1.12.11

Avui al Centre Social,

Vine el proper 1 de desembre al Centre ...Social i viu en directe l’emissió especial i solidària del programa “Barreja’t amb mi”.Por derecho propio i Ràdio Cubelles et donen l’oportunitat d’assistir en directe a l’especial solidari de “Barreja’t amb mi” amb la Marató de TV3. Gaudeix l’experiència de veure ràdio en directe i fes els teus donatius a la guardiola solidària que s’instal·larà a la sala d’exposicions des d’on s’emetrà el programa.


Recorda! El proper 1 de desembre, a partir de les 19h. vine a l’emissió en directe del programa especial Marató de TV3 de “Barreja’t amb mi” a la sala d’exposicions del Centre Social.


CUBELLES AMB LA MARATÓ DE TV3
GRUP DE TEATRE CASAL DE CULTURA CUBELLES

“ MARAGALL 100 ANYS “
Dissabte 10 desembre 2011 a les 8 de la tarda

A L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Dani Fonoll Salvador Estalella
Angie Raspall Pilar Mallofré

Guió de Marta Pin
direcció Josep Lluís Villanueva

30.11.11










FRANCESCA CALAF DE NOU A CUBELLES




LILA CASAL DE LES ARTS


Colom 4,Cubelles


28.11.11

EN DEMOCRACIA ÉS IMPORTANT GENERAR OPINIÓ

Després de l'enrenou del darrer article "Chacón guanyarà a Rubalcaba", us passo la versió en castellà perque tampoc està malament llegir en una altra llengua una escriptora catalana. Gràcies a tots per les votres aportacions.
Xavier Grau

Podeu llegir els articles a:
http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/77705/chacon-ganara-a-rublacaba

http://www.eldebat.cat/cast/notices/2011/11/chacon_ganara_a_rubalcaba_55481.php

Barreja’t amb mi’ en directe l’1 de desembre al CSIDE
Notícies - Cooperació
28/11/2011
El programa de Ràdio Cubelles serà un especial en col·laboració amb La Marató de TV3
L’espai Barreja’t amb mi de Ràdio Cubelles que produeix l’entitat Por derecho propio surt dels estudis de l’emissora per fer un programa especial per a La Marató de TV3 dijous 1 de desembre. Els continguts giraran al voltant del tema d’enguany, transplantaments d’òrgans i teixits, i es realitzaran activitats per recaptar fons per a aquesta causa, com ara sortejos i la col·locació d’una guardiola solidària.

El programa s’emetrà en directe a la sala d’exposicions del CSIDE a partir de les 18:30h. i també podrà seguir-se a través del 107.5FM i www.radiocubelles.cat.



25 novembre


NO A LA VIOLÈNCIA!



Dones La Mar,Por Derecho Propio,Dones amb Iniciativa i Dones La Fita convoquen a la plaça

a les vuit de la tarda.






Opinió /

CHACÓN GUANYARÀ A RUBALCABA

De Maria-Mercè Marçal són aquests versos:
A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona,de classe baixa

i nació oprimida.

