alt="Suscríbete a ICbforumpercubelles">Suscríbete a ICbforumpercubelles
25.11.06
23.11.06
Participació Ciutadana i Comunicació
ICb proposa la constitució del Consell Municipal de Medi Ambient.
Aposta per la creació de grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi i crear una taula de negociació en la què hi participi l'Ajuntament i Fauna Cubelles per solucionar la problemàtica del la desembocadura del riu Foix.
El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns, concretament sobre el canvi de gestió de la neteja al municipi. El regidor de la formació, Xavier Grau, diu “compartir el fet que hi ha un problema greu des de fa molt de temps, degut al creixement del municipi, per l’estructuració i la direcció del servei”. Pel que fa a les vies de solució, el regidor apunta que el ple va deixar obertes dues alternatives: apostar per una concessió administrativa, que passaria per adjudicar aquest servei a una empresa particular que l’executi sota la supervisió tècnica municipal; o, per altra banda, constituir una empresa mixta que s’encarregui de la neteja i que estigui formada per capital privat i el propi Ajuntament.
En aquest sentit, Xavier Grau proposa “establir un diàleg entre les parts implicades: representants polítics, entitats i comitè d’empresa, creant grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi perquè tothom sigui responsable del procés que es faci”. I diu que “sóc conscient que xoquen interessos contraposats com és la voluntat de millorar la neteja i la de preservar els llocs de treball”, però insisteix en el fet que “cal un diàleg i una negociació ja que això garantirà un millor resultat”.
Pel que fa a la privatització de serveis municipals, el regidor ha explicat que “l’alcalde i el regidor de Serveis Viaris ja van assegurar, durant la sessió plenària, que els llocs laborals estan garantits. Però entenc que el comitè d’empresa tingui un neguit més enllà, en quant a la dinàmica de futur”; i, en aquest sentit, diu que “cal posar-ho sobre la taula i parlar-ho”.
El problema del Foix
En quant a les denuncies d’abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix, realitzades per Fauna Cubelles, el regidor reconeix que “és un tema delicat” i diu que “s’està treballant en una proposta oportuna i urgent que passa per la creació del Consell municipal de Mediambient”. El regidor d’ICb, titular, entre d’altres, de la regidoria de Participació Ciutadana ha plantejat dos temes sobre el riu Foix que “afecten als interessos del municipi i que no es poden tirar endavant des de l’enfrontament. Per una banda, aclarir què ha succeït amb els abocaments d’aigües i depurar responsabilitats a qui pertoqui. I d’altra banda, s’ha de treballar en el projecte de millorar els accessos a la zona”. Així mateix, Xavier Grau entén que “l’entitat Fauna Cubelles tingui motius de queixa i de no estar molt d’acord en com s’ha gestionat aquest tema”. En referència a aquest tema, el regidor assenyala que “podem seguir insultant-nos tots i que el problema no se solucioni, però nosaltres proposem la constitució del Consell municipal de Medi Ambient i crear una taula en la què hi participi l’Ajuntament i l’entitat Fauna Cubelles per solucionar aquesta problemàtica; i així ho farem en la primera reunió d’equip de govern ja que així ho contempla el Reglament de Participació Ciutadana i tenim constància d’entitats que hi volen participar”.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
ICb proposa la constitució del Consell Municipal de Medi Ambient.
Aposta per la creació de grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi i crear una taula de negociació en la què hi participi l'Ajuntament i Fauna Cubelles per solucionar la problemàtica del la desembocadura del riu Foix.
El grup municipal Iniciativa per Cubelles (ICb) s’ha manifestat respecte al ple del passat dilluns, concretament sobre el canvi de gestió de la neteja al municipi. El regidor de la formació, Xavier Grau, diu “compartir el fet que hi ha un problema greu des de fa molt de temps, degut al creixement del municipi, per l’estructuració i la direcció del servei”. Pel que fa a les vies de solució, el regidor apunta que el ple va deixar obertes dues alternatives: apostar per una concessió administrativa, que passaria per adjudicar aquest servei a una empresa particular que l’executi sota la supervisió tècnica municipal; o, per altra banda, constituir una empresa mixta que s’encarregui de la neteja i que estigui formada per capital privat i el propi Ajuntament.
En aquest sentit, Xavier Grau proposa “establir un diàleg entre les parts implicades: representants polítics, entitats i comitè d’empresa, creant grups de treball per donar solució al canvi de gestió de la neteja del municipi perquè tothom sigui responsable del procés que es faci”. I diu que “sóc conscient que xoquen interessos contraposats com és la voluntat de millorar la neteja i la de preservar els llocs de treball”, però insisteix en el fet que “cal un diàleg i una negociació ja que això garantirà un millor resultat”.
Pel que fa a la privatització de serveis municipals, el regidor ha explicat que “l’alcalde i el regidor de Serveis Viaris ja van assegurar, durant la sessió plenària, que els llocs laborals estan garantits. Però entenc que el comitè d’empresa tingui un neguit més enllà, en quant a la dinàmica de futur”; i, en aquest sentit, diu que “cal posar-ho sobre la taula i parlar-ho”.
El problema del Foix
En quant a les denuncies d’abocaments d’aigües fecals a la desembocadura del riu Foix, realitzades per Fauna Cubelles, el regidor reconeix que “és un tema delicat” i diu que “s’està treballant en una proposta oportuna i urgent que passa per la creació del Consell municipal de Mediambient”. El regidor d’ICb, titular, entre d’altres, de la regidoria de Participació Ciutadana ha plantejat dos temes sobre el riu Foix que “afecten als interessos del municipi i que no es poden tirar endavant des de l’enfrontament. Per una banda, aclarir què ha succeït amb els abocaments d’aigües i depurar responsabilitats a qui pertoqui. I d’altra banda, s’ha de treballar en el projecte de millorar els accessos a la zona”. Així mateix, Xavier Grau entén que “l’entitat Fauna Cubelles tingui motius de queixa i de no estar molt d’acord en com s’ha gestionat aquest tema”. En referència a aquest tema, el regidor assenyala que “podem seguir insultant-nos tots i que el problema no se solucioni, però nosaltres proposem la constitució del Consell municipal de Medi Ambient i crear una taula en la què hi participi l’Ajuntament i l’entitat Fauna Cubelles per solucionar aquesta problemàtica; i així ho farem en la primera reunió d’equip de govern ja que així ho contempla el Reglament de Participació Ciutadana i tenim constància d’entitats que hi volen participar”.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
Degut a problemes amb el registre de visites del Diari de Cubelles comencem de nou .
Tenim registrades fins a dia 22 de novembre 7635 visites, podeu veure que avui dia 23 de novembre portem les visites que senyala el comptador + les anteriorment registrades.
Tan aviat puguem resoldrem aquest problema i ús oferirem les dades actualitzades.
