19.2.11



arxiu/Diari de Cubelles



Satisfeta de la confiança dels seus amics i militants integrants del Partit del PSC de Cubelles per designar i acceptar la seva candidatura a les municipals del 2011 i molt agraïda a la participació en el sopar de veïns,veïnes i en que representants d’entitats , federació de veïns de barris, representants de sectors d’àmbits divers industrial ,comerç amb una assistència important ,una Mª Lluïsa Romero satisfeta pel bon resultat de la convocatòria va desplegar una intervenció en que la valoració dels quatre anys i una cuidada aportació d’imatges en Power Point van suposar una correlació de la gestió econòmica,urbanística, participació cultural, intervenció per part de la Diputació , adequació de jardins, remodelació del Poliesportiu i zones de vestidors, portada d’aigües a Mas Trader sector I- II,,Audiències Publiques ,Tallers de Participació Ciutadana amb l’assistència de tres-centes persones i les noves obres a punt de finalitzar de les aigües pluvials importants i necessàries en el sector marítim i ara desprès la consideració com obra prioritària per part de l´ACA del emissari tant necessari per anular les pudors i sortida de aigües fecals per falta d’engolir de l’aigua justament al costat de la avinguda 11 de Setembre i causant de moltes protestes veïnals i mes... Alguns projectes que son en fase de projecció i desenvolupament posterior en la propera legislatura pendents a portar a terme i que ella espera amb il·lusió i serenitat i disposada a rebre el suport per governar si correspon i es el cas tirar endevant.
Damunt les taules i els mantells blancs destacaven un bouquet de romaní i una rosa vermella!





















18.2.11

fotos/M. Trives/arxiu Diari de Cubelles 2010
Maria Trives/Diari de Cubelles
Toc Toc Toc ,una i altre vegada escoltarem de nou repetidament diumenge al voltant del casc antic ,mentrestant els participants s’afanyen a lligar els ingredients,nyores,ametlles,alls ,oli ,sal i la gracia i el toc personal faran les delícies del paladar del jurat i el reconeixement popular .
Un mati solejat acompanyarà ? esperem i desitgem ¡


17.2.11



Desprès de insistents reclamacions per part del Govern de Cubelles,de veïns i veïnes emprenyats davant les inundacions provocades per les pluges i les conseqüències puntuals ocasionades, al caure unes gotes de mes ,obliga’n anular el carril de circulació per vehicles amb una determinada alçada . També sovint una sortida d’aigües fecals en determinats punts ,originant pudors molestes ja que els sobreeixidors de l estació de bombejament no permeten assumir i engolir l´aigua Finalment l’ACA ha considerat necessari i prioritari la construcció de l’emissari submarí ampliant l’estació de bombament de l’Avinguda de L´.Onze de Setembre. Suposem que Mª LLuisa Romero deu saltar d’alegria ,ja que finalment el compromís es en ferm i CONSIDERAT PRIORITARI per l´ACA.
I parlant d´aigües ,Mas Trader I estarà connectada a la xarxa municipal d’aigues de Cubelles. tal com va anunciar l´alcaldessa a Plaça de la Vila aquesta setmana.
Clikar a http://www.radiocubelles.com/content/view/712/84/ si voleu escoltar Plaça de la Vila

Fa pocs dies Iniciativa per Catalunya Verds a Cubelles va reafirmar en un sopar a la seva candidata Mònica Miquel com a candidata a l´alcaldia de Cubelles. Ara Mª Lluïsa Romero actual alcaldessa del municipi es la que en un sopar es presentada novament com a cap de lliste per el PSC de Cubelles com a candidata a les eleccions municipals 2011 i per optar de nou a l’alcaldia.
Encara que coneixem ja les candidatures de dones que també son recolzades pels seus grups com Juani Navarrete (PP) i Anna MªMartinez (Entesa) i Rosa Fonoll(CIU)que no tardaran a fer els seus respectius actes de presentació.Es evident que tant unes com les altres disposen de la voluntat de compartir una ben entesa ,o sigui que no espereu esbatussades entre elles i si habilitats per convèncer i cadascuna d´elles molt capaces d´aconseguir que ciutadans i ciutadanes apropar-se a les urnes el 22 de maig .
Divendres 18 de Febrer a les nou de la nit al Club Marítim , una Mª Lluïsa Romero satisfeta de la confiança dels seus per designar i acceptar la seva candidatura ,disposarà del seu moment per explicar els motius que la porten a presentar-se de nou i a la vegada fer una valoració de l’experiència de quatre anys de Govern .Quatre anys de Govern en que potser aquesta capacitat de diàleg per part de Lluïsa Romero ha mostrat en determinats moments sapiger sortejar dificultats ,amb serenitat i fermesa.... Ha plogut i fort !

