9.7.11

Diari de Cubelles

Un bon amic recomana aquesta lectura d´un escrit de Miquel Pairolí.Obliga a fer una lectura reposada ,atenta i una valoració precisa i de les bones maneres en que un bon periodista com el que era Miquel Pairolí ens recomana valorar el temps que tenim dia dia . Feu-ne cas i com ell recomana, gaudiu dels amics ,de petites i grans lectures ,dels nostres propers i de la mel de la vida.


No ha estat un somni, no
Miquel Pairolí


No ha estat un somni, no.– Com Antoni en el poema de Kavafis, sempre acabem perdent aquesta Alexandria que hem tingut. Però no ha estat un somni, no.
Gràcies pels anys de convivència amb la mare, pels dies de la infantesa a Palol i per les paraules de l'avi.
Gràcies per la verdor fosca i llunyana del bosc de les Gavarres i per l'olor de la roureda i gràcies per tants capvespres en què hem vist pondre's el sol entre el Montseny i Rocacorba.
Gràcies pel gust de les viandes i dels fruits que dóna aquesta terra, que hem pres cuinats amb saviesa humil i antiga coneixença, i gràcies pels vins que alimenten el cos i alegren l'esperit.
Gràcies per les estelades nits d'estiu, compartides amb els amics, potser no lluny de mar.
Gràcies pel Concert per a violí i orquestra, de Beethoven, que és com dir la música, i gràcies per haver conegut Roma i Viena, Trieste i Lisboa, París i Amsterdam.
Gràcies pels llibres que he llegit i que tant m'han acompanyat sempre i, entre ells, pels més estimats, que a l'alta nit reprenia del prestatge per tornar a un poema o a un paràgraf.
Gràcies també per les pàgines que he pogut escriure, per a mi i per als altres.
Alexandria és gran i tota plena de contrastos. Quan s'acosta la fi, el record s'expandeix com un oratge pels jardins de la ciutat i oblida els suburbis, les males hores, els dies amargs, els errors comesos, que també han existit.
A l'hora del comiat, només dos mots d'Horaci: carpe diem, amics, companys, beveu el vi, gaudiu la mel. Que la vida és breu i passa, i tot és ara i res.


7.7.11



Tot són escaires
La mort de l'escriptor i articulista, ahir a la matinada als 55 anys, consterna el món de la cultura
Afeblit per la malaltia, es va acomiadar dels lectors el 29 de maig amb L'Escaire titulat ‘Teló'

Font:






L'escaire
Teló
29/05/11 02:00 - Miquel Pairolí


Convideu cinc cuiners a fer un arròs a la cassola, per exemple, i cada un us el farà diferent. Els ingredients, el sofregit, el punt de cocció variaran i, apagats els fogons, us serviran cinc arrossos potser excel·lents, però diversos de sabor i matís. Els cuiners, ara, tenen molt prestigi públic, més que mai. Els columnistes de premsa, no, com els periodistes en general. Despertem moltes més suspicàcies que els cuiners i estem avesats a sentir tot de retrets tòpics i habituals, que no comentarem. Però, igual que els cuiners, els columnistes tenim les nostres receptes i cadascú elabora l'arròs a la seva manera. En aquesta secció, que es va iniciar a El Punt juntament amb el segle, hem procurat combinar quatre ingredients: sentit crític, reflexió, memòria i una mica de voluntat d'estil, que vol dir escriure els mots amb ordre i ambició de claredat. Sentit crític perquè pensem que és inherent al periodisme d'opinió. Si no hi ha sentit crític envers el poder, els abusos, la intolerància, l'explotació, el fanatisme, el periodisme tendeix a les flors i violes, que fan molt goig als prats i jardins, però no a les planes d'un diari. Reflexió com a compromís amb el lector. El columnista ha d'aportar una idea, la seva, raonada i fonamentada, que estimuli la del lector, bé sigui a favor o en contra. La columna ha de ser una incitació al pensament i al diàleg, un element, humil si voleu, perquè el lector formi el seu punt de vista. Memòria, perquè lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. En la història ja està escrit gran part del que vivim. Avui dia, però, travessem temps molt adversos per al sentit crític, per a la reflexió i per a la memòria. Són tres bèsties negres per als poders que ara ens governen i que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos. A partir d'aquests criteris, entesos com un principi deontològic, és a dir, com un deure moral i professional, hem escrit aquesta columna que ara abaixa el teló. Era aquesta la recepta de l'arròs. Tant de bo els hagi estat de gust.

