14.7.06
GEPEC-EdC presenta al·legacions al Departament de Treball i Indústria en contra de l'autorització de la tèrmica d'IBERDROLA a Riba-Roja
GEPEC-EdC ha presentat un plec d’al·legacions manifestant els greuges que tindran lloc per al medi ambient i la salut de les persones en el cas que el Departament de Treball i Indústria autoritzi la tèrmica de Riba-Roja, i demanant que l’administració vetlli pels interessos generals de la ciutadania per sobre dels interessos econòmics particulars d’IBERDROLA.
No està justificada la necessitat d'instal·lar aquesta central de 850 MW en aquest àmbit territorial, sobretot tenint en compte que les comarques de Tarragona produeixen actualment el 73% de l'energia que es consumeix a Catalunya. La implantació de noves centrals tèrmiques de cicle combinat no respon a una justificació real de substitució d’altres fonts d’energia més contaminants, com la nuclear o la tèrmica convencional. Respon a polítiques d’inversió mal plantejades que només beneficien al capital privat.
L'anterior Pla d'Energia no ha estat prou efectiu per a controlar l'augment de la demanda energètica i no ha estat prou efectiu a l'hora de promoure els principis d'estalvi energètic i eficiència energètica que estableixen les directrius de la CE. GEPEC-EdC considera que la regulació de les autoritzacions i llicències del sector de la producció elèctrica han de seguir consideracions basades en criteris estrictes de sostenibilitat, qualitat ambiental, equilibri territorial i aprofitament dels recursos naturals, i no únicament en l'avaluació d'impactes ambientals d'àmbit local, fet que ha estat insuficient en molts casos i ho seguirà sent si no emprem les eines que ens ofereix la recent Llei 9/2006 d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes (cal aplicar-la al Nou Pla d’Energia).
La Central Tèrmica de 850 MW que l'empresa IBERDROLA ha proposat de construir al municipi de Riba-Roja d’Ebre abocarà a l'atmosfera més de 2'5 milions de tones anuals de contaminants diversos, tot i funcionar "principalment" amb gas natural. Cadascun d’aquests contaminants té efectes nocius per a la salut i el medi ambient, a més d’altres que també abocarà en quantitats menors i que citem a les al·legacions (metalls pesants, dioxines, compostos orgànics persistents, etc.):
Diòxid de Carboni (CO2):
Òxids de Nitrogen (NOx):
Diòxid de Sofre (SO2):
Partícules:
Monòxid de Carboni (CO):
Compostos Orgànics Volàtils (COV)
2.540.400 tones
2.190.000 kilos
130.524 kilos
189.216 kilos
718.320 kilos
291.798 kilos
Tenint en compte que IBERDROLA presumeix de ser una empresa productora d’energia "neta", volem recordar també la seva participació en les centrals nuclears espanyoles (segons informació facilitada per www.foronuclear.org):
Vandellòs II: 28%, Ascó II: 15%,Cofrentes: 100%, Trillo I: 48%, Santa Mª de Garoña: 100% NUCLENOR (participada per ENDESA i IBERDROLA), Almaraz I i II: 53%
Total participació d’IBERDROLA en l’energia nuclear a Espanya: 51 %
Per altra banda, la central de cogeneració d’IBERDROLA projectada Riba-Roja no compleix els mínims d'eficiència energètica fixats en la Directiva 2004/8/CE, i per tant no queda justificada la seva autorització en base a la demanda de calor útil i l'estalvi d'energia primària en el mercat interior de l'energia.
GEPEC-EdC també ha cregut oportú al·legar que el fet d’atorgar l’autorització ambiental a IBERDROLA contravindria el que disposa la directiva europea 2001/77/CE, relativa a la promoció de la electricitat generada a partir de fonts d’energia renovable en el mercat interior de l'electricitat, i discriminaria la implantació d'energies renovables front a energies d'origen fòssil, més barates tot i que més contaminants.
Per altra banda, i quant als impactes socio-econòmics, en el projecte de la central tèrmica no es justifica d'una forma científica la repercussió que poden tenir sobre l'agricultura de la zona els impactes ambientals (emissions de gasos a l'atmosfera, repercussions en la capa freàtica, de l'escalfament de l'aigua del riu Ebre, etc...) que sens dubte provocarà la construcció d'una gran central tèrmica de gas de cicle combinat, ni tampoc els impactes econòmics per la derivació de mà d'obra durant uns pocs anys cap a la central tèrmica.
NO existeix cap garantia que la central provocarà una "publicitat positiva" per a la regió i molt menys per a la comarca i el municipi, tal com s'afirma en l'estudi. Al contrari, des del GEPEC-EdC creiem que l'impacte paisatgístic i ambiental serà enorme i, per tant, en tot cas, reduirà les possibilitats turístiques dels municipis circumdants a la zona on es pretén situar la central tèrmica de cicle combinat de gas de Riba-Roja, i de la comarca i altres comarques adjacents que han apostat decididament per la potenciació del turisme sostenible, i que fins i tot han desenvolupat infrastructures de cara a projectes de desenvolupament vinculats a aquesta activitat.
Finalment, hem al·legat sobre els impactes ambientals directes que tindria el funcionament de la central sobre els espais d’interès naturals més propers i sobre els organismes que hi viuen, a més d’afectacions al paisatge. Hem recordat la presència de les següents ZEPAS (zones d’especial protecció per a les aus) a les serres i paratges naturals de l’entorn de Riba-Roja, incloses a la Xarxa Natura 2000, que quedarien dins del radi d’afectació de la central i de les seves emissions contaminants:
ES5140008 Prades-Montsant
ES5140006 Serres de Cardó-Boix
ES5140011 Sistema Prelitoral Meridional
ES5140009 Tivissa-Vandellòs-Llaberia
ES5140012 Tossals d'Almatret i Riba-roja
www.gepec.org
Madrid autoritza la tèrmica de Riba-roja.
