El PSC promou el 'sí' a l'Estatut amb el mític 'menja cocos'.
El PSC de Santa Coloma de Gramenet promou el 'sí' a l'Estatut amb una original adaptació del mític 'menja cocos' -més conegut com a 'Pac-Man'- que tant furor va causar amb la irrupció dels primers videojocs. El jugador ha de moure una fitxa vermella -amb el lema 'sí'- per menjar-se tots els 'cocos' de la pantalla i capturar, també, premis especials que representen diversos títols de l’Estatut. El videojoc no està exempt d’adversaris que persegueixen el 'sí'. Es tracta de "Fantasmes del 'no'" que, de tant en tant, adopten la cara de Carod, Puigcercós, Piqué, Rajoy i altres polítics que rebutgen l’Estatut. Abans de començar la partida, les instruccions del joc recorden que "en el joc tens tres vides. A la realitat, només tens una oportunitat: el dia 18 de Juny ves a votar SÍ a l'Estatut!"
www.eldebat.com
17.6.06
15.6.06
Unanimitat de les forces polítiques en la presentació d'al·legacions a la Xarxa Natura 2000.
Amb el document es demana la inclusió de la desembocadura del Foix dins la Xarxa Natura 2000, que protegeix les zones humides i les aus.
Totes les forces polítiques municipals van donar el seu suport unànim a la presentació d'al·legacions al programa Xarxa Natura 2000. La decisió es va prendre en un ple extraordinari i urgent, celebrat ahir dimecres a les 21 hores, a petició dels grups polítics d'ICV, CiU, PPC i ERC.
La Xarxa Natura 2000 és una iniciativa de la Unió Europea que té l’objectiu de protegir els hàbitats naturals al territori de la Unió. Amb les al·legacions presentades l’Ajuntament de Cubelles demana la protecció de la desembocadura del riu Foix. Fins ara, la desembocadura del riu Foix no estava reconeguda dins de Xarxa Natura 2000.
Les intervencions les va començar la regidora de Medi Ambient, Maria Lluïsa Romero, que va exposar les actuacions del consistori a la zona, referint-se a l’estudi encarregat a la Universitat de Lleida sobre el lloc. També va voler deixar clar que la regidoria "no té res contra Fauna Cubelles" i va demanar el consens amb l’entitat per poder treballar plegats ja que "valoro molt positivament la feina realitzada fins el moment per l’associació".
La regidora d’ICb Pilar González, va parlar de la importancia de preservar la zona a l’hora d'aconseguir subvencions supramuniciplas i comptar amb el consell de les mateixes. Al mateix temps, també va fer una cronologia de la zona des de l’any 1983, quan va començar l’actuació a la desembocadura. ICV, segons la seva regidora Mònica Miquel, es va "sorprendre gratament" del discurs de la regidora Romero, ja que "fins el moment s’havia mostrat contrària a les accions realitzades per Fauna". la regidora ecosocialista va valorar "molt satisfactòriament la protecció de la zona". El grup, però, va tornar a denunciar la "falta de previsió i desorganització del govern" i es va preguntar "què hagués passat si hagués finalitzat el termini d’al·legacions".
Finalment, Joan Albet (CiU) va destacar "l'excel·lent moment per continuar treballant per la zona i començar a recuperar tota la zona humida, que va des de el pont del tren fins al mar". Albet també va felicitar al consistori per "haver arribat a un consens tan fàcil en aquest punt".
La sessió es va tancar amb els aplaudiments dels ciutadans presents.
El ple es va emetre en directe per Ràdio Cubelles, com és habitual. En aquesta ocasió, però, la particularitat va ser que es va posar en marxa un nou sistema d'emissió a través d'internet, gràcies a la intervenció del Departament d'Informàtica del consistori. Aquests sistema d'emissió supleix els casos en què la unitat mòbil de l'emissora no estigui disponible. La prova va resultar satisfactòria i el ple es va poder seguir a totes les llars de Cubelles a través del 107,5 de la freqüència modulada.
Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dijous, 15-06-2006
Amb el document es demana la inclusió de la desembocadura del Foix dins la Xarxa Natura 2000, que protegeix les zones humides i les aus.
Totes les forces polítiques municipals van donar el seu suport unànim a la presentació d'al·legacions al programa Xarxa Natura 2000. La decisió es va prendre en un ple extraordinari i urgent, celebrat ahir dimecres a les 21 hores, a petició dels grups polítics d'ICV, CiU, PPC i ERC.
La Xarxa Natura 2000 és una iniciativa de la Unió Europea que té l’objectiu de protegir els hàbitats naturals al territori de la Unió. Amb les al·legacions presentades l’Ajuntament de Cubelles demana la protecció de la desembocadura del riu Foix. Fins ara, la desembocadura del riu Foix no estava reconeguda dins de Xarxa Natura 2000.
Les intervencions les va començar la regidora de Medi Ambient, Maria Lluïsa Romero, que va exposar les actuacions del consistori a la zona, referint-se a l’estudi encarregat a la Universitat de Lleida sobre el lloc. També va voler deixar clar que la regidoria "no té res contra Fauna Cubelles" i va demanar el consens amb l’entitat per poder treballar plegats ja que "valoro molt positivament la feina realitzada fins el moment per l’associació".
La regidora d’ICb Pilar González, va parlar de la importancia de preservar la zona a l’hora d'aconseguir subvencions supramuniciplas i comptar amb el consell de les mateixes. Al mateix temps, també va fer una cronologia de la zona des de l’any 1983, quan va començar l’actuació a la desembocadura. ICV, segons la seva regidora Mònica Miquel, es va "sorprendre gratament" del discurs de la regidora Romero, ja que "fins el moment s’havia mostrat contrària a les accions realitzades per Fauna". la regidora ecosocialista va valorar "molt satisfactòriament la protecció de la zona". El grup, però, va tornar a denunciar la "falta de previsió i desorganització del govern" i es va preguntar "què hagués passat si hagués finalitzat el termini d’al·legacions".
Finalment, Joan Albet (CiU) va destacar "l'excel·lent moment per continuar treballant per la zona i començar a recuperar tota la zona humida, que va des de el pont del tren fins al mar". Albet també va felicitar al consistori per "haver arribat a un consens tan fàcil en aquest punt".
La sessió es va tancar amb els aplaudiments dels ciutadans presents.
El ple es va emetre en directe per Ràdio Cubelles, com és habitual. En aquesta ocasió, però, la particularitat va ser que es va posar en marxa un nou sistema d'emissió a través d'internet, gràcies a la intervenció del Departament d'Informàtica del consistori. Aquests sistema d'emissió supleix els casos en què la unitat mòbil de l'emissora no estigui disponible. La prova va resultar satisfactòria i el ple es va poder seguir a totes les llars de Cubelles a través del 107,5 de la freqüència modulada.
Ràdio Cubelles / Departament de Comunicació Dijous, 15-06-2006
FELICITATS A TOTHOM!!!
ARRAN DEL GRAN INTERÈS SUSCITAT PEL PROCÉS D'INCLUSIÓ DEL RIU FOIX A LA XARXA NATURA 2000 DE LA COMUNITAT EUROPEA, DES DEL DIARI DE CUBELLES OFERIM INFORMACIÓ ESPECIAL I ÀMPLIA SOBRE TOTS ELS ASPECTES DESTACATS D'AQUEST PROCÈS
Cubelles i el riu FOIX
ICb (Iniciativa per Cubelles), el medi ambient i el riu FOIX
Xarxa Natura 2000
ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix
a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
FES-NOS ARRIBAR LA TEVA OPINIÓ i DEMANA MÉS INFORMACIÓ A:
ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix
a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
DEBAT OBERT SOBRE EL PAS PEL RIU FOIX
Article d'opinió d'ICb (Iniciativa per Cubelles) publicat a la revista AJUNTAMENT INFORMA
Per llegir-lo clikar aquí
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix
a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
DEBAT OBERT SOBRE EL PAS PEL RIU FOIX
Article d'opinió d'ICb (Iniciativa per Cubelles) publicat a la revista AJUNTAMENT INFORMA
Per llegir-lo clikar aquí
ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la
XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - ICb SOL.LICITA A INICIATIVA PER ...
ICb ( Iniciativa per Cubelles ) sol . licita formalment a Iniciativa per ... tan importants com és la recuperació del riu Foix i la no autorització per a la ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=10605&year=2005&month=4 - 15k - Resultat complementari
VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - LA NOVA IMATGE D?ICb BUSCA ...
ICb ha iniciat els actes de celebració del seu desè aniversari amb la ... millores per l ? ensenyament públic , recuperació del riu Foix i de La Fita ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=9667&year=2004&month=11 - 16k - Resultat complementari -
ESBORRANY DE L’ACTA DEL PLE DE LA SESSIÓ ORDINARIA DE 19 DE GENER ...
Format del fitxer: Microsoft Word - Versió HTML
MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS EC-FIC, CiU, ICb i ERC A FAVOR DE LA CREACIÓ DE ... Quines raons han donat els tècnics al descalçament del Riu Foix a ...www.cubelles.org/docs/20060118004765.doc - Resultat complementari - Pàgines semblants
[PDF]
ESBORRANY DE L’ACTA DEL PLE DE LA SESSIÓ ORDINARIA DE 19 DE GENER ...
Format del fitxer: Microsoft Word - Versió HTML
MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL PP SOBRE EL PAS DEL RIU FOIX. ...
González manifesta que ICb donarà suport a la moció, però que té el dubte de si és ...www.cubelles.com/docs/20050224004083.doc - Resultat complementari - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.cubelles.com ]
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la
XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - ICb SOL.LICITA A INICIATIVA PER ...
ICb ( Iniciativa per Cubelles ) sol . licita formalment a Iniciativa per ... tan importants com és la recuperació del riu Foix i la no autorització per a la ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=10605&year=2005&month=4 - 15k - Resultat complementari
VILANOVA DIGITAL - Hemeroteca - LA NOVA IMATGE D?ICb BUSCA ...
ICb ha iniciat els actes de celebració del seu desè aniversari amb la ... millores per l ? ensenyament públic , recuperació del riu Foix i de La Fita ...www.vilanovadigital.com/serveis/arxiu/getfiledsource. asp?type=1&id=9667&year=2004&month=11 - 16k - Resultat complementari -
ESBORRANY DE L’ACTA DEL PLE DE LA SESSIÓ ORDINARIA DE 19 DE GENER ...
Format del fitxer: Microsoft Word - Versió HTML
MOCIÓ PRESENTADA PELS GRUPS MUNICIPALS EC-FIC, CiU, ICb i ERC A FAVOR DE LA CREACIÓ DE ... Quines raons han donat els tècnics al descalçament del Riu Foix a ...www.cubelles.org/docs/20060118004765.doc - Resultat complementari - Pàgines semblants
[PDF]
ESBORRANY DE L’ACTA DEL PLE DE LA SESSIÓ ORDINARIA DE 19 DE GENER ...
Format del fitxer: Microsoft Word - Versió HTML
MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DEL PP SOBRE EL PAS DEL RIU FOIX. ...
González manifesta que ICb donarà suport a la moció, però que té el dubte de si és ...www.cubelles.com/docs/20050224004083.doc - Resultat complementari - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.cubelles.com ]
ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
La lliga per la Defensa del Patrimoni (DEPANA) inscrita amb el número 2.327 al Registre d'Associacions de Barcelona ... ... en relació al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC)
[PDF] 1 HONORABLE SENYOR La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTML
No endebades, enclaus com la desembocadura del Riu Foix, de la ... estatal de zones ZEC que s’incorpori a la Xarxa Natura 2000 sigui ...
www.depana.org/documents/allegacions_PDUSC.pdf -
Pàgines semblants
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
La lliga per la Defensa del Patrimoni (DEPANA) inscrita amb el número 2.327 al Registre d'Associacions de Barcelona ... ... en relació al Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC)
[PDF] 1 HONORABLE SENYOR La Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTML
No endebades, enclaus com la desembocadura del Riu Foix, de la ... estatal de zones ZEC que s’incorpori a la Xarxa Natura 2000 sigui ...
www.depana.org/documents/allegacions_PDUSC.pdf -
Pàgines semblants
ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
Patrimoni natural: La xarxa Natura 2000
Per accedir a la delimitació digital dels espais de la xarxa Natura 2000 a Catalunya ... La xarxa Natura 2000. La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica ...www.gencat.net/mediamb/pn/3xnatura.htm - 71k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
DOGC núm. 4337 - 07/03/2005 (Pàg 5226)
Aquesta Directiva estableix que totes les zones d'especial protecció per a les aus s'incorporin dins la Xarxa Natura 2000. El Reial decret 1997/1995, ...www.gencat.net/diari/4337/05053173.htm - 101k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Ampliació Xarxa Natura 2000- Medi Ambient i Habitatge
Introducció, directiva d'hàbitats, descripció de la xarxa ecològica, elaboració de propostes...mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/ participacio_publica/ampliacio_natura-2000.jsp - 36k - 13 juny 2006 - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Xarxa Natura 2000- Medi Ambient i Habitatge
La creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i ... La xarxa Natura 2000. La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica ...mediambient.gencat.net/.../espais_naturals/ Xarxa_Natura_2000.jsp?ComponentID=86212&SourcePageID=5730 - 70k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de mediambient.gencat.net ]
La Xarxa Natura 2000: estat de la qüestió Data document: 20/01 ...
La Xarxa Natura 2000 forma part de la resposta que vol donar la UE a aquest ... QUÈ ES LA XARXA NATURA 2000? Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals ...www.infoeuropa.org:8000/notesinf.nsf/Notes_internet_tema/ 45138E81123FF8E1C1256ED8003A1F3B?OpenDocument - 24k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Consorci Forestal:
Presenten la proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000 a Catalunya ... Al mateix temps, els espais que conformen la xarxa Natura 2000 han de contenir ...www.forestal.net/numero71/noti08.htm - 13k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears
Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears ... Red NATURA 2000 al'Estat Espanyol (Ministerio de Medio Ambiente) · Natura 2000 a França ...www.webverd.com/natura2000.htm - 86k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
La vall del Llobregós
La Generalitat de Catalunya amplia la xarxa Natura 2000. ... El 26,7% del territori català s’incorpora a la xarxa Natura 2000 ...www.llobregos.net/natura2000.htm - 18k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
La proposta de l'ADENC d'espais de la Xarxa Natura 2000
La Xarxa Natura 2000 (XN2000) és una xarxa europea d'espais naturals per a la ... Davant l'oportunitat que suposa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 i el ...www.adenc.org/notes/2005/Xarxa_natura2000.htm - 14k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
EEAP-Notícies
La Xarxa Natura 2000 és una iniciativa de la Unió Europea per crear una xarxa ... El sentiment de rebuig que sol despertar la Xarxa Natura 2000 en el món ...www.ub.es/aligaperdiguera/EEAPcat/actual10.htm - 13k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
Patrimoni natural: La xarxa Natura 2000
Per accedir a la delimitació digital dels espais de la xarxa Natura 2000 a Catalunya ... La xarxa Natura 2000. La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica ...www.gencat.net/mediamb/pn/3xnatura.htm - 71k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
DOGC núm. 4337 - 07/03/2005 (Pàg 5226)
Aquesta Directiva estableix que totes les zones d'especial protecció per a les aus s'incorporin dins la Xarxa Natura 2000. El Reial decret 1997/1995, ...www.gencat.net/diari/4337/05053173.htm - 101k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Ampliació Xarxa Natura 2000- Medi Ambient i Habitatge
Introducció, directiva d'hàbitats, descripció de la xarxa ecològica, elaboració de propostes...mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/ participacio_publica/ampliacio_natura-2000.jsp - 36k - 13 juny 2006 - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Xarxa Natura 2000- Medi Ambient i Habitatge
La creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i ... La xarxa Natura 2000. La Directiva hàbitats crea la xarxa ecològica ...mediambient.gencat.net/.../espais_naturals/ Xarxa_Natura_2000.jsp?ComponentID=86212&SourcePageID=5730 - 70k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de mediambient.gencat.net ]
La Xarxa Natura 2000: estat de la qüestió Data document: 20/01 ...
