23.6.11




SANT JOAN


Sant Joan és la nit més curta de l'any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d´Estiu.

Entre nosaltres aquesta nit del foc ha estat proposada (i declarada) Festa Nacional dels Països Catalans; declaració prematura i un punt retòric -que no ha estat assumida per ningú altre que els qui la van somiar-, però que no està desprovista de raons.
Sant Joan és, sens cap mena de dubte la festivitat unanimement més celebrada per la majoria d'homes i dones que vivim dins l'ambient de la cultura catalana. Però la participació en les festes de Sant Joan es tant elevada que deixa molt lluny qualsevol altre celebració festiva que avui ens dugui a terme a tot l'ambient català; només es poden comparar amb les falles de la ciutat de València. Potser és precisament aquesta unànima concordança a l'hora de celebrar la nit de Sant Joan, el que pot fer-nos-la passar desapercebuda.
Però si la participació en la festa d'avui tant extensa; pel contrari, part dels elements festius d'aquesta han anat minoritzant-se. Del ric costumari Santjoanenc (pràctiques amatòries: enramades i jocs de flors a les portes de les noies; pràctiques de màgia benigna: sortir a collir l'herba de Sant Joan, sortilegi embellidors, banys purificadors...), avui a la gran majoria de les poblacions n'hi resten els tumultuosos, més o menys hereus d'antigues aramades i berbenes; d'aldarull dels petards i coets al carrrer; la consumició de coques festives i encesa d'alguna foguera mig amagada (a part del foc d'Alacant i la represa de cremar les falles i el faro en algunes poblacions pirinenques). Avui, la majoria d'aquestes senyals propies de la festivitat sembal diluirse en un bany contemporaneïtat i laïcisme social, desprovist d'imaginació i fantasia: són cada vegada més escadussers els castells de foc -obsessionada comencant les autoritats urbanes per evitar riscos de tota mena (sobretot a costa dels costums que impliquen l'us de l'espai per a una altra cosa que no sigui la circulació de vehicles)-, enderiat com està l'home de final del XX en viure la seva excloent individualització, que allunya de tot compromís col·lectiu; i són cada vegada més mercenàries i vulgars la majoria de revetlles i verbenes, el ritme i l'animació de les quals els marquen les preferències o coneixements musicals dels grups orquestals contractats; sense cap organitzador no gosi ( o no vulgui asomir ell sol ) de donar-los ( a les revetlles ) el to local, o de barri, que caldria que tinguéssin.
S'han vulgaritzat també (fins arribar a desaparéixer) els creatius guarniments estacionals: enramades vegetals o de paper treballat, que servien de referent a les revetlles de la nit de Sant Joan. Tot per donar pas a les adotzenades i insulses tires de banderetes i serrells comercials. Fins i tot l'extrabagant gust exclusiu pels escumosos (abusivament anomenats xampany o encara pitjor, cava) ha desterrat la meravella dels vins dolços per acompanyar la coca: han quasi desaparegut els aromàtics moscatells (es veritat, però, que la majoria de sucs que així s'etiqueten no passen d'empalagosos mata-rates), les misteles, els rancis, les malvasies i les garnatxes, amb el paladets de les quals es reprenia anualment el gust de les diverses vinyes a l'hora d'assaborir l'esplendida i dolça coca de festa (de fruita confitada, de pinyons, de crema, etc.). Almenys, però, aquest últim element, la coca s'ha salvat fins avui del naufragi gràcies als seus benemèrits elaborats, pastissers i forners.


