Des del molí
Activar el cervell humà
Maria de la Pau Janer
És important tenir un cervell actiu. La pregunta del milió és: com s'activa més el cervell humà? Si s'enfronta a molts petits problemes o si es concentra a resoldre una gran qüestió? El professor Ruyta Kawashima va escriure un llibre que es convertí en un best seller al Japó. Es titula Entrena el teu cervell, i és una mena de manual d'exercicis de gimnàstica mental per mantenir la ment àgil. Parteix d'unes premisses bàsiques: la gimnàstica mental es fa llegint, escrivint i calculant. També s'aconsegueix comunicant-se amb altres persones i exercitant la capacitat manual per construir objectes útils. Si es manté la ment àgil, s'allunya el deteriorament senil. A partir d'aquest llibre, s'ha creat un videojoc. Es tracta de Brain Age, amb cinc milions de còpies venudes als Estats Units i al Japó. Aquest joc està format per molts minijocs. S'obren a mesura que el jugador va superant els diferents nivells.
Consisteix a sumar i restar en un temps rècord, a llegir en veu alta ràpidament, a comptar síl·labes, a sumar també en veu alta. L'objectiu és engrescar un públic de mitjana edat, que no pretengui dedicar-hi gaires hores, sinó alguns minuts diaris. S'acumulen les operacions aconseguides durant tots els dies i es va valorant el progrés del jugador.
Pot ser un bon invent. La gimnàstica no ha de ser només corporal. A mesura que passen els anys, hem d'esforçar-nos també per mantenir-nos en un bon estat mental. Molts casos de demències senils són el resultat d'una renúncia del cervell a practicar activitats. Ara, quan vivim temps de perllongament de la vida humana, ens hauria de preocupar quina és la qualitat d'aquesta vida. Arribar a viure més anys no té sentit, si ho feim en condicions precàries. Exercitar el cos i la ment són una bona manera d'adaptar-nos al pas del temps. Tornant a la pregunta d'abans: el cervell s'activa més quan s'enfronta a una diversitat de problemes petits que cal resoldre.
www.avui.cat
5.5.06
Grups ecologistes es feliciten del no de Vandellòs al magatzem nuclearEL PUNT. Vandellòs.Ecologistes en Acció reclama als municipis afectats per les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó que se sumin a la negativa del primer a ubicar a la localitat un magatzem nuclear. Els ecologistes es feliciten per aquesta decisió, alhora que demanen que cap municipi de la demarcació aculli un magatzem d’aquest tipus. A més, el grup s’oposa a parlar de qualsevol emplaçament dels residus radioactius, «mentre no hi hagi un calendari de tancament de les centrals nuclears estatals», segons un comunicat de l’organització. Ecologistes en Acció afirma: «Ens definim rotundament en contra d’un magatzem que vindria a agreujar encara més els problemes mediambientals de les nostres comarques, que han cobert amb escreix les seves quotes de solidaritat subministrant durant molts anys una energia que no consumeix».
www.vilaweb.cat
www.vilaweb.cat
Per primer cop al món, es poden seguir en directe per internet dos nius d'àliga perdiguera. Les dues webcam prenen imatges de dos nius d'àliga perdiguera al Parc del Garraf
Per VD 01/05/2006 19:24:01
La Diputació de Barcelona ha presentat avui les dues webcam que prenen imatges de dos nius d'àliga perdiguera al Parc del Garraf. Les imatges en temps real permeten seguir, per primer cop des d'Internet, la vida de les aus i les seves cries així com els seus hàbits de comportament.
L'àliga perdiguera del Garraf
Des de la web del Parc del Garraf, integrat a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, l'usuari d'internet pot observar un dels nius tant de dia com de nit. Des del Parc del Garraf, durant el dia, es canvia la imatge d'un niu a l'altre. Fins al juny, les dues parelles d'àligues tenen cura de les seves cries. Totes les imatges es poden seguir també en directe i amb més qualitat des de l'oficina del parc a la Pleta.L'acció està emmarcada dins el Programa del Pla seguiment i conservació de l'àliga perdiguera al Parc del Garraf, en el qual intervenen la Diputació, la Universitat de Barcelona, els agents rurals de la Generalitat de Catalunya, AENA i el Ministeri de Medi Ambient. La webcam que permet visualitzar les imatges 'on line' és una novetat sense precedents. El Parc ja havia estat pioner en distribuir filmacions per Internet dels comportaments de les àguiles, ja que des de 2003 es poden consultar al web de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, però a partir d'ara les imatges s'ofereixen en directe. A l'acte de presentació hi ha estat presents Josep Mayoral, diputat d'Espais Naturals de la Diputació; Francisco Ortiz, Director Regional d'AENA; i Santi Llacuna, director del Parc del Garraf. Els objectius de la iniciativa són la conservació d'aquesta espècie a través del seu millor coneixement, obtenir dades sobre els seus hàbits, i controlar l'espècia en aquest territori.
www.vilanovadigital.com
Per VD 01/05/2006 19:24:01
La Diputació de Barcelona ha presentat avui les dues webcam que prenen imatges de dos nius d'àliga perdiguera al Parc del Garraf. Les imatges en temps real permeten seguir, per primer cop des d'Internet, la vida de les aus i les seves cries així com els seus hàbits de comportament.
L'àliga perdiguera del Garraf
Des de la web del Parc del Garraf, integrat a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, l'usuari d'internet pot observar un dels nius tant de dia com de nit. Des del Parc del Garraf, durant el dia, es canvia la imatge d'un niu a l'altre. Fins al juny, les dues parelles d'àligues tenen cura de les seves cries. Totes les imatges es poden seguir també en directe i amb més qualitat des de l'oficina del parc a la Pleta.L'acció està emmarcada dins el Programa del Pla seguiment i conservació de l'àliga perdiguera al Parc del Garraf, en el qual intervenen la Diputació, la Universitat de Barcelona, els agents rurals de la Generalitat de Catalunya, AENA i el Ministeri de Medi Ambient. La webcam que permet visualitzar les imatges 'on line' és una novetat sense precedents. El Parc ja havia estat pioner en distribuir filmacions per Internet dels comportaments de les àguiles, ja que des de 2003 es poden consultar al web de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, però a partir d'ara les imatges s'ofereixen en directe. A l'acte de presentació hi ha estat presents Josep Mayoral, diputat d'Espais Naturals de la Diputació; Francisco Ortiz, Director Regional d'AENA; i Santi Llacuna, director del Parc del Garraf. Els objectius de la iniciativa són la conservació d'aquesta espècie a través del seu millor coneixement, obtenir dades sobre els seus hàbits, i controlar l'espècia en aquest territori.
www.vilanovadigital.com
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
RESUM INFORMATIU APROVACIÓ REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
I CONSELL DE LA VILA DE CUBELLES
Tal i com va avançar el regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau, durant el Ple del passat dilluns, totes les entitats, ...forumicb.blogspot.com/2005_03_20_forumicb_archive.html - 42k - En caché - Páginas similares
El grup municipal d'ICb integrat pels nostres dos regidors: Pilar González (Ensenyament i Joventut) i Xavier Grau (Governació. Participació Ciutadana i ...forumicb.blogspot.com/2005_09_11_forumicb_archive.html - 74k - En caché - Páginas similares[ Más resultados de forumicb.blogspot.com ]
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k - En caché - Páginas similares
ELS CALERS, ON CALEN
NOVETAT: ENTREVISTES A REGIDORS I REGIDORES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ... Eva Maria Campos (Pineda de Mar) [03/03/2006]; Xavier Grau (Cubelles) [10/03/2006] ...www.elscalersoncalen.org/inici.htm - 8k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ REGIDORIES
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el passat 21 de març el Reglament de Participació Ciutadana. El regidor de Participació, Xavier Grau, ...www.cubelles.com/cubelles/ajuntament/ regidories/informacio.phtml?idregidoria=22 - 20k - En caché - Páginas similares
Més informació: participacio_cubelles@hotmail.com
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
RESUM INFORMATIU APROVACIÓ REGLAMENT DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
I CONSELL DE LA VILA DE CUBELLES
Tal i com va avançar el regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau, durant el Ple del passat dilluns, totes les entitats, ...forumicb.blogspot.com/2005_03_20_forumicb_archive.html - 42k - En caché - Páginas similares
El grup municipal d'ICb integrat pels nostres dos regidors: Pilar González (Ensenyament i Joventut) i Xavier Grau (Governació. Participació Ciutadana i ...forumicb.blogspot.com/2005_09_11_forumicb_archive.html - 74k - En caché - Páginas similares[ Más resultados de forumicb.blogspot.com ]
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1. Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k - En caché - Páginas similares
ELS CALERS, ON CALEN
NOVETAT: ENTREVISTES A REGIDORS I REGIDORES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ... Eva Maria Campos (Pineda de Mar) [03/03/2006]; Xavier Grau (Cubelles) [10/03/2006] ...www.elscalersoncalen.org/inici.htm - 8k - En caché - Páginas similares
CUBELLES ._ REGIDORIES
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar el passat 21 de març el Reglament de Participació Ciutadana. El regidor de Participació, Xavier Grau, ...www.cubelles.com/cubelles/ajuntament/ regidories/informacio.phtml?idregidoria=22 - 20k - En caché - Páginas similares
Més informació: participacio_cubelles@hotmail.com
4.5.06
Els musclos i l'Estatut.
