27.2.10




Els assessors del Síndic, dimecres a Cubelles

Notícies - Participació Ciutadana
26/02/2010
L’Ajuntament de Cubelles acollirà una nova jornada d’atenció dels assessors del Síndic de Greuges a la ciutadania de Cubelles arran del conveni que el Consistori va signar amb el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, el desembre de 2008. Així doncs, el proper 3 de març membres de l’equip del Síndic de Greuges seran a Cubelles per atendre les persones que hagin sol·licitat prèviament l’entrevista i vulguin fer-los consultes o exposar-los les seves queixes de les administracions públiques.
L’equip del Síndic atendrà les visites des de les 16 fins a les 19 hores a l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC), carrer Joan Roig i Piera, 3-5. Prèviament, cal concertar l’entrevista, trucant al 900 124 124 o enviant un correu electrònic a sindic@sindic.cat
Pel 8 de març es commemora el Dia internacional de la dona treballadora i a molts mitjans d’informació donaran reso d´ informacions relacionades amb aquesta data.
Fa pocs dies El diari Avui va publicar un informe inclòs en un article signat per Imma Tubella / Rectora de la UOC ,llegiu....
LA DONA, SUSTENTADORA O COSUSTENTADORA DE LA FAMÍLIA
Una nació de dones
Imma Tubella / Rectora de la UOC
Aquest seria un article adient per ser publicat el 8 de març, però com que aquell dilluns no em toca, aprofito per fer-ho ara.

HA ARRIBAT A LES MEVES MANS un informe publicat a finals d'any: The Shriver report, dirigit per Maria Shriver, periodista, primera dama de Califòrnia (casada amb el governador Arnold Schwarzenegger) i membre del clan Kennedy. L'informe, que porta per títol A woman's nation changes everything (Una nació de dones ho canvia tot) explica com per primera vegada en la història dels Estats Units les dones representen més de la meitat de la força de treball de la nació i les mares són les principals sustentadores o cosustentadores de quasi dos terços de les famílies nord-americanes. Això representa un canvi enorme en una sola generació i afecta molts aspectes de la manera en què els nord-americans viuen i treballen avui, canvia l'agenda diària de les dones i té implicacions no només per a elles, sinó també per a les seves famílies, els seus col·legues, els seus caps i per a tots i cadascun dels aspectes de la seva la vida quotidiana.

LA CONTRIBUCIÓ DE LA DONA al benestar econòmic familiar és un punt clau per entendre una revolució tranquil·la, o més aviat silenciosa, que canvia de manera molt radical l'estructura social de les nostres societats. La transformació social afecta quasi tots els aspectes de la nostra vida: com treballem, com ens divertim i com ens ocupem els uns dels altres. El canvi de rols afecta les nostres institucions i aquestes encara s'emmirallen en hàbits i costums que per sort o per desgràcia fa temps que han deixat d'existir. Potser hauríem de començar per preguntar-nos per què una revolució d'aquestes característiques no forma part de les nostres preocupacions i de les nostres polítiques públiques. No es tracta només del fet que la dona s'ha incorporat al món del treball, sinó també del fet que cada cop més homes s'han incorporat a la tasca domèstica.

L'INFORME SHRIVER posa de manifest, per exemple, que a causa de la tendència a ignorar aquesta realitat no hi ha hagut un canvi d'horaris laborals que la reflecteixi (i parla dels Estats Units, on la majoria de persones acaben de treballar a les cinc de la tarda!). Conclou reivindicant l'enorme aportació que la dona ha fet a l'àmbit familiar, durant segles, de manera gratuïta, i perquè s'entengui, dóna dades sobre el cost que la seva incorporació al treball remunerat representa per a l'Estat en termes de polítiques de dependència, per posar un exemple. Proposa una reflexió entorn de les nostres creences sobre la família i el treball, i demana que les polítiques públiques s'adaptin a aquesta nova realitat, que segons ella no és contextual sinó que és a llarg termini: "Clarament, no tornarem mai més als temps en què les dones treballaven a temps complet i en exclusiva per a les seves famílies de manera gratuïta i sense cap tipus de reconeixement social. Hem de trobar un altre model de manera urgent".