LA NIT DEL FOC
La base de la festa són les danses. Aquestes són utilitzades per atreure els genis bons, per créixer els vegetals i espantar els genis dolents; alters pràctiques dela festa major també s'utilitzaven per estimular els vegetals i foragitar els mals esperits, com els balls de bastons, les curses pels camps i les torres que aixecaven els ballaires en finalitzar un ball.
Avui dia és un costum montar un envelat. Per sort aquest costum encara es manté en molts indrets. Dins del gran envalat podem trobar una orquestra, música en viu, i músics i probablement coneguin i toquin els balls que més vénen de gust a les parelles.
El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d'estiu, que és el moment de l'any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l'any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l'any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l'energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:
Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d'on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura a qui l'havia. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuds guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.
· L'aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.
· La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.
Els animals també adopten virtuds especials, així doncs, beure llet o menjar set ous fa entendre el llenguatge dels animals de pèl o de ploma. És la nit en què hom pot veure amb més facilitat tots els éssers fantàstics: nyitos, cucales, gambutzins, llufes, pertenidors, ferams, males bèsties, Peirot, Banya verda, pixarelles, fumeres, moro Muça, sa Bubota negra, l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots ells se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes, o bé ens entren dins els cervell per les orelles i es mengen la memòria, o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes (ja que aquesta nit és com el Nadal a l'infern), que és quan tenen més poder. Es reuneixen i ballen nus tota la nit damunt d'una gran pedra. Nosaltre ho celebrem amb fogueres i petards. Molts són els enamorats que han saltat set vegades damunt del foc o han donat set voltes al seu entorn per correspondre al seu amor. Per guarir malaties o de ronya o per fer forts els infants, hom s'acosta al foc o es passeja per damunt les seves brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen.
A les muntanyes, fa temps s'encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d'aquest cim que s'entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.
L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l'aigua, la terra, el vent i el foc.
Al voltant del foc s'han ballat danses ( com els planetes al voltant del Sol ), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l'aire que la dansa aixeca.
Les danses són ballades, sense acompanyament instrumental. En llocs on no es balla al voltant del foc es fa en un ball públic. En aquesta nit és costum de menjar coca

La Policia Local prepara un dispositiu de seguretat per la revetlla
Tres patrulles en coordinació amb els Mossos realitzaran tasques de seguretat i control d’alcoholèmia


La Policia Local de Cubelles ja té a punt el dispositiu de seguretat que posaran en marxa per la nit de la revetlla de Sant Joan. La vigilància habitual s’ha ampliat a tres patrulles que realitzaran tasques de prevenció i seguretat a tot el municipi. Es controlaran les platges i les festes particulars amb l’objectiu d’evitar al màxim les molèsties que puguin ocasionar-se als veïns, així com fer respectar els horaris de tancament de bars i barsa musicals. En aquest sentit, es seguirà el ban que permet el tancament una hora més tard de l’horari habitual de cada establiment.

Aquestes tasques es faran en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, que realitzaran el suport als diferents municipis de l’Àrea Bàsica Policial del Garraf i seguint les indicacions del Servei Català del Trànsit, s’efectuaran controls d’alcoholèmia al llarg de la nit a tres punts del municipi.

Pel que fa als petards, la Policia Local ja ha fet una tasca prèvia d’enviar informació a un centenar d’entitats amb consells de seguretat i d’usos del material pirotècnic segons les seves categories.

22.6.11

Guerra a la Llei Òmnibus

La Plataforma NO retalleu la cultura, liderada per la veu de Florenci Guntín, presenta un full d'al·legacions per frenar l'avantprojecte de llei

REDACCIÓ
Barcelona


16 de les entitats inscrites a la Plataforma No retalleu la cultura s'han reunit aquest matí davant del Gabinet de Justícia de la Generalitat de Catalunya, al carrer Jaume I, amb un document signat per més de 7000 artistes, creadors i gestors culturals que intenta frenar el canvi de política cultural que proposa la Llei Òmnibus.

"Lamento molt que s'hagi trencat la via de consulta i negociació entre el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) i el govern –es queixava Guntín–. La funció del Consell és protegir les arts de les incisions de l'administració. Té la voluntat d'evitar l'ús partidista de la cultura i de garantir la llibertat d'expressió. Perquè la cultura és un objecte artístic, no ideològic".


L'al·legat de la Plataforma recorda que en cas que la llei Òmnibus arribés a aprovar-se, les competències executives del CoNCA passarien a l'ICCEC (Institut Català de Creació i Empreses Culturals), una versió renovada de l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals). "L'article 2 d'aquest organisme equipara l'artista amb un empresari –declara Guntín–. I aquesta idea ens esgarrifa".