Així va justificar l'autoproclamada escriptora d'Ivars d'Urgell la seva triple rebel·lia davant la vida com a tret de caràcter. El mateix perfil vital que a les portes del segle XXI pot portar Carme Chacón a liderar el socialisme a Espanya.
Carme Chacón acabarà guanyant aquesta llarga travessia del desert que ara inicia el socialisme perquè és jove, perquè és dona i perquè és catalana. Tres característiques que han de ser la bomba si del que es tracta és de renovar de dalt a baix un partit, un projecte i una nova manera d'entendre’s amb la ciutadania des de la cúpula del poder i posar-li a tot això cares noves.
La generació de Chacón ha de ser des del febrer la del futur del socialisme i així s'ha d'entendre en aquest segle que ara comença. I com hores d'ara no ve ja d'un tòpic: o dóna el socialisme espanyol les regnes del poder als joves o no serà, o reconeix definitivament les dones o no serà i -és clar- o reconeix que una catalana pot governar Espanya o tampoc serà.
A més, com sempre explica la meva amiga Fina, que d'això hi entén i que ¡més d'un cafè ha pres a casa seva amb algun exministre! Carme Chacón té fusta de líder perquè encara ni s'ha postulat i ja van -els seus i els altres, les seves i les altres- posant-la a parir. Però no és res personal. És el que passa al país on cada espanyolet porta dins, des de sempre, un seleccionador de futbol i, des de l'inici de la crisi, un expert en màrqueting polític. Déu n'hi do.
A Carme Chacón se li recrimina que no trepitja el carrer, que és una víctima de la feisbucpolítica de la imatge i del somriure profidén i que és la nena de Zapatero. La veritat és que ha comès equivocacions sonades en plena campanya com és deixar penjat un debat televisiu a 48 hores de les eleccions i aparèixer al Telediario de les tres a les portes de Ferraz el dilluns següent a la gran derrota com si el seu pas per Catalunya hagués estat circumstancial mentre la cúpula del PSC buscava explicacions al daltabaix. Però amb la que cau crec que són distraccions fàcilment esmenables perquè a veure qui és la xula que lidera el PSC a Catalunya, és ministra de Defensa, afronta un pèssim resultat electoral i li disputa de nou el lideratge a algú tan brillant, precís i infatigable com Rubalcaba
La derrota socialista a Catalunya no és només de Chacón ni la derrota a Espanya és només de Rubalcaba. La peculiar barreja que fem a la Península de partits de masses de tota la vida i noves fórmules presidencialistes ens porten a aquestes confusions. Crec, sempre, que o guanyen tots o perden tots. Del primer a l'últim militant. Perquè em temo que després de l'excés de presidencialisme acaba arribant, com vostès ja saben, la tecnocràcia i aquí sí que més val que parlem en italià!
Ja vaig deixar escrit que el lema de Carme Chacón en aquestes eleccions, El futur és esforç i justícia social, té el mèrit de no apel·lar únicament al vot emocional. Afirma i proposa, suggereix. I fonamentalment no tracta de tontets els electors. I això m'agrada pel que té d'intel·ligent.
En Carme Chacón convergeixen -amb perdó de Mas i Duran- dues virtuts públiques curioses. És la ministra més valorada pels espanyols i és la més atacada per la premsa conservadora. Així, el gran periodista i gran expert en jurats de Miss Espanya, don Luis María Anson ha agafat el lleig vici d’anomenar-la Carmina que és com si jo -amb perdó per no ser expert en concursos de misses- em referís a Rajoy com Marianín. Doncs serà que no don Luis, que això no es fa. Que és molt lleig.
En definitiva, Carme Chacón té capacitats i suports per liderar el que li vingui de gust i en el cas del PSOE no és intranscendent que ella acabi sent la més fidel seguidora del lema electoral del subtil Alfredo Pérez Rubalcaba. Pelea por lo que quieres. I si lluita i guanya, sàpiguen que jo me n'alegraré i pensaré, de nou, en Maria-Mercè Marçal i deixaré que don Luis em digui Xavierín o com li doni la real i acadèmica gana. Serà un plaer.

Xavier Grau
Periodista
grau.xavier@yahoo.es

27.11.11

Donde está el Tsunami ?




Vicenç Navarro


Politólogo y economista. Catedrático de la Universidad Pompeu Fabra




No hay plena conciencia en los mayores centros de los establishments políticos y mediáticos españoles del grado de descontento de la mayoría de la población hacia la clase política. Una de las expresiones utilizadas por el Movimiento 15-M para manifestar su desacuerdo con las políticas públicas altamente impopulares aprobadas durante los años de crisis por mayorías en las Cortes españolas (y en varios parlamentos autonómicos), es que tales políticos “no nos representan”, dicho que goza de una simpatía generalizada entre la población. Las encuestas de opinión popular expresan que la clase política se ha convertido en uno de los mayores problemas que existe en España.


Este desapego con las instituciones políticas está basado, en parte, en la naturaleza poco representativa del Parlamento, resultado de un sistema electoral poco representativo, hecho que se ha mostrado con toda claridad en las elecciones del 20-N.


La interpretación más común en los medios de mayor difusión españoles es que la población se ha movido hacia la derecha, eligiendo masivamente al partido conservador. Con ello se señala por parte de tales medios que existe un amplio apoyo a las propuestas electorales de tal partido, que se centran en la necesidad de hacer recortes masivos de gasto público. Rajoy señaló en campaña que, excepto las pensiones, ningún otro capítulo del presupuesto se salvaría de las reducciones de gasto público.


