11.2.06

El conseller de Medi Ambient defensa la construcció de 1.700 pisos al Prat de Vilanova
ERC es manté en contra i CiU se sent enganyada i denuncia una «clara operació especulativa»C. MORELL / L. MARÍN. Vilanova i la Geltrú.


Penedès. El conseller de Medi Ambient defensa la construcció de 1.700 pisos al Prat de Vilanova. ERC es manté en contra i CiU se sent enganyada i denuncia una «clara operació especulativa»C. MORELL / L. MARÍN. Vilanova i la GeltrúLa reunió del conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, ahir amb els grups municipals de Vilanova i la plataforma Salvem la Platja Llarga no va fer canviar ningú d'opinió. El grup municipal de CiU va accentuar les crítiques, ERC i el PP es mantenen en contra de la proposta, i la plataforma defensa la preservació de la finca de la Millera per salvar la platja. El conseller va remarcar que la proposta d'ICV i el PSC no és «una operació d'especulació» i va advertir que la pressió urbanística de Cubelles i la important xarxa de comunicació que hi ha al costat convertiran la finca en urbanitzable d'aquí a 10 anys.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va fer ahir una defensa aferrissada de la proposta alternativa que el govern de Vilanova vol impulsar per evitar la construcció de 250 pisos i un hotel a la platja Llarga. Amb la seva visita a Vilanova, Milà va intentar establir les bases per «salvar» la platja Llarga i els fonaments del pacte de govern municipal, que s'han debilitat a causa de la decisió d'ERC de no donar suport a la construcció de 1.700 pisos a la Millera. Segons el conseller de Medi Ambient, «a la Generalitat tot està a punt per rebre la proposta i que sigui factible demà mateix», tot i que dimecres passat el regidor d'Urbanisme, Jordi Valls (ICV), assegurava que qualsevol sortida suposaria una llarga inversió de temps. Milà va voler ser «realista» i va demanar al govern de Vilanova que expliqui amb claredat a la població que la solució que es planteja amb la urbanització de la finca de la Millera pretén controlar una pressió urbanística que, segons ell, a la llarga també es produiria -per l'efecte del sector Bardají de Cubelles- i que, en canvi, ara permet fer una promoció ordenada amb molta presència d'habitatges de protecció oficial. Milà assegura que l'alternativa que defensen ICV i el PSC permet «treure avantatges del que fins ara era un problema» per a la ciutat, perquè permetrà una intensa aposta per l'habitatge públic, amb la construcció de 700 pisos de protecció oficial de lloguer.L'última paraula serà del consistori, ja que la decisió de requalificar els terrenys de la Millera -agrícoles protegits- només la podrà prendre el govern si té la majoria suficient per fer-ho. De moment, ERC es manté en la decisió de votar-hi en contra perquè considera que és una proposta desproporcionada. Els esforços que ICV i el PSC estan fent aquests dies per trobar el suport necessari per tirar endavant el projecte pretenen salvar una alternativa a la construcció de la platja Llarga, que la promotora Subirats Berenguer estaria disposada a acceptar, però també una inversió que l'Incasol va fer el mes de novembre passat amb la compra de la meitat dels terrenys afectats.La paradoxa que tant la Generalitat com el govern municipal eviten afrontar és que el pla director costaner aprovat per la Generalitat recomana la preservació d'aquesta zona. Aquest pla director va ser el primer cop d'efecte mediàtic del Departament de Política Territorial del tripartit català. Ara la Generalitat, però, considera més encertat ubanitzar aquesta zona.

www.vilaweb.com El Punt

Penedès. El PSC i ICV busquen aliats i ERC no mou fitxaLa decisió d'ERC de votar en contra de la construcció de 1.700 pisos al Prat de Vilanova és el que, en aquest moment, preocupa més els seus socis de govern (ICV i el PSC). De fet, els continus intents d'aproximació que el PSC ha fet amb CiU els últims dies pretenien desequilibrar la posició dels republicans. De moment, però, CiU no vol acceptar la proposta del govern. El portaveu del grup municipal, Esteve Orriols, va arribar a dir ahir que «tot això ha estat una gran presa de pèl». Orriols creu que el govern municipal l'ha enganyat i assegura que darrere d'aquesta operació hi ha interessos econòmics clars de la promotora i de l'Incasol. Orriols presentarà dilluns a l'Ajuntament la seva proposta alternativa de traslladar la urbanització de la platja Llarga a l'Ortoll amb la corresponent indemnització a la promotora, aprofitant una entrevista que té amb l'alcalde, Joan Ignasi Elena. La proposta alternativa de CiU podria ser una bona solució per als membres de la plataforma Salvem la Platja Llarga, però ERC no creu que sigui la millor. Els republicans estan oberts a continuar debatent per arribar a trobar una proposta que permeti satisfer millor les reclamacions de tots els grups implicats en aquest procés, abans que acceptar una solució que tots els partits reconeixen, amb la boca petita, que no és el que esperaven. El Partit Popular, des de l'oposició, va debatre ahir al vespre la proposta del govern en el partit. Els populars consideren que la construcció de 1.700 habitatges al Prat de Vilanova no és una bona solució, però a més critiquen el procés que ha fet el govern per arribar a aquesta proposta «amagant informació als grups municipals de l'oposició».

