aquest accés sense identificar.




Fin del anonimato
MILAGROS PÉREZ OLIVA

EL PAÍS introduce la identificación previa para poder comentar las noticias.
El anonimato genera impunidad y, en el debate de las ideas, esta conduce con frecuencia a la grosería y al exabrupto. La posibilidad de comentar las noticias es un mecanismo de participación que refuerza la relación de los lectores con el diario, pero la publicación de comentarios irrespetuosos o inapropiados se ha convertido en un foco de malestar.

Seguir llegint la resta clikant...

Font: http://www.elpais.com/articulo/opinion/Fin/anonimato/elpepuopi/20110529elpepiopi_5/Tes

*Milagros Pérez Oliva

Periodista, és professora de l'Escola de Periodisme UAM-ELPAÍS i ho ha estat també de la Universitat Pompeu Fabra, del Consell Social és ara membre. Ha destacat per la seva activitat en l'àmbit de la deontologia, tant en el periodisme com en la medicina Entre 1993 i 2001 va pertànyer a la Junta del Col.legi de Periodistes de Catalunya, del que va ser vicedegana des de 1997. Ha estat a més guardonada en nombroses ocasions, destacant el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya (2006), el Grifols de Bioètica (2007), el Premi Unicef ​​(1991) o el de Benestar Social de Barcelona (1996).Es actualment la nova defensora del lector d' El País

Sixte Moral diu la seva ....a A LES VERDES I A LES MADURES

Pactes. És evident que aquesta setmana el terme pacte té un protagonisme indubtable . A 10 dies de la constitució dels nous ajuntaments el diàleg és efervescent, les trobades més o menys públiques es succeeixen sense aturador. Res està fet i tot està per fer. En matèria de pactes no hi ha dogmes. En matèria de pactes no només hi ha la lògica(?) política sinó les circumstàncies personals i les pressions de l’entorn. Diversos fronts però estan oberts a Catalunya , però és paradigmàtic el cas de Badalona. Previ a les eleccions hi havia una pacte tàcit i possiblement també explícit de que es barraria el pas a Garcia Albiol un personatge nefast que amb un hàbil populisme i exacerbant les passions més baixes ha aconseguit treure majoria simple. Allò que semblava una propòsit comú de barrar-li el pas ara ja hi ha dubtes de com a acabarà. Masses coses hi ha en joc – altres alcaldies, diputacions, suports clars a Barcelona- . Però més enllà de la legitimitat de pactes per aconseguir majories absolutes sòlides per poder governar també cal dir que alguns acords que es fan desconcerten als votants. Prop nostre s’ha tancat en menys de vint-i-quatre hores un pacte a l’ajuntament de Cubelles entre ICV , un grup d’independents i el PP. Sí, sí, el PP. Parlen de dinàmiques locals i, possiblement hi hagi alguna cosa de certa, però també els pactes necessiten una bona cuina per mantenir la coherència i la cohesió que permeti que tinguin la durada necessària per garantir l’estabilitat a la legislatura .Res està escrit però segons quin pactes hi hagin seguiran augmentant no només la desafecció sinó a la ja tocada credibilitat dels que es dediquen a la política.

Font: http://sixtemoral.wordpress.com/

Diari de Cubelles
Maruja Torres escriu fent un passeig per la memòria de molts i de moltes de nosaltres. Aquesta generació ,que ha viscut algunes de les imatges que descriu en el seu article . Ens posa en alerta demanant que no caigui en el oblit i avisant de la regressió que apunta en el horitzó.