L'hora del tallat
Francesc Puigpelat
Com es va extingir la civilització de l'illa de Pasqua? Per què va desaparèixer un poble capaç d'erigir aquelles magnífiques estàtues? Els arqueòlegs han trobat la resposta: és un cas del que Garrett Hardin va anomenar la "tragèdia d'allò que és comú". La civilització de l'illa de Pasqua estava dirigida per una classe dominant en què primava, com a únic objectiu, construir estàtues cada cop més grosses. Per aconseguir-ho, van arrasar els arbres de l'illa, en especial una planta gegant de la qual depenia l'ecosistema. Cada cabdill mirava només per la seva glòria i els seus objectius: així, entre tots, es van carregar l'illa sencera.
És un cas paradigmàtic de la "tragèdia d'allò que és comú". Com que tots els cabdills pensaven que, si ells no feien estàtues, els altres en farien igualment, van continuar la seva cursa folla cap al suïcidi col·lectiu.
De casos semblants, n'hi ha molts. Fa uns dies, a la platja, observava un vell que es dedicava a treure els musclos de les roques. Eren musclos minúsculs, ridículs, immenjables. No hauria estat més raonable que esperés tres o quatre mesos a collir-los? Sí, però el vell hauria argumentat, amb raó, que si ell no els hagués collit, un altre ho hauria fet. Mal per mal, preferia collir ell els musclos. Amb el Protocol de Kyoto passa el mateix. Cada país sobrepassa els límits d'emissions de CO2, mentre pensa: "Per què hem de complir nosaltres, si els altres s'ho salten?"
La clau és la manca de cohesió social, d'objectius comuns mínims. A Catalunya s'ha superat la "tragèdia d'allò que és comú" en temes com la neteja dels carrers o l'ecologia. S'ha creat una certa consciència grupal per la qual el ciutadà mitjà separa el vidre i el paper, sense esperar a comprovar si ho fa el veí. Ara: en altres aspectes, la crisi de sentit de comunitat és patent. Per exemple, en la llengua. Quan se'ls demana que reivindiquin més el català, els ciutadans protesten: "Per què ho hem de fer nosaltres, si els polítics passen de tot?". Mentrestant, quan als polítics se'ls demana que actuïn, s'excusen: "Nosaltres no podem arribar a tot arreu. Els ciutadans han d'actuar". I així, els uns pels altres, ningú escombra la casa.
La tramitació de l'Estatut és un cas com un cabàs de la "tragèdia d'allò que és comú". Tothom s'ha dedicat a negociar mirant pels seus interessos particulars, sense visió global de país. Davant d'aquest retret, l'excusa és sempre la mateixa: "És que els altres fan el mateix". I si a algú se l'acusa de voler només els càrrecs i les conselleries, la resposta és: "Però els altres també". I si a algú se l'acusa de ser corrupte, es respon: "Els altres també". Etcètera.
Potser d'aquí a 200 anys, els historiadors es preguntaran: ¿com es va extingir Catalunya? Trobaran la resposta a les hemeroteques dels dos darrers anys. Veuran com la responsabilitat individual dels polítics s'ha volatilitzat alhora que la idea de país. I, els uns pels altres, ens hem quedat sense estàtues i sense musclos.
www.avui.cat
L'hora del tallat
Francesc Puigpelat
Com es va extingir la civilització de l'illa de Pasqua? Per què va desaparèixer un poble capaç d'erigir aquelles magnífiques estàtues? Els arqueòlegs han trobat la resposta: és un cas del que Garrett Hardin va anomenar la "tragèdia d'allò que és comú". La civilització de l'illa de Pasqua estava dirigida per una classe dominant en què primava, com a únic objectiu, construir estàtues cada cop més grosses. Per aconseguir-ho, van arrasar els arbres de l'illa, en especial una planta gegant de la qual depenia l'ecosistema. Cada cabdill mirava només per la seva glòria i els seus objectius: així, entre tots, es van carregar l'illa sencera.
És un cas paradigmàtic de la "tragèdia d'allò que és comú". Com que tots els cabdills pensaven que, si ells no feien estàtues, els altres en farien igualment, van continuar la seva cursa folla cap al suïcidi col·lectiu.
De casos semblants, n'hi ha molts. Fa uns dies, a la platja, observava un vell que es dedicava a treure els musclos de les roques. Eren musclos minúsculs, ridículs, immenjables. No hauria estat més raonable que esperés tres o quatre mesos a collir-los? Sí, però el vell hauria argumentat, amb raó, que si ell no els hagués collit, un altre ho hauria fet. Mal per mal, preferia collir ell els musclos. Amb el Protocol de Kyoto passa el mateix. Cada país sobrepassa els límits d'emissions de CO2, mentre pensa: "Per què hem de complir nosaltres, si els altres s'ho salten?"
La clau és la manca de cohesió social, d'objectius comuns mínims. A Catalunya s'ha superat la "tragèdia d'allò que és comú" en temes com la neteja dels carrers o l'ecologia. S'ha creat una certa consciència grupal per la qual el ciutadà mitjà separa el vidre i el paper, sense esperar a comprovar si ho fa el veí. Ara: en altres aspectes, la crisi de sentit de comunitat és patent. Per exemple, en la llengua. Quan se'ls demana que reivindiquin més el català, els ciutadans protesten: "Per què ho hem de fer nosaltres, si els polítics passen de tot?". Mentrestant, quan als polítics se'ls demana que actuïn, s'excusen: "Nosaltres no podem arribar a tot arreu. Els ciutadans han d'actuar". I així, els uns pels altres, ningú escombra la casa.
La tramitació de l'Estatut és un cas com un cabàs de la "tragèdia d'allò que és comú". Tothom s'ha dedicat a negociar mirant pels seus interessos particulars, sense visió global de país. Davant d'aquest retret, l'excusa és sempre la mateixa: "És que els altres fan el mateix". I si a algú se l'acusa de voler només els càrrecs i les conselleries, la resposta és: "Però els altres també". I si a algú se l'acusa de ser corrupte, es respon: "Els altres també". Etcètera.
Potser d'aquí a 200 anys, els historiadors es preguntaran: ¿com es va extingir Catalunya? Trobaran la resposta a les hemeroteques dels dos darrers anys. Veuran com la responsabilitat individual dels polítics s'ha volatilitzat alhora que la idea de país. I, els uns pels altres, ens hem quedat sense estàtues i sense musclos.
www.avui.cat
La Policia Local repeteix la seva campanya de controls de l’alcoholèmia. Els controls es van fer en diferents punts del municipi entre el 7 i el 16 d’abril.
La regidoria de Governació, a través de la Policia Local, ha reeditat la campanya de controls preventius d’alcoholèmia entre els dies 7 i 16 d’abril. Els punts controlats són diversos de la zona marítima, del nucli antic, de la Mota de Sant Pere – Clot del Bassó i el sector residencial Les Salines.
Dels 99 vehicles controlats en els set controls efectuats, només un 5% van ser denunciat per haver donat positiu. Aquestes dades han estat valorades de forma “moderadament positiva” pel regidor de Governació, Xavier Grau. Per al responsable polític de la Policia Local la situació ideal “hagués estat l’absència de denunciats, perquè voldria dir que els conductors són sensibles a la problemàtica de barrejar alcohol i cotxe”. Malgrat tot, el fet que només cinc vehicles hagin estat denunciats i cap d’aquests hagin representat l’obertura de diligències referma la idea del cos policial de la idoneïtat d’aquests controls puntuals i selectius.