www.vialweb.com El Punt

Penedès. LES FRASES

SALVADOR MILÀCONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE«Ha de quedar clar que darrere l'alternativa a la construcció de la platja Llarga no hi ha cap operació d'especulació: hi ha una operació per concentrar edificabilitats» «A la Generalitat tot està a punt per rebre la proposta d'urbanització de la Millera i que sigui factible demà mateix» «L'operació és molt interessant des del punt de vista mediambiental perquè permetrà recuperar la platja Llarga com a espai públic i tirar endavant un projecte de naturalització amb la possible incorporació de la zona al pla d'espais d'interès natural» «L'actitud receptiva dels promotors davant la proposta alternativa ha estat possible perquè han vist que l'Ajuntament i la Generalitat anaven junts, que hi havia suport popular i que s'oferien solucions realistes i immediates que poden donar solució als seus legítims interessos»
www.vilaweb.com
Penedès. El Consell Comarcal del Garraf crearà una comissió per «aclarir» els límits territorials dels sis municipis. La iniciativa vol resoldre problemes de delimitacions a veïns i ajuntamentsMÍRIAM DE LAMO.
Vilanova i la Geltrú.

El Consell Comarcal del Garraf crearà una comissió destinada a «aclarir» el límit territorial de cadascun dels sis termes municipals que integren la comarca. El consell d'alcaldes ja ha consensuat la proposta per tirar endavant l'estudi, segons explica el president del Consell Comarcal, Josep Antoni Blanco. El fet que alguns municipis comparteixin urbanitzacions provoca dificultats als ajuntaments i als ciutadans que vol solucionar la nova comissió impulsada pel Consell.
El Consell Comarcal del Garraf adreçarà una carta oficial a cadascun dels sis ajuntaments per exposar la creació de la comissió d'atermenament del Garraf. Segons Josep Antoni Blanco, ja hi ha comissions d'aquest tipus que han estat engegades conjuntament pels ajuntaments de Vilanova i Sant Pere de Ribes, i pel de Sant Pere de Ribes i Sitges; aquestes comissions només treballen per delimitar el territori entre dos termes municipals concrets. «Potser és millor que fem una comissió global», exposa el president del Consell Comarcal del Garraf.La proposta intenta «facilitar la gestió municipal i dels ciutadans», segons Blanco. Aquest és el cas d'urbanitzacions com Vallpineda, compartida per Sant Pere de Ribes i Sitges; la Torre d'en Veguer, per Vilanova i Sant Pere de Ribes; Santa Maria i Ricreu, per Cubelles i Vilanova, i Can Roca, que pertany tant a Sant Pere de Ribes com a Canyelles.Llicències d'obres«A qui es demana la llicència d'obres» o «qui recull la brossa» són interrogants que es fan els ciutadans, segons el president del Consell Comarcal, que esmenta com a exemple anecdòtic la Casa del Mar, una coneguda finca situada als Colls que pertany tant a Sitges com a Sant Pere de Ribes.La comissió, segons Josep Antoni Blanco, regularitzarà les delimitacions territorials dels municipis utilitzant «les noves tecnologies». El projecte d'antena única al Montgròs també obliga a «fer un llindar» entre Canyelles i Sant Pere de Ribes, una delimitació inclosa en el pla d'atermenament.

Penedès. Fites simbòliques. El fet que accidents geogràfics, marges de pedra o fins i tot torres d'alta tensió delimitessin els termes municipals anys enrere ha provocat problemes territorials a la comarca del Garraf, segons reconeix el president del Consell Comarcal. Les creus de terme eren un dels elements utilitzats pels municipis per indicar on començava una vila i on s'acabava l'altra. Entre Cubelles i Vilanova, existeix encara una petita torre de pedra que tenia com a funció separar els dos termes municipals, i que actualment és símbol del col·lectiu de dones La Fita; l'associació va voler homenatjar així el grup de cubellenques que van aconseguir més terrenys per al seu municipi al segle XVIII llançant la fita del terme a la riera cap a l'any 1750.
www.vilaweb.com

9.2.06

Sent: Thursday, February 09, 2006 10:31 AM
Subject: Taula rodona a l'ADEG
PLATAFORMA PER UNA VEGUERIA PRÒPIA

Dissabte 11 de febrer, a les 11:30h
Seu social de l'ADEG (C. de l'Àncora, 3, Vilanova i la Geltrú)

Taula rodona:
Per què la Vegueria del Penedès?

