18.7.09

FESTIVAL MÙSICA DE CUBELLES

La combinació de concerts amb tallers dirigits a infants i joves, que tindran alguns dels millors docents i grups del país, és l'atractiu de la primera edició del Festival de Música de Cubelles. La programació començarà avui divendres a les 22.00 h a l'església de Santa Maria, amb el recital Què és una orquestra simfònica?, dirigit pel director del festival, Edmon Colomer, i que tindrà la interpretació d' Albert Guinovart i l'Orquestra Simfònica Òscar Esplà, del Conservatori d'Alacant. El programa inclou un total de set concerts i tres activitats culturals, que culminaran el 24 de juliol a les 20.00 h a l'església.
Demà serà el torn del Somni d'una nit d'estiu, un concert dirigit per Eulàlia Casso i amb Samuel Scott al piano, a les 22.00 h, també a l'església de Santa Maria. Diumenge, l'escenari passarà a ser la plaça de la Vila, on els Spanish Brass Luur Metalls oferiran un espectacle musical que repassarà una gran varietat d'estils. L'assistència als concerts costa 5 euros si s'adquireix una entrada anticipada CSIDE (C. Joan Roig i Piera, 3-5), i 6 euros si es compra a la taquilla.
El festival és una aposta de l'Ajuntament de Cubelles, que pretén «situar el municipi en el mapa musical català desmarcant-se dels festivals ja existents i els concerts estiuencs». Aquest objectiu es pretén assolir amb la introducció de la vessant educativa de la música, a través de tallers i activitats de cant i percussió adreçats a joves de set a divuit anys. Aquests tallers, que han tingut una molt bona acceptació al municipi, es duran a terme a l'IES Cubelles del 18 al 24 de juliol i tindran la direcció de professionals de primer ordre i de reconegut prestigi. El darrer dia del festival, divendres 24, el concert de cloenda tindrà la participació dels alumnes dels tallers, que demostraran els coneixements musicals adquirits al llarg de la setmana.

17.7.09

Concurs de Poesia La Fita de Cubelles


La data límit d'acceptació serà el 10 de gener de 2010 i el lliurament es donarà a conèixer dins la setmana del 8 de març de 2010
L'Associació de dones La Fita de Cubelles ha organitzat un Concurs de Poesia.
Les Bases del concurs són les següents:
1. Qui estigui interessat haurà d'enviar de 40 a 80 versos inèdits com a màxim.
2. La temàtica serà lliure en català o castellà.
3. Els originals, s'han de presentar per triplicat a doble espai i fer constar a la coberta, a més el títol corresponent, el nom del premi a que es presenta.
4. També heu d'adjuntar la plica amb nom, cognom, l'adreça, telèfon de contacte i la fotocòpia D.N.I. de l'autor o l'autora del poema en un sobre apart tancat inclòs al mateix sobre.
5. La data límit d'acceptació serà el 10 de gener de 2010 i el lliurament es donarà a conèixer dins la setmana del 8 de març de 2010.
6. El premi lliurat es de 300 euros al guanyador o guanyadora.
7. El jurat constituït per homes i dones poetes, decidiran quin o quina es el guanyador o guanyadora.
8. La presentació dels originals comporta l'acceptació integra d'aquestes bases.
9. Transcorregut un termini màxim d'un mes, es procedirà a la destrucció dels originals no reclamats.
*La Fita disposa d'un espai a l'Hotel d'Entitats, dimecres de 18h a 20h despatx 5, on podeu deixar els originals a la bústia, o per correu...