El dispositiu contra el consum d’alcohol entre els conductors s’ha instal·lat, també, en horaris diversos des de les 5 de la tarda i fins a les 5 de la matinada. La major part dels controls es van portar a terme a la rotonda de la zona Residencial Les Salines on, en dos controls diferents, s’han revisat 34 vehicles amb 2 positius. Aquests controls es van efectuar els dies 9 i 16 d’abril, entre les 12 i les 3 de la matinada i entre 2/4 de 9 i 2/4 de 10 de la nit, respectivament.
Dos positius també es van registrar a l’Avinguda Onze de Setembre – Pg. Fluvial entre els 16 vehicles controlats el 16 d’abril d’1 a 4 de la matinada. Finalment, a l’entrada de la carretera de Mas Trader es va controlar un important número de vehicles (18) sense cap denunciat, mentre que a la plaça del Mar amb només quatre vehicles es va efectuar la cinquena, i definitiva, denúncia. La campanya de vigilància de velocitat i els controls s'incrementaran, d'acord amb l'Associació de Veïns, durant els mesos previs a l'estiu a fi efecte d'intensificar el treball per reduir les elevades velocitats de conducció en alguns punts concrets de la població.
Per altra banda, la Policia Local ha iniciat patrulles a peu per tot el nucli antic, davant les queixes veïnals per actes de vandalisme. Els agents locals han incrementat la seva presència en diverses hores del dia per la zona, atès que hi havia força queixes dels residents en aquest barri cubellenc sobre la presència de joves que malmetien el mobiliari urbà. Aquestes patrulles es mantindran mentre s’evidenciï que la problemàtica no desapareix definitivament. Departament de Comunicació Dimarts, 02-05-2006
www.cubelles.com
La regidoria de Governació, a través de la Policia Local, ha reeditat la campanya de controls preventius d’alcoholèmia entre els dies 7 i 16 d’abril. Els punts controlats són diversos de la zona marítima, del nucli antic, de la Mota de Sant Pere – Clot del Bassó i el sector residencial Les Salines.
Dels 99 vehicles controlats en els set controls efectuats, només un 5% van ser denunciat per haver donat positiu. Aquestes dades han estat valorades de forma “moderadament positiva” pel regidor de Governació, Xavier Grau. Per al responsable polític de la Policia Local la situació ideal “hagués estat l’absència de denunciats, perquè voldria dir que els conductors són sensibles a la problemàtica de barrejar alcohol i cotxe”. Malgrat tot, el fet que només cinc vehicles hagin estat denunciats i cap d’aquests hagin representat l’obertura de diligències referma la idea del cos policial de la idoneïtat d’aquests controls puntuals i selectius.
El dispositiu contra el consum d’alcohol entre els conductors s’ha instal·lat, també, en horaris diversos des de les 5 de la tarda i fins a les 5 de la matinada. La major part dels controls es van portar a terme a la rotonda de la zona Residencial Les Salines on, en dos controls diferents, s’han revisat 34 vehicles amb 2 positius. Aquests controls es van efectuar els dies 9 i 16 d’abril, entre les 12 i les 3 de la matinada i entre 2/4 de 9 i 2/4 de 10 de la nit, respectivament.
Dos positius també es van registrar a l’Avinguda Onze de Setembre – Pg. Fluvial entre els 16 vehicles controlats el 16 d’abril d’1 a 4 de la matinada. Finalment, a l’entrada de la carretera de Mas Trader es va controlar un important número de vehicles (18) sense cap denunciat, mentre que a la plaça del Mar amb només quatre vehicles es va efectuar la cinquena, i definitiva, denúncia. La campanya de vigilància de velocitat i els controls s'incrementaran, d'acord amb l'Associació de Veïns, durant els mesos previs a l'estiu a fi efecte d'intensificar el treball per reduir les elevades velocitats de conducció en alguns punts concrets de la població.
Per altra banda, la Policia Local ha iniciat patrulles a peu per tot el nucli antic, davant les queixes veïnals per actes de vandalisme. Els agents locals han incrementat la seva presència en diverses hores del dia per la zona, atès que hi havia força queixes dels residents en aquest barri cubellenc sobre la presència de joves que malmetien el mobiliari urbà. Aquestes patrulles es mantindran mentre s’evidenciï que la problemàtica no desapareix definitivament. Departament de Comunicació Dimarts, 02-05-2006
www.cubelles.com
Inbesòs invierte 100 millones con Bouwfonds en viviendas. Ambas compañías promoverán de manera conjunta 300 viviendas en la comarca de Garraf. La inmobiliaria catalana Inbesòs y el grupo holandés Bouwfonds Property Development, filial del banco ABN Amro, promoverán de manera conjunta 300 viviendas en la comarca de Garraf (Barcelona), según hizo público ayer la compañía con sede en Barcelona. El proyecto, en el que invertirán 100 millones de euros, es el primero que ambas compañías desarrollan en Cataluña desde que en marzo de 2005 anunciaran la creación de una empresa mixta, Inbesòs-Bouwfonds, pero constituida el pasado septiembre. Con esta alianza la filial de ABN Amro hizo su entrada en el mercado español.Para la construcción de las viviendas, las compañías han adquirido en la comarca barcelonesa suelo con capacidad para 45.000 metros cuadrados de techo construido. El proyecto incluye al margen de la promoción de casas unifamiliares, el desarrollo de un área comercial y diversos equipamientos deportivos de uso común. Al margen de la promoción de viviendas, Bouwfonds es uno de los mayores operadores en hipoteca residencial de los Países Bajos. El grupo también opera en Bélgica, Francia, República Checa y Eslovaquia.Por su parte, Inbesòs tiene en la construcción de campos de golf su otro negocio principal. La empresa catalana obtuvo un beneficio neto de 3,5 millones en 2005, un 67% más que en el año anterior.(Fuente: Cinco Días.com)
www.construfacil.com
www.construfacil.com
2.5.06
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
Dimecres, 3 de maig
18:00 -- PARTICIPAR ÉS TRANSFORMAR
Conferència dins el cicle "Eines de participació" a càrrec de membres de la Xarxa FeministaOrganitzen: Institut Català de les Dones i Comissió de Dones de Justícia i PauPer a més informació, icd.presidencia@gencat.net - 934 951 600Lloc: Justícia i Pau (c. Rivadeneyra, 6-10 - Barcelona)
Divendres, 5 de maig
09:45 -- JORNADA: CAP A UNA NOVA CULTURA DEL TEMPS DE TREBALL
L'objectiu d'aquesta jornada és conèixer i debatre les polítiques i actuacions desenvolupades a la Unió Europea durant els darrers anys en l'àmbit del temps de treballOrganitzen: Regidoria dels Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i Consell Econòmic i Social de BarcelonaPer a més informació, www.laboratorideltemps.orgLloc: Institut d’Educació Continua de la UPF (c. Balmes, 132 - Barcelona)
;és informació a: participacio_cubelles@hotmail.com
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
Dimecres, 3 de maig
18:00 -- PARTICIPAR ÉS TRANSFORMAR
Conferència dins el cicle "Eines de participació" a càrrec de membres de la Xarxa FeministaOrganitzen: Institut Català de les Dones i Comissió de Dones de Justícia i PauPer a més informació, icd.presidencia@gencat.net - 934 951 600Lloc: Justícia i Pau (c. Rivadeneyra, 6-10 - Barcelona)
Divendres, 5 de maig
09:45 -- JORNADA: CAP A UNA NOVA CULTURA DEL TEMPS DE TREBALL
L'objectiu d'aquesta jornada és conèixer i debatre les polítiques i actuacions desenvolupades a la Unió Europea durant els darrers anys en l'àmbit del temps de treballOrganitzen: Regidoria dels Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i Consell Econòmic i Social de BarcelonaPer a més informació, www.laboratorideltemps.orgLloc: Institut d’Educació Continua de la UPF (c. Balmes, 132 - Barcelona)
;és informació a: participacio_cubelles@hotmail.com
LOS RETOS DE CATALUNYA. Catalunya se aleja aún más de Kioto.El volumen de gases de efecto invernadero aumentó hasta un 43% en el 2005.
