4.4.08


M.Trives / Diari de Cubelles



Aquets dies tenim informacions molt preocupants amb el tema del aigua .Fent una ullada a determinats mitjans informatius ,llegeixes posicionaments de governs,oposició ,experts ,ingeni ers , que es passen la pilota sota la mirada de ciutadans perplexos ,del nostre entorn i d´ altres propers o no ,un pel mosquejats per tanta bellugadissa i amb l’arròs al foc a punt de passar-se de temps. Se suposa que el ciutadà paga la seva aigua i vol un servei i unes infraestructures adequades als temps que corren i previsions en cas de sequera que potser no es van resoldre en el seu moment amb pèrdues inexplicables o desaprofitament per canalitzacions potser obsoletes. La realitat es que no plou i d´ aquí a poc aquesta situació serà no preocupant com ara sinó dificultosa a l´ hora d´ obrir una aixeta. Llegiu aquestes informacions aparegudes en que tot un plec de raons son exposades. Interessants els continguts.


Imatge/www.sabadell.cat


EDITORIAL



Barcelona, sedienta



La falta de previsión de los sucesivos Gobiernos catalanes explica el problema actual del agua




Barcelona y su región metropolitana suman unos cinco millones de habitantes, en una zona en la que no hay ni un solo río caudaloso. En materia de agua, se nutre de dos cauces menores: el Ter, sobre todo, y el Llobregat. Las reservas de ambos se hallan ahora bajo mínimos, dada la conjunción de dos factores: una sequía persistente (la mayor en los 60 años en los que se dispone de registros) y la falta de previsión de los Gobiernos catalanes, donde CiU, hoy beligerante en el asunto, tiene mucho de lo que arrepentirse. Ni siquiera si se hubiera optado por su gran proyecto, el trasvase del Ródano, se habría evitado el actual episodio de sequía, porque para terminar las obras (contando con que no hubiera retrasos) faltarían aún unos cuatro años.




Guerra del agua ante la sequía catalana

Pero es que el problema de Barcelona, siendo también de modelo a largo plazo, es hoy por hoy un asunto a muy corto plazo. Las reservas actuales pueden llegar, como mucho, hasta el otoño. El problema es qué hacer desde ese momento, octubre, hasta abril, cuando entrará en funcionamiento la desalinizadora del Llobregat, que aportará 60 hectómetros cúbicos anuales (el equivalente a dos meses de consumo). Si llueve, perfecto. Pero un Gobierno responsable no puede fiar en ello su política.



El trasvase de entre 20 y 45 hectómetros de agua del Segre al Llobregat, con no pocos condicionantes que garanticen el caudal ecológico del afluente del Ebro, no es la peor solución. Pero ha quedado enturbiada por la errática política del consejero de Medio Ambiente, Francesc Baltasar (ICV), hecha de regates semánticos forzados, porque, se mire como se mire, se trata de un trasvase propuesto por un Gobierno que ha hecho bandera de rechazar cualquier trasvase. Baltasar negó primero los hechos para acabar reconociendo que son ciertos, eso sí, iniciando una bizantina batalla léxica, con el argumento de que no hay trasvase si la obra que se hace para llevar agua de un río a otro no es para siempre, y retando al mundo a que encuentre una nueva palabra donde él no encuentra nada. Y además, actuó como si el Gobierno central careciese de competencias en la materia.



El consumo de agua es hoy muy desigual en Cataluña: el sector primario (agricultura y ganadería) exprime el 73% de los recursos y su aportación al PIB apenas supone un 2%. Los consumos domésticos alcanzan sólo el 18%. El resto corresponde a una industria donde el pago de tasas (al contrario de lo que ocurre en la agricultura) ha impuesto políticas de ahorro. Habrá que reequilibrar todo esto. Pero de inmediato, lo que se impone es solucionar el abastecimiento hasta la entrada en funcionamiento de las desaladoras, tres previstas, dos ya en construcción, cuya aportación sumada, 180 hectómetros cúbicos anuales, equivale al déficit anual de la región metropolitana. Tras la saga de los apagones eléctricos y el caos de Cercanías, los barceloneses merecen al menos no padecer sed.