Gràcies a tothom per el seguiment
Diari de Cubelles
Tenim registrades fins a dia 22 de novembre 7635 visites, podeu veure que avui dia 23 de novembre portem les visites que senyala el comptador + les anteriorment registrades.
Tan aviat puguem resoldrem aquest problema i ús oferirem les dades actualitzades.
Gràcies a tothom per el seguiment
Diari de Cubelles
Altres Informacions
L’entitat Por Derecho Propio organitza una nova activitat
L’associació ha organitzat un taller sobre l’accés al treball per dones migrades, el dijous 30 de novembre al centre Social
L’Associació cubellenca Por Derecho Propio organitza una nova activitat, adreçada al col·lectiu de dones nouvingudes.
Aquesta vegada es tracta d'un taller titulat “Caminant lliberat: L’accés al treball de les dones immigrades(estratègies, sabers, i experiències)”.
L'activitat tindrà lloc el proper 30 de novembre a les sis de la tarda i al Centre Social. Anirà a càrrec de la jurista i consultora Mariel Araya, experta en estratègia i gènere. La presidenta de l’entitat, Luz Casino, ha explicat que "es tracta d’un taller dinàmic, un espai on conèixer i compartir noves formules per aconseguir un lloc de treball digne".
El taller està adreçat, únicament, a dones estrangeres i s’ha de realitzar una inscripció prèvia al mateix Centre Social o bé trucant al telèfon 678 984 917. Segons ha destacat la mateixa presidenta “la principal preocupació de les persones nouvingudes, naturalment, és la feina”.
Por Derecho Propio té l’objectiu de promoure l’exercici dels drets de les persones que pateixen discriminació, per aconseguir les condicions d’igualtat, ja siguin persones migrades o col·lectius més desafavorits. Per aquest motiu, donen molts i variats serveis de forma gratuïta per aquestes persones, com assessorament legal o borsa de treball, entre d’altres. L’entitat treballa diàriament des de l'Hotel d’Entitats del Centre Social, on hi tenen un despatx reservat.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
L’entitat Por Derecho Propio organitza una nova activitat
L’associació ha organitzat un taller sobre l’accés al treball per dones migrades, el dijous 30 de novembre al centre Social
L’Associació cubellenca Por Derecho Propio organitza una nova activitat, adreçada al col·lectiu de dones nouvingudes.
Aquesta vegada es tracta d'un taller titulat “Caminant lliberat: L’accés al treball de les dones immigrades(estratègies, sabers, i experiències)”.
L'activitat tindrà lloc el proper 30 de novembre a les sis de la tarda i al Centre Social. Anirà a càrrec de la jurista i consultora Mariel Araya, experta en estratègia i gènere. La presidenta de l’entitat, Luz Casino, ha explicat que "es tracta d’un taller dinàmic, un espai on conèixer i compartir noves formules per aconseguir un lloc de treball digne".
El taller està adreçat, únicament, a dones estrangeres i s’ha de realitzar una inscripció prèvia al mateix Centre Social o bé trucant al telèfon 678 984 917. Segons ha destacat la mateixa presidenta “la principal preocupació de les persones nouvingudes, naturalment, és la feina”.
Por Derecho Propio té l’objectiu de promoure l’exercici dels drets de les persones que pateixen discriminació, per aconseguir les condicions d’igualtat, ja siguin persones migrades o col·lectius més desafavorits. Per aquest motiu, donen molts i variats serveis de forma gratuïta per aquestes persones, com assessorament legal o borsa de treball, entre d’altres. L’entitat treballa diàriament des de l'Hotel d’Entitats del Centre Social, on hi tenen un despatx reservat.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
EDITORIAL
El segon nu d'Albert Rivera
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen opinions personals
MÉS INFORMACIÓ
· Rivera va figurar a la llista d'apoderats del PP en les legislatives del 2004
Comença malament la legislatura per a Ciutadans-Partit de la Ciutadania, la força política que va emergir per sorpresa en les eleccions de l'1 de novembre com una opció no nacionalista i radicalment crítica amb el rumb catalanista de l'última legislatura. EL PERIÓDICO revelava ahir que el diputat Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans en la circumscripció de Barcelona, va ser afiliat del PP, una dada que fins a la data havia estat amagada.
No tindria res de criticable un gir polític des de l'opció de la dreta espanyola cap a aquesta altra que, segons molts, no n'està tan allunyada. Però el que constitueix una greu relliscada és que Rivera no només no inclogués a la seva biografia política el seu pas pel PP --es va afiliar a Noves Generacions, l'organització juvenil del partit, el 2002, i no se'n va donar de baixa fins fa uns mesos-- sinó que a més a més presumís de no haver estat en cap organització política i fins i tot de simpatitzar amb certes idees d'esquerres. Rivera va tractar de limitar la seva relació amb el PP a la de simpatitzant, però en va ser donat d'alta el 2004 com a apoderat per a les eleccions que es van celebrar aquell any.
El que ha fet el líder de Ciutadans durant una campanya en què apareixia nu en els cartells ha estat senzillament enganyar la gent. Almenys aquest sector que va creure de bona fe que Rivera representava una alenada d'aire fresc en la política catalana, amb tocs de radicalitat i d'un antinacionalisme que era vist amb simpatia en determinats sectors de la intel.lectualitat. Fins i tot les anàlisis postelectorals van assenyalar la imatge de regeneració del Partit de la Ciutadania com una de les causes del retrocés dels socialistes.
Doncs bé, la dada coneguda ara de la biografia del jove líder de Ciutadans indica que podem estar davant d'un notable cas d'impostura política. Les mentides de Rivera apunten que es faran realitat els presagis segons els quals Ciutadans jugarà en aquesta legislatura el paper de desgast del PSC i del sector del PP més allunyat de l'espanyolisme ranci.
Pel que fa a la resta, cal suposar que la notícia de l'ocultació del pas de Rivera pel PP hagi resultat descoratjadora per als catedràtics, escriptors, artistes i periodistes que van recolzar Rivera com un polític progressista davant de l'adormiment de la Catalunya embadocada. Veurem si ara algú baixa del tren dels Ciutadans.
www.elperiodico.cat
El segon nu d'Albert Rivera
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen opinions personals
MÉS INFORMACIÓ
· Rivera va figurar a la llista d'apoderats del PP en les legislatives del 2004
Comença malament la legislatura per a Ciutadans-Partit de la Ciutadania, la força política que va emergir per sorpresa en les eleccions de l'1 de novembre com una opció no nacionalista i radicalment crítica amb el rumb catalanista de l'última legislatura. EL PERIÓDICO revelava ahir que el diputat Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans en la circumscripció de Barcelona, va ser afiliat del PP, una dada que fins a la data havia estat amagada.
