      |
6.10.07
Diari de Cubelles
29/9/2007 PETITS DETALLS // JOSEP CUNÍ
Colors
JOSEP CUNÍ
En diuen la revolució safrà pels monjos budistes. Però l'hauríem d'etiquetar de revolució bordeus pel color de les túniques dels religiosos birmans. I és que el seu no és l'ideari del dalai-lama, ni el de Richard Gere. Tampoc el de les senyores de casa bona que van anar al Palau Sant Jordi a escoltar el líder espiritual tibetà pagant religiosament perquè un dia van pensar que, a aquestes altures, les seves, aquesta disciplina les engrescava més que les sevillanes.
http://www.elperiodico.cat/
Qui no coneix a Josep Cuní ? Contundent ,àgil ,seriós , bon periodista i excel·lent la seva tasca en programes que tots hem seguit a la radio i a la televisió de Catalunya. Avui recomanem aquesta lectura apareguda a la seva columna del diari El Periódico fa uns dies i que pensem força interessant .
29/9/2007 PETITS DETALLS // JOSEP CUNÍ
JOSEP CUNÍ
En diuen la revolució safrà pels monjos budistes. Però l'hauríem d'etiquetar de revolució bordeus pel color de les túniques dels religiosos birmans. I és que el seu no és l'ideari del dalai-lama, ni el de Richard Gere. Tampoc el de les senyores de casa bona que van anar al Palau Sant Jordi a escoltar el líder espiritual tibetà pagant religiosament perquè un dia van pensar que, a aquestes altures, les seves, aquesta disciplina les engrescava més que les sevillanes.
Els asseguro que, si es tractés del budisme birmà, molt pocs de tants esnobs entusiastes de la levitació anímica s'hi apuntarien. Allà es professa una branca considerada autèntica de la doctrina de Buda i que porta els seus seguidors a dedicar part de la seva existència a la pre- gària, l'estudi i la contemplació. Per ser bo en aquesta vida i reencarnar- se en un ésser millor en la següent. Qualsevol, doncs, pot ser monjo budista en qualsevol moment del seu periple temporal. Pot entrar i sortir del col.lectiu quan li sembli, viure als monestirs i ajudar al seu manteniment, ja que subsisteixen de la caritat. Mentre això dura, no poden tenir diners ni tocar-ne. I els que reben de la generositat pública van directament a les arques comunitàries, que lluiten per garantir la subsistència del grup el màxim nombre de dies. La resta, que per als centres més petits i pobres és la major part del temps, el monjo ha de sortir al carrer a buscar-se la vida. I mai més ben dit. Això explica que siguin ells els que encapçalin la revolta popular. Perquè són les primeres víctimes de la inflació galopant causada per l'augment del preu del combustible en més del 500%. I, encara que cada propietari de vehicle privat té dret a quatre litres de carburant al dia, en necessita molts més per l'envelliment que arrossega la seva flota automobilística i per la impossibilitat de modernitzar-la. Al model autòcton de cotxe només hi té dret qui estigui de bones amb els militars. Com ara accedir a un telèfon mòbil, a internet o a una llicència turística.
Rubors
No és gens estrany, doncs, que els guies parlin amb tant de compte de la situació real de Birmània. I que es posin lívids quan se'ls demana acostar-se a la residència d'Aung San Suu Kyi, Nobel de la pau empresonada des de fa anys al seu propi domicili, controlat per carros de combat instal.lats a 200 metres de la porta. Per altra banda, que el país sigui ric en gas i petroli compta ben poc. Se l'emporten preferentment els xinesos a canvi d'ajudar a mantenir un Govern opressor al qual emparen en el Consell de Seguretat de l'ONU, i de tenir la clau de bona part de les seves relacions comercials. Altres mercadejos estan en mans de Tailàndia o de Singapur, que també tenen tractes favorables per veïnatge i complicitat econòmica. I, si de les potències capitalistes es tracta, no es pensin que compleixen amb el boicot que impulsen. Els productes estrella dels seus respectius països estan a l'abast de qui els pugui pagar, però amb presència pública impúdica. De la Coca-Cola fins al Marlboro nord-americans. Del Cadbury anglès al Nescafé suís. I anar fent. És de conclusió fàcil entendre que, si a la generosa població que reparteix a consciència part dels seus pocs ingressos entre monjos, monestirs o budes laminats d'or no els arriben els diners, el vessant terrenal de l'espiritualitat es rebel.li. Que una cosa és la pobresa per devoció i una altra la fam per obligació.
