3.10.08

I la tira d´humor de Jaume Desola...el cap de setmana !!!





Diari de Cubelles

En un moment molt difícil per tot tipus d’economies,bé no a tothom afecte per igual encara que si als empresaris suposa un temps poc propici , més difícil ho tenen qui depenen d’un sou. Les hipoteques,sous baixos ,cistells de la compra cars i tot el que envolta una crisis com la d’avui suposa un greu moment per les economies casolanes. Avui fent una ullada a diaris he trobat un article de Manuel Vicent ,excel·lent periodista i que crec que fa una revisió molt interessant barrejant temps passats i que malauradament com a qualsevol cicle retorna a l’actualitat una vegada més.





MANUEL VICENT
'Crack is crack'


MANUEL VICENT 28/09/2008


La época de la Gran Depresión, que siguió al crack del 29, conserva algunas imágenes evanescentes. Cuando en Norteamérica la codicia estaba a punto de romper el saco, el Gran Gatsby aun se creía inmortal sentado en un descapotable con el traje color manteca. Los invitados a sus fiestas de Long Island eran los que se habían hecho millonarios en un solo día especulando en la Bolsa. Llevaban sombreros el ala blanda y los pantalones con muchos pliegues; sus chicas lucían el talle en mitad de las caderas y collares hasta la cintura. Entraban y salían de la mansión de Gatsby, se bebían su whisky, se bañaban en su piscina, bailan el foxtrot en sus salones y el anfitrión ni siquiera los conocía. Aquellas libélulas de oro creían haber conquistado el derecho a ser felices fluctuando en medio del dinero enloquecido. Maullaba en los garitos la gata Billie, las metralletas de los gángsteres hacían el contrapunto al clarinete de Benny Goodman, pero ¿quién iba a sospechar que el swing estaba presagiando tanta miseria? De pronto reventó la gloria. Algunos invitados a las fiestas de Long Island alquilaron suites en Waldorf Astoria para arrojarse al vacío y junto a su cadáver aplastado en el asfalto del Park Avenue los del carro de la leche ni siquiera volvían la cara. Las colas de los cines para ver al Gordo y el Flaco daban la vuelta a la manzana y eran idénticas en tamaño a las que formaban los parados con un cazo en la mano ante las perolas del Ejército de Salvación. Deme diez centavos, hermano. Glenn Miller grabó su primer disco en 1932 y Dorothy Parker le había escrito la letra: "Quién iba a saber que el amor era esto". ¿Dice usted amor? Para salir de aquel marasmo hubo necesidad de hacer una guerra mundial con 50 millones de muertos. El propio Glenn Miller fue uno de ellos. La Gran Depresión del 29 aún suena a jazz y Scott Fitzgerald nos transmitió su última seducción. Si las réplicas del actual cataclismo financiero acaban por reventar, como entonces, las calderas de la banca y se va todo al infierno, imagina qué clase de seducción tendrá nuestra época mañana si no es la misma codicia de siempre poblada esta vez de catetos del ladrillo y brokers bailando juntos alrededor de las hormigoneras.

Font:

http://www.elpais.com/opinion/
Notícies - Obres i Serveis
02/10/2008

L’Ajuntament de Cubelles ha signat avui el contracte per a l’adjudicació del servei de neteja viària del municipi amb l’empresa CESPA per un valor de 666.987,84€ anuals. La duració del contracte serà de vuit anys ampliable a dos més. L’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, explicava que “calia normalitzar la neteja viària a Cubelles, ja que era un problema de molts anys sense resoldre”. Joan Albet, regidor d’Obres i Serveis Viaris, qualificava la necessitat de millora de la neteja viària com “una assignatura pendent del municipi”, perquè calia actualitzar-la a la nova realitat de Cubelles. A més, destacava la doble vessant del servei, d’una banda la neteja periòdica dels carrers, i de l’altra la tasca de sensibilització que es realitzarà en diverses campanyes i la creació de la figura de l’agent cívic. A més, per tal d’anar corregint les mancances i recollir les opinions dels veïns, es realitzaran enquestes de satisfacció. D’altra banda el responsable de CESPA, Jesús Rico, agraïa la confiança de l’Ajuntament en un servei que “reflectirà l’enorme esforç de l’Ajuntament en transformar els recursos municipals en serveis per a la ciutadania”.

El plec de condicions contempla adquirir maquinària nova que suposarà un salt qualitatiu en el servei des de l’inici, previst en un termini d’uns dos mesos des de la signatura del contracte, degut als terminis d’entrega i retolació de la nova maquinària, especialment els nous vehicles. En aquest sentit s’han adquirit dues màquines petites, una de gran, una de reforç o substitució, un aspirador elèctric, un camió petit i un pick-up. Una novetat del servei és que se’n disposarà els set dies de la setmana, ja que la neteja viària es realitzarà diàriament. Joan Albet afegia que “el servei es veurà reforçat notablement a l’estiu, quan Cubelles pot arribar a acollir 40.000 ciutadans”.

