NOU RECORD DEL DIARI DE CUBELLES!!!!!!!!!!!!!!!!
En la darrera setmana, 133 visites a la nostra pàgina informativa amb un promig de 19 visites per dia.
MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES PER LA VOSTRA CONFIANÇA
Date
Unique Visitors
Fri, May 12, 2006
27
Thu, May 11, 2006
16
Wed, May 10, 2006
17
Tue, May 09, 2006
24
Mon, May 08, 2006
28
Sun, May 07, 2006
10
Sat, May 06, 2006
11
Average: 19
Total: 133
-->
12.5.06
Participació Ciutadana i Comunicació.
Ràdio Cubelles instal·larà una pantalla gegant per veure el Barça-Arsenal. La final de la Champions League es podrà seguir en directe des de la plaça del Centre Social de Cubelles, dins dels actes del 25è aniversari de Ràdio Cubelles
L'emissora municipal Ràdio Cubelles, que enguany celebra el 25è aniversari de la seva fundació, ha organitzat una acte perquè tots els barcelonistes de la vila puguin seguir en directe la final de la Champions League entre el Barça i l'Arsenal. La iniciativa va sorgir dels treballadors i col·laboradors de l'emissora i ha comptat amb el suport de la regidoria de Comunicació.
La retransmissió es podrà veure a través d'una pantalla gegant instal·lada expressament a la plaça del Centre Social. El partit s'inicia a les 20:45 hores i s'amenitzarà amb música.Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Divendres, 12-05-2006
Ràdio Cubelles instal·larà una pantalla gegant per veure el Barça-Arsenal. La final de la Champions League es podrà seguir en directe des de la plaça del Centre Social de Cubelles, dins dels actes del 25è aniversari de Ràdio Cubelles
L'emissora municipal Ràdio Cubelles, que enguany celebra el 25è aniversari de la seva fundació, ha organitzat una acte perquè tots els barcelonistes de la vila puguin seguir en directe la final de la Champions League entre el Barça i l'Arsenal. La iniciativa va sorgir dels treballadors i col·laboradors de l'emissora i ha comptat amb el suport de la regidoria de Comunicació.
La retransmissió es podrà veure a través d'una pantalla gegant instal·lada expressament a la plaça del Centre Social. El partit s'inicia a les 20:45 hores i s'amenitzarà amb música.Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Divendres, 12-05-2006
Puigcercós admet que ERC "no ha estat a l'alçada"
Joan Escofet (laMalla.net)
Després del diluvi d'esdeveniments que van sacsejar la vida política catalana aquest dijous, arriba l'hora de les valoracions que els responsables dels partits fan amb més o menys calma. El secretari general d'ERC (la formació expulsada del Govern Maragall per la seva intenció de votar no en el proper referèndum de l'Estatut) ha passat per Catalunya Ràdio. Puigcercós ha reconegut que la seva formació "no ha estat al nivell" d'unes expectatives que "eren molt altes” abans de carregar contra la "falta de cultura de coalició" que, segons ell, hi ha en aquest país. Puigcercós ha seguit defensant el vot contrari d'ERC al text català per considera que no dóna les respostes que necessita Catalunya.
Amb una certa valentia, Puigcercós ha reconegut que, en la situació política actual, el seu partit "té una part important de responsabilitat, evidentment", ha dit fent referència al fracàs del Govern tripartit de la Generalitat. En aquest sentit, ha assegurat que ERC "no ha estat al nivell de les expectatives creades, que eren molt altes" ja que "se'ns exigia molt".Malgrat aquest mea culpa de Puigcercós, que contrasta amb el discurs del president Josep-Lluís Carod-Rovira, el secretari general de la formació independentista ha seguit defensat el no a l’estatut que els hi ha costat el Govern. N'ha donat arguments. Creu que el finançament pactat no garanteix que Catalunya "ingressi un euro més" i tampoc que redueix el dèficit fiscal.Puigcercós també ha parlat de la influència de la militància del partit en la postura final d'ERC que, de bon començament, (recordem-ho) apostava pel vot nul polític. "La direcció del partit va tardar molt a posicionar-se i mentre la nostra gent s'inclinava pel no, nosaltres estàvem dessagnant-nos al Congrés per intentar salvar els mobles".També ha lamentat la postura final de PSC, CiU i ICV de defensar el text sorgit del pacte Mas-Zapatero i ha opinat que si els quatre partits haguéssim defensat l'Estatut conjuntament, no tindríem el text del 30 de setembre però tindríem un instrument que ara no tenim", ha concedit.
Publicat 12/5/2006 - 10:57h
www.lamalla.net
Joan Escofet (laMalla.net)
Després del diluvi d'esdeveniments que van sacsejar la vida política catalana aquest dijous, arriba l'hora de les valoracions que els responsables dels partits fan amb més o menys calma. El secretari general d'ERC (la formació expulsada del Govern Maragall per la seva intenció de votar no en el proper referèndum de l'Estatut) ha passat per Catalunya Ràdio. Puigcercós ha reconegut que la seva formació "no ha estat al nivell" d'unes expectatives que "eren molt altes” abans de carregar contra la "falta de cultura de coalició" que, segons ell, hi ha en aquest país. Puigcercós ha seguit defensant el vot contrari d'ERC al text català per considera que no dóna les respostes que necessita Catalunya.
Amb una certa valentia, Puigcercós ha reconegut que, en la situació política actual, el seu partit "té una part important de responsabilitat, evidentment", ha dit fent referència al fracàs del Govern tripartit de la Generalitat. En aquest sentit, ha assegurat que ERC "no ha estat al nivell de les expectatives creades, que eren molt altes" ja que "se'ns exigia molt".Malgrat aquest mea culpa de Puigcercós, que contrasta amb el discurs del president Josep-Lluís Carod-Rovira, el secretari general de la formació independentista ha seguit defensat el no a l’estatut que els hi ha costat el Govern. N'ha donat arguments. Creu que el finançament pactat no garanteix que Catalunya "ingressi un euro més" i tampoc que redueix el dèficit fiscal.Puigcercós també ha parlat de la influència de la militància del partit en la postura final d'ERC que, de bon començament, (recordem-ho) apostava pel vot nul polític. "La direcció del partit va tardar molt a posicionar-se i mentre la nostra gent s'inclinava pel no, nosaltres estàvem dessagnant-nos al Congrés per intentar salvar els mobles".També ha lamentat la postura final de PSC, CiU i ICV de defensar el text sorgit del pacte Mas-Zapatero i ha opinat que si els quatre partits haguéssim defensat l'Estatut conjuntament, no tindríem el text del 30 de setembre però tindríem un instrument que ara no tenim", ha concedit.
Publicat 12/5/2006 - 10:57h
www.lamalla.net
Promesa trencada
Marçal Sintes
Després que la direcció d'ERC hagués d'enterrar la seva aposta pel "vot nul polític" alguns van provar d'explicar que això era una demostració de democràcia interna. Els fets, però, ho desmenteixen rotundament. El que va ocórrer en realitat és que la direcció va haver de rectificar davant el perill de revolta interna. Si la direcció hagués volgut actuar de forma realment democràtica, no hauria decidit res sense escoltar primer la militància, cosa que li hauria evitat ser desautoritzada per part d'aquesta. Per cert que després del daltabaix ningú d'ERC no va dimitir ni tan sols va admetre que s'havien equivocat. ¿I per què van intentar imposar a les bases el vot nul? Perquè havien promès i repromès als socialistes que en cap cas el seu vot en el referèndum de l'Estatut seria no. Que ara es pretengui negar l'existència d'aquest compromís resulta senzillament grotesc. Però les bases no s'havien compromès amb ningú i, com va passar també en l'últim congrés del partit, van decidir que la direcció no se sortiria amb la seva. El PSC ha respost a l'incompliment d'Esquerra posant punt i final al tripartit. Les reticències de Maragall no han frenat la decisió. Perquè el PSC sap que la seva gent està cansada d'ERC, com ho estan també Zapatero i el PSOE. Per tant, el PSC ha fet fora ERC del govern -cosa que provocarà que la Generalitat visqui en una situació d'interinatge i d'autèntic caos durant mig any- perquè vol connectar amb el sentiment dels seus militants i votants, que ara, de cara al referèndum estatutari del dia 18 i als comicis subsegüents, necessita motivats i mobilitzats.
www.avui.cat
Marçal Sintes
Després que la direcció d'ERC hagués d'enterrar la seva aposta pel "vot nul polític" alguns van provar d'explicar que això era una demostració de democràcia interna. Els fets, però, ho desmenteixen rotundament. El que va ocórrer en realitat és que la direcció va haver de rectificar davant el perill de revolta interna. Si la direcció hagués volgut actuar de forma realment democràtica, no hauria decidit res sense escoltar primer la militància, cosa que li hauria evitat ser desautoritzada per part d'aquesta. Per cert que després del daltabaix ningú d'ERC no va dimitir ni tan sols va admetre que s'havien equivocat. ¿I per què van intentar imposar a les bases el vot nul? Perquè havien promès i repromès als socialistes que en cap cas el seu vot en el referèndum de l'Estatut seria no. Que ara es pretengui negar l'existència d'aquest compromís resulta senzillament grotesc. Però les bases no s'havien compromès amb ningú i, com va passar també en l'últim congrés del partit, van decidir que la direcció no se sortiria amb la seva. El PSC ha respost a l'incompliment d'Esquerra posant punt i final al tripartit. Les reticències de Maragall no han frenat la decisió. Perquè el PSC sap que la seva gent està cansada d'ERC, com ho estan també Zapatero i el PSOE. Per tant, el PSC ha fet fora ERC del govern -cosa que provocarà que la Generalitat visqui en una situació d'interinatge i d'autèntic caos durant mig any- perquè vol connectar amb el sentiment dels seus militants i votants, que ara, de cara al referèndum estatutari del dia 18 i als comicis subsegüents, necessita motivats i mobilitzats.
www.avui.cat
Maragall confirma el "cessament immediat" dels consellers d'ERC i eleccions anticipades "abans de final d'any"
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha comunicat al conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, el cessament “immediat” de tots els consellers d’ERC. No obstant això, Saura ha confirmat que el president “encara no té tancada la nova configuració del Govern” que implicaria l’acumulació de càrrecs per part de la majoria de consellers del PSC. Així mateix, Saura ha explicat que Iniciativa no aspira a cap nova responsabilitat i que “no volem ocupar cap de les conselleries que deixaran vacants els consellers d’ERC, perquè políticament no ens convé”. Saura també ha avançat, després de la reunió de prop de més de mitja hora que ha mantingut amb Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat, que el president convocarà eleccions anticipades “abans de final d’any”. El conseller de Relacions Institucionals ha confirmat que el referèndum per l’Estatut se celebrarà el proper 18 de juny com estava previst.
www.eldebat.com
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha comunicat al conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, el cessament “immediat” de tots els consellers d’ERC. No obstant això, Saura ha confirmat que el president “encara no té tancada la nova configuració del Govern” que implicaria l’acumulació de càrrecs per part de la majoria de consellers del PSC. Així mateix, Saura ha explicat que Iniciativa no aspira a cap nova responsabilitat i que “no volem ocupar cap de les conselleries que deixaran vacants els consellers d’ERC, perquè políticament no ens convé”. Saura també ha avançat, després de la reunió de prop de més de mitja hora que ha mantingut amb Pasqual Maragall al Palau de la Generalitat, que el president convocarà eleccions anticipades “abans de final d’any”. El conseller de Relacions Institucionals ha confirmat que el referèndum per l’Estatut se celebrarà el proper 18 de juny com estava previst.
www.eldebat.com
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - L?Ajuntament de Cubelles ha ...