La Xarxa Natura 2000 forma part de la resposta que vol donar la UE a aquest ... QUÈ ES LA XARXA NATURA 2000? Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals ...www.infoeuropa.org:8000/notesinf.nsf/Notes_internet_tema/ 45138E81123FF8E1C1256ED8003A1F3B?OpenDocument - 24k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Consorci Forestal:
Presenten la proposta d’ampliació de la xarxa Natura 2000 a Catalunya ... Al mateix temps, els espais que conformen la xarxa Natura 2000 han de contenir ...www.forestal.net/numero71/noti08.htm - 13k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears
Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears ... Red NATURA 2000 al'Estat Espanyol (Ministerio de Medio Ambiente) · Natura 2000 a França ...www.webverd.com/natura2000.htm - 86k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
La vall del Llobregós
La Generalitat de Catalunya amplia la xarxa Natura 2000. ... El 26,7% del territori català s’incorpora a la xarxa Natura 2000 ...www.llobregos.net/natura2000.htm - 18k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
La proposta de l'ADENC d'espais de la Xarxa Natura 2000
La Xarxa Natura 2000 (XN2000) és una xarxa europea d'espais naturals per a la ... Davant l'oportunitat que suposa l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 i el ...www.adenc.org/notes/2005/Xarxa_natura2000.htm - 14k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
EEAP-Notícies
La Xarxa Natura 2000 és una iniciativa de la Unió Europea per crear una xarxa ... El sentiment de rebuig que sol despertar la Xarxa Natura 2000 en el món ...www.ub.es/aligaperdiguera/EEAPcat/actual10.htm - 13k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
ESPECIAL CUBELLES, EL RIU FOIX I LA XARXA NATURA 2000
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix
a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
CUBELLES ._ PL À NOL
Situada al sud de la comarca del Garraf, Cubelles és una típica vila costanera, ... La recuperació dels espais humits de la desembocadura del riu Foix ha ...www.cubelles.com/cubelles/ visita/planol.phtml?idvisita=32 - 27k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
CUBELLES ._ VISITA
La ruta de l'embassament del Riu Foix comença a Vilanova i la Geltrú i arriba ... el PR-C 143 cop aI'embassament del Foix, Cubelles i retorn a Vilanova. ...www.cubelles.com/cubelles/visita/ personatge.phtml?idpersonatge=28&idvisita=36 - 16k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.cubelles.com ]
Geografia física. Informació general. Parc del Foix. Xarxa de ...
En el límit sud del parc, l'element paisatgístic és el riu Foix que neix a la ... s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. ...www.diba.es/parcsn/parcs/ plana.asp?parc=12&m=125&s=770 - 31k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
[PDF] Història del pantà de Foix
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLProjecte d’embassament en el riu Foix, que li va ser encarregat per la ... la zona del pla de Vilanova, Cubelles i Cunit, que s’inicien ...www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p12d035.pdf - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.diba.es ]
[PDF] 12- c) fitxes zones Foix.pm6
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLLa desembocadura del riu Foix es localitza al. municipi de Cubelles, i queda delimitada entre la platja. i la via del ferrocaril de la RENFE. Ocupa una ...mediambient.gencat.net/Images/43_37931.pdf - Pàgines semblants
Medi Ambient: RESOLUCIÓ MAH/3581/2004, de 17 de desembre, per la ...
... de l'espai del PEIN el Foix, el qual es transcriu annex a aquesta Resolució. ... Foix. El límit de l'espai canvia al marge esquerre del riu i continua, ...mediambient.gencat.net/.../ RESOLUCI__MAH_3581_2004.jsp?ComponentID=49811&SourcePageID=3889 - 41k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de mediambient.gencat.net ]
[PDF]
INFORME ESTRATÈGIC DE CUBELLES
Reunió Entrevista a Josep Marcillas ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLEl comerç local de Cubelles es caracteritza pel seu caràcter urbà i de ... Recentment s'ha realitzat el condicionament de la llera del Riu Foix al tram de ...www.plalitoral.net/2_Documents_PEL/ ACTAS/ACTAS_entrevistes/PEL_CUBELLES_JM.pdf - Pàgines semblants
[PDF]
SÍNTESI DE DIAGNOSI I ESTRATÈGIES SOBRE: PREVENCIÓ D’INUNDACIONS i ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLActuacions de endegament. ACA. 2006. Cubelles. Torrent de Santa Maria. Endegament. Fase i:. ACA. Cubelles. Riu Foix. Restauració paisagística,. Ajuntament ...www.plalitoral.net/estr_sectorials/NATURA_RIERES.pdf - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.plalitoral.net ]
[PDF]
FEDER 2006 definitiu Informaci blica.xls
Format del fitxer: PDF/Adobe AcrobatAjuntament de Cubelles. Construcció d'un nou pont sobre el riu Foix. Ajuntament de Cubelles. Renovació de l'enllumenat públic de Mas Trader ...www.municat.net/feder_2006_ elegibles_sense_subvencio_definitiu.pdf - Pàgines semblants
Inventari de Recuros Pedagògics del Litoral de la RMB
Tornar a Cubelles · Nova recerca. LLERA DEL RIU FOIX, AL TRAM DE LA ... L'aportació de materials provinents de la conca del Riu Foix ha generat aquesta ...elfar.diba.es/cil/fml/invped/cubelles4.htm - 12k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
Aprovades les al.legacions per incloure la desenvocadura del riu Foix
a la XARXA NATURA 2000
Felicitats a tothom!!!
CUBELLES ._ PL À NOL
Situada al sud de la comarca del Garraf, Cubelles és una típica vila costanera, ... La recuperació dels espais humits de la desembocadura del riu Foix ha ...www.cubelles.com/cubelles/ visita/planol.phtml?idvisita=32 - 27k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
CUBELLES ._ VISITA
La ruta de l'embassament del Riu Foix comença a Vilanova i la Geltrú i arriba ... el PR-C 143 cop aI'embassament del Foix, Cubelles i retorn a Vilanova. ...www.cubelles.com/cubelles/visita/ personatge.phtml?idpersonatge=28&idvisita=36 - 16k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.cubelles.com ]
Geografia física. Informació general. Parc del Foix. Xarxa de ...
En el límit sud del parc, l'element paisatgístic és el riu Foix que neix a la ... s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. ...www.diba.es/parcsn/parcs/ plana.asp?parc=12&m=125&s=770 - 31k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
[PDF] Història del pantà de Foix
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLProjecte d’embassament en el riu Foix, que li va ser encarregat per la ... la zona del pla de Vilanova, Cubelles i Cunit, que s’inicien ...www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p12d035.pdf - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.diba.es ]
[PDF] 12- c) fitxes zones Foix.pm6
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLLa desembocadura del riu Foix es localitza al. municipi de Cubelles, i queda delimitada entre la platja. i la via del ferrocaril de la RENFE. Ocupa una ...mediambient.gencat.net/Images/43_37931.pdf - Pàgines semblants
Medi Ambient: RESOLUCIÓ MAH/3581/2004, de 17 de desembre, per la ...
... de l'espai del PEIN el Foix, el qual es transcriu annex a aquesta Resolució. ... Foix. El límit de l'espai canvia al marge esquerre del riu i continua, ...mediambient.gencat.net/.../ RESOLUCI__MAH_3581_2004.jsp?ComponentID=49811&SourcePageID=3889 - 41k - Còpia en memòria - Pàgines semblants[ Més resultats des de mediambient.gencat.net ]
[PDF]
INFORME ESTRATÈGIC DE CUBELLES
Reunió Entrevista a Josep Marcillas ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLEl comerç local de Cubelles es caracteritza pel seu caràcter urbà i de ... Recentment s'ha realitzat el condicionament de la llera del Riu Foix al tram de ...www.plalitoral.net/2_Documents_PEL/ ACTAS/ACTAS_entrevistes/PEL_CUBELLES_JM.pdf - Pàgines semblants
[PDF]
SÍNTESI DE DIAGNOSI I ESTRATÈGIES SOBRE: PREVENCIÓ D’INUNDACIONS i ...
Format del fitxer: PDF/Adobe Acrobat - Versió HTMLActuacions de endegament. ACA. 2006. Cubelles. Torrent de Santa Maria. Endegament. Fase i:. ACA. Cubelles. Riu Foix. Restauració paisagística,. Ajuntament ...www.plalitoral.net/estr_sectorials/NATURA_RIERES.pdf - Pàgines semblants[ Més resultats des de www.plalitoral.net ]
[PDF]
FEDER 2006 definitiu Informaci blica.xls
Format del fitxer: PDF/Adobe AcrobatAjuntament de Cubelles. Construcció d'un nou pont sobre el riu Foix. Ajuntament de Cubelles. Renovació de l'enllumenat públic de Mas Trader ...www.municat.net/feder_2006_ elegibles_sense_subvencio_definitiu.pdf - Pàgines semblants
Inventari de Recuros Pedagògics del Litoral de la RMB
Tornar a Cubelles · Nova recerca. LLERA DEL RIU FOIX, AL TRAM DE LA ... L'aportació de materials provinents de la conca del Riu Foix ha generat aquesta ...elfar.diba.es/cil/fml/invped/cubelles4.htm - 12k - Còpia en memòria - Pàgines semblants
D'una concepció unitària
A una de federal
Estatut i finançament
El model de finançament del nou Estatut representa un canvi substancial respecte a l'actual. Totes les mesures que s'hi preveuen permeten assegurar que Catalunya experimentarà un augment important dels seus recursos, i això permet també assegurar que hi haurà una reducció del seu dèficit fiscal.
El nou Estatut estableix les bases i els mecanismes que justifiquen aquestes afirmacions. En primer lloc, garanteix que els ingressos de la Generalitat procedeixin totalment del rendiment dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya. S'augmenten els percentatges actuals de participació de la Generalitat en els grans impostos estatals. En segon lloc, augmenta la capacitat normativa de la Generalitat sobre l'IRPF i s'atribueixen competències normatives sobre l'IVA i els impostos especials. En tercer lloc, es crea l'Agència Tributària de Catalunya per gestionar tots els tributs propis de la Generalitat i els estatals cedits totalment. Aquesta agència es consorciarà amb la de l'Estat per gestionar els impostos en què la Generalitat participa parcialment (per exemple, l'IRPF).
Així mateix, per a les relacions amb els contribuents hi haurà una finestreta única, és a dir, es podrà fer qualsevol gestió tributària en qualsevol de les dues agències. En quart lloc, s'estableix un criteri explícit de solidaritat similar al dels països federals. Es garanteix que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir un nivell similar si fan un esforç fiscal similar. Aquest principi s'aplicarà als serveis que constitueixen el pes principal de la despesa autonòmica i que són els pilars de l'Estat de benestar: educació, sanitat i serveis socials.
És precisament la manera com es defineixen els mecanismes de solidaritat el que permet afirmar que Catalunya tindrà un augment considerable de recursos i que es corregirà l'actual situació, en què la Generalitat acaba disposant, un cop han funcionat els mecanismes de solidaritat, d'uns ingressos per càpita per sota de la mitjana del conjunt de comunitats autònomes.
Això ja no serà així perquè l'Estatut preveu, primer, que el càlcul de les necessitats de despesa es farà tenint en compte un conjunt de variables favorables per a Catalunya (per exemple, costos diferencials, immigració, exclusió social, etc.). Segon, s'estableix que el nivell d'ingressos de la Generalitat ha d'estar d'acord amb la seva capacitat fiscal. Això vol dir que si els ciutadans de Catalunya paguen impostos per damunt de la mitjana, els ingressos de la Generalitat també hi han d'estar. Tercer, es garanteix que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament (solidaritat) no alteri la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament
Així, si Catalunya és al quart lloc en el rànquing segons la renda familiar per habitant, ha de continuar-hi sent en el rànquing segons els ingressos per càpita que proporciona el finançament autonòmic després d'actuar els mecanismes d'anivellament.
Aquests eixos són els que defineixen el funcionament del futur model, el desenvolupament del qual no quedarà, com passa ara, supeditat a la LOFCA. Estatut i LOFCA queden situats en un mateix pla, donat que a partir d'ara els seus preceptes hauran de ser interpretats harmònicament.
Hi ha tres aspectes més que reforcen les afirmacions fetes a l'inici: primer, es reforça la bilateralitat donant a la Comissió Mixta Estat-Generalitat més atribucions i molta més rellevància; segon, es preveuen mecanismes per corregir la injustificada diferència existent entre els resultats del model foral i els de la Generalitat; tercer, es garanteix que per un període de set anys les inversions estatals a Catalunya s'equiparin al pes relatiu del PIB català en relació amb l'espanyol, corregint així l'actual dèficit en infraestructures. Els càlculs fets mostren que això pot suposar que s'inverteixin a Catalunya un total de 7.300 milions d'euros addicionals.
La millora que suposa el nou text estatutari és clara. Representa el pas d'una concepció unitària a una de federal, que farà compatible l'autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d'un principi explícit de solidaritat.
Núria Bosch
Maite Vilalta
Professores d'hisenda pública de la UB.
Membres de l'IEB
www.avui.cat
A una de federal
Estatut i finançament
El model de finançament del nou Estatut representa un canvi substancial respecte a l'actual. Totes les mesures que s'hi preveuen permeten assegurar que Catalunya experimentarà un augment important dels seus recursos, i això permet també assegurar que hi haurà una reducció del seu dèficit fiscal.
El nou Estatut estableix les bases i els mecanismes que justifiquen aquestes afirmacions. En primer lloc, garanteix que els ingressos de la Generalitat procedeixin totalment del rendiment dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya. S'augmenten els percentatges actuals de participació de la Generalitat en els grans impostos estatals. En segon lloc, augmenta la capacitat normativa de la Generalitat sobre l'IRPF i s'atribueixen competències normatives sobre l'IVA i els impostos especials. En tercer lloc, es crea l'Agència Tributària de Catalunya per gestionar tots els tributs propis de la Generalitat i els estatals cedits totalment. Aquesta agència es consorciarà amb la de l'Estat per gestionar els impostos en què la Generalitat participa parcialment (per exemple, l'IRPF).
Així mateix, per a les relacions amb els contribuents hi haurà una finestreta única, és a dir, es podrà fer qualsevol gestió tributària en qualsevol de les dues agències. En quart lloc, s'estableix un criteri explícit de solidaritat similar al dels països federals. Es garanteix que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir un nivell similar si fan un esforç fiscal similar. Aquest principi s'aplicarà als serveis que constitueixen el pes principal de la despesa autonòmica i que són els pilars de l'Estat de benestar: educació, sanitat i serveis socials.
És precisament la manera com es defineixen els mecanismes de solidaritat el que permet afirmar que Catalunya tindrà un augment considerable de recursos i que es corregirà l'actual situació, en què la Generalitat acaba disposant, un cop han funcionat els mecanismes de solidaritat, d'uns ingressos per càpita per sota de la mitjana del conjunt de comunitats autònomes.
Això ja no serà així perquè l'Estatut preveu, primer, que el càlcul de les necessitats de despesa es farà tenint en compte un conjunt de variables favorables per a Catalunya (per exemple, costos diferencials, immigració, exclusió social, etc.). Segon, s'estableix que el nivell d'ingressos de la Generalitat ha d'estar d'acord amb la seva capacitat fiscal. Això vol dir que si els ciutadans de Catalunya paguen impostos per damunt de la mitjana, els ingressos de la Generalitat també hi han d'estar. Tercer, es garanteix que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament (solidaritat) no alteri la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament
Així, si Catalunya és al quart lloc en el rànquing segons la renda familiar per habitant, ha de continuar-hi sent en el rànquing segons els ingressos per càpita que proporciona el finançament autonòmic després d'actuar els mecanismes d'anivellament.
