14.2.09

A. Soler/


ASSOCIACIÓ DONES LA FITA ORGANITZA
I PRESENTA EL 8 DE MARÇ 2009 A CUBELLES

Setmana de la Dona a Cubelles

VII Mostra de Puntaires i d’Artesania , dissabte 28 de febrer a les 19h
lloc: Hotel d’entitats -Sala Gran
carrer Joan Roig i Piera, 3-5

Sopar de sòcies i amigues,divendres 6 de març
lloc: Restaurant La Font
Preu sopar 30 euros (Reserves ,mateix restaurant fins dia 4 de març)

Atorgament VI agulla de plata de La Fita a una Dona
dissabte 7 de març a les 18 h
lloc : Hotel d’entitats -Sala Gran

Lectura Manifest Unitari 8 de març
diumenge 8 de març a les 12 h a La Fita de terme ( just a la rotonda ,camí vell de Vilanova)

Us esperem !!!

Font : http://doneslafita.blogspot.com/



Associació Dones de Cubelles La Fita

13.2.09





INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ COL·LECTIVA DE DONES ARTISTES DEL GARRAF I DEL PENEDÈS

Revers el contrari o lloc oposat, allò que roman apagat, que no es veu.

Dimarts 17 de febrer a les 19:00h Sala Rosa Vallespí (2a Planta)


Set dones provinents de diferents disciplines artístiques mostraran al Centre l'obra que han elaborat entorn el tema “Revers”: Vida, entesa com l'espai entre els dos fets més importants de la nostra existència, el naixement i la mort. Revers, el contrari o lloc oposat, allò que roman apagat, que no es veu.

Organitza: Dones artistes del Garraf el Penedès i Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison

Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
Sant Pere més baix, 7 2a planta 08003 Barcelona
Tel. 93 268 42 18 ▪ Fax 93 315 14 32


12.2.09

L´associació de Dones La Fita va organitzar una conferencia a càrrec de Mª José Rojas Bujalance ,advocada especialitzada en Dret Civil i que va fer una excelent exposició de la personalitat de Clara Campoamor i el seu temps. A totes les persones presents ens va commoure el recull bibliogràfic aportat .

Podeu trobar informació de la personalitat de
Clara Campoamor clikant.....
I més a ....
Discurso de Clara Campoamor en las Cortes el 1 de octubre de 1931
CUBELLES

Assemblea dels 'Amics del Castell'


El Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell' organitza diumenge 15 de febrer la seva assemblea anual de socis, a les 12.00 h. en primera convocatòria a la sala del Cinema Mediterrani.
Enguany, any d'eleccions, s'escollirà, la nova junta directiva que ha de regir l'associació durant els propers quatre anys.Així mateix, s'aprovaran les quotes per al 2009 i s'avançaran les principals activitats prevista per al present any.
Com és habitual, en finalitzar l'acte es procedirà al repartiment de l'anuari 2008 entre els socis.
( fotos/arxiu Diari de Cubelles 2008)



Diari de Cubelles

Toc toc toc de morters a Cubelles de nou.

Diumenge arriba la 8a Xatonada Popular de Cubelles.Aquest diumenge, 15 de febrer se celebra la 8a Xatonada Popular de Cubelles que es manté als carrers del nucli antic de la vila, després de la bona acollida que va tenir aquesta ubicació en la darrera edició. Una vegada més el gran atractiu de la festa gastronòmica seran els concursos, tant el d’adults, les inscripcions del qual ja estan tancades, com l’infantil, que s’organitza conjuntament amb l’Associació d’Hostaleria i Comerç.
més informació a

11.2.09



L’OPIC ja disposa de la bústia del Síndic de Greuges

Notícies - Participació Ciutadana
11/02/2009
Després de la signatura del conveni entre el Síndic de Greuges i l’Ajuntament de Cubelles el passat mes de desembre, avui s’ha instal·lat la bústia que permetrà als veïns i veïnes dipositar les queixes que volen adreçar directament al Síndic quan considerin que l’administració ha vulnerat els seus drets. La bústia del Síndic és un dels diversos procediments que el ciutadà i les entitats poden utilitzar per presentar una queixa al Síndic.
més informació a http://www.cubelles.cat/


L’Oficina de Turisme de Cubelles inaugura els itineraris pel municipi

Notícies - Turisme
11/02/2009
L’Oficina de Turisme de Cubelles va iniciar el cicle d’itineraris pel municipi que ha editat per conèixer el municipi que es poden realitzar tant a peu com en bicicleta cada segon diumenge de mes. Els recorreguts es fan acompanyats d’un guia i són totalment gratuïts.