Ajuntament de Cubelles, a través de la regidoria de Comunicació il?emissora municipal, organitza en motiu dels 25 anys de Ràdio Cubelles un concurs per ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=12735&year=2006&month=3 - 16k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
RÀDIO CUBELLES Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org · http://www.radiocubelles.net C/ Colom, 7 (Casal de Cultura) ...www.cubelles.com/cubelles/ serveis/index.phtml?tiposervei=8 - 25k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org ... L’Ajuntament de Cubelles, a través de la regidoria de Comunicació il’emissora ...www.cubelles.com/cubelles/ serveis/index.phtml?idservei=131 - 22k - En caché - Páginas similares[ Más resultados de www.cubelles.com ]
(ICb) Inciativa per Cubelles
Mitjans de comunicació públics a Cubelles. Cinquè poder el dels ciutadans. Links -*- Enllaços · (webs amigues) · FÒRUM ICb · Notes de Premsa ...www.cubelles.ca/ - 26k - En caché - Páginas similares
Mitjans de comunicació públics a Cubelles
Per això els mitjans de comunicació públics, necessaris en tota societat democràtica han de garantir els principis bàsics i per tal de garantir els seus ...www.cubelles.ca/public_medias/public_medias.htm - 4k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org C/Colom, 7, 2n pis Tel: 93 895 03 26/ Fax: 93 895 03 26 Responsable: Àngels Fuster i Bau, ...www.cubelles.org/cubelles/serveis/ index.phtml?idservei=137&grupo=8 - 20k - En caché - Páginas similares
DIARI DE CUBELLES ICb. Aquest és un nou espai de comunicació creat pel VOLUNTARIAT ... Participació Ciutadana i Comunicació Ràdio Cubelles engega una forta ...forumicb.blogspot.com/ - 117k - En caché - Páginas similares
Directori de webs del Google - World > Català > Mitjans de ...
Categoria relacionada: World > Català > Mitjans de comunicació > Locals (9) ... Emissora Municipal de Cubelles, 107.5 fm. Emissió online en directe. ...www.google.com/Top/World/Català/ Mitjans_de_comunicació/Ràdio/Emissores_locals/ - 55k - En caché - Páginas similares
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - L?Ajuntament de Cubelles ha ...
Ajuntament de Cubelles, a través de la regidoria de Comunicació il?emissora municipal, organitza en motiu dels 25 anys de Ràdio Cubelles un concurs per ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=12735&year=2006&month=3 - 16k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
RÀDIO CUBELLES Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org · http://www.radiocubelles.net C/ Colom, 7 (Casal de Cultura) ...www.cubelles.com/cubelles/ serveis/index.phtml?tiposervei=8 - 25k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org ... L’Ajuntament de Cubelles, a través de la regidoria de Comunicació il’emissora ...www.cubelles.com/cubelles/ serveis/index.phtml?idservei=131 - 22k - En caché - Páginas similares[ Más resultados de www.cubelles.com ]
(ICb) Inciativa per Cubelles
Mitjans de comunicació públics a Cubelles. Cinquè poder el dels ciutadans. Links -*- Enllaços · (webs amigues) · FÒRUM ICb · Notes de Premsa ...www.cubelles.ca/ - 26k - En caché - Páginas similares
Mitjans de comunicació públics a Cubelles
Per això els mitjans de comunicació públics, necessaris en tota societat democràtica han de garantir els principis bàsics i per tal de garantir els seus ...www.cubelles.ca/public_medias/public_medias.htm - 4k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ SERVEIS
Regidoria: Participació Ciutadana i Comunicació radio@cubelles.org C/Colom, 7, 2n pis Tel: 93 895 03 26/ Fax: 93 895 03 26 Responsable: Àngels Fuster i Bau, ...www.cubelles.org/cubelles/serveis/ index.phtml?idservei=137&grupo=8 - 20k - En caché - Páginas similares
DIARI DE CUBELLES ICb. Aquest és un nou espai de comunicació creat pel VOLUNTARIAT ... Participació Ciutadana i Comunicació Ràdio Cubelles engega una forta ...forumicb.blogspot.com/ - 117k - En caché - Páginas similares
Directori de webs del Google - World > Català > Mitjans de ...
Categoria relacionada: World > Català > Mitjans de comunicació > Locals (9) ... Emissora Municipal de Cubelles, 107.5 fm. Emissió online en directe. ...www.google.com/Top/World/Català/ Mitjans_de_comunicació/Ràdio/Emissores_locals/ - 55k - En caché - Páginas similares
Referéndum, sí. Elecciones, también
Josep M. Vallès,
Josep M. Vallès,
consejero de Justicia, firma este artículo
en su condición de miembro de Ciutadans pel Canvi.
Lunes 8 de maig de 2006
El País
Ha llegado la hora de pedir al electorado catalán un doble refrendo: al proyecto de Estatuto y a la mayoría que sustenta el Gobierno actual. El referéndum tiene fecha prefijada. Las elecciones debieran tenerla también y sin más dilación que la exigida por la ley. ¿Por qué motivo? Porque ni el proyecto de Estatuto ni la mayoría que sostiene al actual Gobierno de la Generalitat, presidido por Pasqual Maragall, son piezas independientes o separables. Forman parte de una propuesta política dibujada a finales de los años noventa, cuando terminaba el ciclo iniciado durante la transición. Esta propuesta pretendía sustituir el proyecto que había dominado la escena política durante 20 años. Se trataba de un proyecto que habían encarnado y concertado -entre conflictos y acuerdos- el PSOE de Felipe González, por una parte, y la Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol, por otra.
La nueva propuesta -cifrada en el leitmotiv del "cambio"- despertó expectativas positivas en quienes consideraban agotada la utilidad social y política del viejo proyecto. Este agotamiento lo constataban incluso algunos de quienes lo habían gestionado. La mayoría catalanista de izquierdas asumió el nuevo proyecto, consignado en el Pacto del Tinell. Pero desde su mismo origen le fue negada la legitimidad por parte de los enemigos de revisar los planteamientos sociales y legales del autogobierno o de responder con apuestas sociales más avanzadas a las necesidades del país. Adversarios dispares unieron sus esfuerzos en una tarea de desgaste a partir de argumentos contradictorios porque era un proyecto social de izquierdas, porque no contaba con pura sangre nacionalista, porque apostaba por romper una divisoria -constitucionalistas / catalanistas- que irritaba -en Cataluña y en el resto de España- a quienes se han beneficiado de esta fractura.
Después de 30 meses, la hostilidad contumaz de esta coalición negativa se ha visto reforzada por los propios errores estratégicos de la mayoría de gobierno, hasta conducir a un punto difícil y paradójico del recorrido político iniciado en 2003.
Se cuenta con un proyecto de Estatuto cuyo contenido es manifiestamente superior al vigente de 1979. Lo es pese al cepillado padecido en La Moncloa y en el Congreso de los Diputados, gracias a una desgraciada negociación multilateral torpemente aceptada por los socios del tripartito. Se cuenta con una obra de gobierno de balance positivo, y admito mi falta de imparcialidad en este juicio. En algo más de dos años, se han adoptado iniciativas valiosas para las necesidades del país y se han solventado críticos déficit producidos por el Gobierno anterior. También se han cometido fallos de gestión y se han dado inacciones muy graves en algunas cuestiones clave. El balance es en todo caso superior al de los últimos gobiernos. Sin embargo, ni el Estatuto ni la obra de gobierno parecen suficientes para justificar la continuidad de la mayoría si se prescinde de una nueva revalidación del electorado.
La mayoría y el Gobierno han adoptado decisiones que han perjudicado la consistencia de su propio proyecto global y han alimentado dudas e incertidumbres sobre su capacidad para ejecutarlo. La vocación legítima de esta mayoría y de este Gobierno era desarrollar una transformación -un cambio- social y nacional, frente a alternativas desgastadas o imposibles. En la dimensión social, los grupos de la mayoría compartían y comparten coincidencias de itinerario y de meta. En la dimensión nacional se daban coincidencias de itinerario, aunque no de meta final. Es lo que no han entendido -o no han querido entender- quienes reprochan a Maragall haberse dejado secuestrar por la lógica nacionalista porque son ellos mismos los que no son capaces de efectuar lecturas que no sean las de la dialéctica nacionalismo-antinacionalismo.
Sea como fuere, hay que reconocer que no se ha conseguido afianzar las líneas maestras del proyecto original. Ha estado poco presente quien podía recordar permanentemente con perfiles contundentes y enérgicos lo esencial del proyecto. Ha habido escasa iniciativa o habilidad para superar la barrera mediática levantada por los frustrados valedores de otros proyectos alternativos. Se ha puesto de relieve la incapacidad de algunos para dar al proyecto estratégico común una clara prioridad sobre otras vicisitudes, por importantes que pudieran parecer en el campo táctico o electoral. Se ha caído en la trampa de la pasividad en algunos momentos, de la reacción infantil al estímulo mediático en otros y de la falta de contundencia en casi todos. Comparto la responsabilidad y la asumo en la cuota que me corresponde.
Por su parte, y en Cataluña, la oposición natural a este proyecto de largo alcance ha jugado con habilidad sus cartas y se ha beneficiado de los favores involuntarios e incautos que ha recibido de algún socio de la mayoría. En el Madrid político, presuntos aliados han intentado por todos los medios reducir el alcance del proyecto de cambio, ajustándolo a la medida de sus necesidades y no de las necesidades de la sociedad catalana. Así pues, los propios errores estratégicos han impedido capitalizar los buenos resultados de 30 meses de mayoría tripartita respecto al Estatuto y obra de gobierno. Las habilidades de la oposición y de los amigos de Madrid no han generado credibilidad para sus propias propuestas, pero han sido suficientes para erosionar las del Gobierno.
Ha llegado, pues, el momento de recurrir al veredicto popular. Para quienes creemos en el valor del nuevo Estatuto como paso adelante en la configuración del autogobierno, se abre ahora una campaña por el sí en la que hay que empeñarse a fondo. Y para quienes apostamos por un sólido proyecto social y nacional -del que el Estatut es sólo un importante instrumento-, se hace imprescindible solicitar al electorado que se pronuncie de nuevo sobre el proyecto y la mayoría de gobierno que prefiere. Lo antes posible.
Lunes 8 de maig de 2006
El País
Ha llegado la hora de pedir al electorado catalán un doble refrendo: al proyecto de Estatuto y a la mayoría que sustenta el Gobierno actual. El referéndum tiene fecha prefijada. Las elecciones debieran tenerla también y sin más dilación que la exigida por la ley. ¿Por qué motivo? Porque ni el proyecto de Estatuto ni la mayoría que sostiene al actual Gobierno de la Generalitat, presidido por Pasqual Maragall, son piezas independientes o separables. Forman parte de una propuesta política dibujada a finales de los años noventa, cuando terminaba el ciclo iniciado durante la transición. Esta propuesta pretendía sustituir el proyecto que había dominado la escena política durante 20 años. Se trataba de un proyecto que habían encarnado y concertado -entre conflictos y acuerdos- el PSOE de Felipe González, por una parte, y la Convergència i Unió (CiU) de Jordi Pujol, por otra.