L'ADEG us convida a la taula rodona que s'ha organitzat per dissabte vinent al
voltant de la Vegueria del Penedès, com a nou àmbit de planificació territorial.

Des del món empresarial també hi poden haver raons per demanar que tot allò
que puguem fer des del territori no ens vingui de més lluny.

L'acte estarà presentat per Fèlix Simon, portaveu de l'entitat Plataforma per
una Vegueria Pròpia.

A la taula rodona hi participaran les persones següents:

a.. Ferran Espada, sub-director del diari El Punt
b.. Ramon Francàs, director adjunt del Diari de Vilanova
c.. Jordi Lleó, director del Diari del Baix Penedès
d.. Ricard Rafecas, director adjunt de El 3 de Vuit
e.. Jaume Singla, director de La Veu de l'Anoia
f.. Alfons Udina, director de La Fura

Per a una millor organització de l'acte i sobretot per preveure l'aforament de
la sala, us agrairem que confirmeu a temps la vostra assistència trucant a
l'oficina de l'ADEG (93 810 67 00) o bé per correu electrònic a adeg@adeg.es
Penedès.
ICV convida ERC a marxar a l'oposició si no accepta la urbanització del Prat de Vilanova. Els ecosocialistes creuen que el no d'ERC a la proposta no pot passar sense factura del pacte de govern. MORELL / L. MARÍN / M. DE LAMO. C. Vilanova i la Geltrú.El grup municipal d'ICV ha rebut el no d'ERC a la proposta d'urbanització del Prat de Vilanova com un atac directe a la línia de flotació del govern local. El portaveu d'ICV i tinent d'alcalde d'Acció Territorial, Jordi Valls, creu que els republicans no poden fer veure ara que se sorprenen de «la magnitud de la tragèdia» que suposa preservar la platja Llarga. Per a ell, l'actitud d'ERC, «que no ha presentat cap alternativa ni ha demanat opinió als tècnics», no pot passar sense factures. Per això, ell mateix convida els republicans a marxar a l'oposició.

El portaveu d'ICV de Vilanova, Jordi Valls, va convidar ahir ERC a marxar a l'oposició si no accepta la proposta del govern per preservar la platja Llarga. Els republicans consideren que el preu de 1.700 pisos al Prat de Vilanova és massa elevat, tot i que, com la resta de grups, no donaran l'opinió definitiva fins la setmana vinent a la comissió de planificació. Valls va dir això ahir després de comparèixer públicament juntament amb l'alcalde, Joan Ignasi Elena (PSC), i el portaveu d'ERC, Josep Tomàs Àlvaro, per assegurar -en paraules de l'alcalde- que «en les negociacions per preservar la platja Llarga els tres grups del govern han anat de la mà i la diferència d'opinions és la riquesa, i no la debilitat d'un govern plural».El govern de Vilanova té el suport de la Generalitat en aquesta proposta. Precisament, divendres el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà (ICV), visitarà Vilanova per escenificar la bona entesa, però si ERC manté la seva actitud el govern no podrà tirar endavant la proposta, ja que l'oposició, PP i CiU, tampoc no hi està d'acord. De fet, CiU treballa en la redacció d'una alternativa tot i que, segons el portaveu, Esteve Orriols, «això és el que hauria de fer el govern».


Penedès. Cubelles vol més informacióL'alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, admet que el nombre d'habitatges previst al Prat de Vilanova «és impactant» , i que «cal veure si Cubelles estarà preparada i tindrà espai per donar cabuda a tots els espais necessaris» que requeriran els serveis lligats als pisos. Marcillas, que va assabentar-se del projecte per la premsa, ha parlat «extraoficialment» amb l'alcalde de Vilanova sobre la proposta, si bé està pendent d'una reunió per conèixer la iniciativa. «Cal veure el projecte, parlar-ne, i veure quines repercussions tindrà i quins serveis s'han d'ampliar», diu. El govern de Vilanova ja ha negociat amb la Generalitat de Catalunya «compensacions» per a Cubelles.
Participació Ciutadana i Comunicació .
A punt de complir-se un any de l’aprovació inicial del Reglament de Participació Ciutadana El regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau demana del màxim consens en l’aprovació del reglament
A punt de complir-se un any de la seva aprovació inicial, el Reglament de Participació Ciutadana de Cubelles segueix a l’espera de la seva aprovació definitiva.
El regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau ha mostrat el seu interès perquè aquest projecte que porta gestant-se des de l’any 1999 es posi en marxa el més aviat possible. Segons ha explicat el regidor, l’any 2005 es va confeccionar un calendari que sempre ha cercat el consens i el vot favorable de tots els partits polítics. “Amb això s’aconseguiria un missatge de compromís cap a la ciutadania”. Una tasca gens fàcil” segons el regidor , “quan es perfila el seu contingut”.
També té molt clar que “cal trencar amb les rutines i les inèrcies de molts anys i entendre algunes de les qüestions que poden dificultar la fluïdesa de la gestió dels grups que estan al govern”. Reconeix que “és un repte i un esforç per a tothom i que potser no s’aconsegueix un document al 100% de la seva expectativa”, però està “convençut que els ciutadans i les ciutadanes del municipi ho valoraran favorablement si s’aprova per unanimitat”. Ràdio Cubelles Dijous, 09-02-2006