dimecres, 12 juliol 2006
IBERDROLA liderará de nuevo en los próximos cinco años la construcción de ciclos combinados en España tras la luz verde para el inicio de trámites otorgada ayer por el Ministerio de MedioAmbiente a diez proyectos presentados por la Compañía. Las nuevas plantas aprobadas por Medio Ambiente (diez ciclos combinados y dos hidráulicas) suman unos 10.000 MW de potenciay servirán para garantizar el suministro eléctrico, contribuyendo al desarrollo económico del país. La construcción de nuevos ciclos se enmarca en la apuesta de Iberdrola por las energías más limpias, en defensa del medio ambiente, el desarrollo sostenible y el cumplimiento del Protocolo de Kioto. IBERDROLA ha depositado un aval de 60 millones de euros para la autorización del inicio de los trámites de losproyectos, lo que pone de manifiesto su compromiso con la inversión en nueva generación de electricidad.Las diez centrales de ciclo combinado autorizadas a Iberdrola son las siguientes: Villamanrique de Tajo (Madrid); Riba-roja de Ebro (Tarragona); Miranda de Ebro (Burgos); Alange (Mérida), y Langreo(Asturias); Castellón; Castejón (Navarra); Aceca (Toledo); Escombreras (Murcia) y Santurce (Vizcaya). Además, el Ministerio de Medio Ambiente ha autorizado dos centrales hidráulicas, correspondientes a un nuevo grupo de la central de La Muela, en Valencia, que supondrá duplicar su actual capacidad de 630 MW, y la ampliación en 175 MW de la central de San Esteban, en la cuenca del Sil.El Ministerio aprobó el pasado lunes la tramitación de 37 centrales de ciclo combinado tras hacer efectivo el aval exigido para iniciar el procedimiento. El Real Decreto 1454/2005 impone a las Empresaspromotoras de nueva potencia eléctrica sujeta al Régimen Ordinario la obligación de constituir avales bancarios para cada nuevo proyecto en tramitación, equivalentes al 2% del presupuesto estimado de cada proyecto.De acuerdo con el citado RD, IBERDROLA ha constituido el aval para 12 proyectos (10 de ciclo combinado y 2 hidráulicos) que suman unos 10.000 MW. El importe total de los avales constituidos asciende a 60millones de euros. Esto supone que la totalidad de la cartera de proyectos en promoción han sido avalados y continúan su tramitación, a excepción del proyecto de ciclo combinado de Moral de Sayago que había recibido el informe desfavorable de la Dirección General para la Biodiversidad.Iberdrola ha alcanzado, con un año de adelanto, el objetivo del Plan Estratégico 2002-2006 de contar con 4.000 MW de potencia instalada (4.800 MW gestionados) mediante esta tecnología en nuestro país. A lolargo del pasado ejercicio, Iberdrola ha puesto en marcha ciclos que suman 1.200 MW en España: Aceca, en Toledo, de 400 MW, y Arcos de la Frontera B, en Cádiz, de 800 MW. La Empresa ya construye otras dos plantas de ciclo combinado de 800 MW en Escombreras (Murcia), que recientemente comenzó su fase de pruebas, y Castellón 4, que entrarán en funcionamiento en 2006 y 2007, respectivamente.
www.riberonline.net
dimecres, 12 juliol 2006
IBERDROLA liderará de nuevo en los próximos cinco años la construcción de ciclos combinados en España tras la luz verde para el inicio de trámites otorgada ayer por el Ministerio de MedioAmbiente a diez proyectos presentados por la Compañía. Las nuevas plantas aprobadas por Medio Ambiente (diez ciclos combinados y dos hidráulicas) suman unos 10.000 MW de potenciay servirán para garantizar el suministro eléctrico, contribuyendo al desarrollo económico del país. La construcción de nuevos ciclos se enmarca en la apuesta de Iberdrola por las energías más limpias, en defensa del medio ambiente, el desarrollo sostenible y el cumplimiento del Protocolo de Kioto. IBERDROLA ha depositado un aval de 60 millones de euros para la autorización del inicio de los trámites de losproyectos, lo que pone de manifiesto su compromiso con la inversión en nueva generación de electricidad.Las diez centrales de ciclo combinado autorizadas a Iberdrola son las siguientes: Villamanrique de Tajo (Madrid); Riba-roja de Ebro (Tarragona); Miranda de Ebro (Burgos); Alange (Mérida), y Langreo(Asturias); Castellón; Castejón (Navarra); Aceca (Toledo); Escombreras (Murcia) y Santurce (Vizcaya). Además, el Ministerio de Medio Ambiente ha autorizado dos centrales hidráulicas, correspondientes a un nuevo grupo de la central de La Muela, en Valencia, que supondrá duplicar su actual capacidad de 630 MW, y la ampliación en 175 MW de la central de San Esteban, en la cuenca del Sil.El Ministerio aprobó el pasado lunes la tramitación de 37 centrales de ciclo combinado tras hacer efectivo el aval exigido para iniciar el procedimiento. El Real Decreto 1454/2005 impone a las Empresaspromotoras de nueva potencia eléctrica sujeta al Régimen Ordinario la obligación de constituir avales bancarios para cada nuevo proyecto en tramitación, equivalentes al 2% del presupuesto estimado de cada proyecto.De acuerdo con el citado RD, IBERDROLA ha constituido el aval para 12 proyectos (10 de ciclo combinado y 2 hidráulicos) que suman unos 10.000 MW. El importe total de los avales constituidos asciende a 60millones de euros. Esto supone que la totalidad de la cartera de proyectos en promoción han sido avalados y continúan su tramitación, a excepción del proyecto de ciclo combinado de Moral de Sayago que había recibido el informe desfavorable de la Dirección General para la Biodiversidad.Iberdrola ha alcanzado, con un año de adelanto, el objetivo del Plan Estratégico 2002-2006 de contar con 4.000 MW de potencia instalada (4.800 MW gestionados) mediante esta tecnología en nuestro país. A lolargo del pasado ejercicio, Iberdrola ha puesto en marcha ciclos que suman 1.200 MW en España: Aceca, en Toledo, de 400 MW, y Arcos de la Frontera B, en Cádiz, de 800 MW. La Empresa ya construye otras dos plantas de ciclo combinado de 800 MW en Escombreras (Murcia), que recientemente comenzó su fase de pruebas, y Castellón 4, que entrarán en funcionamiento en 2006 y 2007, respectivamente.
www.riberonline.net
11.7.06
El Gobierno cancela 43 expedientes de estudios de impacto ambiental de centrales térmicas por no pagar el aval previsto.
MADRID, 10 Jul. (EUROPA PRESS)
El Ministerio de Medio Ambiente anunció hoy la cancelación de 43 expedientes de Estudios de Impacto Ambiental (EIA) sobre centrales térmicas de ciclo combinado que no cumplieron los avales que se requieren para proceder a dichos estudios, según informó el director general de Calidad y Evaluación Ambiental, Jaime Alejandre.
Tras haber finalizado el plazo para recibir proyectos de instalaciones de producción eléctrica, Alejandre confirmó que de los 80 proyectos sobre centrales térmicas de ciclo combinado, tan sólo 37 promotores de estos proyectos pagaron el aval del 2% del coste de la inversión necesario para iniciar dicho procedimiento y su posterior construcción.
Entre los proyectos, destacan los aprobados en Gijón, dos en Aboño, Oviedo, Mieres y Langreo en Asturias; Sant Adriá del Besos y Cubelles y Puerto de Barcelona (Barcelona), Riba Rioja del Ebro (Tarragona) y Bescano (Girona), en Cataluña; La Zarza y Alanje en Badajoz; Estremera, Paracuellos del Jarama, Villamanrique de Tajo y La Torrecilla en Madrid; Carboneras (Almería), Málaga y Palos de la Frontera en Andalucía.
También fueron aprobados los proyectos de Barajas de Melo (Cuenca), dos en Villaseca de la Sagra (Toledo), Las Matas (Guadalajara), Almonacid de Zorita (Guadalajara) y Puertollano (Ciudad Real) en Castilla-La Mancha; Arrubal en La Rioja; Cubillos del Sil (León) y Miranda del Ebro (Burgos) en Castilla y León; Castejón en Navarra; Solvay en Cantabria; Escatron y Fayon en Zaragoza; Santurce (Vizcaya), Castellón de la Plana y Cartagena (Murcia).
Estos 37 proyectos, que pasarán posteriormente a ser evaluados en relación con su impacto ambiental, reúnen un total aproximado de 30.940 megavatios, mientras que los expedientes cancelados serán comunicados al Ministerio de Industria para su posterior cancelación. No obstante, Alejandre admitió que estas cancelaciones pueden sufrir "pequeñas modificaciones ante posibles malentendidos".
