Imatge/Albert Soler/Diari de Cubelles

Ensenyament també pateix de retallades i el descontent es evident . Ahir mateix tornaven a manifestar-se col·lectius de metges i personal sanitari dels hospitals davant la situació de retallades imposades per el govern de CIU.
Les persones manifestem opinions en determinats moments i que potser mes endavant pensem que hauríem de haver callat i valorar amb el pas del temps si varem ser sincers.. Pues bé al sr Boi li han trobat perletes com diu aquest article força contraposades relacionades amb un abans i un després.

Sanitat, igualtat, fraternitat

"Tothom pateix dels nervis quan es pensa que qualsevol altre patiment seu no serà atès com fins ara"
Vicent Sanchis

Diuen els més espavilats de la tribu que l’error més greu que ha perpetrat el govern d’Artur Mas a l’hora d’establir les prioritats del seu pla d’ajust pressupostari ha estat considerar la sanitat pública com un front de rebaixa més. Potser tenen raó. La protesta en la cultura va durar tot just un bufit. I encara gràcies. Mas la va encertar, de rebot, quan va nomenar conseller Ferran Mascarell. Àliga vella, Mascarell coneix el sector, els seus pecats i les seves misèries. Quan va fer públiques les primeres restriccions els representants de les entitats més representatives del petit món de la cultura catalana van fer un gest de discrepància. Tot justet, una o dues concentracions. El conseller va tallar-les d’arrel. La reacció a la vacuna contra el dèficit públic va durar una mica més en el món de l’ensenyament. Potser ací la consellera Irene Rigau també té cops amagats. Al remat, els mestres han acabat cedint. Encara més, atenent a la crida a la responsabilitat del president Mas, han contrarestar l’augment d’alumnes en aquest curs escolar amb una hora més de dedicació al servei de la causa pública. Els usuaris de la cultura i de l’educació de subvenció o caràcter públics tenen la sensació que les retallades no han estat devastadores. Fins i tot els mitjans de comunicació han dirigit l’atenció cap a uns altres fronts.

Bàsicament, cap al front de la sanitat. Allà tot són alegries informatives. Good news, no news, en diuen els inventors de la premsa moderna. Com que als centres d’atenció primària o als hospitals tot són males notícies, oli en un llum per a la premsa. Les desgràcies encadenades en aquest àmbit fan un rosari. Cada dia hi ha una nova alarma. O una contradicció. O una protesta. Potser perquè el conseller de Salut, Boi Ruiz, no és tan millor com Mascarell o Rigau. La seva inexperiència i l’escassa habilitat que fins ara l’han caracteritzat contribueixen al caos. Potser també perquè l’ajuda genèrica als llibres o la sisena hora no es poden comparar amb el servei d’ambulàncies o amb el d’urgències hospitalàries. Al final, la cultura no deixa de ser un privilegi i tots els fills tenen uns pares que, d’una manera o una altra, acaben espavilant-se. Però la sanitat pública beneficia tothom i tothom pateix dels nervis quan es pensa que qualsevol altre patiment seu no serà atès com fins ara.

Qui ho ha entès ràpidament ha estat Alfredo Pérez Rubalcaba. El candidat del PSOE ha proclamat que, si guanya –ai!–, apujarà els impostos que calgui per garantir que la sanitat pública continuarà sent “de qualitat i gratuïta”. Com que Rubalcaba no guanyarà, pot cantar missa i òpera. Però, sigui com sigui, els seus detectors funcionen. La despesa en salut pública a Catalunya representa un percentatge tan elevat dels pressupostos, que no pot haver-hi un ajust sincer sense afectar-ne totes les partides. Però Artur Mas ha de ser conscient que toca el tendre més tendre. Llibertat, igualtat, fraternitat? Ja no. Sanitat, igualtat, fraternitat. La sanitat assegura la igualtat i garanteix la fraternitat.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/10/sanitat_igualtat_fraternitat_74685.php

Les “perles” dels millors.
octubre 13, 2011 per sixtemoral

La informació que avui publica el digital Catalunya-Press és paradigmàtica:

“La metamorfosi de Boi Ruiz: en 2008 s’oposava a una retallada inferior a l’1%Es pot explicar com si fos un conte, però el relat que s’exposa en les següents línies no té res de fantasiós, ni d’humorístic. Fa només tres anys, l’actual conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va fer una ferotge crítica dels pressupostos del Departament perquè atacaven les polítiques socials.

