12.1.08

M.Trives/Diari de Cubelles
Simone de Beauvoir avui tindria 100 anys .Escriptora i filósofa va suposar un model de dona lliure .El seu llibre més reconegut ¨El segon sexe ¨ va ser el llibre de capçalera de bona part de una determinada generació i la seva lectura plena de conceptes per analitzar la condició femenina va posibilitar la difusió de les teories femenistes .

A continuació podeu llegir .....







FRANÇA REMEMORA L'AUTORA D''EL SEGON SEXE'


Simone de Beauvoir deixa enrere l'ombra de Sartre en el seu centenari


1.• Un col.loqui internacional a París commemora avui els 100 anys del naixement de la filòsofa
2.• Nous llibres i documentals desmitifiquen el clixé de la feminista irredempta i gèlida

Foto: AFP


ELIANNE ROS

PARÍS


Simone de Beauvoir, la icona del feminisme, la filòsofa que ha marcat el segle XX tant per les seves obres com per la seva llibertat personal i política, es desenganxa de l'ombra de Jean-Paul Sartre, el seu etern amant i còmplice en mil i una batalles contra el sistema. França celebra avui el centenari del seu naixement consagrant a la seva figura un col.loqui internacional en què participaran els principals especialistes mundials, l'estrena de diversos documentals i noves biografies i reedicions de l'autora d'El segon sexe.
Amb aquesta sèrie d'esdeveniments, França rendeix homenatge a Beauvoir i intenta recuperar un dels seus exponents intel.lectuals: la filòsofa avui és més estudiada al món anglosaxó i al nord d'Europa que al seu país d'origen. Entre els experts i biògrafs que participaran en el col.loqui que analitzarà la vida i el pensament de Beauvoir durant tres dies a la Universitat París-Diderot, figuren Danièlle Sallenave, Deirdre Bari, Hazel Rowely i el cineasta Claude Lanzmann, l'únic home amb qui va conviure la filòsofa durant vuit anys.

Més informació a Simone de Beauvoir deixa enrere l'ombra de Sartre en el seu centenari

http://www.elperiodico.cat/

10.1.08

Penedès.

CiU de Cubelles veu «molt complicat» fer marxa enrere per modificar la situació del nou pont.

ICV, ICb i l'Entesa demanen a l'equip de govern «que escolti» els ciutadans i rectifiqui
Cubelles
Convergència i Unió de Cubelles, soci de l'equip de govern local, veu «molt complicat» que es modifiqui la situació del futur pont sobre el Foix just quan l'Ajuntament està estudiant les al·legacions que ICV, ICb i l'Entesa han presentat al plec de clàusules administratives del projecte. Els partits de l'oposició han demanat al govern «que escolti els ciutadans» i canviï d'emplaçament el projecte, i exigeixen que l'Ajuntament respecti el pla especial que protegeix la desembocadura del riu.

Pel regidor d'Obres i Serveis Viaris, Medi Ambient i Ensenyament de Cubelles, Joan Albet (CiU), aconseguir que el nou pont es construeixi a l'altura de l'avinguda Onze de Setembre tal com defensa una plataforma ciutadana del municipi és «molt complicat». Segons Albet, l'únic objectiu de l'equip de govern (PSC-CiU-ERC) és «tirar endavant» el pont. Pel que fa a les més de dues mil signatures que el col·lectiu Volem el Pont a l'Onze de Setembre ha recollit en contra de la proposta actual, Albet critica que les firmes també s'hagin buscat fora de Cubelles.
Actualment, el plec de clàusules administratives que regiran la construcció del projecte està suspès cautelarment, perquè l'Ajuntament ha d'estudiar les al·legacions presentades per Iniciativa per Catalunya-Verds, Iniciativa per Cubelles i Entesa per Cubelles.

més informació a www.vilaweb.cat


Penedès. CiU de Cubelles veu «molt complicat» fer marxa enrere per modificar la situació del nou pont
09.01.2008

9.1.08



Sembla ser que ICV, ICb i Entesa per Cubelles donaran suport a la manifestació convocada per la plataforma ciutadana i demanen a l'equip de govern «que escolti» els ciutadans i rectifiqui.



