12.7.07

( foto/ Margarita Muntaner/Diari de Cubelles)

Promoció Cultural i Festes i Tradicions



Els Gegants de Cubelles celebraran la 23a Trobada de Colles Geganteres el proper 29 de juliol

La trobada forma part dels actes de la Festa Major Petita i comptarà amb la participació d'una desena de colles més


El proper diumenge 29 de juliol, i dins dels actes de la Festa Major Petita, se celebra la 23a Trobada de Colles Geganteres. L'edició d'enguany comptarà amb una desena de colles convidades, a més de la Colla de Geganters de Cubelles.


La trobada començarà a les 6 de la tarda a la plaça dels Pobles d’Espanya, i a partir de les 7 recorreran els carrers de Cubelles amb un cercavila que acabarà a la plaça del Centre Social. El president de l’Agrupació de Balls Populars, Pere Sallent, destaca que "és una trobada molt important i coneguda a tot Catalunya" i que "ha arribat a congregar més de vint colles". Tot i això, "com totes les festes tenen alts i baixos, però sembla que ara la Trobada de Gegants va remuntant el vol".


Un cop acabat el cercavila, a la plaça del Centre Social es farà un sopar de germanor i una cantada d’havaneres amb el grup Veus de la Mar Blava, acompanyades d’un tast de rom cremat.


Des de l’Agrupació de Balls Populars però, Sallent es marca com un dels grans objectius la consolidació de la colla dels geganters de Cubelles. Pel que fa a la crida popular que s’està fent per formar part de la colla de geganters, Pere Sallent destaca "la necessitat de trobar gent amb iniciativa per poder fer una colla potent a partir de dues o tres persones que estirin del carro". Cal recordar que l’any que ve es commemorarà el 50è aniversari dels Gegants de Cubelles.



Ràdio Cubelles Dijous, 12-07-2007
La primera llei que desplega l'Estatut

El Parlament aprova la creació de l’Agència Tributària Catalana


Amb els vots dels grups del govern i també els de CiU, el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de creació de l'Agència Tributària de Catalunya, la primera que desenvolupa el nou Estatut de Catalunya. La llei estableix un consorci que en un termini de dos anys es podrà transformar en l'administració "tributària única" de Catalunya. Inicialment assumeix les funcions de la Direcció General de Tributs de la Generalitat i només s'encarregarà dels impostos propis de la Generalitat i els cedits totalment pel govern central. Tot i així, la llei preveu que també "pugui assumir, per delegació la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de la resta d'impostos de l'Estat recaptats a Catalunya".

mes informació a
http://www.lamalla.net/

Tots els impostos i data límit per a l'administració única
més informació a www.vilaweb.cat

11.7.07

Recomanem lectura article aparegut a El PAIS i que permet coneixer la situació i el moment actual que es viu a Guatemala.La viòlencia contra les dones a determinats llocs del mon está a l´ordre del dia i amb tota la impunitat campa .Una política i unes lleis protectores inexistents , una policia indiferent i sovint vinculada a la vegada de maltractaments o permisiva i amb un model de societat en que la dona no té drets.

M.T /Diari de Cubelles


TRIBUNA: SANTIAGO RONCAGLIOLO

El Estado contra las mujeres


SANTIAGO RONCAGLIOLO 07/07/2007

Para que no sepamos hacia dónde nos dirigimos, la furgoneta que nos transporta lleva todas las ventanas cubiertas, como una carroza fúnebre, y sólo nos apeamos de ella después de que el portón del garaje se cierra a nuestras espaldas. Desde el interior de esta casa, es imposible deducir en qué barrio nos encontramos. Tras las ventanas esmeriladas sólo se adivina una reja metálica. Los muros de la azotea miden más de dos metros y están rematados por alambre de púas. Alrededor no se ven edificios ni se escucha el barullo de la ciudad. La única indicación geográfica es la bandera de Guatemala que emerge desde algún tejado vecino.

El dispositivo de seguridad -que incluye una guardia armada de tres ex guerrilleros y nueve cámaras de vigilancia- parece digno de un cuartel subversivo, o de la sala de torturas de algún inescrupuloso servicio secreto. Pero los decorados de la casa desbaratan esa posibilidad: las paredes pintadas de colores vivos, la cocina americana con sus manteles floreados, el salón de juegos con juguetes y muñecas, recuerdan a la casita de una familia feliz.