c/ Joan Roig i Piera 3-5
Cubelles 08880
Associació Dones La Fita de Cubelles

14.7.09

imatge/Albert Soler/Diari de Cubelles

M. Trives/Diari de Cubelles
Un lleó a Cubelles

Cubelles es el últim poble de Barcelona que llinda amb Tarragona i com sempre i moltes vegades la majoria de la gent coneix fins a Vilanova i prou ,desprès apareix Cubelles i oh ! la Tèrmica,un doble peatge caríssim si vas per autopista ,també el disfrutem ! i demès informacions puntuals que sovint surten a mitjans en que Cubelles no surt sempre ben parada. Per al contrari tenim 3 kilòmetres de platja, una historia darrera important,un castell amb un bagatge històric remarcable poc conegut per molts dels que viuen o hi passen les vacances, un entorn forestal protegit i amb una molt bona gent cubellenca, acollidora ,amb les persones , respetuosa no nomès amb la flora i a la fauna autòctona ,sinó també amb la fauna que sorprenent arriba a Cubelles d´altres llocs ,com es aquest cas. Tots coneixem la historia rocambolesca de un pobre lleó anomenat Simba que aquets dies ha tingut portada als diaris i que curiosament ha aterrat uns dies a la gossera de la protectora del Garraf. Finalment aquest pobre animal desplaçat , en una terra que no es la que li pertoca sembla que tornarà a un lloc adient amb la seva personalitat,una reserva per animals a l´Africa d´on van captar-lo . Desitgem un bon retorn a un lloc d´on no tenia que haver sortit. Sort Simba i podràs explicar com et va anar en aquest periple inoportú i no desijat .
Una vida de gossos
La protectora d'animals de Cubelles acull durant una setmana un lleó .
Font:
Diari de Cubelles

Joan Barril periodista valuós i que diàriament molts de nosaltres busquem la seva columna a El Periòdico a la hora d’aquet petit exercici matinal de llegir el diari en paper o no, fa en aquest article una revisió del que suposa el Si del qüestionat Finançament finalment aprovat i del que tots esperem bons resultats. Es clar que sempre hi tenim detractors i estalvieu-se llegir les portades de determinats diaris i no cal fer propaganda d´ells , en que com sempre Catalunya i els catalans som injustament tractats encetant campanyes dirigides a incitar poques empaties a fi d’aconseguir d’altres objectius no precisament d’agermanaments.
LOS DÍAS VENCIDOS

El Dr. No ha dicho Sí
JOAN BARRIL
Me dirán que soy un aguafiestas, pero lo mejor de estos días en los que se ha llegado a un acuerdo con la financiación autonómica es precisamente que ya se ha acabado. Fuera palabras y vivan las cifras. Porque las cifras, sobre todo cuando las cifras son favorables, jamás amargan a nadie. Vengan pues las cifras favorables y vamos a gastar en servicios públicos, que es al fin y al cabo lo que se espera de los políticos.Ahora, en Catalunya, los negociadores se ponen medallas y dicen que ha sido un éxito. Sin duda, Montilla ha sabido hacer de la necesidad virtud. Incapaz de provocar grandes entusiasmos, el presidente ha convertido la discreción en un signo de inteligencia de la política-zen. Ha dejado que sus socios buscaran en todo momento un protagonismo que no tenían y así, de esa manera, el presidente ha navegado sobre aguas turbulentas. A veces un éxito consiste simplemente en resistir y quedar como el árbitro del silencio.Hoy más de uno se llenará la boca con palabras heroicas. Es la legítima efusión de los que también están cansados. Esos negociadores no estaban solos. Jugaban con el hastío y con la complicidad de empresarios que veían que de la financiación también podían sacar tajada. En este asunto de los dineros se ha producido un viraje curioso: las inquietudes empresariales catalanas ya no se han visto representadas por sus partidos naturales. El maximalismo de CiU ha sorprendido a los antiguos defensores del peix al cove, que han visto alarmados que de seguir así podían quedarse sin pescados ni capazos. Y el rentable anticatalanismo del Partido Popular y sus voceros ha dejado una vez más al PPC en una situación incómoda. Incluso Ciutadans ha acabado celebrando el acuerdo, tal vez porque últimamente no tiene muchos motivos para celebrar nada.Pero el acuerdo no es en absoluto glorioso. Es útil, es sensato, es justo, pero también ha mostrado durante esos años la endeblez del Estado de las autonomías, ese Estado en el que nadie cree. Los nacionalistas periféricos, porque les sabe a poco. Los nacionalistas españoles, porque entienden las autonomías como un virus para acabar con el Estado y con la enorme corte de personajes que de él viven. Cuando un acuerdo entre correligionarios tarda tantos años en firmarse es que estamos ante un verdadero fracaso que nada bueno augura para el futuro. Tal vez los millones de hoy serán uno más de los agravios que mañana acabarán de nuevo con las esperanzas de una España mutuamente respetada.Y, sin embargo, no hay fracaso sin triunfo. Y el triunfo de ese proceso ha sido el paso atrás que los medios demagógicos han desarrollado para atontar más a sus lectores y sus oyentes. Tal como se ha ido viendo, en la financiación, en ciertos medios de Madrid, parece como si el dinero saliera del Estado y se fuera a capitalizar una Catalunya omnívora a la que tanto le da tragarse el agua valenciana, el arte de Barbastro o los presupuestos escolares de media España. Pero nadie ha dicho todavía que los dineros que va a dar el Estado a las autonomías alguien los ha puesto previamente allí. Y ese alguien no es otro que el ciudadano común, sea extremeño, canario o catalán. Se ha acabado hablar de dineros y por fin hay un modelo. Así lo dijo Antoni Castells, el Doctor No, sin duda el hombre que más ha visto subir su tarjeta de puntos de tantos vuelos que ha hecho a Madrid. A veces la terquedad del No acaba engendrando un que permite ir de vacaciones un poco más tranquilos.
foto nº 22/R. Folch


