Gloria Foraste , una bona amiga i lectora de Diari de Cubelles envia aquest petit apunt.....genial !

MIRADAS

- Se me acercó mucho. Suavemente me retiró un mechón de pelo que me caía por la cara. Cogió mi barbilla, haciéndola girar con delicadeza de derecha a izquierda. No dijo nada. Solo miraba mis ojos. No dejó de hacerlo en ningún momento.
Los suyos eran de un azul intenso, diminutos y un poco tristes. Tenía su cara tan cerca que pude distinguir una mata de pelo grisáceo que le reseguía las entradas, dibujando caminos insólitos e indicando un inicio caduco y calvo. Una amplia frente surgía, unos pómulos marcados y una barba rasurada de donde brollaba una ligera oscuridad, luchando por poblar su mandíbula. Sus labios delgados y definidos, permanecieron cerrados largo tiempo, sin embargo podía sentir el aire que salía serenamente de sus fosas nasales.
No quiero hacerte ningún daño.- me dijo al fin. Cierra los ojos con placidez. Parpadea tiernamente. Ahora ábrelos con suavidad, quiero volver a verlos.

La despedida, fue un poco brusca, igual que el comienzo. Pero mañana volveremos a encontrarnos.


- ¿ y donde dices que está esa óptica?

Gloria Foraste

fotos/M.Trives/arxiuDiari de Cubelles

Una presencia notable d’amics , veïns i veïnes de Cubelles ,van omplir ahir a la tarda la plaça del Castell per dos motius ; una actuació del mateix Cor l’Espiga dins els actes del 110 aniversari i un altre descobrir una placa treballada i esculpida en pedra adossada al mur del Pati de Ponent .

Mes tard , en el transcurs d´ un sopar ,el Cor va rebre per part dels representants de la Federació de Cors de Clavé uns guardons en motiu d´ aquesta efemèrides a un emocionat Francesc Capdet actual President de l´ entitat. Per arrodonir la nit i de les mans de l´ alcaldessa Mª Lluïsa Romero un inesperat i no previst a la hora de tancar el sopar ,que va sorprendre i agradar a tothom i que a poca gent li va resultar indiferent . Una foto amb l´ imatge extreta del grup a la porta del Castell de Cubelles just en acabar l´ actuació i que Prudència Carrasco regidora de Cultura i la mateixa alcaldessa mantindrien en secret fis al final del sopar.

Una pastis genial, i una copeta de cava ,un Visca Cubelles ,Visca el Cor i Visca Catalunya i també el Barça al costat de la meva taula es va sentir , van tancar la nit.

Avui Cor L’Espiga rep una placa commemorativa en motiu dels 110 anys de l´ Entitat a la plaça del Castell .

Tindrà lloc desprès de l’actuació del Cor .

També l´ entitat ha organitzat un sopar en que socis,sòcies amics ,amigues de Cubelles tots ells volen celebrar aquest aniversari plegats .

Felicitats ! i Cent anys mes ….

I a la plaça Gresca i foc !

Bona Festa Major Petita

Un nou relat.Aquest,enviat per Luz Cassino,bona amiga nostra . Nascuda a Argentina,fa anys que resideix a Cubelles.Gracies Luz

La Biblioteca de la Calle Azcuénaga

Luz Cassino - 26.07.2010

La biblioteca de mi casa de la infancia era decididamente un territorio sin fronteras, un laberinto misterioso, la caja de Pandora. Era la libertad y el goce de elegir, de soñar, de internarnos en quién sabe qué historias, con qué gentes, en qué otros mundos.
Estoy impregnada del aroma de aquellos libros de variados tamaños, muchos de ellos soltaban una nube de polvo al moverlos, otros ofrecían páginas aceradas de letras diminutas. Y los había desteñidos, gordos, míseros y hasta opulentos.
Al volver a casa luego del trabajo, papá caminaba la Avenida Corrientes: la famosa, la de los tangos, la que nunca duerme. Corrientes se ofrecía plagada de librerías con mesas atiborradas de textos dejados como al descuido para que ciertos seres, disfrazados de transeúntes y perdidamente enamorados de las letras, revolvieran en sus lomos y en sus hojas.
Mi papá era uno de ellos. Recuerdo como si fuera hoy su figura enjuta atravesando el umbral, en una mano la consabida golosina para mí y en la otra una bolsa cargada de libros: ilusiones de papel.
A su debido tiempo cada quien, en mi familia, se zambullía en aquellas historias y se iba de viaje con sus personajes. Salía a conocer mundo, atravesaba montañas, vivía en altamar con los piratas, se calzaba una escafandra y se deslizaba hasta el fondo del océano o recorría palacios y jardines en las mil y una noches más fantásticas que pudiera una imaginar.
Alguien dijo una vez que leer sirve para frenar la muerte y para contener el miedo, esas insidiosas amenazas que nos acompañan durante toda nuestra vida.
Y también he escuchado por allí que quienes escriben son peligrosos artífices de una realidad que necesita ser ordenada desde la magia, desde la ficción.
Agradezco a mi vieja y a mi viejo, sabios, intuitivos, asombrosos hechiceros, que me empujaron al universo de los libros, abrieron la puerta y arrojaron bien lejos el candado.

