Ciutadà emprenyat a 2011El Ciutadá ,segueix emprenyat a 2012 !
31.12.11
30.12.11
Avui matí de divendres , una repassada als diaris ,puntualment vaig cap a les editorials ,articles d’opinió si es permés l’accés per Internet i alguns d’ells m’agrada compartir-los amb vosaltres ,clikant Diari de Cubelles .
Avui com d´altres vegades, la editorial de La Vanguardia es força recomanable de llegir i compartir.Parla de víctimes ,de dones mortes al llarg d´aquest any 2011.
Avui com d´altres vegades, la editorial de La Vanguardia es força recomanable de llegir i compartir.Parla de víctimes ,de dones mortes al llarg d´aquest any 2011.
Aquest any2011, l’atur arrastra una bona cua de gent a l´atur i la crisis ha comportat retallades a molts indrets com a Sanitat ,Ensenyament, Servei a les persones i totes les conseqüències a més i que comporten a molts afectats inseguretat al treball,que passarà demà o d’aquí dos mesos ,es pregunten moltes famílies o persones que viuen soles i no disposen de ajudes o en fase de perdre-les .De tot aquest munt de problemes no resolts en tenim un que a més ,suposa una inacabable filera de dones mortes en aquest últim any, esgarrifós i sembla no acabar ,a pesar de les mesures preventives i de les penes als autors dels crims disposem d´unes dades a dia d´avui preocupants. Demà a la nit es cap d’any i tanquem l’any 2011 esperem no sumar-ne cap més.
LLegiu....
Sesenta mujeres asesinadas
Editorial 30/12/2011 - 00:00h
Sesenta mujeres han perdido la vida en el 2011 a manos de sus parejas o ex parejas. Este balance mortal de la violencia de género en España ha sido menos malo que el del año pasado, en el que el número de asesinadas fue de 73. Pero sigue siendo muy alto, demasiado alto, reflejo de un problema latente en la sociedad de muy difícil solución. No sólo se evidencia en el número de muertes, que son el caso extremo, sino también en las 134.100 denuncias que llegaron el año pasado a los juzgados, a razón de 367 denuncias de media diaria.
Es importante que cada vez sean más las personas que se conciencien de que la violencia machista es una verdadera lacra social sobre la que no cabe ningún tipo de tolerancia y que, por tanto, las agresiones deben denunciarse a tiempo para evitar lesiones graves o un desenlace fatal. Cierto es que el número de denuncias está aumentando, pero no lo suficiente. Basta tener en cuenta que tres cuartas partes de las fallecidas el año pasado a manos de sus parejas o ex parejas no habían presentado denuncia, ni ellas ni nadie de su entorno.
Desde que en el 2004 se promulgó la ley integral contra la violencia de género, la sociedad española cuenta con medidas de apoyo a las víctimas, con penas más duras a los agresores, con mayor sensibilización social, política y judicial, con una asignatura sobre igualdad en la enseñanza secundaria, con nuevos organismos en defensa de las mujeres y con campañas periódicas para concienciar a los ciudadanos. Pero hay que mantener la guardia alta, ya que la violencia contra la mujer está muy extendida, como indica el dato de que un 11% de las españolas reconozcan haber sido maltratadas.
No parece, pues, aconsejable abrir polémicas sobre el nombre del problema, que puedan desviar la atención sobre su verdadero origen, por más razón que pueda tener la nueva ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad cuando habla de violencia en el ámbito familiar. Lo que hay que hacer es sumar los esfuerzos realizados y concentrar todas las energías en atacar a fondo el maltrato contra la mujer.
Editorial 30/12/2011 - 00:00h
Sesenta mujeres han perdido la vida en el 2011 a manos de sus parejas o ex parejas. Este balance mortal de la violencia de género en España ha sido menos malo que el del año pasado, en el que el número de asesinadas fue de 73. Pero sigue siendo muy alto, demasiado alto, reflejo de un problema latente en la sociedad de muy difícil solución. No sólo se evidencia en el número de muertes, que son el caso extremo, sino también en las 134.100 denuncias que llegaron el año pasado a los juzgados, a razón de 367 denuncias de media diaria.
Es importante que cada vez sean más las personas que se conciencien de que la violencia machista es una verdadera lacra social sobre la que no cabe ningún tipo de tolerancia y que, por tanto, las agresiones deben denunciarse a tiempo para evitar lesiones graves o un desenlace fatal. Cierto es que el número de denuncias está aumentando, pero no lo suficiente. Basta tener en cuenta que tres cuartas partes de las fallecidas el año pasado a manos de sus parejas o ex parejas no habían presentado denuncia, ni ellas ni nadie de su entorno.
Desde que en el 2004 se promulgó la ley integral contra la violencia de género, la sociedad española cuenta con medidas de apoyo a las víctimas, con penas más duras a los agresores, con mayor sensibilización social, política y judicial, con una asignatura sobre igualdad en la enseñanza secundaria, con nuevos organismos en defensa de las mujeres y con campañas periódicas para concienciar a los ciudadanos. Pero hay que mantener la guardia alta, ya que la violencia contra la mujer está muy extendida, como indica el dato de que un 11% de las españolas reconozcan haber sido maltratadas.
No parece, pues, aconsejable abrir polémicas sobre el nombre del problema, que puedan desviar la atención sobre su verdadero origen, por más razón que pueda tener la nueva ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad cuando habla de violencia en el ámbito familiar. Lo que hay que hacer es sumar los esfuerzos realizados y concentrar todas las energías en atacar a fondo el maltrato contra la mujer.
Font : www.lavanguardia.com
28.12.11
Projectats tres enderrocaments d’espais municipals
Notícies - Obres i Serveis
28/12/2011
El deteriorament d’aquests espais ha obligat al Consistori a prescindir-ne per motius de seguretat
L'Ajuntament ha ordenat l'enderroc de l'edifici municipal del carrer de Joan Pedro i Roig que antigament havia estat l'escola i posteriorment havia acollit el veterinari del poble. L'edifici estava en molt mal estat i l'Ajuntament s'ha vist obligat a tallar el trànsit en tot el carrer per motius de seguretat mentre duren els treballs d’enderrocament. Una actuació que en declaracions a Ràdio Cubelles el regidor d’Obres i Serveis i Prevenció de Riscos, Pere Lleó, ha qualificat d’”urgent”. Un cop finalitzin les tasques d’enderrocament i es retiri tota la runa resultant es tapiarà el solar i, tot i que de moment el Govern no té previst cap ús d’aquest espai, en un futur podria servir per a construir serveis municipals.
A més, el Govern ha anunciat que s’ha aprofitat l’aturada nadalenca en les competicions esportives per enderrocar també les grades velles del camp de futbol municipal Josep Pons i Ventura que presentaven des de fa temps un estat molt deteriorat fet que va obligar al seu apuntalament. La intenció és construir una nova graderia més endavant.
Les tasques d’enderrocament d’espais municipals en mal estat finalitzarà després de Reis serà el torn de l'edifici del carrer Major situat a la part posterior de l’Ajuntament i que abans de la construcció de l’actual prefectura havia acollit les dependències de la Policia Local. D’aquesta manera es pretén evitar el màxim de molèsties als comerciants de la zona en aquestes dates. L’espai que s’habilitarà amb aquesta actuació servirà per l'ampliació de l’edifici de l'Ajuntament que permetrà fer unes noves dependències més àmplies que acullin diversos serveis municipals i es compleixi amb la normativa d’accessibilitat.
Font : http://www.cubelles.cat/
Muere a los 80 años la mona 'Chita'
El chimpancé, protagonista de las películas de Tarzán de los años treinta, falleció el pasado sábado en una reserva de primates de Florida
AGENCIAS / EL PAÍS - Florida - 28/12/2011
El Santuario de Primates de Suncoast en Palm Harbor ha anunciado en su página web que la mona Chita, fiel compañera de Tarzán, murió el 24 de diciembre de insuficiencia renal. Jiggs, nombre original del chimpancé nacido en Liberia el 9 de abril de 1932, en realidad era macho. Su apodo americano, Cheetah, pronunciado a la española sonaba femenino, así que en el mundo hispano se le consideró mona; pero no, es mono y su personaje es masculino.
Se estrenó en 1934 con Tarzán y su compañera, película en la que Weissmuller encontraba el amor de la bella Maureen O'Sullivan. Y hasta el pasado fin de semana era la única superviviente de aquel reparto estelar. Dan Westfall, su último cuidador, contaba como a Chita, diabética, se levantaba a las nueve de la mañana, y tras la inyección de insulina, se daba un buen festín de desayuno a base de manzanas, plátanos, naranjas y a veces incluso huevos con tostadas. El resto del día se lo pasaba "haciendo el mono", decía Westfall.
Chita trabajó en 12 películas de Tarzán en los años treinta y cuarenta, aunque no fue la única: hubo otros tres chimpancés que se alternaban con ella las secuencias, siempre había por lo menos dos en el plató. Siempre destacó por su sonrisa con los labios para fuera. Fue sido designada tres veces para tener hueco en el paseo de las estrellas de Hollywood, donde sí que están representados Lassie y Rintintín. Pero ese reconocimiento no llegó y se tuvo que conformar con el paseo de las estrellas de Palm Springs.
Coincidiendo con su 74º cumpleaños, Chita recibió el único galardón cinematográfico de toda su carrera, otorgado por el Festival Internacional de Cine de Comedia de Peñíscola.
Le encantaba pintar con los dedos y el fútbol. Firmaba sus cuadros con brochazos de colores, con la huella dactilar de su dedo índice, para luego venderlos por 115 euros y poder para financiar la pequeña reserva de primates de Florida en la que vivía desde los años sesenta.Su cuidador ha recordado que al animal le encantaba hacerle reír y era muy receptiva a los sentimientos humanos. Chita era muy hábil levantándose y andando como una persona.
Figuraba en el Libro Guiness de los Récords como el simio más longevo del mundo, desde 2001. Los chimpancés suelen vivir 25 o 30 años en estado salvaje y entre 35 y 45 en cautividad. Pese a su larga vida, el chimpancé más famoso de la gran pantalla ha muerto sin descendencia.
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/anos/mona/Chita/elpepucul/20111228elpepucul_2/Tes
22.12.11
UNICEF, A TOPE DE POWER
Xavier Grau. Periodista.
Unicef indica que tenim senyals per a l'optimisme. El món ha reduït un 33% la mortalitat infantil des de 1990 i fa arribar ensenyament primari, aigua potable i vacunes a milions de nens que abans d'aquesta data morien sense arribar a complir un anyet.
En això deu consistir la civilització: mentre dos jovenets coquetegen i es besen en una gelada nit de desembre sense sentir ni un indici de fred i al seu rotllo ... el món vetlla per ells. I per nosaltres, que ens fa falta.
seguir llegint...
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=93695
Xavier Grau. Periodista.
Unicef indica que tenim senyals per a l'optimisme. El món ha reduït un 33% la mortalitat infantil des de 1990 i fa arribar ensenyament primari, aigua potable i vacunes a milions de nens que abans d'aquesta data morien sense arribar a complir un anyet.