Los gases que calientan la atmósfera crecieron en Catalunya un poco menos que en el conjunto de España. Las nuevas térmicas de ciclo combinado explican la subida
El sector energético generó un millón de toneladas de CO2 más de lo asignado para el 2005
El CO2 per cápita es un 20% inferior al del conjunto español debido a la alta presencia nuclear.
ANTONIO CERRILLO - 29/04/2006BARCELONA.Catalunya sigue alejándose cada vez más del cumplimiento del protocolo de Kioto contra el cambio climático. Las emisiones de gases de efecto invernadero que calientan la atmósfera crecieron hasta el 2005 un 43,27% con relación a 1990, pese a que el listón asumido por España es un aumento máximo del 15% hasta el 2012. Con el actual Govern, las políticas energéticas y de transporte no han contenido el volumen de gases que calientan la atmósfera. Las emisiones de gases de efecto invernadero registraron en Catalunya crecimientos acumulados del 38,43% (2004) y del 43,27% (2005), según un estudio de Comisiones Obreras y José Santamarta, director de la revista WorldWatch, que, aunque es oficioso, es tenido en cuenta como referente. Como es sabido, los gases que calientan la atmósfera proceden del uso intensivo de los combustibles fósiles (carbón, petróleo y gas), usados en las plantas térmicas de producción eléctrica, las industrias, el transporte o el sector doméstico. Aun así, la comunidad catalana presenta unos resultados algo mejores que los del conjunto de España, donde estas emisiones aumentaron un 52,9% hasta el 2005. Catalunya no se porta tan mal porque energéticamente depende más de las centrales nucleares, y éstas no emiten dióxido de carbono (CO2). En su caso, el aumento de gases se debió sobre todo a la entrada en funcionamiento en el 2005 de dos nuevas centrales térmicas de ciclo combinado de Endesa y Gas Natural en Sant Adrià de Besòs, que arrojaron a la atmósfera unas 900.000 toneladas de CO2 anuales cada una. En general, influyó notablemente el incremento de generación del sector de producción energética (Cercs, Foix, Sant Adrià), que incluso superó las primeras cuotas de emisión de CO2 fijadas en el plan nacional de asignación, según confirmó el Departament de Medi Ambient. Mientras tanto, las emisiones del transporte han aumentado más de un 36% entre 1990 y el 2004 (y ya representan el 27% del total). Catalunya envía a la atmósfera 57,1 millones de toneladas equivalentes de CO2 al año (frente a los 442 millones de toneladas del conjunto español). Esto significa que emite menos proporcionalmente que el conjunto del Estado, ya que aporta el 13% de los gases cuando su población es el 15,8% y su producto interior bruto representa el 18,3% del total. Las emisiones catalanas per cápita son 8,1 toneladas de CO2 por persona y año, mientras que en toda España ascienden a 9,9 toneladas de CO2. (En este ratio se contabilizan todas las emisiones de gases generadas en un hipotético reparto personal: desde el del combustible usado en un térmica cuando encendemos la luz al despertarnos cada mañana hasta las del coche que nos lleva al trabajo.) Catalunya calienta menos la atmósfera que el conjunto de España porque el 60% de su producción de electricidad procede de las centrales nucleares (Ascó 1 y 2, y Vandellòs 2). Y en segundo lugar, porque también es menor la contribución de las térmicas de carbón. La presencia de la energía nuclear hace que el volumen de gases invernadero sea un 20% inferior a lo que correspondería en otras circunstancias, según explica José Santamarta. Las nucleares evitan que haya un mayor alejamiento de Kioto. En cambio, si la electricidad de origen nuclear fuera sustituida por la de plantas de ciclo combinado de gas natural, se emitirían otros 8,5 millones de toneladas adicionales de CO2 , y las emisiones catalanas aumentarían un 16%, según José Santamarta. Por eso, abandonar la energía nuclear en Catalunya y cumplir el protocolo de Kioto es "la cuadratura del círculo". Estas dos soluciones no se pueden realizar simultáneamente de manera inmediata. "Si queremos cerrar las centrales nucleares y cumplir el protocolo de Kioto, es necesario impulsar de manera decidida la energía eólica, tanto en tierra como en la zona marina", señala José Santamarta. Fuentes del Departament de Medi Ambient admitieron que el incremento de gases de CO2 en Catalunya se debe a la disminución de electricidad de origen hidroeléctrico (debido a la sequía). En el 2005, los sectores energéticos (térmicas de carbón de Cercs, y de fuel de Foix y Sant Adrià...) han rebasado en un millón de toneladas de CO2 los derechos anuales concedidos en el plan nacional de asignación. Sin embargo, el resto de los sectores afectados por la directiva europea de comercio de emisiones (cemento, cerámica, papel, vidrio y metalurgia), nacida para cumplir con Kioto, ha emitido en conjunto por debajo de las cantidades que se le habían asignado. Las empresas que han superado los derechos de CO2 del 2005 aún tienen dos años más por delante para reducir sus emisiones (mejorando la producción y cambiando el combustible); y si no pueden hacerlo, no les queda más remedio que comprar a otras industrias limpias los derechos de emisión que a éstas les sobren. Las empresas que han rebasado el cupo del 2005 pueden acumular los derechos y arrastrarlos hasta el 2006 y 2007 (pero no hasta el 2008,
www.lavanguardia.es
Los gases que calientan la atmósfera crecieron en Catalunya un poco menos que en el conjunto de España. Las nuevas térmicas de ciclo combinado explican la subida
El sector energético generó un millón de toneladas de CO2 más de lo asignado para el 2005
El CO2 per cápita es un 20% inferior al del conjunto español debido a la alta presencia nuclear.
ANTONIO CERRILLO - 29/04/2006BARCELONA.Catalunya sigue alejándose cada vez más del cumplimiento del protocolo de Kioto contra el cambio climático. Las emisiones de gases de efecto invernadero que calientan la atmósfera crecieron hasta el 2005 un 43,27% con relación a 1990, pese a que el listón asumido por España es un aumento máximo del 15% hasta el 2012. Con el actual Govern, las políticas energéticas y de transporte no han contenido el volumen de gases que calientan la atmósfera. Las emisiones de gases de efecto invernadero registraron en Catalunya crecimientos acumulados del 38,43% (2004) y del 43,27% (2005), según un estudio de Comisiones Obreras y José Santamarta, director de la revista WorldWatch, que, aunque es oficioso, es tenido en cuenta como referente. Como es sabido, los gases que calientan la atmósfera proceden del uso intensivo de los combustibles fósiles (carbón, petróleo y gas), usados en las plantas térmicas de producción eléctrica, las industrias, el transporte o el sector doméstico. Aun así, la comunidad catalana presenta unos resultados algo mejores que los del conjunto de España, donde estas emisiones aumentaron un 52,9% hasta el 2005. Catalunya no se porta tan mal porque energéticamente depende más de las centrales nucleares, y éstas no emiten dióxido de carbono (CO2). En su caso, el aumento de gases se debió sobre todo a la entrada en funcionamiento en el 2005 de dos nuevas centrales térmicas de ciclo combinado de Endesa y Gas Natural en Sant Adrià de Besòs, que arrojaron a la atmósfera unas 900.000 toneladas de CO2 anuales cada una. En general, influyó notablemente el incremento de generación del sector de producción energética (Cercs, Foix, Sant Adrià), que incluso superó las primeras cuotas de emisión de CO2 fijadas en el plan nacional de asignación, según confirmó el Departament de Medi Ambient. Mientras tanto, las emisiones del transporte han aumentado más de un 36% entre 1990 y el 2004 (y ya representan el 27% del total). Catalunya envía a la atmósfera 57,1 millones de toneladas equivalentes de CO2 al año (frente a los 442 millones de toneladas del conjunto español). Esto significa que emite menos proporcionalmente que el conjunto del Estado, ya que aporta el 13% de los gases cuando su población es el 15,8% y su producto interior bruto representa el 18,3% del total. Las emisiones catalanas per cápita son 8,1 toneladas de CO2 por persona y año, mientras que en toda España ascienden a 9,9 toneladas de CO2. (En este ratio se contabilizan todas las emisiones de gases generadas en un hipotético reparto personal: desde el del combustible usado en un térmica cuando encendemos la luz al despertarnos cada mañana hasta las del coche que nos lleva al trabajo.) Catalunya calienta menos la atmósfera que el conjunto de España porque el 60% de su producción de electricidad procede de las