Saura s'obstina en defensar la utilitat de l'estudi sobre la "felicitat dels catalans" que ha costat 17.400 €
El director general de Participació Ciutadana, Quim Brugué, -que depèn de la conselleria de Joan Saura- ha titllat de "frívoles" les crítiques a l'informe encarregat pel departament de Relacions Institucionals titulat "Estudi de la mesura quantitativa del capital social i felicitat als països europeus", que va costar 17.400 €. El director general ha assegurat que l’estudi "està molt ben fet i compleix les expectatives”. Brugué ha considerat que l'informe vol introduir indicadors subjectius en les enquestes i conèixer les experiències d'altres països per aplicar-les a Catalunya. “Pot semblar ridícul o que és una paraula romàntica, però si no ens preocupem pel benestar de la gent i per la felicitat, quina justificació té l'existència d'un govern i d'uns polítics?", s'ha preguntat el funcionari. Quant al cost de l'estudi -17.400 euros-, Brugué ha dit que això inclou "material bibliogràfic" i un viatge a Europa, el cànon que va cobrar la Universitat Pompeu Fabra per aquest projecte d'investigació i "gairebé un mes de treball" d'una professora alemanya per elaborar-lo.
www.eldebat.com
18.3.06
'Catalan show' al Congrés de Diputats
PSC · Iceta lloa Mas i el seu acord amb Zapatero DUEL· Nou cara a cara entre el líder de CiU i Puigcercós pel nou finançament EL PRAT· La sociovergència aeroportuària s'estavella a Madrid abans d'enlairar-se
Ferran Casas
La comissió Constitucional seguia ahir debatent capítols. Després d'aquell primer dia estel·lar amb intervencions de tots els líders, era de nou una jornada de posada de llarg a l'espera de la traca final de dimarts vinent, quan es discutirà el famós preàmbul on consta que el Parlament de Catalunya ha dit que Catalunya és una nació, si bé l'article 1 de l'Estatut diu que és una nacionalitat. Es veia el finançament, assumpte que ha omplert pàgines i pàgines de diaris i que molta gent ha interioritzat en un autèntic triomf d'allò que alguns han definit com l'"economia popular". L'assumpte dels diners, sobre el qual qualsevol entitat es veia amb cor de fer la seva proposta, s'ha mantingut a l'Estatut tal com es va reclamar durant el procés de redacció, tot i que ha estat un dels capítols més grapejats.
L'expectació està molt reduïda a l'àmbit català. De números se'n parla poc i es repeteixen de forma constant els arguments de sempre contraposant autonomia a solidaritat i tal. El que cueja de veres és la darrera genialitat o sortida de to que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va protagonitzar a la sessió de control de dijous al Parlament, quan va criticar el pacte Mas-Zapatero. Potser buscava només asserenar ERC i atansar-la a l'acord o mostrava un particular atac de banyes amb el bambi de l'Espanya plural sols comparable a l'experimentat per Carod i Puigcercós.
El cas és que Maragall la va armar i ara, en el clàssic paper del bomber de la política, a Miquel Iceta li toca arreglar-ho de la forma més elegant i discreta que pot. Ho fa lloant Mas mentre alguns companys seus prenen paciència. Queda clar que el president de la Generalitat està més aviat sol al PSC i el fet que el desautoritzin ja no escandalitza ningú. Diu que els socialistes catalans són "solidaris" amb l'acord que, per ell, millora el finançament del Tinell.
CiU i PSC disfruten de idil·li matinal, però aquest es trenca al migdia quan la federació, enfadada com una mona malgrat les magarrufes d'Iceta, vota no a un principi d'acord al qual dijous a la nit havien arribat Duran i Lleida i Rubalcaba sobre aeroports, singularment el del Prat. La sociovergència aeroportuària s'estavella abans d'enlairar-se.
Per si de cas, tots se les tenen amb Piqué -això és gratis- i ell se les té amb tots, com és habitual. El líder del PP català no es talla un pèl i deixa anar que el finançament pactat "és un xurro". Per això li recorden que potser el seu model o el que promou el seu company, el president balear Jaume Matas, és millor. La comissió esdevé el paradís de les contradiccions després de veure els populars amagant el cap sota l'ala i tothom fent anar el xurro amunt i el xurro avall.
Com fa uns dies a la ràdio, Artur Mas i Joan Puigcercós se les tornen a tenir a compte de com ha quedat el finançament. Es tenen ganes i se'ls nota. Mas no llença papers a Puigcercós, però aquest se sulfura i es regira després que el convergent afirmi haver constatat que l'actitud que el PP té a Espanya contra el PSOE la té a escala catalana Esquerra contra CiU i que l'"espectacle" del tripartit és "histriònic". Puigcercós li retreu haver fet un mal acord anant a la Moncloa "en nom del Parlament català" i haver-se venut barat a Zapatero.
Decebut pel to "inaudit" del republicà i amb una certa prevenció a l'hora de defensar Mas, el diputat d'Unió Josep Sánchez Llibre tira de lema electoral i demana a Puigcercós que deixi "de fer mal a Catalunya" qüestionant l'acord.
Tot plegat enmig d'algunes referències als informes que encarrega el tripartit. Uns i altres fan comentaris divertits i de broma. Tots menys Joan Saura, a qui no es veu gens content. De poc van servir els 17.400 euros de l'ala gastats en un informe per a ell sobre la felicitat als països nòrdics. Ningú podrà posar en dubte que el xou d'ahir a Madrid fos català de soca-rel.
www.avui.cat
PSC · Iceta lloa Mas i el seu acord amb Zapatero DUEL· Nou cara a cara entre el líder de CiU i Puigcercós pel nou finançament EL PRAT· La sociovergència aeroportuària s'estavella a Madrid abans d'enlairar-se
Ferran Casas
La comissió Constitucional seguia ahir debatent capítols. Després d'aquell primer dia estel·lar amb intervencions de tots els líders, era de nou una jornada de posada de llarg a l'espera de la traca final de dimarts vinent, quan es discutirà el famós preàmbul on consta que el Parlament de Catalunya ha dit que Catalunya és una nació, si bé l'article 1 de l'Estatut diu que és una nacionalitat. Es veia el finançament, assumpte que ha omplert pàgines i pàgines de diaris i que molta gent ha interioritzat en un autèntic triomf d'allò que alguns han definit com l'"economia popular". L'assumpte dels diners, sobre el qual qualsevol entitat es veia amb cor de fer la seva proposta, s'ha mantingut a l'Estatut tal com es va reclamar durant el procés de redacció, tot i que ha estat un dels capítols més grapejats.
L'expectació està molt reduïda a l'àmbit català. De números se'n parla poc i es repeteixen de forma constant els arguments de sempre contraposant autonomia a solidaritat i tal. El que cueja de veres és la darrera genialitat o sortida de to que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va protagonitzar a la sessió de control de dijous al Parlament, quan va criticar el pacte Mas-Zapatero. Potser buscava només asserenar ERC i atansar-la a l'acord o mostrava un particular atac de banyes amb el bambi de l'Espanya plural sols comparable a l'experimentat per Carod i Puigcercós.
El cas és que Maragall la va armar i ara, en el clàssic paper del bomber de la política, a Miquel Iceta li toca arreglar-ho de la forma més elegant i discreta que pot. Ho fa lloant Mas mentre alguns companys seus prenen paciència. Queda clar que el president de la Generalitat està més aviat sol al PSC i el fet que el desautoritzin ja no escandalitza ningú. Diu que els socialistes catalans són "solidaris" amb l'acord que, per ell, millora el finançament del Tinell.
CiU i PSC disfruten de idil·li matinal, però aquest es trenca al migdia quan la federació, enfadada com una mona malgrat les magarrufes d'Iceta, vota no a un principi d'acord al qual dijous a la nit havien arribat Duran i Lleida i Rubalcaba sobre aeroports, singularment el del Prat. La sociovergència aeroportuària s'estavella abans d'enlairar-se.
Per si de cas, tots se les tenen amb Piqué -això és gratis- i ell se les té amb tots, com és habitual. El líder del PP català no es talla un pèl i deixa anar que el finançament pactat "és un xurro". Per això li recorden que potser el seu model o el que promou el seu company, el president balear Jaume Matas, és millor. La comissió esdevé el paradís de les contradiccions després de veure els populars amagant el cap sota l'ala i tothom fent anar el xurro amunt i el xurro avall.
Com fa uns dies a la ràdio, Artur Mas i Joan Puigcercós se les tornen a tenir a compte de com ha quedat el finançament. Es tenen ganes i se'ls nota. Mas no llença papers a Puigcercós, però aquest se sulfura i es regira després que el convergent afirmi haver constatat que l'actitud que el PP té a Espanya contra el PSOE la té a escala catalana Esquerra contra CiU i que l'"espectacle" del tripartit és "histriònic". Puigcercós li retreu haver fet un mal acord anant a la Moncloa "en nom del Parlament català" i haver-se venut barat a Zapatero.
Decebut pel to "inaudit" del republicà i amb una certa prevenció a l'hora de defensar Mas, el diputat d'Unió Josep Sánchez Llibre tira de lema electoral i demana a Puigcercós que deixi "de fer mal a Catalunya" qüestionant l'acord.
Tot plegat enmig d'algunes referències als informes que encarrega el tripartit. Uns i altres fan comentaris divertits i de broma. Tots menys Joan Saura, a qui no es veu gens content. De poc van servir els 17.400 euros de l'ala gastats en un informe per a ell sobre la felicitat als països nòrdics. Ningú podrà posar en dubte que el xou d'ahir a Madrid fos català de soca-rel.
www.avui.cat
Posi'm mitja lliura d'informes
Passa-ho!
Iu Forn
(Avís important: abans d'escriure aquest article, he encarregat un informe previ i un estudi d'impacte.)
Jo t'encarrego un informe, tu fas un informe, ell (o ella) cobra l'informe. Nosaltres filtrem l'informe, vosaltres publiqueu l'informe i ells (i elles) diuen: "Quan governàveu vosaltres sí que n'encarregàveu".
Un cop més es demostra que era necessari el pas de CiU a l'oposició. Mentre manaven ells (i elles) a la Generalitat, als pobres xicots (i xicotes) els plovien les acusacions sociates d'encarregar informes a parents i saludats. I només podien defensar-se dient: "Oh, és que a l'Ajuntament de BCN feu el mateix". Però l'Ajuntament de BCN no és la Generalitat En canvi ara hem arribat a la paritat institucional i els denunciants són ara els denunciats i els denunciats denuncien que abans "i tu més" i els denunciants contraataquen dient "tu més, i dos ous durs". (Per cert, un servidor de vostè mai ha entès per què els uns treuen informes dels altres si saben que els altres trauran informes dels uns, i la cosa quedarà compensada i, per tant, completament anul·lada).