La nueva propuesta -cifrada en el leitmotiv del "cambio"- despertó expectativas positivas en quienes consideraban agotada la utilidad social y política del viejo proyecto. Este agotamiento lo constataban incluso algunos de quienes lo habían gestionado. La mayoría catalanista de izquierdas asumió el nuevo proyecto, consignado en el Pacto del Tinell. Pero desde su mismo origen le fue negada la legitimidad por parte de los enemigos de revisar los planteamientos sociales y legales del autogobierno o de responder con apuestas sociales más avanzadas a las necesidades del país. Adversarios dispares unieron sus esfuerzos en una tarea de desgaste a partir de argumentos contradictorios porque era un proyecto social de izquierdas, porque no contaba con pura sangre nacionalista, porque apostaba por romper una divisoria -constitucionalistas / catalanistas- que irritaba -en Cataluña y en el resto de España- a quienes se han beneficiado de esta fractura.
Después de 30 meses, la hostilidad contumaz de esta coalición negativa se ha visto reforzada por los propios errores estratégicos de la mayoría de gobierno, hasta conducir a un punto difícil y paradójico del recorrido político iniciado en 2003.
Se cuenta con un proyecto de Estatuto cuyo contenido es manifiestamente superior al vigente de 1979. Lo es pese al cepillado padecido en La Moncloa y en el Congreso de los Diputados, gracias a una desgraciada negociación multilateral torpemente aceptada por los socios del tripartito. Se cuenta con una obra de gobierno de balance positivo, y admito mi falta de imparcialidad en este juicio. En algo más de dos años, se han adoptado iniciativas valiosas para las necesidades del país y se han solventado críticos déficit producidos por el Gobierno anterior. También se han cometido fallos de gestión y se han dado inacciones muy graves en algunas cuestiones clave. El balance es en todo caso superior al de los últimos gobiernos. Sin embargo, ni el Estatuto ni la obra de gobierno parecen suficientes para justificar la continuidad de la mayoría si se prescinde de una nueva revalidación del electorado.
La mayoría y el Gobierno han adoptado decisiones que han perjudicado la consistencia de su propio proyecto global y han alimentado dudas e incertidumbres sobre su capacidad para ejecutarlo. La vocación legítima de esta mayoría y de este Gobierno era desarrollar una transformación -un cambio- social y nacional, frente a alternativas desgastadas o imposibles. En la dimensión social, los grupos de la mayoría compartían y comparten coincidencias de itinerario y de meta. En la dimensión nacional se daban coincidencias de itinerario, aunque no de meta final. Es lo que no han entendido -o no han querido entender- quienes reprochan a Maragall haberse dejado secuestrar por la lógica nacionalista porque son ellos mismos los que no son capaces de efectuar lecturas que no sean las de la dialéctica nacionalismo-antinacionalismo.
Sea como fuere, hay que reconocer que no se ha conseguido afianzar las líneas maestras del proyecto original. Ha estado poco presente quien podía recordar permanentemente con perfiles contundentes y enérgicos lo esencial del proyecto. Ha habido escasa iniciativa o habilidad para superar la barrera mediática levantada por los frustrados valedores de otros proyectos alternativos. Se ha puesto de relieve la incapacidad de algunos para dar al proyecto estratégico común una clara prioridad sobre otras vicisitudes, por importantes que pudieran parecer en el campo táctico o electoral. Se ha caído en la trampa de la pasividad en algunos momentos, de la reacción infantil al estímulo mediático en otros y de la falta de contundencia en casi todos. Comparto la responsabilidad y la asumo en la cuota que me corresponde.
Por su parte, y en Cataluña, la oposición natural a este proyecto de largo alcance ha jugado con habilidad sus cartas y se ha beneficiado de los favores involuntarios e incautos que ha recibido de algún socio de la mayoría. En el Madrid político, presuntos aliados han intentado por todos los medios reducir el alcance del proyecto de cambio, ajustándolo a la medida de sus necesidades y no de las necesidades de la sociedad catalana. Así pues, los propios errores estratégicos han impedido capitalizar los buenos resultados de 30 meses de mayoría tripartita respecto al Estatuto y obra de gobierno. Las habilidades de la oposición y de los amigos de Madrid no han generado credibilidad para sus propias propuestas, pero han sido suficientes para erosionar las del Gobierno.
Ha llegado, pues, el momento de recurrir al veredicto popular. Para quienes creemos en el valor del nuevo Estatuto como paso adelante en la configuración del autogobierno, se abre ahora una campaña por el sí en la que hay que empeñarse a fondo. Y para quienes apostamos por un sólido proyecto social y nacional -del que el Estatut es sólo un importante instrumento-, se hace imprescindible solicitar al electorado que se pronuncie de nuevo sobre el proyecto y la mayoría de gobierno que prefiere. Lo antes posible.
10.5.06
Maragall avançarà eleccions però dubta si manté Esquerra
final de legislatura El PSC vol que el president faci fora ara els consellers republicans i ERC aposta per continuar fins al darrer moment .CALENDARI El govern dóna per fet que els comicis seran aquesta tardor
el nou autogovern
M. Lasalas / C. Palomar
Ningú dubta ja al govern que la tardor vinent hi haurà noves eleccions al Parlament. L'única incògnita que ara mateix manté el president de la Generalitat damunt la taula és si els consellers d'Esquerra continuaran a l'executiu fins que es dissolgui el gabinet o si hauran de marxar. A les files socialistes l'opinió és unànime en el sentit que els republicans han de plegar, mentre que aquests aspiren a continuar al govern fins al darrer dia.
Que la legislatura està arribant al seu final gairebé es va poder mastegar durant la reunió d'ahir de l'executiu, no tant pel que es va dir sinó per l'ambient general i sobretot per la intervenció del president, que va voler agrair la feina feta als seus consellers amb un to tan emotiu que fins i tot va veure's obligat a puntualitzar: "Que quedi clar que això no és un comiat".
Maragall va parlar a la tarda amb el conseller primer, Josep Bargalló, al qual va avançar les seves intencions. Posteriorment, el conseller primer es va reunir amb alts càrrecs d'Esquerra al govern per explicar-los la situació i l'escenari electoral que es dibuixa. A última hora de la tarda van ser la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, i el portaveu del partit, Miquel Iceta, els qui van acudir a la Generalitat per abordar la situació amb el president.
Totes les fonts consultades apunten que el dubte a esvair se situaria ara per ara al voltant del futur d'Esquerra al govern. Aquesta qüestió es podria acabar de tancar avui quan Maragall té intenció de reunir-se amb el primer secretari del PSC, José Montilla, i amb el secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.
Enmig la incertesa, els republicans van voler aprofitar la reunió que a mig matí va celebrar la comissió política de l'Estatut per començar a desplegar una mena de "pacte de convivència" que hauria de facilitar la seva permanència al govern. En aquest sentit, el conseller primer va garantir que els consellers d'ERC es mantindran en silenci durant la campanya del referèndum, a més de comprometre's a facilitar des dels respectius departaments la informació que se'ls demani sobre l'Estatut.
I és que Esquerra aposta per mantenir-se al govern fins que es doni per acabada la legislatura. Ben al contrari que el PSC, que no vol ni sentir a parlar de la possibilitat que ERC segueixi a l'executiu un dia més. Els socialistes catalans interpreten que després de la votació avui de la reforma estatutària al Senat, l'única sortida és que Maragall cessi els consellers republicans aquesta mateixa setmana. Aquest és el missatge que el PSC ha fet arribar al president. El mateix Montilla va assegurar ahir públicament que els republicans "han perdut l'oportunitat de demostrar que són un partit de govern i que havien madurat".
Però malgrat que el ressentiment dels socialistes respecte als republicans és evident, el PSC també és conscient que no li convé tancar cap porta de cara a possibles aliances postelectorals. Per això, intenta buscar un sortida a la crisi que "no trenqui definitivament els ponts del diàleg".
www.avui.cat
final de legislatura El PSC vol que el president faci fora ara els consellers republicans i ERC aposta per continuar fins al darrer moment .CALENDARI El govern dóna per fet que els comicis seran aquesta tardor
el nou autogovern
M. Lasalas / C. Palomar
Ningú dubta ja al govern que la tardor vinent hi haurà noves eleccions al Parlament. L'única incògnita que ara mateix manté el president de la Generalitat damunt la taula és si els consellers d'Esquerra continuaran a l'executiu fins que es dissolgui el gabinet o si hauran de marxar. A les files socialistes l'opinió és unànime en el sentit que els republicans han de plegar, mentre que aquests aspiren a continuar al govern fins al darrer dia.
Que la legislatura està arribant al seu final gairebé es va poder mastegar durant la reunió d'ahir de l'executiu, no tant pel que es va dir sinó per l'ambient general i sobretot per la intervenció del president, que va voler agrair la feina feta als seus consellers amb un to tan emotiu que fins i tot va veure's obligat a puntualitzar: "Que quedi clar que això no és un comiat".
Maragall va parlar a la tarda amb el conseller primer, Josep Bargalló, al qual va avançar les seves intencions. Posteriorment, el conseller primer es va reunir amb alts càrrecs d'Esquerra al govern per explicar-los la situació i l'escenari electoral que es dibuixa. A última hora de la tarda van ser la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, i el portaveu del partit, Miquel Iceta, els qui van acudir a la Generalitat per abordar la situació amb el president.
Totes les fonts consultades apunten que el dubte a esvair se situaria ara per ara al voltant del futur d'Esquerra al govern. Aquesta qüestió es podria acabar de tancar avui quan Maragall té intenció de reunir-se amb el primer secretari del PSC, José Montilla, i amb el secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.
Enmig la incertesa, els republicans van voler aprofitar la reunió que a mig matí va celebrar la comissió política de l'Estatut per començar a desplegar una mena de "pacte de convivència" que hauria de facilitar la seva permanència al govern. En aquest sentit, el conseller primer va garantir que els consellers d'ERC es mantindran en silenci durant la campanya del referèndum, a més de comprometre's a facilitar des dels respectius departaments la informació que se'ls demani sobre l'Estatut.
I és que Esquerra aposta per mantenir-se al govern fins que es doni per acabada la legislatura. Ben al contrari que el PSC, que no vol ni sentir a parlar de la possibilitat que ERC segueixi a l'executiu un dia més. Els socialistes catalans interpreten que després de la votació avui de la reforma estatutària al Senat, l'única sortida és que Maragall cessi els consellers republicans aquesta mateixa setmana. Aquest és el missatge que el PSC ha fet arribar al president. El mateix Montilla va assegurar ahir públicament que els republicans "han perdut l'oportunitat de demostrar que són un partit de govern i que havien madurat".
Però malgrat que el ressentiment dels socialistes respecte als republicans és evident, el PSC també és conscient que no li convé tancar cap porta de cara a possibles aliances postelectorals. Per això, intenta buscar un sortida a la crisi que "no trenqui definitivament els ponts del diàleg".
www.avui.cat
ERC avisa el PSC que si trenca farà inviable un nou tripartit
Els republicans extremen la pressió sobre Maragall i el Partit Socialista per evitar la sortida del govern Proposen una ruptura pactada que es limiti a un avançament electoral després del 18 de juny
Lluís Bou
ERC va extremar ahir la pressió sobre el PSC i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, per mirar d'evitar que aquest últim els expulsi del govern. I l'argument va ser que si Maragall opta per la via d'una "ruptura traumàtica" farà inviable la reedició del tripartit la pròxima legislatura. El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, va subratllar que qualsevol mesura contra els consellers republicans "avortaria la possibilitat d'una nova alternativa catalanista i d'esquerres", i serviria perquè "la dreta" recuperés el poder a Catalunya.