Aquests eixos són els que defineixen el funcionament del futur model, el desenvolupament del qual no quedarà, com passa ara, supeditat a la LOFCA. Estatut i LOFCA queden situats en un mateix pla, donat que a partir d'ara els seus preceptes hauran de ser interpretats harmònicament.
Hi ha tres aspectes més que reforcen les afirmacions fetes a l'inici: primer, es reforça la bilateralitat donant a la Comissió Mixta Estat-Generalitat més atribucions i molta més rellevància; segon, es preveuen mecanismes per corregir la injustificada diferència existent entre els resultats del model foral i els de la Generalitat; tercer, es garanteix que per un període de set anys les inversions estatals a Catalunya s'equiparin al pes relatiu del PIB català en relació amb l'espanyol, corregint així l'actual dèficit en infraestructures. Els càlculs fets mostren que això pot suposar que s'inverteixin a Catalunya un total de 7.300 milions d'euros addicionals.
La millora que suposa el nou text estatutari és clara. Representa el pas d'una concepció unitària a una de federal, que farà compatible l'autonomia financera de la Generalitat amb el compliment d'un principi explícit de solidaritat.
Núria Bosch
Maite Vilalta
Professores d'hisenda pública de la UB.
Membres de l'IEB
www.avui.cat
La Junta Electoral i els sudokus
Passa-ho!
Iu Forn
Vaig viure aquella febre dels sudokus gràcies a una companya de feina que s'hi va afeccionar. Un dia arriba i amb aquella carona de bona nena que fa tota ella, em diu: "He aconseguit acabar el killer i ara m'hi poso amb el kamikaze". Es veu que eren noms de sudokus difícils, però per si de cas, des d'aquell dia no he tornat a seure d'esquena a ella.
Però ara tot és diferent. L'altre dia li vaig portar-li un sudoku que es deia hara kiri complet. Em va mirar i, amb cara displicent, va dir-me:
-Ja no m'interessen els sudokus. Ara em va la JEC.
-La JEC? -vaig respondre jo amb cara de marcià.
-Sí, la Junta Electoral Central. Les seves resolucions sobre la campanya de l'Estatut són molt més apassionants. Entendre-les és un apassionant exercici d'esforç mental que entreté molt.
I quanta raó que tenia la meva companya de feina. Des que em va obrir aquest món tan desconegut per a mi, la vida m'ha canviat. Ara em prenc les diferents decisions de la JEC com un enigma a resoldre i vostè no sap com frueixo, gaudeixo i fins i tot friso.
Dilluns mateix la JEC va determinar que la Generalitat havia de deixar d'utilitzar a la seva campanya institucional frases i imatges "que suposin incentivar la participació en el referèndum". I ho concretava prohibint l'aparició en banderoles i derivats d'una urna amb un mà introduint-hi un vot. O sigui que prenguem-ne nota de cara a futures eleccions: la JEC kamikaze, un nivell més alt que la JEC samurai, ha impedit que un govern fomenti la participació. Bru-tal. Vostè no sap l'estona que vaig estar entretingudet amb el tema.
Des d'aquí vull retre un sentit homenatge als tretze membres de la Junta Electoral Central. Dotze homes i una dona, vuit dels quals són pròxims al PP i, d'aquests, cinc provenen del món jurídic militar, han fet molt pel nostre lleure i no els estarem mai prou agraïts. Gràcies, de veritat.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
Vaig viure aquella febre dels sudokus gràcies a una companya de feina que s'hi va afeccionar. Un dia arriba i amb aquella carona de bona nena que fa tota ella, em diu: "He aconseguit acabar el killer i ara m'hi poso amb el kamikaze". Es veu que eren noms de sudokus difícils, però per si de cas, des d'aquell dia no he tornat a seure d'esquena a ella.
Però ara tot és diferent. L'altre dia li vaig portar-li un sudoku que es deia hara kiri complet. Em va mirar i, amb cara displicent, va dir-me:
-Ja no m'interessen els sudokus. Ara em va la JEC.
-La JEC? -vaig respondre jo amb cara de marcià.
-Sí, la Junta Electoral Central. Les seves resolucions sobre la campanya de l'Estatut són molt més apassionants. Entendre-les és un apassionant exercici d'esforç mental que entreté molt.
I quanta raó que tenia la meva companya de feina. Des que em va obrir aquest món tan desconegut per a mi, la vida m'ha canviat. Ara em prenc les diferents decisions de la JEC com un enigma a resoldre i vostè no sap com frueixo, gaudeixo i fins i tot friso.
Dilluns mateix la JEC va determinar que la Generalitat havia de deixar d'utilitzar a la seva campanya institucional frases i imatges "que suposin incentivar la participació en el referèndum". I ho concretava prohibint l'aparició en banderoles i derivats d'una urna amb un mà introduint-hi un vot. O sigui que prenguem-ne nota de cara a futures eleccions: la JEC kamikaze, un nivell més alt que la JEC samurai, ha impedit que un govern fomenti la participació. Bru-tal. Vostè no sap l'estona que vaig estar entretingudet amb el tema.
Des d'aquí vull retre un sentit homenatge als tretze membres de la Junta Electoral Central. Dotze homes i una dona, vuit dels quals són pròxims al PP i, d'aquests, cinc provenen del món jurídic militar, han fet molt pel nostre lleure i no els estarem mai prou agraïts. Gràcies, de veritat.
www.avui.cat
14.6.06
Educació i Joventut
Els alumnes de l'IES Cubelles viuen l'experiència de la celebració d'un ple.
A la sala de sessions de l'Ajuntament de Cubelles, i amb l'assistència de l'Alcalde Josep Marcillas i la regidora d'Educació Pilar González, han debatut sobre les millores a les instal·lacions esportives.
Amb la solemnitat i els mitjans d’un ple municipal, els alumnes de l’IES Cubelles van debatre el 12 de juny el futur de les instal•lacions esportives municipals. L’Ajuntament de Cubelles i el centre van organitzar una sessió plenària extraordinària a les 12 del migdia per treballar el crèdit de síntesi dels alumnes de 3er. i 4rt. La sessió va estar presidida per l’Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, i va comptar amb la presència de la regidora d’Educació, Pilar González.
Els alumnes del centre d’ensenyament secundari cubellenc s’han dividit en dos grups, que han treballat una proposta de millora de les instal•lacions esportives municipals. Els responsables del centre van escollir aquest tema "per la proximitat amb els joves i perquè és un espai, el Poliesportiu, que veuen diàriament quan venen a l’insti". El treball s’ha estructurat fent dos grups, que simbolitzen el de govern i el de l’oposició.
Cadascun dels grups ha defensat el seu posicionament i, després de fer diverses propostes i d’escoltar les dels altres, han votat, unànimement, per fer un estudi de millora i ampliació de les instal•lacions municipals. Mentre els regidors-alumnes del govern escolar proposaven una reforma integral de les actuals instal•lacions esportives, l’oposició considerava més adequat fer una reforma menys exhaustiva i invertir més en noves instal•lacions. Al final, però, uns i altres han anat apropant postures fins arribar a un acord per unanimitat. A proposta de l’Alcalde, Josep Marcillas, i la regidora d’Educació, Pilar González, han decidit que abans d’aprovar cap projecte en ferm és millor fer un estudi sobre les necessitats i prioritats de millora dels equipaments, quantificar-los econòmicament i valorar la possibilitat de fer-ne de noves.
L’experiència ha estat valorada de forma "molt positiva" per ambdues parts i en Marcillas els ha agraït "el respecte i voluntat de diàleg que heu mostrat, cosa que no passa gaire sovint". L’objectiu de l’activitats era que els joves, que han estat estudiant el municipi i les institucions que el formen, visquessin de forma directa el que es troben els polítics a l’hora de debatre sobre projectes i problemes de la vila. L’activitat, que va sorgir a iniciativa del professorat del centre, va ser acollida amb molt d’interès per l’Ajuntament de Cubelles, que hi veu una manera d’educar als joves en els valors de la democràcia i de la convivència d’idees.
La sessió l’ha enregistrat Ràdio Cubelles, que té previst emetre-la de forma íntegra el dimarts 13 de juny al matí.Departament de Comunicació Dilluns, 12-06-2006
www.cubelles.com
Els alumnes de l'IES Cubelles viuen l'experiència de la celebració d'un ple.
A la sala de sessions de l'Ajuntament de Cubelles, i amb l'assistència de l'Alcalde Josep Marcillas i la regidora d'Educació Pilar González, han debatut sobre les millores a les instal·lacions esportives.
Amb la solemnitat i els mitjans d’un ple municipal, els alumnes de l’IES Cubelles van debatre el 12 de juny el futur de les instal•lacions esportives municipals. L’Ajuntament de Cubelles i el centre van organitzar una sessió plenària extraordinària a les 12 del migdia per treballar el crèdit de síntesi dels alumnes de 3er. i 4rt. La sessió va estar presidida per l’Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, i va comptar amb la presència de la regidora d’Educació, Pilar González.
Els alumnes del centre d’ensenyament secundari cubellenc s’han dividit en dos grups, que han treballat una proposta de millora de les instal•lacions esportives municipals. Els responsables del centre van escollir aquest tema "per la proximitat amb els joves i perquè és un espai, el Poliesportiu, que veuen diàriament quan venen a l’insti". El treball s’ha estructurat fent dos grups, que simbolitzen el de govern i el de l’oposició.
Cadascun dels grups ha defensat el seu posicionament i, després de fer diverses propostes i d’escoltar les dels altres, han votat, unànimement, per fer un estudi de millora i ampliació de les instal•lacions municipals. Mentre els regidors-alumnes del govern escolar proposaven una reforma integral de les actuals instal•lacions esportives, l’oposició considerava més adequat fer una reforma menys exhaustiva i invertir més en noves instal•lacions. Al final, però, uns i altres han anat apropant postures fins arribar a un acord per unanimitat. A proposta de l’Alcalde, Josep Marcillas, i la regidora d’Educació, Pilar González, han decidit que abans d’aprovar cap projecte en ferm és millor fer un estudi sobre les necessitats i prioritats de millora dels equipaments, quantificar-los econòmicament i valorar la possibilitat de fer-ne de noves.
L’experiència ha estat valorada de forma "molt positiva" per ambdues parts i en Marcillas els ha agraït "el respecte i voluntat de diàleg que heu mostrat, cosa que no passa gaire sovint". L’objectiu de l’activitats era que els joves, que han estat estudiant el municipi i les institucions que el formen, visquessin de forma directa el que es troben els polítics a l’hora de debatre sobre projectes i problemes de la vila. L’activitat, que va sorgir a iniciativa del professorat del centre, va ser acollida amb molt d’interès per l’Ajuntament de Cubelles, que hi veu una manera d’educar als joves en els valors de la democràcia i de la convivència d’idees.
La sessió l’ha enregistrat Ràdio Cubelles, que té previst emetre-la de forma íntegra el dimarts 13 de juny al matí.Departament de Comunicació Dilluns, 12-06-2006
www.cubelles.com
Reconeixement a les Dones del 36
Montse Armengou
Periodista
Aquest text va ser llegir a les “Jornades Les Dones sabem fer i fem saber” el 4 de junt de 2006
L’escriptor Albert Camus deia: “A l’obstinació del crims se li ha d’oposar l’obstinació del testimoniatge.” Aquesta ha estat l’actitud de les dones del 36, les d’unes tossudes i obstinades veus de memòria, pioneres –com ho són en tantes coses les dones, i encara més les republicanes- d’això que ara se’n diu recuperar la memòria històrica o, més ben dit, la memòria democràtica. De fet, molt abans que molts s’apuntessin al carro de la moda i la conveniència de la memòria, elles ja feia temps que feien el seu pelegrinatge de denúncia i testimoni per escoles, mitjans de comunicació, associacions i entitats. Elles, que havien patit l’oblit, es convertien en activistes de la memòria. Sabien millor que ningú dels greus costos que la desmemòria pot produir en la salut democràtica d’un país.
Sense elles hagués estat impossible desvetllar alguns dels aspectes més foscos de la repressió feixista de Franco i despertar consciències. Sovint, abans del seu testimoni, quan ens parlaven de nens robats a les seves mares a la presó pensàvem en Argentina. O quan ens referíem a familiars buscant els seus desapareguts ho identificàvem amb Xile o, més recentment, amb Ruanda o Bòsnia. O quan ens parlaven de trens atapeïts amb famílies senceres amb destinació a un camp de concentració nazi, ens venien al cap els combois de jueus. Però a través de les seves veus vam saber que tot això també havia passat aquí i que elles n’eren les protagonistes: les mares a qui els havien robat els fills, les filles sense pares, les dones violades i executades, les dones que busquen els seus homes, les dones esclaves que moren extenuades als camps d’extermini...
El seu ha estat un testimoniatge decidit, valent, i sobretot intel·ligent. Han sabut sobrepassar l’anècdota personal i contextualitzar la seva experiència en el marc just: primer el de la lluita per les llibertats; després el de la lluita per la supervivència física i política durant el franquisme; més endavant contra l’oblit de la democràcia i la conveniència dels nous temps que deien que era de mal to això de recordar. No van ser víctimes per atzar, sinó per una calculada maquinària política i repressora, per l’extermini de l’enemic per part del franquisme. I elles, en tant que dones, eren doblement enemigues. Però a més, en el seu testimoniatge han volgut donar sempre un missatge de dignitat i valentia. Com diu la Maria Salvo, ens van derrotar, però no ens van vèncer.
La feina imprescindible de molts historiadors, la lluita de les associacions i la divulgació mediàtica d’aquests testimonis ha posat nerviosa la dreta més reaccionària d’aquest país, que pensava que mai despertaríem d’aquella enganyifa en que es va basar la transició: més val no remenar. Amb les seves veus elles han remenat i molt. El seu testimoni ens aporta veritats i ens assenyala mentides: l’oblit no és reconciliació, la memòria no és rancúnia.
Avui es conclouen aquestes jornades, just 30 anys després d’aquells primeres Jornades Catalanes de la Dona del Paranimf de la Universitat de Barcelona. I ho fan amb un homenatge a aquestes dones, en el marc d’un any ple de commemoracions: 70 aniversari de l’inici de la guerra civil, 75 aniversari de la proclamació de la II República. La filosofia d’aquesta trobada és la de deixar definitivament enrera el victimisme que sovint hem hagut de cridar perquè se’ns sentís, perquè clarament ho hem estat de víctimes. I en consonància amb això, vull parlar d’elles com a dones republicanes, no com a dones de la guerra, que també. Com a subjectes actius de la seva revolta, no com a subjectes passius de la seva repressió.
Elles han dedicat la seva vida a la defensa dels valors republicans, la justícia, la democràcia, la llibertat, el progrés social, l’avenç nacional.
La lluita per la llibertat, per la individual, social, de classe i de gènere, els va costar la seva de llibertat, a algunes els va costar la vida. I elles, les supervivents, van decidir ser la veu de les que ja no poden parlar.
Però no, avui no volem parlar de les víctimes, sovint tan oblidades, encara no prou homenatjades ni reconegudes, per més que hi hagi actes com els d’avui i els que es multipliquen al llarg del territori, promoguts per fi –ja era hora-, des d’algunes institucions, però sobretot per la riquesa del teixit associatiu que les reivindica.