En això deu consistir la civilització: mentre dos jovenets coquetegen i es besen en una gelada nit de desembre sense sentir ni un indici de fred i al seu rotllo ... el món vetlla per ells. I per nosaltres, que ens fa falta.
seguir llegint...
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=93695
AVUI A EL DEBAT.CAT
URDANGARÍN I LES COSES D'ESPANYA
Xavier Grau. Periodista.
La segona reacció és pensar en el Rei d’Espanya, que ens van dir que duia ulleres perquè una porta li havia impactat al rostre. Ara ja sé que no. Va ser ell mateix que majestàticament es va llançar contra la primera porta que va trobar: “Iñaki no me jodas, no me jodas Iñaki”.
SEGUIR LLEGINT A:
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=93962
AQUESTA SETMANA A CAMBIO 16
EL NAUFRAGIO DEL PSOE, SEGÚN GUERRA
Xavier Grau
Así te quedas: queriendo agradar a todos, se te escapan cuatro millones de votantes y la derecha más carca de Europa se instala en La Moncloa.
http://cambio16.es/not/1040/el_naufragio_del_psoe__segun_guerra
Xavier Grau
Así te quedas: queriendo agradar a todos, se te escapan cuatro millones de votantes y la derecha más carca de Europa se instala en La Moncloa.
http://cambio16.es/not/1040/el_naufragio_del_psoe__segun_guerra
17.12.11
Tenim la proximitat de les Festes de Nadal en portes. Entès que aquesta tradició serveix per seure a la taula a la família, petons i bons desitjos a la entrada de casa i a la sortida. Potser la crisis ha fet desconvocar determinats sopars de grups amb companys , ja que ni la butxaca acompanya i molts han quedat sense feina fa temps... A Cubelles ,la música acompanya tot caminant tant si vas a passejant pel carrer o a un comerç i segons com ,no saps si ets a carnaval o a Betlem al costat del pessebre.. Qui pot disposar de pressupost embogeix un pel amb regals a grans i petits i qui no, intenta mostrar el seu afecte o compromís amb un detall .Suficient. La grossa de Nadal ,ui ! aquets dies la majoria somien en que el bitllet guardat amb un calaix o a la cartera ,surti premiat i si no....per el Niño potser cau !
Bones Festes ,us desitja Diari de Cubelles !!!!!!!!!!!
Bones Festes ,us desitja Diari de Cubelles !!!!!!!!!!!
16.12.11
Entesa Per Cubelles
El Ple del 12 de desembre, FUM … FUM … FUM !!Aquest darrer Ple es va posar de manifest que el que realment uneix als grups polítics que ens governen es que tan sols treballen per treure un rèdit polític i poder governar. Tan s’hi val el que es prometi, perquè després no ho compliran! Ens ve a la memòria ara que es fa evident, aquell vell refrany castellà que diu "Prometer hasta el meter, pero una vez metido, nada de lo prometido". Ens referim naturalment a les al•legacions que Entesa per Cubelles va presentar a les Ordenances fiscals per el proper exercici 2012 i que no van ser aprovades per l’equip de govern (ICV, PPC i UC-Rcat). Eren les següents:. Revisió del càlcul de l’import que paguem al rebut de l’aigua, per la taxa de la connexió a l’ATLL..
El Ple del 12 de desembre, FUM … FUM … FUM !!Aquest darrer Ple es va posar de manifest que el que realment uneix als grups polítics que ens governen es que tan sols treballen per treure un rèdit polític i poder governar. Tan s’hi val el que es prometi, perquè després no ho compliran! Ens ve a la memòria ara que es fa evident, aquell vell refrany castellà que diu "Prometer hasta el meter, pero una vez metido, nada de lo prometido". Ens referim naturalment a les al•legacions que Entesa per Cubelles va presentar a les Ordenances fiscals per el proper exercici 2012 i que no van ser aprovades per l’equip de govern (ICV, PPC i UC-Rcat). Eren les següents:. Revisió del càlcul de l’import que paguem al rebut de l’aigua, per la taxa de la connexió a l’ATLL..
Bonificacions al sector de l’Hostaleria i Comerç en funció de l’ús de la deixalleria. Fraccionaments socialment adaptats per el pagament de l’IBI. Excempció de pagament de taxes per la creació de noves empreses el primer any, i revisió d’aquestes gradualment en funció de la creació dels nous llocs de treball.La legislatura pasada, i en el Ple de les anteriors ordenances, quan ICV i el PPC eren a l'oposició, van demanar, juntament amb Entesa per Cubelles, una revisió de la taxa del rebut de l'aigua per la connexió a l'ATLL, i el mateix Sr. Alaman (actualment regidor d'Hisenda) va dir en aquell Ple que es sumava a les nostres peticions i que demanava també la revisió de la taxa, donat que l'import que es cobrava en els rebuts que generava Sorea superava i amb escreix l'import a pagar per l'Ajuntament per aquesta connexió, i ho qualificava llavors de "recaptació encoberta". Lògicament va votar en contra de la taxa. ICV també es va sumar a la nostra petició per el mateix motiu, i a més demanava llavors la reducció de la taxa de la brossa per al sector d'Hostaleria i Comerç en funció de l'ús que els establiments fessin de la deixalleria, i també hi va votar en contra. A més a més, tots tres grups demanavem, i així ho vam signar i entrar en forma d'al•legacions, uns ajornaments socialment adaptats en el pagament de l'IBI per aquelles famílies que es trobessin davant de series dificultats per fer front a aquesta taxa. Val a dir que llavors l’equip de govern va desestimar aquelles al•legacions presentades conjuntament, amb el conseqüent malestar de tots tres grups per aquella negativa.Amb ICV i PPC al govern, pensàvem que aquests dos partits mantindrien el seu criteri polític i farien realitat tot el que llavors reclamàvem i no varem aconseguir, però veient amb estupor que no es tenia en compte el que llavors reclamaven, Entesa per Cubelles hem entrat aquestes mateixes al•legacions, i una altra de nova per tal d'ajudar als emprenedors i intentar crear nous llocs de treball, doncs nosaltres sí que ens seguim mantenint fidels de pensament i seguim pensant avui igual que ahir, que es necessari adaptar les taxes i ordenances als temps que corren, en benefici de qui ha confiat en nosaltres per gestionar els seus impostos. Desprès del Ple del dia 12 estem igual que fa un any, però mes indignats, perquè qui ens denega avui les al•legacions son els mateixos que ahir les reclamaven, amb un agreujant: que el grup que governa amb ells, Unitat Cubellenca Reagrupament, també prometia en el seu programa electoral fer possible el mateix que nosaltres els demanem ara, però es veu que això d'ajudar als emprenedors dès de la regidoria que ostenta la cap de llista d'aquest partit i facilitar les ajudes i bonificacions als ciutadans, només son paraules, promeses que s’emporta el vent, i com aquella cançó de nadal, només son FUM … FUM … FUM !!
15.12.11
Unicef, a tope de power
En Durban a esta hora llueve ligeramente y el termómetro señala veinte grados. En mi pueblo, Cubelles, Barcelona, el termómetro no pasa de los once grados. La brisa del mar impregna el ambiente de humedad y hace un frío que pela.
Font: http://www.eldebat.com/
Xavier Grau. Periodista.
En Durban a esta hora llueve ligeramente y el termómetro señala veinte grados. En mi pueblo, Cubelles, Barcelona, el termómetro no pasa de los once grados. La brisa del mar impregna el ambiente de humedad y hace un frío que pela.
Pero en medio del parque, en el centro justo, bajo la potente iluminación de dos altísimas columnas de focos, una pareja de jóvenes ríe y se abraza. No por el frío, creo. Por la excusa del frío, seguro.
Max, el labrador negro, se acerca corriendo a cotillear. Entre ambos cuerpos -ella con un chándal rojo muy llamativo, él con cazadora marrón- no cabe ni el aire helado. El móvil sí. Los adolescentes de hoy han inventado la nueva fórmula de la intimidad globalizada: consiste en compartir el filete con el novio o la novia, o al revés, y retransmitirlo en tiempo real al mundo pero básicamente a @juani , @pedromari, @carles y en caso de duda a todalapeña.
En estos años de crisis económica y guerra de valores pienso que son los jóvenes como estos dos, abrazados a centenares, a miles, en millones de parques del mundo los que nos salvarán de la derrota final. Esto si, como proclama Unicef en su informe Estado Mundial de la Infancia 2011, nos convencemos que la adolescencia es la época de oportunidades para este convulso siglo XXI. Y para todo el Planeta, que no es poco.
Las dos criaturas del parque no notan la frialdad del aire. Es su mejor aliada en el abrazo. Por eso quiero que no se turben los de Durban y acierten con las nuevas recetas para preservarnos del cambio climático: con más calor quizás se gana pasión pero se pierde complicidad.
Nueve de cada diez adolescentes de los países en vías de desarrollo necesitan que les garanticemos, en la cumbre de Durban o a la de Fuencarral, que no reventaremos sus bosques, ni pudriremos sus mares ni intoxicaremos sus pozos para ver como repunta el Ibex en el telediario. Ya bastante mal estamos haciendo condenando a más de ochenta millones de adolescentes a vagar por el mundo sin trabajo.
La chica del chándal rojo coloca las rodillas sobre el banco del parque. El chaval, más curioso, le cuchichea algo al oído y ella sigue soltando risas. Me convenzo que sólo ellos y su generación pueden sacarnos del mal paso en que los listos del capitalismo sin límites y sus herederos nos han metido mientras todos hemos estado mirando a otro lado. Más madera, que es la guerra, más especulación, ¡que esto es jauja!
Unicef indica que tenemos señales para el optimismo. El mundo ha reducido un 33% la mortalidad infantil desde 1990 y hace llegar enseñanza primaria, agua potable y vacunas a millones de niños que antes de esta fecha morían sin llegar a cumplir un añito.
En esto debe de consistir la civilización: mientras dos jovencitos coquetean y se besan en una helada noche de diciembre sin sentir ni un indicio de frío y a su rollo ... el mundo vela por ellos. Y por nosotros, que nos hace falta.
El medio ambiente, la salud, la educación, la pobreza, la violencia y la carencia de paz son las cuestiones que, según Unicef, más preocupan a los millones y millones de adolescentes del Planeta que lo viven diariamente como usted y yo vivimos la obscena canción de la deuda soberana - ¿o tendría que decir vergüenza soberana? -.
Esta es la verdadera vergüenza soberana:
Más de cuatrocientos mil adolescentes mueren en el mundo por simples accidentes evitables, seis de cada diez chicas de Malí, Senegal y Ghana conviven con anemia crónica, más de setenta millones de adolescentes no tienen acceso a la educación secundaria y las enfermedades sexuales se cargan a millones de niñas en un santiamén mientras el Nikkei ni parpadea.
Una de cada tres adolescentes de los países en desarrollo -China al margen- se casa antes de los 18 años y la mutilación femenina sigue vigente a 29 países. En Sudáfrica, Namibia, Suazilandia, Haití y Ucrania los chicos entre 15 y 19 años arriesgan su vida en relaciones sexuales de alto riesgo.