6.7.11



M. Trives/Diari de Cubelles


Tots els candidats o candidates a les alcaldies desitgen disposar de la clau del Ajuntament ,la que obre la porta del despatx d’alcaldia al dia següent de sortir-ne guanyadors o guanyadores a les eleccions i proclamats alcaldes o alcaldesses. El que no saben, es que la clau del despatx va acompanyada de germanetes mes grans ,mes petites,mes gruixudes ,mes primes i que obren mes portes, les portes d’accés a tots els serveis i com no! las de determinats calaixos que cal perseverar de mirades curioses,i també la de la porta d’accés al ajuntament i de portes perdudes o mai obertes .

Una vegada en disposen , un bon clauer evita maldecaps d’esbrinar ¨donde están´ las llaves matarile matarile ... ¨ obligat passar pel gimnàs un cop o dos a la setmana a reforçar bíceps recomanem.
En Tries flamant alcalde de Barcelona en aquest podcast de Polònia rep les claus de mans d´en Hereu .Molt bon gag! Divertiu-se fent una revisió del mateix

5.7.11

Opinió/

MENYS SANITAT PÚBLICA,
MENYS ATENCIÓ ALS DRETS DE LES PERSONES

Aquest nou “tancament estacional” dels serveis d’atenció primària i d’urgències a diversos municipis de la comarca i que el Diari de Vilanova ha anunciat com “Tanquen les urgències als CAP del Garraf” no pot més que generar incredulitat, sorpresa, inquietud i malestar entre l’ampli gruix d’usuaris del Garraf.

El Servei Català de la Salut fa desaparèixer el servei a diversos municipis de la comarca en una època de notable increment de població, sense dimensionar els serveis hospitalaris de la comarca ja especialment endarrerits en prestacions i suport als equips humans de cada centre i pressuposa que la ciutadania i els seus representants polítics han d’acceptar-ho amb una rialla d’orella o orella. Doncs no és tan senzill i cal des de ja la màxima unió política i institucional als ajuntaments afectats per combatre aquesta decisió i aquesta mesura que, per no tenir, no té encara ni un telèfon propi de referència al qual adreçar els afectats.

Retallar les prestacions bàsiques sanitàries a la població del Garraf requereix d’un ampli esforç d’informació, diàleg i consens que, com a mínim en el cas de Cubelles, no s’ha produït i que s’ha realitzat d’una manera que vulnera el respecte als drets ciutadans.

La retallada dels serveis essencials com la sanitat i l’educació no es poden fer per caprici ni a cop de nota de premsa. Menys en una comarca on patim un notable desequilibri en matèria d’inversió de la Generalitat de Catalunya de manera gairebé sistemàtica i son els ajuntaments qui acaben pagant la factura més irada de la desafecció ciutadana.

Si cal ajustar la despesa, si cal dimensionar serveis, si cal fer pedagogia del bon ús col·lectius dels serveis públics -i això li reclamem a la ciutadania- és igualment exigible que els poders públics informin, expliquin, justifiquin i comparteixin els criteris, les opcions i les decisions que es prenen afectant el cent per cent de la ciutadania com és el cas de l’atenció sanitària.

Poques matèries tan importants com la gestió de l’atenció sanitària requereixin de tanta participació ciutadana. I aquesta ha de ser compromesa i radical en aquests moments de necessària transformació de l’administració pública.

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que vol “implicar el ciutadà en les actuacions de prevenció i promoció de la salut i en el bon ús dels recursos del sistema”. Hem perdut una bona ocasió per fer del Garraf una comarca on exercir aquest lloable compromís impossible de no subscriure.