centrales nucleares (Ascó 1 y 2, y Vandellòs 2). Y en segundo lugar, porque también es menor la contribución de las térmicas de carbón. La presencia de la energía nuclear hace que el volumen de gases invernadero sea un 20% inferior a lo que correspondería en otras circunstancias, según explica José Santamarta. Las nucleares evitan que haya un mayor alejamiento de Kioto. En cambio, si la electricidad de origen nuclear fuera sustituida por la de plantas de ciclo combinado de gas natural, se emitirían otros 8,5 millones de toneladas adicionales de CO2 , y las emisiones catalanas aumentarían un 16%, según José Santamarta. Por eso, abandonar la energía nuclear en Catalunya y cumplir el protocolo de Kioto es "la cuadratura del círculo". Estas dos soluciones no se pueden realizar simultáneamente de manera inmediata. "Si queremos cerrar las centrales nucleares y cumplir el protocolo de Kioto, es necesario impulsar de manera decidida la energía eólica, tanto en tierra como en la zona marina", señala José Santamarta. Fuentes del Departament de Medi Ambient admitieron que el incremento de gases de CO2 en Catalunya se debe a la disminución de electricidad de origen hidroeléctrico (debido a la sequía). En el 2005, los sectores energéticos (térmicas de carbón de Cercs, y de fuel de Foix y Sant Adrià...) han rebasado en un millón de toneladas de CO2 los derechos anuales concedidos en el plan nacional de asignación. Sin embargo, el resto de los sectores afectados por la directiva europea de comercio de emisiones (cemento, cerámica, papel, vidrio y metalurgia), nacida para cumplir con Kioto, ha emitido en conjunto por debajo de las cantidades que se le habían asignado. Las empresas que han superado los derechos de CO2 del 2005 aún tienen dos años más por delante para reducir sus emisiones (mejorando la producción y cambiando el combustible); y si no pueden hacerlo, no les queda más remedio que comprar a otras industrias limpias los derechos de emisión que a éstas les sobren. Las empresas que han rebasado el cupo del 2005 pueden acumular los derechos y arrastrarlos hasta el 2006 y 2007 (pero no hasta el 2008,
www.lavanguardia.es
'Volem decidir', treinta años después La Xarxa Feminista reivindica igualdad de salario en la conmemoración de las primeras jornadas de 1976
MARICEL CHAVARRÍA - 30/04/2006Barcelona . Ha llegado el momento de visibilizar el saber de las mujeres. De esta premisa parten las próximas jornadas feministas de Catalunya, que se celebrarán a principios de junio y rememorarán aquel histórico mayo del 76 del Volem decidir, en que el feminismo catalán reivindicaba a los seis meses de la muerte del dictador cuestiones como el aborto y el divorcio, la abolición de las discriminaciones en el trabajo o la creación de servicios colectivos gratuitos: guarderías, lavanderías... Esto era lo que pedían para poder trabajar fuera de casa. Tres décadas después, y aún reivindicando ayudas sociales y guarderías para dejar de ejercer de superwomen,el lema de este tercer encuentro (el segundo tuvo lugar en 1996) será Sabemos hacer y hacemos saber. Organizado por la Xarxa Feminista de Barcelona - los días 2, 3 y 4 de junio en Llars Mundet-, vendrá también a conmemorar un movimiento que en estas tres décadas ha sido un importante motor de transformación social. "Se trata de poner de relieve la gran diversidad de conocimientos de las mujeres que el sistema patriarcal ha dejado invisible, desvalorizado o ignorado, y que ha ido circulando en los espacios privados", dice la portavoz de la Xarxa Feminista, Dolors Cruells. Aquellas primeras jornadas de 1976 concluían con demandas radicales, teniendo en cuenta el contexto social. A pesar de las discusiones en el seno del movimiento - por su vertiente nacionalista o por la participación de la población masculina, que no fue del gusto de todas (de hecho, en Llars Mundet no serán admitidos)-, exigieron por unanimidad revisar la célula familiar, aprobar la ley de Divorcio, que la patria potestad no fuera exclusiva del hombre; derechos de las madres solteras y los hijos ilegítimos, abolición de los delitos de adulterio y amancebamiento, educación sexual para disponer del propio cuerpo, anticonceptivos a cargo de la Seguridad Social, legalizar el aborto, abolir la ley de Peligrosidad que perseguía conductas como la homosexualidad y la prostitución... Bienvenida ley de Dependencia Se ha avanzado mucho, pero hay una reivindicación pendiente: a igual trabajo, igual salario", afirma Cruells. "Hemos logrado que la sociedad asimile temas y los politice: la ley de Dependencia, que reconoce la tarea de cuidado y el debate sobre la sostenibilidad de la vida de las mujeres, serán cruciales en este encuentro". Lo interesante sería, para Alicia Oliver, que los hombres adquirieran valores femeninos. Entre los nombres del feminismo que valoran los cambios del contexto social respecto a tres década atrás, en un cuaderno editado para la ocasión por Ca la Dona, María Chordà señala: "En los setenta, en los pequeños grupos de autoconciencia, las mujeres maltratadas no hablábamos entre nosotras del tema, se creía una cuestión personal e incluso nos daba vergüenza". "Como siempre, las mujeres hacemos un trabajo generoso y silencioso hacia el conjunto de la sociedad", indica Lluïsa Carmona. Y la sociedad, sin reconocerlo - añade Aurora Gómez-, ha aceptado el feminismo.
www.lavanguardia.es
MARICEL CHAVARRÍA - 30/04/2006Barcelona . Ha llegado el momento de visibilizar el saber de las mujeres. De esta premisa parten las próximas jornadas feministas de Catalunya, que se celebrarán a principios de junio y rememorarán aquel histórico mayo del 76 del Volem decidir, en que el feminismo catalán reivindicaba a los seis meses de la muerte del dictador cuestiones como el aborto y el divorcio, la abolición de las discriminaciones en el trabajo o la creación de servicios colectivos gratuitos: guarderías, lavanderías... Esto era lo que pedían para poder trabajar fuera de casa. Tres décadas después, y aún reivindicando ayudas sociales y guarderías para dejar de ejercer de superwomen,el lema de este tercer encuentro (el segundo tuvo lugar en 1996) será Sabemos hacer y hacemos saber. Organizado por la Xarxa Feminista de Barcelona - los días 2, 3 y 4 de junio en Llars Mundet-, vendrá también a conmemorar un movimiento que en estas tres décadas ha sido un importante motor de transformación social. "Se trata de poner de relieve la gran diversidad de conocimientos de las mujeres que el sistema patriarcal ha dejado invisible, desvalorizado o ignorado, y que ha ido circulando en los espacios privados", dice la portavoz de la Xarxa Feminista, Dolors Cruells. Aquellas primeras jornadas de 1976 concluían con demandas radicales, teniendo en cuenta el contexto social. A pesar de las discusiones en el seno del movimiento - por su vertiente nacionalista o por la participación de la población masculina, que no fue del gusto de todas (de hecho, en Llars Mundet no serán admitidos)-, exigieron por unanimidad revisar la célula familiar, aprobar la ley de Divorcio, que la patria potestad no fuera exclusiva del hombre; derechos de las madres solteras y los hijos ilegítimos, abolición de los delitos de adulterio y amancebamiento, educación sexual para disponer del propio cuerpo, anticonceptivos a cargo de la Seguridad Social, legalizar el aborto, abolir la ley de Peligrosidad que perseguía conductas como la homosexualidad y la prostitución... Bienvenida ley de Dependencia Se ha avanzado mucho, pero hay una reivindicación pendiente: a igual trabajo, igual salario", afirma Cruells. "Hemos logrado que la sociedad asimile temas y los politice: la ley de Dependencia, que reconoce la tarea de cuidado y el debate sobre la sostenibilidad de la vida de las mujeres, serán cruciales en este encuentro". Lo interesante sería, para Alicia Oliver, que los hombres adquirieran valores femeninos. Entre los nombres del feminismo que valoran los cambios del contexto social respecto a tres década atrás, en un cuaderno editado para la ocasión por Ca la Dona, María Chordà señala: "En los setenta, en los pequeños grupos de autoconciencia, las mujeres maltratadas no hablábamos entre nosotras del tema, se creía una cuestión personal e incluso nos daba vergüenza". "Como siempre, las mujeres hacemos un trabajo generoso y silencioso hacia el conjunto de la sociedad", indica Lluïsa Carmona. Y la sociedad, sin reconocerlo - añade Aurora Gómez-, ha aceptado el feminismo.
www.lavanguardia.es
30.4.06
Es crea un nou servei d'urgència per a dones víctimes de maltractament.
