L'hora del tallat
En vaixell a Barcelona
Francesc Puigpelat
Quan, fa dues setmanes, alcaldes del Garraf van proposar l'obertura d'una línia marítima entre els ports de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Barcelona, vaig recordar que, al segle XIX, ja hi havia hagut una línia regular que cobria aquesta ruta. El servei, que va funcionar entre el 1868 i el 1875, partia de Tarragona, feia escales a Vilanova i Sitges, i acabava a Barcelona. En aquell moment, no hi havia tren, la carretera de les costes del Garraf no estava oberta i la ruta de Vilafranca del Penedès era insegura a causa de la guerra carlista.
Cobrien la línia set vaixells: el Jaime I, el Tarraconense, el Lince, el Negrito, l'Indio, l'Ebro, el Montseny I i el Montseny II. Tots anaven propulsats amb hèlix, excepte els dos darrers, que anaven amb rodes, com els vapors del Mississipí.
Al seu preciós llibre
Sitges dels nostres avis, Emerencià Roig dóna detalls sobre la línia: "Aquests vapors sortien de Barcelona a dos quarts de vuit del matí, sempre que el temps ho permetia, i arribaven a Tarragona entre les sis i les set de la tarda. L'endemà sortien de la ciutat imperial en viatge de tornada cap a la ciutat comtal [...]. Sitgetans i vilanovins s'ajuntaven comentant la marxa de la guerra, negocis de vins i coses de les poblacions d'on eren fills. A bord no mancava mai el viatger de bon humor que, amb els seus acudits, sembrava arreu les rialles; el viatjant recitant un sainet d'en Pitarra, amb el qual es guanyava els aplaudiments de la gent que l'escoltava; el vell navegant explicant les aventures
del mar, que eren escoltades amb atenció. Les expansions de bord anaven acompanyades del
bell espectacle de creuar-se amb grans vaixells de vela que venien d'Amèrica [...]. Si, per dissort, durant la travessia, els vapors arreplegaven mal temps, el quadre canviava per complet [...]. No es veia sinó gent arrupida amb les testes esgrogueïdes reposant damunt les mans, abocada a l'orla sofrint de valent, o defallida, estirada de bocaterrosa en un racó de la coberta [...]. Quan els vapors feien escala a Sitges o Vilanova, xiulaven, i tot seguit hissaven una bandera o dues, segons necessitessin una o dues llanxes per desembarcar el passatge [...]. El preu per desembarcar una persona a la platja de Sitges era d'una pesseta per persona. El preu del passatge de Sitges a Barcelona era entre sis i set pessetes".
Quina descripció més bonica i entranyable, oi? Cal llegir atentament aquestes frases perquè, al contrari del que pugui semblar, no són un simple record nostàlgic del segle XIX, sinó que podrien avançar el que passarà a la Catalunya progressista del segle XXI. De moment, la proposta de crear una línia de vaixells per compensar el desastre de Rodalies no ha prosperat. Va ser rebutjada per poc realista. Però compte. Al ritme de desastres ferroviaris que anem, ¿qui ens assegura que d'aquí a un mes no s'obrirà la línia de vapors? Jo no hi posaria la mà al foc. I, per si de cas, ja he anat a la farmàcia a comprar biodramines per a un proper viatge a Barcelona.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 4 de novembre del 2007
www.avui.catfoto/arxiu Diari de Cubelles
M.Trives/Diari de Cubelles
Francesc Puigpelat,escriptor i periodista en aquest article publicat al Diari Avui ens apropa a un passatge de l´Historia de les comunicacions per mar al segle IXX entre Barcelona i el Garraf. Potser caldria reempendre aquestes comunicacions per mar de les que en parla , ja que avui dia els viatgers ,evidenment amb un vaixell més rapid gaudirian del paisatge ,del aire marí i també de un mitja alternatiu per anar a Barcelona tot fent un petit creuer els dies no feiners.