Fa un parell de dies en parlava d´ altres temps i d’estiuejants que formaven part d´ un col·lectiu a Cubelles, en un retall de records. D’aquells temps en formava part ,Josep Creus , espòs de Dolors Carreres i pare d´ unes benvolgudes amigues de les de llavors i d´ ara encara..
Les primeres arribades i afectes van ocasionar llaços indissolubles en el temps. Les casualitats de la vida ! aquest home formava part també de l època d’adolescència i dels anys escolars del meu pare estimat i i que molts anys desprès va retrobar a Cubelles amb qui va coincidir pel fet d´un estiueig de a prop.
Home afable,afectuós, recordaré un somriure sempre proper. Li agradava compartir al Cafè Armengol amb companys de jocs de cartes ,pel sol fet de passar el ratet i un cafè a la taula. Molts dels seus companys de tertúlies,han desaparegut també alguns. La vida va passant i el que resten son els records deixats.Aquest apunt es per ell i la seva família a qui molts i moltes estimem , les amigues i amics de llavors ,i jo especialment .

Maria Trives i Desola

Comença l’adequació de la pista exterior del Poliesportiu municipal


Les obres de la pista doble poliesportiva exterior del Poliesportiu municipal han començat.

La instal·lació s'adequa i es millora per assegurar la seguretat i el confort dels esportistes. L’equipament esportiu -de 42x22 m i 924 m2- ha patit un desgast important al llarg dels anys i algunes zones presenten un mal estat per no haver-s’hi fet mai cap actuació d’importància.
L’objectiu de l’obra és reparar i refer la pista esportiva amb les mides reglamentàries mitjançant un recrescut sobre el paviment actual i un tancament perimetral, amb un pressupost total de 25.981,12€. El nou paviment de la pista serà adient a les normatives vigents, serà de fàcil manteniment i permetrà acollir-hi altres activitats no esportives.

Adequació del Pavelló
La pista poliesportiva exterior no serà l’únic espai del Poliesportiu municipal que es veurà beneficiat d’unes obres de millora. Al Pavelló també s’hi fan unes actuacions que tenen per objectiu adequar i millorar les instal·lacions que acullen, principalment, les competicions de patinatge, hoquei patins, bàsquet i tennis taula, a banda d’altres actes i activitats.

L’actuació més destacada és la col·locació d’un fals sostre sota la coberta amb funcions aïllants, decoratives i de sonoritat. A més, s’ha substituït el perfil d’un finestral malmès, s’ha reparat i pintat per complet la fusteria de ferro de tota la instal·lació i, als espais interiors, se’ls ha fet un important rentat de cara, ja que s’ha pintat per complet els passadissos, vestidors, graderies, escales i la pista poliesportiva; a més d’un pintat de tot l’exterior del pavelló. Finalment, es repararan altres elements malmesos com ara parets, les portes d’emergència i magatzems i la millora dels tancaments.

Font : http://www.cubelles.cat/

De moment aquest any l´ encesa del campanar no forma part de la festa,pro aquí teniu una bonica foto de X. Font del any 2009 . Temps de retalls obvis i justificats. Aquets si .

foto/M. Trives/arxiu 2008

FESTA MAJOR PETITA 2010

MISSA SOLEMNE ,divendres a les 11 del matí.

al vespre a 2/4 de 8 , concert commemoratiu del 110è ANIVERSARI DEL COR L’ESPIGA DE CUBELLES i acta seguit inauguració d’una placa commemorativa, a la plaça del Castell.

CONCENTRACIÓ DEL CORREFOC amb la participació de les colles de foc de l’ABPC i convidades a 2/4 de 10 del vespre inici correfoc.

Si voleu participar , envieu el vostre text a dcubelles_diari@yahoo.es i el publicarem.

Foto/imatge arxiu A. Roset

M. Trives/ Diari de Cubelles

Petjades i passejades

Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs,les vacances d´estiu iniciades i fins la volta al cole ,un bon tou de famílies es desplaçaven a poblets de les rodalies .Molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe ,la matricula i els nostres pares mans al volant .Generalment eren ells qui conduïen ,enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mare, avies , la tieta , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona enfilàvem cap a Cubelles. La majoria dels cotxes eren els anomenats 600 . Blancs, grisosos i aquell verd esvaït... Al meu pare com d´ altres pares estiuejants, va haver d´ esperar uns mesos a disposar aquell cotxe desitjat i recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris. El carnet recent estrenat, complerts els quaranta anys i cap a les costes del Garraf,llavors estretes i difícils en determinats trams provocaven cues llarguíssimes i mes si un camió es trobava a les pujades ....
Encara ara , recordo la matricula del cotxe de casa B-476180,així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes que comportava el anomenat ¨delco¨ paraula màgica que resumia una petita avaria ocasionada a les costes del Garraf si plovia un pel més del que tocava ,el pare arribava tard a sopar.
Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu el desplaçament a Cubelles a l´ estiu ,on la gent del poble disposava de cases o dependencies a llogar. Encara el boom de la construcció no havia arribat,les platges un pel salvatges ,llavors no disposàvem dels anomenats espigons i any si any no ,era obligat un forçat trasllat buscant espai per muntar els tendals . Tot un ritual i muntat entre els futurs usuaris que ajudaven plegats llavors compartits entre famílies i encarregats al fuster . Melitó que compaginava al estiu les feines habituals de la fusteria amb la demanda d’aquells tendals que any darrera any es guardaven a les cases desplegats fins la propera temporada. Fets amb quatre pals i un bon sostre de canyes i alguns d’ells amb claus estratègics per penjar la bossa i la tovallola eren una imatge estiuenca molt familiar ja que sota d´ ells hi érem mes de sis o vuit o dotze segons els dies en que la calor era insuportable fora del aigua.
Avui, molts anys desprès a cadascú de aquella generació i d´ aquells anys i que son els meus i els vostres ús provocarà potser una humitejada d´ ulls. Feu un repàs i tot recordant ... .aporteu una petita historia, la vostra.
Per ara teniu aquesta petita passejada pel temps ,potser en seguiran d´ altres...