Llamo al labrador, que ronda de nuevo junto a la pareja del parque, y pienso en cuántos millones de parejas como esta están privadas de su libertad, de sus afectos y de sus sentimientos. Sólo en la Asia oriental y el Pacífico tenemos contabilizados 329 millones de jóvenes entre 10 y 19 años y en la Asia meridional 325 millones más según datos de la ONU. ¿Diseñaremos el futuro sin hacerlos caso?
Siento frío. Me abrigo con la bufanda. Silbo al labrador negro y deseo que el joven de la cazadora marrón no descubra mi presencia y me parta la cara por haberles dejado un mundo que flaquea en el nombre del padre, del hijo y del espíritu santo. Me alejo confiando en el trabajo de Unicef pero pensando en la letra del último tema de Rihanna que escucha en su ipod la chica del chándal rojo:
"Y estamos uno junto al otro,
lo que necesitamos es volver a la vida.
Hemos encontrado el amor en un lugar sin esperanza "
Así suena al móvil de la pareja, entre los dos cuerpos y en una noche de hielo, su música y su vida: a tope de power. ¿Alguien más a la escucha?
Font: http://www.eldebat.com/
Un cap de setmana en que un Congres del grup PSC pot donar un tomb... o no ?
Article publicat al diari Avui mostra les seves referències....
“Sempre he sentit a parlar de la família socialista. Deu ser per allò que a totes les famílies hi ha aquells parents que t'estimes i els que no pots ni veure”
El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va presentar dilluns el lema del congrés que els socialistes celebren aquest final de setmana. “Nou PSC”, diu el lema. I aquesta és segurament la qüestió. Serà un “nou” PSC el que sortirà d'aquest congrés? O serà “el PSC de sempre” i el que serà “nou” serà la seva executiva? Per primera vegada, un congrés socialista pot arribar a la recta final havent de votar diferents candidatures a primer secretari. Ja fa temps que sabem que la família socialista és justament això, una família; i que com a totes les famílies hi ha aquells parents que s'estimen molt i aquells que no es poden ni veure o no es cauen gens bé. Com acabarà, a hores d'ara em sembla que no ho saben ni ells. Però les sensacions que transmeten no són pas precisament d'unitat. Pere Navarro té el suport del vuitanta per cent dels delegats, se sent cavall guanyador i fa crides a la unitat. I els altres candidats debaten entre ells i em sembla que fins i tot amb ells mateixos sospesant si han d'entregar-se a una falsa unitat o forçar fins al final votacions per separat, inclosa la de l'executiva. El “Nou PSC” és el de Navarro. El del líder que diu que “no ha de fer por votar” diferents candidats a liderar el partit perquè sap que guanyarà, i el que diu que el PSC ha de tenir més veu al PSOE però no pas grup parlamentari propi. És interessant veure els moviments d'aquests dies; com uns es van aixoplugant, altres callen, i i altres ja han fet una aposta perdedora però clara. Ja veurem què passa. Però sembla complicat que els socialistes en surtin reforçats i amb cares noves.
Article publicat al diari Avui mostra les seves referències....
El “Nou PSC”
Xevi Xirgo
Xevi Xirgo
“Sempre he sentit a parlar de la família socialista. Deu ser per allò que a totes les famílies hi ha aquells parents que t'estimes i els que no pots ni veure”
El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va presentar dilluns el lema del congrés que els socialistes celebren aquest final de setmana. “Nou PSC”, diu el lema. I aquesta és segurament la qüestió. Serà un “nou” PSC el que sortirà d'aquest congrés? O serà “el PSC de sempre” i el que serà “nou” serà la seva executiva? Per primera vegada, un congrés socialista pot arribar a la recta final havent de votar diferents candidatures a primer secretari. Ja fa temps que sabem que la família socialista és justament això, una família; i que com a totes les famílies hi ha aquells parents que s'estimen molt i aquells que no es poden ni veure o no es cauen gens bé. Com acabarà, a hores d'ara em sembla que no ho saben ni ells. Però les sensacions que transmeten no són pas precisament d'unitat. Pere Navarro té el suport del vuitanta per cent dels delegats, se sent cavall guanyador i fa crides a la unitat. I els altres candidats debaten entre ells i em sembla que fins i tot amb ells mateixos sospesant si han d'entregar-se a una falsa unitat o forçar fins al final votacions per separat, inclosa la de l'executiva. El “Nou PSC” és el de Navarro. El del líder que diu que “no ha de fer por votar” diferents candidats a liderar el partit perquè sap que guanyarà, i el que diu que el PSC ha de tenir més veu al PSOE però no pas grup parlamentari propi. És interessant veure els moviments d'aquests dies; com uns es van aixoplugant, altres callen, i i altres ja han fet una aposta perdedora però clara. Ja veurem què passa. Però sembla complicat que els socialistes en surtin reforçats i amb cares noves.
I que ens creiem que hi ha un “Nou PSC”.
13.12.11
El Govern de Cubelles integrat per ICV-EUA, UCRCat i PP ha consumat de nou una traïció a tots els seus compromisos públics realitzats durant la passada campanya electoral i ha votat contra la proposta d’ajudar les persones de Cubelles en situació d’atur o que estan patint la pressió de bancs i caixes perquè no poden fer front a les hipoteques dels seus habitatges. Aquest vot en contra d’aquests tres partits és un nou gir més cap a la dreta d’un Govern que segueix el criteri personalista i partidista del PP i s’oblida de la seva sensibilitat social per deixar a l’estacada el 1337 aturats i aturades registrats a Cubelles només durant el mes de novembre passat.
Així, el Govern de la sra. Mònica Miquel (ICV-EUA) i el sr. Luís Alaman (PP) va votar contra la proposta del PSC de modificar les ordenances fiscals, concretament l’ordenança fiscal num.1, per incloure diferents tipus de bonificacions per a persones en situació de necessitat i sense feina. El PSC ha proposat que es bonifiqui el 100% del cost de l’Impost de Béns Immobles per a persones que es troben en situació d’atur de llarga durada i que es creïn mecanismes per ajudar des de l’Ajuntament aquestes famílies a partir de la modificació del quadre d’impostos, taxes i preus públics municipals.
El PSC denuncia que els tres partits del govern de Cubelles que van fer una campanya electoral prometent l’oro i el moro als votants en situació més precària ara han traït un nou compromís: igual com han fet amb la promesa de pagar els llibres pels escolars de Cubelles o organitzar un càtering a domicil.li per les persones jubilades. Igual com han fet també amb el compromís de realitzar una Auditoria externa, presentar una Pla de Mandat o aprovar un Pla de Viabilitat Econòmica. Anem sumant mentides.
Per si això fos poc, ICV_EUA, UCRCat i PP han votat també en contra d’ajudar les famílies que per la manca de treball estan tenint problemes per pagar les hipoteques als bancs i caixes i que corren el risc de perdre les seves vivendes. El PSC ha proposat mesures perquè l’Ajuntament tingui un paper actiu en suport de totes aquestes famílies amenaçades amb quedar-se al carrer a través de crear uns acords amb les entitats bancàries per atendre els nombrosos casos de desnonaments i pèrdua de l’habitatge en cas de necessitat extrema.
Un cop més, l’apreci pel poder ha fet que partits que es reclamen formalment d’esquerres s’hagin plegat a la voluntat partidista del PP i hagin votat contra aquets ajuts que, d’altra banda, figuren en els seus propis programes electorals allà on es reclama un major esforç polítiques socials.
Aquests han estat els posicionaments contra més polítiques socials per part
del Govern de Cubelles però no han estat els únics. Mentre en les seves
permanents campanyes de propaganda no paren de gastar diners de tots, la
realitat és que amb els seus vots fan el contrari del que proclamen tal i com
va quedar palès sal darrer Ple extraordinari.
ICV-EUA, UCRCat i PP han votat sistemàticament en contra de les propostes del PSC per crear una base de criteris sobre els impostos a activitats econòmiques que ajudi les noves empreses i comerços i la generació de llocs de feina a Cubelles; han votat en contra de donar més incentius fiscals als comerços de Cubelles davant les activitats comercials foranes i no han acceptat bonificacions per les entitats i empreses cubellenques que mouen l’economia local i que proposem que en aquests moments difícils tinguin més ajuts per part de l’Ajuntament.
Davant d’aquesta gravíssima actuació d’una partits que han promès una coses des de l’oposició i ara el Govern en fan unes altres de contràries, el PSC vol informar públicament que seguirà defensant la necessitat d’ampliar els ajuts i les polítiques socials a Cubelles fent especial atenció als més desfavorits que són, actualment, les famílies d’aquelles persones que tenen dificultats per trobar feina, els comerciants i els autònoms que lluiten cada dia amb la crisi.
L’Ajuntament és l’Administració més propera al ciutadà i és la que ha de garantir ajuts i sensibilitat especial amb aquests col.lectius de persones sense feina i que només han trobat en els primers sis mesos d’aquest nou Govern paraules buides, fum, promeses incomplertes i traïció als seus compromisos.
Finalment, des del PSC denunciem també públicament el nou incompliment del
Govern al compromís realitzat a través del regidor Luís Alaman (PP) que va
comprometre’s a treballar amb tots els partits el Pressupost del 2012. És l’enèsima
mentida del flamant regidor d’Hisenda perquè des del PSC encara esperem la cita
per les reunions de treball promeses i les ordenances del 2012 ja s’ha aprovat
amb el rodillo del Govern.
Veiem un mal inici per un Govern que no fa feina, que s’enfronta permanentment a veïns i entitats i que es mostra ineficaç i amb una enorme debilitat de projectes i arguments demostrada en els darrers Plens Municipals i en el dia a dia al capdavant de l’Ajuntament.
PSC
Agrupació Local de Cubelles
Agrupació Local de Cubelles
13 de desembre de 2011
12.12.11
PIC & JAZZ informa....
Pel proper 15 de Desembre, dijous, hem preparat el darrer dia del 2011 amb música en viu.
Per celebrar aquestes festes i concloure l’any, qui millor que el nostre amic i pianista, LUCKI GURI, ens vingui a oferir la seva música que porta dins.
Dijous ,15 de desembre a les 20h fins 21,30
Jacint Verdaguer ,20 Cubelles T.93 8952914
US ESPEREM !!!!!!!!!!!
M. Trives/Diari de Cubelles
La Pilar Rahola excel·lent periodista i comentarista a tertúlies es mostra un pel o un tot enfadada amb les noves disposicions aprovades al Parlament que de tant en tant els senyors i senyores representants amb dret a votar lleis,pressupostos i demés també es dediquen a fer bajanades i no diuen el perquè ! .La Pilar es defensora dels animals fins a la medul·la i per tant aquí es mostra molt decebuda per determinades actituds i no es talla un pel.
De vegades i de puntetes hauríem de revisar la lletra petita de les resolucions al Parlament. Aquet dia no van estar encertats. Que guanyen amb aquesta nova ? qui perden ...? Ucellaci, Uccellini de tuti colori !
De vegades i de puntetes hauríem de revisar la lletra petita de les resolucions al Parlament. Aquet dia no van estar encertats. Que guanyen amb aquesta nova ? qui perden ...? Ucellaci, Uccellini de tuti colori !