Va ser el 27 d’octubre de 2008, quan la que llavors era Consellera de Salut, Marina Geli, va presentar els números al Consell de Direcció del CatSalut. Geli els va informar que, a causa de la incipient crisi econòmica, el pressupost del Departament es reduiria en 35 milions, i quedaria en 9.194. Ni un 1%.

Van intervenir els diferents agents socials fins que va ser el torn del president de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH). Boi Ruiz, segons un fragment de l’acta a la que ha tingut accés el Diari de Girona, es va mostrar duríssim, assegurant que no podia acceptar uns pressupostos que “no preserven les despeses en polítiques socials”.

Va acusar l’executiu d’Entesa de marginar els departaments amb més contingut social amb una “retallada lineal del pressupost”. Ruiz va dibuixar les seves línies vermelles, avui oblidades: que no s’incrementin les llistes d’espera, manteniment dels estàndards de qualitat de l’assistència i acompliment dels compromisos retributius.

Pel que fa a inversions, exigia un finançament concret per a cada actuació, i en matèria de personal reclamava mesures concretes per aprofundir en l’empresarització de la gestió dels recursos públics, de tal manera que no es vinculés l’increment de costos a una altra cosa que no sigui la millora de la productivitat, l’estabilitat de les plantilles i el reconeixement dels resultats professionals.

La UCH va votar en contra en aquells pressupost i es va abstenir en el següent. Boi Ruiz és el mateix que ara es mostra ferm malgrat la creixent oposició social, les evidències que les retallades afecten a la qualitat assistencial i a la salut dels usuaris i les crítiques d’una oposició i uns sindicats als que menysprea.

També és la mateixa persona que amenaça de deixar al carrer a 1.500 interins de l’ICS i reduir la jornada a 6.000 si els sindicats no accepten una retallada salarial a la que, de moment, s’oposen.”

Font: http://sixtemoral.wordpress.com/

El corredor d'Algesires a St. Petersburg Foto: ACN



















Europa prioritza el corredor mediterrani

Brussel·les l'aprova fins a Algesires i Sevilla, però inclou una bifurcació per Saragossa i Madrid amb què recupera el corredor central, si bé rebutja foradar els PirineusLa CE vol que l'eix costaner sigui el primer.

brussel·les / barcelona
A. Segura / Ò. Palau

El corredor mediterrani és, des d'ahir, oficialment prioritari. La Comissió Europea, això sí, evita pronunciar-se del tot i aposta també per la resta d'eixos ferroviaris de la carta als Reis que el govern espanyol ha promès a un mes de les eleccions. El ministre de Foment, José Blanco, només s'haurà d'empassar un gripau: en plena crisi, Brussel·les no pensa gastar-se ni un euro a foradar els Pirineus, tal com aquest diari havia avançat el 5 d'octubre, tot i la insistència aragonesa.