M. Trives/ Diari de Cubelles
El projecte, aprovat inicialment el setembre de 2005, i que llavors, van donar suport ICV ICb i Entesa ,han reconsiderat el vot afirmatiu donat. Sembla ser que la veu dels ciutadans ,llavors no va arribar a les orelles de cap d´ells, i si ara, es vol escoltar.Potser llavors era el moment de dir no i avui no caldria més que seure i establir converses per un traçat consensuat sense crispacions ,sense mentides,sense una sola picabaralla entre posicionats i entre diferents espais d´opinió .
Sempre he defensat una desembocadura sense ponts ,encara que es evident que la mobilitat i desplaçaments obliga a d´altres alternatives i podeu llegir aquets posicionaments dins l´arxiu del Diari de Cubelles ,no dic res nou i mantinc aquesta opinió ,ara bé.....
Es clar que la sombra de unes elecciones es veia al horitzó i calia ser prudents!! Uns vots a La Mota eran importants,calia mantenir contents els pares de les escoles també i per futurs desplaçaments i per ciutadans de Cubelles i el fet d´esgarrapar vots era evidenment més prioritari que un projecte de la envergadura d´un pont i que no es podia deixar en mans de quansevol que opines el contrari,potser d´altres alternatives viables eren pensaments útopics que calia deixar per més endevant. Només PSC sempre va defensar el pont i es va mantenir,no es estrany que mantigui la seva deria i el seu posicionament! Potser caldria preguntar el perqué d´altres van deixar un siiii... sobre la taula i un dit aixecat que ara diuen que podia ser un tic.....alternatiu potser ?





Podeu consultar més informació http://www.cubelles.com/

Trobareu la cronologia del Pont a...

8.1.08

Urbanisme i Planejament

L'Ajuntament de Cubelles suspèn l'adjudicació de les obres de construcció del pont del riu Foix mentre resol les al·legacions al projecte
El Consistori desmenteix algunes informacions que asseguren que "s'ha suspès el projecte"

L'Equip de Govern de l'Ajuntament de Cubelles ha suspès el procediment iniciat per a l'adjudicació del contracte d'obres per a l'execució del projecte de construcció d'un nou pont sobre el riu Foix de Clàusules Administratives Particulars. Aquesta decisió, anunciada mitjançant el corresponent edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 5.039, de 2 de gener de 2008, és un simple tràmit administratiu.

En contra del que ha recollit algun mitjà de comunicació, el Consistori cubellenc assegura que "no s'ha suspès el projecte", sinó que s'ha aturat el procediment de contractació de les obres del mateix per tal "de resoldre les al·legacions presentades". En data 15 de desembre de 2007, diversos col·lectius i particulars van presentar al·legacions a l'aprovació definitiva del projecte executiu (12/11/07) que s'han de resoldre prèviament a l'adjudicació de les obres.

En la sessió plenària en què va aprovar-se definitivament el projecte executiu es va aprovar l'obertura del procediment de contractació de les obres del mateix, per un import màxim d'1'6 milions d'€. Davant la presentació de les al·legacions, per tal de respectar els terminis de la licitació, el 19 de desembre l'Alcaldessa Maria Lluïsa Romero va decretar la suspensió de l'adjudicació per tal de no perjudicar a cap dels possibles licitadors de l'obra. Tot i això, un cop resoltes les al·legacions, i tal com es recull a l'edicte publicat al DOGC, "es reprendrà" el procediment administratiu de contractació de les obres.

El Consistori cubellenc assegura que "únicament s'ha suspès la licitació del projecte per una qüestió merament administrativa". A més, el Govern municipal ha afirmat que manté la seva "ferma voluntat de resoldre els problemes de comunicació dels veïns i veïnes de les dues lleres del riu Foix, mitjançant la construcció del pont aprovat".

Departament de Comunicació

contadores webcursos gratisfotosavisos gratisjuegos gratiscontador gratis

Si voleu seguir la cronologia de les visicituts del projecte del AVE només teniu que llegir atentament aquest article signat per Francisco Arroyo a el diari El Pais i comprobareu que fins avui ha plogut i fort ! i com diu un rodolí popular castellá ¨de aquellos fangos vinieron estos lodos ¨.......
Doce años esperando el AVE

Las obras del AVE Madrid-Barcelona arrancaron en 1995 y aún no han terminado

FRANCESC ARROYO - Barcelona - 10/11/2007

El 22 de diciembre se celebra el sorteo de la lotería. El gordo por antonomasia. En 1995, ese mismo día hubo un Consejo de Ministros en el que se aprobó la primera adjudicación de obras de la línea de alta velocidad entre Madrid y Barcelona: 115 kilómetros, 35 de Ricla a Calatayud y otros 80 correspondientes al tramo entre Zaragoza y Lleida. Echaba a andar la línea de alta velocidad entre Madrid-Barcelona-frontera francesa que enlazaría también con la Madrid-Sevilla, en funcionamiento desde 1992. La fecha prevista para que todo estuviera listo era 2004. No fue. Ese año sólo llegaba a Lleida y, además, no circulaba a los 350 kilómetros por hora prometidos por el que fuera ministro del PP, Francisco Álvarez Cascos, sino unos muy modestos 200 kilómetros.