AQUEST INFORME HA GENERAT dos tipus molt diferents de debats més enllà de la realitat que descriu. D'una banda, un debat molt interessant de seguir sobre la nova domesticitat que reivindiquen grups de dones internautes, amb treballs flexibles, que poden conciliar sense problemes i amb entusiasme vida laboral i vida familiar i que a més utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per teixir les seves pròpies xarxes socials, de la mateixa manera que abans, en temps de la colònia, utilitzaven la confecció de quilts, o mantes de l'amistat, i les converses que es generaven al seu voltant, com un element molt important de cohesió. De l'altra banda, es comença a parlar sobre les grans transformacions d'estil i de cultura que la dona ha provocat en el món del treball amb la seva incorporació massiva.
M'AGRADARIA ACABAR amb les paraules que va pronunciar una esclava alliberada, Sojourner Truth, l'any 1852 a Akron, Ohio, i que Maria Shriver reivindica com la seva mentora: "Si la primera dona que va crear Déu va ser prou forta per capgirar el món tota sola, nosaltres, juntes, hem de ser capaces de tornar-lo a capgirar".
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Dilluns, 22 de febrer del 2010

26.2.10


imatge/biografiasyvidas.com


M. Trives/Diari de Cubelles
Vázquez Montalbán periodista,escriptor ,poeta valuós ,assagista,admirat
i estimat pels seus companys de professió .Avui tindrem la oportunitat de recordar una part important de la seva producció articulista , no tots ,ja que van ser molts més. Surt el primer volum dels tres previstos mes endavant i que recomanem anar corrent a comprar i gaudir de la seva lectura. Fer un recorregut per la obra de Vázquez Montalbán proposa i suposa un passeig per la historia des de 1960 fins 1973.
No us ho perdeu !


UN ARTICULISTA FUNDAMENTAL

Una ambiciosa antología recupera al Vázquez Montalbán periodista

ELENA HEVIA
BARCELONA Tres volúmenes recogerán la obra periodística de Manuel Vázquez Montalbán (MVM). No la completa, eso es imposible. Porque, infatigable, firmó más de 9.000 artículos en 20 empresas diferentes –incluido EL PERIÓDICO DE CATALUNYA– que son el mejor fresco narrativo para comprender la España de la segunda mitad del siglo XX y especialmente las grandes transformaciones políticas y sociológicas que desembocaron en el advenimiento de la democracia. Con unos artículos que irradiaban rigor y divertido distanciamiento, MVM fue uno de los más certeros analistas de su tiempo.
La primera entrega de la antología en tres volúmenes, realizada por Francesc Salgado y titulada La construcción del columnista (Debate), da cuenta del trabajo de los primeros años del periodista desde 1960, cuando con tan solo 21 años firmó su primer artículo, hasta 1973, en las postrimerías del franquismo, momento en que se consolida y populariza su figura y empieza a diversificarse en otros ámbitos como la poesía, la novela y el ensayo. Los otros dos volúmenes de la antología aparecerán en el 2011 y en el 2012.
més informació a

25.2.10

Passar per alt la columna a La Vanguardia de Pilar Rahola .no es recomanable Interessant,,descriptiva,polèmica ,mai et deixa indiferent i més si provoca una repassadeta merescuda a vegades. En motiu del aniversari de la mort de Salvador Espriu va escriure un excel·lent article que recomanem....


OPINIÓN

Hablemos de Espriu
Y así, de la misma forma que manoseamos en vida la obra de Espriu, ahora ninguneamos su recuerdo
Pilar Rahola Cultura

Cuando lo conocí, Salvador Espriu ya era el mito catalán por excelencia, el "poeta nacional", decían los etiquetadores de la época. Con esa pesada mochila, y mis asustados veinte años, fui a conocer al maestro, convencida de encontrarme con un gigante. Pero si algo tenía de excepcional Espriu era que, en los tiempos del anhelo épico, él solo era un hombre. Cáustico, austero, sensible, pero solo un hombre. Fascinada por los libros que poseía, recuerdo la estúpida pregunta que le formulé, y no porque mi pregunta merezca tan longeva memoria, sino porque lo merece su respuesta. "¿Qué significan para usted estos libros que ha acumulado durante toda una vida?". Y mirándome con esa sorna tan espriuana, me contestó: "Polvo, señorita, significa polvo".
MÁS INFORMACIÓN