Ridao va proposar en canvi una ruptura pactada amb els socialistes que es limiti a un avançament electoral després del referèndum del 18 de juny. El president d'ERC, Josep-Lluís Carod, va fer públic aquest posicionament en una entrevista a TV3 i va plantejar obertament la necessitat de convocar eleccions anticipades. En canvi, va deixar en mans de Maragall la ruptura de l'executiu tripartit, després de deixar clar que els consellers d'ERC no abandonaran el govern per pròpia voluntat.
Carod té la sensació que "des de fa uns mesos això està sentenciat" i que el millor que pot passar és que després del referèndum es produeixi "un canvi d'escenari polític i que la gent pugui parlar".
Mentrestant, ERC es va tornar a rebel·lar ahir contra la idea de Maragall que tot el govern defensi el sí a l'Estatut. Ridao va reiterar la intenció dels consellers republicans de no participar en cap acte a favor del no i de mantenir la neutralitat. Però alhora va demanar reciprocitat al PSC i ICV, i que els seus consellers tampoc facin campanya pel sí al projecte. Una petició que és impossible que es concreti.
Entrevista al Senat
La direcció d'ERC, que ahir al matí va analitzar en petit comitè la delicada situació política, interpreta que a hores d'ara Maragall és el principal valedor de la presència dels republicans al govern. I per això va optar de bon matí per centrar-hi els missatges, ja que dóna per molt tancada la posició del PSC. Carod té previst aprofitar avui la presència al Senat, on coincidirà amb Maragall, per mantenir-hi una conversa privada. Els republicans asseguren que si el president del PSC es vol tornar a presentar a les eleccions catalanes, només pot arribar a la presidència de la Generalitat amb l'aval d'Esquerra.
Una de les preocupacions dels republicans és mantenir canalitzat el nerviosisme que regna entre els alts càrrecs d'ERC al govern, que perdran la feina si Maragall els fa fora aquesta setmana. Alguns d'ells no amaguen cert malestar pel canvi del sentit de vot del partit, quan va optar per abandonar el vot nul o passar a defensar el no. Això va trencar un pacte verbal entre el primer secretari del PSC, José Montilla, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, pel qual els socialistes acceptaven qualsevol posició dels republicans excepte el vot en contra de l'Estatut.
Amb el posicionament de les assemblees territorials d'ERC a favor del no i la rectificació de la direcció, ha esclatat la crisi.
www.avui.cat
Els republicans extremen la pressió sobre Maragall i el Partit Socialista per evitar la sortida del govern Proposen una ruptura pactada que es limiti a un avançament electoral després del 18 de juny
Lluís Bou
ERC va extremar ahir la pressió sobre el PSC i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, per mirar d'evitar que aquest últim els expulsi del govern. I l'argument va ser que si Maragall opta per la via d'una "ruptura traumàtica" farà inviable la reedició del tripartit la pròxima legislatura. El portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, va subratllar que qualsevol mesura contra els consellers republicans "avortaria la possibilitat d'una nova alternativa catalanista i d'esquerres", i serviria perquè "la dreta" recuperés el poder a Catalunya.
Ridao va proposar en canvi una ruptura pactada amb els socialistes que es limiti a un avançament electoral després del referèndum del 18 de juny. El president d'ERC, Josep-Lluís Carod, va fer públic aquest posicionament en una entrevista a TV3 i va plantejar obertament la necessitat de convocar eleccions anticipades. En canvi, va deixar en mans de Maragall la ruptura de l'executiu tripartit, després de deixar clar que els consellers d'ERC no abandonaran el govern per pròpia voluntat.
Carod té la sensació que "des de fa uns mesos això està sentenciat" i que el millor que pot passar és que després del referèndum es produeixi "un canvi d'escenari polític i que la gent pugui parlar".
Mentrestant, ERC es va tornar a rebel·lar ahir contra la idea de Maragall que tot el govern defensi el sí a l'Estatut. Ridao va reiterar la intenció dels consellers republicans de no participar en cap acte a favor del no i de mantenir la neutralitat. Però alhora va demanar reciprocitat al PSC i ICV, i que els seus consellers tampoc facin campanya pel sí al projecte. Una petició que és impossible que es concreti.
Entrevista al Senat
La direcció d'ERC, que ahir al matí va analitzar en petit comitè la delicada situació política, interpreta que a hores d'ara Maragall és el principal valedor de la presència dels republicans al govern. I per això va optar de bon matí per centrar-hi els missatges, ja que dóna per molt tancada la posició del PSC. Carod té previst aprofitar avui la presència al Senat, on coincidirà amb Maragall, per mantenir-hi una conversa privada. Els republicans asseguren que si el president del PSC es vol tornar a presentar a les eleccions catalanes, només pot arribar a la presidència de la Generalitat amb l'aval d'Esquerra.
Una de les preocupacions dels republicans és mantenir canalitzat el nerviosisme que regna entre els alts càrrecs d'ERC al govern, que perdran la feina si Maragall els fa fora aquesta setmana. Alguns d'ells no amaguen cert malestar pel canvi del sentit de vot del partit, quan va optar per abandonar el vot nul o passar a defensar el no. Això va trencar un pacte verbal entre el primer secretari del PSC, José Montilla, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, pel qual els socialistes acceptaven qualsevol posició dels republicans excepte el vot en contra de l'Estatut.
Amb el posicionament de les assemblees territorials d'ERC a favor del no i la rectificació de la direcció, ha esclatat la crisi.
www.avui.cat
LA PINÇA D'ERC AMB EL PP
Contra els purs
Només Julio Anguita s'havia esforçat tant, com Carod-Rovira, per fer la pinça amb el PP. Em sap greu haver-los de comparar perquè, si mai no he sentit cap simpatia per Julio Anguita (i els meus ja m'ho han retret!), he estat amic i defensor de Josep-Lluís Carod, fins i tot en moments difícils. Fora del Parlament. I també a dins: quan ERC no era, amb només tres diputats, més que una agrupació parlamentària, jo signava, amb el vistiplau dels meus, propostes parlamentàries d'aquell no-grup. Perquè creia que ERC havia de tenir un espai, malgrat tot, en la Catalunya normalitzada de l'endemà.
L'un i l'altre, Carod i Anguita (sempre apel·lant a unes bases que adopten resolucions per unanimitat -ha, ha, ha!-), invoquen tothora la puresa violada pels companys de llit de la nit abans. Ai, Senyor! Josep Tarradellas deia que els polítics catalans sòlids d'un futur més madur es formarien en l'escola superior del municipalisme, on el pacte, la negociació, el matís, la treva, l'acceptació digna d'una rebaixa tàctica, qui sap si conjuntural!, valen més que les afirmacions rotundes de qui se sent, en nom de la història, jutge inapel·lable contra la claudicació. Ai las! Que això ho practiqui un partit com ERC, que ha mantingut com a conseller la persona que ha fet befa de l'Holocaust, comparant-lo a les crides al boicot als productes catalans, fa riure? No, fa plorar de ràbia. I és com una esmena a la totalitat a la trajectòria d'ERC. Amb el silenci còmplice, ara sí, dels seus dirigents i dels seus associats (si més no el dia d'avui, PSC i ICV) del tripartit. I tant com ens l'hem estimat, alguns no purs, la revolució. I àdhuc el tripartit!
Ignasi Riera
Escriptor
www.avui.cat
Contra els purs
Només Julio Anguita s'havia esforçat tant, com Carod-Rovira, per fer la pinça amb el PP. Em sap greu haver-los de comparar perquè, si mai no he sentit cap simpatia per Julio Anguita (i els meus ja m'ho han retret!), he estat amic i defensor de Josep-Lluís Carod, fins i tot en moments difícils. Fora del Parlament. I també a dins: quan ERC no era, amb només tres diputats, més que una agrupació parlamentària, jo signava, amb el vistiplau dels meus, propostes parlamentàries d'aquell no-grup. Perquè creia que ERC havia de tenir un espai, malgrat tot, en la Catalunya normalitzada de l'endemà.
L'un i l'altre, Carod i Anguita (sempre apel·lant a unes bases que adopten resolucions per unanimitat -ha, ha, ha!-), invoquen tothora la puresa violada pels companys de llit de la nit abans. Ai, Senyor! Josep Tarradellas deia que els polítics catalans sòlids d'un futur més madur es formarien en l'escola superior del municipalisme, on el pacte, la negociació, el matís, la treva, l'acceptació digna d'una rebaixa tàctica, qui sap si conjuntural!, valen més que les afirmacions rotundes de qui se sent, en nom de la història, jutge inapel·lable contra la claudicació. Ai las! Que això ho practiqui un partit com ERC, que ha mantingut com a conseller la persona que ha fet befa de l'Holocaust, comparant-lo a les crides al boicot als productes catalans, fa riure? No, fa plorar de ràbia. I és com una esmena a la totalitat a la trajectòria d'ERC. Amb el silenci còmplice, ara sí, dels seus dirigents i dels seus associats (si més no el dia d'avui, PSC i ICV) del tripartit. I tant com ens l'hem estimat, alguns no purs, la revolució. I àdhuc el tripartit!
Ignasi Riera
Escriptor
www.avui.cat
El tripartit com a souvenir
Passa-ho!
Iu Forn
S'han acabat les manolas, els barrets mexicans i les marededéus de Montserrat que els dónes la volta i neva a les botigues de souvenirs catalanes. La conselleria de Turisme ha creat una nova línia d'objectes de record per acostar la nostra realitat als turistes que ens visiten.
D'entrada es canvia la marca souvenir per la marca tripartit. Souvenir vol dir record i l'actual tripartit aviat serà un record, o sigui que els establiments per a turistes s'anomenaran botigues de tripartits i faran horari Saura, dues hores més que ara perquè tothom tingui temps d'anar a comprar. D'entre els objectes de disseny que s'hi trobaran destaca el banc tripartit, adaptació del trencadís que va fer Jujol al Parc Güell de BCN. El concepte trencadís, definitivament, ha estat superat pel tripartit.
Com a joguina per als nens, l'aposta és la Torre de Control Sociovergent, l'intent desesperat de sociates i convergents per intentar que l'Estatut no s'estavelli el pròxim 18 de juny. Els ninos de David Madí i José Zaragoza hi van inclosos. Per als visitants provinents del PSOE s'ha pensat en un kit amb diversos sants experts en miracles, molt útil per tenir-lo als despatxos i passar-se el dia resant-los perquè surti el sí.
En l'apartat de tradicions catalanes hi trobem una figura castellera. Concretament un 3 de filòlegs amb mil folres i manilles... vaja, amb moltes bases. Destaca el dispositiu assembleari, que permet que faci llenya de forma cíclica. La música estarà representada pel CD Les millors cançons d'amor, interpretades pel duet Artur i José Luis i el menjar amb el iogurt Tripartit, una línia de lactis fermentats molt frescos que rebran aquest nom perquè caduquen molt, molt aviat.
Finalment, en el camp del llenguatge habitual, s'impulsarà l'obligatorietat que quan els turistes demanin un cafè sol, el cambrer ja no cridi "Un (totalment) sol" sinó "Posa'm un Maragall".