No avui, en la persona d’elles volem parlar de qui eren aquelles persones abans que la dictadura, el feixisme les convertís en víctimes. Perquè el botxí, el que vol fer exterminant la víctima és exterminar la seva ideologia, la seva trajectòria, els valors que defensava.
Per això avui parlarem de les dones que eren abans. Eren aquells dones que van construir aquella república moderna, laica, culta, igualitària, de la que sovint només s’assenyalen els errors i encara sembla que incomodin els guanys.
Uns guanys, alguns dels quals encara no hem recuperat del tot. Com aquell dia que la meva filla adolescent va arribar de l’institut ben confosa: mama, a l’estat espanyol l’avortament no és lliure? No filla, voregem la legalitat però hi havia una vegada una república que garantia l’avortament lliure i gratuït per a totes les dones. Es deia II república.... Uns dies després, potser per casualitat, apareixia una enganxina a la porta de l’habitació de la Júlia. Deia: “cap a la III República”. I com a més d’ella, avui està per aquí el meu fill Gerard, a qui ja no he hagut d’ensinistrar de manera militant per a que jugui amb nines -i us he de confessar que es un xicotot en el sentit més estricte- aprofito per a dir-vos que és molt feliç jugant a avions: crida al parc amb els seus amics “visca l’aviació republicana!” i sap que els feixistes eren els dolents.
I parlant dels joves, deixeu-me que us digui el que em sembla més greu: hi ha hagut un trencament en la transmissió d’aquells valors, entre aquells referents ètics de la República i la democràcia dels nostres dies. No, no hi ha hagut prou reconeixement al fet que la nostra democràcia es nodreix d’aquells valors republicans.
Ens van voler fer creure que després de la llarga i negra dictadura havia nascut la democràcia per generositat del vencedors, que ara s’avenien a fer un sistema més a to amb els nous temps.
No l’autèntica generositat va ser la dels anomenats vençuts que després de la mort, l’exili i la presó, van ser els autèntics protagonistes de la transició.
Una transició que sovint es presenta com a modèlica però que no es va poder fer en pla d’igualtat. De cap manera, després de 40 anys de dictadura, vencedors i vençuts negociaven en pla d’igualtat. I es va haver de fer grans renúncies, entre elles –qui sap!- la mateixa possibilitat d’anar cap a la III República.
Una transició on molts demòcrates dels de veritat van pensar que potser estava bé durant uns anys no parlar massa del passat, allò de “no remoure”, però que segurament mai no es van imaginar com de despistada i ingrata seria la nova democràcia en termes de memòria, justícia, reparació i reconeixement, tot això que ens agrada que facin a altres països que surten d’un conflicte, quan ho veiem des del sofà de casa a Bòsnia, Sudàfrica, Argentina, Xile...
I ara, els nets d’aquells republicans, ciutadans madurs que pràcticament han viscut en democràcia volen una democràcia madura, dinàmica, capaç d’afrontar el passat, sense pors ni silencis. Unes terceres generacions que creuen que la desmemòria és perillosa per a la democràcia, que entenen la memòria com un dret humà fonamental, al que no volen renunciar com no se’ns passaria pel cap renunciar a la sanitat, a l’ensenyament, a la justícia...
I les quartes generacions, les que diuen que un altre món és possible, justament aquell somni republicà de canviar-lo el món. Aquell ideal republicà que avui homenatgem en aquestes dones.
Potser per això aquestes dones connecten tan bé amb els joves i són les primeres de protestar per la guerra d’Iraq, la globalització, la deslocalització...Pel seu missatge de revolta, fins i tot avui que moltes ja no hi són o no ens poden acompanyar. Elles, que van defensar la república perquè els havia donat uns horitzons com a dones i una llibertat, i unes esperances que no estaven disposades a deixar-se arrabassar així com així. Elles, entregades militants abans de saber ben bé que era el socialisme, el comunisme, el trotskisme o l’anarquisme... Elles, pioneres d’un feminisme més intuïtiu que teoritzat però que ens han donat grans lliçons.
Avui no us parlarem de la seva biografia que, per sort, podem trobar en esplèndids llibres i documentals...
Ni us parlarem massa de les peripècies d’aquestes joves militants...
Avui m’agradaria acabar parlant d’unes dones que saben fer altres coses a més de lluitar, resistir, denunciar...
La Neus Català canta. La Neus que el dia que la carreguen a un d’aquells trens de la mort entona l’himne de l’Exèrcit Popular: Endavant, endavant, amb fúria i disciplina, enfonsarem el criminal feixisme. Volia veure així si algú tombava el cap, senyal inequívoca que en aquell comboi hi anaven catalans.
La Maria Salvo mare, mare de moltes dones que hem begut de la seva integritat malgrat que li van arrabassar el privilegi de la maternitat en la tortura.
La Trinidad Gallego, no la Trini militant, sinó la Trini filla i néta, la Trini que s’aixopluga en la seva mare i la seva àvia a aquella presó d’Amorebieta.
La Soledat Real rondinaire com una adolescent, que avui encara diu que s’ha de fer alguna cosa per denunciar totes les barbaritats d’aquesta modalitat de feixisme que va ser la dictadura de Franco.
La Teresa Pàmies periodista, que encara avui quan la sents per la ràdio te la imagines a Ràdio Praga o joveníssima, amb aquell vestidet de quadrets, guapa –ara que ja acceptem algun piropo- davant d’un micròfon encoratjant les masses.
La Conxa Pérez, tan convincent amb la seva doctrina com venent bijuteria a aquella paradeta del mercat de Sant Antoni, aprenent com només es pot fer en un mercat de com viu el poble: què menja, qui compra, en què gasta, l’amo que diu “el client sempre té la raó”, com em deien a mi els meus avis i pares botiguers...
La Carme Casas, que no té vergonya en dir allò que fa uns anys ens hauria semblat políticament incorrecte: que l’amor del seu company, juntament amb els seus ideals –és clar!- és el que la va sostenir.
La Victòria Santamaria, cosidora, dissenyadora, que avui potser hauria tingut alguna d’aquestes botigues “fashion” que tan sovintegen sinó fos perquè els seus dissenys els hi van fotre per aquest ordre uns burgesos que es van folrar als Estats Units, un patró de Vinaròs i una que li va vendre els bikinis a El Corte Inglés.
I la Josefina Piquet que, sabeu, no ha parat de buscar fins que ha trobat una nena i l’ha escoltada. La Josefina de la comissió de festes de l’arribada de les orenetes i que sap fer una llimonada excel·lent: m’imagino que no li sabrà greu que us expliqui la recepta. Es tracta d’agafar les llimones àcides que us doni la vida i, amb elles com a base, afegiu el que us sembli bé per fer una excel·lent llimonada.
Salut, companyes.
( enviat per Xarxa Feminista)
Montse Armengou
Periodista
Aquest text va ser llegir a les “Jornades Les Dones sabem fer i fem saber” el 4 de junt de 2006
L’escriptor Albert Camus deia: “A l’obstinació del crims se li ha d’oposar l’obstinació del testimoniatge.” Aquesta ha estat l’actitud de les dones del 36, les d’unes tossudes i obstinades veus de memòria, pioneres –com ho són en tantes coses les dones, i encara més les republicanes- d’això que ara se’n diu recuperar la memòria històrica o, més ben dit, la memòria democràtica. De fet, molt abans que molts s’apuntessin al carro de la moda i la conveniència de la memòria, elles ja feia temps que feien el seu pelegrinatge de denúncia i testimoni per escoles, mitjans de comunicació, associacions i entitats. Elles, que havien patit l’oblit, es convertien en activistes de la memòria. Sabien millor que ningú dels greus costos que la desmemòria pot produir en la salut democràtica d’un país.
Sense elles hagués estat impossible desvetllar alguns dels aspectes més foscos de la repressió feixista de Franco i despertar consciències. Sovint, abans del seu testimoni, quan ens parlaven de nens robats a les seves mares a la presó pensàvem en Argentina. O quan ens referíem a familiars buscant els seus desapareguts ho identificàvem amb Xile o, més recentment, amb Ruanda o Bòsnia. O quan ens parlaven de trens atapeïts amb famílies senceres amb destinació a un camp de concentració nazi, ens venien al cap els combois de jueus. Però a través de les seves veus vam saber que tot això també havia passat aquí i que elles n’eren les protagonistes: les mares a qui els havien robat els fills, les filles sense pares, les dones violades i executades, les dones que busquen els seus homes, les dones esclaves que moren extenuades als camps d’extermini...
El seu ha estat un testimoniatge decidit, valent, i sobretot intel·ligent. Han sabut sobrepassar l’anècdota personal i contextualitzar la seva experiència en el marc just: primer el de la lluita per les llibertats; després el de la lluita per la supervivència física i política durant el franquisme; més endavant contra l’oblit de la democràcia i la conveniència dels nous temps que deien que era de mal to això de recordar. No van ser víctimes per atzar, sinó per una calculada maquinària política i repressora, per l’extermini de l’enemic per part del franquisme. I elles, en tant que dones, eren doblement enemigues. Però a més, en el seu testimoniatge han volgut donar sempre un missatge de dignitat i valentia. Com diu la Maria Salvo, ens van derrotar, però no ens van vèncer.
La feina imprescindible de molts historiadors, la lluita de les associacions i la divulgació mediàtica d’aquests testimonis ha posat nerviosa la dreta més reaccionària d’aquest país, que pensava que mai despertaríem d’aquella enganyifa en que es va basar la transició: més val no remenar. Amb les seves veus elles han remenat i molt. El seu testimoni ens aporta veritats i ens assenyala mentides: l’oblit no és reconciliació, la memòria no és rancúnia.
Avui es conclouen aquestes jornades, just 30 anys després d’aquells primeres Jornades Catalanes de la Dona del Paranimf de la Universitat de Barcelona. I ho fan amb un homenatge a aquestes dones, en el marc d’un any ple de commemoracions: 70 aniversari de l’inici de la guerra civil, 75 aniversari de la proclamació de la II República. La filosofia d’aquesta trobada és la de deixar definitivament enrera el victimisme que sovint hem hagut de cridar perquè se’ns sentís, perquè clarament ho hem estat de víctimes. I en consonància amb això, vull parlar d’elles com a dones republicanes, no com a dones de la guerra, que també. Com a subjectes actius de la seva revolta, no com a subjectes passius de la seva repressió.
Elles han dedicat la seva vida a la defensa dels valors republicans, la justícia, la democràcia, la llibertat, el progrés social, l’avenç nacional.
La lluita per la llibertat, per la individual, social, de classe i de gènere, els va costar la seva de llibertat, a algunes els va costar la vida. I elles, les supervivents, van decidir ser la veu de les que ja no poden parlar.
Però no, avui no volem parlar de les víctimes, sovint tan oblidades, encara no prou homenatjades ni reconegudes, per més que hi hagi actes com els d’avui i els que es multipliquen al llarg del territori, promoguts per fi –ja era hora-, des d’algunes institucions, però sobretot per la riquesa del teixit associatiu que les reivindica.
No avui, en la persona d’elles volem parlar de qui eren aquelles persones abans que la dictadura, el feixisme les convertís en víctimes. Perquè el botxí, el que vol fer exterminant la víctima és exterminar la seva ideologia, la seva trajectòria, els valors que defensava.
Per això avui parlarem de les dones que eren abans. Eren aquells dones que van construir aquella república moderna, laica, culta, igualitària, de la que sovint només s’assenyalen els errors i encara sembla que incomodin els guanys.
Uns guanys, alguns dels quals encara no hem recuperat del tot. Com aquell dia que la meva filla adolescent va arribar de l’institut ben confosa: mama, a l’estat espanyol l’avortament no és lliure? No filla, voregem la legalitat però hi havia una vegada una república que garantia l’avortament lliure i gratuït per a totes les dones. Es deia II república.... Uns dies després, potser per casualitat, apareixia una enganxina a la porta de l’habitació de la Júlia. Deia: “cap a la III República”. I com a més d’ella, avui està per aquí el meu fill Gerard, a qui ja no he hagut d’ensinistrar de manera militant per a que jugui amb nines -i us he de confessar que es un xicotot en el sentit més estricte- aprofito per a dir-vos que és molt feliç jugant a avions: crida al parc amb els seus amics “visca l’aviació republicana!” i sap que els feixistes eren els dolents.
I parlant dels joves, deixeu-me que us digui el que em sembla més greu: hi ha hagut un trencament en la transmissió d’aquells valors, entre aquells referents ètics de la República i la democràcia dels nostres dies. No, no hi ha hagut prou reconeixement al fet que la nostra democràcia es nodreix d’aquells valors republicans.
Ens van voler fer creure que després de la llarga i negra dictadura havia nascut la democràcia per generositat del vencedors, que ara s’avenien a fer un sistema més a to amb els nous temps.
No l’autèntica generositat va ser la dels anomenats vençuts que després de la mort, l’exili i la presó, van ser els autèntics protagonistes de la transició.
Una transició que sovint es presenta com a modèlica però que no es va poder fer en pla d’igualtat. De cap manera, després de 40 anys de dictadura, vencedors i vençuts negociaven en pla d’igualtat. I es va haver de fer grans renúncies, entre elles –qui sap!- la mateixa possibilitat d’anar cap a la III República.
Una transició on molts demòcrates dels de veritat van pensar que potser estava bé durant uns anys no parlar massa del passat, allò de “no remoure”, però que segurament mai no es van imaginar com de despistada i ingrata seria la nova democràcia en termes de memòria, justícia, reparació i reconeixement, tot això que ens agrada que facin a altres països que surten d’un conflicte, quan ho veiem des del sofà de casa a Bòsnia, Sudàfrica, Argentina, Xile...
I ara, els nets d’aquells republicans, ciutadans madurs que pràcticament han viscut en democràcia volen una democràcia madura, dinàmica, capaç d’afrontar el passat, sense pors ni silencis. Unes terceres generacions que creuen que la desmemòria és perillosa per a la democràcia, que entenen la memòria com un dret humà fonamental, al que no volen renunciar com no se’ns passaria pel cap renunciar a la sanitat, a l’ensenyament, a la justícia...
I les quartes generacions, les que diuen que un altre món és possible, justament aquell somni republicà de canviar-lo el món. Aquell ideal republicà que avui homenatgem en aquestes dones.
Potser per això aquestes dones connecten tan bé amb els joves i són les primeres de protestar per la guerra d’Iraq, la globalització, la deslocalització...Pel seu missatge de revolta, fins i tot avui que moltes ja no hi són o no ens poden acompanyar. Elles, que van defensar la república perquè els havia donat uns horitzons com a dones i una llibertat, i unes esperances que no estaven disposades a deixar-se arrabassar així com així. Elles, entregades militants abans de saber ben bé que era el socialisme, el comunisme, el trotskisme o l’anarquisme... Elles, pioneres d’un feminisme més intuïtiu que teoritzat però que ens han donat grans lliçons.
Avui no us parlarem de la seva biografia que, per sort, podem trobar en esplèndids llibres i documentals...
Ni us parlarem massa de les peripècies d’aquestes joves militants...
Avui m’agradaria acabar parlant d’unes dones que saben fer altres coses a més de lluitar, resistir, denunciar...
La Neus Català canta. La Neus que el dia que la carreguen a un d’aquells trens de la mort entona l’himne de l’Exèrcit Popular: Endavant, endavant, amb fúria i disciplina, enfonsarem el criminal feixisme. Volia veure així si algú tombava el cap, senyal inequívoca que en aquell comboi hi anaven catalans.
La Maria Salvo mare, mare de moltes dones que hem begut de la seva integritat malgrat que li van arrabassar el privilegi de la maternitat en la tortura.
La Trinidad Gallego, no la Trini militant, sinó la Trini filla i néta, la Trini que s’aixopluga en la seva mare i la seva àvia a aquella presó d’Amorebieta.