El compromís no únicament es centra en la neteja dels carrers de Cubelles, tot i ser la part més important. També des de l’empresa CESPA es crearà la figura de l’agent cívic, una persona encarregada d’informar, sensibilitzar i conscienciar els veïns del manteniment, cura i neteja de la via pública. Serà una persona que es podrà trobar pels carrers de Cubelles i informarà als ciutadans de les mesures de prevenció i col·laboració amb el servei com, per exemple, la recollida dels excrements dels animals domèstics. Malgrat que no tindrà capacitat sancionadora sí que podrà informar a la Policia Local de l’incompliment de l’ordenança municipal en matèria de manteniment i cura de la via pública. Paral·lelament al treball de l’agent cívic també s’engegaran diverses campanyes d’informació i sensibilització, en les quals també s’emmarca l’edició d’una revista al respecte que anirà a càrrec de CESPA.

Un dels acords als que s'ha arribat és la reubicació del personal de l’Ajuntament que fins ara realitzava les tasques de neteja viària. El sindicat de treballadors municipals reclamava que aquests no s’incorporessin a l’empresa privada, sinó que es mantinguessin dins de la Corporació. Joan Albet afirmava que "la demanda s’ha rebut amb especial sensibilitat per part de la regidoria de Medi Ambient" i que s’ha satisfet incorporant aquests treballadors en altres àmbits dins de l’Ajuntament.
Font:

2.10.08

Paulina Schumann, serà homenatjada aquest octubre

Font: Ràdio Cubelles


Rebrà aquest Octubre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2007, i el Premi Nacional de Circ que concedeix la Generalitat de Catalunya.
La filla d’en Charlie Rivel, Paulina Andreu, coneguda artísticament com a Paulina Schumann rebrà el proper 15 d’octubre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2007. La decisió la va ratificar el Consell de Ministres. La Paulina és veïna de la nostra vila des que es va retirar de la seva activitat professional, que sempre ha estat lligada al món del circ i l’espectacle.
Paulina Schumann va néixer a Barcelona, l’any 1921, filla d’en Josep Andreu “Charlie Rivel” i Carmen Busto. La tradició familiar la va encaminar cap al món del circ i seguint al seu pare i germans va actuar per tota Europa. Es va casar amb Albert Schumann, mestre de doma i membre a la seva vegada d’una reconeguda nissaga del circ danès. La seva carrera professional, en la que ha triomfat amb els seus espectacles de balls i funambulisme, va començar als sis anys al Teatre l’Empire, de París; l’abril de 1932 va obtenir un gran èxit a Viena, ballant el Danubi Blau. Arran del seu matrimoni, Paulina va començar a treballar en els números eqüestres de la família del seu espòs durant els anys 50 i 60. A partir de 1972, y durant onze anys va realitzar números artístics amb el seu pare.
L’acte de lliurament de les medalles tindrà lloc el 15 d’octubre a la Corunya i serà presidit per SS.MM. els Reis. Les medalles distingeixen a les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.

Premi Nacional de circ

La filla del pallasso Charlie Rivel, ha estat també guardonada amb el Premi Nacional de circ que concedeix la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria, 25 anys després de la mort del seu pare.
Se li ha concedit el premi "per la seva extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, ballarina, domadora de cavalls i per la valuosa aportació a la història del circ, que servirà d'impuls per a les noves generacions circenses", ha declarat el jurat.Aquests premis, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel govern català el 1982. Es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants a cadascun dels àmbits culturals desenvolupats durant l'any passat.
La cerimònia de lliurament serà el 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa.

http://www.radiocubelles.net/

1.10.08


EL DIARI DE CUBELLES SUPERA LES 29.000 VISITES!!!


L'espai d'informació, debat i comentari que esteu llegint ha superat les 29.000 visites des de la seva creació gràcies a la vostra col.laboració.

Gràcies!!