En cuanto a los expedientes cuyos promotores no han pagado el aval necesario destacan los ciclos combinados de Cádiz, Puerto Real, Arcos de la Frontera, San Roque y dos en Los Barrios (Cádiz), Espiel y Puente Nuevo (Córdoba), Málaga y Colón y Palos de la Frontera (Huelva) en Andalucía; Navia y Coaña, dos en Avilés, Corvera y Tineo en Asturias; Ballobar y Velilla de Cinca (Huesca), Andorra (Teruel), Sástago, Escatron y Cuarte de Huerva (Zaragoza) en Aragón; o Polanco (Cantabria).
También fueron cancelados los expedientes de Mora La Nova (Tarragona) y Solvay Martorell (Barcelona) en Cataluña; Abanto y Ciervana (Vizcaya); Cartagena (Murcia); Congosto y dos en La Robla (León), Villalba de Duero y Aranda del Duero (Burgos), Moral de Sayago (Zamora) y Tordesillas (Valladolid) en Castilla y León; Sagunto (Valencia), Mariola y Beneixama (Alicante) en la Comunidad Valenciana; Colmenar de la Oreja, Pinto y Fuentidueña del Tajo (Madrid); dos en Mérida (Badajoz); y Santa Cruz de la Zarza (Toledo).
Los proyectos, que pasarán a evaluación en relación con su impacto ambiental, se unen a las 38 declaraciones de impacto ambiental de centrales tramitadas desde 1998, de las que 36 fueron positivas y 2 negativas. Éstas instalaciones reúnen una potencia de 36.000 megawatios, de ahí que con estos nuevos proyectos se consiguió "racionalizar la inversión" ya que el pico máximo de consumo de potencia en España osciló entre 43.000 megavatios, según Alejandre.
Además, Alejandre señaló que con el pago de este aval, que se impuso a aquellas instalaciones que iniciaron el procedimiento y para las que aún no tenían la declaración de impacto ambiental en un plazo de 2 años, permite "mejorar la evaluación" de los proyectos al "evitar la distorsión" y comprobar que el inversor tenga "un verdadero interés de llevarlas a cabo".
www.europapress.es
MADRID, 10 Jul. (EUROPA PRESS)
El Ministerio de Medio Ambiente anunció hoy la cancelación de 43 expedientes de Estudios de Impacto Ambiental (EIA) sobre centrales térmicas de ciclo combinado que no cumplieron los avales que se requieren para proceder a dichos estudios, según informó el director general de Calidad y Evaluación Ambiental, Jaime Alejandre.
Tras haber finalizado el plazo para recibir proyectos de instalaciones de producción eléctrica, Alejandre confirmó que de los 80 proyectos sobre centrales térmicas de ciclo combinado, tan sólo 37 promotores de estos proyectos pagaron el aval del 2% del coste de la inversión necesario para iniciar dicho procedimiento y su posterior construcción.
Entre los proyectos, destacan los aprobados en Gijón, dos en Aboño, Oviedo, Mieres y Langreo en Asturias; Sant Adriá del Besos y Cubelles y Puerto de Barcelona (Barcelona), Riba Rioja del Ebro (Tarragona) y Bescano (Girona), en Cataluña; La Zarza y Alanje en Badajoz; Estremera, Paracuellos del Jarama, Villamanrique de Tajo y La Torrecilla en Madrid; Carboneras (Almería), Málaga y Palos de la Frontera en Andalucía.
También fueron aprobados los proyectos de Barajas de Melo (Cuenca), dos en Villaseca de la Sagra (Toledo), Las Matas (Guadalajara), Almonacid de Zorita (Guadalajara) y Puertollano (Ciudad Real) en Castilla-La Mancha; Arrubal en La Rioja; Cubillos del Sil (León) y Miranda del Ebro (Burgos) en Castilla y León; Castejón en Navarra; Solvay en Cantabria; Escatron y Fayon en Zaragoza; Santurce (Vizcaya), Castellón de la Plana y Cartagena (Murcia).
Estos 37 proyectos, que pasarán posteriormente a ser evaluados en relación con su impacto ambiental, reúnen un total aproximado de 30.940 megavatios, mientras que los expedientes cancelados serán comunicados al Ministerio de Industria para su posterior cancelación. No obstante, Alejandre admitió que estas cancelaciones pueden sufrir "pequeñas modificaciones ante posibles malentendidos".
En cuanto a los expedientes cuyos promotores no han pagado el aval necesario destacan los ciclos combinados de Cádiz, Puerto Real, Arcos de la Frontera, San Roque y dos en Los Barrios (Cádiz), Espiel y Puente Nuevo (Córdoba), Málaga y Colón y Palos de la Frontera (Huelva) en Andalucía; Navia y Coaña, dos en Avilés, Corvera y Tineo en Asturias; Ballobar y Velilla de Cinca (Huesca), Andorra (Teruel), Sástago, Escatron y Cuarte de Huerva (Zaragoza) en Aragón; o Polanco (Cantabria).
También fueron cancelados los expedientes de Mora La Nova (Tarragona) y Solvay Martorell (Barcelona) en Cataluña; Abanto y Ciervana (Vizcaya); Cartagena (Murcia); Congosto y dos en La Robla (León), Villalba de Duero y Aranda del Duero (Burgos), Moral de Sayago (Zamora) y Tordesillas (Valladolid) en Castilla y León; Sagunto (Valencia), Mariola y Beneixama (Alicante) en la Comunidad Valenciana; Colmenar de la Oreja, Pinto y Fuentidueña del Tajo (Madrid); dos en Mérida (Badajoz); y Santa Cruz de la Zarza (Toledo).
Los proyectos, que pasarán a evaluación en relación con su impacto ambiental, se unen a las 38 declaraciones de impacto ambiental de centrales tramitadas desde 1998, de las que 36 fueron positivas y 2 negativas. Éstas instalaciones reúnen una potencia de 36.000 megawatios, de ahí que con estos nuevos proyectos se consiguió "racionalizar la inversión" ya que el pico máximo de consumo de potencia en España osciló entre 43.000 megavatios, según Alejandre.
Además, Alejandre señaló que con el pago de este aval, que se impuso a aquellas instalaciones que iniciaron el procedimiento y para las que aún no tenían la declaración de impacto ambiental en un plazo de 2 años, permite "mejorar la evaluación" de los proyectos al "evitar la distorsión" y comprobar que el inversor tenga "un verdadero interés de llevarlas a cabo".
www.europapress.es
Els aniversaris de les gitanes i de Ràdio Cubelles, obren la festa major petita.
El 10è aniversari de les gitanes, l'estrena de vestits dels diables i la nova colla de dragueres, novetats de la festa major petita
La festa Major petita ja és aquí i es celebrarà a Cubelles del 15 al 30 de juliol.
El 10è aniversari de les gitanes, l’estrena dels vestits de la colla de diables i la presentació de la nova colla de dragueres de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, són algunes de les novetats principals d’enguany.
Els encarregats d'obrir la festa major Petita serà el grup M-CLAN que el proper dissabte, 15 de juliol actuen, a les 11 de la nit al poliesportiu municipal, amb motiu del 25è ANIVERSARI DE RÀDIO CUBELLES. Tot seguit hi haurà una festa amenitzada amb l’entitat musical FREEROCK.