BALCONS I JARDINS

13.7.09

foto nº 21/F. Lleonart


BALCONS I JARDINS

De nou F. Lleonart envia una nova imatge i una nova mirada..

12.7.09

M. Trives/Diari de Cubelles
Després de molts mesos amb un estira i arronsa sembla que tenim un acord i potser a gust de tothom o no? .Es clar que les properes eleccions en portes fa que es qüestioni amb boca petita o en boca oberta les mesures,el quit final de un llarg procès i etc i de opinions contraposades per part dels partits de la oposició i del mateix tripartit dubtos fin ara en donar el si . De moment fent una ullada a diaris podeu esbrinar cadascú dels grups politics ,on es posiciona. Catalunya necessita una forta entrada de diners per destinar a serveis a les persones,a les escoles,a infraestructures ... Esperem que una vegada més no se’ns emportin al hort i la negociació sigui positiva i adient es el que esperem tots.

Cronologia de la negociació del nou model de finançament
L'acceptació d'ERC del model presentat per Salgado posa fi a un any de negociacions
El consens aconseguit aquest diumenge entre el govern espanyol i els partits que donen suport al govern català pot ser el punt final de la tensió que ha suposat la negociació del finançament català, un llarg procés que ha durat poc més d'un any i que hauria d'haver estat signat abans del 9 d'agost del 2008. L'incompliment per part del govern espanyol del termini fixat per l'Estatut i els estira i arronsa d'una negociació iniciada per Pedro Solbes i finalitzada per Elena Salgado, el seu relleu al ministeri d'Economia, han marcat el procés negociador i ha donat lloc a diversos distanciaments.
Aquestes han estat les dates clau de la negociació entre Catalunya i l'Estat:
8 d'abril de 2008: José Luis Rodríguez Zapatero anuncia en la seva investidura com a president que revisarà el finançament i que publicarà les balances fiscals. 15 de juliol: El Govern publica per primera vegada les balances fiscals de les comunitats autònomes, en les quals es demostra que Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i Madrid aporten més a l'Estat i en canvi tenen un major dèficit fiscal.
17 de juliol: Quan falta menys d'un mes per a la data límit marcada per l'Estatut, el vicepresident econòmic del Govern, Pedro Solbes, presenta les bases del nou model, una proposta que és considerada insuficient per la Generalitat, que ja comença a assumir que l'acord no arribarà a temps.
20 de juliol: Zapatero assisteix al congrés del PSC i sent de boca de José Montilla: "Els socialistes catalans t'estimem molt, però encara estimem més Catalunya i els seus ciutadans i el seu Estatut, que defensarem amb totes les nostres forces".
8 d'agost: Un dia abans d'expirar el termini de l'Estatut per a l'acord, Montilla retreu al govern espanyol l'"incompliment" de l'Estatut i afegeix que no valen "excuses", un "excés verbal" que lamenta la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega. 9 d'agost: PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA escenifiquen la unitat en defensa del finançament, i el conseller Antoni Castells associa el nou finançament amb la votació dels Pressupostos de l'Estat. Encara que el PSC no va posar públicament sobre la taula l'amenaça de votar en contra dels comptes de l'Estat, es va especular fins on podia arribar el PSC en el seu estira i arronsa amb el PSOE.