MARUJA TORRES
Vivos
MARUJA TORRES 26/05/2011

Mi generación -y, de entre ella, mi gente- ha sido afortunada. Conocimos el franquismo cuando el jefe iba a misa bajo palio, los pobres en alpargatas al prestamista y las niñas bien de Barcelona a ponerse de largo en el Liceu, auspiciadas ellas por la tieta de quien, posiblemente, será ministro de Asuntos Exteriores cuando gane el Partido Popular en las próximas elecciones generales. Tuvimos arzobispos, obispos y cardenales, mazmorras y tricornios, guardias embistiendo a caballo, tranvías en huelga y tranvías en marcha, un puerto sucio -aclaro: soy de Barcelona, crecí aquí- pero virgen de delirios negociantes, y con el tiempo tuvimos hasta ministros vírgenes, del Opus Dei, naturalmente. Tuvimos barracas y casas baratas, y viviendas de protección oficial, y sindicatos verticales, y sindicatos caracoles escondidos en los sindicatos verticales. Tuvimos burdeles prohibidos y Ayuntamientos que eran un burdel. Tuvimos faldas anchas con enaguas tiesas por el almidón y las varillas, fajas y magreos en los cines, tuvimos comisarías y, por tener, tuvimos hasta primaveras.
Fuimos enanos infiltrados por la instalación de la democracia y participamos del estallido de este país a las libertades, de los contubernios y de los debates. Pasamos por el desencanto, por el desenchoche y también por el vómito. Los hemos visto irse, los hemos visto venir. Los hemos visto ponerse camisas de todos los colores, en lo que podríamos calificar de magnífico fondo de armario. Vimos corromperse a quienes apoyamos, y vimos -todavía peor- cómo se volvían tontos, inútiles y soberbios. Hemos asistido a los suicidios de la izquierda y al sanguijuelismo de la derecha. Nos damos ahora de bruces con el aprendizaje político de los jóvenes en sus ágoras. Y con el racismo que avanza. No ha estado nada mal. Disponemos de elementos de juicio. Los que estamos vivos y tenemos memoria seguimos aquí. No vayáis a olvidarlo.

Font : http://www.elpais.com

Enviat per una amiga d´un amic i d´un altre amic enviat per d´altres i seguim...

http://estepaissevaalamierda.wordpress.com/

2a sessió del Cicle poètic “Viatges i Hospitalitat” 2011

amb el lliurament dels premis del concurs poètic “El tren, un món de poesia”

Autora convidada: Cèlia Sànchez-Mústich
DIA: dijous 9 de juny
HORA: 7 de la tarda
LLOC: Sala Audiovisual del Museu del Ferrocarril (pl. d'Eduard Maristany, s/n). Vilanova i la Geltrú.
Organitzen: Museu del Ferrocarril, CNL de l'Alt Penedès i el Garraf (SC del Garraf i Vilanova i la Geltrú) i Escola de Música Freqüències
Col·laboren: Llorens Llibres, La Mulassa, Ma’at, Tren del Llacs (de Lleida a la Pobla de Segur)
L’acte és obert a tot el públic
L’escriptora Cèlia Sànchez-Mústich serà la convidada d’aquesta sessió, en què llegirà algunes de les seves poesies. La lectura anirà acompanyada de la interpretació d’algunes peces musicals a càrrec dels alumnes i professors de l’Escola de Música Freqüències. En aquesta sessió, la senyora Yvonne Griley, presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, serà l’encarregada del lliurament dels premis del concurs poètic “El tren, un món de poesia". La poesia premiada i les dues finalistes seran llegides pels seus autors durant l’acte, inclòs dins de la segona sessió del cicle poètic “Viatges i Hospitalitat”, que coordina Teresa Costa-Gramunt, escriptora i humanista.
--
Queti Vinyals Florenciano
Dinamitzadora del Voluntariat per la llengua al Garraf
CNL de l'Alt Penedès i el Garraf
Consorci per a la Normalització Lingüística
93 811 57 73

Divendres passat va tenir lloc, als jardins del Molí de Mar de Vilanova i la Geltrú, la celebració de la festa de final de curs del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf.

CNL de l’Alt Penedès i el Garraf
Consorci per a la Normalització Lingüística
penedesgarraf@cpnl.cat

Unes 300 persones van participar en la festa de final de curs del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Alt Penedès i el Garraf que es va organitzar als jardins del Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú, el divendres 27 de maig. La festa va servir per celebrar el final dels cursos de català per a adults 2010-2011 i de l’edició actual del programa Voluntariat per la llengua al CNL.

