29.9.08



L’Ajuntament de Cubelles ha editat una nova publicació municipal titulada Cubelles avança, que ja es troba disponible tant als domicilis particulars com a les dependències municipals. Es tracta d’un full d’informació municipal bàsicament fotogràfic que té per objecte informar de les obres que tenen o han tingut lloc a Cubelles i de les activitats a la via pública. La nova publicació consta de vuit pàgines editades en format llençol i no té una temporalitat fixa, ja que els números sortiran a mesura que hi hagi obres en marxa per poder-ne informar.
Les pàgines internes del Cubelles avança repassen les obres ja finalitzades o els projectes aprovats recentment. El primer número dedica les planes centrals a la reurbanització de l’entorn del Poliesportiu i l’IES Cubelles. També es dóna informació de les obres d’accessibilitat a les platges de Cubelles, la nova retolació dels carrers, el transplantament de la vegetació al parc del Passeig Fluvial, o la construcció de la pista poliesportiva a Corral d’En Cona. Es tracta d’una publicació molt visual, ja que les imatges tenen molt de pes. La informació que les complementen descriuen el contingut de l’actuació, l’empresa constructora, el pressupost i les fonts de finançament i la data prevista de fi de l’obra.

Pel que fa a l’apartat d’activitats a la via pública es destaca el programa Esplatja’t que s’ha dut a terme al llarg de l’estiu a les platges de Cubelles, i les emissions al carrer del magazine de Ràdio Cubelles Obert per vacances, que s’ha realitzat en directe dos cops per setmana al Passeig Marítim durant l’estiu. La contraportada es dedica a aquelles obres que encara estan en execució, com la construcció del nou pavelló poliesportiu, la connexió de Mas Trader a la xarxa municipal d’aigües o el nou pont sobre el riu Foix.

Font:


M. Trives/Diari de Cubelles

Las portades de diaris han estat plenes de noticies i dues han cridat l’atenció .
La esperada i no desitjada mort de Paul Newman .Se sabia que estaba molt malalt.
Newman un dels últims actors que queden de l’època del Actors Studio. Acompanyat d’un físic i una cara molt atractiva , amb uns ulls blaus i una mirada que a totes les dones de la meva generació va seduir-nos en totes les seves aparicions a la pantalla ha mort discretament tal com va decidir ell mateix ,amb els seus al voltant. A diferencia de molts actors reconeguts, disposava a més de un talent personal ,va actuar i dirigir pelis amb èxit notable i a més tenia un cervell que li funcionava i molt be sembla ser, ja que en el mon de la industria va crear una empresa de salses i els seus guanys de molts milions de dòlars van ser destinats a programes de caràcter benèfic. En fi un home amb cara ,ulls,talent. sensibilitat i a més compromès en moviments en contra de les guerres .
No has deixat mal bagatge,Paul !

També la visita de Meryl Streep a Sant Sebastià per recollir el Premi Donosti ha suposat una portada força important. Ella com d’altres actrius i actors no es mostra favorable a les politiques que darrerament ha portat a terme Estats Units i eixís ho va manifestar dient que si no guanyava Obama buscaria pis a Sant Sebastià. Divertit el comentari que va fer guanyar-se la simpatia per part dels periodistes assistents. Aspirant sovint als Oscars en va guanyar dos ,l´un per Kramer contra Kramer i l´altre per La decisión de Sophie .Sempre ha demostrat un gran talent a la hora de interpretar papers tant dramàtics com còmics.

25.9.08

Comunicat de La Fita

Ahir varem dir adéu a Teresa Torres. Dona afable i estimada por molts veïns i veïnes de Cubelles. La Fita ja en el seus inici va comptar sempre amb la seva col·laboració a la Mostra de Puntaires amb els seus treballs de puntes.Meravelloses mans tenia i els últims anys la seva persona ja molt ferida per una infermetat que la va postrar sovint a no permetre desplaçar-se no li va impedir seguir participant .Aquestes petites obres d’art que son els seus treballs van ser admirats a totes les exposicions que va organitzar la nostre associació en les que també va participar el seu marit amb treballs d’artesania.
Un record per tu,Teresa i gracies!!

Associació La Fita de Cubelles
(Imatge/www.tiana .cat)

M. Trives/ Diari de Cubelles


Jo mateixa he viscut sempre a Barcelona capital .El meu barri era Clot -Camp de l´Arpa ,més tard vaig anar a parar al Guinardó. Barri tranquil un pel burges i amb encara empremta de cases senyorials vingudes a menys o desaparegudes amb el boom immobiliari. En Ramon Calduch vivia al Passeig Maragall a on jo en un temps determinat vaig disposar de un punt de venta ,llibreria i premsa molt proper al seu domicili. Sovint s’apropava a comprar el diari o potser també a fer una petita xerrada,desconeixia la seva personalitat,el temps i la diferencia de edats a vegades son murs a l’hora de reconèixer a veïns. Molts més tard vaig saber de qui es tractava. Home afable i comunicador i amb una bona veu , ahir va morir i el seu nom de nou surt als diaris després de molts anys desapercebut per la majoria . Molts van enamorar-se i jurar i perjurar tot el que fos falta ,motivats per la seva veu. A Cubelles crec recordar ,Ramon Calduch un any de fortes pluges actuava al envelat per la Festa Major , jo era molt joveneta i de sobte va comença a descarregar amb aquella força que llampecs i trons van deixar a tothom sota la carpa un pel acollonits ja que el torrent del Raval quedava molt a prop i podia baixar de valent , lo que va provocar una sortida inmediata per part de tothom, en la que tots amb els vestits i sabates de Festa Major enfangats ,llavors s’estrenaven i lluïen aquets dies festius van quedar ben galdosos.

Un record a Ramon Calduch !
més informació a



24.9.08

M. Trives/Diari de Cubelles

La perplexitat, una paraula utilitzada darrerament a molts mitjans a l’hora de desentrellar la situació creada a l´entorn i en motiu d´un possible acord o no d’un finançament acceptable o no ,per part del govern de la Generalitat i el govern de Madrid ,i que fa visible la carona que a tots ens queda llegint dia a dia llegint les informacions puntuals i comentades a les tertúlies a Catalunya i segurament a los corrillos de Madrid i d’altres indrets també, a on ningú veu clar aquest joc de escacs a on peons,alfils,torres i reis mouen peces a dojo i quedar a la foto el millor possible sembla també un objectiu a tenir en compte davant espectadors perplexos que som nosaltres.
.
Llegiu aquest article ,es força interessant i a on la paraula perplexitat mostra significat.