I enmig el conseller primer encarregant informes a la seva pròpia dona. Home, senyor Bargalló, que això és de primer curs de política. Tant se val que la seva senyora sigui la gran experta del món mundial en el tema en qüestió. Que no sap que si la seva conselleria encarrega un estudi a la seva muller algun dia s'acabarà sabent? ¿I no sap que quan se sàpiga li cauran les hòsties per totes bandes? Però escolti, quina necessitat té vostè de regalar munició gratuïta a l'oposició? I no parlo només de CiU, sinó sobretot de la quantitat d'amics (i amigues) que té dins del seu propi partit. Però miri, sempre pot positivitzar-ho. Aquests dies pot entretenir-se comptant els punyals que li han clavat per l'esquena. Això sí, agafi la calculadora, no fos cas que es descomptés.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
(Avís important: abans d'escriure aquest article, he encarregat un informe previ i un estudi d'impacte.)
Jo t'encarrego un informe, tu fas un informe, ell (o ella) cobra l'informe. Nosaltres filtrem l'informe, vosaltres publiqueu l'informe i ells (i elles) diuen: "Quan governàveu vosaltres sí que n'encarregàveu".
Un cop més es demostra que era necessari el pas de CiU a l'oposició. Mentre manaven ells (i elles) a la Generalitat, als pobres xicots (i xicotes) els plovien les acusacions sociates d'encarregar informes a parents i saludats. I només podien defensar-se dient: "Oh, és que a l'Ajuntament de BCN feu el mateix". Però l'Ajuntament de BCN no és la Generalitat En canvi ara hem arribat a la paritat institucional i els denunciants són ara els denunciats i els denunciats denuncien que abans "i tu més" i els denunciants contraataquen dient "tu més, i dos ous durs". (Per cert, un servidor de vostè mai ha entès per què els uns treuen informes dels altres si saben que els altres trauran informes dels uns, i la cosa quedarà compensada i, per tant, completament anul·lada).
I enmig el conseller primer encarregant informes a la seva pròpia dona. Home, senyor Bargalló, que això és de primer curs de política. Tant se val que la seva senyora sigui la gran experta del món mundial en el tema en qüestió. Que no sap que si la seva conselleria encarrega un estudi a la seva muller algun dia s'acabarà sabent? ¿I no sap que quan se sàpiga li cauran les hòsties per totes bandes? Però escolti, quina necessitat té vostè de regalar munició gratuïta a l'oposició? I no parlo només de CiU, sinó sobretot de la quantitat d'amics (i amigues) que té dins del seu propi partit. Però miri, sempre pot positivitzar-ho. Aquests dies pot entretenir-se comptant els punyals que li han clavat per l'esquena. Això sí, agafi la calculadora, no fos cas que es descomptés.
www.avui.cat
17.3.06
Nadal defensa l’estratègia de compra de terrenys de l’Incasol a la Millera. L.M. / LAURA MARÍN. "Vilanova i la Geltrú".
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha defensat l’estratègia de compra que ha dut a terme l’Incasol a la Millera de Vilanova, on es traslladarà l’edificabilitat de la platja Llarga per poder evitar la urbanització d’aquest paratge. El conseller, que va visitar ahir la comarca del Garraf, ha volgut sortir del pas de les acusacions que han fet en les darreres setmanes els grups de l’oposició de Vilanova, que han acusat l’Institut Català del Sòl d’adquirir els terrenys agrícoles de la Millera amb informació privilegiada sobre les intencions de requalificar els terrenys a sòl urbanitzable. Joaquim Nadal ha negat rotundament que «l’Incasol hagi comprat els terrenys de la Millera amb informació privilegiada» i assegura que l’organisme s’ha limitat a «fer actuacions amb estratègies i visions de futur». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha defensat que les actuacions de l’Incasol responen a les estratègies pròpies d’«un instrument que actua amb la filosofia de modular el mercat i ajudar a moure les polítiques de sòl i habitatge que impulsa la Generalitat». I és que els grups de l’oposició de Vilanova havien atacat les maniobres de l’Incasol a la Millera, on l’organisme ha adquirit la meitat dels terrenys afectats pel trasllat de l’edificabilitat de la platja Llarga, unes 13 hectàrees. . Durant la reunió amb el govern, el conseller es va comprometre amb l’Ajuntament a col·laborar per «salvar la platja Llarga».L’alcalde, Joan Ignasi Elena, va assegurar ahir que en un període de 15 o 20 dies es tancarà una solució per a la platja Llarga i que en aquest temps tenien fixades diverses reunions amb la conselleria i la promotora: «Traspassarem l’edificabilitat a la Millera amb un impacte suportable per a la ciutat.» El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que «ara que tots volem salvar la platja Llarga, fem-ho amb intel·ligència i jugant amb totes les opcions, excepte la de l’oportunisme polític».
www.vilaweb.cat
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha defensat l’estratègia de compra que ha dut a terme l’Incasol a la Millera de Vilanova, on es traslladarà l’edificabilitat de la platja Llarga per poder evitar la urbanització d’aquest paratge. El conseller, que va visitar ahir la comarca del Garraf, ha volgut sortir del pas de les acusacions que han fet en les darreres setmanes els grups de l’oposició de Vilanova, que han acusat l’Institut Català del Sòl d’adquirir els terrenys agrícoles de la Millera amb informació privilegiada sobre les intencions de requalificar els terrenys a sòl urbanitzable. Joaquim Nadal ha negat rotundament que «l’Incasol hagi comprat els terrenys de la Millera amb informació privilegiada» i assegura que l’organisme s’ha limitat a «fer actuacions amb estratègies i visions de futur». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha defensat que les actuacions de l’Incasol responen a les estratègies pròpies d’«un instrument que actua amb la filosofia de modular el mercat i ajudar a moure les polítiques de sòl i habitatge que impulsa la Generalitat». I és que els grups de l’oposició de Vilanova havien atacat les maniobres de l’Incasol a la Millera, on l’organisme ha adquirit la meitat dels terrenys afectats pel trasllat de l’edificabilitat de la platja Llarga, unes 13 hectàrees. . Durant la reunió amb el govern, el conseller es va comprometre amb l’Ajuntament a col·laborar per «salvar la platja Llarga».L’alcalde, Joan Ignasi Elena, va assegurar ahir que en un període de 15 o 20 dies es tancarà una solució per a la platja Llarga i que en aquest temps tenien fixades diverses reunions amb la conselleria i la promotora: «Traspassarem l’edificabilitat a la Millera amb un impacte suportable per a la ciutat.» El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que «ara que tots volem salvar la platja Llarga, fem-ho amb intel·ligència i jugant amb totes les opcions, excepte la de l’oportunisme polític».
www.vilaweb.cat
Participació Ciutadana i Comunicació . Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana L'espai es podrà escoltar divendres, a partir de la una del migdia i, en repetició, dilluns que ve a les sis de la tarda.
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana avui divendres, a partir de la una del migdia. El programa, que recull la opinió dels grups polítics amb representació a l0Ajuntament de Cubelles, es repetirà dilluns que ve a les sis de la tarda.
Cronologia
El Reglament de Participació Ciutadana s’aprova inicialment en sessió plenària el passat dilluns 21 de març del 2005, amb els vots a favor d’EC-FIC, CIU, ICB i amb les abstencions de ICV, PSC, ERC i PPC, tot i que el punt va ser esmenat per ampliar el termini d’al•legacions a 60 dies i poder recollir el màxim de propostes possibles. El reglament de Participació Ciutadana constava de preàmbul, tres capítols i 37 articles, integrats en diferents seccions. A més, una disposició final i diferents disposicions addicionals. De tot el seu contingut però, l’OPIC, l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana i té un pes important a l’hora agilitzar un gran nombre de tràmits. Aquesta oficina va tenir un paper destacat en les inundacions que van haver a Cubelles el passat mes de setembre. Des d’aquesta oficina es van centralitzar les reclamacions a les companyies asseguradores dels veïns afectats per l’aiguat, que ho van sol•licitar, i els resultats van ser del tot satisfactoris.
Gairebé un any després de l’aprovació inicial del reglament, el passat 20 de febrer del 2006, CIU presenta en ple una moció demanant l’aprovació definitiva del document. Això torna a obrir la discussió sobre la qüestió. El consistori agafa el compromís de consensuar entre tots els partits un nou enfocament del Reglament de Participació Ciutadana i es creen tot un seguit de reunions entre grups polítics, regidors i entitats veïnals per debatre diversos aspectes del RPC.
Darreres informacions
Els grups polítics i regidors de l’Ajuntament es tornaran a reunir el proper 23 de març per valorar les suggerències aportades al respecte sobre el Reglament de Participació Ciutadana (RPC). Aquesta reunió servirà per preparar la reunió prevista per al proper 30 de març, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.
D’aquesta reunió del dia 30 de març ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril.
Ràdio Cubelles Divendres, 17-03-2006
www.cubelles.com
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana avui divendres, a partir de la una del migdia. El programa, que recull la opinió dels grups polítics amb representació a l0Ajuntament de Cubelles, es repetirà dilluns que ve a les sis de la tarda.
Cronologia
El Reglament de Participació Ciutadana s’aprova inicialment en sessió plenària el passat dilluns 21 de març del 2005, amb els vots a favor d’EC-FIC, CIU, ICB i amb les abstencions de ICV, PSC, ERC i PPC, tot i que el punt va ser esmenat per ampliar el termini d’al•legacions a 60 dies i poder recollir el màxim de propostes possibles. El reglament de Participació Ciutadana constava de preàmbul, tres capítols i 37 articles, integrats en diferents seccions. A més, una disposició final i diferents disposicions addicionals. De tot el seu contingut però, l’OPIC, l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana i té un pes important a l’hora agilitzar un gran nombre de tràmits. Aquesta oficina va tenir un paper destacat en les inundacions que van haver a Cubelles el passat mes de setembre. Des d’aquesta oficina es van centralitzar les reclamacions a les companyies asseguradores dels veïns afectats per l’aiguat, que ho van sol•licitar, i els resultats van ser del tot satisfactoris.
Gairebé un any després de l’aprovació inicial del reglament, el passat 20 de febrer del 2006, CIU presenta en ple una moció demanant l’aprovació definitiva del document. Això torna a obrir la discussió sobre la qüestió. El consistori agafa el compromís de consensuar entre tots els partits un nou enfocament del Reglament de Participació Ciutadana i es creen tot un seguit de reunions entre grups polítics, regidors i entitats veïnals per debatre diversos aspectes del RPC.
