miradasdesola-sol
Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. L'e-mail del DIARI DE CUBELLES és diaridecubelles@yahoo.es. Aquest espai va ser creat el 2 de novembre de 2004 i el 20 de gener de 2008 va superar les 20.000 visites. El sistema Sitemeter registra estadístiques des de l'1 de març de 2008. Gràcies per la vostra confiança i participació.
30.8.08
miradasdesola-sol
29.8.08
Que puc dir de Pere Lleó ? Personalment tinc una simpatia personal cap a la seva persona.
Vaig coincidir amb ell en un altre temps i en un altre espai en que tant ell com jo mateixa més tard,varem decidir reprendre un altre camí ,pro això no va afectar mai les bones formes i sempre un adéu,una paraula va quedar . Això demostra una elegància en les formes i amb les actituds. Avui dia tant ell com jo mateixa som a diferents espais,pro sempre es retroba una mostra d’afecta,una abraçada si fa temps que no coincidim es evident ,ja sigui a la sala de Plens del Ajuntament o per el carrer. No et doni el yu-yu i canvis aquesta manera de ser !!!
Feliç aniversari amb els teus,la teva dona i el teu fill i a qui vulguis al teu costat !
Fa uns anys vaig fer una petita estància a Roma. Evidentment es una ciutat monumental, es cert i a cada cantonada hi trobem signes evidents de la importància històrica i del poder que disposava . A dia d’avui es visitada per turistes d’arreu del món que fan cues interminables sobre tot al Vaticà a on hi trobem el poder absolut del que va disposar i del que disposa . A part de les meravelles del seu interior ,a on sales i sales contenent veritables tresors i a on un oh ,oh !! a mes d’ un se li escapa, també sens tot el poder que desplega l’aparell religiós juntament amb tot una entrellat econòmic. Es per això que llegint El País vaig trobar un article que en parla d’ aquest poder i es forca interessant...
Font :
27.8.08
26.8.08
A tots l´imatge de velers, per més petits que siguin, la sensació de llibertat es evident i si la platja es llunyana encara més....
Veles i vents,canta Raimon ...
Aquí teniu un article molt bonic relacionat amb la navegació a vela .LLegiu …..
LA ESCALERA DE CARACOL
Viejos veleros
RAMON FOLCH
A Alexander Newlands, capitán del Champion of the Seas, le temblaría el cuaderno de bitácora en las manos. Su piloto acababa de anotar la singladura más larga de la historia: 465 millas. En solo 24 horas, su barco había recorrido 861 kilómetros. Es mucho. Era muchísimo, habida cuenta que ello ocurría el 11 de diciembre de 1854 y que el Champion of the Seas era un velero. El récord no fue superado hasta 130 años más tarde, en 1984. Fue necesaria toda la tecnología de un barco de regatas moderno para desbancar a aquel clíper de madera y jarcias de cáñamo construido por Donald McKey en los astilleros de Boston.
Los clípers eran barcos de casco afilado y velamen generoso, pensados para volar. Los vapores tardaron en arrinconarlos. Les costó ser más rápidos, pero eran más seguros: llevaban el viento en sus calderas. Además, el ansia de velocidad hizo de los clípers barcos más veloces que capaces. Como el Concorde, vamos. El siglo XIX los vio nacer y morir, aunque algunos todavía navegaban a principios del XX. El Cutty Sark, que brilló en la comprometida ruta del té y dio nombre a un whisky de sobra conocido, navegó comercialmente de 1870 a 1922, y de 1923 a 1954 fue barco-escuela; convertido en museo, ardió wagnerianamente hace apenas un año, el 21 de mayo de 2007, en el dique de Greenwich, donde se exhibía desde 1954.
Hoy, los veleros evocan verano. Los más modernos llevan mástiles de fibra de carbono y jarcias de nitrónic, que es una aleación de acero, níquel y cobalto, indestructible y carísima. Pero se está volviendo a las jarcias textiles, no de cáñamo como antaño, claro está, sino de PBO, que es una fibra sintética (polibenzoxanzol). Vuelven las sogas, reconcebidas, y se reinterpreta el portentoso diseño hidrodinámico del casco de los clípers. Más aún: vuelve la vela comercial.