http://www.elperiodico.cat/
4.10.07
Maria Trives/Diari de Cubelles
L´Associació por Derecho Propio envia aquesta informació
¨L´accés al treball de les dones joves d’origen immigrat”
Per parlar sobre les dificultats que viuen moltes dones joves que encara no tenen la nacionalitat
Per relacionar-se amb altres dones que viuen a la comarca del Garraf i del Baix Penedès i que tenen
situacions diferenciades (reagrupaments familiars, estudis no convalidats, permisos administratius en tràmits)
Per buscar i trobar sortides i solucions
Per fer xarxa de dones joves
Si tens entre 16 i 25 anys te esperem el dijous 25 d’octubre a las 18 hores al Centre Social de Cubelles.
Cal fer inscripció prèvia al 678 984 917
organitza aquest taller : Associació por derecho propio
Diari de Cubelles/El món que envolta les excavacions arqueològiques té un bon grup de seguidors i la nota de premsa apareguda ens dona a conèixer una figura rellevant dins al món de les primeres excavacions a Egipte, Eduard Toda.
Recomanem la lectura d´ aquesta informació.
Recomanem la lectura d´ aquesta informació.
UN PIONER DE L'ARQUEOLOGIA EL LORD CARNAVON DE CATALUNYA
El Museu Víctor Balaguer exposa fotos d'Egipte de l'arqueòleg Eduard Toda
ROSARIO FONTOVA
BARCELONA
La sala XVII del Museu Egipci del Caire porta el nom d'un català. L'escriptor Josep Pla li va dedicar un dels seus saborosos Homenots. Eduard Toda, escrivia Pla, "era de poca estatura, aspecte trist, parlava poc però a vegades es llançava". Aquell home baixet amb barba rossa cervantina va ser el primer arqueòleg espanyol i va tenir el privilegi de desenterrar l'any 1886 la primera tomba intacta trobada a Egipte, la de Sennedjem, uns quants anys abans que el bri- tànic lord Carnavon seguís Howard Carter per l'estret passadís de la tomba de Tutankamon, a la Vall dels Reis.
El Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, ha restaurat la col.lecció de fotografies que se'n va emportar Toda d'Egipte i les exposa a partir de demà amb una sèrie d'objectes procedents de la tomba de Sennedjem, entre aquests la mòmia de Nesi, un nen de cinc anys. Jordi Mestre, que ha restaurat les 166 fotografies, albúmines tan danyades que s'enrotllaven com a canelons, pregona la seva admiració per Toda, "més interessant que Ali Bei i que Lawrence d'Aràbia".
Eduard Toda i Güell, (Reus 1855- Poblet 1941) va estudiar dret a Madrid, va escollir la carrera diplomà- tica i va ser cònsol a la Xina. Destinat a Egipte, com que l'activitat diplomàtica li deixava gairebé tot el seu temps lliure va intimar amb la reduïda colònia estrangera del Caire. Un dels seus nous amics era l'arqueòleg francès Gaston Maspero, que va encomanar al català la seva passió per l'egiptologia i se'l va endur Nil amunt, a bord del vaixell Bulak del Servei d'Antiguitats, rumb a les excavacions de Luxor. Encara que havia patrocinat les seves pròpies expedicions --va explorar Memfis acompanyat de 12 homes armats a cavall i quatre camells per transportar l'equipatge--, Toda es va convertir en egiptòleg per atzar. L'1 de febrer de l'any 1886 Maspero va rebre una sensacional xivatada: Salam Abu-Duhi, un habitant d'El-Qourna, havia trobat un sepulcre intacte a Dayr al-Madina, el poble dels artesans de Tebes.
I com que l'equip tenia altres missions, Maspero va confiar a Toda la direcció de l'excavació. El català va penetrar a la tomba segellada a tra- vés d'un pou en una cambra funerà- ria inviolada d'un qualificat artesà anomenat Sennedjem, contemporani del gran Ramsès II, adornada amb esplèndides pintures.