Un nou servei d’urgència per a dones víctimes de la violència domèstica es posarà en marxa a la comarca abans de l’estiu gràcies al conveni que el Consell Comarcal signarà amb la Fundació AGI. L’acord, que l’han de ratificar els plens dels ajuntaments del Garraf, dóna resposta a una de les principals demandes que van aparèixer durant les darreres jornades sobre la violènciade gènere que es van celebrar a la comarca. El servei funcionarà les 24 hores del dia a través d’un telèfon, que es facilitarà en el moment de posar en marxa el servei, al qual es podran adreçar les dones que ho necessiten. L’objectiu, segons ha explicat el president del Consell Comarcal del Garraf, Josep Antoni Blanco, és que les dones puguin disposar de professionals per a l’atenció des del punt de vista legal i psicològic davant les possibles incidències que es puguin produir. Blanco reconeix que ara cada ajuntament actua de manera independent i que els municipis petits són els que tenen més dificultats per actuar en situacions d’aquest tipus. Amb el nou servei d’urgència se solventarà això i també el buit que queda ara els caps de setmana.
www.diaridevilanova.com
Un nou servei d’urgència per a dones víctimes de la violència domèstica es posarà en marxa a la comarca abans de l’estiu gràcies al conveni que el Consell Comarcal signarà amb la Fundació AGI. L’acord, que l’han de ratificar els plens dels ajuntaments del Garraf, dóna resposta a una de les principals demandes que van aparèixer durant les darreres jornades sobre la violènciade gènere que es van celebrar a la comarca. El servei funcionarà les 24 hores del dia a través d’un telèfon, que es facilitarà en el moment de posar en marxa el servei, al qual es podran adreçar les dones que ho necessiten. L’objectiu, segons ha explicat el president del Consell Comarcal del Garraf, Josep Antoni Blanco, és que les dones puguin disposar de professionals per a l’atenció des del punt de vista legal i psicològic davant les possibles incidències que es puguin produir. Blanco reconeix que ara cada ajuntament actua de manera independent i que els municipis petits són els que tenen més dificultats per actuar en situacions d’aquest tipus. Amb el nou servei d’urgència se solventarà això i també el buit que queda ara els caps de setmana.
www.diaridevilanova.com
Farts d'Esquerra
Joaquim Colominas
Tants mesos embolicant la troca sobre el sentit del seu vot al referèndum de l'Estatut per acabar demanant el "vot nul polític" -una nova modalitat de vot en l'àmbit de la política comparada-. Evitar votar que sí per no entrar en contradicció amb les bases del partit, però esperant que surti el sí per continuar en el govern tripartit. O també imposar a un feble president de la Generalitat una persona amb el perfil professional de Xavier Vendrell com a nou conseller de Governació com a forma de promoure'l després d'haver enviat les famoses cartes exigint el pagament d'un percentatge del sou per finançar ERC a persones que no són del partit ? Són els penúltims i lamentables episodis protagonitzats pels dirigents d'Esquerra Republicana en els darrers deu dies.
Si recordem els incidents viscuts des de la formació del govern tripartit fa més de dos anys, el llistat és interminable. Un llistat que demostra que és un govern que perd més energies intentant apaivagar els propis escàndols que governant el país i millorant les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Són molts els ciutadans que estan farts d'una acció política que simplement busca el protagonisme mediàtic i l'enfortiment electoral. Farts d'un estil de fer política que en lloc d'honorar el polític, en lloc de dignificar la institució de la Generalitat, el que produeix és una decepció ciutadana i, com a conseqüència, un allunyament de moltes persones de la política.
Des de la simpatia pels objectius que teòricament diu defensar aquest partit però amb gran discrepància amb les formes que utilitza, hi ha altres maneres més discretes, amb més categoria i preparació, que són molt més eficaces a l'hora de defensar el nostre país.
www.avui.cat
Joaquim Colominas
Tants mesos embolicant la troca sobre el sentit del seu vot al referèndum de l'Estatut per acabar demanant el "vot nul polític" -una nova modalitat de vot en l'àmbit de la política comparada-. Evitar votar que sí per no entrar en contradicció amb les bases del partit, però esperant que surti el sí per continuar en el govern tripartit. O també imposar a un feble president de la Generalitat una persona amb el perfil professional de Xavier Vendrell com a nou conseller de Governació com a forma de promoure'l després d'haver enviat les famoses cartes exigint el pagament d'un percentatge del sou per finançar ERC a persones que no són del partit ? Són els penúltims i lamentables episodis protagonitzats pels dirigents d'Esquerra Republicana en els darrers deu dies.
Si recordem els incidents viscuts des de la formació del govern tripartit fa més de dos anys, el llistat és interminable. Un llistat que demostra que és un govern que perd més energies intentant apaivagar els propis escàndols que governant el país i millorant les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Són molts els ciutadans que estan farts d'una acció política que simplement busca el protagonisme mediàtic i l'enfortiment electoral. Farts d'un estil de fer política que en lloc d'honorar el polític, en lloc de dignificar la institució de la Generalitat, el que produeix és una decepció ciutadana i, com a conseqüència, un allunyament de moltes persones de la política.
Des de la simpatia pels objectius que teòricament diu defensar aquest partit però amb gran discrepància amb les formes que utilitza, hi ha altres maneres més discretes, amb més categoria i preparació, que són molt més eficaces a l'hora de defensar el nostre país.
www.avui.cat
Mas demana a Maragall que expulsi Esquerra del govern.
Lideratge .Reclama al president que posi fi a un executiu que veu trencat i governi en minoria Vot nul .Considera covard i una perversió democràtica el posicionament, mentre proclama el seu respecte pel no
el nou autogovern
Lluís Bou
El líder de CiU, Artur Mas, va carregar ahir en el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, la decisió d'ERC de defensar preferentment el vot nul en el referèndum de l'Estatut, i li va reclamar que expulsi els republicans del govern. Mas va precisar que, amb això, CiU no busca una drecera per tornar a l'executiu català, sinó acabar amb una situació que al seu entendre només aguanta amb respiració assistida per interessos personals. "Maragall no pot mantenir un govern que és públic i notori que s'ha trencat", va apuntar, mentre li recomanava que governi en minoria per no deteriorar la situació, encara que sigui convocant eleccions anticipades d'aquí a uns mesos.
A prova de míssils.
Però Mas va llançar la pressió sobre Maragall més per posar en relleu la necessitat d'una alternativa que per la convicció real que el president trenqui el tripartit. El líder de CiU ni tan sols preveu a hores d'ara aquesta hipòtesi, i més aviat espera anar rendibilitzant les successives crisis que s'auguren i la suposada falta de lideratge. "No pot ser que els interessos d'una sola persona passin per sobre dels del país, quan cal recuperar un govern amb un mínim de cara i ulls", va sentenciar, mentre alhora admetia que el govern tripartit és "a prova de míssils nuclears" per la decisió dels tres socis d'obviar les diferències i seguir en el poder.
Per això mateix no entén per què ERC ha adoptat una decisió sobre el referèndum tan complexa, primant el vot nul. Mas va carregar amb extrema duresa contra aquesta via, acusant els republicans d'adoptar una actitud covarda i perversa políticament. "No pot ser que un partit que està al govern recomani als ciutadans llençar el vot a la paperera", va deixar anar, mentre insistia que la Junta Electoral ha de desestimar que aquesta opció rebi subvenció.
"Que diguin que no a l'Estatut amb total llibertat. Si és el que els demanen les bases... I a més és clar que Maragall els mantindrà igualment al govern. Però que no facin martingales que són una perversió democràtica", va afegir el president de CiU. Mas va proclamar el seu total respecte cap als qui apostin pel no, malgrat que en discrepa, perquè entén que és una de les opcions democràtiques possibles. Tot i això, Mas va recordar que, tot el que no sigui el sí, comporta que queda vigent l'Estatut del 1979 i que l'autogovern no fa cap pas endavant, i va demanar tenir-ho en compte.
Mas va comparar, en canvi, la proposta polièdrica d'ERC davant el referèndum amb la campanya de recollida de firmes que ha fet el PP, ja que cap de les dues tenen traducció legal.