La perplexitat i el nus gordià

Joan Ramon Resina / Catedràtic. Director del departament d'estudis ibèrics i llatinoamericans de la Universitat de Stanford


H a nascut el català perplex, una nova espècie que desbanca el català acomplexat, el català emprenyat i tots els altres catalans adjectivats. La perplexitat és l'evidència d'una contradicció que no es pot resoldre dins les regles del joc. Si hi seguim jugant, l'agreugem; si parem, se'ns acaba el jugar. L'estadística diu que en aquesta situació s'hi troba molta gent, però no diu des de quan. Jo arriscaria que, pel cap baix, des del 2003. Aquell any les eleccions catalanes havien de confirmar la fi del pujolisme, però es tractava de saber si seria per superació o per abaixament. Les urnes van respondre amb precisió sismogràfica: victòria de CiU condicionada per un aval molt clar a l'independentisme.

PERÒ VET AQUÍ QUE ERC no va voler jugar al joc que tocava i es va decantar per jugar al Front Popular, com els francesos que el 1789 es posaren a jugar a romans. Les hemeroteques, que són les vergonyes dels polítics, ens recorden un Joan Ridao fent propaganda postnacionalista, mentre Carod parlava del PP com si fos la criatura de CiU i dissimulava la balconada de Zapatero a la Generalitat. Eren al govern per dur el país a la independència, deien, però mai han explicat com es fa això mentre manin els de la dependència. És tot un cas d'ase de Buridà: per governar amb projecte propi, haurien de sortir d'aquest govern; però si en surten, ja no seran al govern. Perplexos? Vostès diran.

CONVERGÈNCIA HA FET de la perplexitat un modus vivendi. S'hi troba en el seu element. Ara mateix, malgrat ser, teòricament, l'únic partit amb les mans lliures, no pot trencar l'estantís front català pel finançament. O es fa coresponsable del previsible mal resultat o li encolomen el mort. Ja va passar-li amb l'Estatut del 30 de setembre, quan Artur Mas va accedir incautament a aixecar-ne l'acta de defunció. Mas és el líder més preparat, amb més discurs i més possibilitats de projecció internacional. Però també és presoner d'un dilema: seguir en l'ambigüitat omnívora del pujolisme o deixar enrere aquella política de terra ideològicament cremada. Avui l'autonomisme és l'opció conservadora; vet aquí per què el PSC s'hi apunta amb entusiasme. Ja era això, companys, ja era això, es diuen ells amb ells. La Catalunya del segle XXI sols pot retrobar l'esma amb una ambició a la mida de la necessitat històrica. I a Mas el temps se li esmuny mentre dubta si passa o no passa el Rubicó.

EL PSC TAMBÉ EN GASTA, de perplexitat, tot i haver aconseguit la quadratura del cercle: governar a Catalunya i a Espanya. Però ni així assoleix la seva aspiració de fer de Catalunya una baronia. Montilla ha desplaçat CiU, reeducat ERC i portat la supermainadera a ICV, i veu amb estupor com el tracten de talibà els compañeros. El moment li és propici, però. Si trenca la disciplina de vot a Madrid, es consagra com a líder catalanista i obre una etapa plena de riscos, però també de beneficis potencialment molt grans.

I ICV? AQUÍ TOPEM amb la raresa de la perplexitat pura. Deu ser per això que es dediquen a combatre la pol·lució acústica... dels condicionadors d'ambient.

NO S'HI VAL A ESPERAR que la societat resolgui la perplexitat dels líders; importa molt saber avançar-se als esdeveniments i reconduir-los, no cal dir que pel bon camí. Qui vulgui governar és lògic que arrisqui alguna cosa. Però el català està perplex perquè observa com la retòrica i les escenificacions li posen davant els ulls una realitat paral·lela, mentre el país se li torna cada vegada més aliè. Potser la perplexitat més gran és la dels que es pregunten per què els jugadors segueixen apostant a costa del país en lloc d'aixecar-se de la taula i denunciar el tafur. El problema és que fer-ho afegiria encara més perplexitat, si a més d'aixecar-se el jugador no estripa també les cartes.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Dilluns, 22 de setembre del 2008

23.9.08

Imatge/ Veïns de l'Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l'Atlàntic i el Pacífic



M. Trives/ Diari de Cubelles

Mentrestant el mon tira fum tòxic a tot arreu i provoca canvis climatològics, tenim resultats evidents i no molt lluny de la costa mediterrània .A l´Ampolla ,ha aparegut una pobra foca perduda,malalta per la contaminació nostre. Molts kilòmetres de recorregut per trobar uns braços amics i que han recollit un cos adreçat a la mort. Quina pena !

Les fotos mostren uns ullets tendres, que no entenen el seu fi,malauradament tots en som culpables ja que volem disposar de aires condicionats,calefaccions,fums tòxics desmesurats i poc controlats amb la benevolència de governs e institucions que se omplen la boca defensat ecologia a tort i dret i no eviten els resultats de la seves pròpies contaminacions no controlades. Tots coneixem determinats indrets que sumat a d’altres donen índex contaminats alarmants. De moment i aparentment nomes determinades especies son afectades les més indefenses ,ja arribarà el moment que d’humanitat en rebrà i de valent !





