Un nou apunt .Gracies Manuel
LLANGARDAIX (EL SOMNI CATALÀ)
Arrossego el meu cos mil·lenari,
tot somiant el temps en que vaig haver nascut.
Aquella terra en lluita de espases,
de guerrers i soldats amb escut,
quan del Sud ens envaïren gents estranyes
i del nord vingueren els salvadors.
Ha plogut molt des de llavors,
des d'aquells homes d'altres races
on, de ferro i amb vestit estrafolari,
tothom lluitava per la meva terra.
Ara quasi no em reconec gaire
i espero, prenent el Sol,
que tornin altre vegada aquells temps
doncs aquests que vingueren fa uns cinc-cents anys,
m'han omplert de bogeria i de pors
i m'han fet perdre els meus encotillats paranys,
els quals el progrés atropella i enterra
Més m'agrada el silenci de la serra
que la pudor de les fàbriques i les masses de gent.
I em fa por por tot allò que s'enlaira,
i angunia fins i tot el llençol
blanc que no dugui les ratlles de sang,
les senyals dels dits de la guerra
d'aquells temps de penúria i de fam.
I es que soc com els mes avis dinosaures,poc fet als canvis i als forasters
No m'acostumo a les llengües estranyes
i veig sempre la cua i les banyes
en els que, de fora, i creuant els passos fronterers
s'instal.len com si fos casa seva, centaures
d'un món aliè del que mai els farem propietaris.
La suor, el treball, ens agrada,
però no pas mai fer-los ciutadans
sinó esclaus per sempre de la seva arribada...:
Treballadors, mes mai estimables germans
¡Si no els hi agrada, que es tornin a casa seva,
per que aquesta, conquerida a sang i fetge,
es, per sempre, la meva casa, casa meva,
terra de francs furtada als visigots i als romans
que no vol pas altre llengua que la d'en Bernat Metge
ni altre gent que els que són catalans!
MANUEL MILLÁN CASCALLÓ
fotos/arxiu Diari de Cubelles