La caza del Pelegrí
¿Puedes decirme, president Mas, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor
La alegría de los cazadores es proporcional a la tristeza que muchos sentimos. Ya lo tienen. Ya han conseguido que el Parlament aprobara el decreto ley que este año permitirá cazar 60.000 pájaros cantores, hasta ahora blindados a la barbarie de esta práctica. La presión más fuerte se ha producido desde los mismos territorios que presionaron para que los correbous estuvieran exentos de la prohibición taurina, lo cual obliga a preguntar qué carajo pasa en el sur del sur catalán.
Algún día tendríamos que hacer el análisis, aunque en el resto del territorio también es de nota. En todo caso, no deja de sorprender la capacidad de influencia política que tienen grupos minoritarios que acaban connotando negativamente a todo el país. En el caso de los pájaros cantores las consecuencias son demoledoras: Catalunya hace miles de pasos atrás, se sitúa por detrás de la legislación europea y española y permite la cacería indiscriminada de jilgueros, pinzones... hasta ahora protegidos. Y todo gracias a unos lobbies de presión, cuyo gusto desalmado tiene consecuencias catastróficas. Los ecologistas hablan de auténtico "holocausto" de pájaros, y organizaciones como BirdLife (con la Sociedad Española de Ornitología), indignados, han avisado de la posible ilegalidad del decreto, que se ha hecho por vía de urgencia, una práctica reservada ciertamente a las urgencias, y que es incomprensible en este caso. ¿Puede decirme el Govern por qué Catalunya tiene urgencia de cazar 60.000 pájaros cantores antes de que acabe el año?; ¿nos va la crisis?; ¿los pajaritos han invadido el espacio y amenazan a los humanos?; ¿se han vuelto vampiros? ¡Qué vergüenza, querido president Mas, conseller Pelegrí, los tres partidos que han apoyado, y qué vergüenza un Parlament que había vendido la idea de que Catalunya era la avanzadilla en derechos animales, y cada día resulta más bárbara! Y para remachar el clavo, ahora quieren modificar la ley de protección, con el fin de garantizar para siempre la desprotección de los pajaritos cantores. Más bárbaros, todavía. ¿Por qué, president Mas? Ya no se lo pregunto al conseller Pelegrí, cuya amistad con los cazadores y su insensibilidad hacia los animales es bien conocida. Pero es decepcionante que un Govern que dice querer hacer bien las cosas haga leyes que van contra la sensibilidad cada día más creciente en el mundo y prime los lobbies de cacería por encima de la protección de los animales más débiles. Más de 60.0000 pájaros cantores que serán cazados para diversión de unos pocos insensibles. ¿Puedes decirme, president, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor: gana en insensibilidad, en primitivismo, en desprotección, en destrucción animal... Es decir gana... perder miles de pájaros cantores porque unos pocos se divierten cazándolos. Espero que entiendas, president, que hoy no te felicite.
El 12 de desembre se celebra ple extraordinari, a les 20h
Font: Ràdio Cubelles
dilluns, 05 desembre de 2011
Font: Ràdio Cubelles
dilluns, 05 desembre de 2011
Els regidors i regidores debatran l’aprovació definitiva de les ordenances i taxes per al 2012
Les ordenances fiscals es debatran definitivament el proper 12 de desembre, en un ple extraordinari convocat a l’efecte a partir de les 20h. al Centre Social. Les al·legacions presentades pels grups del PSC, CiU i EC obliguen a resoldre-les abans de poder publicar el document definitiu.
Per altra banda, la sessió s’aprofitarà per aprovar la taxa que regula els preus de les noves pistes de pàdel, que el govern confia en tenir enllestides abans de finalitzar l’any. Així, aquestes costaran 15€/hora (empadronats) o 16€/hora (no empadronats), amb un suplement en cas de necessitar enllumenat artificial de 2,90€/hora.
Com totes les sessions plenàries, aquesta també es podrà seguir en directe a través de Ràdio Cubelles.
Les ordenances fiscals es debatran definitivament el proper 12 de desembre, en un ple extraordinari convocat a l’efecte a partir de les 20h. al Centre Social. Les al·legacions presentades pels grups del PSC, CiU i EC obliguen a resoldre-les abans de poder publicar el document definitiu.
Per altra banda, la sessió s’aprofitarà per aprovar la taxa que regula els preus de les noves pistes de pàdel, que el govern confia en tenir enllestides abans de finalitzar l’any. Així, aquestes costaran 15€/hora (empadronats) o 16€/hora (no empadronats), amb un suplement en cas de necessitar enllumenat artificial de 2,90€/hora.
Com totes les sessions plenàries, aquesta també es podrà seguir en directe a través de Ràdio Cubelles.
10.12.11
10 de diciembre
| La promoción y protección de los derechos humanos ha sido una de las mayores
preocupaciones para las Naciones Unidas desde 1945, fecha en la cual los países fundadores
de la Organización, acordaron impedir que los horrores de la Segunda Guerra Mundial se reproduzcan. Tres años después, en la Declaración Universal de los Derechos del Humanos, la Asamblea General exprimió que el respeto a los derechos humanos y a la dignidad de la persona humana "son los fundamentos para la libertad, justicia y paz en el mundo". En 1950 la Asamblea General invitó a todos los Estados miembros y a las organizaciones interesadas a que observaran el 10 de diciembre de cada año como Día de los Derechos Humanos (resolución 423(V)). Con el Día se conmemora el aniversario de la aprobación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos por la Asamblea General en 1948. Con el transcurso del tiempo, se han desarrollado un conjunto de instrumentos y mecanismos desarrollados para asegurar la primacía de los derechos humanos y para hacer frente a las violaciones de los derechos humanos dondequiera que ocurran. |
Naciones Unidas
- Día de los Derechos Humanos
- Derechos Humanos
- Asamblea General -
Tercera Comisión -
Asuntos Sociales, Humanitarios y Culturales - La ONU trabaja para los derechos humanos
- El Ciberbús Escolar
- International Criminal Court
- Declaración de la Alta Comisionada para los Derechos Humanos
- Comisión de Derechos Humanos
- Subcomisión para la Promoción y Protección de los Derechos Humanos
- Derecho Internacional
- Órganos de Derechos Humanos
- Temas
- Comité de Derechos Humanos
9.12.11
De nou les figuretes del pessebre exposades a les paradetes de Nadal o les guinardes de llums i colors,avets atrauen l’atenció de les mirades de grans i petits. A Cubelles trobarem aquestes paradetes de la Fira a l’entorn de l’església dissabte dia 10 de desembre. Esperem no faci fred ,i si en fá ,abrigueu el cos i el cap per si gela ,les orelles també i a sortir al carrer!
8.12.11
Avui a eldebat.catALFONSO I EL NAUFRAGI DEL PSOE SEGONS GUERRA
Xavier Grau
Periodista.
A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l’ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l’ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.
Xavier Grau
Periodista.
A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l’ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l’ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.
4.12.11
MariaTrives/Diari de Cubelles
Tímidament a Cubelles i com a tot arreu entrem a la proximitat de les festes de Nadal. Els carrers poc il·luminats de Cubelles de per si al hivern,mostren un pel de foscor i de nou disposem d´ unes llumetes nadalenques de colors un pel esvaïts pel pas del temps penjades de façana a façana. Un pel kitsch, i que contrasta amb un encertat cert toc personal de cadascuna de les botigues ,de comerços i aparadors amb ganes de acaparar al vianant i engrescar a comprar les novetats nadalenques .
Botigues de roba, queviures,pastisseries,forns,jardineries,perruqueries,centres de estètica personal i canina, carnisseries,supers, peixateries ,venda de cigarretes,puros ,loteria per temptar la sort ,botigues de fruites i verdures a dojo,ferreteries,papereries,petits bars i llocs on fer un veure o prendre una bona tassa de cafè,unes croquetes o braves acompanyades d´una copa de cava i fer una certa tertúlia entre amics. Fins i tot la rectoria i la torre de l’església es plena de llum i una fira de Nadal es en portes ,on el caganer segur !hi serà present. Aquest any ,futbolistes,politics Shakiras i els clàssics causen furor a les paradetes de la Catedral ,potser arriben aquí !
No cal agafar el cotxe ,anar a peu es un plaer mentrestant un lleuger fred d’hivern refresca i es bo per la pell ,això diuen.... Us recomanem, comprar al mateix entorn on es viu,conèixer productes i venedors i un cert toc personal de cadascun dels comerços acompanyants d’un caliu personal que transmet la proximitat. No us decebrà !
Foto/Imatge Aparador/Botiga Deco/KikoFont
Botigues de roba, queviures,pastisseries,forns,jardineries,perruqueries,centres de estètica personal i canina, carnisseries,supers, peixateries ,venda de cigarretes,puros ,loteria per temptar la sort ,botigues de fruites i verdures a dojo,ferreteries,papereries,petits bars i llocs on fer un veure o prendre una bona tassa de cafè,unes croquetes o braves acompanyades d´una copa de cava i fer una certa tertúlia entre amics. Fins i tot la rectoria i la torre de l’església es plena de llum i una fira de Nadal es en portes ,on el caganer segur !hi serà present. Aquest any ,futbolistes,politics Shakiras i els clàssics causen furor a les paradetes de la Catedral ,potser arriben aquí !
No cal agafar el cotxe ,anar a peu es un plaer mentrestant un lleuger fred d’hivern refresca i es bo per la pell ,això diuen.... Us recomanem, comprar al mateix entorn on es viu,conèixer productes i venedors i un cert toc personal de cadascun dels comerços acompanyants d’un caliu personal que transmet la proximitat. No us decebrà !
Foto/Imatge Aparador/Botiga Deco/KikoFont
Foto/Fira de Nadal/Arxiu Diari de Cubelles
1.12.11
Avui al Centre Social,
Vine el proper 1 de desembre al Centre ...Social i viu en directe l’emissió especial i solidària del programa “Barreja’t amb mi”.Por derecho propio i Ràdio Cubelles et donen l’oportunitat d’assistir en directe a l’especial solidari de “Barreja’t amb mi” amb la Marató de TV3. Gaudeix l’experiència de veure ràdio en directe i fes els teus donatius a la guardiola solidària que s’instal·larà a la sala d’exposicions des d’on s’emetrà el programa.
Recorda! El proper 1 de desembre, a partir de les 19h. vine a l’emissió en directe del programa especial Marató de TV3 de “Barreja’t amb mi” a la sala d’exposicions del Centre Social.
CUBELLES AMB LA MARATÓ DE TV3
30.11.11
28.11.11
EN DEMOCRACIA ÉS IMPORTANT GENERAR OPINIÓ
Després de l'enrenou del darrer article "Chacón guanyarà a Rubalcaba", us passo la versió en castellà perque tampoc està malament llegir en una altra llengua una escriptora catalana. Gràcies a tots per les votres aportacions.