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
S'han acabat les manolas, els barrets mexicans i les marededéus de Montserrat que els dónes la volta i neva a les botigues de souvenirs catalanes. La conselleria de Turisme ha creat una nova línia d'objectes de record per acostar la nostra realitat als turistes que ens visiten.
D'entrada es canvia la marca souvenir per la marca tripartit. Souvenir vol dir record i l'actual tripartit aviat serà un record, o sigui que els establiments per a turistes s'anomenaran botigues de tripartits i faran horari Saura, dues hores més que ara perquè tothom tingui temps d'anar a comprar. D'entre els objectes de disseny que s'hi trobaran destaca el banc tripartit, adaptació del trencadís que va fer Jujol al Parc Güell de BCN. El concepte trencadís, definitivament, ha estat superat pel tripartit.
Com a joguina per als nens, l'aposta és la Torre de Control Sociovergent, l'intent desesperat de sociates i convergents per intentar que l'Estatut no s'estavelli el pròxim 18 de juny. Els ninos de David Madí i José Zaragoza hi van inclosos. Per als visitants provinents del PSOE s'ha pensat en un kit amb diversos sants experts en miracles, molt útil per tenir-lo als despatxos i passar-se el dia resant-los perquè surti el sí.
En l'apartat de tradicions catalanes hi trobem una figura castellera. Concretament un 3 de filòlegs amb mil folres i manilles... vaja, amb moltes bases. Destaca el dispositiu assembleari, que permet que faci llenya de forma cíclica. La música estarà representada pel CD Les millors cançons d'amor, interpretades pel duet Artur i José Luis i el menjar amb el iogurt Tripartit, una línia de lactis fermentats molt frescos que rebran aquest nom perquè caduquen molt, molt aviat.
Finalment, en el camp del llenguatge habitual, s'impulsarà l'obligatorietat que quan els turistes demanin un cafè sol, el cambrer ja no cridi "Un (totalment) sol" sinó "Posa'm un Maragall".
www.avui.cat
Exposició fotogràfica del vilanoví Ramir Horro al Toc
Per VD 09/05/2006 21:22:05
Aquest divendres a partir de les set de la tarda s’inaugurarà l'espai del Toc de Vilanova una exposició fotogràfica de l’artista local Ramir Horro i López.
L’exposició, organitzada per l’Arxiu Comarcal del Garraf, porta per títol "Història gràfica d’un poble. Vilanova i la Geltrú 1947-1967" i consta d’una selecció de 40 fotografies de la ciutat d’aquest període. A l’acte inaugural és previst que assisteixin la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova, Mercè Foradada i una representació del Consell Comarcal del Garraf i de l'Arxiu. L’exposició estarà oberta del 12 al 31 de maig de dos quarts de sis a dos quarts de nou de la tarda.
www.vilanovadigital.com
Per VD 09/05/2006 21:22:05
Aquest divendres a partir de les set de la tarda s’inaugurarà l'espai del Toc de Vilanova una exposició fotogràfica de l’artista local Ramir Horro i López.
L’exposició, organitzada per l’Arxiu Comarcal del Garraf, porta per títol "Història gràfica d’un poble. Vilanova i la Geltrú 1947-1967" i consta d’una selecció de 40 fotografies de la ciutat d’aquest període. A l’acte inaugural és previst que assisteixin la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova, Mercè Foradada i una representació del Consell Comarcal del Garraf i de l'Arxiu. L’exposició estarà oberta del 12 al 31 de maig de dos quarts de sis a dos quarts de nou de la tarda.
www.vilanovadigital.com
Exposicions Dimarts, 16-05-200617:00
"Després de l’ESO…què?"
Exposició "Després de l’ESO…què?", a l’Espai Jove de Cubelles.
L’exposició va adreçada als alumnes de 3er i 4rt d’ESO que han de triar què estudiar després de finalitzar l’ensenyament secundari obligatori, l’hagin aprovat o no.
A través de diferents plafons i material complementari l’exposició presenta les possibilitats acadèmiques que els joves tenen per escollir.Hora d'acabament: 20:00Fins el dia: Dimarts, 23-05-2006 Lloc: Espai Jove - Centre SocialAdreça: C/Joan Roig i Piera, 3-5Entitat organitzadora: Regidoria d'Educació i Joventut
www.cubelles.com
"Després de l’ESO…què?"
Exposició "Després de l’ESO…què?", a l’Espai Jove de Cubelles.
L’exposició va adreçada als alumnes de 3er i 4rt d’ESO que han de triar què estudiar després de finalitzar l’ensenyament secundari obligatori, l’hagin aprovat o no.
A través de diferents plafons i material complementari l’exposició presenta les possibilitats acadèmiques que els joves tenen per escollir.Hora d'acabament: 20:00Fins el dia: Dimarts, 23-05-2006 Lloc: Espai Jove - Centre SocialAdreça: C/Joan Roig i Piera, 3-5Entitat organitzadora: Regidoria d'Educació i Joventut
www.cubelles.com
Seminari
La visió occidental del Món
Facultat de Geografia i Història.- Universitat de Barcelona
[entrada lliure]
Propera conferència:
OCCIDENT I RÚSSIA
a càrrec de MARIJA DJURDJEVIĆ
Antropòloga (Universitat Ramon Llull). Membre d’Orígens
Divendres 12 de maig, 5 de la tarda
Seminari de la Secció Departamental d´Història d´Amèrica i d´Àfrica.
Torre B, 7a planta, Facultat de Geografia i Història,
Universitat de Barcelona
Co-organitza:
Associació Cultural ORÍGENS
www.origens.es
Directors del Seminari:
Joan Manuel Cabezas .- Tlf. 696.59.53.69 joanmanuel@origens.es
Marija Djurdjević .- Tlf. 656.34.66.18 mdjurdjevich@casadelest.org
Consell Assessor: Ferran Iniesta i Javier Laviña
La visió occidental del Món
Facultat de Geografia i Història.- Universitat de Barcelona
[entrada lliure]
Propera conferència:
OCCIDENT I RÚSSIA
a càrrec de MARIJA DJURDJEVIĆ
Antropòloga (Universitat Ramon Llull). Membre d’Orígens
Divendres 12 de maig, 5 de la tarda
Seminari de la Secció Departamental d´Història d´Amèrica i d´Àfrica.
Torre B, 7a planta, Facultat de Geografia i Història,
Universitat de Barcelona
Co-organitza:
Associació Cultural ORÍGENS
www.origens.es
Directors del Seminari:
Joan Manuel Cabezas .- Tlf. 696.59.53.69 joanmanuel@origens.es
Marija Djurdjević .- Tlf. 656.34.66.18 mdjurdjevich@casadelest.org
Consell Assessor: Ferran Iniesta i Javier Laviña
9.5.06
Jordi Pujol considera que Saura és "molt poc intel·ligent" per vincular el 'sí' a l'Estatut amb l'estabilitat del Tripartit.
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va carregar durament contra el conseller Joan Saura per haver demanat el sí a l'Estatut per reforçar el govern tripartit. Aquestes afirmacions demostren, segons l'expresident, "molt poca intel·ligència" per part del conseller, perquè ajuden a convertir el referèndum sobre l'Estatut en un plebiscit sobre el govern i afavoreix el no, segons publica aquest dimarts el diari Avui. Durant una reunió amb pares d'alumnes d'escoles concertades que va fer ahir a Vic, Pujol va admetre que a causa de la crisi del tripartit detecta "sorprenents" preses de posició a favor del no "de gent que no m'ho esperava". Aquest augment el va atribuir al fet que hi ha "molta gent dolguda i irritada per com han anat les coses", tant a Catalunya com a Espanya, i augmentarà més si es cometen "errors" com el de Saura, que va titllar de "molt greu". Entre els errors que no s'han de cometre va apuntar el de vincular el sí al suport al tripartit, perquè fer això és d'una gran deslleialtat i d'un gran sectarisme". "El referèndum no es fa a favor o en contra del govern, es fa a favor de l'Estatut, perquè es creu que és bo per a Catalunya", va remarcar. Amb tot, Pujol va reiterar que demanarà el sí i es va mostrar convençut que el 18 de juny el vot afirmatiu serà majoritari.
www.eldebat.com
Carod demana eleccions anticipades després del referèndum
El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, ha demanat que es convoquin eleccions anticipades després del referèndum sobre l’Estatut. El líder republicà ha assegurat que el seu partit no vol abandonar el tripartit però considera convenient que es convoquin comicis un cop s’hagi celebrat el plebiscit: “Tal i com han anat les coses, ara ens interessa parlar del referèndum, però un cop passat, s’haurien de convocar eleccions”. En declaracions a TV3, Carod també ha manifestat que el seu partit s’abstindrà en la votació sobre l’Estatut al Senat. D’aquesta manera, el referèndum podria celebrar-se el proper diumenge 18 de juny, tal i com està previst.
www.eldebat.com
Mas titlla "de vodevil esperpèntic" la situació del tripartit. El president de CiU, Artur Mas, ha demanat que es convoquin eleccions a la tardor, després del referèndum de l'Estatut, per donar una sensació de "serietat i normalitat", després de l'"autèntic vodevil esperpèntic cada dia pitjor" en què s'ha convertit el govern tripartit. El líder de CiU ha afirmat, en un acte de les Joventuts Convergents a Sant Cugat, que Pasqual Maragall, "ha d'acabar amb aquesta història del tripartit, que fa temps es veu que no funciona ni funcionarà i és una història fracassada". "Si Maragall vol el país que està representant ha d'acabar amb aquest autèntic vodevil esperpèntic cada dia pitjor. Es molt poc seriós i edificant", ha afirmat. Mas ha qualificat de "vergonyosa" la possibilitat que es plantegés una sortida temporal d'Esquerra del govern, així com una "estafa en tota regla a Catalunya". Així mateix, ha mostrat la seva preocupació per una mobilització del vot 'no' en el referèndum com càstig per al tripartit. “Ara el que toca és fer un acte del servei al país", ha sentenciat Mas.
www.eldebat.com
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va carregar durament contra el conseller Joan Saura per haver demanat el sí a l'Estatut per reforçar el govern tripartit. Aquestes afirmacions demostren, segons l'expresident, "molt poca intel·ligència" per part del conseller, perquè ajuden a convertir el referèndum sobre l'Estatut en un plebiscit sobre el govern i afavoreix el no, segons publica aquest dimarts el diari Avui. Durant una reunió amb pares d'alumnes d'escoles concertades que va fer ahir a Vic, Pujol va admetre que a causa de la crisi del tripartit detecta "sorprenents" preses de posició a favor del no "de gent que no m'ho esperava". Aquest augment el va atribuir al fet que hi ha "molta gent dolguda i irritada per com han anat les coses", tant a Catalunya com a Espanya, i augmentarà més si es cometen "errors" com el de Saura, que va titllar de "molt greu". Entre els errors que no s'han de cometre va apuntar el de vincular el sí al suport al tripartit, perquè fer això és d'una gran deslleialtat i d'un gran sectarisme". "El referèndum no es fa a favor o en contra del govern, es fa a favor de l'Estatut, perquè es creu que és bo per a Catalunya", va remarcar. Amb tot, Pujol va reiterar que demanarà el sí i es va mostrar convençut que el 18 de juny el vot afirmatiu serà majoritari.