LA LUCHA CONTRA LA SEQUÍA

Sale a información pública el proyecto que apunta al enlace con el minitrasvase


El Ebro gana adeptos

Antonio Cerrillo Barcelona 03/04/2008 Actualizada a las 03:31h



El agua sobrante de los canales del delta del Ebro sigue ganando adeptos como solución preferente para abastecer la región de Barcelona, dar un respiro a su terrible sequía y dar, incluso, una solución estructural a su escasez de recursos.


Seguir leyendo noticia

MÁS INFORMACIÓN









El Ebro vende agua

Relevantes hidrólogos o el Col·legi d´Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya se han manifestado claramente por esta opción, frente a la opción del trasvase del Segre. Otros expertos matizan, sin embargo, que en las actuales condiciones (y dada ya la falta de tiempo y la necesidad de actuar por la vía de urgencia) los recursos que podrían aportarse por esta vía no resolverían todas las carencias.

En cualquier caso, los expertos consultados atribuyen la actual situación a una gran improvisación. Si se hubiera hecho ya la interconexión entre el minitrasvases del Ebro y el sistema metropolitano de abastecimiento, la crisis no habría alcanzado ni mucho menos la dimensión actual. "No podemos desaprovechar ningún recurso. No podemos estar rezando para que llueva, como en la edad media", declaró a este diario Lluís Berga, catedrático de Ingeniería Hidráulica de la UPC.

Sin embargo, el conseller Francesc Baltasar reaccionó ayer de una manera un tanto displicente ante el ofrecimiento hecho por las dos comunidades de regantes del delta del Ebro. Estas comunidades se mostraron dispuestas por vez primera a enviar el caudal sobrante del denominado minitrasvase del Ebro hasta la región de Barcelona.

Ahora, gracias a esa agua, el Consorci d´Aigües de Tarragona tiene una concesión anual para aprovechar 121 hm3 anuales en el Camp de Tarragona, pero sólo se emplean tres cuartas partes de esta suma, por lo que quedan disponibles unos 45 hm3 para la región de Barcelona. Esta cantidad es bastante más que el trasvase de emergencia y temporal (32 hm3 en ocho meses) desde el Segre al Llobregat propuesto por Medi Ambient, y rechazado por el Gobierno.

Baltasar opina que esta agua no soluciona la tremenda crisis. "Esta tubería la hemos estudiado muchas veces, y proporcionaría una aportación ridícula, tan pequeña que en estos momentos no nos serviría para la situación de emergencia", declaró. "No dudamos que podamos preverla en el futuro; pero en estos momentos, no es viable. Lo agradecemos, pero no la podemos descartar", declaró Baltasar.

Sus afirmaciones fueron rebatidas por otros expertos: si el agua sobrante de los canales del Ebro no está siendo ya aprovechada es porque se ha perdido un tiempo precioso; se ha prescindido de un caudal de manera imperdonable, dicen. La interconexión estaba prevista entre las obras alternativas al derogado trasvase del Ebro, recordaron el catedrático Lluís Berga o el decano del Col·legi d´Enginyers de Camins, Josep Oriol. Sin embargo, este enlace hidráulico fue retirado por el Departament de Medi Ambient en el 2004, bajo presión de las plataformas territoriales de Tarragona, que la tacharon de "trasvase encubierto" del Ebro.

En cualquier caso, habría que hablar de dos posible trazados de interconexión (como mínimo) entre el minitrasvase y la región de Barcelona. La actual tubería de Tarragona llega a Cunit con un diámetro pequeño, y eso condiciona la conexión.