En el seu parlament, el portaveu de la Plataforma també ha recordat, davant dels micròfons, que segons l'avantprojecte de llei la Institució de les Lletres Catalanes també perdria moltes responsabilitats, fins a tal punt que es convertiria en una simple comissió assessora. "Tot plegat suposa tornar cap a antigues i despòtiques formes de política cultural que ja es creien superades". L'últim dard del discurs va ser per al president de la Generalitat: "El dia 16 de novembre Artur Mas va donar la seva paraula que el Consell de les Arts mantindria les seves competències executives. Ara es desdiu dels seus compromisos amb artistes i creadors".


Font:

Últim dia de classe per a més d'un milió d'escolars

No tornaran a l'escola fins al 12 de setembre i quan ho facin trobaran diversos canvis: no hi haurà sisena hora, ni setmana blanca, ni més portàtils.


Més d'1.200.000 escolars acabaran aquest dimecres el curs escolar 2010-2011. Un curs que ha estat marcat per la primera i última setmana blanca, l'entrada del nou Govern i l'inici de l'anunci de diversos canvis per al pròxim curs. Les portes de les escoles es tancaran aquest dimecres fins al 12 de setembre. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja ha avançat que quan els alumnes tornin a les classes moltes coses hauran canviat: no hi haurà sisena hora, ni setmana blanca, ni més ordinadors portàtils personals, i s'han ajornat les proves d'avaluació de quart d'ESO. Avui, però, els escolars no es preocuparan per cap d'aquests canvis perquè quan les portes dels seus centres es tanquin començaran per a ells gairebé tres mesos de vacances.
La nova etapa que va començar amb l'entrada de Rigau al capdavant del departament no ha provocat gaires canvis durant el curs però sí l'anunci de moltes modificacions de cara al proper i, una altra vegada, l'enfrontament de postures entre sindicats i administració. La coneguda com a setmana blanca ha sigut la principal protagonista del curs. L'exconseller Ernest Maragall va posar en marxa un nou calendari escolar que va fer que els alumnes comencessin el curs el 7 de setembre i que tinguessin una setmana de vacances al març.
Aquests set dies de vacances van provocar les crítiques de molts sectors que van considerar que no hi havia alternatives suficients i no es tenia en compte que els pares no disposaven d'aquests dies festius. Esplais i colònies van ser les alternatives més escollides per suplir la manca d'escola. Rigau, però, ja ha anunciat una nova modificació del calendari escolar que farà que el curs que ve comenci el 12 de setembre i els centres disposaran de cinc dies de lliure disposició al llarg de tot el curs. A més, molts dels escolars que fins ara acabaven les classes a les cinc de la tarda ara ho podran fer a les 16.30 hores, segons el que decideixin durant aquest mes els seus centres i consells escolars.


Els professors encara trigaran uns dies

Així, doncs, els centres tanquen aquest dimecres les seves portes a l'espera que arribin aquests canvis. Els escolars no hauran de tornar a classe fins al setembre; els professors, en canvi, encara hauran de treballar unes setmanes més per organitzar el curs 2011-2012.



21.6.11


fotos/arxiu Diari de Cubelles
























21 de juny primer dia d’estiu. Platges,sol i al capvespre una passejada.


españa

20.6.11




foto/Thais Miguel Turon



Exposició, Pluja de Flors de Jocelyne Marmottan




Divendres es va inaugurar al Hotel d´entitats de Cubelles . Com sempre la Jocelyne convoca un bon tou de gent interessada en veure de a prop quines propostes ha portat des de Mèxic. Ella no oblida els seus orígens cubellencs i afortunadament podem gaudir de la seva visita estiuenca tots els anys. La Joss ja es aquí! I amb ella les seves pintures,els seus colors propis i aquesta llum que desprenen els seus quadres,teles,paper amb una explosió de frescor que divendres va envair als presents a la sala.
Gracies Joss!