Naturalesa
Una foca perduda al delta de l’Ebre
Veïns de l’Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l’Atlàntic i el Pacífic
L'Ampolla
Els veïns de l’Ampolla van quedar realment sorpresos divendres quan van comprovar la presència a la platja d’una foca. En principi es podia pensar en un exemplar de vell marí (Monachus monachus) com el descobert per un submarinista aquest estiu a Calvià, però finalment els experts de la Fundació CRAM van comprovar que es tractava d’una foca comuna (Phoca vitulina), una espècie gens comuna al Mediterrani. Alguns exemplars joves d’aquesta espècie nòrdica es troben accidentalment al sud de la Península i fins i tot a Canàries, però a l’interior del Mediterrani són realment estranyes.La foca perduda de l’Ampolla va estar a la sorra divendres fins a les 21 hores i els experts es van limitar a observar-la i mantenir un cercle de protecció.Dissabte al matí, la foca va tornar a aparèixer a la zona i els veterinaris van continuar amb el seu seguiment. L’animal no semblava tenir lesions externes, però respirava amb dificultat i mostrava símptomes de debilitat. Els tècnics del CRAM (responsables del rescat i l’assistència d’animals marins, en conveni amb la Generalitat) van capturar l’animal per intentar-ne la recuperació en un centre especialitzat, però la foca va morir durant l’operació de trasllat. La necròpsia realitzada a la UAB mostra que l’animal tenia greus lesions a l’aparell digestiu i als pulmons.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/41556/una/foca/perduda/delta/lebre.html
Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social

Font :

http://www.cubelles.cat/


Entre l’oferta de cursos destaca una gran varietat d’activitats dedicades a la salut com pilates, ioga, reeducació postural i passes per salut, a banda de les relacionades amb l’activitat física i el ball com la batuka, les sevillanes, l’aeròbic i la dansa del ventre


Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social
Imprimir
Notícies - Serveis a les persones
23/09/2008
La regidoria de Serveis a les Persones ha presentat l’oferta de cursos trimestrals que tenen lloc al Centre Social. Tots els cursos començaran a partir de l’1 d’octubre i finalitzaran la setmana del 15 al 19 de desembre. Les inscripcions ja estan obertes i cal formalitzar-les a l’OPIC (C/Joan Roig i Piera, 3-5) en el següent horari:
Horari fins el 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30 i dissabte de 10:00 a 13:00
Horari a partir del 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30, dijous de 17:00 a 19:30 i dissabte de 10:00 a 13:00

A continuació es detallen les activitats ofertes, els horaris, preus i els monitors encarregats de dur-les a terme.

PILATES:
Dilluns, dimecres i divendres de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Sara Martin


BATUKA:
Dilluns i dimecres de 19:30 a 20:30
Preu: 50 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles


AERÒBIC:
Aeròbic: Dimarts de 19:30 a 20:30
Aeròbic-Abdominals: Dijous de 19:30 a 20:30
GAP-Estiraments: Divendres de 19:30 a 20:30
Preu 1 sessió (1 dia per setmana): 25 € trimestre
Preu 2 sessions (2 dies per setmana): 55 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles


REEDUCACIÓ POSTURAL:
Grup A: Dimecres i divendres de 10:00 a 11:00
Grup B: Dimecres de 12:00 a 13:00 i divendres de 11:00 a 12:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Patricia López


PASSES PER SALUT (excursions i passejades):
Dimarts i dijous de 10:30 a 12:00
Lloc: Sortida i tornada al Centre Social (en cas de pluja es farà gimnàstica de manteniment i jocs a l’Espai de la Gent Gran)
Preu: 25 € trimestrals
A càrrec de Paulo Catalini


IOGA (matí):
Dimarts i dijous de 10:30 a 11:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro


IOGA (vespre):
Nivell 1: Dilluns de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 15 € trimestrals
Nivell 2: Dimecres i divendres de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec d’Agnès Pérez


DANSA DEL VENTRE (matí):
Dilluns de 10:30 a 13:00 (es faran grups per nivell)
Preu: 20 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro


DANSA DEL VENTRE (vespre):
Dimarts i dijous de 20:30 a 21:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Mercedes Burgos


SEVILLANES (matí):
Dimarts de 11:30 a 12:30
Preu: 15 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro


SEVILLANES (tarda):
Dimarts i dijous de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro


TALLER DE MEMÒRIA:
Dilluns de 10:00 a 11:00, de 11:00 a 12:00 o de 12:00 a 13:00
Preu: Gratuït
Lloc: Espai de la Gent Gran
A càrrec de Miriam Costa

Per més informació:
OPIC – Oficina de Participació i Informació Ciutadana
C/ Joan Roig i Piera, 3-5 (Centre Social)
93 895 03 00
M.Trives/Diari de Cubelles

De jovenets ,assistir a partides de tennis taula era una imatge habitual al celebrat cafè Armengol a on per la Festa Major es celebraven campionats .Veure també a amics i coneguts jugant a les tardes a la taula instal·lada al citat cafè suposava engrescament entre els assistents.
Lluís Pineda, avui Regidor de Esports era un d’ells i en sabia prou per mantindré el tipo si el seu company de joc era un pel reconegut per l’afició feia un bon paper i guanyava i olé !!! tots els presents aplaudíem .Aquest any es van celebrar els campionats de tennis taula al pavelló que disposa el Poli de Cubelles i potser serà la clau i el motiu a partir d’ara que nois i noies de Cubelles mantinguin el llistó alt per l’afició ja que es divertit i també força cansat....i no ho sembla !!!

Aquesta informació apareguda a en dona compta de la presencia cubellenca al Torneig de Sant Celoni

TENNIS TAULA
Presència cubellenca al torneig de Sant CeloniEls dos palistes cauen a les primeres rondes del torneig
VD - 22/09/2008 19:15:08

Marc Galofré i Carlos Pina participaren diumenge en un dels tornejos més recents de Catalunya, el de Sant Celoni. Pel matí es disputà la fase de grups de 5, els 4 millors de cada grup entraven al quadre de 32ens de final.
Els dos cubellencs aconseguiren superar la primera fase, Marc Galofré derrotava per 3-1 a Guillermo Guillemon (Mollet), cedia enfront Alejandro Chacón (St. Joan Despí) per 3-0, guanyava a Julio infante per 3-0 i acabava el grup perdent contra Jordi Vall (St. Celoni) per un ajustat 3-2. 2 victòries i 2 derrotes, situaren Galofré 3er del seu grup. Igual resultat va obtenir Carlos Pina, que perdia contra Enric Manzano (Esparraguera) 3-0, guanyava a Mariano Jodar (Arenys de Munt) per 3-1 i també al dur rival, David Burló (St. Andreu) per 3-1 i acabava el grup perdent amb Carles Messeguer (Vilafranca) per 3-0. Tots dos palistes tingueren que jugar 32ens de final contra dos jugadors que havien quedat 2ns dels seus grup. Pina guanyà sense dificultat a Elena Muñoz (Vilassar) per 3-0, però en 16ens de rival, va caure contra David Azcón (St. Cugat) i de nou, i per segona vegada en aquesta setmana, el cubellenc perdia per 3 jocs a 0. Mentre que Marc Galofré, queia en 32ens de final tenint-se que enfrontar amb un excompany d’equip de Vilanova, Jordi Cepero. Malgrat les intencions de Marc per la lluita d’anotar-se un joc al seu marcador, cediria els tres jocs per 11-8, 11-9 i 12-10.
Font:

22.9.08

Foto/arxiu La Fita/Portada dossier/Aurora Garcia Bertomeu



La presentació de la exposició Qui té roba per rentar? a la sala Rosa Vallespir a la Bonnemaison va plegar a molta gent interessada per conèixer de a prop aquest magnífic treball de recuperació. En un espai força impactant que combina medis per visualitzar la tasca d’elaboració de la exposició acompanyada de grans panels a on es descriu la historia de la vida de les bugaderes i les fotografies de safareigs de indrets diversos a la ciutat de Barcelona eixís com també a les rodalies es molt interessant i dona a conèixer una part de la historia no molt llunyana a on el significat de la paraula fer safareig pren vida i significat. A molts pobles els safareigs eren el punt de trobada de dones que o bé rentaven la seva roba pròpia com la d’altres famílies .Eren espais en que hi participaven de les xerrades i a on a vegades també els homes feien de portadors de l’aigua i el menjar ja que a vegades el dia sencer les mantenia ocupades.
Coincidint amb aquesta noticia volem fer referència a que l’associació de la Fita va presentar fa uns mesos a l’ajuntament de Cubelles la petició de que els safareigs de Cubelles fossin recuperats i rebuda aquesta petició per part de la regidoria, ja que van respondre a la instancia ,som a la espera de mantenir una trobada que pot donar llum a que aquesta petició desitjada sigui una realitat en un temps no llunya. Aquesta petició anava acompanyada de un petit treball de Aurora Garcia Bertomeu a on dones encara vives i filles d’aquestes dones a on totes elles relataven les seves vivències en aquets safareigs situats al centre de la vila.

M. Trives/ Presidenta Associació La Fita


Qui té roba per rentar?

Homenatge a les dones que fan i han fet bugada al llarg de la història

EXPOSICIONS

Ara al CCD

Del 18 de setembre al 13 de desembre de 2008

Sala Rosa Vallespir (2a planta)

ENTRADA GRATUÏTA

El projecte Qui te roba per rentar? que ha donat lloc a la producció de l’exposició que presentem al Centre de Cultura de Dones, va néixer l’any 2005 de la iniciativa i del treball de recerca de dues sòcies del CCD amb l'Associació Dones d'Horta, amb l'objectiu de recuperar la història de les bugaderes: un ofici necessari per a la cura de la vida i la salut, així com pel desenvolupament social.
Organitza:
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
CCD Francesca Bonnemaison
Sant Pere més Baix 7, 2ª 08003 Barcelona
Tel.: 932 684 218

21.9.08

(Imatges pirules 2008 )



Associació La Fita de Cubelles informa....


La Fita, en motiu de la Festa de la Verema torna a promoure una nova edició de pirules de plaques de cava. Fa dos anys varem iniciar aquesta col·lecció i aquest any dues noves pirules amb una edició limitada només de 100 cadascuna, surt a la venta . Si voleu fer reserves envieu un e-mail a dones_lafita@yahoo.es donant el nom i cognom i telèfon o també dimecres de 18h a 20 h adreçar-vos al despatx nº 6 del Centre Social.

Una vegada exhaurida la edició es comunicarà.


Associació Dones La Fita de Cubelles



20.9.08

Un article publicat a el diari Avui digital dona unes estadístiques força interessants i que reforcen el que es evident ,les lectures de mitjans de comunicació ,revistes i edicions dedicades a la gent que s’apropa als quioscos a comprar no tenen un mercat de lectura en català important ,ja que aquest es minse a l’hora de triar entre temes diversos publicats en català. La normalització es evident que no compleix en aquest cas .Llegiu, mereix l´ atenció.
Revista busca quiosc
En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33%

Francesc Puigpelat

Hi ha una manera molt gràfica d’explicar el forat negre que per a la normalització del català representen les revistes. Pregunteu a qualsevol persona una mica sensibilitzada per la llengua quantes revistes de coloraines en català es poden trobar normalment als quioscos i respondrà amb poques vacil·lacions: El Temps, Descobrir Catalunya, Sàpiens, Time Out, Descobrir Cuina i Enderrock. Total: sis. La mateixa pregunta, formulada a un anglès, un suec, un turc o un espanyol, causaria perplexitat. Quantes revistes hi en castellà hi ha en un quiosc qualsevol? Ningú no ho sap.

Per fer aquest reportatge, entro en un quiosc més aviat gran, amb molta varietat d’oferta, i faig els comptes. En català, hi trobo les sis revistes abans esmentades, i les menys conegudes Casar-se a Catalunya i Benzina. Segur que n’hi ha més, però no són al quiosc que he triat. En castellà, hi trobo (aproximadament, perquè amb aquests números és fàcil descomptar-se) 472 revistes. I passo les dades a percentatge: Català, 1,67%; castellà, 98,33%.

Trobar una revista en català és quasi impossible. Comprar-la és complicat, tenint en compte les temptacions que ofereixen les revistes en castellà. N’hi ha prou un cop d’ull. A FHM: “Informe laboral. ¿Sexo en el curro? La mitad de España lo hace (y otros datos sorprendentes)”. A Cocinas y Baños, un gran reportatge sobre hidromassatge. A Hola, la duquessa d’Alba parla clar. A National Geograhic España, els misteris de Stonehenge. A Qué leer, el titular és: “Best sellers a la carta. Cómo convertir un libro en superventas”. A Interviú, trobem Nadal SL, una màquina de fer calés. A 6 Toros 6, José Tomás a tota pastilla. A Cosmopolitan parlen del sexe a l’estiu sense tabús. A Armas, un reportatge sobre la pistola model STI. A Sexologies, regalen un DVD molt curiós de cinema porno per a dones. Etcètera. Amb totes aquestes ofertes tan sucoses, cal ser molt militant per acabar comprant una de les úniques sis revistes en català. Per sort, el nucli de militants existeix, és ferm, i basta per sostenir-les.