www.cubelles.com

Educació i Joventut
Les obres d’ampliació de la llar d’infants, La Draga, a punt d’iniciar-se Les obres, que executarà Obres Quintana, tenen un cost aproximat de 430.000 €
Les obres d’ampliació de la llar d’infants La Draga estan a punt d’iniciar-se. La Junta de Govern Local va aprovar, el passat mes de desembre, adjudicar-les a l’empresa Obres Quintana SA, que ja va fer l’obra de construcció de l’edifici principal, per un import de 438.748,34 €.
L’Equip de Govern de l’Ajuntament de Cubelles va aprovar el projecte, elaborat per l’arquitecte local Xavier Oller Bondia, per un import 443.180,15 €. L’increment progressiu del nombre d’alumnes d’educació infantil, que ja sobrepassa la capacitat actual de la instal·lació educativa, ha fet necessari ampliar la llar d’infants municipal.
El projecte d’ampliació consisteix en la construcció d’un edifici annex, connectat amb l’actual, en l’ arranjament i ampliació del menjador i en la remodelació del despatx de la direcció del centre. Des de la regidoria d’Educació s’ha optat per una ampliació de les instal·lacions preexistents, que permet aprofitar els equipaments actuals (menjadors, dormitoris ...) i optimitzar els recursos disponibles al màxim.
Aquesta ampliació suposa la creació de tres noves aules d’educació infantil, que implicarà un increment aproximat de 46 places, sumades a les 90 places existents, i que representarà un augment de més del 50% de l’oferta de places d’educació infantil per al curs 2006-2007. A més, s’aprofitarà l’obra per resoldre alguns problemes menors actualment existents i millorar en conjunt tot l’espai educatiu.
La regidora d'Educació, Pilar González, manifesta que “la iniciativa d’ampliar la llar d’infants municipal neix de la voluntat municipal de donar aquest servei a les famílies” i destaca que “aquesta etapa d’educació infantil és molt necessària per al desenvolupament de l’infant”.Departament de Comunicació Divendres, 20-01-2006
www.cubelles.com
Correus anuncia una oficina tècnica en les properes setmanes. S’ampliarà l’atenció al públic en 5 hores setmanals i s’incorporaran nous serveis de paqueteria urgent o de prestació de serveis telegràfics.
Correus va anunciar ahir dimecres millores per al municipi de Cubelles. “En el termini de dues setmanes està previst que es faci efectiva la reconversió de l’oficina rural a oficina tècnica”, així ho va anunciar el responsable de Comunicació, Vicenç Ibañez durant el programa Denominació d’Origen de Ràdio Cubelles. D’aquesta manera s’ampliarà l’atenció al públic en 5 hores setmanals. També s’incorporaran nous serveis com ara la paqueteria urgent o la prestació de serveis telegràfics. Amb aquesta ampliació, l’oficina de Cubelles tindrà a disposició de tots els ciutadans i ciutadanes els mateixos serveis que l’oficina de Correus de Vilanova.
Correus ja tenia previst fer efectiu aquest canvi a principis d’any; però el fet que s’hagi allargat el procés de selecció del director de la nova oficina ha fet endarrerir la seva posada en marxa.
Quant a la distribució de la correspondència, Vicenç Ibañez també ha anunciat que “Correus està elaborant un estudi per augmentar la plantilla de carters, ja que l’augment de població és considerable”, però, diu que “encara no s’ha concretat en quin nombre d’efectius s’ampliarà el servei”.
Aquestes millores podrien pal·liar les queixes veïnals que ja fa més de quatre anys que existeixen i que han provocat més d’una campanya reivindicativa "per a un servei de qualitat en el repartiment de les cartes". www.cubelles.com