En termes similars es va expressar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran, que va demanar a ERC que trenqui amb el tripartit si de veritat s'oposa a l'Estatut, ja que els altres socis defensen el projecte i preveu que el govern també ho farà. Duran va recordar a ERC que va investir Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero com a presidents amb l'argument que s'obriria una nova etapa constituent que canviaria l'encaix amb Espanya.
www.avui.cat
Lideratge .Reclama al president que posi fi a un executiu que veu trencat i governi en minoria Vot nul .Considera covard i una perversió democràtica el posicionament, mentre proclama el seu respecte pel no
el nou autogovern
Lluís Bou
El líder de CiU, Artur Mas, va carregar ahir en el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, la decisió d'ERC de defensar preferentment el vot nul en el referèndum de l'Estatut, i li va reclamar que expulsi els republicans del govern. Mas va precisar que, amb això, CiU no busca una drecera per tornar a l'executiu català, sinó acabar amb una situació que al seu entendre només aguanta amb respiració assistida per interessos personals. "Maragall no pot mantenir un govern que és públic i notori que s'ha trencat", va apuntar, mentre li recomanava que governi en minoria per no deteriorar la situació, encara que sigui convocant eleccions anticipades d'aquí a uns mesos.
A prova de míssils.
Però Mas va llançar la pressió sobre Maragall més per posar en relleu la necessitat d'una alternativa que per la convicció real que el president trenqui el tripartit. El líder de CiU ni tan sols preveu a hores d'ara aquesta hipòtesi, i més aviat espera anar rendibilitzant les successives crisis que s'auguren i la suposada falta de lideratge. "No pot ser que els interessos d'una sola persona passin per sobre dels del país, quan cal recuperar un govern amb un mínim de cara i ulls", va sentenciar, mentre alhora admetia que el govern tripartit és "a prova de míssils nuclears" per la decisió dels tres socis d'obviar les diferències i seguir en el poder.
Per això mateix no entén per què ERC ha adoptat una decisió sobre el referèndum tan complexa, primant el vot nul. Mas va carregar amb extrema duresa contra aquesta via, acusant els republicans d'adoptar una actitud covarda i perversa políticament. "No pot ser que un partit que està al govern recomani als ciutadans llençar el vot a la paperera", va deixar anar, mentre insistia que la Junta Electoral ha de desestimar que aquesta opció rebi subvenció.
"Que diguin que no a l'Estatut amb total llibertat. Si és el que els demanen les bases... I a més és clar que Maragall els mantindrà igualment al govern. Però que no facin martingales que són una perversió democràtica", va afegir el president de CiU. Mas va proclamar el seu total respecte cap als qui apostin pel no, malgrat que en discrepa, perquè entén que és una de les opcions democràtiques possibles. Tot i això, Mas va recordar que, tot el que no sigui el sí, comporta que queda vigent l'Estatut del 1979 i que l'autogovern no fa cap pas endavant, i va demanar tenir-ho en compte.
Mas va comparar, en canvi, la proposta polièdrica d'ERC davant el referèndum amb la campanya de recollida de firmes que ha fet el PP, ja que cap de les dues tenen traducció legal.
En termes similars es va expressar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran, que va demanar a ERC que trenqui amb el tripartit si de veritat s'oposa a l'Estatut, ja que els altres socis defensen el projecte i preveu que el govern també ho farà. Duran va recordar a ERC que va investir Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero com a presidents amb l'argument que s'obriria una nova etapa constituent que canviaria l'encaix amb Espanya.
www.avui.cat
ICV-EA retreu a Esquerra
que faci el joc a la "dreta"
Guillot atribueix a la "divisió interna" que ERC plantegi el vot nul, el no i el blanc
Redacció
Les crítiques dels socis del govern tripartit a la decisió d'ERC de votar nul al referèndum sobre l'Estatut continuen. Ahir el vicepresident d'ICV Jordi Guillot va tornar a acusar els republicans de "fer el joc a la dreta" amb aquesta actitud i va interpretar com a fruit de la "divisió interna" la decisió de prioritzar el vot nul polític sense tancar la porta a altres opcions com el no i el vot en blanc. "Quan ERC demana el vot nul, el vot en blanc i el vot en contra de l'Estatut fa un flac favor a Catalunya i fa el joc a la dreta, a tots aquells que no volen que s'aprovi el nou Estatut", va opinar.
Per Guillot, el rebuig d'Esquerra Republicana al projecte estatutari no només és un "greu error" que pot tenir conseqüències per al futur del govern tripartit català, sinó que també posa en evidència una certa irresponsabilitat. "Creiem que ERC en part es pot permetre aquest desconcert perquè altres estem fent la feina responsable d'apostar perquè l'Estatut arribi a bon port", va lamentar.
Tanmateix, tot i la contundència de les crítiques als republicans, Guillot va insistir en l'aposta de la seva formació per la continuïtat del govern de Pasqual Maragall. "Seguirem tenint una mala salut de ferro", va ironitzar. I és que tot i que tant socialistes com ecosocialistes són conscients que el rebuig d'ERC a la proposta estrella del Pacte del Tinell pot afectar encara més la credibilitat del tripartit, de cara enfora intenten desvincular el rebuig dels republicans a l'Estatut de la continuïtat del govern català perquè tots busquen aconseguir rèdits electorals utilitzant com a argument la feina feta. "Encara que el govern és hipersensible, hi ha una gestió i uns objectius que s'estan acomplint", va recordar Guillot.
Per la seva banda, el coordinador general d'EUA, Jordi Miralles, va recalcar que la d'ahir serà l'última vegada que la coalició ICV-EA parli d'Esquerra i del seu paper respecte a l'Estatut perquè ara el que toca és explicar a la ciutadania la reforma estatutària perquè la voti el pròxim 18 de juny. "A partir d'ara ja no tornarem a parlar d'ERC i ens dedicarem a explicar l'Estatut", va deixar clar. I és que per a ICV-EA, malgrat la retallada patida a Madrid, la reforma suposa una millora de l'autogovern, reconeix uns drets i un finançament.
www.avui.cat
que faci el joc a la "dreta"
Guillot atribueix a la "divisió interna" que ERC plantegi el vot nul, el no i el blanc
Redacció
Les crítiques dels socis del govern tripartit a la decisió d'ERC de votar nul al referèndum sobre l'Estatut continuen. Ahir el vicepresident d'ICV Jordi Guillot va tornar a acusar els republicans de "fer el joc a la dreta" amb aquesta actitud i va interpretar com a fruit de la "divisió interna" la decisió de prioritzar el vot nul polític sense tancar la porta a altres opcions com el no i el vot en blanc. "Quan ERC demana el vot nul, el vot en blanc i el vot en contra de l'Estatut fa un flac favor a Catalunya i fa el joc a la dreta, a tots aquells que no volen que s'aprovi el nou Estatut", va opinar.
Per Guillot, el rebuig d'Esquerra Republicana al projecte estatutari no només és un "greu error" que pot tenir conseqüències per al futur del govern tripartit català, sinó que també posa en evidència una certa irresponsabilitat. "Creiem que ERC en part es pot permetre aquest desconcert perquè altres estem fent la feina responsable d'apostar perquè l'Estatut arribi a bon port", va lamentar.
Tanmateix, tot i la contundència de les crítiques als republicans, Guillot va insistir en l'aposta de la seva formació per la continuïtat del govern de Pasqual Maragall. "Seguirem tenint una mala salut de ferro", va ironitzar. I és que tot i que tant socialistes com ecosocialistes són conscients que el rebuig d'ERC a la proposta estrella del Pacte del Tinell pot afectar encara més la credibilitat del tripartit, de cara enfora intenten desvincular el rebuig dels republicans a l'Estatut de la continuïtat del govern català perquè tots busquen aconseguir rèdits electorals utilitzant com a argument la feina feta. "Encara que el govern és hipersensible, hi ha una gestió i uns objectius que s'estan acomplint", va recordar Guillot.