·
Polvo es, desde hace 25 años, su menudo cuerpo. Y, como es de rigor en este país de subidas hormonales, el poeta encumbrado a la categoría de nacional ha protagonizado, estos días, un nacional olvido, especialmente sonoro por parte de las instituciones que deberían cuidar la memoria de nuestros grandes escritores. Dicen los fabricantes de excusas oficiales, que dentro de tres años será el centenario, y que entonces "toca recordarlo".
Extraño concepto el del toca, como si no tocara siempre encumbrar la buena literatura de un país, con cualquier excusa, por cualquier motivo, al estilo de la grandeur francesa, cuya capacidad de vender su producto cultural es envidiable. Pero los catalanes, tan excesivos en muchas cosas banales, nos permitimos una sorprendente parquedad cuando se trata de la excelencia cultural, no fuera caso que nos empacháramos de genialidad. Y así, de la misma forma que manoseamos en vida la obra literaria de Espriu, reduciéndola a una simple caricatura política, ahora nos permitimos ningunear su recuerdo. Poetas de usar y tirar, a conveniencia de los tiempos y las luchas.
Algún día, alguien valiente y con tiempo suficiente deberá hacer un estudio crítico de esta perversión nacional para con nuestros escritores. Una perversión que condenó a los infiernos a Josep Pla, porque no estaba homologado por la progresía de la época, sin entender que la magna obra de Pla era una de las contribuciones más importantes a la literatura catalana, que nunca se habían hecho. Y si unos estaban condenados, otros, meros versistas, estaban sobrevalorados porque hacían rimar Catalunya con la palabra libertad. Por el camino de unos y otros, las grandes obras se reducían al estereotipo, y el esqueleto que quedaba, se repetía en los mítines como si fuera una epopeya. Espriu fue mucho más que un "poeta nacional". Fue un poeta, de los grandes, más allá del tiempo y sus circunstancias. Sin embargo, fue reducido a simple héroe, y ahora le ocurre lo que siempre ocurre con los héroes. Que, olvidadas las batallas, desaparece su recuerdo.

Font:
http://www.lavanguardia.es/



Programades les hores del conte per al març

Notícies - Infància i Joventut

La regidoria d’Infància i Joventut ha programat les Hores del conte per al mes de març. Novament se’n realitzarà una a cada escola del municipi. Serà a l’escola Charlie Rivel, Vora del Mar, Mar i cel i la biblioteca municipal els dies 6, 13, 20 i 27 de març, respectivament.

Per consultar el programa d’Hores del conte del mes de febrer faci clic aquí.

24.2.10

Maria Trives/ Diari de Cubelles

Dimarts 23 febrer .Radio Cubelles transmet un programa dedicat a aquets 29 anys de Radio Cubelles. aniversari de la emissora.
Genial la presentació i tot el contingut ,ple de entrevistes ,de col·laboradors que van formar i formen part d’un equip de tots aquells anys, plens d’il·lusions i amb moltes ganes de projectar al Garraf una emissora local que si va començar tímidament ,avui esclata tots els dies amb uns programes ben elaborats i amb excel·lents continguts.
Escoltar a Àngels Fuster,Josep Lluís Villanueva donant pas a les veus de Nuria Fonoll autora del llibre que es presentarà d’aquí a pocs dies ,a Pilar Lopez ,mes tard primera directora de Radio Cubelles parlant del espai de la primera ubicació a les golfes del Ajuntament , les mancances del moment ,es a dir el poc material del que disposaven i ressaltant el bon rollo entre companys sempre, un Xavier Grau i les seves primeres petjades dins el món de la comunicació i les veus del record en gravacions antigues i en diferents talls que van permetre escoltar a Joan Amorós, Lluís Pineda , Llorenç Avinyó i les sintonies musicals dels programes de llavors,eixís com també talls de entrevistes de l’època com l’enderrocament del pont del campanar ,encara ara molt qüestionat. També les veus de Dolors Thomas i Víctor Alari recitant poemes va ser una nota emotiva per qui va escoltar aquest programa i apreciar el contingut del CD editat en el 25 aniversari de Radio Cubelles ,dedicat al mateix Victor Alari amb la recopilació del seus poemes musicats, que va suposar una tasca important i molt interessant el resultat d´ agrupar les col·laboracions de diferents tendències musicals i de les veus de un bon tou de gent..
Finalment les veus de col·laboradors a dia d’avui que fan la seva aportació a la emissora i deixant a les ones un missatge afectuós de felicitació en el 29 aniversari.