En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents, i només una en català: La Revista dels Súpers, del Club Super3.
La premsa diària és l’única excepció al panorama desolador que, pel que fa a la situació del català, s’observa al quiosc. De les 10 capçaleres més visibles, tres són en català: l’AVUI, El Punt i El Periódico en català. En premsa esportiva, una és en català, El 9, i quatre en castellà. A això cal afegir, segons el lloc de Catalunya, l’oferta de premsa comarcal, que és molt significativa.

Segueixo fent un escrutini al quiosc. Em fixo en un sector poc conegut: el dels passatemps. Hi ha unes 40 capçaleres. D’elles, cinc són en català: L’Oci (la diversitat en passatemps), L’Oci 2 (a l’abast de tothom), L’Oci 4 (l’exercici de la ment) i L’Oci 5 (autodefinits). La primera d’aquestes revistes arriba al número 90, any 14. El director es diu Xavier Meléndez i la seu és a Castelló d’Empúries.Un altre tema són els col·leccionables. Al quiosc en trobo una vintena, dels temes més impensats i diversos, quasi tots en castellà. Hi ha llibres de literatura romàntica, DVDs de Sherlock Holmes, un curs de punt de creu, un altre de tai-txi, una col·lecció de papallones, una altra de superherois, les obres completes del locutor de la COPE César Vidal i (la promoció més prodigiosa) una col·lecció de plaques de policia dels Estats Units. Amb el primer fascicle, la placa de la policia de Nova York, que solien ensenyar amb tanta contundència Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. L’única excepció catalana és Aprèn anglès amb Les Tres Bessones (que, per cert, també té versió en castellà).

Acabo el meu escrutini amb els DVD que, en les més variades ofertes i col·leccions, es multipliquen com bolets en els quioscos. Per curiositat, miro els idiomes en què estan disponibles alguns. Les novetats, com John Rambo o El día de mañana, estan totes només en castellà i anglès. En pel·lícules més antigues, en canvi, hi ha més varietat lingüística. Trobo, per exemple, el musical West Side Story a 6,95 euros, amb doblatge a l’anglès, francès, castellà, alemany i italià, al qual cal afegir subtítols en les mateixes llengües, més holandès, portuguès, suec, noruec, finlandès i polonès. Polonès de l’altra Polònia, perquè, del d’aquesta Polònia del Toni Soler, ni rastre.
Vora aquests DVDs, hi ha el prestatge de la secció porno (també molt pròspera als quioscos) molt adient per acabar aquest article. Un d’ells es titula Culitos muy, muy calientes. Idioma? El de sempre, però, en aquest cas, tant se val, no?
Font :

Notícies - Infància i Joventut

La regidoria d’Infància i Joventut de l’Ajuntament de Cubelles s’ha adherit al programa Créixer amb tu impulsat per la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Créixer amb tu és un programa adreçat als pares i mares amb criatures menors de 3 anys que consta de dos mòduls (de 0 a 18 mesos i de 18 a 36 mesos) dividits en tres tallers xerrades cadascun en què es tracten temes rellevants del desenvolupament dels infants fins als 3 anys.

més informació a

La regidoria d’Infància i Joventut s’adhereix al programa ‘Créixer amb tu’

Aquest programa formatiu consta d’un cicle de sis xerrades adreçades a les famílies amb criatures menors de 3 anys i es desenvolupa des de la Secretaria de Polítiques d’Igualtat i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

Font :

http://www.cubelles.cat/
Es presenten 26 obres al I Concurs de relats i monòlegs de terror

Font: Ràdio Cubelles

Els premis es lliuraran el 31 d’octubre a les 8 de la tarda, al Cinema Mediterrani
Dilluns es va tancar el termini de presentació d’originals de la primera edició del Concurs de relats i monòlegs de terror. Es tracta d’una iniciativa de la regidoria de Promoció Cultural de l’Ajuntament de Cubelles, que s’emmarcarà dins els actes del “Castaween”, que se celebren la nit de difunts. Els premis, dotats amb 200, 120 i 80 €, respectivament, es lliuraran el 31 d’octubre a les 8 de la tarda, al Cinema Mediterrani, en un acte on el Grup de Teatre del Casal de Cultura interpretarà les tres obres guanyadores. Prudencia Carrasco, regidora de promoció cultural en dona més dades.
A aquesta primera edició del Concurs de relats i monòlegs de terror s’han presentat 26 obres originals, provinents de diferents indrets de Catalunya

17.9.08

Finalment un projecte aturat a la anterior legislatura sembla que aquesta vegada tira endavant. A la anterior legislatura una falta de predisposició tal com es va dir en el Ple de dilluns va sentenciar aturar un projecte de pisos socials ja presentat llavors per la regidora d´ Urbanisme Mª Lluïsa Romero ,actualment alcaldessa de Cubelles. Esperem que aquesta vegada sigui una realitat ja que la necessitat de pisos socials o a l’abast de lloguers assequibles es necessària. Llegiu aquesta informació ....
Penedès. El ple de Cubelles aprova la modificació del pla general per fer 110 pisos de lloguer per a joves i gent gran

M.L.. Cubelles

La construcció d'entre 110 i 120 pisos socials de lloguer per a joves i gent gran a la Mota de Sant Pere de Cubelles és més a prop, després que el ple municipal de dilluns aprovés la modificació del pla general necessària per impulsar el projecte. Tots els grups, excepte l'Entesa per Cubelles i Iniciativa per Cubelles, que van abstenir-se, van votar a favor del canvi de clau d'uns terrenys municipals on només podien construir-se equipaments. La modificació permetrà construir habitatge social un cop la direcció general d'Urbanisme doni el vistiplau al tràmit.
La construcció dels pisos és un projecte que l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, ja va intentar tirar endavant quan ocupava el càrrec de regidora d'Urbanisme, l'anterior mandat. Ara, el govern local (PSC-CiU-ERC) vol tirar endavant aquesta iniciativa que és «tan necessària per ajudar la gent», segons el regidor d'Urbanisme, Miguel Ángel López (PSC). Aquesta serà la primera promoció de pisos socials impulsada per l'Ajuntament de Cubelles.
seguir llegint la informació a
Font :

15.9.08



Cèliacs de Catalunya envia aquesta informació



INFORMACION SOBRE LA ENFERMEDAD CELIACA
Enfermedad Celíaca: los celíacos son personas que, por una predisposición genética, reaccionan a la ingestión del gluten, proteína presente en el trigo, avena, cebada y centeno.
Ingerir gluten les provoca una lesión en las vellosidades del intestino delgado que afecta la capacidad de absorber los nutrientes de los alimentos.
més informació a

14.9.08


Foto/M. Trives/arxiu /La Fita 2008

Enviat per La Fita

Agraïm a la Juani de Quins Viatges no tan sols l’organització ,també les rialles. Fins un altre !




