Pic & Jazz seguix oferint qualitat en les bones maneres amb una cuina feta amb amor i bona musica .Plaer de les Deesses i Déus !

Ja ens trobem al equador del Vuitè Festival de Jazz .

Aquesta vegada una excel·lent actuació per part de Lucki Gurí, pianista excepcional.

En un espai reduït potser,pro ple de bones vibracions que nomes son propicies i escoltem en moments únics , escoltant bona musica i sobretot ben interpretada. Balades,pur jazz,samba ,notes clàssiques de Bach i The Beatles – on de sopte les notes musicals de un tema reconegut com Si yo tuviera una escoba dels Sirex irrumpia de ple i que per cert va ser un petit homentage a Leslie del citat grup ,present a la sala i va ser llargament aplaudit.

Melodies recordades de bandes musicals de pel·lícules com A Time In America on el conegut "Deborah's Theme"va encandilar el personal. Finalment ens va seduir amb el tema musical Deixa't Seduir que podeu escoltar i veure... nomes clikant... a dalt !

Gracies Lucki ,es un plaer retrobar-te !

M. Trives/Diari de Cubelles

Pels matins sona el despertador o no ,pro molts de nosaltres ,d’immediat tot anant cap al bany ,es engegar la radio ,mentrestant la cafetera comença a escalfar-se a la cuina. Tenim les nostres preferències al escoltar determinades emissores o potser sintonitzar música. A primera hora els millors espais son les anomenades tertúlies que capten l’atenció i cadascuna amb tertulians opinant respecte al tema del dia. Sempre hi trobem al company de taula que tímidament demana la veu i algú dels contertulians i contertulianes pretén menjar-se’l amb patatetes fregides pràcticament en segons!

També si disposem de Internet podem consultar les portades dels diaris digitals i de pas anar escoltant la tertulia a traves de les emissores.
Ja fa dies que tinc una certa enyorança de no trobar a Iu Forn fent la seva crònica habitual i es mes ,de moment sembla que ho tinc complicat . En Iu, va dir adéu el 30 de juliol als lectors de la seva columna Passa-ho a la que ens tenia enganxats i a primera hora del mati ,un glop de cafè ,un florolo i el seus apunts recoberts de una fina o no tan fina ironia es troben a faltar molt per engegar el dia com cal !
De moment teniu el últim Passa-ho ! publicat al Diari AVUI ,a on parla de molts de nosaltres...pel mati envoltat de un adéu afectuos .

passa-ho!
Adéu i moltes gràcies per tot
30/07/10 02:00 -


Fa set anys va trucar-me en Vicent Sanchis: “xiquet, vols escriure a l'AVUI?”. Primer a Política, després a la 3, a la 2 i ara a la Contra; aquest d'avui serà el segon cop que parlaré de mi... però realment parlaré de vostè. Perquè és que sense vostè no existiríem nosaltres i els que ajuntem lletres de vegades ho oblidem i ens atorguem protagonismes tronats.
Aquest és el últim article que publico al meu diari i podria pensar, egoistament, que algú em trobarà a faltar. Error. Bé, potser sí, el primer dia algú que cada dia tenia la generosa rutina de llegir-me mentre sucava el florolos al cafè amb llet. Però darrere meu en vindrà un altre (o una altra) i vostè que sucava el florolos llegint-me a mi, continuarà sucant-lo amb el meu successor (o successora), de la mateixa manera que anteriorment l'havia sucat llegint a qui jo vaig substituir. I així successivament. A l'univers res canvia i mai passa res... bé, descomptant l'instant que va crear-se i el dia que peti. Però entremig, passar passar mai passa res, com deia Nicolau Casaus, gran filòsof de la saviesa popular. Abans que nosaltres hi ha hagut gent molt bona i molt important que ja no hi són. I ha passat alguna cosa? Sí, que la vida ha continuat. I ara vostè em dirà: “home, no foti, que en queda el record”. Naturalment. I tots esperem ser recordats, però això no treu (això no quita, com diu el meu excunyat) que l'espai emocional que ocupem avui, demà sigui això, un record. I és lògic que sigui així.
Jo me'n recordaré molt dels companys (i companyes) del diari i, sobretot, de vostè. I sap per què? Perquè (molt) en el fons, sóc bona persona.