www.eldebat.com
Carod demana eleccions anticipades després del referèndum
El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, ha demanat que es convoquin eleccions anticipades després del referèndum sobre l’Estatut. El líder republicà ha assegurat que el seu partit no vol abandonar el tripartit però considera convenient que es convoquin comicis un cop s’hagi celebrat el plebiscit: “Tal i com han anat les coses, ara ens interessa parlar del referèndum, però un cop passat, s’haurien de convocar eleccions”. En declaracions a TV3, Carod també ha manifestat que el seu partit s’abstindrà en la votació sobre l’Estatut al Senat. D’aquesta manera, el referèndum podria celebrar-se el proper diumenge 18 de juny, tal i com està previst.
www.eldebat.com
Mas titlla "de vodevil esperpèntic" la situació del tripartit. El president de CiU, Artur Mas, ha demanat que es convoquin eleccions a la tardor, després del referèndum de l'Estatut, per donar una sensació de "serietat i normalitat", després de l'"autèntic vodevil esperpèntic cada dia pitjor" en què s'ha convertit el govern tripartit. El líder de CiU ha afirmat, en un acte de les Joventuts Convergents a Sant Cugat, que Pasqual Maragall, "ha d'acabar amb aquesta història del tripartit, que fa temps es veu que no funciona ni funcionarà i és una història fracassada". "Si Maragall vol el país que està representant ha d'acabar amb aquest autèntic vodevil esperpèntic cada dia pitjor. Es molt poc seriós i edificant", ha afirmat. Mas ha qualificat de "vergonyosa" la possibilitat que es plantegés una sortida temporal d'Esquerra del govern, així com una "estafa en tota regla a Catalunya". Així mateix, ha mostrat la seva preocupació per una mobilització del vot 'no' en el referèndum com càstig per al tripartit. “Ara el que toca és fer un acte del servei al país", ha sentenciat Mas.
www.eldebat.com
Altres Informacions
L’ONG cubellenca Tale-Talamo rep el premi Telva a la solidaritat Va rebre el primer premi en la categoria internacional arran del seu projecte de construcció d'una clínica d'atenció sanitària primària i emergent al Senegal
L'ONG Tale-Talamo, amb seu a Cubelles, ha rebut el premi convocat per la revista TELVA dedicat a la solidaritat. Tale-Tàlamo va rebre el primer premi en la categoria internacional arran del seu projecte de construcció d'una clínica d'atenció sanitària primària i emergent al Senegal.
Aquesta revista, d’ambit estatal, convoca anualment premis en diverses categòries, una de les quals és la de Solidaritat, on Tale-Talamo ha estat guardonat amb el primer premi internacional entre els 150 projectes presentats per ONG’s.
Gran part de l'equip de Tale-Tàlamo es va desplaçar des de diferents punts de l'estat espanyol i d'Àfrica, amb presencia Cubellenca del seu representant, Sergi Marin, per poder assistir a l'entrega de premis que va tenir lloc el passat 26 d'abril a La Casa d'Amèrica a Madrid. Van recollir el premi la presidenta Jade Illescas i l'infermera cooperant Míriam Torres. Ràdio Cubelles Dilluns, 08-05-2006
L’ONG cubellenca Tale-Talamo rep el premi Telva a la solidaritat Va rebre el primer premi en la categoria internacional arran del seu projecte de construcció d'una clínica d'atenció sanitària primària i emergent al Senegal
L'ONG Tale-Talamo, amb seu a Cubelles, ha rebut el premi convocat per la revista TELVA dedicat a la solidaritat. Tale-Tàlamo va rebre el primer premi en la categoria internacional arran del seu projecte de construcció d'una clínica d'atenció sanitària primària i emergent al Senegal.
Aquesta revista, d’ambit estatal, convoca anualment premis en diverses categòries, una de les quals és la de Solidaritat, on Tale-Talamo ha estat guardonat amb el primer premi internacional entre els 150 projectes presentats per ONG’s.
Gran part de l'equip de Tale-Tàlamo es va desplaçar des de diferents punts de l'estat espanyol i d'Àfrica, amb presencia Cubellenca del seu representant, Sergi Marin, per poder assistir a l'entrega de premis que va tenir lloc el passat 26 d'abril a La Casa d'Amèrica a Madrid. Van recollir el premi la presidenta Jade Illescas i l'infermera cooperant Míriam Torres. Ràdio Cubelles Dilluns, 08-05-2006
Saura considera que el Tripartit "no està rebentat" però no descarta eleccions anticipades
El president d'ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha assegurat aquest dimarts que "el govern català encara no està rebentat, però es troba en una posició dificilíssima i pot passar qualsevol cosa", entre elles unes eleccions anticipades. Saura ha fet aquestes declaracions a Rac1 abans de conèixer que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia demanat eleccions anticipades després del referèndum del nou Estatut, previst per al 18 de juny. "Crec que ERC s'equivoca (amb el 'no' al nou Estatut), que la seva decisió fa mal al país, i el govern català té la responsabilitat d'explicar els continguts del nou Estatut en la campanya informativa i institucional, perquè el que no podria ser és que perdéssim una oportunitat històrica", ha dit. "Les conseqüències del 'no' serien terribles, seria un Estatut i un autogovern pitjor que el d'Andalusia, Balears, València, i Déu sap quan podríem tornar a començar un procés de reforma de l'Estatut", ha afegit. "La situació actual dóna per a qualsevol cosa. El que hem de fer és centrar-nos en què el 18 de juny tinguem una bona participació, però la situació que hi ha està molt oberta i dóna per a qualsevol cosa: per continuar en el govern, per fer eleccions anticipades ..., i tot anirà en funció de la situació política que es creï a partir del 18 de juny", ha opinat. També ha dit que, a la reunió a què l'ha convocat el president català, Pasqual Maragall, per després del tràmit del Senat, "suposo que ens farà algun tipus de proposta".
http://www.eldebat.com/
El president d'ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, ha assegurat aquest dimarts que "el govern català encara no està rebentat, però es troba en una posició dificilíssima i pot passar qualsevol cosa", entre elles unes eleccions anticipades. Saura ha fet aquestes declaracions a Rac1 abans de conèixer que el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, havia demanat eleccions anticipades després del referèndum del nou Estatut, previst per al 18 de juny. "Crec que ERC s'equivoca (amb el 'no' al nou Estatut), que la seva decisió fa mal al país, i el govern català té la responsabilitat d'explicar els continguts del nou Estatut en la campanya informativa i institucional, perquè el que no podria ser és que perdéssim una oportunitat històrica", ha dit. "Les conseqüències del 'no' serien terribles, seria un Estatut i un autogovern pitjor que el d'Andalusia, Balears, València, i Déu sap quan podríem tornar a començar un procés de reforma de l'Estatut", ha afegit. "La situació actual dóna per a qualsevol cosa. El que hem de fer és centrar-nos en què el 18 de juny tinguem una bona participació, però la situació que hi ha està molt oberta i dóna per a qualsevol cosa: per continuar en el govern, per fer eleccions anticipades ..., i tot anirà en funció de la situació política que es creï a partir del 18 de juny", ha opinat. També ha dit que, a la reunió a què l'ha convocat el president català, Pasqual Maragall, per després del tràmit del Senat, "suposo que ens farà algun tipus de proposta".
http://www.eldebat.com/
Engrunes
Joan Oliver
Mare de Déu Senyor
Feia força temps que, per estricta prescripció facultativa, no m'empassava un debat parlamentari tot sencer, però ahir em va semblar que la compareixença del president de la Generalitat davant la comissió primera del Parlament es mereixia fer una excepció. Vaig aguantar les gairebé tres hores de debat com bonament vaig poder però el xoc (i el shock) van ser de consideració. Com pot ser que haguem arribat fins aquests extrems? Com pot ser que fem el ridícul d'aquesta manera? Com pot ser que el president de la Generalitat visqui instal·lat en una (ir)realitat tan allunyada de la dels portaveus dels partits i del país? Com pot ser que no contesti ni una sola de les preguntes que li fan i que només contesti coses que ningú no ha preguntat? Com pot ser que ni tan sols no sàpiga què li han preguntat? Com pot ser? Jo havia decidit seguir amb atenció el debat perquè em pensava que el que estava en joc era la composició del govern de Catalunya. Després del debat la impressió és que la composició del govern no és el principal problema del país. El principal problema és qui presideix aquest govern.
És hora d'eleccions
L'embolic és monumental i costa de veure qualsevol sortida raonable que permeti afrontar el referèndum de l'Estatut amb unes mínimes garanties de seriositat. Amb unes mínimes garanties que la gent voti l'Estatut i no altres coses. Si Esquerra surt del govern abans del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà apareixent com un Esquerra sí, Esquerra no. Si el govern es manté intacte fins al referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum) el referèndum acabarà apareixent com un Maragall sí, Maragall no. Si s'anuncien eleccions avançades per després del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà convertint-se en una primera volta de les eleccions al Parlament de Catalunya. L'única opció mig raonable que sembla que ens queda és fer primer eleccions al Parlament i, després, el referèndum. Així a les eleccions votaríem el que s'ha de votar en unes eleccions i al referèndum votaríem sobre l'Estatut. Però, precisament perquè és l'única opció mig raonable, és la que segur que no triarà el president de la Generalitat.
www.avui.cat
Joan Oliver
Mare de Déu Senyor
Feia força temps que, per estricta prescripció facultativa, no m'empassava un debat parlamentari tot sencer, però ahir em va semblar que la compareixença del president de la Generalitat davant la comissió primera del Parlament es mereixia fer una excepció. Vaig aguantar les gairebé tres hores de debat com bonament vaig poder però el xoc (i el shock) van ser de consideració. Com pot ser que haguem arribat fins aquests extrems? Com pot ser que fem el ridícul d'aquesta manera? Com pot ser que el president de la Generalitat visqui instal·lat en una (ir)realitat tan allunyada de la dels portaveus dels partits i del país? Com pot ser que no contesti ni una sola de les preguntes que li fan i que només contesti coses que ningú no ha preguntat? Com pot ser que ni tan sols no sàpiga què li han preguntat? Com pot ser? Jo havia decidit seguir amb atenció el debat perquè em pensava que el que estava en joc era la composició del govern de Catalunya. Després del debat la impressió és que la composició del govern no és el principal problema del país. El principal problema és qui presideix aquest govern.