La línea lleva en obras un año más que lo que se tardó en el canal de Suez
Hasta 13 dibujos se hicieron entre 1999 y 2002. El actual no es ninguno de ellos
En Barcelona discutían unos con otros y todos con Fomento

El penúltimo compromiso fue que entraría en la capital catalana el 21 de diciembre próximo. Tampoco. Cuando lo haga, quizás a principios de 2008, la obra se habrá convertido en una de las más largas de la reciente historia de España: 12 años, uno más que el canal de Suez que se hizo en 11. Y si se cuenta el trazado hasta la frontera (a terminar en 2012), 17 años de obras.

Álvarez Cascos decía estar convencido de que el tren cumpliría el calendario previsto. Contaban entonces en Fomento que la mayoría de técnicos le temían tanto que nadie se atrevía a decirle la verdad por miedo a perder la cabeza (profesionalmente hablando, por supuesto). En mayo de 2002, el día 6, lunes, los responsables de las obras invitaron a un grupo de diputados a visitarlas. A la hora de comer, sin cámaras ni micrófonos, todo era relajado. El presidente del GIF (Gestor de Infraestructuras Ferroviarias, entidad que gestionaba las obras y que luego se ha integrado en Adif), Joan Carlos Barrón, confesó que llegar a Barcelona en 2004 era una quimera y que lo probable era que la llegada se retrasara a 2006. Al día siguiente, EL PAÍS publicaba esta información que fue tajantemente desmentida por Fomento. Casi dos años después, el AVE sigue sin haber llegado.

En su última etapa, Álvarez Cascos se escudó en los problemas que se habían producido a la entrada de Barcelona. Eran problemas del proyecto. El Gobierno catalán proponía un trazado; el Ayuntamiento de Barcelona, otro, y el Ministerio de Fomento defendía un tercero distinto. Hasta 13 dibujos se hicieron entre 1999 y 2002, cuando finalmente se aprobó el actual: ninguno de los originales.

El mejor trazado, según el Ministerio de Fomento, era el más corto. El tren entraba en Barcelona de forma directa por la estación de Sants, cruzando Cornellà (cuyo alcalde era entonces José Montilla) y l'Hospitalet de Llobregat de forma soterrada. Este trayecto hubiera evitado la zona donde se han producido los socavones. Las administraciones catalanas lo rechazaban porque dejaba fuera el aeropuerto.

El aeropuerto era, precisamente, el caballo de batalla del Ayuntamiento de Barcelona. Su propuesta era que el tren llegara hasta las instalaciones aeroportuarias y luego siguieran hasta la estación de Francia, en Barcelona, por la zona litoral, donde ya hay vías que utilizan los mercancías. Los últimos 500 metros se cubrían con un túnel submarino. El tren no pasaba por el centro de Barcelona ni necesitaba un nuevo túnel.

El Gobierno catalán, en aquellos tiempos de CiU, sostenía que el mejor trazado era sortear Barcelona: ni aeropuerto ni litoral ni centro de ciudad. El tren pasaría por el interior de Cataluña, al otro lado de la sierra que separa Barcelona de los valles interiores. La estación central sería Sant Cugat (con alcalde convergente). En Barcelona tendría una estación, la de Sagrera.

Mientras en Barcelona discutían unos con otros y todos con Fomento, los trabajos avanzaban entre Madrid y Zaragoza y entre Zaragoza y Lleida. No sin problemas. En 1999, se cobraron las primeras víctimas políticas. Dos altos cargos de GIF dimitieron tras hacerse público que se habían adjudicado obras a empresas con las que ellos habían estado relacionados.

En 2000 empezaron las adjudicaciones en la provincia de Barcelona. El AVE se acercaba a la capital y los únicos problemas eran casi anecdóticos. Por ejemplo, en Getafe, el Ayuntamiento paralizó las obras por un asunto relacionado con la declaración de impacto ambiental. En las provincias de Lleida y Tarragona, la forma de actuar del Ministerio de Fomento irritaba a los alcaldes. En Vilafranca se discutía cómo se soterraba la estación. En Sant Sadurní d’Anoia un viaducto de 900 metros quebraba la visión de la localidad y cuajó protestas y dilaciones.