Per començar, es va organitzar un taller de cançons, en què es van cantar lletres famoses de cançons catalanes i d’altres països amb representació entre els participants, i un altre de manualitats, en què es van elaborar unes petites torxes fetes amb materials reciclables, que més tard van il·luminar l’espai de la festa. En aquestes primeres hores, també hi va haver l’oportunitat de visitar el Museu del Mar, situat molt a prop del Molí, per veure la col·lecció d’objectes i fotografies, maquetes de barques, arts de pesca, aparells i estris d’oficis lligats al món del mar que s’exhibeixen a les seves sales. L’acte central de la vetllada va ser un sopar, que va consistir en un assortiment de plats preparats per les mateixes persones que participaven a la festa. D’aquesta manera, aprofitant la gran diversitat d’orígens que actualment hi ha entre els usuaris dels serveis de català, es van poder tastar receptes d’arreu del món. Finalment, hi va haver un animat ball de cloenda, amenitzat per un discjòquei.

La festa, a banda d’acomiadar el curs d’una manera lúdica i divertida, també va ser un espai de trobada i de conversa, amb la llengua catalana com a vincle de comunicació, entre alumnes que han seguit algun curs en els dos quadrimestres de l’any, participants en el Voluntariat per la llengua, acompanyants, personal del CNL i altres persones que hi tenen alguna vinculació.

Diari de Cubelles

Un bon article de David Cercas al dominical del País aquest cap de setmana ,on fa referència dels anomenats diestreti.
Qui son? Expressa que son aquesta classe de tipus que trafiquen amb enigmes, conspiracions i secrets que fan corre de veu a orella. Tot pot servir per desqualificar .
Aquets dies en motiu dels resultats i pactes a Cubelles surten tot tipus de comentaris i acusacions senyalant a dit per justificar determinats pactes no acceptats per la directiu de partits.. No tot ho val. Tenim a distreti a prop i el boca orella a punt. A Cubelles valorem a les persones i coneixem de prop a perfils i no podem caure amb l’engany i a determinades raons de personalismes aferrats.. Declaracions poc afortunades i no demostrables per fonamentar parcel·les que a la llarga queden al descobert .Nomes cal esperar el temps que passa ràpid ... ..De moment respostes per part del grup del PSC mostren la seva disconformitat de trucades, de pressions i de determinades afirmacions que no corresponen a la veritat dels fets per part de dits acusadors .

Potser els objectius inicials dels que es manifesten escampant rumors , son de moment complerts de moment. Ja es veurà. El temps posa al lloc a les persones i als fets. Si es compleixen objectius per aconseguir millores pel poble ,es el que desitgem tots i totes ,sense cap dubte Si tenim ensurts i pocs resultats,els votants hauran de fer una reflexió per les properes i pensar a temps a qui es vota i no caure en determinats paranys triomfalistes. . Resten quatre anys. Temps suficient....

NOTA DE PREMSA
29 DE MAIG DE 2011






EL PSC DE CUBELLES DEIXA EN MANS DELS VOTANTS DE CADA FORMACIÓLA VALORACIÓ DEL PACTE ICV-Reagrupament Independentista-PP


El PSC considera “frau electoral” que ICV, Reagrupament Independentista i PP hagin amagat als seus electors durant la campanya que tenien un pacte fet abans de les eleccions

Pel PSC aquest nou “tripartit diabòlic” retorna Cubelles a l’escenari del 1995 amb la irrupció del PP al govern municipal en un moment de màxima tensió urbanística pel debat del Pla General

El PSC de Cubelles considera que són els i les votants de les formacions ICV-Reagrupament Independentista i PP els que han de valorar definitivament la proposta de pacte de govern proclamat 24h després de les eleccions municipals del 22 de maig atenent a que són les persones que ha entregat el seu vot a aquestes formacions les que mereixen una explicació clara davant la confusió creada entre l’electorat i la població del municipi per la manca d’explicacions.

El PSC, que segueix defensant la necessitat de facilitar a Cubelles un pacte de progrés i catalanista, lamenta que no s’hagin respectat les propostes dels partits majoritaris d’esquerres (PSC i ICV) per col.laborar als Ajuntaments catalans a fi efecte de barrar el pas a la dreta que representa el PP.

Pel PSC de Cubelles l’anunciat pacte entre ICV-Reagrupament Independentista i PP suposa un “frau electoral als votants que han optat per formacions de perfil local i programàtic diferent tant en l’eix nacional com en l’eix ideològic”. L’engany a l’electorat és “encara superior si es s’anuncia que aquest pacte ICV-PP és previ a les eleccions ja que s’ha amagat de manera intencionada durant la campanya electoral” per part dels representants d’ambdues formacions que han “escenificat falsament un desencontre ideològic ferm amb la intenció només d’obtenir el suport de les seves respectives bases” ara frustrades per un pacte que allunya més la població de la confiança en els partits polítics i els seus representants.