Este búnker con interiores de Barbie es el albergue para mujeres de la Fundación Sobrevivientes de Guatemala, que trabaja con mujeres víctimas de la violencia. Las mujeres en situación de riesgo por maltrato doméstico son trasladadas aquí hasta que el juez tramite la orden de alejamiento que les permita volver a casa fuera de peligro. Pero fuera de estos muros inexpugnables, pocas están realmente a salvo. Los casos que lleva la Fundación oscilan entre el acoso psicológico y la mutilación con machetes. Si no de sus esposos, las mujeres son víctimas de las maras, de los traficantes o incluso de los policías. Desde el año 2000, cuando se inició el registro de muertes, han sido asesinadas 3.300.

Las señales de violencia están por todo el país. Verdaderos ejércitos de seguridad privada consumen un presupuesto de 300 millones de euros, lo mismo que el Ministerio de Salud. Los vigilantes de las tiendas no llevan garrotes, sino fusiles. Los carteles de un candidato a las próximas elecciones rezan: "Vote con mano dura". Pero aunque todos los guatemaltecos sufren los altos índices de delincuencia, la dominación física, económica y cultural masculina deja a las mujeres en situación de especial debilidad. Más aún, Norma Cruz, directora de la Fundación, considera que están hoy más indefensas que durante el conflicto armado que desangró a su país durante 36 años. Según dice, "durante la guerra, al menos sabíamos quién era el enemigo. Pero ahora, el ataque puede venir de cualquier parte".

Con frecuencia, el ataque llega del mismo Estado. En las oficinas de la Fundación se repiten siempre las mismas descripciones kafkianas de procesos administrativos. Las más indignantes son las referidas a homicidios: tras el hallazgo del cadáver de una mujer, la Policía lo examina. Si lleva barniz de uñas o minifalda, la investigación asume como hipótesis que se trataba de una prostituta y, por lo tanto, de algún ajuste de cuentas entre maras o delincuentes que no vale la pena investigar. Los médicos forenses de confesión religiosa -que abundan en un país tan conservador- argumentan objeción de conciencia y se niegan a revisar las partes íntimas de la mujer. Si nadie reclama el cuerpo en 36 horas, lo entierran en una fosa común. En cualquier caso, la ropa y objetos personales de la víctima se tiran a la basura, y así, toda la evidencia del proceso penal desaparece.

Dadas las circunstancias, por los 665 casos de mujeres asesinadas en 2005 no existe ningún proceso abierto, ningún condenado. E incluso cuando se condena, se hace con indulgencia: recientemente, un policía que violó y asesinó brutalmente a una mujer fue condenado sólo a quince años. El juez consideró atenuante que el agresor estuviese de vacaciones.Según Norma Cruz, la tradición feminicida del Estado guatemalteco data del conflicto armado. Por entonces, los soldados consideraban a las mujeres un blanco prioritario, porque parían y luego cuidaban a los futuros guerrilleros. Así que matarlas no bastaba. Creían necesario arrancar a los fetos de sus cuerpos.

Cuando no letales, las instituciones públicas son indiferentes. Con el fin de convencer a su grupo parlamentario de aprobar un presupuesto para la fundación, la diputada Myrna Ponce tuvo que recurrir a métodos poco ortodoxos: todas las mañanas, repartía en la bancada fotos de los cuerpos femeninos mutilados, y les repetía a sus colegas que esas víctimas podrían ser sus hijas. Myrna pertenece a la derecha política, pero la indiferencia ante este tema carece de sello ideológico. Norma -que es una guerrillera des-movilizada- tiene las mismas quejas respecto a la izquierda.

En el fondo, los políticos y funcionarios no consideran un deber ocuparse de esto. Para ellos, los casos de violencia criminal no son especiales, y los de maltrato doméstico corresponden a la vida privada de las involucradas, no a la esfera pública. Muchas mujeres que llegan a las comisarías ensangrentadas son devueltas a casa, para que se amisten con el marido. Muchos jueces, antes de un juicio por violación, recomiendan a la víctima buscar un arreglo económico con el agresor.
La violación a secas se arregla con tres mil quetzales (trescientos euros). Cinco mil si hay embarazo de por medio. Otra solución recomendada es casar a la víctima con el agresor para reparar su "honra".
La cultura de la violencia que genera estos crímenes no distingue sexo. De hecho, mueren muchos más hombres que mujeres en Guatemala. Pero la violencia de género responde a motivaciones penales específicas. La mayoría de los delitos se cometen con fines de lucro. La violencia política responde a ciertas imágenes de lo que la sociedad es y debe ser. En cambio, el maltrato doméstico, las violaciones y los crímenes pasionales parten de la noción de que el hombre puede disponer de las mujeres como una propiedad. Para garantizar un desarrollo igualitario y justo, el Estado necesita combatir esa cultura. La paradoja en buena parte de América Latina es que el Estado forma parte de ella.