8.2.06

ERC es desmarca de la proposta alternativa a la urbanització de la Platja Llarga El grup municipal assegura que no votarà a favor dels 1.700 pisos al Prat de Vilanova
Per VD 08/02/2006 0:01:31
La urbanització de la Platja Llarga continua sent un pou de sorpreses que preveu generar molts titulars setmana rera setmana a la premsa local. La filtració de la proposta de fer 1.700 pisos al Prat de Vilanova a canvi de la urbanització de la Platja Llarga va centrar dilluns el ple municipal i avui s'ha fet públic que el grup municipal d'ERC no està disposat a donar-hi suport al nou projecte urbanístic.
Toma Alvaro, regidor i portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Vilanova. fdg/ c. castro
Tot i formar part del govern municipal, Esquerra Republicana s'ha desmarcat totalment de la proposta de crear un nou barri al Prat de Vilanova per evitar la urbanització de la Platja Llarga que ha sortit de les mateixes fil·les del govern. Els republicans consideren que l'impacte que representarà el nou barri en aquesta zona no garanteix la preservació d'aquest espai natural de la Platja Llarga.El portaveu d'ERC, Tomàs Álvaro, ja va insinuar durant el ple que donava suport al govern en les formes com s'havia dut a terme el procés del PERI Platja Llarga, però que en cap cas això havia de significar que estava a favor de la proposta. De fet, des d'ERC es considera que fer 1.700 pisos al Prat de Vilanova no servirà per protegir els aiguamolls ja que la pressió d'uns 5.000 veïns sobre la zona són un impacte demogràfic molt important.Esquerra ha dit clarament que no pensa donar suport a la proposta si el govern la tira endavant i que mai votaria la construcció del nou barri al Prat de Vilanova, que segons els republicans presentaria moltes deficiències en l'àmbit dels serveis i les connexions amb el nucli urbà.

www.vilanovadigital.com
Penedès. Vilanova «salva» la platja Llarga fent 1.700 pisos en una zona agrícolaHi hauria 700 habitatges de protecció oficial que construiria directament la GeneralitatCATI MORELL. Vilanova i la GeltrúEl govern de Vilanova i la Geltrú ha trobat la solució que permetrà salvar la platja Llarga de la urbanització i construcció de 250 pisos. Oferirà una permuta als promotors i permetrà construir 1.700 habitatges en una zona agrícola del Prat de Vilanova per garantir-se no haver de pagar la indemnització del projecte inicial. Aquesta és l'única solució que ha trobat el tripartit per no desatendre les prop de 5.000 signatures que han recollit els ecologistes i tancar un acord amb la promotora que va començar les obres en aquests terrenys, previstos com a urbanitzables en el planejament urbanístic municipal.
+ La plataforma ecologista ha recollit signatures i ha organitzat actes de conscienciació sobre la zona de manera incansable. Foto: R.M.
La proposta del govern té el vistiplau de la Generalitat i de la promotora Subirats Berenguer, que va començar el projecte de construcció de 250 habitatges a la platja Llarga abans de l'estiu del 2004. Ara el govern municipal busca també el suport de l'oposició. L'objectiu és poder tirar endavant una permuta que permetria salvar la platja Llarga, a canvi de fer una macrourbanització (1.763 pisos) -hi hauria gairebé 700 habitatges més que a l'Eixample de Mar- en una zona del Prat de Vilanova que el pla d'ordenació urbana preveu com a agrícola. La requalificació dels terrenys permetria preservar la platja Llarga i convertir aquests terrenys en zona d'alta protecció. L'operació es faria amb la connivència de la Generalitat de Catalunya, ja que l'Institut Català del Sòl (Incasol), propietari d'un 50% dels terrenys, formaria part del projecte amb la construcció de 700 pisos de protecció oficial. Si, finalment, el projecte va endavant, la promotora Subirats Berenguer deixaria els terrenys de la platja Llarga en mans de l'Ajuntament perquè es convertissin en zona d'alta protecció, que s'estendria més enllà de la via del tren per garantir un corredor verd, amb el màxim grau de protecció mediambiental.Tot i que els grups de l'oposició no veuen clar que aquesta macrourbanització sigui bona per a la ciutat -ja que trenca tots els esquemes de creixement que s'havien previst en el planejament general-, el govern entén que és l'única sortida que hi ha per evitar pagar una indemnització -que podria superar els 30 milions d'euros- a la promotora. Almenys això és el que el govern ha al·legat per buscar la complicitat de CiU i PP -a l'oposició.
www.vilaweb.com
Penedès. LA CRONOLOGIA

15 de desembre del 2003. Anuncien que construiran 250 pisos i un hotel a la platja Llarga.
29 de març del 2004.La promotora prepara la urbanització de la zona.
13 de setembre del 2004.L'ACA anuncia que estudiarà el problema i deixa les negociacions en espera d'un dictamen que no ha arribat.
14 de desembre del 2004.Els ecologistes entreguen a l'Ajuntament més de 4.800 firmes contra la construcció de la platja Llarga.
13 de gener del 2005.Un informe de Medi Ambient exigeix la protecció de la platja Llarga.
11 de febrer del 2005.El govern municipal anuncia que intentarà arribar a un acord amb la promotora de la platja Llarga per evitar la construcció en aquesta zona.
15 de febrer del 2005.El govern, amb el suport de l'oposició, anuncia en el ple que silenciarà les negociacions.
27 de setembre del 2005.El PP acusa el govern d'amagar informació.
1 de febrer del 2006.L'alcalde convoca els ecologistes per explicar-los l'alternativa.