Font :

Una bona amiga nostra ,Matilde Torralba envia aquesta informacio a Diari de Cubelles .Matilde Torralba presidenta de l'entitat Celiacs de Catalunya ha participat en ocasions concretes per temes relacionats amb la nutrició a Cubelles convidada per l´Associacio de Dones La Fita . En aquest article publicat a El Periodico ,mostra la seva preocupació i es força interesant de llegir .

MESURA CAUTELAR «PER RESPECTE»
Barcelona retira la guia de restaurants per a celíacs
L'ajuntament deixa de distribuir la publicació per les crítiques del col·lectiu

L'Ajuntament de Bar-celona deixarà de distribuir a les oficines d'atenció al ciutadà i a les oficines de turisme la guia de restaurants per a celíacs editada conjuntament amb el Gremi de Restauració que el mateix primer tinent d'alcalde, Jordi William Carnes, va presentar l'11 d'agost. La decisió s'ha pres de forma cautelar i «per respecte» a l'Associació de Celíacs de Catalunya, que ahir al matí va denunciar al programa El dia, de Com Ràdio, que la publicació «no és rigorosa» i que ofereix informació enganyosa que tira per terra la feina feta per l'associació.
«Un restaurant no es pot publicitar com a local per a celíacs i quan hi truques per telèfon per informar-te'n et diguin que et poden fer un entrecot i una amanida», apunta Matilde Torralba, presidenta de l'associació, que va demanar a l'ajuntament que retirés la guia, ja que al seu entendre aporta informació «perjudicial».
Fonts municipals consultades per aquest diari van negar que la ­polèmica publicació sigui «perjudicial per a la salut pública», però van assegurar que han decidit no distribuir-la de forma cautelar «per respecte» a l'associació, que també denuncia que en cap moment «ningú» no es va posar en contacte amb ells per elaborar la controvertida publicació.

LA CONTROVÈRSIA / El punt de la ­publicació que ha aixecat més polseguera entre el col·lectiu no és tant l'elecció dels restaurants –feta amb un criteri dubtós, segons l'opinió de Torralba–, com l'apartat d'informació sobre la malaltia, en el qual es posa en dubte que els productes etiquetats com a lliures de gluten ho siguin realment «al 100%». «No es pot editar una guia com aquesta copiant la informació d'internet, on un troba de tot, coses certes i moltes altres que no ho són», denuncia la presidenta de l'entitat, que apunta que ja han mantingut contacte amb el consistori, que ha estat receptiu i els ha dit que es reuniran amb ells aviat, tot i que encara no tenen una data fixada. Des de l'ajuntament, per la seva part, assenyalen sense vacil·lar cap al Gremi de Restauració. «La guia no l'hem publicat nosaltres, sinó ells. Nosaltres només els vam donar el nostre suport perquè es tractava d'una iniciativa interessant, com fem amb tantes altres iniciatives», asseguren.

TRACTE DESIGUAL / Torralba critica també que existeixen molts restaurants a Barcelona que realment han fet «una gran feina» per adaptar-se a les necessitats dels celíacs –fins i tot fent cursos de formació a la mateixa associació i cartes especials per al col·lectiu– i que no apareixen a la guia, mentre que molts altres que no disposen ni tan sols de pa sense gluten sí que hi figuren. «Dels 42 restaurants de la publicació, només dos han treballat amb nosaltres per adaptar-se a les nostres necessitats, el Nectari i l'entrepaneria Conesa», conclou la presidenta de l'entitat.

Font: Barcelona retira la guia de restaurants per a celíacs

http://www.elperiodico.cat/

Arrel de les informació d’un accident a un soci de AMICU a Cunit un article signat per Xavier Bosch, periodista i escriptor a El PERIDICO ,es adient davant de les problemàtiques que pateixen amb una ciutat sovint poc resolta a la hora de transitar i amb riscos afegits per conductors en ocasions temeraris i poc respectuosos.


La roda
Aparcar a la plaça dels discapacitats

Xavier Bosch Periodista

Tenen sempre el millor lloc. En pàrquings, en centres comercials i al carrer, se'ls reserva la plaça més àmplia per aparcar i per entrar o sortir del cotxe. Els discapacitats, després d'anys i panys de lluita, havien aconseguit guanyar la batalla del sentit comú. Una fita doblement meritòria en un país com Espanya on, aquesta setmana d'agost del segle XXI, hem sabut que la meitat dels edificis públics encara no estan adaptats per a les persones que van en cadira de rodes. Finalment, després de signatures, paperassa i de trucar a moltes portes, a les persones amb dificultats diverses se'ls facilitava una mica més la vida, si més no, a l'hora d'aparcar.