El botí de la tomba
A l'interior, hi va trobar 20 mòmies, de les quals es van salvar nou, i nombrosos objectes funeraris. D'aquests objectes, una part és al Museu Arqueològic de Madrid, al qual Toda va vendre una caixa d'ushebtis (amulets). Una altra és al museu del seu amic l'escriptor Víctor Balaguer, maçó i lliurepensador com ell. I la tercera és a la sala XVII del Museu del Caire, on s'exposen el sarcòfag de Sennedjem, decorat amb alegres pintures, el seu llit, les seves estatuetes i els seus seients de fusta i cuir.
Toda va anunciar la seva troballa el maig del 1866, al Museu Víctor Balaguer, el mateix que ara recorda aquell interessant viatger culte, anticlerical i liberal que va deixar nombroses publicacions sobre Egipte. Segons defensa Josep Padró, egiptòleg i catedràtic d'Història Antigua de la Universitat de Barcelona, l'excavació que va dirigir Toda "va ser la primera feta per un espanyol en qualsevol lloc del planeta".
Un cop abandonada la carrera diplomàtica, Toda es va dedicar a Londres als negocis. Va tornar a Catalunya el 1918 i es va instal.lar al castell d'Escornalbou, situat sobre un penyal, a prop de Reus, que va restaurar i on és injustament lleu el record que ara se li dedica. Des del 1930 fins al 1940, quan va morir arruïnat, es va dedicar a la restauració del monestir de Poblet. Molts anys abans, el 1880, havia saltat la tàpia del cenobi abandonat i destruït juntament amb Antoni Gaudí i llavors es va jurar a si mateix que veuria Poblet reconstruït.
http://www.elperiodico.cat/
http://www.elperiodico.cat/
3.10.07
El Instituto Catalán de las Mujeres dobla las subvenciones a ayuntamientos y asociaciones para acciones a favor de las mujeres
Marta Selva, la presidenta del ICD ha presentado el programa en Tarragona
Marta Selva, la presidenta del ICD ha presentado el programa en Tarragona
El Instituto Catalán de las Mujeres subvenciona 258 proyectos de ayuntamientos y consejos comarcales con 372.111 euros para la realización de actuaciones en favor de las mujeres. Además también ha otorgado 1,8 millones de euros para los proyectos presentados por entidades diversas de Cataluña.
Estas subvenciones aprobadas el pasado 20 de septiembre fueron presentadas oficialmente la semana pasada en Tarragona, como una manera de significar la ayuda a las comarcas tarraconenses, que en esta edición han aumentado un 78,74%. Para Marta Selva, presidenta del Instituto Catalán de las Mujeres (ICD), “este incremento es una muestra del compromiso del Instituto para aumentar la ayuda a los entes locales que desarrollen planes o programas transversales de políticas de mujeres, ya que uno de nuestros objetivos principales es reforzar la atención y el servicio a las mujeres de Catalunya a través de los servicios de proximidad”.
Marta Selva, en Tarragona estuvo acompañada por Jordi Tous, delegado de Acción Social y Ciudadanía de la Generalitat, departamento al que esta adscrito el ICD, en la presentación de plan 2007 recientemente aprobado, y que distribuirá subvenciones a 258 proyectos de entidades locales (ayuntamientos y consejos comarcales). Este presupuesto garantiza la financiación de los gastos derivados de la elaboración, implementación y desarrollo de las políticas de mujeres en las comarcas de Barcelona, Lérida, Gerona y el Baix Ebre (alrededor de Tortosa). La inversión en las políticas de mujeres que desarrollan ha aumentado más de un 100% desde la creación, en 2005, de la convocatoria específica.
Más de la mitad de la inversión (53%) de los programas subvencionados se destina a realizar un tratamiento integral de las diferentes manifestaciones de la violencia machista, para crear, mantiner o mejorar servicios de información y atención a las mujeres (puntos SIAD). Destaca el aumento de proyectos presentados por los entes locales relacionados con los SIADs, un 73,8 %, ya que en 2006 se otorgaron 23 subvenciones y en la actual edición, 88.