Animem a Radio Cubelles a seguir amb la mateixa empenta i felicitar per aquest contingut de programa del 29 aniversari que podeu escoltar a Radio Cubelles com jo mateixa he fet ,val la pena !
Clikeu Radio Cubelles i més a ...

23.2.10


españa
ANIVERSARI DE LA MORT D’UN POETA UNIVERSAL
Salvador Espriu, 25 anys
• L’autor de ‘La pell de brau’ va veure la poesia com una transgressió de l’ordre comú, una via del coneixement
JOAN-PERE Viladecans


Fa 25 anys, moria Salvador Espriu. El poeta quedava instal·lat al cim mes alt de la literatura catalana. Però a vegades els grans referents queden semioblidats, just a causa de la seva grandesa o de les circumstàncies sociopolítiques i culturals. Malgrat que la seva obra poètica, narrativa i teatral ha estat, amb intermitències, revisada i objecte de diversos i insignes estudis, en general es considera que Espriu pertany a un passat mític: allunyat de la modernitat, però encara massa pròxim per qualificar-lo de clàssic. La contemporaneïtat d’Espriu és inqüestionable, perquè parla a l’home del mateix home i del fet dolorós d’existir, de la conciliació entre llibertat i igualtat.Una altra cosa és el seu distanciament voluntari de les avantguardes. La seva obra es continua llegint, però la fins a cert punt veritable qualificació d’hermètica i difícil complica la familiaritat amb el nou lector. ¿Hi ha alguna obra de comprensió fàcil? I encara menys quan els temps actuals no són precisament benignes per a les arts contemplatives i el gaudi de la poesia és un goig privat i estàtic.
A ‘EL CANON Occidental (1995)
Harold Bloom dicta el nostre precepte, situa Espriu entre els grans de la poesia universal, lamentant que no se li hagués atorgat el premi Nobel. Als catalans, aquests reconeixements ens alegren l’ego, però no podem estar sempre pendents que des de fora vinguin a esmenar-nos el criteri. Espriu és massa nostre perquè el valorem objectivament. És aquella frase de Benjamin Péret: «Com pot ser un geni, si és el meu veí». Som així.Espriu, durant anys, va ser significat com a poeta nacional. ¿Honor o rèmora? I els seus versos van servir perquè els polítics els utilitzessin, gairebé sempre malament. Citar Espriu era i és per a ells ungir-se de cultura i carregar-se de raó, mentre els versos del poeta es banalitzaven per excés d’un mal ús. Que un home fràgil, poeta i solitari, plantés cara al poder amb la seva coherència i el seu servei impagable a la llengua resultava exemplaritzant.
La veritat és que el poeta sempre va abominar d’això i en privat comentava que quan ell es morís no se’n recordaria ningú de la seva obra. I durant algun temps així va ser; encara que Raimon no va deixar mai de cantar-lo, i Ricard Salvat, de representar-lo, quan l’hi van deixar fer. Espriu va patir una utilització política clara que ell no va desmentir mai. ¿Es va deixar utilitzar? I, en tot cas, ¿per què? Probablement per una honesta voluntat de servei al seu país o perquè el poeta sentia un alt deure cap a la seva obra, s’hi devia, així com a la seva divulgació. En el seu funeral, a l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (¿quan serà Sinera?), la munió de polítics en estrepitosa presència va fer exclamar a Montserrat Roig: «Això no és una festa». Segurament eren els mateixos que no comprendran mai que per a un poeta i un narrador com Espriu només existeix una petita pàtria (en Espriu, Sinera); una única ideologia, que és el coneixement, i la pàtria real, o sigui, l’idioma. A Les hores, Espriu escriu: «Ningú no ha comprès/ el que jo volia/ que de mi se salvés». ¿Parla d’ell o del jo col·lectiu? Encara que un poeta pot passar a la història amb no més de sis versos, les obres relativament extenses s’han d’estudiar globalment i el registre espriuà és amplíssim, sempre supeditat a la desesperança/esperança, (Inici de càntic en el temple); a la covardia i humiliació col·lectiva (Indesinenter); al seu paisatge, els dies, el mar, el temps (He mirat aquesta terra); al desig que el seu poble sigui un país normal, en llibertat, convivència (La pell de brau). ¿Es va equivocar amb Sepharad (Espanya)? S’ha de ser un ingenu per creure-s’ho, el poeta va més enllà de la guerra entre germans i del desig del ben conviure; parla de tragèdia, de sang, del dolor dels que es van quedar. El mateix Espriu considerava que també ell havia mort el 39.Per a Espriu la poesia era una transgressió de l’ordre comú, l’entenia com una via de coneixement, com una unió entre allò poètic i la filosofia. Lector de la Bíblia, Maquiavel, El Quixot, Gracián… creia, com aquest, que, la filosofia no és res més que una reflexió sobre la mort, que és necessari meditar-la moltes vegades per poder fer-la bé una sola vegada; la definitiva. Exactament un aprenentatge vital Per a ben morir.
EN EL TRACTE
personal Salvador Espriu era una persona escrupolosament pulcra, culta, preocupada; un jerarca de les formes obsessionat per la precisió en el llenguatge. Amb l’antiga dignitat dels vençuts, es parapetava en una educació a vegades excessiva per a l’interlocutor. Els que el vam tractar sabem que a mesura que avançava la conversa anava transmutant-se en un home crític, irònic, sarcàstic, que estimava tant la llengua culta com la vulgar dels captaires de Sinera.Malgrat parapetar-se en la malaltia i en el desig de trobar-se sol amb ell mateix, no es va negar mai a cap petició cívica ni cultural. Una vegada em va dir el següent: «En cada paraula m’hi jugo la pell». En ell no podia ser d’una altra manera. «Però hem viscut per salvar-vos els mots/ per retornar-vos el nom de cada cosa…». Emociona rellegir Espriu.