El pont de la Expo de Zaragoza uneix les dos lleres del riu en forma de gladiol. Zaha Hadid nascuda a Bagdad es l’arquitecte i dissenyadora del projecte . Una estructura d’acer constitueix l’eix principal i el seu interior permet ubicar exposicions a la vegada que serveix de passarel·la a on la gent pot anar d’una banda a l’altre del riu i es motiu preferent per anar a visitar.



10.9.08

Foto/Arxiu Diari de Cubelles


M.Trives/Diari de Cubelles

Dimarts dia 9 de setembre ,el Celler Pic&Jazz va oferir una actuació fora de la seva trajectòria coneguda i relacionada amb el més pur estil swing i notes de jazz . Aquesta vegada ,Jordi va apostar per un duet que interpretava a veu i guitarra ,al més pur estil clàssic, romanzas castellanes de Juan Vazquez i d’un autor anònim, cançons populars catalanes,seguidillas de Ferran Sor,cançons populars espanyoles de Manuel de Falla i també cançons populars de Federico Garcia Lorca i a més ,cançons de la cuina de Bernat Rövenstruck molt descriptives de com elaborar una recepta de cuina.
Va ser una gran actuació en que tots els presents va seduir-nos , la veu de ALICIA PRIETO NIETO , acompanyada per YOLANDA MARTIN EROSTARBE a la guitarra .
L’aposta per introduir d’altres tendències musicals va ser molt ben rebuda per tothom.
A Cubelles, en certa manera un mon un pel reduït, i que a l’hora de innovar ,motivar i arriscar-se ,sembla que no sempre es beneit ,aquestes propostes quinzenals que ofereix Pic & Jazz no queden desapercebudes per la gent aficionada a la bona música.

8.9.08


La hissada de la Senyera i l’ofrena floral centraran els actes oficials de l’Onze de Setembre
Font: Ràdio Cubelles

Per primera vegada una cobla interpretarà l’himne nacional en substitució de la versió en CD
La celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de Setembre, arriba amb algunes novetats. L’ofrena floral, la hissada de la Senyera fins dalt del Campanar i el cant de Els Segadors tornaran a centrar l’acte institucional, que tindrà lloc a la plaça de l’Església a les 12 del migdia, al peu del Campanar i del monument de l’Onze de Setembre.
Un any més, la celebració comptarà amb la col·laboració del Cor l’Espiga, que interpretarà El cant del poble, Maria de les trenes i El cant de la senyera, i de la Cobla Ressò, que enguany interpretarà Els Segadors, substituint la versió en CD que acostumava a sonar en les darreres edicions.

Una altra novetat és la celebració del concert Cançons de la cançó, d’un temps d’un país, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i que interpretarà temes de Lluís Llach, Pi de la Serra i altres autors de la Nova Cançó. El concert tindrà lloc a 2/4 de 8 de la tarda a la plaça de la Vila.
M.Trives/Diari de Cubelles
Darrera les informacions de periodistes destacats a les zones en guerra, apareixen fotos publicades i realitzades per excel·lents fotògrafs que sovint son acompanyades per vivències terribles en que es mouen per aconseguir una foto determinada. A vegades, alguns d’ells perdent la vida i llavors els mitjans informatius donen compte de la seva mort i surten a la llum els seus noms ,sovint reconeguts només a un entorn determinat en que es mouen. Aquesta vegada la noticia arriba sobtadament i no fent un reportatge de guerra i amb perills eminents si no la malaltia al seu cos es qui aconsegueix doblegar a aquesta dona reconeguda mundialment ,llegiu aquesta informació ....
Françoise Demulder fotografió el horror de las guerras




Tenía 61 años. Había recorrido medio mundo -Irak, Vietnam, Líbano, Irán, Camboya, etcétera-, especialmente las zonas en guerra. Françoise Demulder, que era conocida con el nombre de guerra de Fifí, llegó a Vietnam con 19 años recién cumplidos y la cámara colgada del cuello. En poco tiempo logró que sus imágenes fueran publicadas por las mejores publicaciones francesas pero también por los semanarios ilustrados estadounidenses. Ahí, en Indochina, comenzó una carrera de periodista gráfico que, en 1977, obtuvo el máximo galardón al que se puede aspirar en la especialidad: el World Press Photo. Se lo dieron por una imagen captada en Beirut en la que vemos a una mujer, la cabeza cubierta con un velo, que llora al tiempo que parece implorarle al cielo. Frente a ella, un hombre armado. Y a su alrededor una ciudad humeante, en llamas.
Françoise Demulder ha muerto ahora en Levallois-Perret, un barrio periférico de París, en el hospital. Lo ha revelado su compañera Geneviève Lamoroux. Françoise, que nunca había querido dejar de ir de un lado para otro captando los horrores de la guerra pero también el cómo la dignidad humana luchaba para sobreponerse al imperio de la violencia, había quedado prácticamente paralizada desde 2003 a causa de un cáncer en la médula espinal. Muy estimada por sus compañeros de todo el mundo, ayer era recordada en Perpiñán, en el festival de foto-periodismo, como alguien "muy valiente, que siempre estaba en primera línea".
més informació clikant a

5.9.08


Novetats Pic&Jazz
Música clàssica
Tornem, desprès d'aquest estiu tant interessant i caluros,
amb els nostres díes musicals, i mès endevant amb les cates.