Xavier Grau
Podeu llegir els articles a:
http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/77705/chacon-ganara-a-rublacaba
http://www.eldebat.cat/cast/notices/2011/11/chacon_ganara_a_rubalcaba_55481.php
Després de l'enrenou del darrer article "Chacón guanyarà a Rubalcaba", us passo la versió en castellà perque tampoc està malament llegir en una altra llengua una escriptora catalana. Gràcies a tots per les votres aportacions.
Xavier Grau
Podeu llegir els articles a:
http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/77705/chacon-ganara-a-rublacaba
http://www.eldebat.cat/cast/notices/2011/11/chacon_ganara_a_rubalcaba_55481.php
‘Barreja’t amb mi’ en directe l’1 de desembre al CSIDE
Notícies - Cooperació
28/11/2011
El programa de Ràdio Cubelles serà un especial en col·laboració amb La Marató de TV3
L’espai Barreja’t amb mi de Ràdio Cubelles que produeix l’entitat Por derecho propio surt dels estudis de l’emissora per fer un programa especial per a La Marató de TV3 dijous 1 de desembre. Els continguts giraran al voltant del tema d’enguany, transplantaments d’òrgans i teixits, i es realitzaran activitats per recaptar fons per a aquesta causa, com ara sortejos i la col·locació d’una guardiola solidària.
El programa s’emetrà en directe a la sala d’exposicions del CSIDE a partir de les 18:30h. i també podrà seguir-se a través del 107.5FM i www.radiocubelles.cat.
Opinió /
CHACÓN GUANYARÀ A RUBALCABA
De Maria-Mercè Marçal són aquests versos:
A l'atzar agraeixo tres dons:
A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona,de classe baixa
i nació oprimida.
Així va justificar l'autoproclamada escriptora d'Ivars d'Urgell la seva triple rebel·lia davant la vida com a tret de caràcter. El mateix perfil vital que a les portes del segle XXI pot portar Carme Chacón a liderar el socialisme a Espanya.
Carme Chacón acabarà guanyant aquesta llarga travessia del desert que ara inicia el socialisme perquè és jove, perquè és dona i perquè és catalana. Tres característiques que han de ser la bomba si del que es tracta és de renovar de dalt a baix un partit, un projecte i una nova manera d'entendre’s amb la ciutadania des de la cúpula del poder i posar-li a tot això cares noves.
La generació de Chacón ha de ser des del febrer la del futur del socialisme i així s'ha d'entendre en aquest segle que ara comença. I com hores d'ara no ve ja d'un tòpic: o dóna el socialisme espanyol les regnes del poder als joves o no serà, o reconeix definitivament les dones o no serà i -és clar- o reconeix que una catalana pot governar Espanya o tampoc serà.
A més, com sempre explica la meva amiga Fina, que d'això hi entén i que ¡més d'un cafè ha pres a casa seva amb algun exministre! Carme Chacón té fusta de líder perquè encara ni s'ha postulat i ja van -els seus i els altres, les seves i les altres- posant-la a parir. Però no és res personal. És el que passa al país on cada espanyolet porta dins, des de sempre, un seleccionador de futbol i, des de l'inici de la crisi, un expert en màrqueting polític. Déu n'hi do.
A Carme Chacón se li recrimina que no trepitja el carrer, que és una víctima de la feisbucpolítica de la imatge i del somriure profidén i que és la nena de Zapatero. La veritat és que ha comès equivocacions sonades en plena campanya com és deixar penjat un debat televisiu a 48 hores de les eleccions i aparèixer al Telediario de les tres a les portes de Ferraz el dilluns següent a la gran derrota com si el seu pas per Catalunya hagués estat circumstancial mentre la cúpula del PSC buscava explicacions al daltabaix. Però amb la que cau crec que són distraccions fàcilment esmenables perquè a veure qui és la xula que lidera el PSC a Catalunya, és ministra de Defensa, afronta un pèssim resultat electoral i li disputa de nou el lideratge a algú tan brillant, precís i infatigable com Rubalcaba
La derrota socialista a Catalunya no és només de Chacón ni la derrota a Espanya és només de Rubalcaba. La peculiar barreja que fem a la Península de partits de masses de tota la vida i noves fórmules presidencialistes ens porten a aquestes confusions. Crec, sempre, que o guanyen tots o perden tots. Del primer a l'últim militant. Perquè em temo que després de l'excés de presidencialisme acaba arribant, com vostès ja saben, la tecnocràcia i aquí sí que més val que parlem en italià!
Ja vaig deixar escrit que el lema de Carme Chacón en aquestes eleccions, El futur és esforç i justícia social, té el mèrit de no apel·lar únicament al vot emocional. Afirma i proposa, suggereix. I fonamentalment no tracta de tontets els electors. I això m'agrada pel que té d'intel·ligent.
En Carme Chacón convergeixen -amb perdó de Mas i Duran- dues virtuts públiques curioses. És la ministra més valorada pels espanyols i és la més atacada per la premsa conservadora. Així, el gran periodista i gran expert en jurats de Miss Espanya, don Luis María Anson ha agafat el lleig vici d’anomenar-la Carmina que és com si jo -amb perdó per no ser expert en concursos de misses- em referís a Rajoy com Marianín. Doncs serà que no don Luis, que això no es fa. Que és molt lleig.
En definitiva, Carme Chacón té capacitats i suports per liderar el que li vingui de gust i en el cas del PSOE no és intranscendent que ella acabi sent la més fidel seguidora del lema electoral del subtil Alfredo Pérez Rubalcaba. Pelea por lo que quieres. I si lluita i guanya, sàpiguen que jo me n'alegraré i pensaré, de nou, en Maria-Mercè Marçal i deixaré que don Luis em digui Xavierín o com li doni la real i acadèmica gana. Serà un plaer.
Així va justificar l'autoproclamada escriptora d'Ivars d'Urgell la seva triple rebel·lia davant la vida com a tret de caràcter. El mateix perfil vital que a les portes del segle XXI pot portar Carme Chacón a liderar el socialisme a Espanya.
Carme Chacón acabarà guanyant aquesta llarga travessia del desert que ara inicia el socialisme perquè és jove, perquè és dona i perquè és catalana. Tres característiques que han de ser la bomba si del que es tracta és de renovar de dalt a baix un partit, un projecte i una nova manera d'entendre’s amb la ciutadania des de la cúpula del poder i posar-li a tot això cares noves.
La generació de Chacón ha de ser des del febrer la del futur del socialisme i així s'ha d'entendre en aquest segle que ara comença. I com hores d'ara no ve ja d'un tòpic: o dóna el socialisme espanyol les regnes del poder als joves o no serà, o reconeix definitivament les dones o no serà i -és clar- o reconeix que una catalana pot governar Espanya o tampoc serà.
A més, com sempre explica la meva amiga Fina, que d'això hi entén i que ¡més d'un cafè ha pres a casa seva amb algun exministre! Carme Chacón té fusta de líder perquè encara ni s'ha postulat i ja van -els seus i els altres, les seves i les altres- posant-la a parir. Però no és res personal. És el que passa al país on cada espanyolet porta dins, des de sempre, un seleccionador de futbol i, des de l'inici de la crisi, un expert en màrqueting polític. Déu n'hi do.
A Carme Chacón se li recrimina que no trepitja el carrer, que és una víctima de la feisbucpolítica de la imatge i del somriure profidén i que és la nena de Zapatero. La veritat és que ha comès equivocacions sonades en plena campanya com és deixar penjat un debat televisiu a 48 hores de les eleccions i aparèixer al Telediario de les tres a les portes de Ferraz el dilluns següent a la gran derrota com si el seu pas per Catalunya hagués estat circumstancial mentre la cúpula del PSC buscava explicacions al daltabaix. Però amb la que cau crec que són distraccions fàcilment esmenables perquè a veure qui és la xula que lidera el PSC a Catalunya, és ministra de Defensa, afronta un pèssim resultat electoral i li disputa de nou el lideratge a algú tan brillant, precís i infatigable com Rubalcaba
La derrota socialista a Catalunya no és només de Chacón ni la derrota a Espanya és només de Rubalcaba. La peculiar barreja que fem a la Península de partits de masses de tota la vida i noves fórmules presidencialistes ens porten a aquestes confusions. Crec, sempre, que o guanyen tots o perden tots. Del primer a l'últim militant. Perquè em temo que després de l'excés de presidencialisme acaba arribant, com vostès ja saben, la tecnocràcia i aquí sí que més val que parlem en italià!
Ja vaig deixar escrit que el lema de Carme Chacón en aquestes eleccions, El futur és esforç i justícia social, té el mèrit de no apel·lar únicament al vot emocional. Afirma i proposa, suggereix. I fonamentalment no tracta de tontets els electors. I això m'agrada pel que té d'intel·ligent.
En Carme Chacón convergeixen -amb perdó de Mas i Duran- dues virtuts públiques curioses. És la ministra més valorada pels espanyols i és la més atacada per la premsa conservadora. Així, el gran periodista i gran expert en jurats de Miss Espanya, don Luis María Anson ha agafat el lleig vici d’anomenar-la Carmina que és com si jo -amb perdó per no ser expert en concursos de misses- em referís a Rajoy com Marianín. Doncs serà que no don Luis, que això no es fa. Que és molt lleig.
En definitiva, Carme Chacón té capacitats i suports per liderar el que li vingui de gust i en el cas del PSOE no és intranscendent que ella acabi sent la més fidel seguidora del lema electoral del subtil Alfredo Pérez Rubalcaba. Pelea por lo que quieres. I si lluita i guanya, sàpiguen que jo me n'alegraré i pensaré, de nou, en Maria-Mercè Marçal i deixaré que don Luis em digui Xavierín o com li doni la real i acadèmica gana. Serà un plaer.
Xavier Grau
Periodista
grau.xavier@yahoo.es
27.11.11
Donde está el Tsunami ?
Vicenç Navarro
Politólogo y economista. Catedrático de la Universidad Pompeu Fabra
No hay plena conciencia en los mayores centros de los establishments políticos y mediáticos españoles del grado de descontento de la mayoría de la población hacia la clase política. Una de las expresiones utilizadas por el Movimiento 15-M para manifestar su desacuerdo con las políticas públicas altamente impopulares aprobadas durante los años de crisis por mayorías en las Cortes españolas (y en varios parlamentos autonómicos), es que tales políticos “no nos representan”, dicho que goza de una simpatía generalizada entre la población. Las encuestas de opinión popular expresan que la clase política se ha convertido en uno de los mayores problemas que existe en España.
Este desapego con las instituciones políticas está basado, en parte, en la naturaleza poco representativa del Parlamento, resultado de un sistema electoral poco representativo, hecho que se ha mostrado con toda claridad en las elecciones del 20-N.
La interpretación más común en los medios de mayor difusión españoles es que la población se ha movido hacia la derecha, eligiendo masivamente al partido conservador. Con ello se señala por parte de tales medios que existe un amplio apoyo a las propuestas electorales de tal partido, que se centran en la necesidad de hacer recortes masivos de gasto público. Rajoy señaló en campaña que, excepto las pensiones, ningún otro capítulo del presupuesto se salvaría de las reducciones de gasto público.