No tindria res de criticable un gir polític des de l'opció de la dreta espanyola cap a aquesta altra que, segons molts, no n'està tan allunyada. Però el que constitueix una greu relliscada és que Rivera no només no inclogués a la seva biografia política el seu pas pel PP --es va afiliar a Noves Generacions, l'organització juvenil del partit, el 2002, i no se'n va donar de baixa fins fa uns mesos-- sinó que a més a més presumís de no haver estat en cap organització política i fins i tot de simpatitzar amb certes idees d'esquerres. Rivera va tractar de limitar la seva relació amb el PP a la de simpatitzant, però en va ser donat d'alta el 2004 com a apoderat per a les eleccions que es van celebrar aquell any.
El que ha fet el líder de Ciutadans durant una campanya en què apareixia nu en els cartells ha estat senzillament enganyar la gent. Almenys aquest sector que va creure de bona fe que Rivera representava una alenada d'aire fresc en la política catalana, amb tocs de radicalitat i d'un antinacionalisme que era vist amb simpatia en determinats sectors de la intel.lectualitat. Fins i tot les anàlisis postelectorals van assenyalar la imatge de regeneració del Partit de la Ciutadania com una de les causes del retrocés dels socialistes.
Doncs bé, la dada coneguda ara de la biografia del jove líder de Ciutadans indica que podem estar davant d'un notable cas d'impostura política. Les mentides de Rivera apunten que es faran realitat els presagis segons els quals Ciutadans jugarà en aquesta legislatura el paper de desgast del PSC i del sector del PP més allunyat de l'espanyolisme ranci.
Pel que fa a la resta, cal suposar que la notícia de l'ocultació del pas de Rivera pel PP hagi resultat descoratjadora per als catedràtics, escriptors, artistes i periodistes que van recolzar Rivera com un polític progressista davant de l'adormiment de la Catalunya embadocada. Veurem si ara algú baixa del tren dels Ciutadans.
www.elperiodico.cat
22.11.06
Una pena, o peor, un asco
Carme Riera
EL PAÍS - Opinión - 18-11-2006
Con la misma independencia de criterio con la que consideré públicamente un error el nombramiento de la señora Mieras como consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dado su absoluto y total desconocimiento del medio cultural, me alegré después de la designación de su sustituto, Ferrán Mascarell, que ya había demostrado, al frente de la Regidoría de Cultura del Ayuntamiento, tener capacidades sobradas para llevar a cabo una gestión cultural meritoria. Baste recordar el incremento de bibliotecas municipales durante su mandato o la celebración de l'Any del Llibre i la Lectura que propició numerosos actos culturales en los que se vieron involucrados escritores, editores, libreros y lectores en una Barcelona que desde el siglo XVI ha sido un potente centro editorial en el mundo hispano y que no puede permitirse dejar de serlo en el futuro.
Aseguran quienes dicen saberlo de primera mano que la nueva coyuntura política prescindirá de Mascarell, que la "Entesa" no le tendrá en cuenta en el nuevo reparto de cargos. ¡Qué lástima! Ferrán Mascarell es una persona inteligente, culta, abierta, dialogante, un gestor bien preparado y con amplitud de miras, con proyectos. Merecería quedarse.
Pero ya se sabe que en política no siempre cuentan los que verdaderamente valen, sino los que tienen un determinado valor de cambio y que a menudo, tanto en los partidos de derechas como en los de izquierdas, mandan mucho más las circunstancias y los intereses que los méritos personales probados y comprobados. Una pena, o peor, un asco.
www.elpais.es
Carme Riera
EL PAÍS - Opinión - 18-11-2006
Con la misma independencia de criterio con la que consideré públicamente un error el nombramiento de la señora Mieras como consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, dado su absoluto y total desconocimiento del medio cultural, me alegré después de la designación de su sustituto, Ferrán Mascarell, que ya había demostrado, al frente de la Regidoría de Cultura del Ayuntamiento, tener capacidades sobradas para llevar a cabo una gestión cultural meritoria. Baste recordar el incremento de bibliotecas municipales durante su mandato o la celebración de l'Any del Llibre i la Lectura que propició numerosos actos culturales en los que se vieron involucrados escritores, editores, libreros y lectores en una Barcelona que desde el siglo XVI ha sido un potente centro editorial en el mundo hispano y que no puede permitirse dejar de serlo en el futuro.
Aseguran quienes dicen saberlo de primera mano que la nueva coyuntura política prescindirá de Mascarell, que la "Entesa" no le tendrá en cuenta en el nuevo reparto de cargos. ¡Qué lástima! Ferrán Mascarell es una persona inteligente, culta, abierta, dialogante, un gestor bien preparado y con amplitud de miras, con proyectos. Merecería quedarse.
Pero ya se sabe que en política no siempre cuentan los que verdaderamente valen, sino los que tienen un determinado valor de cambio y que a menudo, tanto en los partidos de derechas como en los de izquierdas, mandan mucho más las circunstancias y los intereses que los méritos personales probados y comprobados. Una pena, o peor, un asco.
www.elpais.es
S'ho miren des de l'andana
L'Any del Ferrocarril publica el llibre d'or de l'arribada del tren coincidint amb una nova crisi a Rodalies
el reportatge
LAURA MARÍN.
Vilanova i la Geltrú
La presentació del llibre d'or de l'Any del Ferrocarril a la premsa es va fer tot just unes hores abans de l'anunci de la destitució del director de Rodalies per les reiterades incidències del servei. I és que la celebració del 125è aniversari de l'arribada del tren a Vilanova ha estat maleïda des del principi per una de les pitjors èpoques del servei ferroviari a l'àrea metropolitana. Talls del servei, falta d'informació, retards innumerables, avaries, descarrilaments, fugides del tren per les finestres, passatgers atrapats dins d'un túnel...
Però l'Any del Ferrocarril s'ho ha intentat mirar tot plegat des de l'andana, encara que al final aquesta crisi l'ha acabat esquitxant perquè la taula rodona que s'havia de fer ahir a la tarda i que havia de comptar amb l'esperada assistència del responsable de Rodalies de Renfe va quedar coixa. Precisament la setmana que ve es presentarà al públic el llibre d'or de l'Any del Ferrocarril, una publicació coordinada per Albert Tubau que recull algunes de les tesis que s'han fet en els darrers mesos sobre el paper del ferrocarril en el desenvolupament de Vilanova. «Era necessari que quedessin unes publicacions de caire diferent sobre aquest aniversari: primer va ser una reedició del llibre de Coroleu, després es va publicar un material adreçat al públic infantil (basat en la Cercavila de l'Imaginari) i ara el llibre d'or Des de l'andana , explica la regidora de Cultura de Vilanova. Mercè Foradada ha avançat que el llibre recull quatre assajos que reflexionen sobre aspectes diversos del ferrocarril. El primer capítol es dedica a la conferència que va fer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, sobre el que va significar el ferrocarril al segle XIX i els reptes que havia d'afrontar el servei al segle XXI. Un altre del assajos recollirà els èxits i fracassos del ferrocarril a Catalunya –l'autor és el catedràtic d'història Pere Pascual– i el tercer és la tesi de l'historiador local Francesc Xavier Puig Rovira. «Durant aquest any, Puig Rovira ha defensat que fa 125 anys hi va haver una empenta extraordinària per part de Ferran i Gumà per portar el ferrocarril a Vilanova, però que al darrere seu hi havia tot un teixit humà a la ciutat que va crear una situació favorable per impulsar el projecte», ha remarcat Foradada, que destaca figures com ara la de Víctor Balaguer, l'alcalde del moment i Lluch i Rafecas.