Us hem preparat, per començar la temporada, un concert de veu i
guitarra clàssica,

la veu: ALICIA PRIETO NIETO
la guitarra: YOLANDA MARTIN EROSTARBE

El programa de concert:
Seguidillas (Ferran Sor 1778-1839)
Romanzas Castellanas medievales
Cançons populars catalanes
Cançons populars espanyoles
Cançosns populars
Cançons de la cuina
Dia : 09 de Setembre
L'horari d'actuació de 19.30h fins les 21.00h
Preu de la entrada....................... 10 €

Consumició mínima....................... 3 €
Aforament limitat.
Us esperem !!!
La nostre adreça
Jacint Verdaguer nº 20
el telefon
93.895.29.14

3.9.08

A. Soler


M Trives/ Diari de Cubelles

A finals del mes d’agost sempre grups d’estiuejants i amics de sempre, acostumen a fer sopars a on donen per finalitzat l’estiu i de nou comencen el cicle del retorn al treball. Tenim hàbits comuns i la efectivitat de qualsevol celebració a l´entorn d’una petita festa a on nostàlgies i una bona relació, motiva que tots plegats siguem un pel mes feliços entre amics que es coneixen fa temps. Bon retorn a cadascú a les seves tasques o a la rutina del dia a dia. Fins a la propera i fins el proper Sant Ramon i com diu Elvira Lindo també a la seva Santa ,felicitem de pas !!!




Associació La Fita de Cubelles informa....

La Fita, en motiu de la Festa de la Verema torna a promoure una nova edició de pirules de plaques de cava. Fa dos anys varem iniciar aquesta col·lecció i aquest any dues noves pirules amb una edició limitada només de 100 cadascuna, surt a la venta . Si voleu fer reserves envieu un e-mail a dones_lafita@yahoo.es donant el nom i cognom i telèfon o també dimecres de 18h a 20 h adreçar-vos al despatx nº 6 del Centre Social.

Associació Dones La Fita de Cubelles

(Imatges pirules 2006 editades i esgotades)

Una vegada exhaurida la edició es comunicarà


2.9.08

Arriba la XXI edició de la Festa de la Verema amb un canvi de format
Cubelles celebrarà els dies 12 i 13 de setembre la XXI edició de la Festa de la Verema, que enguany presenta novetats en el seu format. Tot i mantenir-se l’espai, la plaça del Mercat, la concepció de la festa fa un gir total i es tornarà a centrar en el món del vi i el cava, amb la incorporació de la mostra de la gastronomia local.

La primera de les novetats és l’eliminació de la fira comercial i d’entitats, que en els darrers anys havia robat tot el protagonisme a la fira de vins i caves. Amb l’objectiu de promocionar els productes vinícoles a través dels comerços locals, enguany només podran disposar d’estand de participació a la Verema els establiments que disposin de domicili social a Cubelles i que ofereixin estand de vi i cava, o bé estand amb degustacions de restauració. Cada un dels expositors de vins i caves oferiran els productes d’unes bodegues. Així, a l’estand de Cal Tala es podran tastar els caldos de Caves Mestres, Bodegues Pinord i Caves Hill; al Racó de la Vila els vins i caves de Caves Ferret, Caves Nadal, Torelló, Canals & Munné, Raimat, Cordoniu, Caves Gramona i, U més U fan Tres; al Pic&Jazz tindran els productes de Caves Rovellats, Vinya Sílvia, Caves Naveran, Clos de la Bauma, Emendis, Alsina Sardà, Can Bonastre, Blancher caves i vins, Can Ramon Viticultors, Agrícola Falset Marçà i Parxet; La Cuineta oferirà els vins i caves de Cuscó Berga, Mondes, Emendis i Alsinac; mentre que el celler Què bo tindrà Caves Vallformosa, Alsina Sardà i Celler Unió. La organització posarà a la venda dos tiquets de degustació de vi o cava. El primer, al preu de 3€, inclou 2 degustació i la copa commemorativa de la XXI edició de la Festa de la Verema, mentre que també es posarà a la venda un tiquet únicament amb 2 degustacions de vi i cava al preu de 2€.
Font :

1.9.08

M.Trives/ Diari de Cubelles
Els matins a la radio tornen a la normalitat,cadascú de nosaltres selecciona la seva emissora de radio i manté una atenció a orella mig oberta per si alguna informació ens motiva a pujar el so. Ja no tenim en Bassas i molts , decebuts van punxant d’altres emissores fins que recalem a la que ens manté l’atenció. Tenim a RAC1 que avui com d’altres inicia la temporada radiofònica i tot llegint aquest matí el diari Avui ,sembla que els espais estrella continuen. Jo mateixa estic enganxada a Minoria Absoluta que amb claus de bon humor desgranen l’actualitat i mentrestant cou el caldo o el sofregit . També estic atenta a Radio Cubelles que disposa de bons espais Cubjazz ,Barreja't amb mi ,Cubelles a les dotze (Tertúlia),Tornem als seixanta i d´altres que us recomanem escoltar i a més som a Cubelles i de Cubelles i disposem d´una emissora amb pedigrí i solera. Bons professionals ,bons col·laboradors i poc espai es cert ,també .Ja arribaran temps millors a ben segur.

Au ! Clikeu Radio Cubelles http://www.radiocubelles.net/

Llegir el contingut del Avui a RAC 1, nova temporada

http://www.avui.cat/

30.8.08

i la tira d´humor de Jaume Desola ,bon cap de setmana !!!!!
miradasdesola-sol



M.Trives/Diari de Cubelles
Mentrestant que faig una ullada el diari pel matí i tot menjant un croissant i apurant el cafè llegeixo les noticies relacionades amb aquests finançaments que porten molts maldecaps i més en tindrem si no arriben diners...i a on pràcticament tots els diaris apunten el posicionament de cadascú dels representants politics catalans un pel emprenyats i que a dia d’avui de moment coincideixen en un mateix punt. Fins ara el president del Govern Català ,José Montilla ,mantenia un cert silenci prudent ,després de les paraules que va dirigir a Zapatero en el Congrés del PSC i aquest matí tots els diaris publiquen les manifestacions públiques i que denoten un posicionament i una lectura difícil de pair segons l’orella que rep les senyals i en aquest cas molt directes a qui de moment té la paella per la mà.