16.2.11



El grup d´Estudis Cubellencs ¨Amics del Castell ¨ organitza una conferència a càrrec de Joan Sanz llicenciat en Ciències Químiques i un expert en el tractament de l´aigua per a municipis i industries.

¨De l´aigua salada a l´aigua dolça ¨

Divendres 25 de febrer a les 19, 30h a la sala de la Rectoria

15.2.11

Obert el termini per presentar obres al concurs literari Víctor Alari
La regidoria de Comunicació, a través de l’emissora municipal Ràdio Cubelles, ha convocat la 15ena edició del Concurs de contes, narració breu i poesia “Víctor Alari”, en record i homenatge de qui fou el primer director del mitjà de comunicació local.
Les bases, que es poden consultar íntegrament fent clic aquí, estableixen que les obres han d’estar escrites en llengua catalana, i s’han de presentar a l’OPIC, abans del 14 de març. Els concursants poden presentar com a màxim una obra per premi i el tema és lliure. Com ja és habitual, els premis s’estableixen per categories: infantil (de 8 a 11 anys), juvenil (12 a 17) i adult (majors de 18 anys).
En quant a les quantitats econòmiques dels premis, tant en la Categoria Infantil com en la juvenil el 1r premi és de 90€, el 2n premi de 60€, i el 3r premi de 30€. Mentre que en la Categoria Adult, el 1r premi és de 200€, el 2n premi de 130€, i el 3r premi de 80€. Els premis de les categories infantils i juvenils estan formats per vals de compra en material escolar als establiments col·laboradors, a excepció dels de categoria adult que seran en metàl·lic.
Pel que fa als premis especials, que enguany es dedica tant en categoria adult com en categoria juvenil als Drets Humans de Cubelles, estan dotats amb 300 i 150 €, respectivament. En la modalitat de poesia, en categoria infantil i juvenil el premi és únic i consisteix en material electrònic valorat en 70 i 100€ respectivament. I en la categoria adulta, hi ha tres premis en metàl·lic, el 1r premi de 200€, el 2n premi de 130€, i el 3r premi de 80€.
A més, aquest any coincidint amb aquesta 15a edició dels premis Víctor Alari, i que l’emissora celebra els seus 30 anys, es publicarà el que serà el quart llibre del Concurs Víctor Alari, i que en aquesta ocasió recollirà les obres premiades en aquests darrers quatre anys. La data de presentació serà el 29 d’abril, coincidint amb l’entrega de premis d’aquesta 15a edició del concurs literari, que organitza l’emissora municipal.

14.2.11

Excel·lent article a la Vanguardia signat per Jordi Barbeta i amb xifres i estadístiques reals .
Per recalcitrants que segueixen emprenyats i en fan bandera dient bajanades i acompanyats d´ alguns populistes amb chascarrillos inclosos mostrant el seu poc coneixement de la realitat i de l’economia ,despeses i ¨aportacions ¨que Catalunya aporta i rep en realitat. Es un pel llarg pro no es pot perdre ni un punt ni una coma.
Jordi Barbeta
Catalunya tiene los impuestos más altos de España
Con la financiación de Euskadi o de Extremadura, en vez de déficit tendría superávit de 2.000 millones La sanidad catalana tiene un déficit de 850 millones
Catalunya, Balears, València y Madrid son las comunidades autónomas que más impuestos pagan a la Hacienda estatal, pero los catalanes tienen además el privilegio de tener los tipos impositivos más altos de España. El tipo marginal máximo del IRPF en Catalunya se sitúa en el 49%, el nivel más alto de toda España. Mientras Madrid, La Rioja, Murcia y Valencia han reducido los tipos del IRPF, Catalunya los ha incrementado. No es el único caso, pero la vicepresidenta económica del Gobierno español, Elena Salgado, sostiene que todavía “hay margen” para que los catalanes paguen más impuestos y ha provocado una tormenta política, porque Catalunya es la única comunidad autónoma que ya los ha subido todos, menos uno, el impuesto de sucesiones, que el tripartito redujo, cuando otras comunidades autónomas ya lo habían suprimido.