Des de l'andana de Vilanova i la Geltrú (125è aniversari de l'arribada del ferrocarril 1981-2006) inclou un text inèdit de l'autor del recull, l'historiador Albert Tubau, que fa una atenció especial a la relació que hi va haver entre el creixement del sector industrial a Vilanova i l'arribada del ferrocarril, posant l'accent en la fàbrica Pirelli. El llibre, que es completa amb un important reportatge gràfic d'aquests 125 anys de trens a Vilanova, es presentarà dijous vinent a la biblioteca Víctor Balaguer i es posarà a la venda a partir d'aquesta data a les llibreries de la ciutat al preu de 18 euros.
http://www.vilaweb.cat/
L'Any del Ferrocarril publica el llibre d'or de l'arribada del tren coincidint amb una nova crisi a Rodalies
el reportatge
LAURA MARÍN.
Vilanova i la Geltrú
La presentació del llibre d'or de l'Any del Ferrocarril a la premsa es va fer tot just unes hores abans de l'anunci de la destitució del director de Rodalies per les reiterades incidències del servei. I és que la celebració del 125è aniversari de l'arribada del tren a Vilanova ha estat maleïda des del principi per una de les pitjors èpoques del servei ferroviari a l'àrea metropolitana. Talls del servei, falta d'informació, retards innumerables, avaries, descarrilaments, fugides del tren per les finestres, passatgers atrapats dins d'un túnel...
Però l'Any del Ferrocarril s'ho ha intentat mirar tot plegat des de l'andana, encara que al final aquesta crisi l'ha acabat esquitxant perquè la taula rodona que s'havia de fer ahir a la tarda i que havia de comptar amb l'esperada assistència del responsable de Rodalies de Renfe va quedar coixa. Precisament la setmana que ve es presentarà al públic el llibre d'or de l'Any del Ferrocarril, una publicació coordinada per Albert Tubau que recull algunes de les tesis que s'han fet en els darrers mesos sobre el paper del ferrocarril en el desenvolupament de Vilanova. «Era necessari que quedessin unes publicacions de caire diferent sobre aquest aniversari: primer va ser una reedició del llibre de Coroleu, després es va publicar un material adreçat al públic infantil (basat en la Cercavila de l'Imaginari) i ara el llibre d'or Des de l'andana , explica la regidora de Cultura de Vilanova. Mercè Foradada ha avançat que el llibre recull quatre assajos que reflexionen sobre aspectes diversos del ferrocarril. El primer capítol es dedica a la conferència que va fer el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, sobre el que va significar el ferrocarril al segle XIX i els reptes que havia d'afrontar el servei al segle XXI. Un altre del assajos recollirà els èxits i fracassos del ferrocarril a Catalunya –l'autor és el catedràtic d'història Pere Pascual– i el tercer és la tesi de l'historiador local Francesc Xavier Puig Rovira. «Durant aquest any, Puig Rovira ha defensat que fa 125 anys hi va haver una empenta extraordinària per part de Ferran i Gumà per portar el ferrocarril a Vilanova, però que al darrere seu hi havia tot un teixit humà a la ciutat que va crear una situació favorable per impulsar el projecte», ha remarcat Foradada, que destaca figures com ara la de Víctor Balaguer, l'alcalde del moment i Lluch i Rafecas.
Des de l'andana de Vilanova i la Geltrú (125è aniversari de l'arribada del ferrocarril 1981-2006) inclou un text inèdit de l'autor del recull, l'historiador Albert Tubau, que fa una atenció especial a la relació que hi va haver entre el creixement del sector industrial a Vilanova i l'arribada del ferrocarril, posant l'accent en la fàbrica Pirelli. El llibre, que es completa amb un important reportatge gràfic d'aquests 125 anys de trens a Vilanova, es presentarà dijous vinent a la biblioteca Víctor Balaguer i es posarà a la venda a partir d'aquesta data a les llibreries de la ciutat al preu de 18 euros.
http://www.vilaweb.cat/
Educació i Joventut
Dijous es lliuren els premis del concurs de logotips del projecte Cubelles, ciutat educadora
L'acte tindrà lloc a la sala d'exposicions del Centre Social
El proper dijous dia 23 de novembre, a les 10 h., tindrà lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Social el lliurament de premis als guardonats en el concurs celebrat a l’IES Cubelles per tal d’escollir el logotip del projecte Cubelles, ciutat educadora.
A l’acte hi assistirà, a més dels guardonats i la resta de concursants, l’alcalde de la vila de Cubelles, Josep Marcillas, la regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, la directora de l’IES Cubelles, Maite Martínez, i la professora de dibuix, Esther Pérez.
L’Ajuntament de Cubelles es va adherir el passat mes de juliol a la Carta de Ciutats Educadores i va esdevenir així membre de la xarxa de Ciutat Educadores. Des d’aleshores l’Ajuntament està endegant diversos projectes, entre els quals hi ha el disseny del logotip i la marca del projecte de forma participativa amb la col·laboració dels alumnes de 4t d’ESO durant les classes de dibuix tècnic de l’IES Cubelles.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
Dijous es lliuren els premis del concurs de logotips del projecte Cubelles, ciutat educadora
L'acte tindrà lloc a la sala d'exposicions del Centre Social
El proper dijous dia 23 de novembre, a les 10 h., tindrà lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Social el lliurament de premis als guardonats en el concurs celebrat a l’IES Cubelles per tal d’escollir el logotip del projecte Cubelles, ciutat educadora.
A l’acte hi assistirà, a més dels guardonats i la resta de concursants, l’alcalde de la vila de Cubelles, Josep Marcillas, la regidora d’Educació i Joventut, Pilar González, la directora de l’IES Cubelles, Maite Martínez, i la professora de dibuix, Esther Pérez.
L’Ajuntament de Cubelles es va adherir el passat mes de juliol a la Carta de Ciutats Educadores i va esdevenir així membre de la xarxa de Ciutat Educadores. Des d’aleshores l’Ajuntament està endegant diversos projectes, entre els quals hi ha el disseny del logotip i la marca del projecte de forma participativa amb la col·laboració dels alumnes de 4t d’ESO durant les classes de dibuix tècnic de l’IES Cubelles.
Departament de Comunicació
www.cubelles.com
21.11.06
Altres Informacions
Un grup de veïns i veïnes es manifesten contra els presumptes abocaments al riu Foix
La concentració es va mantenir al llarg de tota la sessió plenària, interrompent-lo ocasionalment.
