Foto/Arxiu Diari de Cubelles


M.Trives/Diari de Cubelles

Dimarts dia 9 de setembre ,el Celler Pic&Jazz va oferir una actuació fora de la seva trajectòria coneguda i relacionada amb el més pur estil swing i notes de jazz . Aquesta vegada ,Jordi va apostar per un duet que interpretava a veu i guitarra ,al més pur estil clàssic, romanzas castellanes de Juan Vazquez i d’un autor anònim, cançons populars catalanes,seguidillas de Ferran Sor,cançons populars espanyoles de Manuel de Falla i també cançons populars de Federico Garcia Lorca i a més ,cançons de la cuina de Bernat Rövenstruck molt descriptives de com elaborar una recepta de cuina.

Va ser una gran actuació en que tots els presents va seduir-nos , la veu de ALICIA PRIETO NIETO , acompanyada per YOLANDA MARTIN EROSTARBE a la guitarra .

L’aposta per introduir d’altres tendències musicals va ser molt ben rebuda per tothom.

A Cubelles, en certa manera un mon un pel reduït, i que a l’hora de innovar ,motivar i arriscar-se ,sembla que no sempre es beneit ,aquestes propostes quinzenals que ofereix Pic & Jazz no queden desapercebudes per la gent aficionada a la bona música.

La hissada de la Senyera i l’ofrena floral centraran els actes oficials de l’Onze de Setembre
Font: Ràdio Cubelles

Per primera vegada una cobla interpretarà l’himne nacional en substitució de la versió en CD
La celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de Setembre, arriba amb algunes novetats. L’ofrena floral, la hissada de la Senyera fins dalt del Campanar i el cant de Els Segadors tornaran a centrar l’acte institucional, que tindrà lloc a la plaça de l’Església a les 12 del migdia, al peu del Campanar i del monument de l’Onze de Setembre.
Un any més, la celebració comptarà amb la col·laboració del Cor l’Espiga, que interpretarà El cant del poble, Maria de les trenes i El cant de la senyera, i de la Cobla Ressò, que enguany interpretarà Els Segadors, substituint la versió en CD que acostumava a sonar en les darreres edicions.

Una altra novetat és la celebració del concert Cançons de la cançó, d’un temps d’un país, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i que interpretarà temes de Lluís Llach, Pi de la Serra i altres autors de la Nova Cançó. El concert tindrà lloc a 2/4 de 8 de la tarda a la plaça de la Vila.

http://www.radiocubelles.net/

M.Trives/Diari de Cubelles

Darrera les informacions de periodistes destacats a les zones en guerra, apareixen fotos publicades i realitzades per excel·lents fotògrafs que sovint son acompanyades per vivències terribles en que es mouen per aconseguir una foto determinada. A vegades, alguns d’ells perdent la vida i llavors els mitjans informatius donen compte de la seva mort i surten a la llum els seus noms ,sovint reconeguts només a un entorn determinat en que es mouen. Aquesta vegada la noticia arriba sobtadament i no fent un reportatge de guerra i amb perills eminents si no la malaltia al seu cos es qui aconsegueix doblegar a aquesta dona reconeguda mundialment ,llegiu aquesta informació ....

Françoise Demulder fotografió el horror de las guerras

Tenía 61 años. Había recorrido medio mundo -Irak, Vietnam, Líbano, Irán, Camboya, etcétera-, especialmente las zonas en guerra. Françoise Demulder, que era conocida con el nombre de guerra de Fifí, llegó a Vietnam con 19 años recién cumplidos y la cámara colgada del cuello. En poco tiempo logró que sus imágenes fueran publicadas por las mejores publicaciones francesas pero también por los semanarios ilustrados estadounidenses. Ahí, en Indochina, comenzó una carrera de periodista gráfico que, en 1977, obtuvo el máximo galardón al que se puede aspirar en la especialidad: el World Press Photo. Se lo dieron por una imagen captada en Beirut en la que vemos a una mujer, la cabeza cubierta con un velo, que llora al tiempo que parece implorarle al cielo. Frente a ella, un hombre armado. Y a su alrededor una ciudad humeante, en llamas.

Françoise Demulder ha muerto ahora en Levallois-Perret, un barrio periférico de París, en el hospital. Lo ha revelado su compañera Geneviève Lamoroux. Françoise, que nunca había querido dejar de ir de un lado para otro captando los horrores de la guerra pero también el cómo la dignidad humana luchaba para sobreponerse al imperio de la violencia, había quedado prácticamente paralizada desde 2003 a causa de un cáncer en la médula espinal. Muy estimada por sus compañeros de todo el mundo, ayer era recordada en Perpiñán, en el festival de foto-periodismo, como alguien "muy valiente, que siempre estaba en primera línea".

més informació clikant a

http://www.taringa.net/posts/imagenes/1519690/Fran%C3%A7oise-Demulder,-primera-ganadora-del-World-Press-Photo.html