La victoria del PP se está presentando, pues, como una victoria abrumadora, utilizándose el término tsunami con gran frecuencia. Y como muestra de este tsunami se presenta el mapa electoral de España cubierto de azul, el color del PP, excepto en Catalunya y en el País Vasco. Tal tsunami se presenta también como un mandato para hacer políticas de austeridad. Por cierto, en Catalunya, la victoria de CiU también se ha presentado como una aprobación masiva por parte del pueblo catalán de las políticas de recortes que ha realizado tal partido en el Gobierno.
En todas estas interpretaciones se ignora la escasa calidad democrática del sistema electoral español. Veamos los datos. El PP consiguió sólo el 30% del voto del censo electoral, es decir, de todos los españoles adultos que podían votar. Ello quiere decir que el 70% no le votó. No es cierto, por lo tanto, que el pueblo español que incluye, además de los votantes del PP, a los abstencionistas y a los votantes de otras opciones políticas, haya dado su apoyo al PP y a sus políticas de austeridad. La gran mayoría del pueblo español no votó al PP, ni apoya sus políticas.Es más, los datos tampoco confirman que haya habido un movimiento del pueblo español hacia la derecha. El voto del PP fue del 30,27% de todas las personas que podían votar, que fue sólo un 0,96% (repito, sólo un 0,96%) más del que consiguió en 2008 en las anteriores elecciones legislativas (un 29,31%). Es difícil sostener que ha habido un tsunami a favor del PP, la expresión utilizada en la mayoría de los medios. Continúa siendo un partido que, bajo un sistema proporcional que diera el mismo peso a todos los votos, sería minoritario. Su aumento acentuado de número de parlamentarios se debe primordialmente al colapso del PSOE, que pasó de representar el 32,19% del censo electoral al 19,49%, precisamente por haber hecho los recortes que ahora el PP quiere expandir. No es coherente argumentar que hay un mandato popular para realizar las políticas de austeridad del PP cuando el PSOE fue expulsado del Gobierno precisamente por llevar a cabo tales políticas.
Una situación incluso más acentuada ocurre en Catalunya con CiU. Este partido consiguió sólo el voto del 18,8% de todos los catalanes que podían votar, lo cual quiere decir que el 81,2% no le votó. Deducir de ello –como ha concluido el presidente de tal partido y de la Generalitat– que el resultado de las elecciones es una muestra de apoyo del pueblo catalán a sus recortes es una lectura excesivamente sesgada que carece de credibilidad. Aquí, de nuevo, el hecho de que se presentara a toda Catalunya bajo los colores de CiU se debe predominantemente al descenso tan notable del PSC, que pasó de cosechar el apoyo de un 31,74% del censo electoral (de todos los catalanes que podían votar) a un 17,1%, resultado en gran parte de la identificación del PSC con los recortes del Gobierno Zapatero.
No hay, pues, un mandato popular para que el PP o CiU realicen las políticas de recortes, si por mandato se entiende el deseo de la mayoría de la ciudadanía. En realidad, las encuestas que tenemos disponibles muestran que la mayoría de la población no está de acuerdo con tales políticas, favoreciendo otras alternativas, muchas de las cuales ni siquiera están siendo consideradas (encuesta del CIS de 2010 y 2011).Vemos, pues, que el partido que gobernará es un partido minoritario entre la población española, aunque tenga gran mayoría en escaños. De ahí que cuando el Movimiento 15-M denuncie a las Cortes españolas por realizar las políticas impopulares de recortes, por no representar a la mayoría de la población, llevará toda la razón, pues representarán sólo a una minoría. El PP tendrá un control casi absoluto sobre los aparatos del Estado sin que le haya votado la mayoría de los españoles, por mucho que los medios pinten en azul el mapa de España. No hay duda de que, de llevarse a cabo tales políticas de recortes, además de generar gran conflicto social, desacreditarán todavía más a la clase política y a la democracia española. Las nuevas generaciones, educadas ya en valores democráticos, son más exigentes que las que les precedieron y no aceptarán la democracia limitada que tenemos, resultado de una Transición inmodélica que determinó una democracia incompleta, responsable de un bienestar insuficiente.
26.11.11
Diari de Cubelles
Maruja ,Maruja ... tenim un país blauet,blauet. De moment la dreta ,dreta que governará , i la dreta que ja governa festejant ,apropament d´aquests perfils reconeguts en que a mitges tintes diuen que un si pot ser no i finalment com a les pelis, al mes pur estil , un petonassssss i the end! De moment les retallades uneixen a qui diuen no estimar-se ,a boca oberta diuen NOOOOOOOOOO i a boca petita pacten,signen ,acords justificant el que calgui per mantindre posicionaments. Segurament tots ells menjaran els torrons de primera qualitat i algun soparet aquest Nadal ben lluït .Mentrestant la recollida d´aliments a punt de caducar a la porta dels supers per la nit un fet habitual i regirar les butxaques d’abrics per si cau algun que altre bitllet, oblidat entre els plecs formen part d´aquest sector de la població que no surt endavant. Ni feina ni ajudes, ja que no les reben fa temps. De pas les retallades en educació ,sanitat van caient , de mica en mica.Els diaris parlen de sous vitalicis ,de bancs amb banquers,no bancaris fent la seva dissenyant el seu blindatge a punt i que no falti. Això si ,sota corda o a corda vista .Aquest article publicat fa un parell de mesos no ha perdut ni un pel d’actualitat.....
La saña
MARUJA TORRES 08/09/2011
Poco disfruté del corte informativo -tan insólito como ver a Isabel de Inglaterra rascándose los pies- que mostraba el actual presidente de la patronal lucubrando sobre si, tal vez, los más ricos podrían, o quizá deberían, pagar algo más. Poco porque lo que, estos días, apenas me deja resquicio para dar cabida a otras indignaciones es la miserable campaña que, desde la derecha central, se está lanzando contra la educación pública, en la carne de los maestros. Cuando pienso en el trío formado por Aguirre, Cospedal y Botella, concluyo que España debería convertirse en un osobucco; entonces recuerdo el Reino de Valencia, y me callo.
MARUJA TORRES 08/09/2011
Poco disfruté del corte informativo -tan insólito como ver a Isabel de Inglaterra rascándose los pies- que mostraba el actual presidente de la patronal lucubrando sobre si, tal vez, los más ricos podrían, o quizá deberían, pagar algo más. Poco porque lo que, estos días, apenas me deja resquicio para dar cabida a otras indignaciones es la miserable campaña que, desde la derecha central, se está lanzando contra la educación pública, en la carne de los maestros. Cuando pienso en el trío formado por Aguirre, Cospedal y Botella, concluyo que España debería convertirse en un osobucco; entonces recuerdo el Reino de Valencia, y me callo.
Cargarse la educación pública o, al menos, desasistirla, es una meta primordial de todas las derechas que en el mundo existen, y no solo para ahorrar. Su objetivo a largo plazo es prolongar la hegemonía de sus cachorros, educados en las más exquisitas escuelas e imbuidos de la noción, que se les transmite, de merecedores de la herencia por derecho natural. Este es también el propósito de la derecha española, a la que no hace falta calificar con un adjetivo, pues con poner española ya sabemos que deja en mantillas a todas las demás, con excepción de la chilena y la polaca. En esta cruzada que vienen librando los dirigentes del PP y su digna militancia para recuperar el país que consideran suyo, no pueden permitirse descuidar esa parcela, la escuela y sus maestros, a cuya sombra puede crecer el árbol de la sabiduría del que podrían alimentarse quienes se hallan en la base de la pirámide o solo un poco más arriba.
.
.Lo que caracteriza a estos caballeros y a sus equivalentes con camisita y canesú, situándoles por encima del listón marcado, por ejemplo, por Margaret Thatcher, es la saña
.
.Lo que caracteriza a estos caballeros y a sus equivalentes con camisita y canesú, situándoles por encima del listón marcado, por ejemplo, por Margaret Thatcher, es la saña
Saña. Que rima con campaña y con guadaña
Font : http://www.elpais.com/articulo/ultima/sana/elpepiult/20110908elpepiult_1/Tes
Font : http://www.elpais.com/articulo/ultima/sana/elpepiult/20110908elpepiult_1/Tes
25 de novembre, vuit de la tarda . A la plaça Jaume Balmes es van aplegar quasi una seixantena de persones .El motiu? Rebuig manifest a maltractes a les dones per part de les seves parelles,i al goteig constant de víctimes mortals. Convoquem com cada any els grups de Dones de Cubelles ,La Mar,Por Derecho Propio Dones amb Iniciativa i La Fita .
També Mézclate Conmigo & Barrejat amb mi ,van transmetre per Radio Cubelles un especial. La nit de divendres,
Podeu clikar a . MezclateConmigo http://www.mezclate-conmigo.blogspot.com
Podeu clikar a . MezclateConmigo http://www.mezclate-conmigo.blogspot.com
24.11.11
Yo antes era más joven
Yo antes era más joven.
Tengo fotografías y ex-amantes
que pueden confirmarlo.
Igual de feo que ahora, igual de atolondrado,
pero mucho más joven
(creo recordar que incluso
llegué a tener veinte años).
LLevaba el pelo largo y estaba más delgado.
Me lo advirtieron, claro:
te irán saliendo arrugas,
te irás quedando calvo.
El cuerpo será entonces como un paisaje árido,
la sombra de la muerte se hará más cotidiana.
LLuvia fresca de abril,
amanecer de mayo,
sueño en la primavera
desde este último aliento que le queda al verano.
He derrochado el tiempo
de una manera impúdica.
Pensaba que la vida pasaba más despacio.
Ricard Desola Mediavilla
Yo antes era más joven.
Tengo fotografías y ex-amantes
que pueden confirmarlo.
Igual de feo que ahora, igual de atolondrado,
pero mucho más joven
(creo recordar que incluso
llegué a tener veinte años).
LLevaba el pelo largo y estaba más delgado.
Me lo advirtieron, claro:
te irán saliendo arrugas,
te irás quedando calvo.
El cuerpo será entonces como un paisaje árido,
la sombra de la muerte se hará más cotidiana.
LLuvia fresca de abril,
amanecer de mayo,
sueño en la primavera
desde este último aliento que le queda al verano.
He derrochado el tiempo
de una manera impúdica.
Pensaba que la vida pasaba más despacio.
Ricard Desola Mediavilla
23.11.11
Mariano al País dels Barrufets
Xavier Grau.
Periodista.
Si fos aquest el país dels barrufets don Mariano Rajoy seria el gran Barrufet. Per dues raons principals i per una curiositat de la història. Les raons: per com ha mantingut sense remullar la seva cuidada barba blanca i per com ha blavejat el mapa polític peninsular carregant-se d’una tacada un vell axioma –aquí la curiositat- que defineix la majoria absoluta com el resultat per aquell partit que genera major il•lusió, major confiança i major garantia de futur per l’electoral sumant programa, campanya i lideratge. I no és poca cosa. Tot això en una sola nit. I de passada ha aconseguir que Alfredo Pérez Rubalcaba hagi acabat sent el polític més semblant al nou Gargamel i convertir Felipe González en el seu gat Azrael.
seguir llegint a: http://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/11/mariano_al_pais_dels_barrufets_92927.php
Xavier Grau.