Prop d'una cinquantena de veïns i veïnes es van manifestar dilluns a la plaça de la Vila en motiu de la celebració del ple de l'Ajuntament de Cubelles. Els manifestants, amb pancartes, cassoles i xiulets, denunciaven "la contaminació del riu Foix a causa d’un abocament d’aigües fecals".
La cassolada, convocada a tres quarts de vuit del vespre, es va mantenir al llarg de tota la sessió, interrompent ocasionalment la celebració del ple, amb cartells com “Prou merda al riu Foix”, “Prou abocaments”, “No al pont del carrer Lleida - Sí a l’Onze de Setembre”, entre d’altres. Els manifestants, que es van anar reduint amb número de participants a mesura que avançava la nit, també van demanar la marxa de l’Alcalde amb crits de “Marcillas dimissió”.
La concentració va ser convocada a través de cartells, correus electrònics i missatges a mòbils.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
Un grup de veïns i veïnes es manifesten contra els presumptes abocaments al riu Foix
La concentració es va mantenir al llarg de tota la sessió plenària, interrompent-lo ocasionalment.
Prop d'una cinquantena de veïns i veïnes es van manifestar dilluns a la plaça de la Vila en motiu de la celebració del ple de l'Ajuntament de Cubelles. Els manifestants, amb pancartes, cassoles i xiulets, denunciaven "la contaminació del riu Foix a causa d’un abocament d’aigües fecals".
La cassolada, convocada a tres quarts de vuit del vespre, es va mantenir al llarg de tota la sessió, interrompent ocasionalment la celebració del ple, amb cartells com “Prou merda al riu Foix”, “Prou abocaments”, “No al pont del carrer Lleida - Sí a l’Onze de Setembre”, entre d’altres. Els manifestants, que es van anar reduint amb número de participants a mesura que avançava la nit, també van demanar la marxa de l’Alcalde amb crits de “Marcillas dimissió”.
La concentració va ser convocada a través de cartells, correus electrònics i missatges a mòbils.
Ràdio Cubelles
www.cubelles.com
Reflexionar en un món comunicatiu canviant
L'ofici de Puyal
El Col·legi de Periodistes va reconèixer la trajectòria periodística de Joaquim Maria Puyal en un acte entranyable i amb contingut celebrat dimarts passat a la seu del Col·legi i que va comptar amb una àmplia representació de tots els àmbits de la societat catalana. El degà Josep Maria Huertas va fer entrega a Puyal del guardó Ofici de Periodista i l'escriptor Quim Monzó va fer la glossa de la figura del comunicador amb la seva habitual ironia i sentit de l'humor.
Puyal va llegir un comunicat sobre el periodisme titulat L'ofici, amenaçat i que deia: "L'ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat, que si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci ens aboca a una comercialitat desproporcionada. També pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d'avaladors dels continguts. El màxim damnificat d'aquesta tenalla d'interessos és el receptor. La pèrdua de pes de la figura professional del periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode que vetlla -abans que per cap altre- pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fa front (exigint-nos responsabilitats i protegint-nos). Si ens deixem trepitjar el terreny i permetem la progressiva debilitació del nostre segment professional (imprescindible en un sistema de comunicacions fiables) haurem de renunciar, també, a l'aspiració de consolidar plantejaments democràtics (més o menys) per al conjunt de les nostres societats".
La reflexió de Puyal és valenta, precisa i clara. "L'objectiu és que els consells de redacció s'igualin als consells d'administració", va comentar el comunicador català, que va deixar molt clar que el responsable de l'operació en un quiròfan és el cirurgià i no el ministre de Sanitat. "El responsable del periodisme és el periodista", va afegir Puyal, preocupat per un periodisme més dirigit a la comercialitat que no pas als valors, més pendent de la forma i l'audiència immediata que dels fons i del missatge real que es vol traslladar als receptors.
Puyal no se sent còmode amb els informatius de sang i fetge, o amb els qui fan programes tan sols per buscar el share, i fa temps que clama intentant estendre una reflexió vàlida sobre els mitjans de comunicació, un punt de partida sobre el qual poder pensar més enllà del repartiment de quotes de poder o de les fredes xifres d'audiència. Que una de les principals veus de la comunicació d'aquest país digui que l'ofici està amenaçat és, com a mínim, per parar un moment el temps i donar-li una volta al tema. És cert que sovint fa la sensació que hi ha més conxorxa entre el poder polític i el periodisme, que els poders fàctics estan més a prop que mai dels mitjans i, més perillós encara, que les audiències són les que marquen els continguts periodístics. El periodista acaba fugint de la seva responsabilitat de servir el ciutadà per aconseguir els objectius marcats i neixen altres periodistes que acaben fent blogs per deixar sentir una veu independent.
El periodisme d'avui, sobretot el televisiu, està molt lligat a l'audiència, però, com va dir Puyal, que hi hagi més gent que vagi al McDonald's no significa que sigui millor que El Bulli. Per la televisió ha començat a desfilar una nova raça que Puyal anomena Famosos Mediàtics Intranscendents, les mateixes sigles que el Fons Monetari Internacional, com va apuntar Quim Monzó. És gent amb poc ofici, que busca molt benefici, però amb res a dir. "El fet que al prime time de la televisió hagin desaparegut els continguts interessants" és un clar símptoma, per a Puyal, que "l'ofici s'aprima".
Resulta evident que l'ofici de Puyal no és el model que demana "una rialla cada trenta segons" i que el comunicador català va voler sacsejar la professió amb el seu manifest i la seva intervenció al Col·legi de Periodistes.
El camí de Puyal és el correcte. Els periodistes ens hem de fer moltes preguntes i hem de posar sobre la taula els continguts que servim, reflexionar sobre quines són les prioritats i com ens movem en un món comunicatiu tan canviant.
Sempre he pensat que les bases per fer bon periodisme passen en primer lloc per comptar amb un bon equip al voltant, perquè no crec en els Supermans del periodisme; en segon lloc, per tenir clar que l'únic objectiu és servir el lector, i, en tercer lloc, per recordar que per a un periodista l'honradesa no és una virtut, sinó que és una obligació.
L'ofici del qual parla Joaquim M. Puyal és el que ell ha representat durant molt de temps, i encara representa. És l'ofici del periodista "curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode".
Santi Nolla
Periodista
www.avui.cat
L'ofici de Puyal
El Col·legi de Periodistes va reconèixer la trajectòria periodística de Joaquim Maria Puyal en un acte entranyable i amb contingut celebrat dimarts passat a la seu del Col·legi i que va comptar amb una àmplia representació de tots els àmbits de la societat catalana. El degà Josep Maria Huertas va fer entrega a Puyal del guardó Ofici de Periodista i l'escriptor Quim Monzó va fer la glossa de la figura del comunicador amb la seva habitual ironia i sentit de l'humor.