Darreres informacions
Els grups polítics i regidors de l’Ajuntament es tornaran a reunir el proper 23 de març per valorar les suggerències aportades al respecte sobre el Reglament de Participació Ciutadana (RPC). Aquesta reunió servirà per preparar la reunió prevista per al proper 30 de març, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.
D’aquesta reunió del dia 30 de març ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril.
Ràdio Cubelles Divendres, 17-03-2006
www.cubelles.com
16.3.06
CiU, ERC i ICV pugen mentre PSC i PP tendeixen a la baixa, segons una enquesta nacionalista.
La federació nacionalista que presideix Artur Mas i l’ERC de Carod-Rovira guanyarien fins a quatre i tres escons, respectivament, si les eleccions autonòmiques fossin ara, segons una enquesta de CiU, que també atribueix un escó més per a IC-V. El Debat. com ha pogut saber que, segons aquest sondeig, PSC i PP experimentarien una certa tendència a la baixa, que en el cas dels socialistes seria forta a la ciutat de Barcelona. L’enquesta reflecteix, sempre segons les fonts de El Debat.com, que CiU (48-50) i ERC (26-28) podrien estar en condicions de formar una coalició majoritària en el Parlament de Catalunya per assegurar-se el govern de la Generalitat, mentre que el PSC (38-40) podria repetir la fórmula del tripartit u optar per la sociovergència amb els nacionalistes. En aquest sentit, totes les opcions són obertes.D’altres fonts coincideixen en confirmar la pujada d’ERC i la davallada del PSC a Barcelona, però no així la remuntada de CiU, que no seria tan marcada, atès que la federació nacionalista es quedaria en una forquilla entre els 46 que té ara i els 48 diputats.
www.eldebat.com
La federació nacionalista que presideix Artur Mas i l’ERC de Carod-Rovira guanyarien fins a quatre i tres escons, respectivament, si les eleccions autonòmiques fossin ara, segons una enquesta de CiU, que també atribueix un escó més per a IC-V. El Debat. com ha pogut saber que, segons aquest sondeig, PSC i PP experimentarien una certa tendència a la baixa, que en el cas dels socialistes seria forta a la ciutat de Barcelona. L’enquesta reflecteix, sempre segons les fonts de El Debat.com, que CiU (48-50) i ERC (26-28) podrien estar en condicions de formar una coalició majoritària en el Parlament de Catalunya per assegurar-se el govern de la Generalitat, mentre que el PSC (38-40) podria repetir la fórmula del tripartit u optar per la sociovergència amb els nacionalistes. En aquest sentit, totes les opcions són obertes.D’altres fonts coincideixen en confirmar la pujada d’ERC i la davallada del PSC a Barcelona, però no així la remuntada de CiU, que no seria tan marcada, atès que la federació nacionalista es quedaria en una forquilla entre els 46 que té ara i els 48 diputats.
www.eldebat.com
L'Ajuntament aconsegueix el compromís d'Educació per fer el gimnàs del Charlie Rivel i la tercera escola .EL gimnàs estaria a punt per al curs 2007-2008 i la tercera escola, com a molt tard, per al curs 2010.
El nou gimnàs del CEIP Charlie Rivel i la tercera escola d'educació primària seran una realitat en els propers anys. La conselleria d'Educació va agafar el compromís davant la regidora d'Educació, Pilar González, i l'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, de construir el nou equipament del Charlie Rivel abans del curs 2007-2008 i el nou centre educatiu per al curs 2010.
Els responsables polítics cubellencs es van reunir el passat 8 de març amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Barcelona II (Comarques), Jaume Pallarols, i el seu equip. Per a Josep Marcillas, "el Departament ha entès l'esforç que hem fet en els darrers anys en matèria educativa i ens ha concedit la construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel". El projecte de construcció de l'equipament ja està pressupostat per a aquest any 2006 i per al del 2007 s'iniciarà el procès de licitació de les obres, que contemplen un espai d'uns 250m2, per a que entri en funcionament el curs 2007-2008.
Per a Pilar González, aquesta és una notícia que "l'hem acollit amb molta il·lusió, perquè era un greuge comparatiu respecte al CEIP Vora del Mar que el Charlie Rivel no tingués gimnàs". A més, la regidora d'Educació considera que "amb la construcció de tres noves aules, el menjador i el gimnàs, l'escola recupera l'excel·lència perdida per la massificació d'alumnes".
La tercera escola, en projecte
L'Ajuntament de Cubelles no vol que la manca de places educatives que va provocar el creixement desmesurat de la població torni a portar problemes. Per això, des de la posada en funcionament del CEIP Vora del Mar, el govern local treballa colze a colze amb el Departament d'Educació per a planificar el futur educatiu del municipi.
Dintre d'aquesta planificació, el Departament ha agafat el compromís de construir una nova escola de primària, al costat de l'Institut de Cubelles, que com a molt tard entraria en funcionament el curs 2010-2011. Marcillas assegura que "els estudis d'evolució de la població que tenim indiquen que en un període d'uns dos anys, les escoles del municipi es podrien quedar petites".
És per aquest motiu que, tenint en compte la impossibilitat d'ampliar els centres escolars, s'ha començat a planificar la construcció del nou centre educatiu. El procés constructiu, previst perquè el centre entri en funcionament el 2010, es podria avançar atenent a les necessitats del municipi. "Es podria començar en uns mòduls mentre es construeix l'escola, seguint el mateix procés que al Vora del Mar", explica l'Alcalde.
Pilar González, per la seva banda, va informar que l'estudi encarregat per la regidoria per justificar les necessitats de treballar en la tercera escola indica que "el 17% de la població són infants en edat escolar". A aquesta dada cal afegir el fet que el 19% de la població de Cubelles són joves entre 25 i 34 anys, parelles joves amb possibilitats de tenir fills. "Estem il·lusionats i tranquilitzats perquè tenim el futur planificat", assegura González.
A més, de les reunions amb Educació, l'Ajuntament ha aconseguit el compromís de portar a terme una inversió per "rentar-li la cara al CEIP Charlie Rivel". Per aquest motiu, Marcillas i González van anunciat la redacció d'una memòria valorada perquè la Generalitat pressuposti la seva execució el 2007. "Tot i això, trebalalrem perquè ho puguin fer en el 2006", va anunciar la regidora d'Educació.
Batxillerat a l'IES Cubelles
L'Institut d'Educació Secundària de Cubelles oferirà, a partir del curs 2006-2006, les modalitats de batxillerat científic, tecnològic i humanístico/social. Per al proper curs s'impartirà primer de batxillerat i, de cara al curs 2007-2008, el segon.
Pel que fa ala possibilitat de portar a terme un mòdul d'esports, la regidora d'Educació, Pilar González, va comentar que "és difícil, perquè no és un institut consolidat, però no ho descartem".
Pel que fa a la llar d'infants, les obres d'ampliació que ja s'han iniciat permetran incrementar en un 50% el número de places. Però el govern municipal és conscient que aquesta mesura no serà suficient, per la qual cosa ja ha començat a treballar en la planificació de la construcció d'un nou centre d'ensenyament infantil.
El primer pas ha estat acordar la inclusió del projecte en els pressupostos d'enguany, que s'han d'apropar properament.Departament de Comunicació Dimecres, 15-03-2006
www.cubelles.com
El nou gimnàs del CEIP Charlie Rivel i la tercera escola d'educació primària seran una realitat en els propers anys. La conselleria d'Educació va agafar el compromís davant la regidora d'Educació, Pilar González, i l'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, de construir el nou equipament del Charlie Rivel abans del curs 2007-2008 i el nou centre educatiu per al curs 2010.
Els responsables polítics cubellencs es van reunir el passat 8 de març amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Barcelona II (Comarques), Jaume Pallarols, i el seu equip. Per a Josep Marcillas, "el Departament ha entès l'esforç que hem fet en els darrers anys en matèria educativa i ens ha concedit la construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel". El projecte de construcció de l'equipament ja està pressupostat per a aquest any 2006 i per al del 2007 s'iniciarà el procès de licitació de les obres, que contemplen un espai d'uns 250m2, per a que entri en funcionament el curs 2007-2008.
Per a Pilar González, aquesta és una notícia que "l'hem acollit amb molta il·lusió, perquè era un greuge comparatiu respecte al CEIP Vora del Mar que el Charlie Rivel no tingués gimnàs". A més, la regidora d'Educació considera que "amb la construcció de tres noves aules, el menjador i el gimnàs, l'escola recupera l'excel·lència perdida per la massificació d'alumnes".
La tercera escola, en projecte
L'Ajuntament de Cubelles no vol que la manca de places educatives que va provocar el creixement desmesurat de la població torni a portar problemes. Per això, des de la posada en funcionament del CEIP Vora del Mar, el govern local treballa colze a colze amb el Departament d'Educació per a planificar el futur educatiu del municipi.
Dintre d'aquesta planificació, el Departament ha agafat el compromís de construir una nova escola de primària, al costat de l'Institut de Cubelles, que com a molt tard entraria en funcionament el curs 2010-2011. Marcillas assegura que "els estudis d'evolució de la població que tenim indiquen que en un període d'uns dos anys, les escoles del municipi es podrien quedar petites".
És per aquest motiu que, tenint en compte la impossibilitat d'ampliar els centres escolars, s'ha començat a planificar la construcció del nou centre educatiu. El procés constructiu, previst perquè el centre entri en funcionament el 2010, es podria avançar atenent a les necessitats del municipi. "Es podria començar en uns mòduls mentre es construeix l'escola, seguint el mateix procés que al Vora del Mar", explica l'Alcalde.
Pilar González, per la seva banda, va informar que l'estudi encarregat per la regidoria per justificar les necessitats de treballar en la tercera escola indica que "el 17% de la població són infants en edat escolar". A aquesta dada cal afegir el fet que el 19% de la població de Cubelles són joves entre 25 i 34 anys, parelles joves amb possibilitats de tenir fills. "Estem il·lusionats i tranquilitzats perquè tenim el futur planificat", assegura González.
A més, de les reunions amb Educació, l'Ajuntament ha aconseguit el compromís de portar a terme una inversió per "rentar-li la cara al CEIP Charlie Rivel". Per aquest motiu, Marcillas i González van anunciat la redacció d'una memòria valorada perquè la Generalitat pressuposti la seva execució el 2007. "Tot i això, trebalalrem perquè ho puguin fer en el 2006", va anunciar la regidora d'Educació.
Batxillerat a l'IES Cubelles
L'Institut d'Educació Secundària de Cubelles oferirà, a partir del curs 2006-2006, les modalitats de batxillerat científic, tecnològic i humanístico/social. Per al proper curs s'impartirà primer de batxillerat i, de cara al curs 2007-2008, el segon.