Lamentant que la única explicació del pacte ICV-Reagrupament Independentista i PP ha estat només per parlar del repartiment de càrrecs sense cap més explicació programàtica sobre el futur de Cubelles, el PSC lamenta que aquest “tripartit diabòlic retorna Cubelles a l’escenari de l’any 1995 amb la primera irrupció del PP al govern municipal en un moment de màxima tensió urbanística pel debat del Pla General Urbanístic” fet que es demostrarà si és el PP la formació a qui s’encarrega la futura gestió de l’àrea d’Urbanisme com va passar aleshores i com ha estat reiteradament denunciat, si més no fins ara, per ICV de manera redundant.


PER MÉS INFO: XAVIER GRAU (SECRETARI D’ORGANITZACIÓ), LLUISA ROMERO (PRIMERA SECRETÀRIA)

Enviat per PSC diumenge 29 de maig

Imatge/A. Soler

El 'Cant del Barça' no és, però, ni el primer ni l’únic himne que ha tingut el club. Va ser estrenat el 27 de novembre del 1974, dins dels actes del 75è aniversari de l’entitat, abans del partit que culminava aquella efemèride. 3.600 cantaires, dirigits pel mestre Oriol Martorell, des de la gesta de l’estadi, van posar veu en públic per primer cop al nou himne. La lletra l’havien escrit Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, i la música la va compondre Manuel Valls. Ràpidament aquest himne es va fer molt popular, gràcies al seu ritme, al fet que és possible acompanyar-lo picant de mans, i a una lletra molt encertada, que resumeix els valors que s’associen al barcelonisme, especialment l’esperit d’acollida a tots els qui volen integrar-se a la societat catalana, i l’esperit de club que ha de ser present en tota la massa social.

Tanmateix, aquest no ha estat l’únic himne que ha tingut el club. El primer es va estrenar el 18 de febrer de 1923, amb lletra de Rafael Folch i Capdevila i música d’Enric Morera. L’estrena va córrer a càrrec de l’Orfeó Gracienc, i es va fer al camp de Les Corts, en el context d’un homenatge del futbol català a Joan Gamper. Amb els termes grandiloqüents de l’època, la lletra posava l’èmfasi en la relació entre “esport i pàtria”.

Himne 1923

Més endavant, amb motiu del 50è aniversari, Esteve Calzada va escriure un nou himne, al qual va posar música Joan Dotras. Duia per títol 'Barcelona, sempre amunt!', i tot i les circumstàncies de l’època, estava escrit en català.

Himne 1949
També va escriure en català Josep Badia, el 1957, la lletra d’un tercer himne, l''Himne a l’Estadi', dedicat al Camp Nou que aleshores s’inaugurava. El mot 'Barça' apareixia, en aquesta ocasió, per primer cop en un himne del club, al qual va posar la música Adolf Cabané.

Himne 1957

L’èxit del 'Cant del Barça' va fer oblidar aquests himnes anteriors, especialment 'l''Himne de l’Estadi', que era el vigent el 1974. I aquest èxit explica que amb més de 30 anys a l'esquena, ningú pensi en la necessitat de cap nou himne, tot i que en ocasió del Centenari es va estrenar un 'Cant del Centenari', el 22 de setembre del 1998, amb lletra de Ramon Solsona i música d’Antoni Ros Marbà, però de bon principi tenia la seva vigència limitada als actes d’aquella commemoració.
Himne 1974 (actual)

Font : http://www.fcbarcelona.com/web/catala/club/historia/simbols/himne.html

Tots els integrants de la plantilla del Barça envolten l''orelluda', la copa que els acredita com a campions.
STEFAN WERMUTH REUTERS

Font: http://www.elperiodico.cat/ca/

¡El Barça ja té la quarta!

El FC Barcelona ja és campió d'Europa per quarta vegada.

Els de Pep Guardiola han jugat un gran partit i han derrotat el Manchester per 3-1, amb gols de Pedro, Messi i Villa. Rooney ha marcat pels anglesos .

Font : http://www.elperiodico.cat/ca/

Torna a guanyar a Wembley!!!!!!!!!!