Puyal va llegir un comunicat sobre el periodisme titulat L'ofici, amenaçat i que deia: "L'ofici de periodista és un ofici amenaçat. Pels interessos de la propietat, que si redueix la producció de missatges a un simple fons de negoci ens aboca a una comercialitat desproporcionada. També pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d'avaladors dels continguts. El màxim damnificat d'aquesta tenalla d'interessos és el receptor. La pèrdua de pes de la figura professional del periodista curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode que vetlla -abans que per cap altre- pels interessos del receptor, pot ser irreparable si el conjunt de la professió no hi fa front (exigint-nos responsabilitats i protegint-nos). Si ens deixem trepitjar el terreny i permetem la progressiva debilitació del nostre segment professional (imprescindible en un sistema de comunicacions fiables) haurem de renunciar, també, a l'aspiració de consolidar plantejaments democràtics (més o menys) per al conjunt de les nostres societats".
La reflexió de Puyal és valenta, precisa i clara. "L'objectiu és que els consells de redacció s'igualin als consells d'administració", va comentar el comunicador català, que va deixar molt clar que el responsable de l'operació en un quiròfan és el cirurgià i no el ministre de Sanitat. "El responsable del periodisme és el periodista", va afegir Puyal, preocupat per un periodisme més dirigit a la comercialitat que no pas als valors, més pendent de la forma i l'audiència immediata que dels fons i del missatge real que es vol traslladar als receptors.
Puyal no se sent còmode amb els informatius de sang i fetge, o amb els qui fan programes tan sols per buscar el share, i fa temps que clama intentant estendre una reflexió vàlida sobre els mitjans de comunicació, un punt de partida sobre el qual poder pensar més enllà del repartiment de quotes de poder o de les fredes xifres d'audiència. Que una de les principals veus de la comunicació d'aquest país digui que l'ofici està amenaçat és, com a mínim, per parar un moment el temps i donar-li una volta al tema. És cert que sovint fa la sensació que hi ha més conxorxa entre el poder polític i el periodisme, que els poders fàctics estan més a prop que mai dels mitjans i, més perillós encara, que les audiències són les que marquen els continguts periodístics. El periodista acaba fugint de la seva responsabilitat de servir el ciutadà per aconseguir els objectius marcats i neixen altres periodistes que acaben fent blogs per deixar sentir una veu independent.
El periodisme d'avui, sobretot el televisiu, està molt lligat a l'audiència, però, com va dir Puyal, que hi hagi més gent que vagi al McDonald's no significa que sigui millor que El Bulli. Per la televisió ha començat a desfilar una nova raça que Puyal anomena Famosos Mediàtics Intranscendents, les mateixes sigles que el Fons Monetari Internacional, com va apuntar Quim Monzó. És gent amb poc ofici, que busca molt benefici, però amb res a dir. "El fet que al prime time de la televisió hagin desaparegut els continguts interessants" és un clar símptoma, per a Puyal, que "l'ofici s'aprima".
Resulta evident que l'ofici de Puyal no és el model que demana "una rialla cada trenta segons" i que el comunicador català va voler sacsejar la professió amb el seu manifest i la seva intervenció al Col·legi de Periodistes.
El camí de Puyal és el correcte. Els periodistes ens hem de fer moltes preguntes i hem de posar sobre la taula els continguts que servim, reflexionar sobre quines són les prioritats i com ens movem en un món comunicatiu tan canviant.
Sempre he pensat que les bases per fer bon periodisme passen en primer lloc per comptar amb un bon equip al voltant, perquè no crec en els Supermans del periodisme; en segon lloc, per tenir clar que l'únic objectiu és servir el lector, i, en tercer lloc, per recordar que per a un periodista l'honradesa no és una virtut, sinó que és una obligació.
L'ofici del qual parla Joaquim M. Puyal és el que ell ha representat durant molt de temps, i encara representa. És l'ofici del periodista "curiós, compromès, amb mirada pròpia, lliure (més o menys), exigent, rigorós i incòmode".
Santi Nolla
Periodista
www.avui.cat
OPUS MEI // JOSEP PERNAU
La guillotina es va oblidar del masclisme
Josep Pernau
Serà de justícia que l'any que ve la senyora Ségolène Royal sigui elegida presidenta de França. La primera que tindrà el càrrec, perquè el masclisme va frenar els avanços de la Revolució. La pugna amb el probable candidat de la dreta, Nicolás Sarkozy, no tindrà color. I no només per ser lleig, sinó per diversos motius.-
- Perquè ja és hora i així ho vol la història: que hi hagi una dona a l'Elisi.-
- Perquè l'alternança en el poder quedarà més autèntica.-
- Per coherència de gènere amb la trilogia de la Revolució.Liberté, égalité, fraternité. Els pilars sobre els quals s'assenta la democràcia són tots femenins. No obstant, a França han estat sempre administrats per homes. L'inflexible Robespierre no ho hauria permès mai. Més d'un masclista hauria acabat a la guillotina. Serà una victòria de les dones franceses, però que podria rebotar en alguns països. Entre ells, a Espanya i als Estats Units.
La senyora Ségolène és una admiradora del president espanyol Rodríguez Zapatero. Tant és així, que li diuen la Zapatera. ¿Seria lògic que França tingués un còpia del president espanyol en dona i que aquí no valoréssim el model que tenim tan a prop? Tant volem que hi hagi dones al cim del poder, que estem disposats a reformar la Constitució, perquè la infanta Elionor sigui reina, sense que per això hi hagi d'haver cap guerra.
I França influirà sobre els Estats Units, igual que va influir en la Independència. Hi ha una precandidata a punt: Hilary Clinton. La francesa el 2007 i la nord-americana el 2008. L'espanyola s'ha de preparar. No serà cap problema. Tenim el model a casa. Ànims, companyes. Això està guanyat.
www.elperiodico.cat
La guillotina es va oblidar del masclisme
Josep Pernau
Serà de justícia que l'any que ve la senyora Ségolène Royal sigui elegida presidenta de França. La primera que tindrà el càrrec, perquè el masclisme va frenar els avanços de la Revolució. La pugna amb el probable candidat de la dreta, Nicolás Sarkozy, no tindrà color. I no només per ser lleig, sinó per diversos motius.-
- Perquè ja és hora i així ho vol la història: que hi hagi una dona a l'Elisi.-
- Perquè l'alternança en el poder quedarà més autèntica.-
- Per coherència de gènere amb la trilogia de la Revolució.Liberté, égalité, fraternité. Els pilars sobre els quals s'assenta la democràcia són tots femenins. No obstant, a França han estat sempre administrats per homes. L'inflexible Robespierre no ho hauria permès mai. Més d'un masclista hauria acabat a la guillotina. Serà una victòria de les dones franceses, però que podria rebotar en alguns països. Entre ells, a Espanya i als Estats Units.