Pel que fa ala possibilitat de portar a terme un mòdul d'esports, la regidora d'Educació, Pilar González, va comentar que "és difícil, perquè no és un institut consolidat, però no ho descartem".
Pel que fa a la llar d'infants, les obres d'ampliació que ja s'han iniciat permetran incrementar en un 50% el número de places. Però el govern municipal és conscient que aquesta mesura no serà suficient, per la qual cosa ja ha començat a treballar en la planificació de la construcció d'un nou centre d'ensenyament infantil.
El primer pas ha estat acordar la inclusió del projecte en els pressupostos d'enguany, que s'han d'apropar properament.Departament de Comunicació Dimecres, 15-03-2006
www.cubelles.com
15.3.06
Fer el préssec, una lliçó o un mal crònic?
Marta Lasalas
Esquerra Republicana ha estat víctima d'un autèntic toco mocho polític. La seva fidelitat al PSOE ha rebut com a premi un revés allà on més mal podia fer, la negociació del nou Estatut. Però això ja no té solució. Després de sentir que feien el préssec i que quedaven com a passerells, el que ara seria realment perillós per als republicans seria que aquest tràngol en comptes de servir de lliçó es convertís en un mal crònic.
Un cop descavalcada del lideratge de les negociacions, a ERC encara li queda un as a la màniga. Per a José Luis Rodríguez Zapatero tan important com aconseguir treure l'Estatut del Congrés és obtenir un bon resultat al referèndum. I aquí ningú podrà prendre als republicans un paper clau. Com va demostrar la manifestació convocada a Barcelona el dia18 de febrer, la decisió que prenguin pot arrossegar una bossa de vot que va molt més enllà de la formació independentista.
ERC ha de decidir en conseqüència el seu vot al Congrés. Ningú li podrà retreure que no hagi negociat i pressionat en un escenari polític en què les inèrcies del nacionalisme espanyol s'han revelat de manera brutal. Però el que no resulta lògic és que ara el seu parer depengui de l'aeroport del Prat, d'alguna competència esgarrapada a última hora o d'uns milions d'euros més. Esquerra ha d'argumentar políticament la decisió davant la militància i ha de ser conseqüent tant si fa costat al text com si opta per un clar rebuig que de retruc marqui el final del tripartit. El que no es pot permetre és sotmetre el seu vot a una mena de subhasta del mercat de Calaf on tots els arguments quedarien definitivament congelats.
www.avui.cat
Marta Lasalas
Esquerra Republicana ha estat víctima d'un autèntic toco mocho polític. La seva fidelitat al PSOE ha rebut com a premi un revés allà on més mal podia fer, la negociació del nou Estatut. Però això ja no té solució. Després de sentir que feien el préssec i que quedaven com a passerells, el que ara seria realment perillós per als republicans seria que aquest tràngol en comptes de servir de lliçó es convertís en un mal crònic.
Un cop descavalcada del lideratge de les negociacions, a ERC encara li queda un as a la màniga. Per a José Luis Rodríguez Zapatero tan important com aconseguir treure l'Estatut del Congrés és obtenir un bon resultat al referèndum. I aquí ningú podrà prendre als republicans un paper clau. Com va demostrar la manifestació convocada a Barcelona el dia18 de febrer, la decisió que prenguin pot arrossegar una bossa de vot que va molt més enllà de la formació independentista.
ERC ha de decidir en conseqüència el seu vot al Congrés. Ningú li podrà retreure que no hagi negociat i pressionat en un escenari polític en què les inèrcies del nacionalisme espanyol s'han revelat de manera brutal. Però el que no resulta lògic és que ara el seu parer depengui de l'aeroport del Prat, d'alguna competència esgarrapada a última hora o d'uns milions d'euros més. Esquerra ha d'argumentar políticament la decisió davant la militància i ha de ser conseqüent tant si fa costat al text com si opta per un clar rebuig que de retruc marqui el final del tripartit. El que no es pot permetre és sotmetre el seu vot a una mena de subhasta del mercat de Calaf on tots els arguments quedarien definitivament congelats.
www.avui.cat
Mas repta Maragall a un cara a cara per clarificar els oferiments de Govern.
El líder de CiU, Artur Mas, ha proposat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, un debat, després de que aquest dilluns el president negués haver ofert a Mas d’entrar al Govern si recolzava l’Estatut. El cap de la federació catalana ha dit que lamenta aquestes declaracions de Maragall.Mas ha afirmat que CiU no està disposada a ser “objecte i focus de tota mena de mitges veritats i infàmies” i ha assegurat que els detalls sobre els oferiments de Maragall els donarà “si es produeix el debat”. El líder de l’oposició està “gairebé segur que el president de la Generalitat acceptarà el debat, perquè sinó semblarà que té alguna cosa a amagar” i s’ha preguntat “que tenen que amagar ells (en referència al tripartit)? Quina vergonya volen amagar?”. “Fem-ho davant els micròfons i davant les càmeres de televisió, així es veurà qui diu la veritat” ha sentenciat Mas.El líder de la federació ha tornat a destacar que el president Maragall “en el moment més important i crucial se’n va de gira” i aprofita per “fer declaracions sobre el partit de l’oposició en actes oficials”. A més, ha mostrat la seva preocupació perquè “ningú s’ocupa de dirigir aquest Govern, no hi ha ordre ni concert”.
www.eldebat.com
El líder de CiU, Artur Mas, ha proposat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, un debat, després de que aquest dilluns el president negués haver ofert a Mas d’entrar al Govern si recolzava l’Estatut. El cap de la federació catalana ha dit que lamenta aquestes declaracions de Maragall.Mas ha afirmat que CiU no està disposada a ser “objecte i focus de tota mena de mitges veritats i infàmies” i ha assegurat que els detalls sobre els oferiments de Maragall els donarà “si es produeix el debat”. El líder de l’oposició està “gairebé segur que el president de la Generalitat acceptarà el debat, perquè sinó semblarà que té alguna cosa a amagar” i s’ha preguntat “que tenen que amagar ells (en referència al tripartit)? Quina vergonya volen amagar?”. “Fem-ho davant els micròfons i davant les càmeres de televisió, així es veurà qui diu la veritat” ha sentenciat Mas.El líder de la federació ha tornat a destacar que el president Maragall “en el moment més important i crucial se’n va de gira” i aprofita per “fer declaracions sobre el partit de l’oposició en actes oficials”. A més, ha mostrat la seva preocupació perquè “ningú s’ocupa de dirigir aquest Govern, no hi ha ordre ni concert”.
www.eldebat.com
Bargalló assegura que encarregar informes a la seva dona és "totalment legal, ètic i defensable"
El conseller primer, Josep Bargalló, ha assegurat, en referència a l’informe que l’Institut Català de la Dona va encarregar a la seva esposa, que “és totalment legal, ètic i defensable”. El conseller ha explicat que quan la seva muller va rebre l’oferta de l’Institut van mantenir una conversa privada i van decidir posar per davant la professionalitat de la seva companya.Bargalló ha afirmat, en roda de premsa, que ell i la seva dona es van preguntar si pel fet que ell ocupi la conselleria del govern, ella “no pot continuar fent accions que tenen a veure amb la seva vida laboral”, és a dir, “no pot fer el que feia per ser dona de?”. Va ser, segons el conseller, la seva dona la que va tenir clar que “ella no era la dona de, ella és ella i podia continuar fent el que vulguès¨.EL conseller considera que “el fet de ser la meva dona no la desautoritza a tenir la seva pròpia carrera” i “ni canviaré 25 anys de matrimoni ni ella serà jo ni jo ella, tindrem vida intel·lectual i professional pròpia”. A més, ha sentenciat que “si li tornessin a oferir jo respectaria la seva decisió i no voldria que el fet de jo ser conseller intervingués en la seva vida”.
www.eldebat.com
El conseller primer, Josep Bargalló, ha assegurat, en referència a l’informe que l’Institut Català de la Dona va encarregar a la seva esposa, que “és totalment legal, ètic i defensable”. El conseller ha explicat que quan la seva muller va rebre l’oferta de l’Institut van mantenir una conversa privada i van decidir posar per davant la professionalitat de la seva companya.Bargalló ha afirmat, en roda de premsa, que ell i la seva dona es van preguntar si pel fet que ell ocupi la conselleria del govern, ella “no pot continuar fent accions que tenen a veure amb la seva vida laboral”, és a dir, “no pot fer el que feia per ser dona de?”. Va ser, segons el conseller, la seva dona la que va tenir clar que “ella no era la dona de, ella és ella i podia continuar fent el que vulguès¨.EL conseller considera que “el fet de ser la meva dona no la desautoritza a tenir la seva pròpia carrera” i “ni canviaré 25 anys de matrimoni ni ella serà jo ni jo ella, tindrem vida intel·lectual i professional pròpia”. A més, ha sentenciat que “si li tornessin a oferir jo respectaria la seva decisió i no voldria que el fet de jo ser conseller intervingués en la seva vida”.
www.eldebat.com
14.3.06
Educació i Joventut . Presentació de la Guia de Serveis educatius . Aquest dijous, a les 20 hores, al cinema Mediterrani.
El proper dijous, 16 de març es presenta en un acte obert la Guia de Serveis Educatius de Cubelles i l'Oferta pública de places escolars al municipi. L'acte, que comptarà amb les directores dels centres educatius i amb la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles, Pilar González, és obert a tothom i es farà a les vuit del vespre al cinema Mediterrani.
D'altra banda, es faran diferents Portes Obertes: el CEP Vora del Mar (Dissabte 18 de març, a les 11 del matí); l'IES (Divendres, 24 de març; el CEIP Charlie Rivel (Dissabte, 25 de març, d'11:30 a 13:00 hores). Ràdio Cubelles Dilluns, 13-03-2006
www.cubelles.com
El proper dijous, 16 de març es presenta en un acte obert la Guia de Serveis Educatius de Cubelles i l'Oferta pública de places escolars al municipi. L'acte, que comptarà amb les directores dels centres educatius i amb la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles, Pilar González, és obert a tothom i es farà a les vuit del vespre al cinema Mediterrani.