Penedès. Promeses electorals. Una de les grans promeses electorals d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Vilanova durant l'última campanya electoral va ser la contenció del creixement demogràfic amb un pla d'urbanització lenta a l'Eixample Nord, ja que la ciutat no pot assumir de cop una arribada massiva de nous habitants. Uns mesos després que ERC formés govern amb el PSC i ICV a Vilanova, el govern de la Generalitat va fer públic un estudi segons el qual ciutats com Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès -el que els tècnics anomenen ciutats mitjanes- estaven abocades a doblar o triplicar la població durant els pròxims vint anys per poder donar resposta a la demanda d'habitatge que genera la regió metropolitana. Precisament, Vilanova tenia una planificació que la situava prop dels 68.000 habitants el 2008, com una de les cotes altes de creixement. En aquest moment, Vilanova ja ha superat amb escreix els 60.000 habitants i porta camí de trencar aquesta expectativa de creixement a curt termini, ja que en els pròxims dos anys podrien coincidir a la venda la nova promoció del Prat de Vilanova (1.700 pisos) i la sortida d'una part important d'habitatges de l'Eixample de Mar, l'acabament de la promoció del sector Sant Jordi i la segona fase del Llimonet.
www.vilaweb.com
Pla Acebetxe i Zaplanetxe
Passa-ho!
Iu Forn
L'actual direcció del PP ha demostrat que és possible superar-se. Reconeguem que això de sortir en processó per recollir signatures contra l'Estatut té un rigor a l'alçada del que és habitual des de fa 10 anys. A l'actual líder popular li poses un passamuntanyes i una pipa, i és el Subcomandante Mariano demanant un referèndum semblant al del pla Ibarretxe. La diferència és que aquí es diria pla Acebetxe, Zaplanetxe o Marianetxe.
L'èxit ha sorprès la mateixa empresa. L'Acebes surt cada dia dient que tenen cent mil milions de signatures (o més). I si ho diu un home de la seva credibilitat, jo no puc dubtar-ne ni un instant (oi que no?). Lamentablement sempre hi ha gent plena de rancúnia disposada a triturar els èxits dels altres. És el cas del programa La Noche Hache, de la cadena de TV Cuatro. L'altre dia la seva presentadora, Eva Hache, va entrar a la pàgina web del partit, va anar a l'apartat de signatures contra l'Estatut, va inventar-se un DNI i un nom i ja tenim dos vots més. Concretament signats per "Mariquita Pérez" i "Spiderman". I això no és el pitjor. Conec gent que ha votat amb noms com Quico Llons, Sam Balluga o Francisco Franco. Que trist embrutar una iniciativa com aquesta amb brometes tan guerracivilistes. No m'estranyaria que al final apareguessin més signatures que habitants té el planeta, però si això passa no voldrà dir que el sistema d'autentificació és de broma sinó que l'Estatut no agrada a cap ésser humà... o més. O sigui que, si us plau, ni se li acudeixi fer el mateix que la Hache i no vagi a la web del PP sobre el referèndum per introduir-hi noms com per exemple Manolo el del Bombo, Alcalde de Salamanca and The Coconuts, Tierras Míticas i Carteres Voladores, Caballero Usted no Sabe con Quien Está hablando, Cautivo y Desarmado, Fede Borroka o Santiago y Cierra Ej-paña.
Ni se li acudeixi fer-ho, eh?, que m'enfadaré molt i molt.
www.diariavui.es

7.2.06

Educació i Joventut Èxit de la sortida dels joves cubellencs a Arles de Tec Prop d'una trentena de joves de la vila participen de la Festa de l'Os a la vila agermanada del Vallespir
La regidoria de Joventut ha fet una valoració força positiva de la sortida que aquest cap de setmana han realitzat una trentena de joves a la vila agermanada d'Arles de Tec. Aquesta sortida s’emmarca dins els intercanvis que fa Cubelles amb aquesta població del Vallespir francès.
La sortida es va fer dissabte i va acabar diumenge. Diumenge els joves cubellencs van disfrutar dels actes del carnaval d'aquesta població francesa participant de La Festa de l’Os.
En total, van ser 27 els joves cubellencs els que s'hi van desplaçar a Arles de Tec. Cal dir que, l'Ajuntament de Cubelles es va fer càrrec del desplaçament, mentre que el consistori d'Arles va encarregar-se de l'allotjament dels joves en un alberg municipal.
Tot i que encara està per confirmar, està previst que un grup de joves d’Arles es desplacin a Cubelles, segurament, durant el mes d’agost, per tal de conèixer la Festa Major de Cubelles. Ràdio Cubelles Dimarts, 07-02-2006