La senyora Ségolène és una admiradora del president espanyol Rodríguez Zapatero. Tant és així, que li diuen la Zapatera. ¿Seria lògic que França tingués un còpia del president espanyol en dona i que aquí no valoréssim el model que tenim tan a prop? Tant volem que hi hagi dones al cim del poder, que estem disposats a reformar la Constitució, perquè la infanta Elionor sigui reina, sense que per això hi hagi d'haver cap guerra.
I França influirà sobre els Estats Units, igual que va influir en la Independència. Hi ha una precandidata a punt: Hilary Clinton. La francesa el 2007 i la nord-americana el 2008. L'espanyola s'ha de preparar. No serà cap problema. Tenim el model a casa. Ànims, companyes. Això està guanyat.
www.elperiodico.cat
20.11.06
ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL
Els hereus
Joan Barril
Dissabte al matí, al preciós centre cívic de Vallvidrera que porta el seu nom, parlàvem de Manuel Vázquez Montalbán. Cada any, al voltant del 20-N, recordem junts el col.lega que ja no hi és. El company Pau Arenós, l'exdiputat Ignasi Riera i un servidor, va assistir a la lectura d'alguns articles periodístics de Manolo. Els poemes de Manolo, les novel.les, els extensos reportatges quedaran per a algunes generacions, que ja és quedar. Però ¿què passarà amb els seus milers i milers d'articles? El periodisme --o com deia González Ruano l'escriptura "en" diaris-- és una activitat enormement efímera. Cada article se sua, però la suor s'evapora ràpidament. I l'endemà, s'ha de tornar a suar. Com sua el pagès sobre l'aixada o el peó al tall. El periodista és un traductor de la realitat incomprensible a un llenguatge que el lector pugui comprendre.
Parlar de Manolo és una manera de parlar de nosaltres mateixos i, probablement, del que mai arribarem a ser. Més de tres anys sense Manolo no ens han deixat orfes, però sí que ens han deixat una mica més sols. Perquè el periodista, en el fons de la seva ànima, al que aspira és a aconseguir que l'estimin i que el respectin. L'afecte per Manolo és evident. I el respecte se'l va guanyar a pols. Perquè en cada un dels seus articles hi havia almenys una idea, un argument, una teoria. Hi ha escriptors que ens deixaríem matar per una frase bonica o per un gir enginyós. Però Manolo era capaç de treure una explicació sòlida d'una aroma, de l'aire de l'estiu o del vapor d'un potatge.
Desapareixen els escriptors en diaris i cedeixen pas als libel.listes. S'extingeixen lentament els lectors i aleshores floreixen els que consideren que les paraules només són una eina d'humiliació i no el mecanisme que ens porta a la veritat. L'escriptura periodística ja no té més pólvora que la que cap en un cartutx de pirotècnia. Una vegada a l'any no és suficient per recordar Manolo, perquè sempre el tenim present. Una vegada a l'any no ens ajuda a saber cap on anem en temps de boira. Però sí que és un emocionant moment per saber cap on no hauríem d'anar mai. Si hem passat per aquesta vida professional amb una certa dignitat, és perquè Manolo va asfaltar el camí.
www.elperiodico.cat
Els hereus
Joan Barril
Dissabte al matí, al preciós centre cívic de Vallvidrera que porta el seu nom, parlàvem de Manuel Vázquez Montalbán. Cada any, al voltant del 20-N, recordem junts el col.lega que ja no hi és. El company Pau Arenós, l'exdiputat Ignasi Riera i un servidor, va assistir a la lectura d'alguns articles periodístics de Manolo. Els poemes de Manolo, les novel.les, els extensos reportatges quedaran per a algunes generacions, que ja és quedar. Però ¿què passarà amb els seus milers i milers d'articles? El periodisme --o com deia González Ruano l'escriptura "en" diaris-- és una activitat enormement efímera. Cada article se sua, però la suor s'evapora ràpidament. I l'endemà, s'ha de tornar a suar. Com sua el pagès sobre l'aixada o el peó al tall. El periodista és un traductor de la realitat incomprensible a un llenguatge que el lector pugui comprendre.
Parlar de Manolo és una manera de parlar de nosaltres mateixos i, probablement, del que mai arribarem a ser. Més de tres anys sense Manolo no ens han deixat orfes, però sí que ens han deixat una mica més sols. Perquè el periodista, en el fons de la seva ànima, al que aspira és a aconseguir que l'estimin i que el respectin. L'afecte per Manolo és evident. I el respecte se'l va guanyar a pols. Perquè en cada un dels seus articles hi havia almenys una idea, un argument, una teoria. Hi ha escriptors que ens deixaríem matar per una frase bonica o per un gir enginyós. Però Manolo era capaç de treure una explicació sòlida d'una aroma, de l'aire de l'estiu o del vapor d'un potatge.
Desapareixen els escriptors en diaris i cedeixen pas als libel.listes. S'extingeixen lentament els lectors i aleshores floreixen els que consideren que les paraules només són una eina d'humiliació i no el mecanisme que ens porta a la veritat. L'escriptura periodística ja no té més pólvora que la que cap en un cartutx de pirotècnia. Una vegada a l'any no és suficient per recordar Manolo, perquè sempre el tenim present. Una vegada a l'any no ens ajuda a saber cap on anem en temps de boira. Però sí que és un emocionant moment per saber cap on no hauríem d'anar mai. Si hem passat per aquesta vida professional amb una certa dignitat, és perquè Manolo va asfaltar el camí.
www.elperiodico.cat
19.11.06
SENTIR I DIR
Dia internacional de la no violència contra les dones.
25 de novembre 2006
Sentir i Dir la Violència . Sentir i Dir la Llibertat.
SENTIR és la primera eina que tenim les dones per protegir-nos, per identificar les violències i l’abús. Escoltar i donar valor a allò que sentim. Sentir el propi espai, sentir-lo en el cos, en la casa, al carrer, al món. Sentir que podem estar en risc, que el nostre espai, la nostra vida, el nostre cos, la nostra creativitat i estar en el món, estan en perill. Sentir que volem estar bé. Sentir que la nostra vida és a les nostres mans, viure-la en llibertat.
DIR allò que ens passa és un pas decisiu per acabar amb les violències i l’abús. Dir com a manera de donar-nos autoritat, poder rebutjar el que ens fa mal i apropar-nos al que ens és beneficiós. Dir les violències tal com les vivim, dir la llibertat des de nosaltres. Donar valor al nostre llenguatge sobre les violències i sobre la llibertat. Conèixer i afirmar la pròpia veu. Dir-ho a altres dones per compartir, per crear nous camins plegades. Dir el món sense violències contra les dones.