D'altra banda, el proper dissabte, 22 de juliol es celebrarà una Trobada de Gitanes dins l’acte de celebració d’aquest aniversari en la què el conjunt de gitanos i gitanes que han passat per la colla durant aquests 10 anys faran la seva ballada amb els característics versos parlats. Les colles participants faran recorregut des de la plaça de la Vila, passant pel carrer Major, Víctor Balaguer i arribaran al carrer Joan Roig i Piera on hi haurà una ballada conjunta de totes les colles. L’acte es tancarà amb un sopar aniversari popular a la plaça del Centre Social que serà amenitzat per un dj. La venda de tiquets per aquest sopar es poden adquirir a la Ferreteria Fonoll, Tintoreria Mareva i Centre Social. Cal destacar que enguany la figureta de plom de la col•lecció de la Festa Major seran les gitanes.
Pel que fa a la presentació dels vestits nous de la colla de diables i la nova colla de la Draga, l’acte tindrà lloc el proper dissabte, 29 de juliol, a les 8 del vespre a la plaça de la Vila amb la concentració del CORREFOC, en el què hi haurà la participació dels diablets, diables joves, diables grans, la Draga, els timbalers, els draguers amb el Viagrot i les timbaleres. Després de començar el recorregut del correfoc a 2/4 de 9 des de la plaça de la Vila passaran pels carrers més cèntrics del municipi i acabaran a la plaça del Mercat on es farà una encesa conjunta. Segons ha explicat el cap de colla, Pere Sallent “s’estrenen nous vestits després de més de 15 anys dels primers que van ser pintats en part per l’artista local Josselyn Marmottan”, qui ha afegit que "la novetat d’aquesta estrena és el canvi de color i de disseny dels 30 vestits dels diables que seran més moderns, i que han estat fets per un artesà de Vallirana". Per a portar a terme aquesta estrena, entre les sorpreses, hi haurà un ball de lluïment i la participació de les colles de diables de Ribes i de Sitges. El correfoc tindrà altres novetats també en quan a la presentació de la nova colla de dragueres. Ràdio Cubelles Dimarts, 11-07-2006
www.cubelles.com
El 10è aniversari de les gitanes, l'estrena de vestits dels diables i la nova colla de dragueres, novetats de la festa major petita
La festa Major petita ja és aquí i es celebrarà a Cubelles del 15 al 30 de juliol.
El 10è aniversari de les gitanes, l’estrena dels vestits de la colla de diables i la presentació de la nova colla de dragueres de l’Agrupació de Balls Populars de Cubelles, són algunes de les novetats principals d’enguany.
Els encarregats d'obrir la festa major Petita serà el grup M-CLAN que el proper dissabte, 15 de juliol actuen, a les 11 de la nit al poliesportiu municipal, amb motiu del 25è ANIVERSARI DE RÀDIO CUBELLES. Tot seguit hi haurà una festa amenitzada amb l’entitat musical FREEROCK.
D'altra banda, el proper dissabte, 22 de juliol es celebrarà una Trobada de Gitanes dins l’acte de celebració d’aquest aniversari en la què el conjunt de gitanos i gitanes que han passat per la colla durant aquests 10 anys faran la seva ballada amb els característics versos parlats. Les colles participants faran recorregut des de la plaça de la Vila, passant pel carrer Major, Víctor Balaguer i arribaran al carrer Joan Roig i Piera on hi haurà una ballada conjunta de totes les colles. L’acte es tancarà amb un sopar aniversari popular a la plaça del Centre Social que serà amenitzat per un dj. La venda de tiquets per aquest sopar es poden adquirir a la Ferreteria Fonoll, Tintoreria Mareva i Centre Social. Cal destacar que enguany la figureta de plom de la col•lecció de la Festa Major seran les gitanes.
Pel que fa a la presentació dels vestits nous de la colla de diables i la nova colla de la Draga, l’acte tindrà lloc el proper dissabte, 29 de juliol, a les 8 del vespre a la plaça de la Vila amb la concentració del CORREFOC, en el què hi haurà la participació dels diablets, diables joves, diables grans, la Draga, els timbalers, els draguers amb el Viagrot i les timbaleres. Després de començar el recorregut del correfoc a 2/4 de 9 des de la plaça de la Vila passaran pels carrers més cèntrics del municipi i acabaran a la plaça del Mercat on es farà una encesa conjunta. Segons ha explicat el cap de colla, Pere Sallent “s’estrenen nous vestits després de més de 15 anys dels primers que van ser pintats en part per l’artista local Josselyn Marmottan”, qui ha afegit que "la novetat d’aquesta estrena és el canvi de color i de disseny dels 30 vestits dels diables que seran més moderns, i que han estat fets per un artesà de Vallirana". Per a portar a terme aquesta estrena, entre les sorpreses, hi haurà un ball de lluïment i la participació de les colles de diables de Ribes i de Sitges. El correfoc tindrà altres novetats també en quan a la presentació de la nova colla de dragueres. Ràdio Cubelles Dimarts, 11-07-2006
www.cubelles.com
10.7.06
EDUCACIÓ
BONES NOTÍCIES¡¡¡¡
Dos bones notícies que suposen un important avenç per les nostres escoles.
La primera és que l'institut de Secundaria de Cubelles tindrà el proper curs dues línees de primer de batxillerat, i no una línea com se'ns comunicava des del Departament d'Educació. La demanda insistent per part del Consell Escolar del centre, la inquietud manifestada per algunes mares i pares i altres gestions treballades des de la Regidoria d'Educació han donat els seus fruits. La creació de dues línees suposa atendre totes les demandes dels nois i noies de Cubelles i que ningú hagi de marxar a matricular-se a altres centres, fora del municipi. Suposarà també un increment de professorat i de material didàctic que permetrà anar consolidant el projecte pedagògic del nou centre. La noticia ha estat rebuda amb molta alegria per la comunitat educativa de Secundaria.
BIBLIOTEQUES ESCOLARS EN XARXA
La segona notícia és que el proper curs 20006-2007 les bilioteques escolars dels tres cetres educatius, CEIP Vora del Mar, CEIP Charlie Rivel i l'institut de Secundaria posaran en funcionament un programa d'innovació pedagògica anomenat Puntedu, que preten reformular el paper de les biblioteques escolars. El Puntedu és un projecte innovador que preten que les biblioteques dels centres escolars siguin "un espai de recursos i a prenentatge".
Cada una de les biblioteques rebrà una dotació d'ordinadors, llibres de lectura i una professora a mitja jornada dedicada exclusivament a dinamitzar la biblioteca, a promocionar la lectura i la recerca de la informació. La voluntat i la col.laboració económica i tècnica de les Associacions de mares i pares i de la Regidoria d'Educació permetrà que les biblioteques de les tres escoles estiguin obertes a la tarda, més enllà de l'horari escolar, amb la finalitat que alumnes, pares i mares puguin utilitzar-la.