Però aleshores van arribar els més llestos de la colla, els penques de sempre, els que van per la vida amb la màxima del que rigui la gent i vagi jo calent, i aparcaven, per sistema, a la plaça del discapitat, sense pensar, en cap moment, el perjudici que això podia comportar al conductor handicapat. De fet, encara que s'adonessin que podien perjudicar algú, se'ls en fotia. I si, molt de tant en tant, els multaven, tampoc no pensaven pagar. Per això, després de més signatures, més paperassa i trucades a diferents portes el col·lectiu de discapacitats va aconseguir que els que aparquessin a les seves zones reservades se'ls retirés punts del carnet de conduir. Aquesta sí que va ser –m'asseguren els afectats– una mesura efectiva.

De cop i volta, però, aquest hivern, el Govern de Zapatero es va treure una reforma de la llei de trànsit segons la qual només es retirarien punts del carnet per conductes que posessin en perill la conducció. Així, des de l'1 de gener, els barruts de sempre no han desaprofitat l'ocasió per tornar a aparcar on els rota, sense perdre cap punt. Per cert, aquesta reforma de la llei de trànsit arrossegava un eslògan de campanya amb pretensions. Deia: Canviem per a millorar. Per a un col·lectiu molt gran de persones està clar que no. En comptes de millorar han anat, injustament, molt enrere. Publicitat enganyosa i una llei feta amb els peus. Els peus dels que caminen, esclar.

Font:http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20100820/aparcar-placa-dels-discapacitats/443107.shtml

Una excel·lent pintora i artista plàstica Esther Alsina obra les portes a Vilanova el seu estudi al públic i envia aquest cartell amb informacio a Diari de Cubelles.

Sort Esther ,una abraçada.

M. Trives/Diari de Cubelles

Espardenyes al sol.

Pobretes!tenen molts anys. Son les ultimes comprades a Cal Octavi i ha plogut molt des de

llavors.
Guardades i no utilitzades fins fa relativament poc,son l´ últim vestigi d´un temps en que tothom a Cubelles anava a comprar a la botiga regentada per Octavi amb la seva mare ,on hi trobàvem de tot, ,aromes de colònies ,sabons ,cintes,agulles de cosir i de cap ,diaris revistes i postals de Cubelles ,mai han tornat a ser tan boniques ! i el producte estrella les espardenyes,blanques,negres ,també de les que per el costat permetien treure el dit a la fresca .Recordar que els pagesos les utilitzaven a diari ,diumenges i festius. Això si! ben netes i blanques ! es mostraven orgulloses als peus dels seus amos al tornar del camp com també al seure mentrestant es picaven amb força les fitxes de domino sobre les taules de marbre o a la partideta de cartes al Remigio que li deien ,tant al Cafè Armengol com a L´Aliança ,una entitat privada situada a la plaça de La Font on els socis anaven a fer el cafetonet a les tardes i a petar la xerrada. Encara avui trobareu a les primeres hores de la tarda alguns que segueixen aquesta tradició,son els fills o parents dels de llavors .
Els estiuejants utilitzaven tot sovint les espardenyes* i anar a comprar a Cal Octavi dos o tres parells cada any era habitual . Tant per la platja com pel carrer es lluïen i mai et suaven els peus i tan fresquets ! La botiga al tancar ens va deixar un pel orfes ,mai mes ha tingut el encant de llavors al anar a comprar-ne ...

Octavi ,tens el 39 ? i responia tot seguit .... Blanques o negres?

*Tradicionalment es feien dos tipus d’espardenyes, que es diferenciaven pel tamany de la pala. La de “cara” cobria tots els dits del peu, i la de “careta”, preferida pels llauradors, protegia sols el dit polze. No obstant, les varietats eren nombroses: de careta i vetes negres, de cotonet (amb gometes), de “bobo” (amb veta blanca), de “guitarró”, catalanes, de “pinxo” o carreter, “topolinos”, de “pixorro”, d’ullets...

Font : http://www.vila-real.info/vilapedia/index.php?title=Els_espardenyers