El diumenge 8 de febrer es va fer el primer dels itineraris a peu pel municipi. Es tractava de l’itinerari núm. 1 en el que el recorregut era tot urbà. Hi van assistir 22 persones al llarg de les dues hores i escaig que va durar el recorregut, que ve incloure una aturada en un restaurant de Cubelles per esmorzar. La sensació de la primera sessió va ser molt positiva, tant per la participació com l’opinió dels assistents, ja que molts d’ells van confirmar que repetirien en properes sortides. L’objectiu d’aquests itineraris es conèixer Cubelles tant pels visitants com pels propis cubellencs, per tal que es coneguin altres vessants del municipi. Es dinamitza cada itinerari realitzant preguntes als assistents sobre el recorregut i al finalitzar els quatre itineraris, el mes de maig, es farà un sorteig d’un obsequi.
A continuació s’adjunta el programa dels itineraris que queden pendents per realitzar fins el mes de maig, malgrat que la intenció de la regidoria de Turisme és que es segueixin realitzant durant tot l’any.

Itinerari 2: Plaça del castell, costa Cunit, costa d’en Serra, el Foix i plaça del castell.
Diumenge 8 de març
Hora i lloc d’ inici: 9 h. a l’oficina de turisme de Cubelles
Durada del recorregut a peu: 3 hores

Itinerari 3: Plaça del castell, corral d’en Cona, Rocacrespa i can Foix.
Diumenge 12 d’ abril
Hora i lloc d’ inici: 10 h. a l’oficina de turisme de Cubelles
Durada del recorregut a peu: 2 hores

Itinerari 4: Plaça del castell, camí Ral, serra de Sant Antoni, turó de l’Avenc i Puigdetiula.
Diumenge 10 de maig
Hora i lloc d’ inici: 9h. a l’oficina de turisme de Cubelles
Durada del recorregut a peu: 4 hores

Més informació a:
OFICINA DE TURISME DE CUBELLES
Plaça del castell, 1 - Cubelles 08880
Telèfon 93.895.25.00 –

10.2.09


(fotos/arxiu ACAF)

Ahir va tenir lloc a la sala petita del Hotel d’entitats la xerrada col·loqui organitzada per l´ ASSOCIACIÓ CATALANA D'AFECTATS DE FIBROMIÀLGIA (ACAF). SEU TERRITORIAL DE CUBELLES.
Molta assistència per part de associades i també de persones que es van apropar a escoltar a Marta López Tapiolas ,professional en Teràpies Naturals que va fer una exposició excel·lent de trobar vies alternatives per millorar la qualitat de vida de les persones afectades.





M. Trives/Diari de Cubelles

Imatges de sabons de color verdós apilats en prestatges de botiguetes de barri . Tots recordem les mares ,avies,tietes utilitzar aquests sabons al petit safareig de les cases o a safareigs púbics. Aquella aroma tan especial es ficava al nas . Avui mateix he trobat una informació a Vilanova Digital que pot ser d´interés ja ofereix la possibilitat de donar-hi una opció a reciclar olis.




VNG
Un taller ens ensenya a fer sabó amb l'oli vell

L’activitat s’emmarca en la campanya ‘Cada cosa al seu lloc’

En el marc de la campanya Cada cosa al seu lloc, que fomenta la recollida selectiva de residus a la zona del Nucli Antic, el proper dissabte 14 de febrer es farà el taller Fem sabó amb l’oli que ens sobra!. L’activitat se celebrarà a l’Orfeó Vilanoví (carrer de l’Església, 14), de les 11 fins a les 13 h.
Un litre d’oli abocat per l’aigüera pot contaminar fins a 100.000 litres d’aigua potable. A través d’aquest taller aprofundirem en els impactes que provoca aquest residu i aprendrem com podem reciclar-lo per fer-ne sabó.
Per participar en aquest taller cal fer una inscripció prèvia al telèfon 93 814 00 00 (ext. 2047) o al correu electrònic nucliantic@vilanova.cat.
A més a més, cal portar aproximadament un litre d’oli usat i prèviament filtrat.
Inclosa en el Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic, la campanya Cada cosa al seu lloc té com a objectius sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de reduir, reutilitzar i reciclar els residus domèstics; recordar als veïns i veïnes del Nucli Antic el model de recollida selectiva existent a VNG així com els serveis de la Deixalleria, Deixalleria Mòbil i Recollida d’andròmines, i millorar les condicions de l’espai públic i l’entorn, com a condició per millorar la qualitat
Font:

9.2.09

Diari de Cubelles
Fa pocs dies Albert Solè va guanyar el Goya amb el seu curt Bucarest, la memòria perduda. Abans va ser trames per TV3 i possiblement a un bon gruix d’espectadors que van seguir la emissió aquell dia ja li van donar un primer aplaudiment en mig d’una emoció continguda. Un article publicat a El País ,molt emotiu i signat per Solè ,parla de moments que tota una generació recorda i que formen part de la memòria històrica d´un pais.
TRIBUNA: ALBERT SOLÉ
Respetad a mi hermana
ALBERT SOLÉ 06/12/2008

Quizá porque viví en propia piel su difícil alumbramiento, quizá porque la he visto crecer y madurar con serenidad y orgullo, es por lo que siento un cariño muy especial por mi hermana la Constitución, con la que comparto padre desde hace 30 años. El día que aprobaron la Consti yo era apenas un adolescente. Respiré aliviado porque pensé poder recuperar un poquito del padre que la democracia me había arrebatado. Me sentí muy orgulloso de mi flamante e ilustre hermana, aunque enseguida entendí que la iba a tener que compartir con casi 40 millones de individuos más. Sin embargo, la he seguido viviendo como algo muy propio, un hecho histórico omnipresente en la pequeña historia de mi familia.