La incorporació de les noves tecnologies per a la recerca de la informació, l'espai biblioteca com a centre de recursos on es trobarà informació en diferents suports(documental, audiovisual, multimedia), l'ampliació de l'horari i la possiblitat de que estigui oberta a tota la comunitat educativa, són un gran pas qualitatiu per seguir avançant en un dels objectius claus d'aquesta legislatura ...i UN DELS EIXOS BÀSICS DEL PROGRAMA D'Iniciativa per Cubelles
aconseguir un ensenyament públic de qualitat.
Pilar González
Regidora d'Educació i Joventut
BONES NOTÍCIES¡¡¡¡
Dos bones notícies que suposen un important avenç per les nostres escoles.
La primera és que l'institut de Secundaria de Cubelles tindrà el proper curs dues línees de primer de batxillerat, i no una línea com se'ns comunicava des del Departament d'Educació. La demanda insistent per part del Consell Escolar del centre, la inquietud manifestada per algunes mares i pares i altres gestions treballades des de la Regidoria d'Educació han donat els seus fruits. La creació de dues línees suposa atendre totes les demandes dels nois i noies de Cubelles i que ningú hagi de marxar a matricular-se a altres centres, fora del municipi. Suposarà també un increment de professorat i de material didàctic que permetrà anar consolidant el projecte pedagògic del nou centre. La noticia ha estat rebuda amb molta alegria per la comunitat educativa de Secundaria.
BIBLIOTEQUES ESCOLARS EN XARXA
La segona notícia és que el proper curs 20006-2007 les bilioteques escolars dels tres cetres educatius, CEIP Vora del Mar, CEIP Charlie Rivel i l'institut de Secundaria posaran en funcionament un programa d'innovació pedagògica anomenat Puntedu, que preten reformular el paper de les biblioteques escolars. El Puntedu és un projecte innovador que preten que les biblioteques dels centres escolars siguin "un espai de recursos i a prenentatge".
Cada una de les biblioteques rebrà una dotació d'ordinadors, llibres de lectura i una professora a mitja jornada dedicada exclusivament a dinamitzar la biblioteca, a promocionar la lectura i la recerca de la informació. La voluntat i la col.laboració económica i tècnica de les Associacions de mares i pares i de la Regidoria d'Educació permetrà que les biblioteques de les tres escoles estiguin obertes a la tarda, més enllà de l'horari escolar, amb la finalitat que alumnes, pares i mares puguin utilitzar-la.
La incorporació de les noves tecnologies per a la recerca de la informació, l'espai biblioteca com a centre de recursos on es trobarà informació en diferents suports(documental, audiovisual, multimedia), l'ampliació de l'horari i la possiblitat de que estigui oberta a tota la comunitat educativa, són un gran pas qualitatiu per seguir avançant en un dels objectius claus d'aquesta legislatura ...i UN DELS EIXOS BÀSICS DEL PROGRAMA D'Iniciativa per Cubelles
aconseguir un ensenyament públic de qualitat.
Pilar González
Regidora d'Educació i Joventut
Sitges busca models d'urbanisme.
Una trobada d'experts analitza la creació de zones de vianants, un dels grans projectes del municipi.
MÍRIAM DE LAMO.Sitges
La creació d'espais per a vianants a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de Gràcia de Barcelona i a Bilbao són els referents que Sitges pot aprofitar per tirar endavant el projecte de restringir la circulació al nucli antic. Una trobada d'experts impulsada per l'Ajuntament i Isocarp (L'Associació Internacional d'Urbanistes) ahir a la tarda va posar sobre la taula diversos exemples de com fer subterrània des d'una carretera com la Gran Via fins al ferrocarril de Bilbao. Dins la mateixa iniciativa, l'associació d'urbanistes ha portat a Sitges un grup d'experts a escala internacional que han estudiat a fons el model urbanístic del municipi.
La transformació del nucli antic de Sitges en un espai per als vianants és un dels grans projectes que vol tirar endavant el municipi; a banda de dur a terme accions puntuals, com ara una restricció progressiva del trànsit, l'Ajuntament vol redissenyar la zona històrica de Sitges; per aquest motiu, va signar un conveni de col·laboració amb l'Associació Internacional d'Urbanistes fa dos anys que ha permès la presència d'experts a escala internacional com els que aquesta setmana han analitzat el seu urbanisme.
Després de fer nombrosos recorreguts pel municipi, els experts van assistir ahir a una taula rodona sobre la recuperació de centres històrics, en què va tenir un paper fonamental l'impuls de les zones de vianants. Fer subterrània la Gran Via al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat va ser un dels projectes exposats en l'acte. El gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà de l'Hospitalet de Llobregat, Antoni Nogués, va explicar que els ingressos necessaris per dur a terme aquesta important operació urbanística (120 milions d'euros) provenen de la «requalificació i venda dels terrenys» de la zona. La mateixa font de finançament és la que ha utilitzat l'empresa pública Bilbao Ria 2000 per transformar la ciutat basca els darrers anys. Fer subterrani el ferrocarril per aconseguir salvar «una trinxera ferroviària» al centre del municipi és una de les iniciatives que va explicar el director de l'empresa, Juan Álvaro Alayo. Una altra de les intervencions en l'acte va anar a càrrec de la coordinadora de projectes de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Cynthia Echave, encarregada del procés de transformació de Gràcia. Aprendre dels models urbanístics exposats durant la taula rodona serà una de les tasques d'Isocarp i de l'Ajuntament de Sitges a l'hora d'executar el procés de transformació del nucli històric.
www.vilaweb.cat
Una trobada d'experts analitza la creació de zones de vianants, un dels grans projectes del municipi.
MÍRIAM DE LAMO.Sitges
La creació d'espais per a vianants a l'Hospitalet de Llobregat, al barri de Gràcia de Barcelona i a Bilbao són els referents que Sitges pot aprofitar per tirar endavant el projecte de restringir la circulació al nucli antic. Una trobada d'experts impulsada per l'Ajuntament i Isocarp (L'Associació Internacional d'Urbanistes) ahir a la tarda va posar sobre la taula diversos exemples de com fer subterrània des d'una carretera com la Gran Via fins al ferrocarril de Bilbao. Dins la mateixa iniciativa, l'associació d'urbanistes ha portat a Sitges un grup d'experts a escala internacional que han estudiat a fons el model urbanístic del municipi.
La transformació del nucli antic de Sitges en un espai per als vianants és un dels grans projectes que vol tirar endavant el municipi; a banda de dur a terme accions puntuals, com ara una restricció progressiva del trànsit, l'Ajuntament vol redissenyar la zona històrica de Sitges; per aquest motiu, va signar un conveni de col·laboració amb l'Associació Internacional d'Urbanistes fa dos anys que ha permès la presència d'experts a escala internacional com els que aquesta setmana han analitzat el seu urbanisme.