Periodista.
Si fos aquest el país dels barrufets don Mariano Rajoy seria el gran Barrufet. Per dues raons principals i per una curiositat de la història. Les raons: per com ha mantingut sense remullar la seva cuidada barba blanca i per com ha blavejat el mapa polític peninsular carregant-se d’una tacada un vell axioma –aquí la curiositat- que defineix la majoria absoluta com el resultat per aquell partit que genera major il•lusió, major confiança i major garantia de futur per l’electoral sumant programa, campanya i lideratge. I no és poca cosa. Tot això en una sola nit. I de passada ha aconseguir que Alfredo Pérez Rubalcaba hagi acabat sent el polític més semblant al nou Gargamel i convertir Felipe González en el seu gat Azrael.
seguir llegint a: http://www.eldebat.cat/cat/notices/2011/11/mariano_al_pais_dels_barrufets_92927.php
22.11.11
imatge/Albert SolerJa som de nou en portes de noves retallades. S'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua ,de moment .....
El diari Ara publica aquestes informacions ....
CONSELL EXECUTIU
Mas anuncia que s'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua
El president de la Generalitat, reforçat per la victòria de CiU el 20-N a Catalunya, demana "un esforç col·lectiu" per millorar les finances públiques.
Mas anuncia que s'apujarà la benzina, el transport públic, les matrícules universitàries i l'aigua
El president de la Generalitat, reforçat per la victòria de CiU el 20-N a Catalunya, demana "un esforç col·lectiu" per millorar les finances públiques.
Només dos dies després de la victòria de CiU en les eleccions espanyoles, el president de la Generalitat ha anunciat noves mesures per millorar les finances de la Generalitat. Mas no ha concretat res però ha advertit que estudiarà apujar la gasolina i ha donar per seguir que s'apujaran els bitllets del transport públic, les matricules universitàries –amb un increment de les beques– i l'aigua.
Artur Mas també ha anunciat que s'instauraran "barreres d'accés als medicaments per evitar-ne l'abús
El president de la Generalitat, que ha comparegut davant la premsa després de la reunió del consell executiu d'aquest dimarts, també ha anunciat una rebaixa de sous dels empleats públics “en el seu conjunt” durant el 2012 per evitar que les retallades toquin les “línies roges” del manteniment de l'estat del benestar.
Mas ha subratllat que els ajustaments en alguns àmbits ja “ha tocat fons” i per tant s'han de buscar altres vies per complir amb l'objectiu de dèficit de l'1,3% que exigeix Europa pel 2012.
Font :
AVUI A SIGLO XXI.COMMARIANO RAJOY EN EL PAIS DE LOS PITUFOS
Xavier Grau
Periodista
Si fuera este el país de los pitufos don Mariano Rajoy sería papá Pitufo. Por dos razones principales y por una curiosidad de la historia.
Seguir leyendo: http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/77488/mariano-en-el-pais-de-los-pitufos
Más información: http://www.diariosigloxxi.com/
Cubelles
Recapte pel Banc d'aliments divendres i dissabte
http://www.radiocubelles.net/
Obert el termini per participar a la Fira de Nadal-
Obert el termini per sol·licitar la beca de llibres i material escolar per a l’educació infantil - Joventut organitza la xerrada – debat “Joventut en moviment”, el 23 de novembre
Trobareu aquestes i mes informacions a http://www.cubelles.cat/
Obertes les inscripcions a la Rua del carnaval 2012
a http://www.radiocubelles.net/
Recapte pel Banc d'aliments divendres i dissabte
http://www.radiocubelles.net/
Obert el termini per participar a la Fira de Nadal-
Obert el termini per sol·licitar la beca de llibres i material escolar per a l’educació infantil - Joventut organitza la xerrada – debat “Joventut en moviment”, el 23 de novembre
Trobareu aquestes i mes informacions a http://www.cubelles.cat/
Obertes les inscripcions a la Rua del carnaval 2012
a http://www.radiocubelles.net/
Diari de Cubelles
Article publicat fa dies i que manté la seva actualitat. Manuel Vincent a el diari El Pais .Un bon article i a la vegada preocupant també.
Article publicat fa dies i que manté la seva actualitat. Manuel Vincent a el diari El Pais .Un bon article i a la vegada preocupant també.
La niebla
MANUEL VICENT 14/02/2010
El carácter español está sometido al sistema binario, que en matemáticas e informática se representa utilizando únicamente el cero y el uno. El carácter español también se desarrolla internamente como las computadoras con sólo dos niveles de voltaje: el uno para el encendido y el cero para el apagado. Este sistema lo aplican los españoles a la economía, a la política y a la moral. Ésta es la patria genuina del sí y el no, del bien y el mal, del sol y la sombra, del amigo y el enemigo, del cielo y el infierno, un espacio mental sin fisuras. La ciencia y la cultura europeas se han construido sobre la duda metódica, pero en este rabo de Europa sin desollar que es la península ibérica, la duda se interpreta como una falta de coraje. Entre Caín y Abel aquí no se interpone nadie con un poco de flema que los desarme. Algunas tertulias políticas parecen hoy un concurso para ver qué analista es más de derechas, incluso más facha, en una proporción directa entre sus flamantes corbatas y su cerebro obsoleto, lleno todavía de un viejo odio consolidado. Los mismos que ayer ensalzaron a un político o a un juez hasta convertirlos en héroes, mañana los destruirán por el simple placer de sacarle el serrín de las tripas, como hacen los niños con los muñecos. Ahora se trata de saber quién da más leña al presidente del gobierno, quién ahonda con más saña en la desgracia social del paro, quién atiza la frase más audaz, más hiriente, que conduzca a la idea de que este país está en plena ruina, pero estos líderes de opinión y analistas económicos, cuando huelan que ha cambiado el aire, pondrán la fase en el encendido y nos darán la misma tabarra con un optimismo exacerbado. Sobre este país cae ahora la densa niebla de la crisis económica. Todos los analistas opinan, gesticulan, gritan cada uno en dirección contraria, pero parece que ninguno sabe nada ni hace nada para salir de ella, aunque en los restaurantes de lujo estos señores con los carrillos morados hablan de la crisis saludándose con una cigala en la mano después de poner el voltaje a cero para el apagado. De momento cae la niebla sobre el gobierno, la oposición, la economía y el poder judicial. Es la que entumece los huesos y con la que se enmascara el fantasma del fascismo que viene.
MANUEL VICENT
La niebla
http://www.elpais.com/opinion/
MANUEL VICENT 14/02/2010
El carácter español está sometido al sistema binario, que en matemáticas e informática se representa utilizando únicamente el cero y el uno. El carácter español también se desarrolla internamente como las computadoras con sólo dos niveles de voltaje: el uno para el encendido y el cero para el apagado. Este sistema lo aplican los españoles a la economía, a la política y a la moral. Ésta es la patria genuina del sí y el no, del bien y el mal, del sol y la sombra, del amigo y el enemigo, del cielo y el infierno, un espacio mental sin fisuras. La ciencia y la cultura europeas se han construido sobre la duda metódica, pero en este rabo de Europa sin desollar que es la península ibérica, la duda se interpreta como una falta de coraje. Entre Caín y Abel aquí no se interpone nadie con un poco de flema que los desarme. Algunas tertulias políticas parecen hoy un concurso para ver qué analista es más de derechas, incluso más facha, en una proporción directa entre sus flamantes corbatas y su cerebro obsoleto, lleno todavía de un viejo odio consolidado. Los mismos que ayer ensalzaron a un político o a un juez hasta convertirlos en héroes, mañana los destruirán por el simple placer de sacarle el serrín de las tripas, como hacen los niños con los muñecos. Ahora se trata de saber quién da más leña al presidente del gobierno, quién ahonda con más saña en la desgracia social del paro, quién atiza la frase más audaz, más hiriente, que conduzca a la idea de que este país está en plena ruina, pero estos líderes de opinión y analistas económicos, cuando huelan que ha cambiado el aire, pondrán la fase en el encendido y nos darán la misma tabarra con un optimismo exacerbado. Sobre este país cae ahora la densa niebla de la crisis económica. Todos los analistas opinan, gesticulan, gritan cada uno en dirección contraria, pero parece que ninguno sabe nada ni hace nada para salir de ella, aunque en los restaurantes de lujo estos señores con los carrillos morados hablan de la crisis saludándose con una cigala en la mano después de poner el voltaje a cero para el apagado. De momento cae la niebla sobre el gobierno, la oposición, la economía y el poder judicial. Es la que entumece los huesos y con la que se enmascara el fantasma del fascismo que viene.
MANUEL VICENT
La niebla
http://www.elpais.com/opinion/
21.11.11
imatge/santjoandespi.wordpresM. Trives/Diari de Cubelles
A dia d´avui ja som el dia desprès ,21 de novembre... i tothom es pregunta ,quines seran les primeres mesures ,les segones i si els punts poc definits i xiuxejants ,a poca veu i que podem esperar ? ..de les previsibles retallades ,algunes anunciades a boqueta petita ,de mica en mica aquets últims dies a mitges tintes o a tinta sencera .
La caputxeta vermella ,entreveu la poteta del llop sota la porta i que li xiuxeja paraules envoltades d’un futur complicat i si les estisores retallaran, o en sec, cap a la brossa o esmicolades segons convingui .Molts objectius i revindicacions aconseguides en drets socials,sanitat publica ,educació publica, igualtat,dret a avortar dignament,matrimoni entre persones del mateix sexe ,dependència ,atenció cap a les persones i que al llarg de molts anys havíem aconseguit els ciutadans i ciutadanes , no poden anar-se’n en orris.en un plis plas o sota corda.
La caputxeta vermella ,entreveu la poteta del llop sota la porta i que li xiuxeja paraules envoltades d’un futur complicat i si les estisores retallaran, o en sec, cap a la brossa o esmicolades segons convingui .Molts objectius i revindicacions aconseguides en drets socials,sanitat publica ,educació publica, igualtat,dret a avortar dignament,matrimoni entre persones del mateix sexe ,dependència ,atenció cap a les persones i que al llarg de molts anys havíem aconseguit els ciutadans i ciutadanes , no poden anar-se’n en orris.en un plis plas o sota corda.
20.11.11
CiU derrota per primer cop el PSC en unes espanyoles a Catalunya
Amb el 94,5% escrutat, les urnes han confirmat l'excepció catalana. CiU guanya a Catalunya amb 16 escons, dos més que el PSC, que en perdrà 11. El PP no aconsegueix fer forat i es queda amb 11, mentre que ICV en guanya dos, en treu tres i ERC manté pels pèls el tercer diputat, que s'ha disputat fins a darrera hora amb el PSC
M.COLOMER
Barcelona Actualitzada el 20/11/2011 22:50
Les urnes confirmen hores d'ara, amb el 94,5% escrutat, que CiU dóna la campanada i avança per primera vegada en unes eleccions espanyoles al PSC a Catalunya. Així, amb l'escrutini pràcticament complet, CiU treu 16 diputats, davant els 14 del PSC de Carme Chacón, que perd 11 diputats. Amb aquest percentatge escrutat, es demostra que l'onada blava d'Espanya no ha tingut repercussió a Catalunya, on els populars s'han quedat amb 11 diputats. Amb l'escrutini pràcticament fet, ERC manté el diputat de Girona, en detriment del PSC, i conserva els tres escons del 2008. ICV-EUiA en guanya dos, avança ERC i obté tres diputats.