6.2.06

Betty Friedan
Isabel-Clara Simó
Tothom té alguns llibres que han estat cabdals per a la seva formació; normalment l'impacte es produeix a l'adolescència, i mai són uns llibres que ens han recomanat, sinó que els hem descobert nosaltres. Que sigui una descoberta personal, tan modesta com vulgueu, és un factor indispensable. Un dels meus llibres decisius, que vaig llegir d'adulta, va ser La mística de la feminitat, de Betty Friedan. L'antropòloga nord-americana em va semblar i em sembla ara una dona d'una intel·ligència esmolada i d'una racionalitat de pedra picada. Després vaig conèixer la Maria Aurèlia Capmany, que va ser la mestra de totes nosaltres, les dones escriptores catalanes. La mística, tan arrelada i encara tan viva, diguin el que diguin els tranquil·litzadors moviments neoliberals, està formada per unes qualitats que ens ornen de naixença a totes les dones. El contrast amb la realitat és espectacular, però, com sol passar amb totes les místiques, això no obsta perquè hom continuï creient-hi. No hi ha res, ens adoctrinava la Capmany, en les dones, ni tampoc en els homes, que no sigui fruit de la cultura; creure que les dones tenim predisposició natural a la tendresa o fer el ploramiques és un disbarat: hem après a ser tendres i fer el ploramiques si vols per força. La Friedan, a més, explicava la perfídia de transformar les nostres satisfaccions en les dels mascles de la tribu: un èxit acadèmic, econòmic o artístic del nostre mascle és la nostra màxima aspiració. Vet aquí de quina forma ens han arrabassat el nostre subjecte.
Dissabte, dia 4, moria Betty Friedan, als 85 anys. Perviurà sempre. Això, sens dubte de cap mena.
www.diariavui.es
ELRASCLET
Un guió de Tarantino per a Bambi
Marta Lasalas
Això de l'Estatut comença a semblar cada cop més el guió d'una pel·lícula de Quentin Tarantino. José Luis Rodríguez Zapatero, aquell que li deien Bambi, ha aconseguit tancar amb Artur Mas un text que fins i tot agrada al rondinaire Rodríguez Ibarra. Amb la inestimable col·laboració de l'exèrcit, la caverna mediàtica i el poder judicial, Zapatero s'ha tret del damunt d'una tacada la patata calenta de l'Estatut i la incòmoda companyia d'ERC.
El preu -baratet per al PSOE- ha sigut socarrimar una mica el tripartit, començant pel seu president. A més, els socis republicans estan dolguts perquè Zapatero els ha fet el salt i els ha arraconat. Creuen injust que els hagi plantat aquesta cornamenta amb CiU després que ERC s'ha dedicat a treure-li les castanyes del foc al Congrés. Ara tenen la temptació de xutar a còrner el projecte que, per postres, no sedueix gens la seva gent. Saben, però, que si el rebutgen sentenciaran la continuïtat de tripartit.
Mentre Esquerra hi rumia, entre bastidors els protagonistes del guió van repartint a tort i a dret. És molt el que hi ha en joc: la credibilitat de la famosa Espanya plural, les aliances al Congrés, el projecte emblemàtic del govern català, el futur del tripartit... Per això tantes pressions. Des que Zapatero va comunicar als interessats que no pensa moure ni una coma de l'acord amb CiU, la temperatura no ha fet més que pujar. Fins i tot, el president català ha canviat el seu discurs per advertir a ERC que ningú és imprescindible. Massa tard. El PSOE tampoc amaga que no vol Maragall de president.
Realment, és una llàstima que els ciutadans no puguem veure els making off dels acords governamentals i només ens arribin les escenes pactades.
www.diariavui.es
La salvació de la Platja Llarga passarà per la creació de 1.700 nous pisos al Prat de VilanovaLa Generalitat es faria càrrec de la construcció de 700 habitatges de protecció oficial en aquesta promoció
Per VD 05/02/2006 23:18:45
Després de dos anys i dos mesos, sembla que la lluita per salvar la Platja Llarga comença a veure el seu final. Al desembre del 2003 s'anunciava la construcció de 250 pisos i un hotal a aquest paratge de Vilanova i la Geltrú i poc després es posava en marxa una plataforma cívica en defensa d'una zona d'aiguamolls que no ha estat mai tractada com a tal.
Imatge d'arxiu de la Platja Llarga de Vilanova, on finalment ja no es construiran els 250 habitatges i l'hotel previstos. FdG/Carles Castro
L'equip de govern ha anunciat que existeix un principi d'acord per preservar els terrenys de la Platja Llarga de Vilanova on s'havia d'iniciar un projecte d'urbanització des de fa dos anys. A canvi de la urbanització d'aquest paratge, la promotora podrà beneficiar-se d'una permuta que els possibilitarà construir més de 1.700 habitatges en una zona agrícola del Prat de Vilanova, a escassos metres de la Platja Llarga. L'intercanvi estalviarà a l'administració el fet de pagar una indemnització a la promotora per no poder executar el projecte inicial i també els permetrà atendre les demandes de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, que ha fet nombroses mobilitzacions i ha presentat unes 5.000 signatures en contra del projecte urbanístic.L'acord que ha lligat el govern de Vilanova modifica integralment el projecte d'urbanització de la Platja Llarga, un espai que està declarat zona urbanitzable des del franquisme i que ara es convertirà en un espai d'alta protecció mediambiental. La urbanització del paratge es canvia per la d'uns terrenys d'ús agrícola al Prat de Vilanova on la mateixa promotora Subirats Berenguer podrà fer 1.763 habitatges. L'Institut Català del Sòl serà el propietari d'un 50% dels terrenys, on l'administració pública vol impulsar un projecte amb 700 pisos de protecció oficial de nova construcció.El govern local busca ara la complicitat de la Generalitat, que sembla que ja ha donat el vist-i-plau a l'acord, i dels partits de l'oposició, que no veuen clara la solució. De fet, consideren que el gran projecte urbanístic que aterrarà al Prat de Vilanova trenca totalment l'esquema de creixement que ha seguit fins ara Vilanova i la Geltrú.
www.vilanovadigital.com
Per Cubelles, tu tens molt a dir
Aquest nou espai creat per ICb vol ser un lloc obert de trobada i de debat. Covidem totes les persones interessades en participar en el disseny d'un futur millor per Cubelles.
Podeu trobar-nos també a www.cubelles.ca
ARTICLE d'OPINIÓ
RADIO CUBELLES:
25 ANYS I NO HA CANVIAT RES?