D'altra banda, es faran diferents Portes Obertes: el CEP Vora del Mar (Dissabte 18 de març, a les 11 del matí); l'IES (Divendres, 24 de març; el CEIP Charlie Rivel (Dissabte, 25 de març, d'11:30 a 13:00 hores). Ràdio Cubelles Dilluns, 13-03-2006
www.cubelles.com
El PSOE i el PP faran suprimir de l'Estatut les seleccions nacionals
L'article que fa referència al foment de les seleccions esportives catalanes desapareixerà de l'Estatut. Els socialistes, amb el suport del PP, consagraran aquest dimecres la supressió del polèmic punt del capítol competencial, després d'evidenciar-se que l'acord entre el PSOE i els partits catalans sembla impossible, segons publica el diari 'Avui'. El PSOE s'ha negat des del primer dia a acceptar la participació dels equips catalans en tornejos esportius de caràcter internacional. Addueixen que mai no acceptaran que una selecció catalana s'enfronti a una d'espanyola. Davant del desacord, CiU i ICV s'han resignat a una "voladura controlada"; és a dir, prefereixen la supressió de l'article sobre seleccions esportives en lloc que a la comissió prosperi l'objecció defensada del PSOE. Aquesta ve encara de la fase de ponència, però ha anunciat que la retirarà. CiU i ICV creuen que, si s'aprovés, vincularia definitivament les seleccions catalanes a la llei espanyola de l'esport. El desacord entre la part estatal i la catalana dimecres a la ponència derivarà en la supressió de l'article amb els vots de PSOE i PP, a la reunió de la comissió constitucional del Congrés prèvia al ple definitiu d'aprovació. Aquesta és una de les diferències que la llarga negociació estatutària entre el PSOE i CiU i ICV no ha pogut salvar, però és possible que hi hagi altres punts que tinguin el mateix recorregut, com és el cas de la circumscripció electoral europea. Fons socialistes insisteixen, però, que aquest és un escull que encara podria tenir solució, com també la qüestió de la participació de la Generalitat en la gestió dels paradors de turisme. Tot i que el temps s'acaba, el PSOE és partidari de seguir treballant per l'acord en aquests assumptes i en un altre, el de les polítiques passives -atur- que també segueix sent motiu de desencontre. Els diferents grups, però, coincideixen a afirmar que aquest assumpte de ben segur es resoldrà de forma simultània al que, fins al darrer moment, s'ha convertit en la competència de la gran discòrdia: el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat.
www.eldebat.com
L'article que fa referència al foment de les seleccions esportives catalanes desapareixerà de l'Estatut. Els socialistes, amb el suport del PP, consagraran aquest dimecres la supressió del polèmic punt del capítol competencial, després d'evidenciar-se que l'acord entre el PSOE i els partits catalans sembla impossible, segons publica el diari 'Avui'. El PSOE s'ha negat des del primer dia a acceptar la participació dels equips catalans en tornejos esportius de caràcter internacional. Addueixen que mai no acceptaran que una selecció catalana s'enfronti a una d'espanyola. Davant del desacord, CiU i ICV s'han resignat a una "voladura controlada"; és a dir, prefereixen la supressió de l'article sobre seleccions esportives en lloc que a la comissió prosperi l'objecció defensada del PSOE. Aquesta ve encara de la fase de ponència, però ha anunciat que la retirarà. CiU i ICV creuen que, si s'aprovés, vincularia definitivament les seleccions catalanes a la llei espanyola de l'esport. El desacord entre la part estatal i la catalana dimecres a la ponència derivarà en la supressió de l'article amb els vots de PSOE i PP, a la reunió de la comissió constitucional del Congrés prèvia al ple definitiu d'aprovació. Aquesta és una de les diferències que la llarga negociació estatutària entre el PSOE i CiU i ICV no ha pogut salvar, però és possible que hi hagi altres punts que tinguin el mateix recorregut, com és el cas de la circumscripció electoral europea. Fons socialistes insisteixen, però, que aquest és un escull que encara podria tenir solució, com també la qüestió de la participació de la Generalitat en la gestió dels paradors de turisme. Tot i que el temps s'acaba, el PSOE és partidari de seguir treballant per l'acord en aquests assumptes i en un altre, el de les polítiques passives -atur- que també segueix sent motiu de desencontre. Els diferents grups, però, coincideixen a afirmar que aquest assumpte de ben segur es resoldrà de forma simultània al que, fins al darrer moment, s'ha convertit en la competència de la gran discòrdia: el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat.
www.eldebat.com
Et canviaries per ells?
Isabel-Clara Simó
Estic sentint cada vegada, i cada vegada més alarmada, veus que consideren que els immigrats tenen "massa avantatges". La qüestió és molt greu, perquè, quan vulguem reaccionar, ens haurem transformat en una societat intolerant i racista. Els senyals d'alarma provenen dels esforços integradors envers els dissortats nouvinguts, que tenen un gavadal de problemes. Però els seus problemes no es visualitzen amb la immediatesa amb què uns pares atribolats per les despeses escolars dels seus fills veuen en la gratuïtat que tenen els nens immigrats. No veiem la manca de joguines, les poques hores de lleure, el caos lingüístic en què viuen aquests infants -sort en tenim del meravellós cervell humà, tan dúctil-, entre la seva llengua originària, la seva llengua colonial, el castellà amb què balbucegen els pares i la mica de català que senten a l'escola. Les queixes són veritat, no en tinc cap dubte, com tampoc no en tinc cap, de dubte, que són veritats parcials. Hem de veure primer com viuen, com s'agombolen en pisos petits i insalubres, com treballen, tota la família. No: només veiem que els regalen una llibreta.
Però no és això el que em preocupa, sinó que el procés d'un tòpic comença en una sensació certa per esdevenir un sentiment fortament arrelat i que és molt difícil de reeducar. Ens estem fent racistes! A partir d'anècdotes trivials, és cert, però que inquieten la gent. Hauríem d'aportar-hi esforços múltiples: per integrar els nou vinguts, per impartir una mica -una mica, almenys una mica!- de justícia social, per evitar abusos i, ai las, per prevenir un rebuig que ja comença a ser massa general.
www.diariavui.cat
Isabel-Clara Simó
Estic sentint cada vegada, i cada vegada més alarmada, veus que consideren que els immigrats tenen "massa avantatges". La qüestió és molt greu, perquè, quan vulguem reaccionar, ens haurem transformat en una societat intolerant i racista. Els senyals d'alarma provenen dels esforços integradors envers els dissortats nouvinguts, que tenen un gavadal de problemes. Però els seus problemes no es visualitzen amb la immediatesa amb què uns pares atribolats per les despeses escolars dels seus fills veuen en la gratuïtat que tenen els nens immigrats. No veiem la manca de joguines, les poques hores de lleure, el caos lingüístic en què viuen aquests infants -sort en tenim del meravellós cervell humà, tan dúctil-, entre la seva llengua originària, la seva llengua colonial, el castellà amb què balbucegen els pares i la mica de català que senten a l'escola. Les queixes són veritat, no en tinc cap dubte, com tampoc no en tinc cap, de dubte, que són veritats parcials. Hem de veure primer com viuen, com s'agombolen en pisos petits i insalubres, com treballen, tota la família. No: només veiem que els regalen una llibreta.
Però no és això el que em preocupa, sinó que el procés d'un tòpic comença en una sensació certa per esdevenir un sentiment fortament arrelat i que és molt difícil de reeducar. Ens estem fent racistes! A partir d'anècdotes trivials, és cert, però que inquieten la gent. Hauríem d'aportar-hi esforços múltiples: per integrar els nou vinguts, per impartir una mica -una mica, almenys una mica!- de justícia social, per evitar abusos i, ai las, per prevenir un rebuig que ja comença a ser massa general.
www.diariavui.cat
Les dones amb estudis tenen menys interès a viure en parella.
Després de passar per la universitat, les dones catalanes tenen una probabilitat de formar parella 15 punts inferior que les dones sense estudis La vida en parella s'ha reduït del 53,4% al 48,8% en 10 anys. Per contra, en el mateix sector d'edat, les dones catalanes que han aconseguit estudis universitaris només opten per viure en parella en el 70% dels casos, segons l'estudi Conviure en parella, matrimoni versus cohabitació consensual, publicat a la revista Papers de demografia del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'estudi ha estat realitzat per Pau Miret, investigador del CED, amb l'objectiu de comprovar si és cert que la parella és una institució en crisi i quins són els factors que influeixen en la reducció del nombre de parelles.
"Per a les dones, un major grau d'instrucció suposa una probabilitat 15 punts percentuals menor d'estar convivint en parella", un fenomen que no es dóna en homes, segons indica l'estudi. Pau Miret ha detallat a l'AVUI que "les dades analitzades confirmen que les dones amb alt grau d'instrucció -i bones expectatives d'ingressos- no estan tan disposades a formar una família i haver de retallar les seves aspiracions".
"Aquest fenomen es continua produint en societats on es manté una divisió no igualitària com la nostra, on es parla molt de compartir però a l'hora de la veritat són les dones les que han de fer les renúncies". Pau Miret recorda que Gary Becker (Nobel d'Economia de 1992) va proposar l'explicació a aquest fenomen: formar una família i tenir fills té un cost d'oportunitat molt alt per a les dones que han dedicat la seva joventut a preparar-se per accedir al mercat de treball.
L'estudi apunta que "en general, la combinació de la ferotge entrada de la dona a la universitat, combinada amb un model en què aquest nivell educatiu disminueix significativament la probabilitat de conviure en parella, ha conduït inexorablement a la caiguda en les proporcions de dones en unió". Amb certa ironia, l'autor apunta que si es vol canviar la situació "cal o bé dificultar fortament l'accés de les dones joves a la universitat o bé canviar l'actitud de rebuig de moltes universitàries a la vida en parella". Més seriosament, Miret afirma: "Les polítiques de compatibilització de la vida familiar i la laboral se'ns presenten ara per ara com l'única alternativa".
Més anys amb els pares
"El nombre de persones que viuen en parella s'ha reduït força els últims anys a Catalunya, però l'explicació no es troba tant en l'aparició de nous models de convivència, com podrien ser les comunes, sinó, bàsicament, en un endarreriment en l'edat d'emancipació. No hi ha una crisi institucional de la parella", ha explicat Pau Miret. En aquest sentit, l'estudi apunta que el 1991, el 53,4% de les persones d'entre 15 i 49 anys vivien en parella (matrimoni o parella de fet); el 1996, les persones en parella representaven el 50% d'aquest sector de la població; i el 2001 havia disminuït fins al 48,8%. En xifres totals, el 1991 hi havia a Catalunya 1.404.440 persones d'entre 15 i 49 anys vivint en solteria i el 2001 eren ja 1.694.099, diu l'estudi.
www.diariavui.es
Després de passar per la universitat, les dones catalanes tenen una probabilitat de formar parella 15 punts inferior que les dones sense estudis La vida en parella s'ha reduït del 53,4% al 48,8% en 10 anys. Per contra, en el mateix sector d'edat, les dones catalanes que han aconseguit estudis universitaris només opten per viure en parella en el 70% dels casos, segons l'estudi Conviure en parella, matrimoni versus cohabitació consensual, publicat a la revista Papers de demografia del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'estudi ha estat realitzat per Pau Miret, investigador del CED, amb l'objectiu de comprovar si és cert que la parella és una institució en crisi i quins són els factors que influeixen en la reducció del nombre de parelles.