Després de fer nombrosos recorreguts pel municipi, els experts van assistir ahir a una taula rodona sobre la recuperació de centres històrics, en què va tenir un paper fonamental l'impuls de les zones de vianants. Fer subterrània la Gran Via al seu pas per l'Hospitalet de Llobregat va ser un dels projectes exposats en l'acte. El gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà de l'Hospitalet de Llobregat, Antoni Nogués, va explicar que els ingressos necessaris per dur a terme aquesta important operació urbanística (120 milions d'euros) provenen de la «requalificació i venda dels terrenys» de la zona. La mateixa font de finançament és la que ha utilitzat l'empresa pública Bilbao Ria 2000 per transformar la ciutat basca els darrers anys. Fer subterrani el ferrocarril per aconseguir salvar «una trinxera ferroviària» al centre del municipi és una de les iniciatives que va explicar el director de l'empresa, Juan Álvaro Alayo. Una altra de les intervencions en l'acte va anar a càrrec de la coordinadora de projectes de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, Cynthia Echave, encarregada del procés de transformació de Gràcia. Aprendre dels models urbanístics exposats durant la taula rodona serà una de les tasques d'Isocarp i de l'Ajuntament de Sitges a l'hora d'executar el procés de transformació del nucli històric.
www.vilaweb.cat
Concert M-Clan
En commemoració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles (107,5 FM), l'emissora municipal organitza una festival musical que tindrà com a gran protagonista el grup M-Clan.
El concert tindrà lloc el 15 de juliol al Poliesportiu de Cubelles. La banda M-Clan presentarà a Cubelles el seu nou disc recopilatori “Retrovisión 1995-2006”, que va sortir al mercat el 19 de juny. El disc recull 15 èxits del grup i dos temes nous: “Oigo Música” i “Bananas”. A més, l’edició conté un DVD amb tots els seus videoclips i 12 temes en directe, estrets del concert de fi de gira que va tenir lloc el passat 27 d’octubre a la Plaça de Toros de Múrcia.
Així mateix, els grups que conformen l’associació juvenil FreeRock actuaran en el mateix recinte, abans i després dels artistes principals.
Les entrades estaran a la venda a l’emissora Ràdio Cubelles (93 895 03 26), les Oficines de Turisme i el Centre Social de Cubelles; i a les botigues Gong Discos (Valls), Discos Quik (Reus), Discos Arsis (Tarragona), Discos Novax (El Vendrell), Casa Andreu (Vilanova) i Disco Star (Vilafranca), al preu de 8 €. A taquilla, les localitats costaran 12 €.
Lloc: Poliesportiu Municipal - Camp de FutbolAdreça: Av. Onze de Setembre, s/n
Preu: 8 € anticipada; 12 € taquilla
En commemoració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles (107,5 FM), l'emissora municipal organitza una festival musical que tindrà com a gran protagonista el grup M-Clan.
El concert tindrà lloc el 15 de juliol al Poliesportiu de Cubelles. La banda M-Clan presentarà a Cubelles el seu nou disc recopilatori “Retrovisión 1995-2006”, que va sortir al mercat el 19 de juny. El disc recull 15 èxits del grup i dos temes nous: “Oigo Música” i “Bananas”. A més, l’edició conté un DVD amb tots els seus videoclips i 12 temes en directe, estrets del concert de fi de gira que va tenir lloc el passat 27 d’octubre a la Plaça de Toros de Múrcia.
Així mateix, els grups que conformen l’associació juvenil FreeRock actuaran en el mateix recinte, abans i després dels artistes principals.
Les entrades estaran a la venda a l’emissora Ràdio Cubelles (93 895 03 26), les Oficines de Turisme i el Centre Social de Cubelles; i a les botigues Gong Discos (Valls), Discos Quik (Reus), Discos Arsis (Tarragona), Discos Novax (El Vendrell), Casa Andreu (Vilanova) i Disco Star (Vilafranca), al preu de 8 €. A taquilla, les localitats costaran 12 €.
Lloc: Poliesportiu Municipal - Camp de FutbolAdreça: Av. Onze de Setembre, s/n
Preu: 8 € anticipada; 12 € taquilla
Entitat organitzadora: Ràdio Cubelles i Ajuntament de Cubelles
9.7.06
Tripartit o PSC
Marçal Sintes
A hores d'ara, de propaganda del tripartit només en deu fer Maragall, el pobre Vicenç Navarro i la dita Universitat Progressista d'Estiu, i uns quants despistats d'ERC, a més, naturalment, d'Iniciativa per Catalunya en pes, que sap que sense tripartit no tocarà govern de la Generalitat ni de conya. José Montilla, que és molt més llest, no ha dubtat ni un moment i ha volgut deixar clar, en unes declaracions a Tele-5, que, si pot, de tripartit ni en pintura. Al marge del crèdit que vulguem concedir a les paraules del ministre -és difícil que arribi a president de la Generalitat sense govern de coalició amb ERC- les seves manifestacions signifiquen dues coses: a) que renuncia a reivindicar el govern catalanista i d'esquerres i a incloure'n la reedició en la seva oferta electoral, i b) que busca convèncer els electors que el votin no per fer el tripartit 2, sinó per a tot el contrari: per no haver de fer-lo. En el fons la cosa té gràcia, perquè, tal com gira la situació, Montilla podria acabar plagiant CiU i proclamar: tripartit o PSC. Pel que sembla, tant als socialistes com a CiU (Tripartit o CiU és el títol del cedé que llançarà al mercat Artur Mas) els horroritza que la gent se'ls imagini governant amb els republicans. La política és salvatge i la llei de la selecció natural s'aplica estrictament. I en aquests moments socialistes i convergents veuen en ERC un animal dèbil, al qual convé deixar enrere, sol i a disposició de lleones, hienes i voltors. Una altra cosa absolutament distinta serà, esclar, el que pugui ocórrer després de les eleccions i amb els resultats a la mà.
www.avui.cat
Marçal Sintes
A hores d'ara, de propaganda del tripartit només en deu fer Maragall, el pobre Vicenç Navarro i la dita Universitat Progressista d'Estiu, i uns quants despistats d'ERC, a més, naturalment, d'Iniciativa per Catalunya en pes, que sap que sense tripartit no tocarà govern de la Generalitat ni de conya. José Montilla, que és molt més llest, no ha dubtat ni un moment i ha volgut deixar clar, en unes declaracions a Tele-5, que, si pot, de tripartit ni en pintura. Al marge del crèdit que vulguem concedir a les paraules del ministre -és difícil que arribi a president de la Generalitat sense govern de coalició amb ERC- les seves manifestacions signifiquen dues coses: a) que renuncia a reivindicar el govern catalanista i d'esquerres i a incloure'n la reedició en la seva oferta electoral, i b) que busca convèncer els electors que el votin no per fer el tripartit 2, sinó per a tot el contrari: per no haver de fer-lo. En el fons la cosa té gràcia, perquè, tal com gira la situació, Montilla podria acabar plagiant CiU i proclamar: tripartit o PSC. Pel que sembla, tant als socialistes com a CiU (Tripartit o CiU és el títol del cedé que llançarà al mercat Artur Mas) els horroritza que la gent se'ls imagini governant amb els republicans. La política és salvatge i la llei de la selecció natural s'aplica estrictament. I en aquests moments socialistes i convergents veuen en ERC un animal dèbil, al qual convé deixar enrere, sol i a disposició de lleones, hienes i voltors. Una altra cosa absolutament distinta serà, esclar, el que pugui ocórrer després de les eleccions i amb els resultats a la mà.
www.avui.cat
El PSC i ERC insisteixen que CiU pactarà amb els populars després de les eleccions.
Mas reitera que és «impossible» i creu que Esquerra ha estat l'única que ha «aplanat el camí» al PP dient «no» a l'Estatut.
ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona.