Per sentir i dir la violència i la llibertat no en tenim prou amb la igualtat de drets, no en tenim prou amb les lleis. Tot i així, hem treballat i treballem per la millora de les mesures socials i jurídiques. Aquest any tenim pendent d’aprovació la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista, amb la que es van comprometre els tres partits que ara tornaran a governar a Catalunya. També ens mantenim vigilants respecte a l’aplicació de la Llei Integral que ja es va posar en funcionament a nivell estatal, especialment pel que fa a la dotació econòmica i a les mesures d’atenció i prevenció.
Sentir i Dir la Violència i la Llibertat en totes les llengües, cultures i territoris, amb la sororitat que escurça la distància. Diem i Sentim les propostes de pau i contra les violències i el feminicidi de les dones de Ciutat Juárez, de Colòmbia, de Palestina-Israel, de l’Iraq, de l’Afganistan, de Catalunya… Veus de dones d’arreu del món que treballem per la pau i diem, juntes:
m’escolto, t’escolto, ens escoltem, escolteu-nos
CONCENTRACIÓ A BARCELONA DISSABTE 25 19h30 Plaça Sant Jaume,
i a moltes poblacions a les places de la vila al migdia o al vespre.
www.caladona.org
Dia internacional de la no violència contra les dones.
25 de novembre 2006
Sentir i Dir la Violència . Sentir i Dir la Llibertat.
SENTIR és la primera eina que tenim les dones per protegir-nos, per identificar les violències i l’abús. Escoltar i donar valor a allò que sentim. Sentir el propi espai, sentir-lo en el cos, en la casa, al carrer, al món. Sentir que podem estar en risc, que el nostre espai, la nostra vida, el nostre cos, la nostra creativitat i estar en el món, estan en perill. Sentir que volem estar bé. Sentir que la nostra vida és a les nostres mans, viure-la en llibertat.
DIR allò que ens passa és un pas decisiu per acabar amb les violències i l’abús. Dir com a manera de donar-nos autoritat, poder rebutjar el que ens fa mal i apropar-nos al que ens és beneficiós. Dir les violències tal com les vivim, dir la llibertat des de nosaltres. Donar valor al nostre llenguatge sobre les violències i sobre la llibertat. Conèixer i afirmar la pròpia veu. Dir-ho a altres dones per compartir, per crear nous camins plegades. Dir el món sense violències contra les dones.
Per sentir i dir la violència i la llibertat no en tenim prou amb la igualtat de drets, no en tenim prou amb les lleis. Tot i així, hem treballat i treballem per la millora de les mesures socials i jurídiques. Aquest any tenim pendent d’aprovació la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista, amb la que es van comprometre els tres partits que ara tornaran a governar a Catalunya. També ens mantenim vigilants respecte a l’aplicació de la Llei Integral que ja es va posar en funcionament a nivell estatal, especialment pel que fa a la dotació econòmica i a les mesures d’atenció i prevenció.
Sentir i Dir la Violència i la Llibertat en totes les llengües, cultures i territoris, amb la sororitat que escurça la distància. Diem i Sentim les propostes de pau i contra les violències i el feminicidi de les dones de Ciutat Juárez, de Colòmbia, de Palestina-Israel, de l’Iraq, de l’Afganistan, de Catalunya… Veus de dones d’arreu del món que treballem per la pau i diem, juntes:
m’escolto, t’escolto, ens escoltem, escolteu-nos
CONCENTRACIÓ A BARCELONA DISSABTE 25 19h30 Plaça Sant Jaume,
i a moltes poblacions a les places de la vila al migdia o al vespre.
www.caladona.org
¿Quién teme a Ségolène Royal?
La mujer de blanco entre tantos hombres de negro ha ganado las primarias del Partido Socialista francés. La zapatera que ha movilizado como nadie a los militantes, especialmente a los nuevos, a los jóvenes y a los que se han apuntando al PS por internet, derrota a Dominique Strauss-Kahn y Laurent Fabius, burócratas y fontaneros del sacrosanto y hermético socialismo galo.Ségolène le ha hecho un favor enorme a su partido.
En las primarias lo ha lanzado a la Política 3.0 utilizando internet, la netpolitique, y las redes sociales para reencontrarse con los ciudadanos.La Segosfera está contenta. Los Segovídeos, animados.Ségoléne es la política de la posmodernidad, quizás unos años atrasada, pero con la lección aprendida.Impuso las primarias, obligó al partido a escuchar a la gente y a debatir los temas más importantes.
Bajó la política al terreno de los ciudadanos, lejos de una grandeur que ahoga a la república con su pesado terciopelo y sus oros añejos.1946. El héroe De Gaulle renuncia a la presidencia en protesta por la fundación de la Cuarta República y el poder de los partidos sobre el ejecutivo.2006.
Ségolène Royal defiende devolver el socialismo y la política a los ciudadanos y aspira a presidir un país alejado de las sombras de Chirac (vuelve a amenazar) y de Nicolas Sarkozy, populismo con guante de hierro.
Dicen que padece agorafobia, pero nunca el socialismo francés se ha abierto tanto a los franceses. Se atrevió a contravenir a los sectores más burocratizados del partido, de la dirección a los sindicatos, los maestros, sacudió con sus propuestas sobre inmigración, jurados populares de los políticos, educación y responsabilidad de los padres, aligerar y acortar la Constitución Europea.
http://www.periodistas21/
La mujer de blanco entre tantos hombres de negro ha ganado las primarias del Partido Socialista francés. La zapatera que ha movilizado como nadie a los militantes, especialmente a los nuevos, a los jóvenes y a los que se han apuntando al PS por internet, derrota a Dominique Strauss-Kahn y Laurent Fabius, burócratas y fontaneros del sacrosanto y hermético socialismo galo.Ségolène le ha hecho un favor enorme a su partido.
En las primarias lo ha lanzado a la Política 3.0 utilizando internet, la netpolitique, y las redes sociales para reencontrarse con los ciudadanos.La Segosfera está contenta. Los Segovídeos, animados.Ségoléne es la política de la posmodernidad, quizás unos años atrasada, pero con la lección aprendida.Impuso las primarias, obligó al partido a escuchar a la gente y a debatir los temas más importantes.
Bajó la política al terreno de los ciudadanos, lejos de una grandeur que ahoga a la república con su pesado terciopelo y sus oros añejos.1946. El héroe De Gaulle renuncia a la presidencia en protesta por la fundación de la Cuarta República y el poder de los partidos sobre el ejecutivo.2006.
Ségolène Royal defiende devolver el socialismo y la política a los ciudadanos y aspira a presidir un país alejado de las sombras de Chirac (vuelve a amenazar) y de Nicolas Sarkozy, populismo con guante de hierro.
Dicen que padece agorafobia, pero nunca el socialismo francés se ha abierto tanto a los franceses. Se atrevió a contravenir a los sectores más burocratizados del partido, de la dirección a los sindicatos, los maestros, sacudió con sus propuestas sobre inmigración, jurados populares de los políticos, educación y responsabilidad de los padres, aligerar y acortar la Constitución Europea.
http://www.periodistas21/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)