Afortunadamente, en la sociedad española todavía tiene muchos márgenes, pero el margen que no tiene es que los catalanes tengan que pagar aún más impuestos”, ha declarado a La Vanguardia con la moderación que le caracteriza Andreu Mas-Colell, que además de ser el conseller de Economia, está considerado el economista español más reconocido en el mundo.
El president de la Generalitat, Artur Mas, rechazó de plano un nuevo incremento fiscal por razones económicas, pero hasta los socialistas catalanes rechazaron la idea también por prudencia política. Mas sostiene, igual que varios economistas, que más impuestos ahogaría a las empresas, impediría la reactivación y no serviría para reducir el déficit, sino para aumentarlo. Pero, además de este argumento clásico, el president y también los socialistas catalanes vienen a coincidir en que otra subida de impuestos podría resultar “una imprudencia”, en un momento en que está cuajando en la opinión pública catalana un sentimiento generalizado de “fatiga fiscal” y de “abuso” que pone de manifiesto la enorme diferencia entre los que pagan los catalanes y lo que reciben a cambio en forma de prestaciones, lo que ha dado en denominarse “déficit fiscal” y que los sectores soberanistas denuncia como “el expolio”.

HAN SUBIDO TODOS LOS IMPUESTOS MENOS UNO.
Los catalanes pagan más por el Impuesto sobre la Renta, por sucesiones y donaciones , para financiar la sanidad, por las transmisiones patrimoniales y por la matriculación de vehículos. Son prácticamente todos los impuestos que dependen de la Generalitat y que el tripartito ya se vio obligado a incrementar cuando advirtió la crisis financiera que se le venía encima. No aumentaron esos impuestos, al menos como lo hizo Catalunya el resto de comunidades autónomas: Los ciudadanos de Catalunya pagan más ahora por este concepto que los ciudadanos de Madrid, Valencia, Euskadi y Navarra.

El déficit sanitario. Los catalanes también pagan más para financiar su sanidad y, en cambio, la sanidad catalana está infrafinanciada respecto a otras comunidades y no puede ofrecer las mismas prestaciones. Catalunya introdujo el céntimo sanitario hasta el nivel máximo permitido. Es una de las seis únicas comunidades que ha creado este tributo pero es la la comunidad que lo ha puesto a un nivel más elevado, 2,4 céntimos por litro de carburante. El déficit más preocupante que ha de resolver el nuevo Govern de la Generalitat es el de la sanidad, que presenta un desfase de 850 millones de euros. Es una cifra descomunal. Sin embargo, si la sanidad catalana tuviera la misma financiación por habitante que el País Vasco, en vez de déficit, la sanidad catalana tendría 2.000 millones de superávit, haciendo el cálculo con datos de 2009 del ministerio del ramo. Catalunya tuvo entonces una financiación sanitaria de 1.295 euros por habitante y año, mientras que la del País Vasco fue de 1.675 euros por barba. El concierto económico le proporciona sólo en este ámbito sanitario 380 euros más por persona y año. Pero con la financiación de Extremadura, que no tienen concierto económico -1.658 euros por habitante- la diferencia por persona sería 363 euros y el superávit de la sanidad catalana se quedaría en 1.900 millones de euros. “La de gente que podría cambiar de sexo gratis con ese dinero”, suelen bromear los médicos catalanes aludiendo a las nuevas prestaciones que se han incorporado al sistema en varias comunidades.

Menos prestaciones.
Las dificultades financieras de la Generalitat le impiden plantear prestaciones sociales que sí ofrecen otras comunidades autónomas con menor nivel de renta y cuya financiación depende de las aportaciones solidarias de las comunidades más dinámicas como Catalunya:. Por ejemplo, en Galicia, la Rioja y Castilla-La Mancha han puesto en práctica programas para la gratuidad de los libros de texto escolares. Y todas las comunidades autónomas regalan los ordenadores portátiles a los alumnos de secundaria. Catalunya es el hecho diferencia. Las familias tienen que pagar la mitad. Andalucía dispone además de transporte escolar gratuito desde los 3 años hasta el bachillerato. En diversas comunidades autónomas aunque no en todas se han implantado desgravaciones fiscales por ayuda doméstica, por adopción internacional, para gastos de guardería. En Catalunya no hay nada de eso.