El primer secretari del PSC, José Montilla, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, van insistir ahir que l'objectiu de CiU després de les eleccions és pactar amb el PP. Montilla va advertir que a la federació nacionalista «li agrada molt» governar els ajuntaments amb els populars –com passa, «per exemple, a Tarragona»–, i per això s'hi aliarà «sempre que pugui». En la mateixa línia, Puigcercós va dir que CiU segueix una «tàctica» basada a «aplanar el camí» per poder comptar amb el seu suport en el futur. Tot i això, el president de la federació, Artur Mas, va reiterar que qualsevol pacte amb els populars «és impossible», i va rebatre els republicans amb contundència: «ERC és l'únic partit que de moment ha aplanat el camí al PP amb el seu ‘no' a l'Estatut.»
Una hipotètica aliança entre la federació nacionalista i el PP després dels comicis que se celebraran a la tardor es va tornar a convertir en el centre de la pugna política. I això que CiU ha negat repetidament que aquesta sigui la seva aposta. Ahir el líder de la federació va reiterar-ho des de Tortosa,i va desviar les acusacions cap als republicans, per haver posat «les coses fàcils al PP» coincidint-hi a l'hora de defensar el «no» en el referèndum de l'Estatut, encara que ho va fer per motius diferents. Malgrat el posicionament hostil de CiU cap a un possible pacte amb el PP, el president a Catalunya dels populars, Josep Piqué, sí que ha manifestat moltes vegades que preferiria col·laborar amb la federació que lidera Mas que no que es reedités el govern tripartit.
En una trobada amb una quarantena d'alcaldes a Montblanc, Montilla va recordar que CiU s'ha aliat «quan ha pogut» amb els populars, i «de vegades» fins i tot «en contra dels interessos» del país. Puigcercós va incidir en les semblances de discurs que al seu parer manté la federació nacionalista amb el PP, sobretot quan «diu que deixarà de banda la reivindicació de més poder i més recursos per a Catalunya i es vol dedicar a la simple gestió» de l'Estatut. Segons el secretari general d'ERC, aquests són els mateixos arguments a què es refereix Piqué quan defensa que Catalunya no necessita més competències. La conseqüència «més greu» que comportaria una aliança entre aquestes dues forces és, segons Puigcercós, que CiU «hauria de tornar el favor» al PP a Madrid, en cas que els populars hi aconseguissin una «hipotètica majoria».
«CONÈIXER EL PAÍS» El primer secretari del PSC, que durant anys va ser alcalde de Cornellà, també va lamentar que Mas «no hagi conegut mai què és transformar una ciutat». «Aquesta experiència –va afegir-hi– l'hauria ajudat quan era conseller», i ara «l'ajudaria a entendre què és guanyar-se la confiança dels ciutadans». Montilla creu que ser alcalde és «l'activitat més propera a la gent que pot fer un polític», perquè, al capdavall, «la política es fa als barris i als carrers». El president de CiU va demanar al precandidat socialista que «no faci paral·lelismes entre els alcaldes i la presidència de la Generalitat, perquè haver estat al capdavant d'un ajuntament no és un aval de solvència». Prova d'això és, per a Mas, que Pasqual Maragall també «deia que havia estat un gran alcalde» de Barcelona i, en canvi, «el seu pas pel govern català ha estat un desastre monumental». El líder de CiU va advertir a Montilla que «més enllà de Cornellà, hi ha un país que hauria de conèixer amb més profunditat si vol aspirar a la presidència de la Generalitat».
www.vilaweb.cat
Mas reitera que és «impossible» i creu que Esquerra ha estat l'única que ha «aplanat el camí» al PP dient «no» a l'Estatut.
ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona.
El primer secretari del PSC, José Montilla, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, van insistir ahir que l'objectiu de CiU després de les eleccions és pactar amb el PP. Montilla va advertir que a la federació nacionalista «li agrada molt» governar els ajuntaments amb els populars –com passa, «per exemple, a Tarragona»–, i per això s'hi aliarà «sempre que pugui». En la mateixa línia, Puigcercós va dir que CiU segueix una «tàctica» basada a «aplanar el camí» per poder comptar amb el seu suport en el futur. Tot i això, el president de la federació, Artur Mas, va reiterar que qualsevol pacte amb els populars «és impossible», i va rebatre els republicans amb contundència: «ERC és l'únic partit que de moment ha aplanat el camí al PP amb el seu ‘no' a l'Estatut.»
Una hipotètica aliança entre la federació nacionalista i el PP després dels comicis que se celebraran a la tardor es va tornar a convertir en el centre de la pugna política. I això que CiU ha negat repetidament que aquesta sigui la seva aposta. Ahir el líder de la federació va reiterar-ho des de Tortosa,i va desviar les acusacions cap als republicans, per haver posat «les coses fàcils al PP» coincidint-hi a l'hora de defensar el «no» en el referèndum de l'Estatut, encara que ho va fer per motius diferents. Malgrat el posicionament hostil de CiU cap a un possible pacte amb el PP, el president a Catalunya dels populars, Josep Piqué, sí que ha manifestat moltes vegades que preferiria col·laborar amb la federació que lidera Mas que no que es reedités el govern tripartit.
En una trobada amb una quarantena d'alcaldes a Montblanc, Montilla va recordar que CiU s'ha aliat «quan ha pogut» amb els populars, i «de vegades» fins i tot «en contra dels interessos» del país. Puigcercós va incidir en les semblances de discurs que al seu parer manté la federació nacionalista amb el PP, sobretot quan «diu que deixarà de banda la reivindicació de més poder i més recursos per a Catalunya i es vol dedicar a la simple gestió» de l'Estatut. Segons el secretari general d'ERC, aquests són els mateixos arguments a què es refereix Piqué quan defensa que Catalunya no necessita més competències. La conseqüència «més greu» que comportaria una aliança entre aquestes dues forces és, segons Puigcercós, que CiU «hauria de tornar el favor» al PP a Madrid, en cas que els populars hi aconseguissin una «hipotètica majoria».
«CONÈIXER EL PAÍS» El primer secretari del PSC, que durant anys va ser alcalde de Cornellà, també va lamentar que Mas «no hagi conegut mai què és transformar una ciutat». «Aquesta experiència –va afegir-hi– l'hauria ajudat quan era conseller», i ara «l'ajudaria a entendre què és guanyar-se la confiança dels ciutadans». Montilla creu que ser alcalde és «l'activitat més propera a la gent que pot fer un polític», perquè, al capdavall, «la política es fa als barris i als carrers». El president de CiU va demanar al precandidat socialista que «no faci paral·lelismes entre els alcaldes i la presidència de la Generalitat, perquè haver estat al capdavant d'un ajuntament no és un aval de solvència». Prova d'això és, per a Mas, que Pasqual Maragall també «deia que havia estat un gran alcalde» de Barcelona i, en canvi, «el seu pas pel govern català ha estat un desastre monumental». El líder de CiU va advertir a Montilla que «més enllà de Cornellà, hi ha un país que hauria de conèixer amb més profunditat si vol aspirar a la presidència de la Generalitat».
www.vilaweb.cat
L'home que pilota la transició.
Joaquim Nadal ha agafat el timó de Presidència amb l'objectiu que la maquinària funcioni amb ordre i a fons fins a les eleccions.