“No tot ha de passar pel centre”, advertia ahir l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, que va descartar la travessia central pirinenca per “poc realista”, “immensament cara” i “preocupant per al medi ambient i la seguretat”. A l'Estat no es van fer esperar les mostres de satisfacció i les curses per penjar-se la medalla, tot i la sospita que Kallas podria estar servint cafè per a tothom.
Resulta, així, que el corredor mediterrani es bifurca a Tarragona. El ramal natural baixa per la costa fins a Almeria (bona notícia: no mor a Cartagena), i d'aquí travessa cap a Sevilla, la gran novetat d'ahir, tot i que no resseguint el litoral, com reivindicava el lobby Ferrmed, sinó desviant-se 120 quilòmetres per l'interior, via Granada. L'altre ramal no és més que el corredor central disfressat –menys la travessia, és clar–, ja que entra cap a Saragossa i Madrid, i arriba a Algesires per Còrdova. Hi ha, doncs, corredor “Madriterrani”, perquè els trens de mercaderies provinents del nord d'Àfrica podran arribar a Barcelona i la frontera passant per Madrid. Brussel·les, que també ha inclòs l'eix atlàntic amb dues línies des de Portugal fins a Irun, fins i tot ha inclòs en la xarxa bàsica (a acabar el 2030) connexions interiors entre Madrid i Gijón i la Corunya, via Valladolid, a més d'una fins a Albacete. També hi ha l'eix cantàbric-mediterrani, amb la connexió entre Pamplona i Sagunt. Tothom content.
De tots, això sí, Brussel·les només esmenta el corredor mediterrani en la llista de deu eixos a prioritzar abans del 2020. Amb diners comunitaris ja reservats fins a aquesta data només hi ha el tram de Barcelona a València, tot i que la CE també inclou la resta (València-Sevilla) en el paquet de trams que es proposa que estiguin fets d'aquí a nou anys. Kallas preveu almenys que les obres hi comencin aquesta dècada, tot i que el seu mapa de prioritats és ple d'equívocs, la presentació va ser un caos i les interpretacions són molt diferents depenent de la font. El tram d'Algesires a Madrid, per exemple, també figura entre els que estaran llestos el 2020 –les obres s'iniciaran el 2015–, però no es diu res del que falta fins a Saragossa i Tarragona.
Brussel·les podria estar passant la patata calenta a Madrid i deixant-li mans lliures per decidir si prioritza les obres a l'àrea mediterrània, a l'atlàntica o a la Meseta, sabent que no tindrà prou diners per acontentar tothom. El pastís dels ajuts europeus representa uns 32.000 milions, a repartir entre tots els corredors de la UE. Aquests fons serviran per pagar un 50% dels estudis de les infraestructures, un 40% dels trams transfronterers i colls d'ampolla, i un 20% de la resta. Kallas admet que ara “serà decisió de les autoritats espanyoles” dir on “posen els diners primer”. Catalunya haurà de barallar-se amb la resta d'autonomies. L'esmena europea a l'Espanya radial i autàrquica és només parcial, perquè els futurs governs espanyols podran decidir que Madrid continuï sent el quilòmetre zero. Kallas ha acceptat gairebé tots els grans eixos proposats per Blanco. Els euròcrates consultats, però, veuen poc menys que impossible que les arques d'un Estat intervingut de facto com l'espanyol, amb el BCE comprant el seu deute, pugui permetre's pagar aquest brindis al sol.
Si l'Estat “es retarda o incompleix” els terminis de construcció dels corredors anunciats ahir, la Comissió li “demanarà explicacions” i, després de consultar-ho amb els altres governs, podria prendre les “mesures adequades”. En principi, però, no preveu castigar Madrid tallant-li l'aixeta dels ajuts.

Font : http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/465816-europa-prioritza-el-corredor-mediterrani.html

opinio....

Cap a Europa en tren
octubre 20, 2011 per sixtemoral
Satisfacció moderada davant la decisió europea sobre el mapa ferroviari i enllaços europeus.Sí al corredor mediterrani , però també queda difuminat amb quatre corredors més a l’estat.L’anunci ha vingut precedit d’una certa polèmica , segurament innecessària.Tothom ha cercat el seu protagonisme i la seva quota de responsabilitat.Hi ha qui, com el conseller Recoder, hi posat el punt d’èpica assegurant que el corredor ha costat “sang , suor i llàgrimes”.Potser se hi hagués hagut en el seu moment la predisposició necessària per part de CiU no haguéssim sofert tant com diu el conseller.
Algunes dades objectives:
- Aquesta designació és el resultat de la feina ben feta i del compromís ferm dels Governs d’esquerres a Catalunya i Espanya.
- Si el Corredor del Mediterrani és avui una realitat no ho és en cap cas pel PP o CiU.
- Hem de recordar que els Governs de José Maria Aznar, que van comptar en tot moment amb el suport de CiU, van apostar en tot moment i de forma exclusiva pel Corredor Central, i ho van fer amb el vot favorable de CiU a dues investidures i a 7 pressupostos generals de l’Estat.
- Durant els darrers dies estem veient com de forma cínica, tant PP com CiU intenten apropiar-se d’un èxit pel que ells no van treballar ni en el seu origen ni en la seva negociació a Europa.
- Una vegada més, la història es repeteix: el PP va treballar contra Catalunya defensant únicament el Corredor Central amb el silenci còmplice de CiU, i ara tots dos, a les portes d’unes eleccions, volen fer creure el contrari.
Les dades parlen per si mateixes:
• El Corredor del Mediterrani comença a ser una prioritat del Govern de Catalunya l’any 2003, quan el PSC arriba al Govern.• Fins aquell moment el Govern espanyol no havia fet cap aposta per aquest eix estratègic de transport ni cap previsió d’inversió.• CiU mai va condicionar el seu suport a Aznar per aquest tema, i és en canvi ara, a portes d’un èxit pel nostre país, que reclamen la paternitat d’un projecte en el que no varen creure i pel que no varen apostar mai.•
Un cop passat l’enrenou , la polèmica i la “batallalleta” pròpia de la pre-campanya el que cal és que cadascú assumeix el seu paper i al seva responsabilitat per veure realitzada una infraestructura que serà important a l’hora de redreçar l’economia i el creixement del país.
http://sixtemoral.wordpress.com/