Hasta ahora, Norma y Myrna han conseguido grandes avances, han redactado un proyecto de ley, han propuesto la creación de juzgados específicos. Pero para que una democracia funcione, no le bastan convocatorias electorales y garantías escritas. Es esencial el principio de igualdad ante la ley, que existe dentro de la cabeza de las personas, como un reconocimiento a la humanidad ajena. Por eso, la labor más ardua de estas dos mujeres es la educativa: enseñarles a los guatemaltecos -tanto a las mujeres como a los funcionarios- cuáles son sus derechos y cómo se defienden. Crucialmente, la Fundación ha ido creando conciencia de que existe un problema. Pero la condición trágica de su misión es que la sangre siempre corre más rápido que las ideas.

Santiago Roncagliolo es escritor peruano.

http://www.elpais.es/

10.7.07

Diari de Cubelles recomana fer lectura d´aquesta informació












(foto/A. Santos/arxiu Diari de Cubelles)

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

La regidoria de Festes i Tradicions enllesteix els actes i activitats de la Festa Major Petita
No s'han programat novetats ja que la majoria d’actes ja estaven tancats degut a la immediatesa de la data

Aquests dies s’estan acabant de tancar els actes i les activitats que es duran a terme al llarg de la Festa Major Petita de Cubelles. La regidoria de Festes i Tradicions ha decidit no innovar massa ja que la majoria d’actes ja estaven tancats degut a la immediatesa de la Festa Major Petita, que serà del 28 al 30 de juliol.

Enguany, però, el correfoc retarda el seu inici fins a 2/4 de 10 del vespre per tal d’acabar més tard i crear un efecte més vistós de foc i llum en plena nit amb la tradicional encesa conjunta de totes les colles a la Plaça del Mercat.

Els actes de Festa Major pel dissabte 28 es completen amb una ballada de sardanes a la Plaça del Mar amb la cobla de ciutat de Cornellà i el sopar de germanor que organitza l’Agrupació de Balls Populars a la plaça del Centre Social. Després del sopar hi haurà l’actuació de l’orquestra Marcort i un servei de bar.

Els tiquets pel sopar ja es poden comprar a la ferreteria Fonoll, la tintoreria Mareba i al Centre Social.

Diumenge 29 comptarà pel matí amb la 4a edició de la Marxa Cicloturista que organitza el Club Ciclista Cubelles i per la tarda la 23a Trobada de Gegants. Les colles, unes deu convidades més els Gegants de Cubelles, es trobaran a les 7 de la tarda a la Plaça dels Pobles d’Espanya i recorreran els carrers de Cubelles amb un cercavila que acabarà a la plaça del Centre Social. Allà mateix es farà un sopar i una cantada d’havaneres amb el grup Veus de la Mar Blava acompanyades d’un tast de rom cremat.

Finalment, per dilluns 30 de juliol hi ha programada una missa solemne en honor als patrons, sant Abdó i sant Senén, amb representació de les autoritats de Cubelles i la participació de sacerdots d’altres parròquies.

Ràdio Cubelles Dilluns, 09-07-2007
http://www.cubelles.com/
Recomanem aquesta lectura apareguda a El Pais, Rosa Montero genial sempre!!
El móvil

ROSA MONTERO 03/07/2007

La revolución tecnológica de las últimas décadas ha sido tan enorme que, sin apenas darnos cuenta, en Occidente estamos viviendo, para lo bueno y para lo malo, en el mundo de las novelas de ciencia-ficción que leí en mi adolescencia. Puro Asimov y Clarke. Bueno, algunos, como los gerifaltes de la Iglesia, no sólo no viven en el mismo mundo que los demás, sino que, con alegre y firme paso reaccionario, organizan cruzadas contra el Mal de la educación cívica y parecen ir derivando cada día un poquito más hacia el Medievo. Pero no era de estas excepciones retrógradas (o de estos retrógrados excepcionales) de lo que quería hablar, sino de la tecnología.