El mayor problema se produjo en Aragón. A finales de 2002, con la vía ya construida, los geólogos alertaron sobre los problemas del terreno que, en su opinión, no habían sido ponderados. Álvarez Cascos, poco acostumbrado a que le llevaran la contraria, acusó a los geólogos de mentir y éstos se defendieron mostrando las capas del terreno: arcillas, limos y yesos. El yeso es sensible a la acción de agua: se disuelve y forma hoyas más considerables que los socavones que han aparecido en Bellvitge. No afirmaban que no pudiera hacerse allí un AVE sino que se había hecho mal. Agustín Muñoz, geólogo residente en Zaragoza y buen conocedor del terreno y del subsuelo lo resumía: no hay terrenos malos sino cimentaciones inadecuadas.

La mayoría de la población se alineó con los geólogos. La denuncia se producía tras un intento de viaje semiinaugural que resultó peor que fallido: en febrero de 2003, entre Lleida y Madrid y a la inversa. No funcionó nada. Era el año horrible de un Álvarez Cascos que iba por el mundo con la suela del zapato impregnada en chapapote.

La inauguración del trazado hasta Lleida fue aplazada y cuando se puso en marcha en diciembre de 2003, arrastraba altas cotas de desprestigio. Los prometidos 350 kilómetros no eran sino 200. No se superó este límite hasta que el PP no estuvo fuera del ministerio. En mayo de 2006 los trenes alcanzaron los 250 kilómetros por hora. En octubre, los 280 y en mayo de este año, los 300 kilómetros. Antes, en diciembre de 2006, el tren pudo llegar a Tarragona.

En los últimos meses de la gestión de Cascos no había tramo en el que no aparecieran dificultades: problemas en las estaciones de Lleida y Zaragoza; en la zona de Montblanc, entre Lleida y Tarragona, los túneles y los suelos se deformaban, se agrietaban. Las obras de reforma antes de poner en marcha el tramo, ya con administración socialista, costaron 70 millones de euros. Y las cosas no mejoraron entre Tarragona y Barcelona. A los conflictos en Sant Sadurní se unieron los de Martorell, donde se agrietaron viviendas. Lo mismo ocurrió en Castellbisbal. Y todo ello, sin el síndrome provocado por el hundimiento del túnel de metro del Carmel.

Luego, todo pareció entrar en una fase de calma. Hasta que llegaron los socavones de Bellvitge, debidos a una mala ejecución de las obras del túnel, según Fomento. Y el AVE embarrancó definitivamente respecto a la fecha prometida. Ahora avanza sin fecha y sin prisas. Llegará cuando llegue, dicen todos los implicados en el asunto. Esta vez, seguro que no se equivocan.

http://www.elpais.es/

7.1.08

Publicat a la seva columna de El PAIS , com sempre, Rosa Montero brillant !!

Dormir

ROSA MONTERO 06/11/2007

Leo en la prensa que una reciente investigación de neurología hecha por la prestigiosa Universidad de Berkeley, en Estados Unidos, parece demostrar que dormir menos horas de las necesarias, que son como unas siete u ocho cada día, altera fatalmente la parte del cerebro que regula nuestras emociones, provocando un aumento de la irritabilidad y unos comportamientos irracionales y primitivos. Acabáramos: por fin entiendo lo que sucede en este país, la mala leche, la ferocidad claramente primitiva, el magma de irracionalidad que nos ahoga, los insultos, los pataleos y la bronca perenne. No es que nuestra herencia sociológica y cultural sea así de cainita y de petarda, sino que, simplemente, no dormimos. De todos es sabido que los españoles alardeamos del hecho de ser insomnes, que nos enorgullece dejar patidifusos a los extranjeros con nuestra capacidad para acostarnos tarde, para cenar a las tantas y permanecer de marcha toda la noche. Qué risa, solemos decir encantados de nosotros mismos, estos guiris se preguntan que cómo nos las arreglamos para dormir. Pues bien, ahora ya sabemos la respuesta: no nos las arreglamos, y por eso somos un pueblo desaforado y rabioso.

Es un alivio. Ya no voy a tener que emigrar de este país, como me dan cada día más ganas, sino que bastaría con recetar una cura de sueño a la ciudadanía. Y si eso resultara demasiado oneroso para la Seguridad Social, por lo menos deberíamos poner inmediatamente a dormir a los políticos y a los periodistas. ¿Se dan cuenta de lo que implica la investigación de Berkeley? Por ejemplo, ahora que se acerca la próxima campaña electoral, políticos y periodistas dormirán aún menos. Por todos los santos, ¿cómo vamos a sobrevivir a tanta irracionalidad, a tanta irritabilidad incrementadas? Que no hagan campaña, por favor. Que les duerman a todos.

http://www.elpais.es/