El resto del presupuesto aprobado se dedica a proyectos que consisten en la elaboración de planes de políticas de mujeres durante el año 2007 o en el desarrollo de programas que incorporen la perspectiva de género en el ámbito de la participación, la cultura, los medios de comunicación, los lenguajes, el deporte, la educación, la formación, la atención a la ciudadanía, el urbanismo, la planificación territorial, la movilidad, la ocupación, la migración, la vivienda, la salud, el desarrollo rural, la sostenibilidad en el medio ambiente y las políticas de juventud.
Reconocimiento del papel transformador de las asociaciones de mujeres
Por otro lado, el ICD ha atorgado ayudas a 653 proyectos presentados por entidades de mujeres por un importe total de 1.796.779 euros. Esta cifra supone un aumento de casi el 20 respecto a las ayudas recibidas el año pasado. “Estas ayudas dirigidas a entidades sin animo de lucro –subraya Marta Selva– se destinan a financiar actividades o proyectos de utilidad pública o interés social que promueven el empoderamiento de las mujeres, y que visibilizan el carácter transformador de las experiencias y de los saberes femeninos. Con esta atención especial, cumplimos el objetivo de ayudar a las entidades de mujeres reconocer su papel decisivo en la transformación y cohesión social”.
Los proyectos subvencionados tienen como finalidad los ámbitos temáticos de actuación que se recogen en el Plan de Acción y Desarrollo de las Políticas de Mujeres en Catalunya 2005-2007, así como apoyar los programas de actividades asociativas que tienen por objeto la dinamización y la participación de las mujeres. “En esta edición, como novedad –destaca Selva– las entidades pueden solicitar el 70% del importe subvencionado en concepto de anticipo, a partir de la resolución de la concesión, y el 30% restante, una vez justificada adecuadamente la aplicación del total de la actividad subvencionada.
Por lo que respecta a Tarragona y sus comarcas, Marta Selva también ha querido subrayar la incorporación de entes locales que antes nunca habían pedido subvención a favor de proyectos de igualdad.
Ayuntamientos como Calafell, la Canonja, Reus, Cambrils, El Vendrell, Valls, o los consejos comarcales del Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorato, el Tarragonés, así como el propio Instituto Municipal de Servicios Sociales de Tarragona. “Esto indica, por ejemplo –explica Selva– que estamos garantizando que en toda Cataluña haya servicios próximos a las afectadas por la violencia machista (puntos SIAD), a los que puedan acudir para informarse o denunciar.
La Presidenta del ICD también ha querido subrayar el apoyo a la innovación, ayudando a una gran cantidad de proyectos novedosos y necesarios para el avance de la sociedad, en la que las mujeres son promotoras y dinamizadoras, sobre urbanismo, desarrollo rural integral o por la sostenibilidad en el medio ambiente.
http://www.amecopress.net/
30.9.07
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles
ÈRIC I EL TETRABRICK
Que un vailet de 17 anys parli des de l'experiència de drets, tortures, solidaritat, assetjament escolar, respecte i por... desequilibra una audiència com la que va reunir-se divendres passat a l'Hotel d'Entitats de Cubelles per escoltar l'Èric Bertran, la nova imatge de l'independentisme normalitzat i sense complexos execessiu per un país tan petit. Quan l'Èric tenia 14 anys li van aplicar la llei antiterrorista per reclamar l'etiquetatge en català i avui, tres anys més tard, encara es pregunta el perquè de tot plegat. L'experiència de l'Èric és la mostra del desequilibri de tot un sistema que massa sovint t'atabala. La narració d'aquest xicot amant de la vela que encara dubta si dedicar-se a les ciències polítiques o al periodisme és l'evidència que cal seguir col.locant les persones davant dels personalismes, els ciutadans davant de les ciutats, els abanderats davant de les banderes i el sentit comú davant de tots els sentits. La ingeniuïtat elaboradament senzilla, clara i directe de l'Èric explica la seva peripècia vital al ser detingut i portat a declarar davant l'Audiència Nacional, amb 14 anys!!! Però també exposa el rebuig i el buit que va sentir d'amics i companys a l'escola amb un argument mortal: "nosaltres som molt