La Soledat Real rondinaire com una adolescent, que avui encara diu que s’ha de fer alguna cosa per denunciar totes les barbaritats d’aquesta modalitat de feixisme que va ser la dictadura de Franco.
La Teresa Pàmies periodista, que encara avui quan la sents per la ràdio te la imagines a Ràdio Praga o joveníssima, amb aquell vestidet de quadrets, guapa –ara que ja acceptem algun piropo- davant d’un micròfon encoratjant les masses.
La Conxa Pérez, tan convincent amb la seva doctrina com venent bijuteria a aquella paradeta del mercat de Sant Antoni, aprenent com només es pot fer en un mercat de com viu el poble: què menja, qui compra, en què gasta, l’amo que diu “el client sempre té la raó”, com em deien a mi els meus avis i pares botiguers...
La Carme Casas, que no té vergonya en dir allò que fa uns anys ens hauria semblat políticament incorrecte: que l’amor del seu company, juntament amb els seus ideals –és clar!- és el que la va sostenir.
La Victòria Santamaria, cosidora, dissenyadora, que avui potser hauria tingut alguna d’aquestes botigues “fashion” que tan sovintegen sinó fos perquè els seus dissenys els hi van fotre per aquest ordre uns burgesos que es van folrar als Estats Units, un patró de Vinaròs i una que li va vendre els bikinis a El Corte Inglés.
I la Josefina Piquet que, sabeu, no ha parat de buscar fins que ha trobat una nena i l’ha escoltada. La Josefina de la comissió de festes de l’arribada de les orenetes i que sap fer una llimonada excel·lent: m’imagino que no li sabrà greu que us expliqui la recepta. Es tracta d’agafar les llimones àcides que us doni la vida i, amb elles com a base, afegiu el que us sembli bé per fer una excel·lent llimonada.
Salut, companyes.
( enviat per Xarxa Feminista)
L’Any Rusiñol exalça l’artista total.
Sitges inaugura avui la commemoració amb una exposició i un espectacle en homenatge a les festes modernistesRAÜL MAIGÍ. Sitges
Les festes modernistes tornen avui a Sitges en l’homenatge que la vila del Garraf dedica a Santiago Rusiñol, un dels seus fills predilectes, no de naixement, però sí per adopció. Agitador cultural, ànima del modernisme, creador, pintor, escriptor, periodista, col·leccionista, Rusiñol esdevé pal de paller d’una generació que va renovar l’art. A Sitges no només hi va llegar el seu estudi, el Cau Ferrat, avui museu, sinó un ambient bonhomiós i gairebé espiritual que ha fet de la Blanca Subur un pol d’atracció de l’activitat artística que encara perdura. L’Any Rusiñol, però, no s’acabarà a Sitges, sinó que s’escamparà a una quinzena de municipis. Avui comencen els actes, amb una ofrena floral, una exposició, un espectacle de dansa i un piromusical a la platja.
«Rusiñol és un veí més, representa els valors de llibertat, creativitat, passió, viatge i intel·lectualitat. Nosaltres, com ell, som uns apassionats per la vida.» Aquest és l’entusiasme que desprenen les paraules de l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet. I és que el municipi s’ha abocat en aquest esdeveniment. Sitges ja coneix la importància del turisme, i espremerà la figura de Rusiñol al màxim perquè la marca Sitges soni arreu. Més enllà de la promoció turística, però, és clar que l’Any Rusiñol tindrà contingut acadèmic, i s’ha confeccionat un programa amb tots els ingredients habituals d’una efemèride així que coordina Margarida Casacuberta, professora de literatura catalana a la Universitat de Girona.
La cita més immediata és l’exposició que s’inaugura aquesta tarda, Rusiñol i la pintura europea. Comissariada per Isabel Coll, especialista en la seva obra i filla de Sitges, la mostra oferirà per primera vegada al públic obres fins ara desconegudes i mai exposades. La mostra incideix en la connexió de l’artista amb els corrents pictòrics de la seva època. A l’octubre, una altra exposició, Rusiñol desconegut. També els artistes locals s’afegeixen a la festa, amb taules decorades que es distribuiran pels bars del poble, que tindran el seu racó rusiñolià.
L’aportació de l’Any Rusiñol permetrà descobrir coses noves del personatge. Està prevista la reedició de llibres, entre els quals hi ha L’auca del senyor Esteve, obra de la qual també es farà una obra de titelles a càrrec de La Puntual. A banda dels catàlegs de les exposicions, es publicarà també Els contes de Rusiñol, una selecció de relats provinents de diferents publicacions que ara s’editen junts per primera vegada. Pel que fa a les arts escèniques destaca com a novetat el monòleg Cap al tard, basat en textos de Rusiñol, que Ramon Madaula estrenarà al festival Temporada Alta de Salt. A l’octubre l’Espai Escènic Joan Brossa portarà a l’escenari del Prado La Intrusa, obra estrenada en la Festa Modernista de 1893. La recuperació de l’esperit de les festes modernistes marcarà precisament la jornada inaugural, en què la companyia Mal Pelo interpretarà en una plataforma sobre el mar una versió de la Dansa serpentina de Loïe Fuller. Va ser un dels símbols innovadors de finals del XIX. Estava molt de moda a París i Rusiñol la va portar a Sitges el 1895. L’actriu Rosa Novell conduirà l’espectacle nocturn, que acabarà amb un piromusical a la mateixa platja de Sant Sebastià, amb música de Falla, Morera i Albéniz. També aquest dijous comença el cicle de conferències Visions íntimes del Cau Ferrat, que arrencarà amb una xerrada de Norman Cinnamond, arquitecte i besnét de Santiago Rusiñol. La restauració del Cau Ferrat serà una de les apostes posteriors a l’Any Rusiñol, juntament amb el centre d’interpretació del modernisme que es farà al Racó de la Calma.
DE SITGES A ARANJUEZ.
Rusiñol no va descobrir Sitges fins el 1891, als 30 anys. Es dirigia a Vilanova i la Geltrú, on Víctor Balaguer havia fundat una biblioteca museu, però pel camí es va aturar a Sitges, i l’impacte va ser tan gran, que va decidir quedar-s’hi. L’artista, però, va deixar petjada en multitud d’indrets, i l’Ajuntament de Sitges ha volgut aprofitar l’ocasió per escampar al màxim aquest Any Rusiñol, sol·licitant a diferents municipis la seva implicació en l’organització d’actes. Vilanova, la ciutat veïna, serà un d’aquests municipis que formaran part de la Xarxa Rusiñol al llarg d’aquest any. N’hi ha d’altres de confirmats, com ara Girona, Manlleu, Olot, Barcelona, Arbúcies, Sagunt, Granada, Elx, València i Aranjuez. Aquest últim, on Rusiñol va morir fa 75 anys, exposarà al setembre la mostra que avui s’obre a Sitges.
www.vilaweb.cat
Sitges inaugura avui la commemoració amb una exposició i un espectacle en homenatge a les festes modernistesRAÜL MAIGÍ. Sitges
Les festes modernistes tornen avui a Sitges en l’homenatge que la vila del Garraf dedica a Santiago Rusiñol, un dels seus fills predilectes, no de naixement, però sí per adopció. Agitador cultural, ànima del modernisme, creador, pintor, escriptor, periodista, col·leccionista, Rusiñol esdevé pal de paller d’una generació que va renovar l’art. A Sitges no només hi va llegar el seu estudi, el Cau Ferrat, avui museu, sinó un ambient bonhomiós i gairebé espiritual que ha fet de la Blanca Subur un pol d’atracció de l’activitat artística que encara perdura. L’Any Rusiñol, però, no s’acabarà a Sitges, sinó que s’escamparà a una quinzena de municipis. Avui comencen els actes, amb una ofrena floral, una exposició, un espectacle de dansa i un piromusical a la platja.
«Rusiñol és un veí més, representa els valors de llibertat, creativitat, passió, viatge i intel·lectualitat. Nosaltres, com ell, som uns apassionats per la vida.» Aquest és l’entusiasme que desprenen les paraules de l’alcalde de Sitges, Jordi Baijet. I és que el municipi s’ha abocat en aquest esdeveniment. Sitges ja coneix la importància del turisme, i espremerà la figura de Rusiñol al màxim perquè la marca Sitges soni arreu. Més enllà de la promoció turística, però, és clar que l’Any Rusiñol tindrà contingut acadèmic, i s’ha confeccionat un programa amb tots els ingredients habituals d’una efemèride així que coordina Margarida Casacuberta, professora de literatura catalana a la Universitat de Girona.
La cita més immediata és l’exposició que s’inaugura aquesta tarda, Rusiñol i la pintura europea. Comissariada per Isabel Coll, especialista en la seva obra i filla de Sitges, la mostra oferirà per primera vegada al públic obres fins ara desconegudes i mai exposades. La mostra incideix en la connexió de l’artista amb els corrents pictòrics de la seva època. A l’octubre, una altra exposició, Rusiñol desconegut. També els artistes locals s’afegeixen a la festa, amb taules decorades que es distribuiran pels bars del poble, que tindran el seu racó rusiñolià.
L’aportació de l’Any Rusiñol permetrà descobrir coses noves del personatge. Està prevista la reedició de llibres, entre els quals hi ha L’auca del senyor Esteve, obra de la qual també es farà una obra de titelles a càrrec de La Puntual. A banda dels catàlegs de les exposicions, es publicarà també Els contes de Rusiñol, una selecció de relats provinents de diferents publicacions que ara s’editen junts per primera vegada. Pel que fa a les arts escèniques destaca com a novetat el monòleg Cap al tard, basat en textos de Rusiñol, que Ramon Madaula estrenarà al festival Temporada Alta de Salt. A l’octubre l’Espai Escènic Joan Brossa portarà a l’escenari del Prado La Intrusa, obra estrenada en la Festa Modernista de 1893. La recuperació de l’esperit de les festes modernistes marcarà precisament la jornada inaugural, en què la companyia Mal Pelo interpretarà en una plataforma sobre el mar una versió de la Dansa serpentina de Loïe Fuller. Va ser un dels símbols innovadors de finals del XIX. Estava molt de moda a París i Rusiñol la va portar a Sitges el 1895. L’actriu Rosa Novell conduirà l’espectacle nocturn, que acabarà amb un piromusical a la mateixa platja de Sant Sebastià, amb música de Falla, Morera i Albéniz. També aquest dijous comença el cicle de conferències Visions íntimes del Cau Ferrat, que arrencarà amb una xerrada de Norman Cinnamond, arquitecte i besnét de Santiago Rusiñol. La restauració del Cau Ferrat serà una de les apostes posteriors a l’Any Rusiñol, juntament amb el centre d’interpretació del modernisme que es farà al Racó de la Calma.
DE SITGES A ARANJUEZ.
Rusiñol no va descobrir Sitges fins el 1891, als 30 anys. Es dirigia a Vilanova i la Geltrú, on Víctor Balaguer havia fundat una biblioteca museu, però pel camí es va aturar a Sitges, i l’impacte va ser tan gran, que va decidir quedar-s’hi. L’artista, però, va deixar petjada en multitud d’indrets, i l’Ajuntament de Sitges ha volgut aprofitar l’ocasió per escampar al màxim aquest Any Rusiñol, sol·licitant a diferents municipis la seva implicació en l’organització d’actes. Vilanova, la ciutat veïna, serà un d’aquests municipis que formaran part de la Xarxa Rusiñol al llarg d’aquest any. N’hi ha d’altres de confirmats, com ara Girona, Manlleu, Olot, Barcelona, Arbúcies, Sagunt, Granada, Elx, València i Aranjuez. Aquest últim, on Rusiñol va morir fa 75 anys, exposarà al setembre la mostra que avui s’obre a Sitges.
www.vilaweb.cat
Un informe alerta de que la tercera parte del litoral mediterráneo está ya construido.
El hormigón ocupa cada día 45 hectáreas al día de suelo en España
ELPAIS.es - Madrid
La tercera parte del primer kilómetro de costa del litoral mediterráneo ya está construida. El hormigón devora cada día 45 hectáreas de suelo en España. Nuestro país tiene el mayor parque inmobiliario de la UE, el ritmo constructor más alto…y el acceso a al vivienda más difícil. Estas son algunas de las sombrías conclusiones del estudio sobre los Cambios en la Ocupación del Suelo presentado hoy por el Observatorio de la Sostenibilidad, impulsado por el ministerio de Medio Ambiente. En palabras de su director, Luis Jiménez, estos datos advierten de que “el crecimiento económico insostenible de hoy puede transformarse en insoportable mañana”.
Los datos corresponden al periodo 1987-2000, por lo que, según la ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona, presente también en el acto, la situación real "está hoy peor". La urbanización en la Costa Blanca alicantina, la Costa del Sol, el litoral barcelonés o la costa tarraconense son superiores al 30%. En la provincia de Málaga, el 47% de la costa está ocupada de forma artificial. En cuanto a las comunidades autónomas con mayores incrementos de zonas urbanas en el periodo analizado fueron Baleares, con un 40,2%; por delante de Madrid, con un 34,2% y la Comunidad Valenciana, con un 30,3%.
El informe se ha realizado a partir de los datos aportados por la fotointerpretación de las imágenes captadas por los satélites Landsat y Spot. A través de esa metodología homogénea se puede comparar por primera vez los cambios de ocupación del suelo en dos momentos diferentes (1987 y 2000) a nivel europeo y por comunidades autónomas. En el periodo analizado y en el de actualización (2000-2005) los cambios más profundos son los relacionados con la artificialización del suelo, por su carácter de irreversibilidad, y el aumento de los regadíos, a partir de zonas de secano y en muchos casos en zonas de escasez de recursos hídricos. También ha habido transformaciones internas en los sistemas forestales, tanto por los incendios como por las reforestaciones.
El informe también alerta que la superficie de suelo artificial en España, que supone un 2,1% del total del suelo, se incrementó el 29,5% en el periodo 1987-2000. De seguir esta tendencia, en 2010 habría aumentado un 52% respecto de 1987. En total, cada día son sepultadas en hormigón tres hectáreas de suelo.
El crecimiento del suelo artificial se debe en gran parte al aumento del número de viviendas y la profundización del nuevo modelo de ciudad dispersa. España, según el informe, es el país de la UE donde más viviendas por habitante se construyen (18,1 por cada mil habitantes, frente a la media europea de 5,7). El año pasado, con 812.294 fue el de mayor construcción en la historia, con más viviendas construidas que Reino Unido, Francia y Alemania juntas, aunque estos tres países suman cinco veces la población de nuestro país. Para el director del OSE, el crecimiento de la población sólo justifica la mitad de esa edificación porque "no responden a una demanda real".
www.elpais.es
El hormigón ocupa cada día 45 hectáreas al día de suelo en España
ELPAIS.es - Madrid
La tercera parte del primer kilómetro de costa del litoral mediterráneo ya está construida. El hormigón devora cada día 45 hectáreas de suelo en España. Nuestro país tiene el mayor parque inmobiliario de la UE, el ritmo constructor más alto…y el acceso a al vivienda más difícil. Estas son algunas de las sombrías conclusiones del estudio sobre los Cambios en la Ocupación del Suelo presentado hoy por el Observatorio de la Sostenibilidad, impulsado por el ministerio de Medio Ambiente. En palabras de su director, Luis Jiménez, estos datos advierten de que “el crecimiento económico insostenible de hoy puede transformarse en insoportable mañana”.
Los datos corresponden al periodo 1987-2000, por lo que, según la ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona, presente también en el acto, la situación real "está hoy peor". La urbanización en la Costa Blanca alicantina, la Costa del Sol, el litoral barcelonés o la costa tarraconense son superiores al 30%. En la provincia de Málaga, el 47% de la costa está ocupada de forma artificial. En cuanto a las comunidades autónomas con mayores incrementos de zonas urbanas en el periodo analizado fueron Baleares, con un 40,2%; por delante de Madrid, con un 34,2% y la Comunidad Valenciana, con un 30,3%.