Font: http://www.tdtgarraf.com/video/59216/el-psc-de-cubelles-replica-el-govern?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

EL PSC DEIXA UN AJUNTAMENT SANEJAT A CUBELLES

En l’acte de presentació de la situació econòmica de l’Ajuntament de Cubelles per part del nou govern ICV-PP-RCat es va qualificar el moment de molt delicat i citant, textualment, uns antecedents catastrofistes i alarmistes que res s’assemblen a la informació oficial: la situació econòmica de l’ajuntament de Cubelles és sanejada atenent l’estalvi net positiu i el romanent positiu a 31-12-2010 segons el darrer informe oficial signat per la Interventora Municipal sra. Rosa Maria Almirall i Domènech.

Des del PSC volem denunciar la maniobra d’ocultació malintencionada per part del sr. Luis Alaman (PP) i de la sra. Mònica Miquel (ICV) que com alcaldessa és responsable màxima d’aquesta estratègia embrutidora que en res beneficia Cubelles.

L’actua’l regidor d’Hisenda, sr. Alaman, va ocultar en la seva intervenció i també en la documentació lliurada aspectes claus. Ni es va referir al balanç de situació ni al compte de resultats de l’exercici 2010 tot i ser aquests documents part integrant de l’expedient del Compte general del 2010. Al mateix temps, el silenci clamorós de l’alcaldessa va permetre amagar als ciutadans i ciutadanes de Cubelles un autèntic i objectiu anàlisi de la situació econòmica, patrimonial i financera de l’Ajuntament de Cubelles.

És per això, que des del PSC exposem que de l’anàlisi d’aquests documents oficials es desprèn que l’Ajuntament de Cubelles té els recursos necessaris per fer front a les inversions i projectes aprovats i a la millora dels serveis per la ciutadania:

Balanç equilibrat amb un bon fons de maniobra positiu per un total de 5.994.364,35 (gairebé sis milions d’euros)
Excel·lent ràtio d’autonomia financera del 81’2%
Baix índex d’endeutament a llarg termini: només un 10,12% sobre el total dels actius

Baix índex d’endeutament a llarg termini en relació als ingressos pressupostats pel 2011: només un 46%

Diferència positiva en els venciments mitjans de pagament en relació als venciments de cobrament que aporta una millora en la gestió de la tresoreria municipal (cobraments amb venciment mitjà a 35 dies contra pagaments a 62 dies)
Bona generació de cash flow durant el 2010 per un total de 941.641,79 euros: increment de la tresoreria de 1.041.915,13 euros (s’ha passat dels 7.055.134,03 euros el 31 de desembre de 2009 a 8.097.049,16 euros a 31 de desembre de 2010)
La xifra corresponent a l’amortització de càrrega financera prevista pel 2012 puja a 973.542,62 euros, representant una quota sobre el total d’ingressos del 7,19%

És per tot això que denunciem públicament la voluntat intoxicadora per part del nou govern municipal a qui demanem que, especialment en un moment global molt delicat, no contribueixi a denigrar i menystenir la necessària dignitat institucional que els governs han de defensar per l’Ajuntament a qui representen.

Des del PSC no entrarem en insults, desqualificacions, provocacions i agressions com les que estem patint en aquests primers mesos de legislatura. Però tampoc callarem en la defensa de la dignitat del nostre Ajuntament i per això afirmem que:

--El fons de maniobra de l’Ajuntament de Cubelles indica que entre els imports pendents de cobrament a cuert termini (31-12-10) i els imports pendents de pagament a curt termini a la mateixa data la diferència és positiva per les arques municipals en 5.994.364,35 euros.
-- L’Autonomia financera que medeix el percentatge de fons propis en relació al tota d’actius és a l’Ajuntament de Cubelles del 81,2%.
-- L’Ajuntament de Cubelles manté una excel·lent capacitat de retorn de l’endeutament a llarg termini xifrat en només un 7,19% dels ingressos.