Constitución es cooperación, debate, negociación, libertades, laicidad

Por todo ello, me duelen especialmente los menosprecios constantes, desde todo el arco político, hacia el símbolo -uno de los muy escasos aún vigentes- de ese gran ejercicio de tolerancia, diálogo y pacto que fue la Transición. Recientemente he recuperado las notas manuscritas de mi padre de los trabajos de la ponencia constitucional, un pequeño tesoro para los estudiosos y un canto al sentido profundo de la democracia. Como gusta de explicar otro de los padres de la criatura, Miquel Roca Junyent, lo importante de esta Constitución no es tanto el texto -que lo es- como la música, la atmósfera de entendimiento y superación de las diferencias que desprende el conjunto: un gran mensaje a la sociedad y un gran guiño a la Historia, sin duda. En las notas de mi padre se aprecia la agilidad del debate sobre las grandes cuestiones y queda patente que todos tuvieron que ceder y renunciar a algunos de sus principios sagrados. Sin cesión no hay pacto y sin pacto no hay Constitución. Así de sencillo.
El símbolo se ha convertido ahora en bien de consumo que unos y otros utilizan en función de las estrategias políticas cortoplacistas, del regate en corto en que se ha convertido el juego político hoy en día. El desplante de la mayoría de los portavoces parlamentarios al acto institucional de conmemoración del 30 aniversario es un episodio más, respuesta a su vez al ejercicio de apropiación constitucional que hizo la derecha durante los últimos años, sabedores de que la memoria es corta.
Estoy seguro de que si hiciéramos una encuesta en la calle, más de uno respondería que la Constitución la hizo el PP, si no el propio Aznar. Tal fue el esmero que pusieron en la tarea, convencidos quizá de que así lavaban el pecado original del escasísimo apoyo que su partido matriz, Alianza Popular, había brindado al texto en el año 78. Sabido es que ese gran pacto no hubiese sido posible hoy día con el viraje al extremo que hizo el PP en las dos últimas legislaturas y como botón de muestra, el patético espectáculo ofrecido con la renovación del Tribunal Constitucional.
Lo más insólito para mí fue comprobar cómo mi hermana se convertía en pretexto de legitimación de políticas y mensajes que poco o nada tenía que ver con el espíritu de tolerancia con que la generación de mi padre había transitado por su tiempo político. Constitución no es xenofobia, no es afirmación de la propia identidad en detrimento de las otras, no es estirar del hilo de la convivencia hasta el límite de la irresponsabilidad, no es manejar la cosa pública como si fuese privada. Para mí, Constitución es todo lo contrario: cooperación, debate, negociación, libertades civiles, laicidad. La derecha se adueñó del símbolo y lo convirtió en arma arrojadiza y la izquierda no ha sabido ni ha querido reaccionar, y eso me duele aún más.
La nueva izquierda no sabe qué hacer con el pasado, atenazada entre la mitificación de lo que pudo haber sido y lo que fue. La de nuestra democracia es la historia de un gran éxito, de un delicado ejercicio de funambulismo sin red que resultó exitoso como podía haber fracasado con un simple paso en falso. Conviene no olvidarlo. En casa nunca hemos sido especialmente amantes de las liturgias, pero sí respetuosos con los símbolos. En Cataluña, el Gobierno de la Generalitat tardó 29 años en reconocer el papel de los dos ponentes de la Constitución catalanes. Cuando a mi padre le dieron la Creu de Sant Jordi, el año pasado, ya era tarde: la enfermedad ya le había nublado el conocimiento.
En su día, el Gobierno del PP montó grandes fastos y celebraciones para conmemorar los 25 años de la Carta Magna. Reunieron a los padres y les agasajaron, organizaron actos por todo el país, conscientes de la importancia de aquel momento y del rédito simbólico que obtendrían. En este 30 aniversario, el Gobierno del PSOE ha elegido una celebración de bajo, de muy bajo perfil. La izquierda ha perdido una magnífica ocasión para recuperar la iniciativa y reivindicar su papel fundamental en nuestra construcción democrática.
Los países, como los individuos, tienen que saber distinguir y honrar los giros decisivos de su historia. En España, a falta de grandes gestas militares podemos conmemorar gestas de paz y de reconciliación, y la Constitución, mi hermana, es de las más importantes, sin duda. No la maltratéis, por favor.
Albert Solé, hijo de Jordi Solé Tura, es cineasta y escritor, autor de Bucarest, la memoria perdida.
TV3 emet el documental sobre Jordi Solé Tura