Barcelona
La blogosfera recorda Salvador Espriu, 25 anys després de la seva mort Actualitzat a les 21:19 h 22/02/2010
Coincidint amb el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, desenes d'internautes catalans han recordat la figura del poeta. Cadascú ha fet un homenatge particular a l'autor d'"Antígona", seguint la crida de la professora Roser Caño, que es declara sorpresa i emocionada per l'acollida que ha tingut la proposta.
La professora recull al blog Antaviana els més de cent blogs que han dedicat un apunt a Salvador Espriu, tal com va plantejar fa un mes. Hi ha relats que expliquen la introducció al món d'Espriu, com el d'Ariadna al laberint grotesc; citacions de versos per recordar, com a Arenyautes.cat; també n'hi ha que lamenten l'orfandat d'intel·lectuals compromesos amb el país en l'escenari actual, com Ja no ens alimenten molles, i alguns que s'endinsen al cementiri de Sinera, com el Viatger que s'extravia. També han recordat la figura de l'autor de "Primera història d'Esther" Raimon, Joan Pere Viladecans i Sebastià Bonet, nebot de l'escriptor, al programa "Els matins", de TV3. Raimon, un dels cantautors que més ha musicat Espriu, també n'ha parlat en una entrevista al programa "El secret", de Catalunya Ràdio.