La victoria del PP se está presentando, pues, como una victoria abrumadora, utilizándose el término tsunami con gran frecuencia. Y como muestra de este tsunami se presenta el mapa electoral de España cubierto de azul, el color del PP, excepto en Catalunya y en el País Vasco. Tal tsunami se presenta también como un mandato para hacer políticas de austeridad. Por cierto, en Catalunya, la victoria de CiU también se ha presentado como una aprobación masiva por parte del pueblo catalán de las políticas de recortes que ha realizado tal partido en el Gobierno.


En todas estas interpretaciones se ignora la escasa calidad democrática del sistema electoral español. Veamos los datos. El PP consiguió sólo el 30% del voto del censo electoral, es decir, de todos los españoles adultos que podían votar. Ello quiere decir que el 70% no le votó. No es cierto, por lo tanto, que el pueblo español que incluye, además de los votantes del PP, a los abstencionistas y a los votantes de otras opciones políticas, haya dado su apoyo al PP y a sus políticas de austeridad. La gran mayoría del pueblo español no votó al PP, ni apoya sus políticas.Es más, los datos tampoco confirman que haya habido un movimiento del pueblo español hacia la derecha. El voto del PP fue del 30,27% de todas las personas que podían votar, que fue sólo un 0,96% (repito, sólo un 0,96%) más del que consiguió en 2008 en las anteriores elecciones legislativas (un 29,31%). Es difícil sostener que ha habido un tsunami a favor del PP, la expresión utilizada en la mayoría de los medios. Continúa siendo un partido que, bajo un sistema proporcional que diera el mismo peso a todos los votos, sería minoritario. Su aumento acentuado de número de parlamentarios se debe primordialmente al colapso del PSOE, que pasó de representar el 32,19% del censo electoral al 19,49%, precisamente por haber hecho los recortes que ahora el PP quiere expandir. No es coherente argumentar que hay un mandato popular para realizar las políticas de austeridad del PP cuando el PSOE fue expulsado del Gobierno precisamente por llevar a cabo tales políticas.


Una situación incluso más acentuada ocurre en Catalunya con CiU. Este partido consiguió sólo el voto del 18,8% de todos los catalanes que podían votar, lo cual quiere decir que el 81,2% no le votó. Deducir de ello –como ha concluido el presidente de tal partido y de la Generalitat– que el resultado de las elecciones es una muestra de apoyo del pueblo catalán a sus recortes es una lectura excesivamente sesgada que carece de credibilidad. Aquí, de nuevo, el hecho de que se presentara a toda Catalunya bajo los colores de CiU se debe predominantemente al descenso tan notable del PSC, que pasó de cosechar el apoyo de un 31,74% del censo electoral (de todos los catalanes que podían votar) a un 17,1%, resultado en gran parte de la identificación del PSC con los recortes del Gobierno Zapatero.


No hay, pues, un mandato popular para que el PP o CiU realicen las políticas de recortes, si por mandato se entiende el deseo de la mayoría de la ciudadanía. En realidad, las encuestas que tenemos disponibles muestran que la mayoría de la población no está de acuerdo con tales políticas, favoreciendo otras alternativas, muchas de las cuales ni siquiera están siendo consideradas (encuesta del CIS de 2010 y 2011).Vemos, pues, que el partido que gobernará es un partido minoritario entre la población española, aunque tenga gran mayoría en escaños. De ahí que cuando el Movimiento 15-M denuncie a las Cortes españolas por realizar las políticas impopulares de recortes, por no representar a la mayoría de la población, llevará toda la razón, pues representarán sólo a una minoría. El PP tendrá un control casi absoluto sobre los aparatos del Estado sin que le haya votado la mayoría de los españoles, por mucho que los medios pinten en azul el mapa de España. No hay duda de que, de llevarse a cabo tales políticas de recortes, además de generar gran conflicto social, desacreditarán todavía más a la clase política y a la democracia española. Las nuevas generaciones, educadas ya en valores democráticos, son más exigentes que las que les precedieron y no aceptarán la democracia limitada que tenemos, resultado de una Transición inmodélica que determinó una democracia incompleta, responsable de un bienestar insuficiente.