Per la seva banda, el coordinador general d'EUA, Jordi Miralles, va recalcar que la d'ahir serà l'última vegada que la coalició ICV-EA parli d'Esquerra i del seu paper respecte a l'Estatut perquè ara el que toca és explicar a la ciutadania la reforma estatutària perquè la voti el pròxim 18 de juny. "A partir d'ara ja no tornarem a parlar d'ERC i ens dedicarem a explicar l'Estatut", va deixar clar. I és que per a ICV-EA, malgrat la retallada patida a Madrid, la reforma suposa una millora de l'autogovern, reconeix uns drets i un finançament.
www.avui.cat
El pes del temps
Josep Cuní
En una cita amb les urnes, optar pel vot nul és legal. Fins i tot és legítim en termes de la llei a la qual s'ajusta, però és discutible des d'un punt de vista d'ètica política si no donem per fet que aquests dos conceptes constitueixen un oxímoron. No pretenc discutir una decisió que comporta l'assumpció de les conseqüències que se'n puguin derivar. Només descric un fet que ens adverteix de la nova crisi política que se'ns apropa si és que no les donem per encadenades. Si ningú pot negar la sensació d'alguns sectors de viure instal·lats en una pertorbació permanent, haurem d'admetre que l'actual episodi no és més que un capítol del llibre que s'està escrivint. Un llibre el gènere del qual deixo a la lliure elecció del lector.
Amb la forma preferent del vot nul, ERC opta per emprar en el proper referèndum un mètode de participació que fins avui no s'havia promocionat. No és el cas, doncs, del vot en blanc, sovint blasmat per les formacions polítiques, que l'han considerat negatiu per als seus interessos fins a l'extrem que alguns interventors de partit han marejat els inexperts presidents de meses induint-los a comptabilitzar-los com a inexistents. Hi ha curioses anècdotes en relació amb això. Des de qui, havent deixat el sobre buit, va haver de fregar-se els ulls l'endemà en constatar que a la llista del recompte oficial de la seva mesa no hi figurava cap vot en blanc, fins a aquell a qui van fer creure que havia d'escriure'l en un paper. Blanc, és clar.
El cas de l'abstenció el tenim més apamat. Des dels alternatius que la prediquen innecessàriament perquè ja té prou èxit popular ateses les xifres oficials de participació, fins als que l'han potenciat de manera contradictòria amb els seus postulats per prioritzar la tàctica oportunista sobre l'estratègia constructiva. Del no ho sabem quasi tot, perquè el PP i els mitjans afins no es cansen de cantar-ne les excel·lències amb més intensitat que els partidaris del sí entonen unes lloances difícils de creure. Vull dir que, amb la falta de convicció que es percep en el to positiu emprat, és fàcilment deduïble que hi ha una certa ficció. De fet, el convenciment tan sols és perceptible en els defensors negatius, per què ens hem d'enganyar?
Malgrat que els sondejos auguren una majoria favorable al text, serà el temps el que dirà si la seva aplicació resol els contenciosos pendents. I serà també el temps qui dicti la sentència inexorable de la gestió de l'embolic en el qual estem immersos. Un període que haurà tingut en compte la seva pròpia modulació i administració d'acord amb les influències mediàtiques que hi intervenen.
Arran de la recent renovació del govern, algú va dir que no hi havia crisi política que resistís dues portades de diari. Sent certa la sentència, la podem donar per superada en termes dels mateixos mitjans. Les facilitats que aporten les noves tecnologies, amb Internet al capdavant i les seves pàgines web i diaris digitals, que renoven notícies de manera constant, o l'existència de canals de ràdio i televisió amb informació permanent i ininterrompuda, fan concebre una nova dimensió del pas del temps més propera a la fugida que a la contemplació, a la fatiga que al neguit, a l'avorriment que a l'anhel.
Ho sabem tot -o quasi- quan ens diuen que passa. O que ha començat a passar, com fa una setmana al Palau. D'aquí que, si l'endemà encara ens trobem oberta la incògnita del vespre anterior, pensem que el problema possible s'ha enquistat en la ineficàcia sospitosa. I fem un esbufec de cansament, símptoma de manca d'adaptació al ritme dels temps. Els polítics creuen tenir-ho controlat. Hi ha qui es vanta de saber evitar el parany, però el cert és que no sempre s'apliquen en el mètode ni prenen decisions amb la perspectiva del pes del temps. En la seva etapa de president, i estranyament, Maragall n'és reiterada víctima, d'aquest error. Fixem-nos que cada vegada que ha donat hores a una dificultat, el temps se li ha girat en contra. És per això que jugar una carta equivocada en una partida llarga i retransmesa en directe permanentment, amb tots els contraris refregant-te l'errada o la incoherència, augmenta el risc de perdre la partida. I amb ella tota la recaptació feta mentre guanyaves.
Periodista
www.avui.cat
Josep Cuní
En una cita amb les urnes, optar pel vot nul és legal. Fins i tot és legítim en termes de la llei a la qual s'ajusta, però és discutible des d'un punt de vista d'ètica política si no donem per fet que aquests dos conceptes constitueixen un oxímoron. No pretenc discutir una decisió que comporta l'assumpció de les conseqüències que se'n puguin derivar. Només descric un fet que ens adverteix de la nova crisi política que se'ns apropa si és que no les donem per encadenades. Si ningú pot negar la sensació d'alguns sectors de viure instal·lats en una pertorbació permanent, haurem d'admetre que l'actual episodi no és més que un capítol del llibre que s'està escrivint. Un llibre el gènere del qual deixo a la lliure elecció del lector.
Amb la forma preferent del vot nul, ERC opta per emprar en el proper referèndum un mètode de participació que fins avui no s'havia promocionat. No és el cas, doncs, del vot en blanc, sovint blasmat per les formacions polítiques, que l'han considerat negatiu per als seus interessos fins a l'extrem que alguns interventors de partit han marejat els inexperts presidents de meses induint-los a comptabilitzar-los com a inexistents. Hi ha curioses anècdotes en relació amb això. Des de qui, havent deixat el sobre buit, va haver de fregar-se els ulls l'endemà en constatar que a la llista del recompte oficial de la seva mesa no hi figurava cap vot en blanc, fins a aquell a qui van fer creure que havia d'escriure'l en un paper. Blanc, és clar.
El cas de l'abstenció el tenim més apamat. Des dels alternatius que la prediquen innecessàriament perquè ja té prou èxit popular ateses les xifres oficials de participació, fins als que l'han potenciat de manera contradictòria amb els seus postulats per prioritzar la tàctica oportunista sobre l'estratègia constructiva. Del no ho sabem quasi tot, perquè el PP i els mitjans afins no es cansen de cantar-ne les excel·lències amb més intensitat que els partidaris del sí entonen unes lloances difícils de creure. Vull dir que, amb la falta de convicció que es percep en el to positiu emprat, és fàcilment deduïble que hi ha una certa ficció. De fet, el convenciment tan sols és perceptible en els defensors negatius, per què ens hem d'enganyar?
Malgrat que els sondejos auguren una majoria favorable al text, serà el temps el que dirà si la seva aplicació resol els contenciosos pendents. I serà també el temps qui dicti la sentència inexorable de la gestió de l'embolic en el qual estem immersos. Un període que haurà tingut en compte la seva pròpia modulació i administració d'acord amb les influències mediàtiques que hi intervenen.
Arran de la recent renovació del govern, algú va dir que no hi havia crisi política que resistís dues portades de diari. Sent certa la sentència, la podem donar per superada en termes dels mateixos mitjans. Les facilitats que aporten les noves tecnologies, amb Internet al capdavant i les seves pàgines web i diaris digitals, que renoven notícies de manera constant, o l'existència de canals de ràdio i televisió amb informació permanent i ininterrompuda, fan concebre una nova dimensió del pas del temps més propera a la fugida que a la contemplació, a la fatiga que al neguit, a l'avorriment que a l'anhel.
Ho sabem tot -o quasi- quan ens diuen que passa. O que ha començat a passar, com fa una setmana al Palau. D'aquí que, si l'endemà encara ens trobem oberta la incògnita del vespre anterior, pensem que el problema possible s'ha enquistat en la ineficàcia sospitosa. I fem un esbufec de cansament, símptoma de manca d'adaptació al ritme dels temps. Els polítics creuen tenir-ho controlat. Hi ha qui es vanta de saber evitar el parany, però el cert és que no sempre s'apliquen en el mètode ni prenen decisions amb la perspectiva del pes del temps. En la seva etapa de president, i estranyament, Maragall n'és reiterada víctima, d'aquest error. Fixem-nos que cada vegada que ha donat hores a una dificultat, el temps se li ha girat en contra. És per això que jugar una carta equivocada en una partida llarga i retransmesa en directe permanentment, amb tots els contraris refregant-te l'errada o la incoherència, augmenta el risc de perdre la partida. I amb ella tota la recaptació feta mentre guanyaves.
Periodista
www.avui.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)