Font: ADPC

El dimarts 30 de setembre a les vuit del vespre es van lliurar els Premis de Comunicació no sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). Aquest guardó reemplaça als Premis Periodístics Lliris, Cards i Rosa del Desert que durant els darrers 15 anys l'ADPC ha lliurat.
Enguany els guanyadors del premis van ser:

Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per eliminar o no incorporar anuncis de contactes discriminatoris a:- Diari AVUI. - Diari 20 minutos. - Diari Público
Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per informar i fer visibles accions de dones:- Maricel Chavarría, periodista de La Vanguardia
Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per utilitzar un llenguatge no sexista en el seu redactat a:- Revista El Masnou Viu, de l'Ajuntament d'El Masnou
Premi Males práctiques en Comunicació no sexista per utilitzar sempre imatges de dones com a reclam sexista a:- Revista Interviú
Premi Males práctiques en Comunicació no sexista per ometre les dones a l'esport - Programa El Larguero de la Cadena SER
Premi a la Innovació en Comunicació No Sexista per la realització d'un programa informàtic sobre l'ús del llenguatge no sexista:- NombraEnRed, de la Comisión Asesora sobre el Lenguaje. Instituto de la Mujer. Madrid
Premi a la Trajectòria periodística per més de 50 anys de dedicació constant al periodisme amb rigor i honestedat a- Roser Bofill, ex-directora d' El Ciervo, fundadora i ex-directora de la revista Foc Nou de la qual actualment n'és l'editora.

La celebració va tenir lloc al Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Pepa Fernández, directora y conductora del programa de RNE "No es un día de cualquiera", va ser la presentadora de l'acte.

més informació a

30.9.08

M. Trives/Diari de Cubelles
Anar amb tren al Aeroport sembla ser que suposa un repte per usuaris no acostumats a fer escalada o descens .Una anada a unes petites vacances de Nadal i que suposava fer ús del tren que et porta al aeroport i es un servei públic va suposar-li a una bona amiga ,un any de dolors a conseqüència de la caiguda al intentar baixar a la andana .També sovint a les línees de rodalies i sense anar més lluny a Cubelles mateix, els viatgers tenen dificultats a l’hora de baixar de determinats vagons i si ja tens un pel de dificultat ,equilibri descompensat o vertigen ja que la alçada es prominent ,llavors la caiguda pot ser eminent en un plis plas . I no parlem de gent de la tercera edat ,en aquest cas es doblement greu l’esforç que pateixen .LLegiu aquest aticle,en parla de .....
Los viajeros sufren para acceder a los convoyes más nuevos de Renfe
Los pasajeros deben salvar una altura de más de 50 centímetros en la estación de Passeig de Gràcia

MÁS INFORMACIÓN

EDWIN WINKELS
BARCELONA
Unos pasajeros en el andén que se inclinan hacia delante pare evitar que otro, octogenario, caiga al suelo cuando intenta bajar del tren. Y otros viajeros que con la mano dan el último empujón a una mujer que les precede para ayudarle a subirse al convoy porque ella sola no puede. Estas escenas y otras parecidas se producen cada día en la estación de Renfe del Passeig de Gràcia desde que hace más de un mes empezaron a circular los últimos modelos del Civia, cuyas puertas se encuentran a unos vertiginosos 52 centímetros de altura desde el andén.
Esa distancia, un abismo para prácticamente todos los pasajeros, supera con creces lo máximo permitido por la legislación. Según la ley de promoción de accesibilidad y eliminación de barreras arquitectónicas de 1991 de la Generalitat de Catalunya, "el suelo de los vehículos quedará enrasado con el pavimento superior de los andenes del transporte ferroviario. A tal efecto se admitirá la ayuda con rampas cortas plegables, evitando que el desnivel supere los 10 centímetros".
Bonitos son los nuevos convoyes del Civia 465 que se han incorporado a las líneas C-2 y C-10 de Cercanías. El gran problema es que el vetusto apeadero del centro de Barcelona no está preparado para tanta modernidad. Los andenes de Passeig de Gràcia son de los más bajos de toda la red ferroviaria de Catalunya, aunque también en muchas otras estaciones los pasajeros sufren con la altura de las puertas.
MOVILIDAD REDUCIDA
"No podemos hacer nada. Solo avisar a los pasajeros de que en medio del convoy hay una puerta de acceso para gente con movilidad reducida que se encuentra más abajo", se excusan desde Renfe. Esa puerta especial permite en una estación como la de Plaza Catalunya acceder al tren con una silla de ruedas, pero en Passeig de Grà-cia ese acceso aún se encuentra a casi 40 centímetros de altura.
Renfe dice que no puede hacer nada porque el problema radica en el andén, que no depende de la empresa ferroviaria. Ni, en este caso, de Adif. La estación de Passeig de Grà-cia depende de la Sociedad Estatal de Infraestructuras de Transporte Terrestre (Seitt) que, casualmente, adjudicará este octubre las obras para la reforma integral del apeadero. El objetivo es mejorar la accesibilidad (ahora solo existen dos escaleras mecánicas, únicamente de salida a la calle) y entre los trabajos se incluirá elevar el nivel de los andenes.La duración prevista de las obras es de 25,5 meses, tiempo que los usuarios deberán esperar para que subir o bajar a los trenes de Cerca-nías ya no sea una yincana que implique el riesgo de sufrir una torcedura de tobillo o una dolorosa caída. "¿Y no pueden hacer algo provisional? ¿O circular de momento con los trenes viejos, a los que también cuesta subir pero menos que en los nuevos?" son las preguntas más repetidas por los usuarios. Aún circulan trenes antiguos, sobre todo los de dos pisos por su mayor capacidad, y su puerta se encuentra a solo 35 centímetros del andén de Passeig de Gràcia.
JÓVENES Y MAYORES
"Si fuera más joven, saltaría, pero ya no puedo", aseguraba esta semana Teresa, una pasajera procedente de Vilanova i la Geltrú que no pudo bajar sola del tren. "Un chico me ha dado la mano y me ha cogido la maleta". El equipaje es otro problema: la C-10 es la línea que lleva al aeropuerto y muchos pasajeros tienen serios problemas para subir sus bultos al Civia. "Ni siendo joven se puede subir a estos trenes. Es una vergüenza. Cada día sufro y veo a otras muchas personas quejándose y agarrándose entre ellas para subir o bajar", comentaba una chica que esperaba el tren a Gavà.
Font:

29.9.08



L’Ajuntament de Cubelles ha editat una nova publicació municipal titulada Cubelles avança, que ja es troba disponible tant als domicilis particulars com a les dependències municipals. Es tracta d’un full d’informació municipal bàsicament fotogràfic que té per objecte informar de les obres que tenen o han tingut lloc a Cubelles i de les activitats a la via pública. La nova publicació consta de vuit pàgines editades en format llençol i no té una temporalitat fixa, ja que els números sortiran a mesura que hi hagi obres en marxa per poder-ne informar.
Les pàgines internes del Cubelles avança repassen les obres ja finalitzades o els projectes aprovats recentment. El primer número dedica les planes centrals a la reurbanització de l’entorn del Poliesportiu i l’IES Cubelles. També es dóna informació de les obres d’accessibilitat a les platges de Cubelles, la nova retolació dels carrers, el transplantament de la vegetació al parc del Passeig Fluvial, o la construcció de la pista poliesportiva a Corral d’En Cona. Es tracta d’una publicació molt visual, ja que les imatges tenen molt de pes. La informació que les complementen descriuen el contingut de l’actuació, l’empresa constructora, el pressupost i les fonts de finançament i la data prevista de fi de l’obra.

Pel que fa a l’apartat d’activitats a la via pública es destaca el programa Esplatja’t que s’ha dut a terme al llarg de l’estiu a les platges de Cubelles, i les emissions al carrer del magazine de Ràdio Cubelles Obert per vacances, que s’ha realitzat en directe dos cops per setmana al Passeig Marítim durant l’estiu. La contraportada es dedica a aquelles obres que encara estan en execució, com la construcció del nou pavelló poliesportiu, la connexió de Mas Trader a la xarxa municipal d’aigües o el nou pont sobre el riu Foix.

Font:


M. Trives/Diari de Cubelles

Las portades de diaris han estat plenes de noticies i dues han cridat l’atenció .
La esperada i no desitjada mort de Paul Newman .Se sabia que estaba molt malalt.
Newman un dels últims actors que queden de l’època del Actors Studio. Acompanyat d’un físic i una cara molt atractiva , amb uns ulls blaus i una mirada que a totes les dones de la meva generació va seduir-nos en totes les seves aparicions a la pantalla ha mort discretament tal com va decidir ell mateix ,amb els seus al voltant. A diferencia de molts actors reconeguts, disposava a més de un talent personal ,va actuar i dirigir pelis amb èxit notable i a més tenia un cervell que li funcionava i molt be sembla ser, ja que en el mon de la industria va crear una empresa de salses i els seus guanys de molts milions de dòlars van ser destinats a programes de caràcter benèfic. En fi un home amb cara ,ulls,talent. sensibilitat i a més compromès en moviments en contra de les guerres .
No has deixat mal bagatge,Paul !

També la visita de Meryl Streep a Sant Sebastià per recollir el Premi Donosti ha suposat una portada força important. Ella com d’altres actrius i actors no es mostra favorable a les politiques que darrerament ha portat a terme Estats Units i eixís ho va manifestar dient que si no guanyava Obama buscaria pis a Sant Sebastià. Divertit el comentari que va fer guanyar-se la simpatia per part dels periodistes assistents. Aspirant sovint als Oscars en va guanyar dos ,l´un per Kramer contra Kramer i l´altre per La decisión de Sophie .Sempre ha demostrat un gran talent a la hora de interpretar papers tant dramàtics com còmics.