12 d'agost: ICV reclama la compareixença de Zapatero en un ple extraordinari per explicar per què ha incomplert l'Estatut.
19 d'agost: El líder d'ICV, Joan Saura, pacta amb De la Vega canviar la compareixença de Zapatero per la de Solbes a canvi que hi hagi acord abans de tres mesos, termini que tampoc es va complir.
2 d'octubre: CiU i els partits del Govern es posen d'acord al Parlament per aprovar una proposta de resolució que, amb alguna precisió, se cenyeix al que ja establia l'Estatut i que no xifra els objectius econòmics de Catalunya en la negociació. José Montilla i Artur Mas celebren l'acord amb una encaixada de mans, ja que el text havia d'establir les bases per negociar amb el govern espanyol, però aviat es veu que l'acord era merament estètic.
5 de novembre: Montilla i Zapatero es reuneixen a la Moncloa i coincideixen en la necessitat d'agilitar la negociació per arribar a un acord abans de final d'any. 18 de desembre: Tripartit i CiU certifiquen la ruptura de la unitat catalana en la negociació sobre el finançament en no posar-se d'acord en una moció sobre aquest assumpte al Parlament.
19 de desembre: El PSC confirma el seu suport als Pressupostos de l'Estat però amenaça el PSOE de trencar relacions si no veu "voluntat" en el Govern per pactar abans del 31 de desembre.
20 de desembre: Reunió formal entre Zapatero i Montilla que serveix per donar una empenta a la negociació. Com amb dates anteriors, tampoc es compleix la idea de tancar el model abans de final d'any, situació que irrita el PSC.
30 de desembre: Solbes anuncia les línies generals de la proposta del govern espanyol, entre elles els nous fons de convergència previstos, però l'oferta tampoc convenç. 19 de març del 2009: El govern català fa públic el seu rebuig a una oferta del govern espanyol que li hagués donat 2.000 milions d'euros addicionals en el tercer any de rendiment del sistema.
13 d'abril: Entren en escena els nous vicepresidents Manuel Chaves i Elena Salgado, que donen un impuls al finançament.
21 abril: Chaves es reuneix amb Montilla i promet que Catalunya no es quedarà per sota de la mitjana en renda per càpita. 12 de maig: Zapatero promet durant el debat de l'Estat de la Nació que Catalunya tindrà el "millor" finançament de la seva història, que estarà per damunt de la mitjana i que convocarà abans del 15 de juliol el Consell de Política Fiscal i Financera per segellar un acord. Després de l'anunci arribaria el parèntesi de les europees. 9 juliol: Reunió "decisiva" entre Salgado i el conseller Castells, que torna a Catalunya amb una proposta de més de 3.000 milions perquè sigui acceptada pels socis del tripartit.
10 de juliol: Intensos contactes a diferents nivells per convèncer ERC, que resisteix perquè exigeix 3.800 milions, mentre el Govern ja ofereix entre 3.400 i 3.600 milions.
11 de juliol: PSC, ICV i els agents socials ja donen el sí a l'espera del que decideixi l'executiva d'ERC.
El sí d’ERC tanca el finançament
Esquerra avala l’acord arrencant un compromís de més diners fora del model per a trens i transport que quadra la seva xifra en 3.855 milions