Lluís Berga recuerda que en primera instancia se podría hacer una interconexión desde Cunit hasta Cubelles con una conducción de unos 12 km, para la cual se requerirían unas obras de corta duración (unos tres meses). El problema, naturalmente, es que como la conducción en Cunit es pequeña, no podrían enchufarse los 45 hm3 de agua anuales sobrantes, sino sólo 12 hm3 (unos 300 litros/s como máximo), según sus estimaciones.

En segunda instancia, la interconexión de mayor calibre (a través de un posible trazado entre El Vendrell y Vilanova de más de 20 km) permitiría aprovechar el resto del caudal disponible (hasta completar los 45 hm3). Y, para ello, según Berga, en condiciones normales, se requerirían unos seis meses (aunque otras fuentes estiman que sería de entre seis meses y un año). "Tenemos que ir a donde está el agua; y el agua está en Cunit. Además, vendría en tubo, ya potabilizada. La del Segre está demasiado lejos", explicó Berga. Josep Oriol, decano del Col·legi d´Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, declaró que "aunque la obra inicial no permita aprovechar los 45 hm3 anuales, la conexión inmediata entre Cunit y Cubelles serviría para aprovechar un tercio del caudal, haciendo una obra inmediata".

"Además -agrega- hay una ventaja económica añadida. Y es que no haría falta que fuera una instalación temporal. No haría falta desmontarla. Podría estar hecha y serviría exclusivamente para el caso de necesidad de Barcelona". Oriol insiste en que aunque la tubería que une Cunit y Cubelles no es la panacea, no puede ser desestimada y, además, ambas conducciones pueden acometerse de forma paralela. "Es evidente que se necesita más agua, pero no podemos dejar que se escapen esos otros 12 hm3", dice.

Otros expertos sostienen, en cambio, que la interconexión Cunit-Cubelles ofrecería un caudal aún menor y que la opción de interconexión a través del itinerario El Vendrell-Vilanova ya no llegaría a tiempo para saldar la emergencia. Manel Hernández, director de la Agència Catalana de l´Aigua, declaró anoche en TV3 que la interconexión, tal y como fue ideada en su día, supondría, un tubo de 61 km y 21 meses de obras y 180 millones de inversión. Otras fuentes opinan que la Generalitat se decantó por la opción del Segre frente al minitrasvase por el temor a que las plataformas de Tarragona volvieran a expresar sus protestas y a exhibir su músculo político (pues son muy influyentes en ICV).

Sin embargo, la Administración sigue explicando su gestión con cuentagotas. Y así, hace unos días sacó a información pública el proyecto de conexión de todo el municipio de Cubelles y Vilanova Geltrú con la red de Aigües Ter-Llobregat. Se puede decir que se ha dado un paso más hacia la interconexión: el agua del Ebro queda a tiro de piedra.