El culebrón de las becas. Una de los traspasos más trabajados por todos los gobiernos de la Generalitat desde la transición ha sido el de las becas, pero aún está pendiente y eso que el Tribunal Constitucional se pronunció a favor del traspaso. Mientras el traspaso no llega, resulta que Catalunya concentra el 18% de los estudiantes españoles, pero sólo reciben beca el 5% de los estudiantes catalanes de primaria y de ESO. En España, cobran beca o alguna ayuda el 17% de los estudiantes de bachillerato y formación profesional. En Catalunya, sólo el 6,3%. En este caso, más que Madrid, donde sólo estudian con beca el 5,4%. En Euskadi son el 16,3% y en Andalucía, el 26,3%.

El coste de la vida. Además de la presión fiscal y de las prestaciones sociales, incide en ambos ámbitos el hecho de que el coste de la vida es también más caro en Catalunya. Según el informe de la Fundación de las Cajas de Ahorro (FUNCAS) la variación catalana del IPC fue en el último trimestre del año pasado de 2,7. Los precios más altos afectan especialmente a gastos básicos como la vivienda, pero afectan también a las prestaciones. Por ejemplo, los recursos que el Estado aporta para pagar una plaza en una residencia para una persona dependiente cubre entre el 80% y el 90% del coste total en Asturias, Extremadura o Galicia. En Catalunya apenas alcanza a pagar la mitad.

A todo tren. Hay otras diferencias de precio menos comprensibles. El coste por kilómetro del tren de alta velocidad de Barcelona a Madrid y viceversa es un 10% más caro que el de Valladolid a Madrid, un 27% más caro que el de Málaga y un 41% más caro que el de Sevilla. Estos datos los ha suministrado la propia Generalitat que ha estudiado el hecho diferencial ferroviario llegando a conclusiones pintorescas. De los trenes que se construyeron en la década de los 70, el 40% circula por Catalunya, mientras que en Madrid sólo representa el 9%. Lo que significa que en la región de la capital circulan más trenes y más modernos.

Más peajes. Hay otros gastos específicos en Catalunya que no son impuestos, pero que los catalanes han de soportar más que en otras comunidades. El gran tópico son los peajes. Catalunya es, por supuesto, la comunidad que tienen más en cifras absolutas. En cifras relativas le supera La Rioja, la única comunidad con la que Catalunya comparte el honor de tener más kilómetros de peaje que sin peaje. En el conjunto de España, el 20% de las vías de gran capacidad son de peaje. En Catalunya, la proporción se eleva al 50%.

La inmigración. Uno de los impactos que han afectado a la prestación de los servicios sociales en Catalunya es el aumento de población por el fenómeno de la inmigración que ha disparado el gasto en sanidad, enseñanza, servicios sociales y otras prestaciones. Catalunya ha acogido más inmigrantes que ninguna otra comunidad autónoma. El censo de 2009 cifra en 1.189.279 los trabajadores extranjeros empadronados en Catalunya, Madrid queda muy cerca, pero el País Vasco registra casi diez veces menos.

El déficit fiscal. Al final todo se resume con la cuentas del déficit fiscal, la diferencia entre lo que pagan los catalanes y lo que reciben a cambio. Según la balanza fiscal publicada por el Ministerio de Economía, que es el estudio que da la cifra menor de todos los publicados, el déficit alcanza el 9% del PIB catalán. Son 18.000 millones de euros y unos 2.400 euros por persona y año. Para una familia de cuatro miembros, son casi 10.000 euros una cantidad superior a la cuota anual de las hipotecas que se están pagando ahora mismo. Catalunya es la cuarta comunidad en términos de PIB por habitante, pero es la octava en términos de renta familiar bruta en poder de compra. (Datos Funcas).