És hora d'eleccions
L'embolic és monumental i costa de veure qualsevol sortida raonable que permeti afrontar el referèndum de l'Estatut amb unes mínimes garanties de seriositat. Amb unes mínimes garanties que la gent voti l'Estatut i no altres coses. Si Esquerra surt del govern abans del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà apareixent com un Esquerra sí, Esquerra no. Si el govern es manté intacte fins al referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum) el referèndum acabarà apareixent com un Maragall sí, Maragall no. Si s'anuncien eleccions avançades per després del referèndum (possibilitat sobre la qual el debat d'ahir no va aportar la més mínima llum), el referèndum acabarà convertint-se en una primera volta de les eleccions al Parlament de Catalunya. L'única opció mig raonable que sembla que ens queda és fer primer eleccions al Parlament i, després, el referèndum. Així a les eleccions votaríem el que s'ha de votar en unes eleccions i al referèndum votaríem sobre l'Estatut. Però, precisament perquè és l'única opció mig raonable, és la que segur que no triarà el president de la Generalitat.
www.avui.cat
Maragall adverteix que "prendrà les decisions oportunes" si les posicions oposades dels socis de govern perjudiquen l’Estatut
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha assegurat aquest dilluns, que si en algun moment creu “que la cohabitació de posicions oposades perjudica mínimament l’aprovació de l’Estatut prendré les decisions que siguin oportunes”. Tot i això, Maragall ha destacat que hi ha “una majoria política sòlida pel sí” en el referèndum de l’Estatut.Maragall ha afirmat, en una compareixença parlamentària per explicar la seva remodelació de Govern, que va fer el canvi de consellers perquè creia que cap partit votaria ‘no’ i amb l’objectiu de “renovar esforços per a la segona etapa del pacte del Tinell”. El president català ha destacat que hi ha “tres forces catalanes a favor del ‘sí’ en el referèndum” i que “si això segueix així no dubto que tindrem Estatut” perquè representen “una amplia societat catalana”. Malgrat això, Maragall ha fet un toc d’atenció a CiU i ha destacat que “si el suport de CiU al text estava condicionat per alguna cosa més que el text era bo que ho sabéssim”.Iceta dóna suport a MaragallEl portaveu parlamentari del PSC, Miquel Iceta, ha donat suport a Maragall, tot i que si ha destacat que “serà difícil la convivència entre els membres del tripartit” degut al desacord entre els partits que el formen. I ha assegurat que el ‘no’ en el referèndum “és una posició molt equivocada”.
www.eldebat.com
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha assegurat aquest dilluns, que si en algun moment creu “que la cohabitació de posicions oposades perjudica mínimament l’aprovació de l’Estatut prendré les decisions que siguin oportunes”. Tot i això, Maragall ha destacat que hi ha “una majoria política sòlida pel sí” en el referèndum de l’Estatut.Maragall ha afirmat, en una compareixença parlamentària per explicar la seva remodelació de Govern, que va fer el canvi de consellers perquè creia que cap partit votaria ‘no’ i amb l’objectiu de “renovar esforços per a la segona etapa del pacte del Tinell”. El president català ha destacat que hi ha “tres forces catalanes a favor del ‘sí’ en el referèndum” i que “si això segueix així no dubto que tindrem Estatut” perquè representen “una amplia societat catalana”. Malgrat això, Maragall ha fet un toc d’atenció a CiU i ha destacat que “si el suport de CiU al text estava condicionat per alguna cosa més que el text era bo que ho sabéssim”.Iceta dóna suport a MaragallEl portaveu parlamentari del PSC, Miquel Iceta, ha donat suport a Maragall, tot i que si ha destacat que “serà difícil la convivència entre els membres del tripartit” degut al desacord entre els partits que el formen. I ha assegurat que el ‘no’ en el referèndum “és una posició molt equivocada”.
www.eldebat.com
L'Home del Gag organitza el primer Campionat de Play Station Pro Evolution Soccer 5 Es farà el proper dissate, 10 de juny, a l'Espai Jove del Centre Social.
Dins els actes de celebració del 25è Aniversari de la nostra emissora municipal, el programa L'Home del Gag organitza un Concurs de Play Station, que es desenvoluparà el dissabte 10 de juny de 2006.
NORMES BÀSIQUES:
· L’edat mínima per participar en el campionat és de 14 anys. Els menors d’aquesta edat hauran de presentar una autorització dels seus pares, de la mateixa manera, que en el moment del partit hauran d'estar acompanyats d’una persona adulta.
· Cada jugador portarà el seu propi comandament de la Play Station 2
· El campionat està obert a una inscripció màxima de 32 participants.
· El preu de la inscripció serà de 10€ i es farà efectiu en el moment d’inscriure’s, on es podrà triar la selecció escollida per participar en el torneig. Un cop feta la inscripció no es retornaran els diners en cas de no participar-hi
· El campionat té el mateix format que un campionat mundial FIFA. Amb 8 grups de 4 equips dels quals es classificaran per la següent ronda el dos primers. El sorteig dels dos grups és pur, sense caps de sèrie.
· Una targeta vermella o dues de grogues en un mateix partit suspenen el jugador per una jornada. No hi ha acumulació de targetes.
· Una creu vermella de lesió impedeix al jugador participar en el següent partit. No hi ha acumulació de lesions ni tampoc es tenen en compte les creus grogues de lesió.
· Només es podrà polsar el botó “start” quan el joc estigui aturat.
· Els equips que estiguin enquadrats a la part esquerra del paper jugaran de local i els que estiguin a la dreta ho faran de visitant
· Si algun equip no vol jugar un partit o no es presenta, guanyarà el rival per 5 a 0.
· L’average serà general i no particular. És a dir, es resten els gols en contra dels gols a favor de cada equip. Com més alt sigui el resultat d’aquesta resta, millor gol average tindrà l’equip en qüestió. Si dos o més equips tenen el mateix average, es classificarà el que hagi marcat més gols. Si han marcat els mateixos gols, passarà el que hagi guanyat l’enfrontament directe (o average particular). Si també coincideix, la classificació es decidirà des d’un partit –o triangular– a penals (es decidirà qui juga a casa a l’atzar).
CARACTERÍSTIQUES DEL PARTIT:
· Duració: 10 minuts
· Dificultat: 6 estrelles
· Condició dels jugadors: aleatòria
· Lesió: Sí
· Canvis permesos: 3 jugadors
· Pròrroga i penals: Sí (però sense Gol de Plata ni Gol d’Or)
· Horari: Nit
· Estació i climatologia: a l’atzar
· Estadi: aleatori
· Efectes de l’estadi: Sí
· Àrbitre: aleatori
· Pilota: aleatòria
· Efecte de la pilota: No
· Afició: Local i visitant
· Espectadors: 3 estrelles (tant per al local com per al visitant) Ràdio Cubelles Dilluns, 08-05-2006
www.cubelles.com
Dins els actes de celebració del 25è Aniversari de la nostra emissora municipal, el programa L'Home del Gag organitza un Concurs de Play Station, que es desenvoluparà el dissabte 10 de juny de 2006.
NORMES BÀSIQUES:
· L’edat mínima per participar en el campionat és de 14 anys. Els menors d’aquesta edat hauran de presentar una autorització dels seus pares, de la mateixa manera, que en el moment del partit hauran d'estar acompanyats d’una persona adulta.
· Cada jugador portarà el seu propi comandament de la Play Station 2
· El campionat està obert a una inscripció màxima de 32 participants.
· El preu de la inscripció serà de 10€ i es farà efectiu en el moment d’inscriure’s, on es podrà triar la selecció escollida per participar en el torneig. Un cop feta la inscripció no es retornaran els diners en cas de no participar-hi
· El campionat té el mateix format que un campionat mundial FIFA. Amb 8 grups de 4 equips dels quals es classificaran per la següent ronda el dos primers. El sorteig dels dos grups és pur, sense caps de sèrie.
· Una targeta vermella o dues de grogues en un mateix partit suspenen el jugador per una jornada. No hi ha acumulació de targetes.
· Una creu vermella de lesió impedeix al jugador participar en el següent partit. No hi ha acumulació de lesions ni tampoc es tenen en compte les creus grogues de lesió.
· Només es podrà polsar el botó “start” quan el joc estigui aturat.
· Els equips que estiguin enquadrats a la part esquerra del paper jugaran de local i els que estiguin a la dreta ho faran de visitant
· Si algun equip no vol jugar un partit o no es presenta, guanyarà el rival per 5 a 0.
· L’average serà general i no particular. És a dir, es resten els gols en contra dels gols a favor de cada equip. Com més alt sigui el resultat d’aquesta resta, millor gol average tindrà l’equip en qüestió. Si dos o més equips tenen el mateix average, es classificarà el que hagi marcat més gols. Si han marcat els mateixos gols, passarà el que hagi guanyat l’enfrontament directe (o average particular). Si també coincideix, la classificació es decidirà des d’un partit –o triangular– a penals (es decidirà qui juga a casa a l’atzar).
CARACTERÍSTIQUES DEL PARTIT:
· Duració: 10 minuts
· Dificultat: 6 estrelles
· Condició dels jugadors: aleatòria
· Lesió: Sí
· Canvis permesos: 3 jugadors
· Pròrroga i penals: Sí (però sense Gol de Plata ni Gol d’Or)
· Horari: Nit
· Estació i climatologia: a l’atzar
· Estadi: aleatori
· Efectes de l’estadi: Sí
· Àrbitre: aleatori
· Pilota: aleatòria
· Efecte de la pilota: No
· Afició: Local i visitant
· Espectadors: 3 estrelles (tant per al local com per al visitant) Ràdio Cubelles Dilluns, 08-05-2006
www.cubelles.com
L'Espai Jove organitza un Taller de Capoeira .L'espai tindrà lloc al Centre Social els dimecres del 24 de maig al 14 de juny, de 18:00 a 19:30
L’Espai Jove organitza un taller de Capoeira que tindrà lloc al Centre Social els dimecres del 24 de maig al 14 de juny, de 18:00 a 19:30.
La Capoeira és un art marcial brasiler amb arrels africanes, una forma de lluita camuflada en una dansa. La finalitat de la Capoeira no és guanyar, sinó establir un diàleg corporal, expressar-se, fluir i improvisar mitjançant l’harmonia i l’astúcia per sobre de la competitivitat. Combina dansa, joc, música, cant i percussió.
El taller anirà a càrrec de l’associació Filhos de Angola, que té l’objectiu de preservar i mantenir viva la cultura afro-brasilera que els esclaus van deixar com a herència, innovant contínuament sense perdre les seves arrels. El preu del curs complet (4 sessions) és de 5 euros. La regidoria no descarta la possibilitat d’allargar el curs si els participants ho sol·liciten.
Per a més informació i inscripció cal adreçar-se a l’Espai Jove, ubicat al Centre Social, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre. Ràdio Cubelles Dilluns, 15-05-2006
http://www.cubelles.com/
L’Espai Jove organitza un taller de Capoeira que tindrà lloc al Centre Social els dimecres del 24 de maig al 14 de juny, de 18:00 a 19:30.
La Capoeira és un art marcial brasiler amb arrels africanes, una forma de lluita camuflada en una dansa. La finalitat de la Capoeira no és guanyar, sinó establir un diàleg corporal, expressar-se, fluir i improvisar mitjançant l’harmonia i l’astúcia per sobre de la competitivitat. Combina dansa, joc, música, cant i percussió.
El taller anirà a càrrec de l’associació Filhos de Angola, que té l’objectiu de preservar i mantenir viva la cultura afro-brasilera que els esclaus van deixar com a herència, innovant contínuament sense perdre les seves arrels. El preu del curs complet (4 sessions) és de 5 euros. La regidoria no descarta la possibilitat d’allargar el curs si els participants ho sol·liciten.
Per a més informació i inscripció cal adreçar-se a l’Espai Jove, ubicat al Centre Social, de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre. Ràdio Cubelles Dilluns, 15-05-2006
http://www.cubelles.com/
Espai informatiu de Cubelles
L'associació FAUNA DE CUBELLES " Protectora del Foix de les Aus i la Natura " llança una campanya de recollida de signatures per demanar:
1) QUE NO SIGUIN RETIRATS ELS PANELLS INFORMATIUS I LES TANQUES
PROTECTORES.