2.4.08


El Casal Josep Mestres d’esquerra de Cubelles,presenta el llibre

Dames, reines i abadesses”a càrrec de la seva autora Elisenda Albertí



dissabte 12 d’abril a les 7 de la tarda

a l’espai jove del Centre Social de Cubelles

carrer Joan Roig i Piera, 3


Dames, reines, abadesses
Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval
Autora: Elisenda Albertí
Al llarg de la història, generacions successives de dones han nascut i han mort sense que les seves vivències hagin transcendit l’esfera íntima i familiar. És cert que la immensa majoria d’homes tampoc no ha passat a la història, però si més no n’han tingut l’oportunitat. En canvi, l’altra meitat de la humanitat, les dones, precisament per la seva condició, han restat en l’oblit. Només unes quantes, per raó de la seva posició singular i gairebé sempre per motius circumstancials, han aconseguit emergir de l’anonimat i perpetuar el seu nom i la seva memòria. És aleshores quan tenim l’ocasió de copsar una personalitat femenina, perduda dins d’un món masculí i reduïda encara, la majoria de les vegades, a la seva condició procreadora.
Resseguir el casal comtal de Barcelona, des de Guifré el Pilós a Martí l’Humà, es redueix sovint a centrar la mirada en els vint-i-tres homes que se succeïren, al llarg de cinc-cents anys, fins a la dolorosa extinció de la línia successòria masculina. Al seu voltant, com satèl·lits misteriosos, apareixen noms de dones sorgides del no res, destinades, en el seu trànsit fugaç per la història, a perpetuar la nissaga, no pas la d’elles sinó la del marit. D’entre aquestes, n’hem triat divuit. Dones reals, de carn i ossos, amb virtuts i defectes, amb esperances i ambicions, totes elles relacionades amb el casal de Barcelona, sovint per mitjà del vincle matrimonial. Per aquest motiu, n’hi ha poques de catalanes ja que, a l’hora de casar-se, els nostres antics sobirans —i en això no eren gens originals— procuraven establir contractes avantatjosos i aliances duradores amb altres nacions.
Aquesta, doncs, és la història de divuit dones —dames, reines, abadesses— a qui tocà viure en un món hostil.
Biografies incloses
Ermessenda de Carcassona, Almodis de la Marca, Mafalda de Pulla-Calàbria, Dolça de Provença, Peronella d’Aragó, Sança de Castella, Aurembiaix d’Urgell, Constança de Sicília, Blanca d’Anjou, Sança de Mallorca, Elisenda de Montcada, Teresa d’Entença, Constança d’Aragó, Cecília de Comenge, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Margarida de Prades i Blanca de Navarra.

Urbanisme i Planejament

Comencen les obres d'urbanització de l'entorn del Poliesportiu i l'institut
Les executa l'empresa ADEC Building Factory SA, a qui se'ls ha adjudicat per un total d'1.139.973,74 €.

Les obres d'urbanització de l'accés i entorn del Poliesportiu Municipal de Cubelles van iniciar-se la setmana passada. L'empresa ADEC Building Factory S.A. ha estat l'adjudicatària del concurs per a l'execució de les obres, per un import total de 1.139.973,74 €.
Les obres, que van iniciar-se el passat divendres, han de permetre recuperar el tancat exterior del Poliesportiu i les seves oficines de consergeria, a més de millorar la seguretat de l'alumnat que diàriament es desplaça fins a l'IES Cubelles i la construcció d'un carril bici. De passada, el projecte contempla la urbanització de les zones d'estacionament del Camp de Futbol Josep Pons i Ventura i del Poliesportiu Municipal, on es proposa la instal·lació d'una torre repetidora de telefonia mòbil.
L'empresa adjudicatària disposa d'un termini de quatre mesos per executar el projecte. Aquest contempla l'arranjament i millora de l'espai format per l'accés al Camp de Futbol Municipal, l'accés a la zona poliesportiva municipal i el carrer que uneix els dos equipaments, és a dir, l'Avinguda Onze de Setembre, sumen una superfície d'actuació de 12.500 m2.
En quant a l'entorn del Poliesportiu, les principals obres a executar són la construcció d'un edifici de 182 m2 que farà les funcions de consergeria. Aquest s'ubicarà al costat de l'actual entrada principal al recinte, que se substituirà, per una porta correguda automatitzada, juntament amb el tancat exterior que es va haver d'enderrocar fa dos anys a causa del seu mal estat. Aquesta, per tant, serà la segona gran actuació al voltant de les instal·lacions esportives i que han de garantir la seguretat dels equipaments esportius interiors, així com la dels seus usuaris.
El projecte contempla que en la zona d'accés al Poliesportiu, de 3.900 m2 de superfície, es farà una zona d'aparcament de cotxes i motocicletes, una zona de vianants i espais verds equipats amb mobiliari urbà. La zona d'estacionament serà de formigó imprès i tindrà uns 2.000 m2 de superfície. Un tractament similar al que es donarà a la zona del davant del camp de futbol municipal, que té una extensió de 4.000 m2. En aquest espai també es contempla la construcció d'una zona d'estacionament de cotxes i motocicletes i una zona de vianants i zones verdes amb mobiliari urbà.
Pel que fa a l'Avinguda Onze de Setembre es construiran les voreres, s'asfaltarà i es construirà un carril bici d'aglomerat asfàltic amb colorant, a més de fer la vorera de la banda de la via del ferrocarril, avui totalment inexistent. Igualment, als carrers Pla de Sant Pere i Josep Pla, el projecte contempla la construcció de noves voreres i del corresponent carril bici. Tot l'entorn també s'il·luminarà de nou amb llampares de vapor de sodi de baixa pressió, així com es plantarà nova vegetació que no malmeti el paviment amb les arrels.