Nuevas velas
Desde el pasado enero, surca los mares el Beluga SkySails, que además de motores lleva velas, en efecto. Es un moderno mercante portacontenedores alemán, de 87 metros de eslora, equipado con un innovador sistema de tracción eólica. No es una vela, propiamente, sino una especie de parapente (skysail) que se despliega y recoge solo y que tira del barco como una cometa. El Beluga SkySails hizo más que una prueba, porque atravesó el Atlántico. Navegó de Venezuela a Noruega, del 22 de enero al 13 de marzo, ayudándose de su parapente, con un ahorro de combustible del 20%. Es mucho, y será más, porque el ahorro alcanzará el 30% o 35% cuando se perfeccione el skysail. La vela vuelve...El Alcyone, de la Societé Cousteau, recurre a un turbogenerador eólico que alimenta sus motores eléctricos auxiliares, basado en la vela rotatoria de Anton Flettner (¡que es de 1924!); le seguirá el Calypso II. El barril de petróleo ha superado en días pasados los 140 dólares y sigue subiendo. Se ve venir lo que acabará pasando. La historia avanza helicoidalmente, admitámoslo.El futuro es del nitrónic y del PBO, del skysail y del diseño avanzado. El futuro es del ingenio y de la innovación, como siempre. Y, ahora, el ingenio y la innovación pasan por el ahorro y la eficiencia, por las tecnologías de punta y la sostenibilidad. Por eso aerogeneramos electricidad y recuperamos velas replanteadas. No es pasado, es progreso contra presente amortizado. Viento: bienvenido de nuevo.
Font:
25.8.08
L'Estat s'oblida de Catalunya a l'hora de fer grans carreteres
En els últims dotze anys, Foment només ha construït 104 nous quilòmetres de vies d'alta capacitat al Principat Andalusia, Castella i Madrid han inaugurat en aquest temps més del doble de quilòmetres
Quim Torrent
Dada a dada se segueix alimentant el mite. Siguin dades històriques o recents, Catalunya sempre surt malparada en les comparacions amb altres territoris sota dominació espanyola. En aquest cas és la inversió en vies d'alta capacitat de la xarxa de carreteres. Entre el 1995 i el 2006 -últim any de què hi ha dades oficials-, el ministeri de Foment només va construir 104 nous quilòmetres de vies de gran capacitat.
Es tracta d'una xifra baixa, que només suposa un augment d'un 14% del quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal al Principat. Pràcticament la totalitat d'aquests nous quilòmetres pertanyen a la conversió de la N-II en autovia entre Barcelona i Lleida, una obra que ja era reivindicada als anys 80.
Mentre els diferents responsables del ministeri de Foment han anat posant pegues al desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona, les inversions no s'han fet esperar en altres territoris. Castella i Lleó, per exemple, ha més que doblat el seu quilometratge de vies d'alta capacitat, gairebé tots d'autovies. Aquesta comunitat autònoma ha vist, per exemple, com en els deu últims anys Foment hi construïa l'autovia entre Àvila i Salamanca o l'autopista entre el límit provincial amb Madrid i Valladolid.
No ha sigut l'única comunitat beneficiada per les importants inversions del ministeri de Foment. La inversió en aquest tipus de via a Andalusia ha crescut igual amb independència del color polític del govern d'Espanya. Mentre aquí el govern català havia de construir l'Eix Transversal amb un sol carril per banda perquè no hi havia ni un ral a la caixa, l'Estat asfaltava 500 quilòmetres de vies ràpides al pati de Manuel Chaves. I d'aquests, només una quarta part corresponen a autopistes de peatge. Tal com es va fer amb el TGV, per exemple, la A-7, l'autovia que ha d'unir l'arc mediterrani amb la frontera francesa, s'ha començat pel sud. D'aquesta via al seu pas per Andalusia ja n'hi ha construïts 406 quilòmetres mentre que ha Catalunya hi ha els tristos 16 quilòmetres de la circumval·lació de Tarragona i la variant de Vilaseca.
Fins i tot Galícia pot presumir de tenir unides entre elles totes les seves principals ciutats -menys la connexió Lugo-Ourense- amb vies d'alta capacitat. No és el cas de Catalunya, amb molta més mobilitat, que segueix esperant que es resolguin les connexions Lleida-Tarragona, Lleida-Girona i Barcelona-Girona amb vies d'alta velocitat lliures de pagament. Tot plegat, però, queda lluny si fem cas dels plans de Foment per als pròxims anys.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Dissabte, 16 d'agost del 2008
Concurs de fotografia d’Estiu
Font: Ràdio Cubelles
Els treballs, que tindran com a tema "L’Estiu a Cubelles", es podran presentar fins el 23 d’agost a l’OPIC.
Fins el 23 d’agost es poden presentar treballs al concurs de fotografia d’estiu organitzat per la regidoria de Turisme de l’Ajuntament. El Tema és l’Estiu a Cubelles amb l’objectiu de captar amb la càmera la visió personal que cada concursant té del municipi en època estival. Cada participant podrà presentar un màxim de tres fotografies en color, blanc i negre o qualsevol altra tècnica. Les bases indiquen que les obres aniran obligatòriament muntades en cartró, cartolina de fons negre o paspartú de 40x50 cm. En cas de dubte també s'indicarà la verticalitat o l'horitzontalitat de la imatge. Per identificar les obres presentades, cal que al dors de cada obra s'escrigui el LEMA amb el qual concursa el participant que serà comú per a totes les fotografies del mateix autor, i el lloc on s’ha fet la foto, mentre en un sobre tancat a part ha de constar a fora el mateix LEMA; i a dins, el nom, l'adreça i el telèfon del participant.