El informe se ha realizado a partir de los datos aportados por la fotointerpretación de las imágenes captadas por los satélites Landsat y Spot. A través de esa metodología homogénea se puede comparar por primera vez los cambios de ocupación del suelo en dos momentos diferentes (1987 y 2000) a nivel europeo y por comunidades autónomas. En el periodo analizado y en el de actualización (2000-2005) los cambios más profundos son los relacionados con la artificialización del suelo, por su carácter de irreversibilidad, y el aumento de los regadíos, a partir de zonas de secano y en muchos casos en zonas de escasez de recursos hídricos. También ha habido transformaciones internas en los sistemas forestales, tanto por los incendios como por las reforestaciones.
El informe también alerta que la superficie de suelo artificial en España, que supone un 2,1% del total del suelo, se incrementó el 29,5% en el periodo 1987-2000. De seguir esta tendencia, en 2010 habría aumentado un 52% respecto de 1987. En total, cada día son sepultadas en hormigón tres hectáreas de suelo.
El crecimiento del suelo artificial se debe en gran parte al aumento del número de viviendas y la profundización del nuevo modelo de ciudad dispersa. España, según el informe, es el país de la UE donde más viviendas por habitante se construyen (18,1 por cada mil habitantes, frente a la media europea de 5,7). El año pasado, con 812.294 fue el de mayor construcción en la historia, con más viviendas construidas que Reino Unido, Francia y Alemania juntas, aunque estos tres países suman cinco veces la población de nuestro país. Para el director del OSE, el crecimiento de la población sólo justifica la mitad de esa edificación porque "no responden a una demanda real".
www.elpais.es
13.6.06
De tu a tu
El mercat esbronca Rajoy
Discrepància o tumult?
Reineta
Alfred Bosch
Has vist entrar Mariano Rajoy, has agafat la cassola i has armat una bona bullanga al mercat de Collblanc. El teu gest ha fet gràcia a molts, que s'inflen imaginant els petons i abraçades que hauria collit Zapatero, i que troben que esbroncar el PP surt de franc (i que una bona campanya consisteix a dir que són la tinya). Però jo penso, xata, que t'has equivocat. No entenc com tu, que tens l'ofici de vendre, pots fer fora algú pel color de les seves idees. A mi no em fa cap gràcia que l'amenacis, i que li diguis que no s'atreveixi a tornar mai més, per feixista que sigui. I mira, defenso el dret de tot mariachi a entrar en qualsevol espai públic, sense ensopegar-se amb un motí de poblat d'Astèrix i sortir amb un lluç estavellat a la galta. Escolta, no cal que li encaixis la mà suada, no cal que li facis festes, no cal que el votis. Encara que no faria cap nosa parlar amb algú que es creu el campió del lliure mercat; potser li podries fer alguna lliçó pràctica. Però no, no cal ni que l'escoltis. Li dius que es posi a la cua i esperi el seu torn, com tothom, i llestos. Perquè una cosa és abonyegar cassoles per retirar-se d'una guerra mortífera, i una altra és armar rebombori per expulsar un visitant de l'àgora. Pot ser que l'intrús de torn no t'agradi, però el pas que va de la discrepància al tumult no m'agrada a mi, i t'ho dic. La veritat, reina, no acabo de veure la diferència entre el maulet que empaita ciudadanos pel carrer i tu, que ho fas des del taulell. Tots dos sou massa a prop del linxament.
www.avui.cat
El mercat esbronca Rajoy
Discrepància o tumult?
Reineta
Alfred Bosch
Has vist entrar Mariano Rajoy, has agafat la cassola i has armat una bona bullanga al mercat de Collblanc. El teu gest ha fet gràcia a molts, que s'inflen imaginant els petons i abraçades que hauria collit Zapatero, i que troben que esbroncar el PP surt de franc (i que una bona campanya consisteix a dir que són la tinya). Però jo penso, xata, que t'has equivocat. No entenc com tu, que tens l'ofici de vendre, pots fer fora algú pel color de les seves idees. A mi no em fa cap gràcia que l'amenacis, i que li diguis que no s'atreveixi a tornar mai més, per feixista que sigui. I mira, defenso el dret de tot mariachi a entrar en qualsevol espai públic, sense ensopegar-se amb un motí de poblat d'Astèrix i sortir amb un lluç estavellat a la galta. Escolta, no cal que li encaixis la mà suada, no cal que li facis festes, no cal que el votis. Encara que no faria cap nosa parlar amb algú que es creu el campió del lliure mercat; potser li podries fer alguna lliçó pràctica. Però no, no cal ni que l'escoltis. Li dius que es posi a la cua i esperi el seu torn, com tothom, i llestos. Perquè una cosa és abonyegar cassoles per retirar-se d'una guerra mortífera, i una altra és armar rebombori per expulsar un visitant de l'àgora. Pot ser que l'intrús de torn no t'agradi, però el pas que va de la discrepància al tumult no m'agrada a mi, i t'ho dic. La veritat, reina, no acabo de veure la diferència entre el maulet que empaita ciudadanos pel carrer i tu, que ho fas des del taulell. Tots dos sou massa a prop del linxament.
www.avui.cat
David Hernández, primer classificat del I Campionat de Pro Evolution Soccer 5 Nacho Cacao i Àngel Llerena, segon i tercer classificat
Per VD 12/06/2006 12:33:43
David Hernández veí d'Abrera, és el guanyador del I Campionat Pro Evolution Soccer 5, disputat dissabte al Centre Social. Aquest és un dels molts actes de celebració dels 25 anys de Ràdio Cubelles, impulsat pels integrants del programa "L'Home del Gag".
Nacho Cacao, vilanoví i col·laborador de Ràdio Cubelles del programa "KSona", és el segon classificat, mentre que la tercera posició se l'ha endut el cubellenc Àngel Llerena. El Campionat, en el què hi han participat 32 inscrits va començar a les deu del matí, i després de fer un descans per dinar al migdia, es va tornar a reprendre a les cinc de la tarda. Durant tot el campionat, participants, acompanyants, curiosos i organitzadors van viure moments de nervis i de molta expectació. La semifinal i la final es va poder seguir des d'una pantalla gegant i, a més, la transmissió es va poder seguir en directe gràcies a les narracions realitzades pels nostres companys Marc Machado i Magí Fortuny, presentadors de "L'Home del Gag". Pel que fa al sorteig de la PSP, al què optaven tots els inscrits en aquest I Campionat, es va fer després de les semifinals i l'afortunat ha estat per al participant inscrit amb el número 1. Amb la felicitat dels guanyadors, el I Campionat Pro Evolution Soccer 5 acabava cap a dos quarts de vuit del vespre amb el lliurament de premis, que va comptar amb el regidors, Miquel Àngel López d'Esports; Joan Rodríguez d'Acció Social, Pilar González de Joventut i Educació; i Xavier Grau de Comunicació i Participació Ciutadana. La directora de Ràdio Cubelles, Àngels Fuster vol "agrair l'esforç de tot l'equip de l'Home del Gag, dels treballadors tant de l'emissora com del departament de Comunicació i, en especial al Marc Machado, que ha sabut trobar la complicitat de les persones que hi han col·laborat. I espero que aquest Campionat tingui continuïtat, i que des dels col·laboradors de l'emissora neixin altres propostes per celebrar aquest aniversari". Aquest I Campionat ha comptat amb el suport de l'Associació d'Hostaleria i Comerç, el XAM, l'Espai Jove, i les regidories d'Acció Social, Promoció Econòmica, Esports, Comunicació i Educació i Joventut.
www.vilanovadigital.com
Per VD 12/06/2006 12:33:43
David Hernández veí d'Abrera, és el guanyador del I Campionat Pro Evolution Soccer 5, disputat dissabte al Centre Social. Aquest és un dels molts actes de celebració dels 25 anys de Ràdio Cubelles, impulsat pels integrants del programa "L'Home del Gag".
Nacho Cacao, vilanoví i col·laborador de Ràdio Cubelles del programa "KSona", és el segon classificat, mentre que la tercera posició se l'ha endut el cubellenc Àngel Llerena. El Campionat, en el què hi han participat 32 inscrits va començar a les deu del matí, i després de fer un descans per dinar al migdia, es va tornar a reprendre a les cinc de la tarda. Durant tot el campionat, participants, acompanyants, curiosos i organitzadors van viure moments de nervis i de molta expectació. La semifinal i la final es va poder seguir des d'una pantalla gegant i, a més, la transmissió es va poder seguir en directe gràcies a les narracions realitzades pels nostres companys Marc Machado i Magí Fortuny, presentadors de "L'Home del Gag". Pel que fa al sorteig de la PSP, al què optaven tots els inscrits en aquest I Campionat, es va fer després de les semifinals i l'afortunat ha estat per al participant inscrit amb el número 1. Amb la felicitat dels guanyadors, el I Campionat Pro Evolution Soccer 5 acabava cap a dos quarts de vuit del vespre amb el lliurament de premis, que va comptar amb el regidors, Miquel Àngel López d'Esports; Joan Rodríguez d'Acció Social, Pilar González de Joventut i Educació; i Xavier Grau de Comunicació i Participació Ciutadana. La directora de Ràdio Cubelles, Àngels Fuster vol "agrair l'esforç de tot l'equip de l'Home del Gag, dels treballadors tant de l'emissora com del departament de Comunicació i, en especial al Marc Machado, que ha sabut trobar la complicitat de les persones que hi han col·laborat. I espero que aquest Campionat tingui continuïtat, i que des dels col·laboradors de l'emissora neixin altres propostes per celebrar aquest aniversari". Aquest I Campionat ha comptat amb el suport de l'Associació d'Hostaleria i Comerç, el XAM, l'Espai Jove, i les regidories d'Acció Social, Promoció Econòmica, Esports, Comunicació i Educació i Joventut.
www.vilanovadigital.com
Participació Ciutadana i Comunicació
Dijous s'inaugura el SupermerCAT de revistes en català .
L'exposició se celebra al Centre Social i permetrà conèixer les publicacions en llengua catalana existents. A més, hi ha activitats paral·leles com un tast de vins i una festa infantil
Aquest dijous, a partir de les 10 del matí, obre les portes el SupermeCAT de revistes en català, que organitzen l'Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC) i Ràdio Cubelles. Aquesta és una nova activitat de la commemoració del 25è aniversari de l'emissora municipal.
El SupermerCAT de revistes, que se celebrarà al Centre Social de Cubelles entre el 15 i el 17 de juny, és una exposició itinerant de revistes en català. A més de conèixer les publicacions existents en català als quioscos del país, es poden realitzar subscripcions a preus reduïts (fins al 50%) i per la subscripció a una revista es regala una altra per un any a una de preu igual o inferior. Els visitants també rebran un lot de revistes només per visitar l'espai, que estarà obert de dijous a dissabte, de 10 a 14 h. i de 16 a 22 h.
Paral·lelament, l'APPEC i Ràdio Cubelles han organitzat dues activitats paral·leles. La primera, dirigida als adults, és un tast de vins a càrrec Màrius Fuertes, enòleg i assessor tècnic de la revista Cupatges. Aquesta activitat tindrà lloc al Centre Social, el divendres 16 de juny a les 19,30 h., i per participar cal inscriure's prèviament a l'Oficina Municipal d'Informacíó i Turisme de forma gratuïta (93 895 25 00 o per correu electrònic).
Dissabte a la tarda, a les 18 hores, l'activitat està dirigida als infants. El grup d'animació La Bicicleta presenta l'espectacle DiverDiversitat, un viatge de Catalunya al món amb danses i cançons per la convivència en la diversitat.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Dijous s'inaugura el SupermerCAT de revistes en català .
L'exposició se celebra al Centre Social i permetrà conèixer les publicacions en llengua catalana existents. A més, hi ha activitats paral·leles com un tast de vins i una festa infantil
Aquest dijous, a partir de les 10 del matí, obre les portes el SupermeCAT de revistes en català, que organitzen l'Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC) i Ràdio Cubelles. Aquesta és una nova activitat de la commemoració del 25è aniversari de l'emissora municipal.
El SupermerCAT de revistes, que se celebrarà al Centre Social de Cubelles entre el 15 i el 17 de juny, és una exposició itinerant de revistes en català. A més de conèixer les publicacions existents en català als quioscos del país, es poden realitzar subscripcions a preus reduïts (fins al 50%) i per la subscripció a una revista es regala una altra per un any a una de preu igual o inferior. Els visitants també rebran un lot de revistes només per visitar l'espai, que estarà obert de dijous a dissabte, de 10 a 14 h. i de 16 a 22 h.
Paral·lelament, l'APPEC i Ràdio Cubelles han organitzat dues activitats paral·leles. La primera, dirigida als adults, és un tast de vins a càrrec Màrius Fuertes, enòleg i assessor tècnic de la revista Cupatges. Aquesta activitat tindrà lloc al Centre Social, el divendres 16 de juny a les 19,30 h., i per participar cal inscriure's prèviament a l'Oficina Municipal d'Informacíó i Turisme de forma gratuïta (93 895 25 00 o per correu electrònic).
Dissabte a la tarda, a les 18 hores, l'activitat està dirigida als infants. El grup d'animació La Bicicleta presenta l'espectacle DiverDiversitat, un viatge de Catalunya al món amb danses i cançons per la convivència en la diversitat.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Educació i Joventut .
Concert de presentació de l’Associació Juvenil FreeRock. A la Sala Multiusos La Mota, dissabte 17 de juny a les 23:00 hores
La regidoria de Joventut organitza un concert el proper 17 de juny a la Sala Multiusos La Mota per presentar la nova associació juvenil FreeRock, de Cubelles.
FreeRock està formada per grups de música rock del municipi, que actualment estan assajant a l’annex de la Sala Multiusos de La Mota. El concert, que començarà a les 23:00 h., té la finalitat de donar a conèixer tant la nova associació com els grups de música que en formen part. Hi haurà la participació de “Half Time”, “Mar Bukowski”, “Kiko San Martín” i “Crossbones”.
L’entrada al concert és gratuïta.
www.cubelles.com
Concert de presentació de l’Associació Juvenil FreeRock. A la Sala Multiusos La Mota, dissabte 17 de juny a les 23:00 hores
La regidoria de Joventut organitza un concert el proper 17 de juny a la Sala Multiusos La Mota per presentar la nova associació juvenil FreeRock, de Cubelles.
FreeRock està formada per grups de música rock del municipi, que actualment estan assajant a l’annex de la Sala Multiusos de La Mota. El concert, que començarà a les 23:00 h., té la finalitat de donar a conèixer tant la nova associació com els grups de música que en formen part. Hi haurà la participació de “Half Time”, “Mar Bukowski”, “Kiko San Martín” i “Crossbones”.
L’entrada al concert és gratuïta.
www.cubelles.com
12.6.06
PSC i CiU es barallen per ser els primers en aplicar el nou Estatut
Marta Aznar (laMalla.net)
Font: EFE
No hi ha hagut descans aquest diumenge i els partits polítics han continuat amb la campanya del referèndum, una campanya que sembla encarada a recollir vots de cara als comicis autonòmics de la tardor. I és que dos dels partits que fomenten el vot positiu, CiU i PSC, continuen el seu intercanvi de retrets. Aquest diumenge, el primer secretari del PSC i ministre d’Indústria, José Montilla, ha llançat una advertència a Artur Mas, que dissabte reclamava ajornar l’aplicació de l’Estatut per després de les eleccions autonòmiques, i li ha volgut deixar clar que serà l’actual Govern de la Generalitat qui començarà a desenvolupar l’Estatut “de forma immediata” després del referèndum. El president de CiU, però, s’ha afanyat a respondre que l’aplicació del nou text estatutari necessita d’un “bon govern”, que sortirà de CiU a les eleccions previstes per a la tardor.
