La nova llei de sòl
María Antonia Trujillo / Ministra de la Vivenda
Avui entra en vigor la llei del sòl, que, a partir de demà, desenvoluparan i aplicaran tant els ajuntaments com els nous governs autonòmics sortits fa un mes de les urnes. Una llei que proposa més sostenibilitat, menys especulació i més transparència en la gestió urbanística i del sòl, tant pública com privada. D'aquests tres propòsits, el de combatre l'especulació és, sens dubte, el que més debat ha generat. Està bé que es torni a parlar de quantes plusvàlues genera el negoci immobiliari, de qui i quan se n'apropia o de com i en quina mesura ha de participar la societat en aquests plusvàlues, com mana la Constitució. Però aquest és un debat recurrent. M'interessa destacar els altres dos grans temes que obre la llei de sòl, els de la sostenibilitat i la transparència, perquè són novetats absolutes en la legislació estatal del sòl.
LA SOSTENIBILITAT S'HA CONVERTIT EN EL PRIMER repte del nostre desenvolupament econò
mic i, en conseqüència, també s'ha de convertir en el principi rector de qualsevol política sobre el sòl i territori. Hem de promoure un medi urbà en què l'ocupació del sòl sigui eficient. És a dir, on no dilapidem el territori i on qualsevol desenvolupament urbà tingui garantides les necessàries infraestructures, dotacions i serveis públics, ben localitzats i suficients per atendre els ciutadans. Però també hem de garantir una protecció adequada del medi rural i preservar els valors del sòl innecessari o inadequat per atendre les necessitats de transformació urbanística. I hem, en definitiva, de procurar l'eficàcia de les mesures de conservació i millora de la natura, la flora i la fauna i de la protecció del nostre patrimoni cultural i paisatgístic. La nova llei del sòl configura per primera vegada el concepte indeterminat de desenvolupament territorial i urbà sostenible com un principi jurídic autèntic amb conseqüències pràctiques. Així incorporem a la legislació estatal del sòl temes que
fins ara havien estat absents en aquesta legislació malgrat ser tan importants per al medi ambient com ara l'eficiència energètica, l'ús dels recursos escassos com l'aigua o la prevenció de l'erosió, l'incendi i la contaminació dels sòls; també temes importants per a la ciutadania, com el foment de la cohesió i de la mixtura social, i per a l'economia, com la utilització racional i eficient del sòl o l'augment de la mobilitat física i laboral.
TOTS AQUESTS PRINCIPIS, QUE JA TENEN FORÇA DE LLEI a Espanya, es proposen des de fa temps des de la Unió Europea i s'han incorporat recentment a la Carta de Leipzig sobre la ciutat europea sostenible. Els ministres responsables de desenvolupament urbà dels 27 Estats membres de la UE vam consensuar el passat 24 de maig aquesta carta, en què Espanya va tenir una participació molt activa, i que advoca per unes polítiques urbanes de
caràcter integral que tinguin molt present la millora del medi ambient físic. La Carta de Leipzig també fa especial referència a la
importància de dur a terme unes polítiques adequades de vivenda social. En aquest sentit, en la llei hi hem introduït mesures destinades a afavorir el desenvolupament de la vivenda protegida. Per això garantim una reserva mínima per a la vivenda protegida d'un 30% en el nou sòl residencial i assegurem que aquest ús d'interès social del sòl es compleixi efectivament. Com? A través de la seva anotació registral i, quan es tracti de patrimonis públics de sòl, prohibint als ajuntaments subhastar-los o licitar-los a l'alça per sobre del valor del sòl per a vivenda protegida. S'ha de combatre l'especulació començant per les pròpies administracions.
EN SEGON LLOC, MÉS TRANSPARÈNCIA. Com ja he exposat en moltes ocasions, una de les més significatives innovacions de la llei consisteix que, per primera vegada, regula els drets i deures de tots els ciutadans i no només els dels propietaris de sòl. Amb això establim un veritable estatut bàsic de ciutadania en relació amb el sòl i el medi urbà i rural. L'objectiu és clar: una gestió més transparent, en què la participació dels ciutadans sigui efectiva i no només formal, i amb controls de legalitat i d'oportunitat clars sobre la discrecionalitat de l'administració, és el millor antídot contra l'especulació i la corrupció. La llei de sòl no s'atura a reconèixer o declarar drets, sinó que els garanteix a través de regles bàsiques de gestió participativa i transparent. També els convenis urbanístics s'hauran de sotmetre a informació pública abans de ser aprovats. A més, l'aprovació dels convenis de plantejament, com la de les permutes de terrenys, només podrà fer-la el ple.
UNA ALTRA DE LES MESURES ANTICORRUPCIÓ més importants és la que obliga no només els regidors sinó també tots els directius municipals a publicar la composició dels seus béns i l'objecte de les seves activitats privades. Però, a més, la llei estableix que aquells que tinguin responsabilitats executives, tindran prohibida l'activitat privada en aquesta matèria i en el terme municipal en què hagin exercit el seu càrrec durant els dos anys posteriors al seu cessament, de manera similar al que s'exigeix dins de l'administració estatal. Amb aquests mateixos objectius s'estipula que els expedients de les requalificacions que comportin plusvàlues hauran d'identificar qui ha estat el propietari durant els últims 5 anys, de manera que tots puguem saber a qui beneficia les decisions dels nostres representants.
REIVINDICAR L'URBANISME COM UNA FUNCIÓ PÚBLICA irrenunciable, sotmesa a controls i no susceptible de mercadeig no és un acte d'intervencionisme, sinó un exercici de responsabilitat. Per això, una nova llei del sòl era necessària en el nostre país.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Diumenge, 1 de juliol del 2007