22.2.10



El 5 de març ho celebrarà amb el conjunt de col·laboradors i col·laboradores i els oients en una festa a la discoteca Anem-hi de Cubelles

L’emissora municipal Ràdio Cubelles celebra demà, 23 de febrer, un programa especial de commemoració del seu 29è aniversari. Els actes de celebració s’allargaran fins el proper 9 d’abril, data en què es presentarà el llibre Ràdio Cubelles. 25 anys de l’emissora municipal degana del Garraf, de l’ex directora Núria Fonoll, i el lliurament del premi Micro d’Or, amb el qual l’emissora premia anualment la tasca d’un professional del sector.
El 13 de novembre de l’any 1980 l’Ajuntament de Cubelles va aprovar per unanimitat la declaració d’intencions del que seria la primera emissora municipal de la comarca del Garraf. Aquest dia, el Ple va acordar sol·licitar a la Generalitat de Catalunya la concessió per a la instal·lació i funcionament de Ràdio Cubelles. Per celebrar aquesta efemèride, l’emissora municipal oferirà un programa especial 29 anys, fent un repàs a la història de la ràdio, escoltant diversos talls de sintonies i veus del passat i del present. L'objectiu és retre homenatge als diversos col·laboradors, treballadors, oients i gent relacionada amb el mitjà que han passat pels estudis de Ràdio Cubelles. L’especial s’oferirà, de 12 a 13:30 h, a través de la sintonia del 107.5 FM

Campanya "Cubelles amb Haití"

Font: Ràdio Cubelles
divendres, 19 febrer de 2010
La fita és aconseguir recollir la mateixa quantitat d’euros que habitants tingui el municipi en la data de celebració de l’acte, uns 14.500€ aproximadament
Les regidories de Cooperació, Comunicació i Joventut han organitzat pel proper 26 de març un acte de recolzament als damnificats pel terratrèmol d’Haití per recollir fons que es lliuraran a una ONG o estament governamental haitià, encara per a determinar.

Campanya "Cubelles amb Haití"

Cubelles - Cooperació

Font: Ràdio Cubelles
http://www.radiocubelles.net/

Encarnació Capdet, Mestre Xatonaire 2010

Font: Ràdio Cubelles


La pluja no va impedir que es portés a terme el conjunt actes programats

Diumenge es va celebrar la 9a edició de la Xatonada Popular de Cubelles, una festa que enguany presentava dues novetats, el canvi d’emplaçament i la promoció dels vins del Garraf. A la plaça del Castell es van fer els concursos de mestres xatonaires –el d’adults i l’infantil- mentre que a la plaça del Centre Social s’hi van poder podran trobar els estands on els restauradors locals van servir el xató, un punt d’informació de la regidoria de Turisme que estrenava una carpa decorada amb motius de Cubelles i les seves festivitats, i l’escenari on va tenir lloc el lliurament de premis. Al carrer Joan Roig i Piera, davant del Centre Social, es van instal•lar els diferents estands d’artesans.
Des de les 11 del matí, al Centre Social es van anar fent diferents tast de vins amb cates cada 20 minuts dels vins Arç Blanc, Can Ramon, i Vega de Ribes.
La pluja no va impedir que es portés a terme el conjunt actes programats, i a la una del migdia, es donava a conèixer els Mestres Xatonaires del 2010. La guanyadora, en categoria adult, ha estat la cubellenca, Encarnació Capdet.

Les racions de la versió cubellenca del xató van ser cuinades directament dels restauradors locals adherits a la Ruta del Xató, que enguany són els restaurants Cal Tala, Mas Trader,
La Rueda, el Poliesportiu, i Fermin’s.




font: http://www.radiocubelles.net/

21.2.10

Sopar de sòcies i amigues al Restaurant La Font de Cubelles,plaça de La Font

5 de març a les 21h

Menú

Pica –pica de recepció
A triar ......
a)Pollastre rostit al forn amb guarnició de patates

b)Lluç fresc al forn amb musclos i gambes

Postres de gelat

Copa de cava brut

i música en viu !!!!!!!!
Preu 23 euros


Ja pots anar a fer la reserva !!!!!!!!!!!!!!!11

Asociació Dones La Fita