"Per a les dones, un major grau d'instrucció suposa una probabilitat 15 punts percentuals menor d'estar convivint en parella", un fenomen que no es dóna en homes, segons indica l'estudi. Pau Miret ha detallat a l'AVUI que "les dades analitzades confirmen que les dones amb alt grau d'instrucció -i bones expectatives d'ingressos- no estan tan disposades a formar una família i haver de retallar les seves aspiracions".
"Aquest fenomen es continua produint en societats on es manté una divisió no igualitària com la nostra, on es parla molt de compartir però a l'hora de la veritat són les dones les que han de fer les renúncies". Pau Miret recorda que Gary Becker (Nobel d'Economia de 1992) va proposar l'explicació a aquest fenomen: formar una família i tenir fills té un cost d'oportunitat molt alt per a les dones que han dedicat la seva joventut a preparar-se per accedir al mercat de treball.
L'estudi apunta que "en general, la combinació de la ferotge entrada de la dona a la universitat, combinada amb un model en què aquest nivell educatiu disminueix significativament la probabilitat de conviure en parella, ha conduït inexorablement a la caiguda en les proporcions de dones en unió". Amb certa ironia, l'autor apunta que si es vol canviar la situació "cal o bé dificultar fortament l'accés de les dones joves a la universitat o bé canviar l'actitud de rebuig de moltes universitàries a la vida en parella". Més seriosament, Miret afirma: "Les polítiques de compatibilització de la vida familiar i la laboral se'ns presenten ara per ara com l'única alternativa".
Més anys amb els pares
"El nombre de persones que viuen en parella s'ha reduït força els últims anys a Catalunya, però l'explicació no es troba tant en l'aparició de nous models de convivència, com podrien ser les comunes, sinó, bàsicament, en un endarreriment en l'edat d'emancipació. No hi ha una crisi institucional de la parella", ha explicat Pau Miret. En aquest sentit, l'estudi apunta que el 1991, el 53,4% de les persones d'entre 15 i 49 anys vivien en parella (matrimoni o parella de fet); el 1996, les persones en parella representaven el 50% d'aquest sector de la població; i el 2001 havia disminuït fins al 48,8%. En xifres totals, el 1991 hi havia a Catalunya 1.404.440 persones d'entre 15 i 49 anys vivint en solteria i el 2001 eren ja 1.694.099, diu l'estudi.
www.diariavui.es
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
El pla de participació ciutadana d'Olot, en la fase final
JORDI CASAS. OlotEl pla de participació ciutadana que està redactant l'empresa Eidos Dinamització Social amb una subvenció de la Generalitat entra el 18 de febrer a la recta final. Després de la diagnosi de les relacions de l'Ajuntament amb els ciutadans i dels espais de participació, ara s'encetarà un taller de ciutat per fer les propostes del pla definitiu en què participaran representants de tots els sectors.
Un estudi sobre l'administració deliberativa analitza els casos de Mataró, Barcelona i El Prat de Llobregat
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
El pla de participació ciutadana d'Olot, en la fase final
JORDI CASAS. OlotEl pla de participació ciutadana que està redactant l'empresa Eidos Dinamització Social amb una subvenció de la Generalitat entra el 18 de febrer a la recta final. Després de la diagnosi de les relacions de l'Ajuntament amb els ciutadans i dels espais de participació, ara s'encetarà un taller de ciutat per fer les propostes del pla definitiu en què participaran representants de tots els sectors.
Un estudi sobre l'administració deliberativa analitza els casos de Mataró, Barcelona i El Prat de Llobregat
L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va assistir ahir a l'acte de presentació del llibre "Democratitzar l'Administració. Lideratge i institucions públiques deliberatives", publicat per la Fundació Catalunya Segle XXI, amb la col·laboració del Centre per a la Participació Ciutadana de l'Organisme Autònom Flor de Maig de la Diputació de Barcelona. L'acte, que va tenir lloc a la seu de la Diputació de Barcelona, va estar presidit pels diputats de Govern Local i de Participació Ciutadana de la Diputació, Antoni Fogué i Carme García, respectivament, i la presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI, Carme Valls.El treball de recerca, centrat en les institucions públiques i, més en concret, en l'organització i el funcionament intern de les organitzacions administratives locals, pretén situar en el debat teòric el model de l'administració deliberativa i traslladar aquest debat a les administracions públiques.
Aj. Mataró
Aj. Mataró
Com es ve fent en els darrers anys, les Regidories d’Hisenda i Participació Ciutadana han presentat els Pressupostos Municipals a les entitats i a la ciutadania.
Aquest acte es va dur a terme el passat 1 de febrer a les 19.30 hores al Casal de Cultura.El Tinent d’Alcalde i nou Regidor d’Hisenda, Antonio Báez va enunciar les prioritats polítiques del Pressupost i va explicar les diferents partides dels capítols d’ingressos i despeses. A continuació, el Tinent d’Alcalde i Regidor de Participació Ciutadana, Celestino Sánchez va mostrar les inversions del Pressupost Municipal 2006 relacionades amb els Tallers Ciutadans del Pla de Ciutat: la Mediateca-Biblioteca de la Plaça Constitució, el nou complex esportiu Maria Reverter, les noves pistes d’atletisme del complex esportiu Can Llobet, el Teatre Cooperativa, d’entre altres. L’acte va estar presidit per l’Alcaldessa de la ciutat, Ana del Frago, qui va concloure l’acte i va animar als participants a continuar treballant per millorar Barberà del Vallès.
Aj. Barberà
13.3.06
Què és la CAL? És un moviment cívic que aplega i coordina centenars d'associacions i entitats d'arreu dels Països Catalans per realitzar un treball comú a favor de la plena normalització de la llengua catalana. Inici de la campanya: "PER UN FUTUR SENSE LÍMITS, PAÏSOS CATALANS",
Davant del panorama polític de les reformes dels nous Estatuts (Principat, País Valencià i Ses Illes), des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) ens veiem obligats a respondre perquè el futur de la nostra llengua està en joc. És per això que endeguem la campanya de posicionament 'Per un futur sense límits, Països Catalans'.
VINE ALS DIFERENTS ACTES QUE S'ORGANITZEN ARREU DEL TERRITORI:
La Seu d'Urgell (11 de març), Lleida (16 de març); Ciutadella (17 de març); Tarragona (22 de març); Vic i Sueca (24 de març); Vinaròs (25 de març); Mataró (30 de març); Sabadell (31 de març); Girona (1 d'abril) i
el 8 d'abril: acte central de la campanya a l' Auditori de Barcelona amb:
Martxelo Otamendi, director del diari Berria
Monique Richard, presidenta del Parti Québécois
Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdG
Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau
L'acte serà presentat per Anna Sahun i Roger Coma
Amb les actuacions de Feliu Ventura i la participació de Miquel Gil, Carme Sansa,... entre d'altres.
Ja pots reservar la teva invitació a través del web de la CAL.
Davant del panorama polític de les reformes dels nous Estatuts (Principat, País Valencià i Ses Illes), des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) ens veiem obligats a respondre perquè el futur de la nostra llengua està en joc. És per això que endeguem la campanya de posicionament 'Per un futur sense límits, Països Catalans'.
VINE ALS DIFERENTS ACTES QUE S'ORGANITZEN ARREU DEL TERRITORI:
La Seu d'Urgell (11 de març), Lleida (16 de març); Ciutadella (17 de març); Tarragona (22 de març); Vic i Sueca (24 de març); Vinaròs (25 de març); Mataró (30 de març); Sabadell (31 de març); Girona (1 d'abril) i
el 8 d'abril: acte central de la campanya a l' Auditori de Barcelona amb:
Martxelo Otamendi, director del diari Berria
Monique Richard, presidenta del Parti Québécois
Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdG
Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau
L'acte serà presentat per Anna Sahun i Roger Coma
Amb les actuacions de Feliu Ventura i la participació de Miquel Gil, Carme Sansa,... entre d'altres.
Ja pots reservar la teva invitació a través del web de la CAL.
Enviat per la coordinadora d´associacions per la llengua catalana
Per 25 anys més
Per Nacho Corredor Solà 12/03/2006 . Quien escribe estas líneas no es quizás la persona más indicada como colaborador para hablar de Radio Cubelles, pues mi colaboración en la emisora municipal es más bien reciente, pero sí como oyente, pues soy fiel a su parrilla. Tal y como anunció este mismo periódico, entre ayer y hoy se celebraron unas jornadas especiales para conmemorar los 25 años de la emisora municipal de la ciudad vecina. A lo largo de la jornada pude escuchar desde mi casa las voces de diferentes trabajadores y colaboradores, de ahora y de antaño y reinaba en todo momento ese punto de complicidad que da la radio. Comentaron en una de las múltiples mesas de debate que se celebraron a lo largo del día y de la noche, que la radio no tan solo les ha servido para formarse como profesionales, sino desde un punto de vista más personal, les ha servido para hacer amigos. Y esto, por muy a tópico que suene, es la pura realidad. Yo colaboro ahora mismo con una productora que distribuye un programa mío por varias emisoras del país y sin embargo, el espíritu que se respira en una emisora como es la de Cubelles, es muy diferente al que se puede respirar en tantas otras. Eran muchos los que comentaban la magia que tiene la radio y que no tienen otros medios como puede ser la televisión en la que antes de reaccionar ante una situación te preocupas por la cara que vas a poner o en prensa, en la que no sabes en ocasiones como interpretar las letras del que escribe. No tan solo la magia de la radio en sí es lo que reinaba en esta jornada, sino la magia de una radio local. Los medios locales están infravalorados y de forma injusta. El que trabaja o colabora en una emisora municipal es el protagonista de lo que dice en todo momento: busca la noticia, la redacta, la locuta y la mezcla con música. En un medio nacional, uno es el que habla y 200 los que están a las espaldas. En definitiva y concluyendo esta breve visión de unas jornadas tan largas, no me queda más remedio como oyente que felicitar a los trabajadores y colaboradores que forman parte de la programación de la emisora sin olvidar a ninguno de ellos: desde los que hacen los informativos, hasta los que nos entretienen con sus magazines, pasando por los que nos hacen reír, los que nos retransmiten los partidos de fútbol y baloncesto y los que nos acercan semanalmente diferentes estilos musicales. Como colaborador, quiero felicitar a todos los otros que conocí ayer mientras estuve en el estudio instalado en el Centre Social y a los trabajadores, con los que existe un nivel de complicidad bastante elevado (con nuestros más y nuestros menos), pero que sin duda están ahí porque son locutores y periodistas vocacionales, porque por su paciencia han sabido compaginar su trabajo con su ilusión y porque aquí tienen un amigo. Per 25 anys més.