Ràdio Cubelles ha encetat la celebració del seu 25è aniversari amb la presentació d’un nou logotip en el decurs d’un acte que va reunir un públic nombrós i a la vegada molt jove, En aquest marc, iniciant la celebració d’una emissora municipal pionera a Catalunya, és impossible romandre aliè a la nova ofensiva que contra alguns periodistes s’ha iniciat fruit de la situació de debat polític que des d’alguns sectors s’insisteix a satanitzar.
L’Iu Forn, guionista de ràdio i autor de diversos llibres, és un cubellenc de vocació i un dels col.laboradors més significatius que Ràdio Cubelles ha tingut en aquests vint-i-cinc anys i que ha viscut, juntament ara amb l’Albert Om (antic company d’estudis a l’Autònoma) una situació espectacularment perversa en la seva dimensió.
Un article de l’Iu Forn a l’Avui amb una frase desafortunada per la qual el mateix autor va demanar una ràpida disculpa va provocar la interposició d’una demanda per part del Ministre de Defensa i algunes associacions militars que, sortosament, ha estat ràpidament arxivada en primera instància judicial.
En el marc de la commemoració de l’aniversari d’una emissora municipal de la nostra comarca la situació viscuda per l’Iu i l’Albert deixa només l’espai per una reflexió: mentre els dos periodistes han estat assetjats, vexats, pressionats fins a l’extenuació pels sectors més immobilistes del país, un militar colpista jutjat i condemnat per l’intent de cop d’Estat del 23-F (naixement de Ràdio Cubelles) publicava a la premsa una nova amenaça contra la convivència democràtica i el dret dels pobles a decidir el seu futur.
És inquietant que, vint-i-cinc anys després del frustrat cop d’Estat de Tejero, els periodistes rebin querelles de part dels ministres i el militars colpistes publiquin els seus articles a la premsa... On quedem la resta de ciutadans?
Una emissora municipal com Ràdio Cubelles és una eina senzilla i modesta però essencial en la vertebració de la informació i la comunicació en el marc d’una comunitat que en aquests vint-i-cinc anys també ha guanyat en tolerància i voluntat de consens. L’emissora cubellenca va néixer en un mes de febrer amb sonoritat de sabres i tancs al carrer que van acovardir tota una societat nouvinguda a la democràcia. Vint-i-cinc anys després el rumor malda per fer-se sentir de nou entre alguns però ha resultat aclaparadorament esmorteït per la resposta unànime de la ciutadania demòcrata que, com aquell que no vol la cosa, ha subratllat la ridiculesa del patriotisme mal entès i mal emprat.
Estic convençut que l’Iu Forn, quan fa anys vivia les seves primeres experiències radiofòniques a l’emissora cubellenca al costat d’altres companys com Jordi Llompart, mai va pensar que un dia seria utilitzat perquè tot un Ministre de Defensa tragués pit des de la portada de l’ABC.
En la primera i última, fins ara, entrevista que l’hi he fet a l’Iu Forn per l’Associació Catalana per la Infància Maltractada (revista “Al.lots” num. 3) –realitzada molt abans de la polèmica amb els militars- ell mateix recordava una frase que segur li ha permès aguantar amb calma el bombardeig que li ha caigut al damunt. Deia ell: “Sempre m’he conformat amb el que he tingut i això ho he aplicat al llarg de la meva vida. Com diuen que deia un famós torero dels anys 50: cuando una cosa es imposible es imposible y, además, no puede ser”.
Xavier Grau
Periodista.
Regidor de Governació, participació Ciutadana i Comunicació de l’Ajuntament de Cubelles.