Els valors del compromís, de la solidaritat i de l’equitat han de presidir la gestió dels recursos públics i retallar l’atenció sanitària als nostres municipis és un greuge important perquè partim de situacions de desigualtat que requereixin noves solucions.

El CAP de Cubelles va inaugurar-se a finals del 2008 dimensionat amb serveis per a 20.000 habitants i abans d’arribar-hi ja es retallen els serveis i els recursos. És obvi que tota prestació és susceptible de millora si bé cal que aquesta es faci amb complicitat i diàleg entre totes les parts. Del contrari, també indirectament, contribuïm a retallar el percentatge de persones que confien en les urnes per delegar la gestió de d’interès públic: a Cubelles, el percentatge d’abstencionisme a les darrers eleccions va ser del 50,11% i al conjunt del Garraf del 48,3%.

Cal definir clarament les competències i els recursos fonamentals als quals ha de fer front l’administració –local, comarcal i nacional- en matèria de sanitat, d’educació i de serveis socials. I cal exigir que el mateix esforç que els ajuntaments fan, per exemple, en la franja d’ensenyament de 0 a 3 anys caldrà que la facin les administracions superiors en temes com la prestació sanitària.

No és un bon indici de progrés retallar l’atenció sanitària i menys, com ha indicat l’exconsellera Marina Geli, la manera com s’ha fet. Si més no al Garraf en general i a Cubelles en concret, aquest “tancament estacional” acaba produint “por, neguit i desconfiança”.

Ens és vital la defensa dels serveis públics de qualitat per garantir la igualtat, l’equitat i la cohesió socials als nostres municipis. És clau definir què és el que no ens pot fallar en la gestió pública en èpoques de poca disposició de recursos. És ineludible que la ciutadania tingui plena confiança en els gestors públics que s’enfronten a aquest magma desconegut que anomenem mercats.

En un temps on el NO a les retallades en sanitat arriba abans al facebook que a les llars de les persones que més ho necessiten, no podem seguir gestionant la sanitat pública sense considerar-la un dret fonamental de la ciutadania.

La gestió política al segle XXI ha de col..locar la defensa dels drets de les persones al centre del seu eix de decisions per augmentar el benestar col·lectiu i combatre –com es fa des de la primera línea de la sanitat pública- aquells brots d’injustícia que també afecten la salut de les persones.

El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya persegueix la innovació i l’eficiència clínica i, també l’eficiència econòmica. La població del Garraf també reclama decisions compartides, fonamentades en l’accés a tota la informació i consensuades des del respecte als drets ciutadans més bàsics.

Alguna cosa haurà d’explicar millor a la ciutadania de Cubelles, Sant Pere de Ribes i Sitges el Govern de la Generalitat quan retalla els serveis dels centres d’atenció primària en una comarca on els centres hospitalaris pateixen també una important manca de recursos que no té aspecte de millorar a curt termini.

També és responsabilitat del Govern de Catalunya que el debat sobre la millora de la sanitat pública no sigui un element d’enfrontament partidista entre uns i altres i que tampoc sigui una entrada més en la propaganda d’aquells partits que han concorregut a les darreres eleccions no amb un programa de garantia de la cosa pública sinó amb acolorits díptics publicitaris.

Xavier Grau i Roig

Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)

3.7.11

imatge/A. Soler


Som ¨fans ¨de Radio Cubelles.Ja som a l´estiu i tenim nous programes a escoltar tots els dies.
D´un temps d´un país ( Raimon )



M. Trives/ Diari de Cubelles


Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs, molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe del pare, generalment era ell qui conduïa , enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mare, avies , tietes , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona ,enfilàvem cap a les costes del Garraf .

Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu el desplaçament a Cubelles a l´ estiu .
La majoria dels cotxes eren els anomenats 600, blancs, grisosos i aquell verd esvaït i para de comptar .El meu pare com d´ altres pares dels meus amics ,estiuejants la majoria en disposava d´un.

També com d´altres, va haver d´ esperar uns mesos a disposar d´aquell cotxe desitjat ,recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris enfilant el carrer buit de cotxes llavors.