www.vilanovadigital.com
Per Nacho Corredor Solà 12/03/2006 . Quien escribe estas líneas no es quizás la persona más indicada como colaborador para hablar de Radio Cubelles, pues mi colaboración en la emisora municipal es más bien reciente, pero sí como oyente, pues soy fiel a su parrilla. Tal y como anunció este mismo periódico, entre ayer y hoy se celebraron unas jornadas especiales para conmemorar los 25 años de la emisora municipal de la ciudad vecina. A lo largo de la jornada pude escuchar desde mi casa las voces de diferentes trabajadores y colaboradores, de ahora y de antaño y reinaba en todo momento ese punto de complicidad que da la radio. Comentaron en una de las múltiples mesas de debate que se celebraron a lo largo del día y de la noche, que la radio no tan solo les ha servido para formarse como profesionales, sino desde un punto de vista más personal, les ha servido para hacer amigos. Y esto, por muy a tópico que suene, es la pura realidad. Yo colaboro ahora mismo con una productora que distribuye un programa mío por varias emisoras del país y sin embargo, el espíritu que se respira en una emisora como es la de Cubelles, es muy diferente al que se puede respirar en tantas otras. Eran muchos los que comentaban la magia que tiene la radio y que no tienen otros medios como puede ser la televisión en la que antes de reaccionar ante una situación te preocupas por la cara que vas a poner o en prensa, en la que no sabes en ocasiones como interpretar las letras del que escribe. No tan solo la magia de la radio en sí es lo que reinaba en esta jornada, sino la magia de una radio local. Los medios locales están infravalorados y de forma injusta. El que trabaja o colabora en una emisora municipal es el protagonista de lo que dice en todo momento: busca la noticia, la redacta, la locuta y la mezcla con música. En un medio nacional, uno es el que habla y 200 los que están a las espaldas. En definitiva y concluyendo esta breve visión de unas jornadas tan largas, no me queda más remedio como oyente que felicitar a los trabajadores y colaboradores que forman parte de la programación de la emisora sin olvidar a ninguno de ellos: desde los que hacen los informativos, hasta los que nos entretienen con sus magazines, pasando por los que nos hacen reír, los que nos retransmiten los partidos de fútbol y baloncesto y los que nos acercan semanalmente diferentes estilos musicales. Como colaborador, quiero felicitar a todos los otros que conocí ayer mientras estuve en el estudio instalado en el Centre Social y a los trabajadores, con los que existe un nivel de complicidad bastante elevado (con nuestros más y nuestros menos), pero que sin duda están ahí porque son locutores y periodistas vocacionales, porque por su paciencia han sabido compaginar su trabajo con su ilusión y porque aquí tienen un amigo. Per 25 anys més.
www.vilanovadigital.com
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de Cubelles.
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de CubellesLa inauguració de l'espai està prevista per al 16 de març i es combinarà amb una exposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Per VD 09/03/2006 23:04:42
El trasllat de l’Exposició Permanent del clown Charlie Rivel al Castell ja és una realitat. El proper 16 de març, a les 6 de la tarda, està previst que s'inaugurin les noves dependències i lexposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Els treballs, que han anat a càrrec de l’empresa SAIA, han tingut des del principi un objectiu molt clar, que la nova seu ha de girar al voltant de la idea que el públic majoritari és infantil. La nova exposició permanent s’ha convertit en un espai molt dinàmic pensat per als més petits, i que permet que les visites siguin més pedagògiques i properes als infants, que poden jugar i participar dels nous elements que ofereix el nou espai. La nova instal·lació, amb un nou enllumenat i unes lletres d’un metre d’alçada amb el nom del pallasso, aconsegueix convertir l’espai en un circ. El disseny ha tingut en compte la dinamització de l’espai, els elements sorpresa, imatges en projecció DVD dinàmiques i atractives, espais nets perquè la persona que guia l’exposició pugui realitzar activitats pedagògiques amb el públic infantil. Els elements més estàtics estaran dins d’unes vitrines amb una nova catalogació i distribuïdes per diferents etapes de la vida del clown. El projecte del trasllat a la nova seu, al Castell de Cubelles, de la col·lecció Charlie Rivel és d’un projecte que ve de lluny i que permetrà dignificar finalment l’espai d’homenatge a l’universal pallasso cubellenc. La col·lecció conté documents fotogràfics i premsa escrita, múltiples condecoracions, escultures, pintures de cavallet, objectes d’ús professional i personal de Charlie Rivel, disfresses de les seves actuacions, etc. Entre les novetats destaca la realització de dos documentals, un de 15 minuts de durada pensat per a un públic infantil, que mostra a un Charlie Rivel actuant i amb la veu original del pallasso; i un segon documental, adreçat a un públic adult, que relata la vida del clown, a triar en quatre idiomes, i que està fet a partir de diverses fotografies i cartells que s’han restaurat per a l’ocasió. A tot això, també s’han realitzat treballs de millora de pintura i a la rampa d’entrada al recinte i s’ha col·locat parquet. L’empresa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cubelles, el Consell Comarcal del Garraf i el Centre d’Interpretació del Patrimoni Festiu del Garraf, que ha donat totes aquelles dades necessàries que han anat completant la informació. La nova exposició permanent està ubicada a la part ja consolidada del Castell, darrere de l’Oficina de Turisme i a l’espera de l’estudi d’ampliació que està portant a terme conjuntament el Consell Comarcal del Garraf i la Diputació de Barcelona, i que implicaria un element auxiliar annex al Castell. Pel que fa als usos del Castell, tampoc estan del tot definits, però no es vol perdre la part visitable i patrimonial d’aquest edifici senyorial ni tampoc es descarta reservar algun espai com a despatx municipal. El conveni amb la Diputació de Barcelona del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (2004-2007) pretenia continuar la restauració interna de l’edifici començant per la part superior, malgrat que l’Ajuntament ha considerat fer-ho de baix cap a dalt per acabar abans els espais visitables. El Castell dels Marquesos d’Alfarràs és un edifici construït sobre les restes d’una vila romana i del castell medieval, remodelat al segle XVII. L’Ajuntament de Cubelles el va adquirir el 1989 i des del 1993 la Diputació hi ha fet diversos treballs històrics i arqueològics, així com les obres de restauració de la coberta, les façanes i una part de la planta baixa. Des del 2001, la Diputació ha invertit en la rehabilitació de l’edifici prop de mig milió d’euros.
www.vilanovadigital.com
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de CubellesLa inauguració de l'espai està prevista per al 16 de març i es combinarà amb una exposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Per VD 09/03/2006 23:04:42
El trasllat de l’Exposició Permanent del clown Charlie Rivel al Castell ja és una realitat. El proper 16 de març, a les 6 de la tarda, està previst que s'inaugurin les noves dependències i lexposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Els treballs, que han anat a càrrec de l’empresa SAIA, han tingut des del principi un objectiu molt clar, que la nova seu ha de girar al voltant de la idea que el públic majoritari és infantil. La nova exposició permanent s’ha convertit en un espai molt dinàmic pensat per als més petits, i que permet que les visites siguin més pedagògiques i properes als infants, que poden jugar i participar dels nous elements que ofereix el nou espai. La nova instal·lació, amb un nou enllumenat i unes lletres d’un metre d’alçada amb el nom del pallasso, aconsegueix convertir l’espai en un circ. El disseny ha tingut en compte la dinamització de l’espai, els elements sorpresa, imatges en projecció DVD dinàmiques i atractives, espais nets perquè la persona que guia l’exposició pugui realitzar activitats pedagògiques amb el públic infantil. Els elements més estàtics estaran dins d’unes vitrines amb una nova catalogació i distribuïdes per diferents etapes de la vida del clown. El projecte del trasllat a la nova seu, al Castell de Cubelles, de la col·lecció Charlie Rivel és d’un projecte que ve de lluny i que permetrà dignificar finalment l’espai d’homenatge a l’universal pallasso cubellenc. La col·lecció conté documents fotogràfics i premsa escrita, múltiples condecoracions, escultures, pintures de cavallet, objectes d’ús professional i personal de Charlie Rivel, disfresses de les seves actuacions, etc. Entre les novetats destaca la realització de dos documentals, un de 15 minuts de durada pensat per a un públic infantil, que mostra a un Charlie Rivel actuant i amb la veu original del pallasso; i un segon documental, adreçat a un públic adult, que relata la vida del clown, a triar en quatre idiomes, i que està fet a partir de diverses fotografies i cartells que s’han restaurat per a l’ocasió. A tot això, també s’han realitzat treballs de millora de pintura i a la rampa d’entrada al recinte i s’ha col·locat parquet. L’empresa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cubelles, el Consell Comarcal del Garraf i el Centre d’Interpretació del Patrimoni Festiu del Garraf, que ha donat totes aquelles dades necessàries que han anat completant la informació. La nova exposició permanent està ubicada a la part ja consolidada del Castell, darrere de l’Oficina de Turisme i a l’espera de l’estudi d’ampliació que està portant a terme conjuntament el Consell Comarcal del Garraf i la Diputació de Barcelona, i que implicaria un element auxiliar annex al Castell. Pel que fa als usos del Castell, tampoc estan del tot definits, però no es vol perdre la part visitable i patrimonial d’aquest edifici senyorial ni tampoc es descarta reservar algun espai com a despatx municipal. El conveni amb la Diputació de Barcelona del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (2004-2007) pretenia continuar la restauració interna de l’edifici començant per la part superior, malgrat que l’Ajuntament ha considerat fer-ho de baix cap a dalt per acabar abans els espais visitables. El Castell dels Marquesos d’Alfarràs és un edifici construït sobre les restes d’una vila romana i del castell medieval, remodelat al segle XVII. L’Ajuntament de Cubelles el va adquirir el 1989 i des del 1993 la Diputació hi ha fet diversos treballs històrics i arqueològics, així com les obres de restauració de la coberta, les façanes i una part de la planta baixa. Des del 2001, la Diputació ha invertit en la rehabilitació de l’edifici prop de mig milió d’euros.
www.vilanovadigital.com
EL PUNT. "Tarragona. "El grup ecologista Gepec ha denunciat la manca de protecció de l’anomenada anella verda de Tarragona. Segons l’entitat, «el foc que va cremar el dijous passat unes 28 hectàrees a la partida del Mas d’en Cusidó, al terme municipal de Tarragona, demostra la manca total de protecció dels escassos espais verds que formen aquesta anella per part de l’administració local i autonòmica». Denuncia que actualment «són molts ja els sectors amenaçats urbanísticament, principalment per noves urbanitzacions o el recreixement d’algunes» que posen en perill la continuïtat ecològica de la corona. És el cas, afegeix, de Mas Enric, Mas d’en Pastor-Rodolat del Moro, Mas d’en Sorder, Mèdol-Mas d’en Jover, i la Budellera i Mas Rabassa al sud de l’autopista, i els ja plans parcials 27 i 28, que també formen part de l’anella verda, assenyala. Segons el grup ecologista, «l’anella verda constitueix un extens espai natural mereixedor no sols de protegir, sinó també d’actuar-hi positivament, gestionant-lo activament i, promocionar-lo tant des del punt de vista ambiental, com paisatgístic, arqueològic i social».