Per tot això, el PSC reclama claredat i respecta a la veritat per part del sr. Alaman i la sra. Miquel i insistim en la necessitat que assumeixin els seus compromisos per acabar amb aquesta gravíssima maniobra d’intoxicació. Així, des del PSC reclamem que s’aclareixi la situació públicament i que el nou Govern presenti el que es va comprometre a fer:

L’Auditoria externa independent que va anunciar la sra. Mònica Miquel
El Pla de Viabilitat elaborat per la Diputació de Barcelona que tots els partits membres del Consistori es van comprometre a treballar per planificar el futur econòmic de Cubelles.
Pla de Mandat anunciat per abans de finalitzar el 2011

Sense aquests documents oficials i rigorosos, la credibilitat del Govern de Cubelles en matèria econòmica segons expliquen el sra. Alaman i la sra. Miquel queda seriosament qüestionat perquè la veritat oficial i acreditada pels documents oficials és que el PSC –que ha compartit responsabilitat de govern amb CiU i ERC- ha deixat a Cubelles un Ajuntament sanejat.

Grup Municipal
PSC Cubelles

Comunicat de la roda de premsa d´ahir dilluns a la seu del grup PSC

Maruja,Maruja el teu article al diari El Pais molt adient ....com anell al dit . Gracies per ser com ets!

MARUJA TORRES

Me alegro

MARUJA TORRES 06/10/2011


Voy a compartir mis regocijos con ustedes.
Me alegro de que el teatro triunfe a nivel oficial en Catalunya, gracias al responsable de la Sanitat, Boi Ruiz, ese pésimo secundario propulsado a protagonista de una tragedia con aspecto de farsa. Las grandes lecciones que proporcionaron Joglars, La Fura dels Baus, Dagoll Dagom e infinidad de inolvidables compañías, han dado por fin sus frutos, reducidas, eso sí, a su faceta más aparente: el disfraz de la realidad.
Se nos informa de que dicho departamento aprobará antes de fin de año "un nuevo sistema para gestionar las listas de espera". Lo cual permitirá maquillar los datos en las intervenciones más comunes: cataratas y prótesis de rodillas y caderas. Maquillar, qué verbo tan de nuestro tiempo. Y qué esfuerzo, el realizado por el palanganero sanitario de Mas, para que nos vayamos tercermuriendo sin saberlo.
Me alegro también de que, en este país -ahora hablo de España entera-, a alguien se le reconozca su valía, tal como se hace en el extranjero. No hablo de científicos ni de médicos -a esos se les reconoce únicamente en el extranjero; de aquí deben huir-, ni de profesores eméritos ni de otros sabios.
Me refiero a consejeros, directivos y ejecutivos varios, expertos en ingeniería financiera, que mandan o mandaron en organizaciones aparentemente indestructibles pero destinadas a ser esquilmadas a la chita callando para engrosar sus bolsillos. Pues bien, tales sanguijuelas, que anidan en los más altos y pulidos despachos, han alcanzado primoroso merecimiento en el mercado mundial de los de su clase, hasta el extremo de que trincan igual que, pongamos, uno de Goldman Sachs, después de hundir la firma; e igualmente siguen pillando lo suyo cuando la firma se repone gracias a nuestros impuestos.
Tenía estas alegrías que compartir con ustedes. Hecho lo cual, voy a vomitar un rato.

Font: http://www.elpais.com/articulo/ultima/alegro/elpepiult/20111006elpepiult_1/Tes

Boniques imatges enviades per una bona amiga de Diari de Cubelles

fotos/Rosalia Abad
















M. Trives/Diari de Cubelles

Les imatges de la manifestació de Barcelona mostren la massiva participació de ciutadans i ciutadanes farts de les conseqüències d´unes retallades difícils de pair.. Mentrestant a diaris i mitjans informatius surten a la llum publica,sous de determinats politics i vitalicis a tort i dret ,noticies de blindatges no als executius de determinats bancs i a punt de fer fallida ,que també! tenim que afegir a aquesta cadena de despropòsits, motxilles a funcionaris de alta volada ,aeroports a prop i un pel mes lluny deserts . Desolats de dilluns a dijous,amb cars manteniments .Això si divendres ,a Lleida tenen de sis a vuit persones en un vol setmanal a Mallorca .Segons la resposta de un alt polític que va voler justificar el manteniment com fos, per Nadal va ple! El fet es que va sortir al programa del follonero a qui convidava a ser-hi en aquestes dates . A la saleta de la tele ,els caretos dels seguidors del programa van ser similars al del follonero !
Tenen o no motius els ciutadans per protestar ?