LAURA RAHOLA. Barcelona
«Ordre i disciplina.» És la consigna amb què Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i portaveu de la Generalitat, va desembarcar a la conselleria de Presidència per agafar el timó de la coordinació del govern en l'etapa final de la legislatura. Un període de transició que va des de la sortida d'ERC fins que es constitueixi el nou executiu després de les eleccions. Al lema de Nadal s'hi hauria d'afegir «treball i més treball», perquè el conseller no ha abandonat cap de les funcions com a responsable d'un dels departaments amb més gruix de gestió, Política Territorial i Obres Públiques, i hi ha sumat la càrrega política i de representació que té Presidència. A més, és un home «exigent i absolutament meticulós», expliquen els seus col·laboradors, fins al punt que «es mira tot el que entra al registre» de les seves àrees de govern, des de les al·legacions a un projecte d'obra pública fins a les preguntes parlamentàries i l'agenda de tots els secretaris dels seus departaments.
El resultat: una agenda que comença cada dia a les vuit del matí i s'allarga fins a les deu del vespre. I ara, a més, un estiu sense vacances. Pararà «com a màxim una setmana» i ja ha demanat als alts càrrecs dels seus departaments que «escurcin» el període de descans. L'objectiu: que la maquinària del govern «funcioni al 200 per cent» en aquest període de transició en tres temps: fins a l'inici de la campanya, la campanya i des del moment que es coneixen els resultats electorals fins a la presa de possessió. Nadal ha donat instruccions de treballar a fons especialment en la primera etapa per garantir que «no quedin als calaixos» dels departaments projectes estratègics. Un exemple: el desdoblament de l'eix transversal, que està previst que surti a licitació al mes de setembre i que el conseller vol consensuar amb la resta de grups perquè estigui a punt per al nou govern. Però evitarà comprometre pressupostos i, en tot cas, la convocatòria electoral marca una frontera.
PONT AMB ERC.
Però a més del perfil de gestor, Nadal és sobretot un animal polític, amb habilitats negociadores i una capacitat de diàleg que fins i tot reconeixen els seus adversaris. Això, sumat a la llarga experiència com a diputat, fa que tingui bones relacions amb líders de tots els partits. També dins el mateix PSC ha sabut ser, alhora, un home de confiança de Maragall i mantenir una entesa més que cordial amb l'aparell. Com a portaveu va compartir amb el republicà Josep Bargalló el paper de pont entre el tripartit.
El conseller va portar a Presidència el sistema de treball que seguia a Política Territorial i divideix l'activitat diària entre el Palau de la Generalitat i la seu de PTOP, a l'avinguda Josep Tarradellas. Presideix, cada divendres, el consell de direcció de Política Territorial, la reunió amb els secretaris i directors generals on es «cuina» el dia a dia, i té la mateixa trobada, els dilluns, a Presidència. També dirigeix el consell tècnic, per on passa tota l'acció de govern. És «molt exigent» amb els col·laboradors, però també «és agraït», i de la mateixa manera que «no deixa passar el que creu que no està bé» sap «donar el cop a l'esquena quan es fa bona feina».
www.vilaweb.cat
Joaquim Nadal ha agafat el timó de Presidència amb l'objectiu que la maquinària funcioni amb ordre i a fons fins a les eleccions.
LAURA RAHOLA. Barcelona
«Ordre i disciplina.» És la consigna amb què Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i portaveu de la Generalitat, va desembarcar a la conselleria de Presidència per agafar el timó de la coordinació del govern en l'etapa final de la legislatura. Un període de transició que va des de la sortida d'ERC fins que es constitueixi el nou executiu després de les eleccions. Al lema de Nadal s'hi hauria d'afegir «treball i més treball», perquè el conseller no ha abandonat cap de les funcions com a responsable d'un dels departaments amb més gruix de gestió, Política Territorial i Obres Públiques, i hi ha sumat la càrrega política i de representació que té Presidència. A més, és un home «exigent i absolutament meticulós», expliquen els seus col·laboradors, fins al punt que «es mira tot el que entra al registre» de les seves àrees de govern, des de les al·legacions a un projecte d'obra pública fins a les preguntes parlamentàries i l'agenda de tots els secretaris dels seus departaments.
El resultat: una agenda que comença cada dia a les vuit del matí i s'allarga fins a les deu del vespre. I ara, a més, un estiu sense vacances. Pararà «com a màxim una setmana» i ja ha demanat als alts càrrecs dels seus departaments que «escurcin» el període de descans. L'objectiu: que la maquinària del govern «funcioni al 200 per cent» en aquest període de transició en tres temps: fins a l'inici de la campanya, la campanya i des del moment que es coneixen els resultats electorals fins a la presa de possessió. Nadal ha donat instruccions de treballar a fons especialment en la primera etapa per garantir que «no quedin als calaixos» dels departaments projectes estratègics. Un exemple: el desdoblament de l'eix transversal, que està previst que surti a licitació al mes de setembre i que el conseller vol consensuar amb la resta de grups perquè estigui a punt per al nou govern. Però evitarà comprometre pressupostos i, en tot cas, la convocatòria electoral marca una frontera.
PONT AMB ERC.
Però a més del perfil de gestor, Nadal és sobretot un animal polític, amb habilitats negociadores i una capacitat de diàleg que fins i tot reconeixen els seus adversaris. Això, sumat a la llarga experiència com a diputat, fa que tingui bones relacions amb líders de tots els partits. També dins el mateix PSC ha sabut ser, alhora, un home de confiança de Maragall i mantenir una entesa més que cordial amb l'aparell. Com a portaveu va compartir amb el republicà Josep Bargalló el paper de pont entre el tripartit.
El conseller va portar a Presidència el sistema de treball que seguia a Política Territorial i divideix l'activitat diària entre el Palau de la Generalitat i la seu de PTOP, a l'avinguda Josep Tarradellas. Presideix, cada divendres, el consell de direcció de Política Territorial, la reunió amb els secretaris i directors generals on es «cuina» el dia a dia, i té la mateixa trobada, els dilluns, a Presidència. També dirigeix el consell tècnic, per on passa tota l'acció de govern. És «molt exigent» amb els col·laboradors, però també «és agraït», i de la mateixa manera que «no deixa passar el que creu que no està bé» sap «donar el cop a l'esquena quan es fa bona feina».
www.vilaweb.cat
'A l’estiu tota cuca viu'
Per Corproc Comunicación 08/07/2006
De dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda, Marc Machado i Josep Lluís Villanueva, realitzen i presenten “A l’estiu tota cuca viu”, un programa de contingut variat en que destacaran les entrevistes de caire social, la informació de les platges del municipi, les noticies divertides, diferents espais temàtics (jardineria, viatges, coctails, etc) i la música pròpia de l’estiu. Estrena dilluns 10 de juliol de 2006.
www.vilanovadigital.com
Per Corproc Comunicación 08/07/2006
De dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda, Marc Machado i Josep Lluís Villanueva, realitzen i presenten “A l’estiu tota cuca viu”, un programa de contingut variat en que destacaran les entrevistes de caire social, la informació de les platges del municipi, les noticies divertides, diferents espais temàtics (jardineria, viatges, coctails, etc) i la música pròpia de l’estiu. Estrena dilluns 10 de juliol de 2006.
www.vilanovadigital.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)