www.vilaweb.cat
www.vilaweb.cat
12.3.06
Castells afirma que CiU va fer incloure en el projecte de l'Estatut punts "al límit del que és raonable" El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells (PSC), afirma aquest diumege que CiU "va estar tensant la corda fins a l'últim moment" de l'aprovació del projecte estatutari al Parlament: "Vam haver d'incorporar alguns aspectes que, sota el meu punt de vista, se situaven al límit del terreny raonable. Eren les exigències de CiU per sumar-se a l'acord", ha dit, i ha afegit que, en el pacte posterior del president del Govern i el líder de CiU, Artur Mas va haver de renunciar "a algunes de les demandes que ell mateix havia imposat". En una entrevista a 'El Periódico', Castells explica que finalment el model de finançament aprovat s'assembla més al que proposava ERC que al que proposava CiU i diu que "ERC pot sentir-se orgullosa d'aquest acord perquè, en bona part, és gràcies a ella". Tot i així, ha matisat: "Discrepo rotundament de les seves crítiques; el que abans trobava bé ara li sembla insuficient". Així mateix, el conseller diu que "el text acordat inclou els aspectes fonamentals del que es va acordar al Parlament el 30 de setembre" perquè s'ha aconseguit la participació "juntament amb l'Estat, en els rendiments dels grans impostos" i "només n'ha quedat al marge l'impost de societats". Castells assenyala que amb el pròxim Estatut la Generalitat tindrà "una participació del 50% a l'IRPF, del 50% en l'IVA i del 58% en els impostos especials", fet que considera "molt important" perquè "ara, tots els ingressos de la Generalitat vindran dels impostos que paguen els ciutadans". També comenta que el govern català tindrà "una capacitat normativa significativa sobre aquests impostos" que li permetrà "eventualment decidir sobre la conveniència d'apujar-los o abaixar-los", encara que en un futur immediat "no hi ha intenció de pujar o baixar un impost o un altre".
www.eldebat.com
www.eldebat.com
Mas farà campanya per Catalunya a favor de l'Estatut durant dos mesos.
El líder de CiU, Artur Mas, participarà directament en la campanya de CiU per tot el territori català a favor de l'Estatut durant dos mesos. Segons que ha informat aquest diumenge CiU, en aquests dos mesos, Mas visitarà totes les futures vegueries catalanes, on detallarà "perquè el pacte entre Mas i Zapatero suposarà 'un salt endavant en l'autogovern de Catalunya'". El president de Convergència i Unió iniciarà el pròxim dia 14 la seva participació en la campanya de CiU a favor de l'Estatut, una campanya en què la formació nacionalista ha organitzat contactes amb la població, visites a entitats o entrevistes amb personalitats de referència de les comarques. La iniciativa es tancarà amb un gran acte explicatiu que permeti a Mas "justificar i debatre els termes del seu acord amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero". Primera parada, Tarragona En el primer acte de la campanya en què participarà Artur Mas viatjarà a Tarragona, on mantindrà contactes sobre l'Estatut amb alcaldes i caps de llista del Camp de Tarragona, presentarà un manifest municipalista, i acabarà amb una conferència a la seu del Col·legi d'Advocats i Farmacèutics.
www.eldebat.com
El líder de CiU, Artur Mas, participarà directament en la campanya de CiU per tot el territori català a favor de l'Estatut durant dos mesos. Segons que ha informat aquest diumenge CiU, en aquests dos mesos, Mas visitarà totes les futures vegueries catalanes, on detallarà "perquè el pacte entre Mas i Zapatero suposarà 'un salt endavant en l'autogovern de Catalunya'". El president de Convergència i Unió iniciarà el pròxim dia 14 la seva participació en la campanya de CiU a favor de l'Estatut, una campanya en què la formació nacionalista ha organitzat contactes amb la població, visites a entitats o entrevistes amb personalitats de referència de les comarques. La iniciativa es tancarà amb un gran acte explicatiu que permeti a Mas "justificar i debatre els termes del seu acord amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero". Primera parada, Tarragona En el primer acte de la campanya en què participarà Artur Mas viatjarà a Tarragona, on mantindrà contactes sobre l'Estatut amb alcaldes i caps de llista del Camp de Tarragona, presentarà un manifest municipalista, i acabarà amb una conferència a la seu del Col·legi d'Advocats i Farmacèutics.
www.eldebat.com
ERC defensa la seva continuïtat en el govern al marge de la votació sobre l'Estatut.
El conseller en cap, Josep Bargalló, ha explicat que Esquerra Republicana afronta l'últim tram de la negociació de l'Estatut defensant la seva continuïtat al govern al marge de la seva votació final. Per la seva part, el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, ha afirmat que Esquerra Republicana no decidirà la seva postura final sobre l'Estatut "en funció només" de l'acord sobre l'aeroport del Prat, "sinó dels altres 19 punts que ERC ha posat sobre la taula". Tot i que els mateixos independentistes han defensat el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat com un tema clau en la negociació, avui Josep Huguet ha explicat que no serà decisiu per decantar el seu vot. Malgrat que Esquerra n'hagi relativitzat la importància, tots els esforços dels últims contactes se centren a arribar a un acord, perquè la setmana que ve el tema arriba ja a la Comissió Constitucional. El PSC confia que finalment Esquerra es decantarà per donar suport al text. Josep Bargalló, que exerceix de president en funcions de la Generalitat mentre duri el viatge de Pasqual Maragall a Xile, ha explicat que en la reunió de dissabte que va mantenir amb el secretari general i els alts càrrecs del partit "en cap moment es va parlar de l'Estatut, però sí que Esquerra és i seguirà sent un partit del govern de la Generalitat".
www.eldebat.com
El conseller en cap, Josep Bargalló, ha explicat que Esquerra Republicana afronta l'últim tram de la negociació de l'Estatut defensant la seva continuïtat al govern al marge de la seva votació final. Per la seva part, el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, ha afirmat que Esquerra Republicana no decidirà la seva postura final sobre l'Estatut "en funció només" de l'acord sobre l'aeroport del Prat, "sinó dels altres 19 punts que ERC ha posat sobre la taula". Tot i que els mateixos independentistes han defensat el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat com un tema clau en la negociació, avui Josep Huguet ha explicat que no serà decisiu per decantar el seu vot. Malgrat que Esquerra n'hagi relativitzat la importància, tots els esforços dels últims contactes se centren a arribar a un acord, perquè la setmana que ve el tema arriba ja a la Comissió Constitucional. El PSC confia que finalment Esquerra es decantarà per donar suport al text. Josep Bargalló, que exerceix de president en funcions de la Generalitat mentre duri el viatge de Pasqual Maragall a Xile, ha explicat que en la reunió de dissabte que va mantenir amb el secretari general i els alts càrrecs del partit "en cap moment es va parlar de l'Estatut, però sí que Esquerra és i seguirà sent un partit del govern de la Generalitat".
www.eldebat.com
Tallers de dones
Isabel-Clara Simó
La sensibilitat del PP envers els temes socials és proverbial: zero -ara, que la sensibilitat dels socialistes amb la nena Alba..., també deixa'ls anar: ningú no en té la culpa, ves quin cas-. Ara fa poc hem celebrat el dia de la dona i alguns ajuntaments dels nostres països han fet esforços per recordar les condicions objectives d'inferioritat amb què viu la dona. A Benidorm també. Però a Benidorm hi ha un govern del PP -i el PP valencià és més PP que Fraga i Cuevas junts, els diplodocus alegres-, i s'han dit, com podem servir les dones? Doncs han muntat una excursió. I sabeu on era l'excursió? Doncs a un taller sobre productes de neteja; allà unes monitores ensinistraven les dones en les virtuts de la neteja domèstica i explicaven trucs perquè fossin més felices. També han pensat en l'oci de la dona -quan jo era petita hi havia uns tallers que es titulaven La Fuerza por la Alegria, que muntava la Falange-, car també hi havia un apartat de cosmètica. El plat fort era com fer la compra. I, en acabat, anaven a un dels llocs més bonics del món, la font Roja del meu poble, on es veu que també deixen entrar els vàndals. No cal dir que una regidora socialista, Isabel Martínez, ha posat el crit al cel i els ha dit com és de reaccionari convertir la dona en la minyona de casa, i fer-ho precisament en el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Doncs ¿sabeu què et contesten, els reaccionaris, quan els ho expliques amb paciència? Doncs que "a elles els agrada". Sí: a determinades dones. També hi ha alguns joves a qui els agrada la droga. I alguns homes a qui els agraden les cases de cites. Què? Els muntem un taller?
www.avui.cat
Isabel-Clara Simó
La sensibilitat del PP envers els temes socials és proverbial: zero -ara, que la sensibilitat dels socialistes amb la nena Alba..., també deixa'ls anar: ningú no en té la culpa, ves quin cas-. Ara fa poc hem celebrat el dia de la dona i alguns ajuntaments dels nostres països han fet esforços per recordar les condicions objectives d'inferioritat amb què viu la dona. A Benidorm també. Però a Benidorm hi ha un govern del PP -i el PP valencià és més PP que Fraga i Cuevas junts, els diplodocus alegres-, i s'han dit, com podem servir les dones? Doncs han muntat una excursió. I sabeu on era l'excursió? Doncs a un taller sobre productes de neteja; allà unes monitores ensinistraven les dones en les virtuts de la neteja domèstica i explicaven trucs perquè fossin més felices. També han pensat en l'oci de la dona -quan jo era petita hi havia uns tallers que es titulaven La Fuerza por la Alegria, que muntava la Falange-, car també hi havia un apartat de cosmètica. El plat fort era com fer la compra. I, en acabat, anaven a un dels llocs més bonics del món, la font Roja del meu poble, on es veu que també deixen entrar els vàndals. No cal dir que una regidora socialista, Isabel Martínez, ha posat el crit al cel i els ha dit com és de reaccionari convertir la dona en la minyona de casa, i fer-ho precisament en el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Doncs ¿sabeu què et contesten, els reaccionaris, quan els ho expliques amb paciència? Doncs que "a elles els agrada". Sí: a determinades dones. També hi ha alguns joves a qui els agrada la droga. I alguns homes a qui els agraden les cases de cites. Què? Els muntem un taller?
www.avui.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)