El economista Xavier Sala- Martín, de la Columbia University, suele describir la situación así: “Hay países, como Estados Unidos, en el que se pagan pocos impuestos y se obtienen pocos servicios a cambio; Hay otros, comoSuecia, en el que se paganmuchos impuestos y reciben muchos y buenos servicios a cambio. Catalunya es un fenómeno insólito porque paga muchos impuestos pero obtiene muy pocos servicios a cambio”.

13.2.11

M . Trives/Diari de Cubelles
Ahir a l’inauguració de la pista de sakatepark un grupet de dones, risses i comentaris tot i fent lectura del article aparegut a la Contra del diari El Punt ,¨Tot queda entre Dones¨ .Amb una lectura rapida ,de moment ja va haber-hi un consens total entre elles i respecte al ultim parraf va agradar a totes,a on hi trobem una clara recomanació ¨Miquel, Romero, Fonoll, Navarrete, Martínez: un tant per cent prou elevat del futur del municipi és a les seves mans; si us plau, estrenyin-se-les substituint la força per l'empatia pròpia d'un gènere al qual tantes coses li queden per fer. Potser així la política serà motiu d’orgull, no de desavinences ¨
Miriam, aquesta vegada com d´altres chapeau ! un text ben resolt fins al final . I totes contentes ! elles les protagonistes i nosaltres !
La contra

Tot queda entre dones

Cinc regidores encapçalen les candidatures d'ICV, el PSC, CiU, el PP i Entesa a l'Ajuntament de Cubelles; Rosa Fonoll, de Convergència i Unió, s'estrena en el càrrec.
Dues han tingut a les mans la vara d'alcaldessa. Altres dues no l'han arribat a estrènyer, però van intentar-ho fa quatre anys. Una de sola experimenta per primer cop el que suposa encapçalar una candidatura, tot i que aquest mandat ha fet, gairebé, un màster accelerat en política en passar del govern a l'oposició en tan sols dos anys.
Les fotografies de totes cinc protagonitzaran els cartells electorals que el seu partit distribuirà per Cubelles d'aquí a uns tres mesos. Després d'explicar els seus projectes, d'intentar convèncer que la seva és la millor opció, d'anar a votar, de patir els nervis del recompte, d'assabentar-se dels resultats, de pair-los i de valorar-los públicament hauran de seure a negociar. Primer, per un pacte de govern si és que cap dels seus grups aconsegueix la majoria absoluta, com ha succeït els darrers anys; després, per definir el futur d'un municipi en què la falta d'estabilitat política ha perjudicat profundament l'activitat diària, i els projectes més importants han quedat frenats.
Mònica Miquel, al capdavant d'ICV des del 1995, va guanyar les darreres eleccions municipals però no va aconseguir governar (va ser alcaldessa del municipi el 1999). Ara torna a presentar-se com a cap de llista convençuda que ICV serà de nou la força més votada, i reivindicant la “necessitat d'un relleu al govern”, després de quatre anys de pacte entre el PSC, CiU (ara a l'oposició) i ERC.
L'actual alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, també repeteix a l'hora d'encapçalar la llista del PSC, una tasca que va assumir el 2003. Després del trencament del pacte amb CiU, Romero acaba el mandat amb un govern amb minoria, i assegura que, si bé es podrien haver realitzat més projectes, “una oposició pensant més a erosionar que a donar un cop de mà no ho ha posat fàcil”. El 2009, Rosa Fonoll va arribar a l'Ajuntament com a regidora de CiU. Llavors, el seu grup era al govern, fins que el darrer estiu es va trencar l'acord. Fonoll substitueix ara el veterà regidor Joan Albet. Escollir cap de llista no ha estat fàcil, ho reconeix el president de CDC del Garraf, Francesc Sánchez, que, sosté, però, que CiU ha aconseguit “la millor candidatura”. Al capdavant del PP, la regidora Juani Navarrete, que ha treballat els darrers vuit anys des de l'oposició, presentarà pròximament la candidatura del partit. La regidora de l'Entesa des de 2007, Anna Martínez, també ha estat recentment ratificada com a cap de llista de la formació.
Miquel, Romero, Fonoll, Navarrete, Martínez: un tant per cent prou elevat del futur del municipi és a les seves mans; si us plau, estrenyin-se-les substituint la força per l'empatia pròpia d'un gènere al qual tantes coses li queden per fer. Potser així la política serà motiu d'orgull, no de desavinences.