Amb el carnet recent estrenat i cap a les costes del Garraf,llavors estretes i difícils en determinats trams ocasionaven cues llarguíssimes de conductors novells i si un camió es trobava a la pujada ....
Encara ara ,recordo la matricula ,així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes que comportava el anomenat ¨delco¨ ,paraula màgica que resumia una petita avaria ocasionada a les costes del Garraf i si plovia un pel més del que tocava ,el pare arribava tard a sopar aquell dia.
Avui molts anys desprès ,a cadascú de aquella generació i d´ aquells anys i que son els meus i els vostres si compartiu aquets records , ús provocarà potser una humitejada d´ ulls.

Recordeu....
Els socialistes tomben a Madrid el suport al català que la seva eurodiputada Maria Badia demana a Brussel·les

El PSOE rebutja amb el PP al Congrés la moció que reclamava al govern espanyol exigir l'oficialitat de la llengua a la UE aprofitant l'ingrés de Croàcia.


Grup socialista i PP han sumat forces aquest dijous al Congrés dels Diputats per impedir l'aprovació de propostes de resolució de CiU, ERC i ICV que instaven el govern espanyol a aprofitar el canvi de reglament lingüístic que deriva de l'adhesió de Croàcia a la Unió Europea per reclamar l'oficialitat del català a les institucions europees. Es tracta d'un text que recull la petició que els eurodiputats catalans Ramon Tremosa de CiU, Maria Badia del PSC, Oriol Junqueras d'ERC i Raúl Romeva d'ICV van enviar al govern espanyol a mitjans de juny. Els socialistes catalans hi ha votat en contra amb la resta del Grup Socialista després que la Federació hagi rebutjat per tèbia l'esmena que hi havien presentat.


La votació final ha posat de manifest de nou la unitat de les dues principals forces espanyoles en aquesta qüestió. El text de CiU reclamava al govern espanyol que "d'acord a les disposicions relatives al règim lingüístic de la UE i al seu compromís de respectar la diversitat lingüística i cultural i els drets dels ciutadans... aprofités les reformes normatives que es duran a terme al Tractat de la UE i al Reglament amb motiu de l'adhesió de Croàcia a la UE per aconseguir que el català disposi de l'estatus de llengua oficial de les institucions de la Unió". ERC i ICV també ha inclòs aquest tema en les seves propostes de resolució.


És el mateix text que quatre eurodiputats catalans -inclosa la del PSC Maria Badia- van impulsar per instar el govern espanyol a moure fitxa en aquesta qüestió. Els parlamentaris catalans creuen que l'adhesió de Croàcia és una oportunitat d'or que obre vies al català i sostenen a més que la mesura no tindria cost per a les institucions europees perquè la majoria dels traductors espanyols a la cambra europea són catalanoparlants.


Els socialistes catalans han presentat una esmena al text que ha estat rebutjada per tèbia per la Federació. En concret proposaven que la resolució instés el govern espanyol a aprofitar les reformes per "aconseguir que les llengües cooficials disposin d'un major reconeixement de les institucions de la UE" i per "facilitar que els ciutadans espanyols puguin relacionar-se amb aquestes institucions en qualsevol d'aquestes llengües cooficials".


El portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida ha lamentat que el PSC no hagi estat capaç de votar al Congrés el mateix que "diu i accepta" a Catalunya o Europa respecte al català. Segons Duran, l'esmena del PSC estava redactada en termes "indeterminats i imprecisos" fet que ha impossibilitat que la Federació l'acceptés.


La mateixa proposta de resolució inclou un segon punt que insta el govern espanyol a presentar un projecte de Llei de modificació de la Llei Orgànica de Règim Electoral General que tingui per objecte permetre l'existència de circumscripcions electorals de règim autonòmic sempre que ho aprovi així el parlament de cada territori. CiU recorda que d'aquesta manera es donaria resposta a la petició del Parlament Europeu que reclama als estats que divideixin les seves circumscripcions quan tinguin més de 20 milions d'habitants. En la seva esmena el PSOE demana la supressió d'aquest punt.

Font : http://www.ara.cat/politica/PSOE-PP-soposen-oficial-Europa_0_508750039.html