catalans, però a aquest no t'hi acostis per si de cas". La calma càlida de l'exposició de l'Èric abandona l'èpica resistent de molts militants de si mateixos que lluny d'haver viscut el trasbals d'aquest vailet s'ofereixen de màrtirs gratuïts. D'entre les moltes certeses que l'Èric Bertran exposa en les seves xerrades arreu de Catalunya n'hi ha algunes de molt clares: la principal ens permet descobrir que encara guarda retalls de nen perdut quan mira els seus pares sabent que els fets de fa tres anys li han canviat la vida i que ja mai més ningú -ni ell mateix- podrà conèixer que hagués estat de l'Èric Bertran si el tretrabrick de llet del seu berenar hagués estat etiquetat en la llengüa que ell més estima. -31
Que un vailet de 17 anys parli des de l'experiència de drets, tortures, solidaritat, assetjament escolar, respecte i por... desequilibra una audiència com la que va reunir-se divendres passat a l'Hotel d'Entitats de Cubelles per escoltar l'Èric Bertran, la nova imatge de l'independentisme normalitzat i sense complexos execessiu per un país tan petit. Quan l'Èric tenia 14 anys li van aplicar la llei antiterrorista per reclamar l'etiquetatge en català i avui, tres anys més tard, encara es pregunta el perquè de tot plegat. L'experiència de l'Èric és la mostra del desequilibri de tot un sistema que massa sovint t'atabala. La narració d'aquest xicot amant de la vela que encara dubta si dedicar-se a les ciències polítiques o al periodisme és l'evidència que cal seguir col.locant les persones davant dels personalismes, els ciutadans davant de les ciutats, els abanderats davant de les banderes i el sentit comú davant de tots els sentits. La ingeniuïtat elaboradament senzilla, clara i directe de l'Èric explica la seva peripècia vital al ser detingut i portat a declarar davant l'Audiència Nacional, amb 14 anys!!! Però també exposa el rebuig i el buit que va sentir d'amics i companys a l'escola amb un argument mortal: "nosaltres som molt catalans, però a aquest no t'hi acostis per si de cas". La calma càlida de l'exposició de l'Èric abandona l'èpica resistent de molts militants de si mateixos que lluny d'haver viscut el trasbals d'aquest vailet s'ofereixen de màrtirs gratuïts. D'entre les moltes certeses que l'Èric Bertran exposa en les seves xerrades arreu de Catalunya n'hi ha algunes de molt clares: la principal ens permet descobrir que encara guarda retalls de nen perdut quan mira els seus pares sabent que els fets de fa tres anys li han canviat la vida i que ja mai més ningú -ni ell mateix- podrà conèixer que hagués estat de l'Èric Bertran si el tretrabrick de llet del seu berenar hagués estat etiquetat en la llengüa que ell més estima. -31
Per veure i sentir la història de l'Èric Bertran
Pàgina web de l'Exèrcit del Fénix
El cas de l'Èric Bertran ha inspirat una obra de teatre ara de gira per Catalunya
Enviat per PSC de Cubelles
El grup del PSC de Cubelles organitza una excursió per anar a buscar bolets a Bonansa ,poble als voltants de Pont de Suert. La sortida serà dissabte 27 de octubre i el punt de trobada per agafar el autocar ,la plaça del mercat a les 5h 45 minuts del matí. El preu de la sortida es de 30 Euros ,inclou transport i dinar .Tothom pot anar-hi no cal ser ni militant ni simpatitzant ,només les ganes de anar i la bona companyia heu de aportar.Reserves
Telèfon 600.74.73.27 o a la mateixa agrupació del PSC ,carrer Major nº 17 tots els dimecres trobareu obertes les portes.
Mes informació a http://socialistes.cat/
Maria Trives i Desola/ Diari de Cubelles
Una dona singular
A tots la mort d´una persona estimada ens aboca a una tristor incontrolable ,si a més aquesta persona es la mare o el pare el sentit d´ orfandat es fa evident i si a més es un fet inesperat ,no pots engolir i la pena es insuportable. Axis es, i per la Joss i la Mª France, avui inesperadament ha succeït, ha mort la seva mare, una dona de Cubelles,la Mª Dolors, d´ esperit fort i a la vegada molt sensible, amb una excel·lent vessant poètica i que malauradament molta gent del mateix poble desconeix .Tothom que ha conegut a la Lila ,avui té una certa enyorança , la casa de la plaça Balmes ha perdut el sol.
Recordaré sempre a la Lila ,una dona singular, afectuosa i diferent .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)