Afectació del trànsit
Paral·lelament, i mentre durin aquestes obres, es veurà afectat lleugerament el trànsit de l'avinguda Onze de Setembre, entre els carrers Pla de Sant Pere i Josep Pla.
Aquest tram està tallat a la circulació rodada, mentre que els vianants poden creuar-lo mitjançant un camí tancat habilitat a la banda de la via del ferrocarril. Els vehicles que vulguin accedir tant a l'IES com al camp de futbol Josep Pons i Ventura hauran de fer-ho pel carrer Pompeu Fabra, Clot del Bassó i Avinguda Onze de Setembre.
L'Ajuntament de Cubelles demana disculpes per les molèsties de les obres als veïns i veïnes de la zona, així com a la ciutadania que fa servir aquest vial per dirigir-se a altres zones del municipi. Cal entendre que aquesta és una actuació important per a l'accés dels alumnes a l'institut i de la ciutadania a les instal·lacions esportives.

Departament de Comunicació

http://www.cubelles.com/

També podeu veure a Serveis informatius Canal Blau

Obres al polisportiu de Cubelles

http://link.brightcove.com/services/link/bcpid1119284141/bclid1111449107/bctid1485315901

http://www.canalblau.cat

31.3.08


PIC & JAZZ” ofereix de nou ....


Aquesta vegada

"Tarda de Samba-Jazz" amb MANGUEÃ DUO.


Els components del duet son:
Luis Oda
veu-guitarra-armonica


i Martin Maluco Peralta

percusio


de 19.30h. fins les 21.00h el proper 03 d'Abril

i

estem preparan pel proper 10 d'Abril la 3ª cata, amb la bodega EMENDIS


La nostra adreça: carrer Jacint Verdaguer, nº 20
El nostre telefón: 938.952.914
El nostre e.mail: : pic-jazz@wanadoo.es
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

SALVADOR ESCAMILLA, L'AMIC REGALAT
La veu de Salvador Escamilla és la veu del paisatge cultural dels seixanta a Catalunya. La unió indestructible d'audàcia, de coratge, de talent i de generositat personal i professional han convertit aquest home de la cultura catalana en un referent indiscutible. Fa molts anys, molts, Salvador Escamilla va visitar en diverses ocacions Cubelles coincidint amb la celebració del concurs de roses que organitzaven també amb coratge i passió la Dolors Thomas i en Jan Caralt. Rotund, vehement, amb la veu elegantment impostada com era habitual... en Salvador Escamilla va conduir i compartir algunes d'aquelles lluïdes gales de lliurament de premis del certamen roserístic, el que més ha fet per difondre el nom de Cubelles arreu de Catalunya. Va ser un goig comprovar com l'admiració del públic cubellenc cap a ell seguia sent inqüestionable com correspon al grans comunicadors. Avui, molts anys després d'aquells concursos, i molts anys després d'algunes trobades personals al seu despatx de Catalunya Ràdio, em falten ratlles per definir aquests radiofonista, inventor de la ràdio en colors, actor, cantant i activista cultural en els foscos anys de la dictadura: no son suficients ni les tres frases fetes... Cal ser molt agosarat i molt intel.ligent per impulsar en plena dictadura un espai, Radioscope, que oferia a l'hora la imaginació de la ràdio, l'emoció de la música i la reivindicació d'una llengua i'un pais! Com ha destacat el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, és elogiable l'encert, la gosadia i la responsabilitat d'Escamilla posant-se al capdavant de tota aquella revolució cultural que va obrir el camí a la Nova Cançó. Aquest dies la persona i la feina de Salvador Escamilla rebran grans elogis però jo escolliria les que va dedicar-li Joan Manuel Serrat el 2002 "agraïnt l'amic que la vida m'ha regalat..". .-49