El PSC ha fet campanya aquest diumenge per diverses localitats de la comarca del Garraf. En un acte celebrat a Vilanova i la Geltrú, el secretari del partit i ministre d’Indústria, José Montilla ha respost a les paraules d’Artur Mas, que dissabte va reclamar ajornar l’aplicació de l'Estatut fins després dels comicis autonòmics de la tardor, i ha assegurat que l’actual Govern de la Generalitat aplicarà de “forma immediata” el nou text, ja que després de 25 anys ara no és moment “d’agafar vacances”. Montilla considera que és “obligació” del Govern presidit per Pasqual Maragall començar a desenvolupar el nou text estatutari i fer-ho “a partir del pròxim 18 de juny”. El líder socialista també s’ha mostrat convençut que la gran tasca d’aplicar un nou Estatut continuarà sent dels socialistes després de les eleccions autonòmiques previstes per a la tardor.No és, però, de la mateixa opinió el president de CiU, Artur Mas, que tan bon punt ha sabut de les paraules de José Montilla s’ha afanyat a respondre’l. Des de Taradell (Osona), Mas ha dit a Montilla que el nou Estatut no pot ser aplicat per l’actual Govern de la Generalitat, perquè “necessita un bon govern” que el desenvolupi “amb totes les seves conseqüències”. Mas considera que l’executiu que mereix aplicar el nou Estatut és un govern format per CiU, un govern que – s’ha mostrat segur - sortirà de les properes eleccions autonòmiques. Mas avisa que després del referèndum, a partir del 19 de juny, començarà la seva lluita per recuperar la Generalitat.La campanya d’IC-V, ERC i PPC.Mentre PSC i CiU han centrat els seus actes de campanya d’aquest diumenge en adjudicar-se la tasca d’aplicar l’Estaut i en el debat de la successió a la Generealitat, l’altra partit que apel·la per sí en el referèndum de l’Estatut, ICV-EUiA, s’ha dirigit a les joventuts d’ERC, als “joves sobiranistes i d’esquerres”, i els ha preguntat si votaran en contra d’un Estatut que per primera vegada “recull la diversitat en una Catalunya de tots els colors”. Des de Vic, el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha centrat el seu discurs en enaltir les competències en immigració que tindrà Catalunya amb el nou Estatut. Per la seva banda, en el bloc del no, ERC ha fet costat a un grup de personalitats vinculades al catalanisme polític i a la lluita antifranquista que han subscrit un manifest demanant el no en el referèndum del 18 de juny. Segons el líder republicà, Josep-Lluís Carod-Rovira, aquest manifest és un gest de dignitat, ja que el nou text estatutari és una humiliació per al Parlament de Catalunya. A les files del PP, continua coent la ferida que va obrir dissabte la escridassada i cassolada que va rebre Mariano Rajoy al mercat de Collblanc de L’Hospitalet de Llobregat i que van obligar-lo a sortir a corre cuita de la instal·lació. Aquest diumenge, el líder dels popular a Catalunya, Josep Piqué, ha instat els presidents del govern espanyol i català a condemnar l'escridassada. Per la seva banda, el president del PP d'Andalusia, Javier Arenas, que ha acompanyat a Piqué a dinar amb la militància a Badalona, s’ha repetit en les tesis populars i ha dit les reformes estatutàries són “cortines de fum” que tapen els veritables problemes de la societat.
www.lamalla.net
Marta Aznar (laMalla.net)
Font: EFE
No hi ha hagut descans aquest diumenge i els partits polítics han continuat amb la campanya del referèndum, una campanya que sembla encarada a recollir vots de cara als comicis autonòmics de la tardor. I és que dos dels partits que fomenten el vot positiu, CiU i PSC, continuen el seu intercanvi de retrets. Aquest diumenge, el primer secretari del PSC i ministre d’Indústria, José Montilla, ha llançat una advertència a Artur Mas, que dissabte reclamava ajornar l’aplicació de l’Estatut per després de les eleccions autonòmiques, i li ha volgut deixar clar que serà l’actual Govern de la Generalitat qui començarà a desenvolupar l’Estatut “de forma immediata” després del referèndum. El president de CiU, però, s’ha afanyat a respondre que l’aplicació del nou text estatutari necessita d’un “bon govern”, que sortirà de CiU a les eleccions previstes per a la tardor.
El PSC ha fet campanya aquest diumenge per diverses localitats de la comarca del Garraf. En un acte celebrat a Vilanova i la Geltrú, el secretari del partit i ministre d’Indústria, José Montilla ha respost a les paraules d’Artur Mas, que dissabte va reclamar ajornar l’aplicació de l'Estatut fins després dels comicis autonòmics de la tardor, i ha assegurat que l’actual Govern de la Generalitat aplicarà de “forma immediata” el nou text, ja que després de 25 anys ara no és moment “d’agafar vacances”. Montilla considera que és “obligació” del Govern presidit per Pasqual Maragall començar a desenvolupar el nou text estatutari i fer-ho “a partir del pròxim 18 de juny”. El líder socialista també s’ha mostrat convençut que la gran tasca d’aplicar un nou Estatut continuarà sent dels socialistes després de les eleccions autonòmiques previstes per a la tardor.No és, però, de la mateixa opinió el president de CiU, Artur Mas, que tan bon punt ha sabut de les paraules de José Montilla s’ha afanyat a respondre’l. Des de Taradell (Osona), Mas ha dit a Montilla que el nou Estatut no pot ser aplicat per l’actual Govern de la Generalitat, perquè “necessita un bon govern” que el desenvolupi “amb totes les seves conseqüències”. Mas considera que l’executiu que mereix aplicar el nou Estatut és un govern format per CiU, un govern que – s’ha mostrat segur - sortirà de les properes eleccions autonòmiques. Mas avisa que després del referèndum, a partir del 19 de juny, començarà la seva lluita per recuperar la Generalitat.La campanya d’IC-V, ERC i PPC.Mentre PSC i CiU han centrat els seus actes de campanya d’aquest diumenge en adjudicar-se la tasca d’aplicar l’Estaut i en el debat de la successió a la Generealitat, l’altra partit que apel·la per sí en el referèndum de l’Estatut, ICV-EUiA, s’ha dirigit a les joventuts d’ERC, als “joves sobiranistes i d’esquerres”, i els ha preguntat si votaran en contra d’un Estatut que per primera vegada “recull la diversitat en una Catalunya de tots els colors”. Des de Vic, el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha centrat el seu discurs en enaltir les competències en immigració que tindrà Catalunya amb el nou Estatut. Per la seva banda, en el bloc del no, ERC ha fet costat a un grup de personalitats vinculades al catalanisme polític i a la lluita antifranquista que han subscrit un manifest demanant el no en el referèndum del 18 de juny. Segons el líder republicà, Josep-Lluís Carod-Rovira, aquest manifest és un gest de dignitat, ja que el nou text estatutari és una humiliació per al Parlament de Catalunya. A les files del PP, continua coent la ferida que va obrir dissabte la escridassada i cassolada que va rebre Mariano Rajoy al mercat de Collblanc de L’Hospitalet de Llobregat i que van obligar-lo a sortir a corre cuita de la instal·lació. Aquest diumenge, el líder dels popular a Catalunya, Josep Piqué, ha instat els presidents del govern espanyol i català a condemnar l'escridassada. Per la seva banda, el president del PP d'Andalusia, Javier Arenas, que ha acompanyat a Piqué a dinar amb la militància a Badalona, s’ha repetit en les tesis populars i ha dit les reformes estatutàries són “cortines de fum” que tapen els veritables problemes de la societat.
www.lamalla.net
Diferents personalitats es comprometen amb el vot negatiu
Presenten un nou manifest partidari del no
Francesc Castro (laMalla.net)
L’espai confidencial del diari Avui avançava dissabte la presentació d’un altre grup de personalitats que es pronunciava sobre l’Estatut. Concretament, d’uns homes compromesos amb el país que feien públic el seu no rotund al text sotmès a referèndum.El manifest critica la “desfiguració” que ha patit el text del Parlament i criticava, com ho ha fet Robert Surroca, la submissió que o bé per raons “sucursalistes” o bé per raons “electoralistes” ha portat els partits del sí a “fer genuflexions servils a Madrid”.El text, titulat Perquè votarem no, ha rebatut els arguments d’aquells que auguren una paràlisi del país en el que surti el no. Si, finalment, acaba triomfant el rebuig “no es produirà cap catàstrofe, no ens quedarem sense Estatut i l’actual podrà ser millorat”. En canvi –afirmen- que si guanya el sí començarà un nou conflicte competencial per saber quines lleis han de servir per desenvolupar el text.Davant d’aquells que diuen que és més positiu acceptar una millora encara que aquesta no sigui tota la que es voldria, el manifest defensa el no per “fidelitat al país i per coherència amb les nostres conviccions democràtiques i nacionals de sempre”.Entre les persones que donen suport al text s’hi troben personalitats com Víctor Torres, Miquel Sellarès, Francesc Vallverdú, Fèlix Martí i Montserrat Carulla.
Publicat 11/6/2006 - 16:49h
www.lamalla.net
Presenten un nou manifest partidari del no
Francesc Castro (laMalla.net)
L’espai confidencial del diari Avui avançava dissabte la presentació d’un altre grup de personalitats que es pronunciava sobre l’Estatut. Concretament, d’uns homes compromesos amb el país que feien públic el seu no rotund al text sotmès a referèndum.El manifest critica la “desfiguració” que ha patit el text del Parlament i criticava, com ho ha fet Robert Surroca, la submissió que o bé per raons “sucursalistes” o bé per raons “electoralistes” ha portat els partits del sí a “fer genuflexions servils a Madrid”.El text, titulat Perquè votarem no, ha rebatut els arguments d’aquells que auguren una paràlisi del país en el que surti el no. Si, finalment, acaba triomfant el rebuig “no es produirà cap catàstrofe, no ens quedarem sense Estatut i l’actual podrà ser millorat”. En canvi –afirmen- que si guanya el sí començarà un nou conflicte competencial per saber quines lleis han de servir per desenvolupar el text.Davant d’aquells que diuen que és més positiu acceptar una millora encara que aquesta no sigui tota la que es voldria, el manifest defensa el no per “fidelitat al país i per coherència amb les nostres conviccions democràtiques i nacionals de sempre”.Entre les persones que donen suport al text s’hi troben personalitats com Víctor Torres, Miquel Sellarès, Francesc Vallverdú, Fèlix Martí i Montserrat Carulla.
Publicat 11/6/2006 - 16:49h
www.lamalla.net
Editorial
Claus equivocades
Tenen raó tots aquells que han detectat una gran fredor en la campanya del referèndum de l'Estatut. Els partits catalans no aconsegueixen que el seu missatge a favor de la participació arribi a una societat bastant cansada després de cinc anys de debats a l'entorn de la qüestió. És molt fàcil afirmar que els polítics "no expliquen bé què diu i què implica el text", però s'ha de considerar alhora la receptivitat que els catalans estan disposats a dedicar-los. Els mítings d'aquesta campanya tenen una assistència sensiblement migrada en comparació a la que registren els actes de qualsevol confrontació electoral. A aquestes alçades, i després de l'ofensiva institucional i política que s'ha desplegat a l'entorn del text, aquells que no saben exactament quines novetats incorpora el nou Estatut de Catalunya és que no volen saber-les. Aquest hipotètic absentisme que es percep i que no s'aclarirà del tot fins diumenge vinent no es pot explicar exclusivament amb una sola causa. Potser els partits polítics i els seus dirigents s'allunyen excessivament dels interessos domèstics de la majoria dels votants, però potser també és que la societat catalana pateix un procés de frivolització i despolitització que l'allunya de les qüestions d'interès col·lectiu.
Però, avançada aquesta consideració, cal fer-ne unes altres que sí que es poden atribuir a la responsabilitat directa dels partits. Potser el debat sobre l'Estatut no engresca prou la majoria de la societat perquè ells han estat els primers a plantejar-lo des d'unes claus equivocades. Sembla, per exemple, que el PSC està més preocupat per la seva disputa interna que afecta la successió de Pasqual Maragall i que Convergència i Unió té els ulls més posats en el resultat de les pròximes eleccions i que considera aquest referèndum com un tràmit molest que cal superar. Potser Esquerra Republicana, després del seu pas traumàtic pel govern tripartit, aspira a convertir la consulta en un plebiscit sobre la seva actuació institucional. Potser el Partit Popular només actua amb una perspectiva nacional -nacional des del seu punt de vista- i ha convertit la campanya en una peça més de l'ofensiva que aspira a desgastar José Luis Rodríguez Zapatero per derrotar-lo en les pròximes eleccions. I potser Iniciativa no arriba a llançar un missatge potent al seu electorat, incapaç de marcar el perfil propi que la diferenciaria del PSC.
Totes aquestes claus han distorsionat profundament el sentit del referèndum. I la mateixa transcendència de l'Estatut que se sotmet a consulta popular. Un text que el possibilisme més estricte recomana votar afirmativament, perquè es pugui obrir un nou procés que aclareixi el panorama polític a Catalunya. Un text que implica un avenç considerable respecte a l'Estatut del 76, però que evidentment queda molt lluny de les ambicions que es van obrir el 30 de setembre. Un text, finalment, que cal aprovar perquè perquè és inversemblant, després dels darrers episodis que hem viscut, que els partits catalans puguin posar-se de nou d'acord per aprovar una proposta conjunta més ambiciosa que sigui acceptada a Madrid. El 18-J s'ha convertit en un tràngol que convé superar aviat per recuperar almenys una certa normalitat institucional.
www.avui.cat
Claus equivocades
Tenen raó tots aquells que han detectat una gran fredor en la campanya del referèndum de l'Estatut. Els partits catalans no aconsegueixen que el seu missatge a favor de la participació arribi a una societat bastant cansada després de cinc anys de debats a l'entorn de la qüestió. És molt fàcil afirmar que els polítics "no expliquen bé què diu i què implica el text", però s'ha de considerar alhora la receptivitat que els catalans estan disposats a dedicar-los. Els mítings d'aquesta campanya tenen una assistència sensiblement migrada en comparació a la que registren els actes de qualsevol confrontació electoral. A aquestes alçades, i després de l'ofensiva institucional i política que s'ha desplegat a l'entorn del text, aquells que no saben exactament quines novetats incorpora el nou Estatut de Catalunya és que no volen saber-les. Aquest hipotètic absentisme que es percep i que no s'aclarirà del tot fins diumenge vinent no es pot explicar exclusivament amb una sola causa. Potser els partits polítics i els seus dirigents s'allunyen excessivament dels interessos domèstics de la majoria dels votants, però potser també és que la societat catalana pateix un procés de frivolització i despolitització que l'allunya de les qüestions d'interès col·lectiu.
Però, avançada aquesta consideració, cal fer-ne unes altres que sí que es poden atribuir a la responsabilitat directa dels partits. Potser el debat sobre l'Estatut no engresca prou la majoria de la societat perquè ells han estat els primers a plantejar-lo des d'unes claus equivocades. Sembla, per exemple, que el PSC està més preocupat per la seva disputa interna que afecta la successió de Pasqual Maragall i que Convergència i Unió té els ulls més posats en el resultat de les pròximes eleccions i que considera aquest referèndum com un tràmit molest que cal superar. Potser Esquerra Republicana, després del seu pas traumàtic pel govern tripartit, aspira a convertir la consulta en un plebiscit sobre la seva actuació institucional. Potser el Partit Popular només actua amb una perspectiva nacional -nacional des del seu punt de vista- i ha convertit la campanya en una peça més de l'ofensiva que aspira a desgastar José Luis Rodríguez Zapatero per derrotar-lo en les pròximes eleccions. I potser Iniciativa no arriba a llançar un missatge potent al seu electorat, incapaç de marcar el perfil propi que la diferenciaria del PSC.