Y, más concretamente, de la opinión que nuestros aparatos tienen de nosotros. Porque los artefactos electrónicos inteligentes se han convertido en algo parecido al espejo de la madrastra de Blancanieves. Algo que refleja lo que somos. Y así, el ordenador que nos reconviene por haberlo cerrado mal, o el navegador del coche que nos repite mil veces que tenemos que dar la vuelta, parecen pensar que somos imbéciles. Pero aún es peor el engreimiento del móvil de mi amigo Yiannis.

Yiannis Pitsioras es un estupendo novelista griego y tiene un Nokia que, como todos, viene con una serie de mensajes convencionales pregrabados que puedes usar para responder a alguien sin tener que teclear ni perder tiempo. Las frases de Yiannis dicen lo habitual: "La reunión todavía no ha terminado", "Te llamaré en cuanto pueda" y cosas así. Mensajes que denotan una actividad laboral agobiada y frenética. Hasta llegar al último, que dice: "Yo también te quiero". O sea, que el móvil de mi amigo piensa que él es un mentecato capaz de contestar requerimientos de amor con fórmulas automáticas; que es un fatuo ejecutivo perseguido por amantes tan pesadas que no se rinden con los mensajes anteriores y conviene endulzarles la negativa. ¿Seremos de verdad como estas máquinas nos ven? ¿Hemos conseguido desnaturalizar los sentimientos y las relaciones hasta el punto de que incluso las mentiras de amor son electrónicas? Espantada, corrí a verificar mi móvil, y por fortuna no tiene ese mensaje. Todavía.

9.7.07


contadores webcursos gratisfotosavisos gratisjuegos gratiscontador gratis



La Casa Azul









Maria Trives i Desola / Diari de Cubelles

Una dona singular


Frida Kahlo neix a Coyoacan, el 6 de juliol de 1907 ,encara que sovint, ella deia que habia nascut a 1910 ,any de la Revolució Mexicana.
La seva vida plena sofriments degut a un accident de joveneta , malalties lesions i operacions que li van ocasionar dolors i a jaure incapacitada al llit sovint amb etapes més o menys llargues sense pogué gairebé sortir al carrer durant anys .
Ella una dona culta i adinerada, però trencada per dolors físics sumin-la sovint en estats d´ ànim ,molt depressius i dependent de per vida .
L´ aburriment que li provocava aquesta immobilitat la porta a pintar.
Dona singular, passional ,creativa, amb un fort sentit de la independència acompanyat de una notable rebeldia contra els hàbits socials i morals establerts .La seva pintura mostra i despulla el seu interior i estat d´ ànim personals viscuts al moment de pintar el quadre amb un realisme esclatat vers un crit exsultant de colors i sentiments.
Kahlo coneix a Diego Ribera pintor reconegut i mantingué una relació amorosa intensa, passional ,potser l ´ amor de la seva vida , sovint marcada per etapes de separacions ,infidelitats que la incapacita més per reaccionar i la sumeix en estats depressius encadenats. La soledat en si mateixa i que com relació causa > efecte > depressió la condueix a la beguda com alternativa d´ evasió.
Al llarg de la seva vida manté relacions amoroses amb d´ altres persones ,coneix a León Trotky que passa a ser el seu amant fins que es mort assassinat, així com també manté relacions amb dones manifestant la seva bisexualitat. Ella es considera lliure amb l´ esperit ,prou encadenada ho està físicament.

La seva obra definida per André Bretón com surrealista ho desmenteix ella mateixa amb una frase cèlebre "Creían que yo era surrealista, pero no lo era. Nunca pinté mis sueños. Pinté mi propia realidad".

Frida va morir l´any 1954 ,les seves cendres son a la Casa Azul, la casa a on va neixer i actualment Museu i centre de peregrinatge a Mexic.Poc abans de morir la Galería de Art Contemporáni va organitzar un acte d´homenatge acompanyat d´una exposició ,Frida ja molt malalta i va assistir, fent portar el llit a on estaba postrada i acompanyada de mariachis ,va fer una entrada triunfal amb les cares bocabadadas dels invitats i periodistes asssistents.

"Espero que la marcha sea feliz y espero no volver" van ser les paraules escritas en el seu diari personal , serveixin aquestes per tancar aquest petit itinerari a la vida de Frida Khalo.


Graciés Frida ,per el teu legat.