Amb aquests resultats -no previstos per cap dels sondejos que s'havien fet-, Carme Chacón surt debilitada per intentar l'assalt del lideratge del PSOE al també fortament debilitat Alfredo Pérez Rubalcaba. Només una victòria socialista a Catalunya l'hagués catapultat en aquesta cursa, però els resultats obtinguts la posen en entredit. En canvi, Josep Antoni Duran i LLeida (CiU) podrà exhibir una clara victòria que la federació no havia aconseguit mai abans a Catalunya. L'onada popular ha mobilitzat l'electorat en benefici de CiU, que reforçada com surt, té la responsabilitat de plantar una batalla a Madrid pel pacte fiscal que amb una majoria absoluta aclaparadora del PP res fa pensar que sigui fàcil d'assolir. El cert, però, és que CiU podrà exhibir que mentre la onada popular era imparable a Espanya, el PP no ha aconseguit fer el forat que esperava a Catalunya, i segueix en tercer lloc.
La victòria dels petits
La d'aquest 20-N és una nit de bones notícies especialment per als partits d'obediència catalana. Així, a més de CiU, també poden exhibir uns resultats acceptables ERC i ICV. Els republicans han aconseguit aturar el cicle de caiguda lliure dos mesos després de la profunda renovació que lideren Oriol Junqueras i Marta Rovira amb Alfred Bosch al capdavant del front de Madrid. Un resultat, a més, que la direcció republicana exhibirà com a aval al nou rumb que ha donat al partit. Pel que fa a ICV-EUiA, els resultats els són immillorables a Catalunya, però també per als socis d'IU a Espanya. Al país, han sumat dos diputats al que ja tenien, i amb IU en sumen 11 a tot l'Estat. Les urnes, a Catalunya, s'han erigit en dic de contenció del tsunami popular. És l'excepció catalana, un cop més.
Font : http://www.ara.cat/especials/eleccions20n/CiU-imposa-Catalunya-PSC-segon_0_594540718.html
Hoy elecciones, mañana medidas
Opinión 20/11/2011
DESPUÉS de una campaña muy larga, a veces incluso insufrible, hoy se celebrarán las undécimas elecciones desde la restauración de la democracia. Quizás habría que remontarse a los comicios de 1982, cuando Felipe González consiguió el primero de sus triunfos en las urnas, para encontrar unas elecciones como las actuales, en las que nadie discute la victoria de una de las formaciones políticas, en este caso el PP, y tan sólo se habla de la distancia. Pero siendo grave la situación de aquellos años –intenso terrorismo, crisis económica importante y a los pocos meses de un golpe de Estado–, en esta ocasión las urnas han de escoger a un gobierno y a un Parlamento para gestionar una situación absolutamente excepcional. España vuelve a estar al borde de la recesión, las expectativas económicas son muy negras, y Europa ha trazado un dictamen irreversible: hacen falta más reformas, y España lleva un atraso importante en los deberes que tiene que realizar. Es por ello que estos días se habla tanto de las elecciones de hoy como del día después. ¿Cuáles serán las medidas que adoptará el futuro presidente del gobierno? ¿Con quién va a contar? En el horizonte, una mayoría amplia, más allá del PP, capaz si es necesario de precipitar un relevo informal en ministerios clave. Aunque los mercados marcarán el ritmo de los anuncios, no debería descartarse que se conozcan de una manera inmediata los primeros nombres del nuevo ejecutivo y algunas de sus decisiones en materia económica. Por si acaso, Rajoy ha convocado al comité ejecutivo del PP para mañana a las 17 horas. Veremos qué nos dicen hoy las urnas, y mucha atención a lo que suceda en Catalunya.
Font: http://www.lavanguardia.com/opinion/20111120/54239114382/jose-antich-hoy-elecciones-manana-medidas.html
Opinión 20/11/2011
DESPUÉS de una campaña muy larga, a veces incluso insufrible, hoy se celebrarán las undécimas elecciones desde la restauración de la democracia. Quizás habría que remontarse a los comicios de 1982, cuando Felipe González consiguió el primero de sus triunfos en las urnas, para encontrar unas elecciones como las actuales, en las que nadie discute la victoria de una de las formaciones políticas, en este caso el PP, y tan sólo se habla de la distancia. Pero siendo grave la situación de aquellos años –intenso terrorismo, crisis económica importante y a los pocos meses de un golpe de Estado–, en esta ocasión las urnas han de escoger a un gobierno y a un Parlamento para gestionar una situación absolutamente excepcional. España vuelve a estar al borde de la recesión, las expectativas económicas son muy negras, y Europa ha trazado un dictamen irreversible: hacen falta más reformas, y España lleva un atraso importante en los deberes que tiene que realizar. Es por ello que estos días se habla tanto de las elecciones de hoy como del día después. ¿Cuáles serán las medidas que adoptará el futuro presidente del gobierno? ¿Con quién va a contar? En el horizonte, una mayoría amplia, más allá del PP, capaz si es necesario de precipitar un relevo informal en ministerios clave. Aunque los mercados marcarán el ritmo de los anuncios, no debería descartarse que se conozcan de una manera inmediata los primeros nombres del nuevo ejecutivo y algunas de sus decisiones en materia económica. Por si acaso, Rajoy ha convocado al comité ejecutivo del PP para mañana a las 17 horas. Veremos qué nos dicen hoy las urnas, y mucha atención a lo que suceda en Catalunya.
19.11.11
Han calgut només quatre mesos per comprovar que, tal i com va anunciar l’Agrupació Local del PSC de Cubelles, el PP s’hagi fet amb el control polític, econòmic i mediàtic de l’Ajuntament de Cubelles traint el mandat de l’electorat cubellenc de fer un gir a l’esquerra. La traïció flagrant d’ICV-EUA a Cubelles a canvi de la cadira de l’alcaldia a qualsevol preu (168.000 euros l’any per garantir l’alcaldia) va confirmar-se amb l’actitud prepotent i antidemocràtica manifestada pel Govern en el darrer Ple.
En una mostra més d’aquest gir a la dreta d’ICV-EUA, la presidència del Ple va negar el debat i la votació de tres mocions molt importants en aquest moment que moltes persones estan patint la crisi i ho estan passat molt malament. Als suposats representants de l’esquerra de debò a Cubelles, ICV-EUA, no els va importar votar contra el suport a tres causes molt importants a proposta dels grups municipals d’EC-FIC i PSC:
n La defensa dels drets dels infants coincidint amb la commemoració que se celebra el proper dia 20 de novembre.
n La declaració de Cubelles com a municipi actiu en prevenció dels desnonaments i la defensa del dret a l’habitatge
n La defensa de les llars d’infants de Cubelles davant les retallades del Govern de la Generalitat.
En una mostra més de la regressió democràtica que viu Cubelles per la submissió d’ICV-EUA a la dreta espanyolista del PP, aquests tres punts van ser retirats del Ple per la decisió unilateral i capritxosa d’aquesta formació. Per què? Des del PSC no ho sabem però volem denunciar aquest desinterès i aquesta pressa per evitar el debat i la discussió serena i constructiva als plens de Cubelles.
És ara que entenem, per exemple el vot en contra d’ICV-EUA al Reglament de Participació Ciutadana en el seu dia. No hi creuen, volen manar de manera autoritària i dictatorial fins al punt que van rebre el rebuig palès dels ciutadans i ciutadanes presents al darrer Ple tal i com va quedar reflectit a través de Ràdio Cubelles.
Des del PSC creiem que era urgent i molt important mostrar el suport de l’Ajuntament a les persones que corren el risc de perdre les seves vivendes per la voracitat de bancs i caixes. Volem que Cubelles sigui un municipi actiu i compromès contra els desnonaments injustos i volem donar el suport a la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques. Per això proposaven, entre d’altres mesures, formar part de la Xarxa d’Habitatges de Lloguer Social i establir un protocol d’ajut i suport a les famílies amenaçades de perdre els seus habitatges.
I ara pensem que potser perquè quatre influents famílies persegueixen un Pla General Urbanístic a mida i per això s’han “distribuït” estratègicament entre diferents formacions polítiques, que ICV-EUA es plega a aquest joc i renúncia a defensar la ciutadania davant l’especulació.
Igualment, des del PSC pensem que és injusta la mesura del Govern de Cubelles d’apujar i encarir fins a límits difícilment suportables les quotes de les llars d’infants sense plantar cara a les retallades de la Generalitat. Vàrem proposar al Ple que la Generalitat mantingui les subvencions a les llars d’infants de Cubelles i ICV-EUA va impedir, fins i tot, que s’expliqués el contingut de la moció potser per evitar que li quedessin les vergonyes a l’aire. Volem que l’Ajuntament es planti, sigui valent i lluiti per aconseguir de la Generalitat els diners que l’ensenyament públic a Cubelles necessita ui no s’apugi el rebut de la llar d’infants a les famílies de Cubelles.
ICV-EUA s’ha mostrat una formació refractària als problemes reals de la gent de Cubelles en matèria de defensa de la infància, de l’habitatge i de l’ensenyament públic. Fora bo que els seus responsables expliquessin a la ciutadania de Cubelles perquè d’aquesta entrega a la política més retrògrada, injusta i conservadora del Partit Popular.
Després d’alguns anys d’avenços en matèria de participació i maduresa política, de defensa de la pluralitat i foment del diàleg i el consens gràcies a l’esforç conjunt de la majoria de forces polítiques de Cubelles ara ens trobem de nou amb la involució democràtica propiciada per la cessió de l’hegemonia política al PP i sense que la ciutadania de Cubelles hagi rebut cap explicació: no han fet l’auditoria externa, no han fet el Pla de Mandat, no ha aprovat el Pla de Viabilitat Econòmica. Només diuen una cosa: farem, farem, farem...
Des del PSC de Cubelles seguirem denunciant aquesta regressió democràtica que avergonyeix, fins i tot, els votants sincers d’ICV-EUA i ens tornen a aïllar de la cohesió comarcal a l’hora de defensar els interessos del nostre municipi.
Alertem de nou de la fosca maniobra d’ICV-EUA de demanar el vot per a polítiques i projectes d’esquerra i lliurar-los a la dreta que representa un Partit Popular que vota en contra de la llengua catalana, recorre l’Estatut, nega els drets a les parelles homosexuals i vol eliminar els ajuts a les persones grans i dependents.
Des del PSC de Cubelles seguirem treballant i insistint en la defensa dels drets dels més febles i denunciant les polítiques que fan trampa amb els desitjos, les il.lusions i els vots de la ciutadania com ha quedat palès a Cubelles on feia ja uns quants anys –curiosament quan el PP i els interessos urbanístics també condicionaren l’Ajuntament- que no es patien tan significats desprecis a la pluralitat i la democràcia.
PSC
Agrupació Local de Cubelles
17 de novembre de 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)