Totes aquestes claus han distorsionat profundament el sentit del referèndum. I la mateixa transcendència de l'Estatut que se sotmet a consulta popular. Un text que el possibilisme més estricte recomana votar afirmativament, perquè es pugui obrir un nou procés que aclareixi el panorama polític a Catalunya. Un text que implica un avenç considerable respecte a l'Estatut del 76, però que evidentment queda molt lluny de les ambicions que es van obrir el 30 de setembre. Un text, finalment, que cal aprovar perquè perquè és inversemblant, després dels darrers episodis que hem viscut, que els partits catalans puguin posar-se de nou d'acord per aprovar una proposta conjunta més ambiciosa que sigui acceptada a Madrid. El 18-J s'ha convertit en un tràngol que convé superar aviat per recuperar almenys una certa normalitat institucional.
www.avui.cat
11.6.06
ICV, CiU, el PP i ERC de Cubelles demanen un ple extraordinari per protegir la desembocadura del Foix.
La regidora de Medi Ambient diu que s’està treballant per preservar l’espai.
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles.
Els tres grups de l’oposició a l’Ajuntament de Cubelles (ICV, CiU i el PP) i ERC, membre del govern, han demanat al govern que convoqui un ple extraordinari que permeti protegir la desembocadura del riu Foix. La intenció dels quatre partits és que el municipi presenti al·legacions al projecte de la Xarxa Natura 2000 del Departament de Medi Ambient, del qual no forma part Cubelles. La regidora de Medi Ambient, Lluïsa Romero, assegura que treballa en les al·legacions.
L’oposició i el regidor d’ERC, Joan Rodríguez Serra, han demanat al govern (Entesa per Cubelles, el PSC, Iniciativa per Cubelles i ERC) que convoqui un ple extraordinari per pactar les al·legacions que el municipi hauria de presentar al Departament de Medi Ambient. La protecció de la desembocadura i la llera del Foix en el programa Xarxa Natura 2000 és la demanda que faran els quatre partits, ja que el projecte està destinat a conservar els hàbitats naturals al territori de la Unió Europea. «Volem que es protegeixi tota la desembocadura», sosté la regidora d’ICV Mònica Miquel, que justifica la demanda del ple en no haver vist «cap moviment de la regidoria de Medi Ambient» per presentar al·legacions. Miquel apunta al fet que el termini per demanar la inclusió del Foix en el projecte «s’acaba el 15 de juny». «El ple s’ha de fer abans», diu la regidora, que destaca que actualment «hi ha silenci administratiu» per part del govern local.
A CiU, el regidor Joan Albet diu que la protecció de la desembocadura del Foix és necessària «pels pocs espais verds de valor propi» de què disposa Cubelles. El regidor també deixa clar que la iniciativa vol «donar suport» al col·lectiu Fauna, que també demana la preservació de l’espai». Finalment, el regidor d’ERC, Joan Rodríguez Serra, defensa la necessitat d’«arribar a un consens», i vol que la construcció del nou pont sobre el riu es tingui en compte en el projecte de preservació de la desembocadura.
www.vilaweb.cat
La regidora de Medi Ambient diu que s’està treballant per preservar l’espai.
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles.
Els tres grups de l’oposició a l’Ajuntament de Cubelles (ICV, CiU i el PP) i ERC, membre del govern, han demanat al govern que convoqui un ple extraordinari que permeti protegir la desembocadura del riu Foix. La intenció dels quatre partits és que el municipi presenti al·legacions al projecte de la Xarxa Natura 2000 del Departament de Medi Ambient, del qual no forma part Cubelles. La regidora de Medi Ambient, Lluïsa Romero, assegura que treballa en les al·legacions.
L’oposició i el regidor d’ERC, Joan Rodríguez Serra, han demanat al govern (Entesa per Cubelles, el PSC, Iniciativa per Cubelles i ERC) que convoqui un ple extraordinari per pactar les al·legacions que el municipi hauria de presentar al Departament de Medi Ambient. La protecció de la desembocadura i la llera del Foix en el programa Xarxa Natura 2000 és la demanda que faran els quatre partits, ja que el projecte està destinat a conservar els hàbitats naturals al territori de la Unió Europea. «Volem que es protegeixi tota la desembocadura», sosté la regidora d’ICV Mònica Miquel, que justifica la demanda del ple en no haver vist «cap moviment de la regidoria de Medi Ambient» per presentar al·legacions. Miquel apunta al fet que el termini per demanar la inclusió del Foix en el projecte «s’acaba el 15 de juny». «El ple s’ha de fer abans», diu la regidora, que destaca que actualment «hi ha silenci administratiu» per part del govern local.
A CiU, el regidor Joan Albet diu que la protecció de la desembocadura del Foix és necessària «pels pocs espais verds de valor propi» de què disposa Cubelles. El regidor també deixa clar que la iniciativa vol «donar suport» al col·lectiu Fauna, que també demana la preservació de l’espai». Finalment, el regidor d’ERC, Joan Rodríguez Serra, defensa la necessitat d’«arribar a un consens», i vol que la construcció del nou pont sobre el riu es tingui en compte en el projecte de preservació de la desembocadura.
www.vilaweb.cat
Penedès.
Els opositors a l’autovia que foradarà el Montgròs demanen alternatives.
El Consell Comarcal del Garraf estudia dijous el projecte i si hi presenta al·legacionsALBERT MERCADER.
Vilanova i la Geltrú.
La plataforma El Montgròs viu. No al Forat de la C-15 i el col·lectiu ecologista Bosc Verd estan preparant al·legacions al projecte de l’eix diagonal entre Vilanova i la Geltrú i Puigdàlber, que se subhastarà a final d’any. Els dos col·lectius reclamen que abans de començar a executar el tram, que inclourà la construcció de 30 ponts o viaductes i 11 passos inferiors, caldria prioritzar la millora del transport públic de tot l’eix, «que és totalment insuficient». Els ajuntaments afectats i els dos consells analitzen també el projecte amb uns altres ulls: la majoria aplaudeixen la proposta després d’anys de reivindicació.
El col·lectiu Bosc Verd és de moment qui té la feina més avançada. Els ecologistes ja van plantejar al·legacions quan es va treure a informació pública el tram entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès i apunten que les al·legacions que presentaran ara –tenen temps fins al 31 de juliol– seguiran la mateixa línia. Consideren que destinar 256 milions d’euros per convertir l’eix en una via ràpida entre Vilanova i la Geltrú i Manresa és «fomentar el trànsit privat i posar noves barreres al territori», apunta Jordi Asensi, portaveu del col·lectiu. Per Asensi, l’alternativa vàlida seria millorar l’accés actual –una de les alternatives que ja es recull en l’estudi de viabilitat– i el transport públic en aquest tram, que ara és insuficient. «Un exemple del poc interès per millorar el transport és que l’autobús ni tan sols passa per aquesta via. A més, no es pot justificar una autovia amb un índex de 20.000 vehicles diaris entre Vilanova i Vilafranca. Si posessin transport públic els caps de setmana no hi hauria els col·lapses que hi ha», conclou.
Per la seva part, la plataforma ciutadana El Montgròs Viu ha anunciat que aquest cap de setmana es començarà a parlar de les accions que es portaran a terme per reactivar la campanya en contra del traçat que es va aturar després de recollir més de 800 signatures d’adhesió. La principal queixa del col·lectiu, integrat per UM-9, ERC, ICV, el col·lectiu Endavant i l’entitat Ger, és el gran impacte que suposarà el traçat per al municipi i per a la muntanya del Montgròs, que es perforarà per fer un túnel de 1.500 metres. «Un traçat que hipoteca el creixement del municipi i que té un elevat impacte ambiental», apunta Ramon Moragues, president d’UM-9.
Si aquests dos col·lectius es troben en una banda de la balança, a l’altre costat hi ha les institucions públiques que reclamen des de fa anys la creació d’una via ràpida que connecti la costa amb l’interior del país sense haver de passar per Barcelona. La proposta que acaba de presentar el govern català proposa la reforma dels 68,3 quilòmetres de les carreteres C-37 i C-15, amb 35,6 quilòmetres de nova construcció, que permetran connectar en només una hora Vilanova i la Geltrú i Manresa amb trams d’autovia.
Els principals beneficiats de la reforma viària serà Canyelles, que desplaçarà el trànsit cap al sector est, i Vilafranca del Penedès, que traurà definitivament el trànsit de la via del nucli i generarà nous accessos. El consell del Garraf ha anunciat que dijous analitzarà l’estudi de viabilitat per presentar al·legacions igual que la resta d’ajuntaments afectats pel nou tram consultats ahir pel diari. Qui de moment no estudien presentar al·legacions és el consell de l’Alt Penedès, que es mostra convençut de la idoneïtat de la nova via per millorar la comunicació del Penedès.
www.vilaweb.cat
Els opositors a l’autovia que foradarà el Montgròs demanen alternatives.
El Consell Comarcal del Garraf estudia dijous el projecte i si hi presenta al·legacionsALBERT MERCADER.
Vilanova i la Geltrú.
La plataforma El Montgròs viu. No al Forat de la C-15 i el col·lectiu ecologista Bosc Verd estan preparant al·legacions al projecte de l’eix diagonal entre Vilanova i la Geltrú i Puigdàlber, que se subhastarà a final d’any. Els dos col·lectius reclamen que abans de començar a executar el tram, que inclourà la construcció de 30 ponts o viaductes i 11 passos inferiors, caldria prioritzar la millora del transport públic de tot l’eix, «que és totalment insuficient». Els ajuntaments afectats i els dos consells analitzen també el projecte amb uns altres ulls: la majoria aplaudeixen la proposta després d’anys de reivindicació.
El col·lectiu Bosc Verd és de moment qui té la feina més avançada. Els ecologistes ja van plantejar al·legacions quan es va treure a informació pública el tram entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès i apunten que les al·legacions que presentaran ara –tenen temps fins al 31 de juliol– seguiran la mateixa línia. Consideren que destinar 256 milions d’euros per convertir l’eix en una via ràpida entre Vilanova i la Geltrú i Manresa és «fomentar el trànsit privat i posar noves barreres al territori», apunta Jordi Asensi, portaveu del col·lectiu. Per Asensi, l’alternativa vàlida seria millorar l’accés actual –una de les alternatives que ja es recull en l’estudi de viabilitat– i el transport públic en aquest tram, que ara és insuficient. «Un exemple del poc interès per millorar el transport és que l’autobús ni tan sols passa per aquesta via. A més, no es pot justificar una autovia amb un índex de 20.000 vehicles diaris entre Vilanova i Vilafranca. Si posessin transport públic els caps de setmana no hi hauria els col·lapses que hi ha», conclou.
Per la seva part, la plataforma ciutadana El Montgròs Viu ha anunciat que aquest cap de setmana es començarà a parlar de les accions que es portaran a terme per reactivar la campanya en contra del traçat que es va aturar després de recollir més de 800 signatures d’adhesió. La principal queixa del col·lectiu, integrat per UM-9, ERC, ICV, el col·lectiu Endavant i l’entitat Ger, és el gran impacte que suposarà el traçat per al municipi i per a la muntanya del Montgròs, que es perforarà per fer un túnel de 1.500 metres. «Un traçat que hipoteca el creixement del municipi i que té un elevat impacte ambiental», apunta Ramon Moragues, president d’UM-9.
Si aquests dos col·lectius es troben en una banda de la balança, a l’altre costat hi ha les institucions públiques que reclamen des de fa anys la creació d’una via ràpida que connecti la costa amb l’interior del país sense haver de passar per Barcelona. La proposta que acaba de presentar el govern català proposa la reforma dels 68,3 quilòmetres de les carreteres C-37 i C-15, amb 35,6 quilòmetres de nova construcció, que permetran connectar en només una hora Vilanova i la Geltrú i Manresa amb trams d’autovia.
Els principals beneficiats de la reforma viària serà Canyelles, que desplaçarà el trànsit cap al sector est, i Vilafranca del Penedès, que traurà definitivament el trànsit de la via del nucli i generarà nous accessos. El consell del Garraf ha anunciat que dijous analitzarà l’estudi de viabilitat per presentar al·legacions igual que la resta d’ajuntaments afectats pel nou tram consultats ahir pel diari. Qui de moment no estudien presentar al·legacions és el consell de l’Alt Penedès, que es mostra convençut de la idoneïtat de la nova via per millorar la comunicació del Penedès.
www.vilaweb.cat
La Plataforma 'Pel dret de decidir' penja a Internet un document amb totes les "retallades" de l’Estatut.
La Plataforma 'Pel dret de decidir' ha penjat a Internet un document en el que explica les diferències entre l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya i el que definitivament es proposa a referèndum el proper 18 de juny. Així, els membres de la plataforma, partidària del 'no' en el referèndum, mostren "les retallades que a patit a Madrid" l’Estatut.El document mostra clarament les "parts censurades" tatxades en color vermell i les "parts afegides" en verd. A més, en un curt text introductori, els membres de la Plataforma consideren "especialment interessant" llegir els canvis que s’han produït en el Preàmbul.El text també destaca el Títol I "referent a la Nació Catalana", el Títol de Justícia i "sobretot" els títols "finals on es parla de finançament i de les competències". El document ja ha començat a córrer per Internet, i altres pàgines web partidàries del 'no' a l’Estatut, se’n fan ressò.
www.eldebat.com
La Plataforma «Pel dret de decidir» posa a disposició de tothom un document absolutament revelador que permet visualitzar fàcilment la 'mutilació' que a patit a Madrid la proposta d'estatut aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2006. Es tracte d’un document que mostra les parts 'censurades' en vermell i les parts afegides en verd.
És especialment interessant observar els canvis radicals introduïts al Preàmbul (reescrit de dalt a baix), al Títol I (referent a la Nació Catalana), al títol de justícia, i sobretot als títols finals on es parla del finançament i de les competències.
www.eldebat.com
Feu clic aquí per descarregar-vos aquest document en format PDF. www.tenimeldretdedicidir.org
La Plataforma 'Pel dret de decidir' ha penjat a Internet un document en el que explica les diferències entre l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya i el que definitivament es proposa a referèndum el proper 18 de juny. Així, els membres de la plataforma, partidària del 'no' en el referèndum, mostren "les retallades que a patit a Madrid" l’Estatut.El document mostra clarament les "parts censurades" tatxades en color vermell i les "parts afegides" en verd. A més, en un curt text introductori, els membres de la Plataforma consideren "especialment interessant" llegir els canvis que s’han produït en el Preàmbul.El text també destaca el Títol I "referent a la Nació Catalana", el Títol de Justícia i "sobretot" els títols "finals on es parla de finançament i de les competències". El document ja ha començat a córrer per Internet, i altres pàgines web partidàries del 'no' a l’Estatut, se’n fan ressò.
www.eldebat.com
La Plataforma «Pel dret de decidir» posa a disposició de tothom un document absolutament revelador que permet visualitzar fàcilment la 'mutilació' que a patit a Madrid la proposta d'estatut aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2006. Es tracte d’un document que mostra les parts 'censurades' en vermell i les parts afegides en verd.
És especialment interessant observar els canvis radicals introduïts al Preàmbul (reescrit de dalt a baix), al Títol I (referent a la Nació Catalana), al títol de justícia, i sobretot als títols finals on es parla del finançament i de les competències.
www.eldebat.com
Feu clic aquí per descarregar-vos aquest document en format PDF. www.tenimeldretdedicidir.org
Subscriure's a:
Missatges (Atom)