2) QUE SIGUI DECLARADA LA ZONA COMPRESA ENTRE LA VIA FÈRRIA 1 EL MAR COM ESPAI NATURAL PROTEGIT .
Ens trobareu a "Hotel d'Entitats", C/Joan Pere i Roig, Despatx 7, 08880 Cubelles Associació FAUNA DE CUBELLES
L'associació FAUNA DE CUBELLES " Protectora del Foix de les Aus i la Natura " llança una campanya de recollida de signatures per demanar:
1) QUE NO SIGUIN RETIRATS ELS PANELLS INFORMATIUS I LES TANQUES
PROTECTORES.
2) QUE SIGUI DECLARADA LA ZONA COMPRESA ENTRE LA VIA FÈRRIA 1 EL MAR COM ESPAI NATURAL PROTEGIT .
Ens trobareu a "Hotel d'Entitats", C/Joan Pere i Roig, Despatx 7, 08880 Cubelles Associació FAUNA DE CUBELLES
8.5.06
CiU demanarà aquest dilluns al ple que el govern informi de les negociacions de la platja Llarga.El grup municipal també vol que s'expliqui perquè es va descartar el trasllat d'edificabilitat al Piulart
Per VD 07/05/2006 22:44:01
El grup municipal de CiU demanarà aquest dilluns al ple que el govenr de Vilanova "informi puntualment als ciutadans de qualsevol proposta que afecti l’actual marc urbanístic amb l'objectiu d'evitar els fets consumats" en referència al trasllat de l'edificabilitat de la platja Llarga a la Millera.
CiU presentarà al ple una moció sobre la planificació urbanística de la ciutat que retreu al govern municipal que "en el llarg procés que es porta a terme per trobar una sortida el més adequada possible al planejament urbanístic de Platja Llarga ha canviat el procediment per en matèria de modificacions del Pla General d’Ordenació Urbanística". Segons CiU, "unilateralment, sense avís, amb opacitat, manca d’informació i enganys, l’equip de govern va entrar en una dinàmica que feia escarni dels antecedents i el valor del consens fins a l’extrem de proposar un barri satèl•lit de la vila de Cubelles en terme municipal de Vilanova, la famosa Millera".El principal grup de l'oposició també demanarà explicacions al govern del motiu pel qual s'han descartat durant les negociacions altres possibilitats que evitarien la urbanització de La Millera, com ara el Piulart: "entre mig s’han descartat altres possibles solucions sense que ni tant sols haguem tingut l’oportunitat d’expressar-les, valorar-les i poder actuar conjuntament com ajuntament". Des de CiU, s'apunta fins i tot la possiblitat que "alguna d’aquestes opcions no han prosperat per decisió del propi equip de govern sense que es coneguessin en seu municipal els motius reals o suposats de decisions d’aquesta transcendència".
www.vilanovadigital.com
Per VD 07/05/2006 22:44:01
El grup municipal de CiU demanarà aquest dilluns al ple que el govenr de Vilanova "informi puntualment als ciutadans de qualsevol proposta que afecti l’actual marc urbanístic amb l'objectiu d'evitar els fets consumats" en referència al trasllat de l'edificabilitat de la platja Llarga a la Millera.
CiU presentarà al ple una moció sobre la planificació urbanística de la ciutat que retreu al govern municipal que "en el llarg procés que es porta a terme per trobar una sortida el més adequada possible al planejament urbanístic de Platja Llarga ha canviat el procediment per en matèria de modificacions del Pla General d’Ordenació Urbanística". Segons CiU, "unilateralment, sense avís, amb opacitat, manca d’informació i enganys, l’equip de govern va entrar en una dinàmica que feia escarni dels antecedents i el valor del consens fins a l’extrem de proposar un barri satèl•lit de la vila de Cubelles en terme municipal de Vilanova, la famosa Millera".El principal grup de l'oposició també demanarà explicacions al govern del motiu pel qual s'han descartat durant les negociacions altres possibilitats que evitarien la urbanització de La Millera, com ara el Piulart: "entre mig s’han descartat altres possibles solucions sense que ni tant sols haguem tingut l’oportunitat d’expressar-les, valorar-les i poder actuar conjuntament com ajuntament". Des de CiU, s'apunta fins i tot la possiblitat que "alguna d’aquestes opcions no han prosperat per decisió del propi equip de govern sense que es coneguessin en seu municipal els motius reals o suposats de decisions d’aquesta transcendència".
www.vilanovadigital.com
El confeti de Saura
Marçal Sintes
Festival dijous al vespre, i no serà l'últim, de Joan Saura amb l'excusa d'homenatjar la II República. La sala del Teatre Nacional quasi es va omplir. Hi havia avis i gent d'altres edats, cosa que inclou un bon grapat de càrrecs de la Generalitat. Van oficiar, a part de Saura, el president Maragall i el seu conseller primer, Bargalló. Una pluja de confeti amb els colors de la república va convertir-se en l'estampa de la jornada. De fet, la bandera republicana va sortir una vegada i una altra en la kermesse dissenyada per Joan Ollé. També hi van tenir presència l'Himne de Riego i La Marsellesa. Ni a la bandera catalana, ni a Els Segadors se'ls va atorgar cap mena de protagonisme simbòlic. Sembla que a Saura, Maragall i Bargalló -que milita en el mateix partit de Macià i Companys, presidents de la Generalitat durant la II República- no els va incomodar gens l'elisió simbòlica de Catalunya. Així, l'homenatge va estar capitalitzat per la bandera espanyola (o la bandera tricolor no ho és, d'espanyola?), l'himne espanyol (l'Himne de Riego) i l'himne francès (La Marsellesa). Saura va denunciar en la seva intervenció "la visió manipulada i malintencionada" que el franquisme va projectar de la II República. Té raó. Ara, no sé com deu dir-ne el conseller postcomunista de la utilització de textos de, entre d'altres, Carles Soldevila i Joan Sales que es va fer dijous al Teatre Nacional. L'acte es va cloure amb el cant de La Marsellesa (la lletra va ser traduïda al català per Josep Maria Espinàs) i alguns punys aixecats. Naturalment tot això va anar a càrrec del pressupost públic.
www.avui.cat
Marçal Sintes
Festival dijous al vespre, i no serà l'últim, de Joan Saura amb l'excusa d'homenatjar la II República. La sala del Teatre Nacional quasi es va omplir. Hi havia avis i gent d'altres edats, cosa que inclou un bon grapat de càrrecs de la Generalitat. Van oficiar, a part de Saura, el president Maragall i el seu conseller primer, Bargalló. Una pluja de confeti amb els colors de la república va convertir-se en l'estampa de la jornada. De fet, la bandera republicana va sortir una vegada i una altra en la kermesse dissenyada per Joan Ollé. També hi van tenir presència l'Himne de Riego i La Marsellesa. Ni a la bandera catalana, ni a Els Segadors se'ls va atorgar cap mena de protagonisme simbòlic. Sembla que a Saura, Maragall i Bargalló -que milita en el mateix partit de Macià i Companys, presidents de la Generalitat durant la II República- no els va incomodar gens l'elisió simbòlica de Catalunya. Així, l'homenatge va estar capitalitzat per la bandera espanyola (o la bandera tricolor no ho és, d'espanyola?), l'himne espanyol (l'Himne de Riego) i l'himne francès (La Marsellesa). Saura va denunciar en la seva intervenció "la visió manipulada i malintencionada" que el franquisme va projectar de la II República. Té raó. Ara, no sé com deu dir-ne el conseller postcomunista de la utilització de textos de, entre d'altres, Carles Soldevila i Joan Sales que es va fer dijous al Teatre Nacional. L'acte es va cloure amb el cant de La Marsellesa (la lletra va ser traduïda al català per Josep Maria Espinàs) i alguns punys aixecats. Naturalment tot això va anar a càrrec del pressupost públic.
www.avui.cat
S'inaugura l'exposiciÓ "LLUÍS COMPANYS I LA SEVA ÈPOCA (1882-1940)"
L'exposició s'emmarca en la commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la República
04/05/06 - 13.00 h
Aquesta tarda (19 h) s'inaugura a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer l'exposió Lluís Companys i la seva època (1882-1940), s'emmarcada en els actes de commemoració del 75è. aniversari de la proclamació de la República. L'acte comptarà amb la intervenció de Pelai Pagès, professor de la UB especialtzat en història del segle XX, que ens parlarà L'empremta de Lluís Companys en la República.
L'exposició mostra bona part del recull de fotografies que es van recollir dels centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant l'any 2002 amb motiu de la «Campanya de recollida i documentació de fotografies Lluís Companys i la seva època (1890-1940) ». Aquest recull d'imatges es va completar amb algunes fotos procedents de diferents arxius.
La mostra està ordenada en vuit àmbits:
Lluís Companys : imatges d'un dels principals protagonistes de la política catalana del segle XX.
Política : mostra com es va viure la política des de la quotidianitat.
Treballs i recursos: visualització de com va canviar l'estructura política del país. La indústria va substituir progressivament l'agricultura.
Associacionisme: on s'evidencia la densitat de l'entramat associatiu català.
Ensenyament : la importància de l'educació i els canvis qualitatius que es van produir.
Cultura i Lleure: percepció social dels canvis polítics i estructurals.
Festes: expressió al carrer del nou model social
Postguerra : el final d'un somni.
L'exposició , que s'acompanya d'una projecció d'imatges de l'activitat pública de Lluís Companys, destaca pel la feina col·lectiva de molts centres d'estudis catalans que, amb la seva aportació, han aconseguit visualitzar la imatge de la quotidianitat de la societat catalana en uns anys convulsos de gran trascèndència històrica.
www.vilanova.org/solblau
L'exposició s'emmarca en la commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la República
04/05/06 - 13.00 h
Aquesta tarda (19 h) s'inaugura a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer l'exposió Lluís Companys i la seva època (1882-1940), s'emmarcada en els actes de commemoració del 75è. aniversari de la proclamació de la República. L'acte comptarà amb la intervenció de Pelai Pagès, professor de la UB especialtzat en història del segle XX, que ens parlarà L'empremta de Lluís Companys en la República.
L'exposició mostra bona part del recull de fotografies que es van recollir dels centres i instituts d'estudis de les terres de parla catalana durant l'any 2002 amb motiu de la «Campanya de recollida i documentació de fotografies Lluís Companys i la seva època (1890-1940) ». Aquest recull d'imatges es va completar amb algunes fotos procedents de diferents arxius.
La mostra està ordenada en vuit àmbits:
Lluís Companys : imatges d'un dels principals protagonistes de la política catalana del segle XX.
Política : mostra com es va viure la política des de la quotidianitat.
Treballs i recursos: visualització de com va canviar l'estructura política del país. La indústria va substituir progressivament l'agricultura.
Associacionisme: on s'evidencia la densitat de l'entramat associatiu català.
Ensenyament : la importància de l'educació i els canvis qualitatius que es van produir.
Cultura i Lleure: percepció social dels canvis polítics i estructurals.
Festes: expressió al carrer del nou model social
Postguerra : el final d'un somni.
L'exposició , que s'acompanya d'una projecció d'imatges de l'activitat pública de Lluís Companys, destaca pel la feina col·lectiva de molts centres d'estudis catalans que, amb la seva aportació, han aconseguit visualitzar la imatge de la quotidianitat de la societat catalana en uns anys convulsos de gran trascèndència històrica.
www.vilanova.org/solblau
Subscriure's a:
Missatges (Atom)