Resum en imatges de l'homenatge a Salvador Escamilla celebrat el 14 de juny de 2002 al Palau de la Música. No us el perdeu!
SERRAT. PARAULES D'AMOR. HOMENATGE A SALVADOR ESCAMILLA
M. Trives/ Diari de Cubelles

Encara avui les pel·lícules de James Bond fetes ja fa anys provoquen el fet de retornar a veure de nou qualsevol d´ elles. Tota una generació qui més qui menys ha fet cua a la porta d´ un cinema i crec que mantenen el ganxo i a l´ hora de veure una peli a la sobretaula ,ningú canvia de canal !!
Podeu llegir aquest article en que tenim una bona referencia del seu exit....






REPORTAJE

Centenario agitado, no mezclado

Londres celebra el año Ian Fleming con una gran exposición mientras se ultima en Chile el rodaje de la nueva película de la rentable franquicia de James Bond

PATRICIA TUBELLA - Londres - 25/03/2008


Como en uno de los legendarios martinis de vodka de James Bond, el año Ian Fleming, se presenta "agitado, no mezclado" (shaken, not stirren). Pasado ampliamente el medio siglo desde que la pluma de Fleming le concediera "licencia para matar", el agente secreto más famoso del planeta continúa en plena forma al servicio de su graciosa majestad. Estos días, sin ir más lejos, anda enfrentado a una peligrosa banda de narcotraficantes en la selva suramericana. Pero mientras el rodaje en Chile de la nueva película de James Bond -y su enésima encarnación fílmica en el rubio Daniel Craig- viene acaparando el grueso de la atención mediática, el Reino Unido ha decidido desviar el foco hacia su creador, de cuyo nacimiento se cumple el centenario el próximo 28 de mayo.

Si voleu més informació clikeu....
M. Trives/ Diari de Cubelles

Mereix anar a veure i de pasada coneixeu el Centre,val la pena !!!!


De dilluns a divendres, d’11 a 14h i de 17 a 20h
Dissabtes, d’11 a 14h
Sala Àgora (2a planta)
ENTRADA GRATUÏTA

EXPOSICIÓ

Dels Fons a la Superfície


Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura
Comissària: Núria Rius i Vernet

Dels Fons a la Superfície mostra una selecció d’obres d’artistes contemporànies que van treballar durant un temps, més llarg o més curt, a Catalunya. Són obres realitzades des de finals del segle XIX fins a la Dictadura Franquista i provenen dels fons de diferents museus i institucions catalans. D’aquí la particularitat del títol. L’exposició s’inicia amb un facsímil del Beatus de Girona (ca. 975), primera obra coneguda a Catalunya il·lustrada i signada per una dona: Ende. Aquesta mostra pretén recuperar una part del llegat d’artistes, que tot i formar part de fons museístics, que garanteixen la seva qualitat i valor artístic, resta a la foscor.

Organitza: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

Sant Pere més baix, 7 2a planta ▪ 08003 Barcelona
Tel. 93 268 42 18 ▪ Fax 93 315 14 32
comunicacio@bonnemaison-ccd.org
http://www.bonnemaison-ccd.org/

30.3.08


Fotos/Maribel Balboa/arxiu La Fita








Gracies ,un bon apunt dedicat a nosaltres i n´ estem agraïdes per la bona idea !!

Associació Dones de Cubelles La Fita