Font: Diari Avui
José Montilla no afluixa.Encara que la vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega i els socialistes extremenys i andalusos van aplaudir ahir el ministre Pedro Solbes per la seva intervenció de dijous al Congrés posant encara més aigua al vi del finançament, el president de la Generalitat va tornar a respondre –hi havia expectació– amb contundència, un cop Solbes ha dinamitat la tàctica del PSC de posar sordina al debat.
Així que ahir Montilla, en la trobada dels socialistes catalans a Vilopriu (Baix Empordà), va respondre a l’amenaça de Solbes de fer una llei de finançament de manera unilateral que ell no entén d’imposicions –contra imposicions, “raons”– ni mals acords, i que ni els socialistes catalans ni el govern de la Generalitat les acceptaran. I, atenció, Montilla feia les declaracions amb el pin de primer secretari del PSC. La resposta del govern va arribar del vicepresident Josep-Lluís Carod, que avisa d’una LOAPA financera del PSOE. La Generalitat no estaria obligada a acceptar un model imposat, perquè qualsevol acord l’ha de signar en la Comissió Mixta amb l’Estat. Es quedaria amb el model actual i podria recórrer al Tribunal Constitucional.
Montilla va avisar ahir els seus –en un discurs, per cert, ofert en directe pel 3/24, fet que demostra la intencionalitat– que han d’estar “preparats per a tot”, però en un nou esforç de català optimista, va dir que no considera cap altre escenari que l’acord. També amb aquest argument el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, va evitar lligar la sort dels pressupostos de Solbes al finançament, tal com reclama Artur Mas com a arma negociadora.
Montilla va fer el seu primer cop de força amb un històric discurs a Madrid en què va avisar que una mala actuació del govern espanyol a Catalunya –vegeu Renfe, apagada, aeroport i Estatut encallat– provocaria una mena d’“adéu, Espanya” maragallià que ell no desitja, i la desafecció cap a Espanya. Montilla continua reivindicant l’Espanya plural, però el procés de desafecció el pot patir ell mateix cap als barons socialistes, als quals ahir va acusar d’embolicar-se en la paraula Espanya i en la solidaritat per defensar només interessos econòmics territorials. I va dir més. Va dir que hi ha territoris que amb els diners catalans sufraguen serveis que no hi ha a Catalunya. Reflexió que signarien els seus socis d’ERC. I va fer un segons avís a l’executiu de Zapatero: “Si no aconseguim un encaix múltiple i complex, ens veurem desbordats pel radicalisme, els extremismes creixeran i deixarem d’ocupar la centralitat”.

29.8.08


M.Trives/Diari de Cubelles
A Pere LLeó
Aquest matí anant a comprar tabac, jo soca addicte de moment al vil tabac, un enorme cartell penjat al balcó , encarregant-se de donar a conèixer un aniversari,el de Pere Lleó ,que compleix cinquanta anys, suposo penjat per amics i que no es desapercebut per els vianants.
Que puc dir de Pere Lleó ? Personalment tinc una simpatia personal cap a la seva persona.
Vaig coincidir amb ell en un altre temps i en un altre espai en que tant ell com jo mateixa més tard,varem decidir reprendre un altre camí ,pro això no va afectar mai les bones formes i sempre un adéu,una paraula va quedar . Això demostra una elegància en les formes i amb les actituds. Avui dia tant ell com jo mateixa som a diferents espais,pro sempre es retroba una mostra d’afecta,una abraçada si fa temps que no coincidim es evident ,ja sigui a la sala de Plens del Ajuntament o per el carrer. No et doni el yu-yu i canvis aquesta manera de ser !!!
Feliç aniversari amb els teus,la teva dona i el teu fill i a qui vulguis al teu costat !
La foto no partany a Diari de Cubelles ,la trobareu a la web de
M. Trives/Diari de Cubelles
Fa uns anys vaig fer una petita estància a Roma. Evidentment es una ciutat monumental, es cert i a cada cantonada hi trobem signes evidents de la importància històrica i del poder que disposava . A dia d’avui es visitada per turistes d’arreu del món que fan cues interminables sobre tot al Vaticà a on hi trobem el poder absolut del que va disposar i del que disposa . A part de les meravelles del seu interior ,a on sales i sales contenent veritables tresors i a on un oh ,oh !! a mes d’ un se li escapa, també sens tot el poder que desplega l’aparell religiós juntament amb tot una entrellat econòmic. Es per això que llegint El País vaig trobar un article que en parla d’ aquest poder i es forca interessant...
REPORTAJE: CINCO IMÁGENES QUE CAMBIARON NUESTRA VIDA... El cristal antibalas
Wojtyla en concierto
MANUEL VICENT 17/08/2008
El papa Juan XXIII suprimió la silla gestatoria porque estaba muy gordo y creía que su peso no se correspondía con el exiguo estipendio que cobraban sus costaleros. Pudo haberles subido el sueldo, pero prefirió bajarse él de la peana. Juan XXIII fue el primer Papa que caminó con las manos en la espalda entre las hortensias y los rododendros del jardín del Vaticano con la misma actitud del campesino que observa las alcachofas de la huerta. Tenía 77 años cuando en 1958 accedió al papado. Los cardenales pensaron que sería un hombre de transición, pero Juan XXIII tenía una rareza: era un papa que creía en Dios. Y a causa de esta gracia estuvo a punto de hundir a la Iglesia. Con el Concilio Vaticano II los templos se llenaron de guitarras, el latín fue descabalgado de la liturgia, con lo cual los fieles comenzaron a entender lo que se mascullaba en el altar. En la mayoría de los casos se trataba de preces muy vulgares, sin aliento místico ni siquiera poético. Juan XXIII murió en 1963 después de desmontar el caparazón de oro de la Iglesia y dejar las sacristías infiltradas de marxistas.
Cumplió la doble misión que le encargaron a medias el Pentágono y el Espíritu SantoVino a poner orden un intelectual dubitativo, Pablo VI, que tenía el don de angustiarse en público. Mediante distinciones escolásticas muy sutiles logró que el diálogo entre cristianos y marxistas se estabilizara en el sexo de los ángeles. Después llegó el papa Luciani, en 1978, a quien le costó muy caro no haber sabido disimular su espanto al descubrir las cuentas e inversiones del Vaticano. Pocos días después de su elección se encontró de repente en presencia de Dios, gracias a un té con leche muy cargado.
Vistas las cosas que pasaban, esta vez a la hora de elegir a su sucesor, el Espíritu Santo consultó con la CIA y con el Pentágono antes de inspirar a los cardenales. En Washington le susurraron al oído que tenían preparado a un polaco, anticomunista visceral, para un alto destino. Era el Papa que necesitaba el Occidente. El 16 de octubre de 1978 fue elegido Wojtyla en la segunda votación, un hombre fuerte, de 57 años, que había sido actor en su juventud, trabajador en una fábrica, con una novia gaseada en un campo de concentración nazi. En ese momento los obreros de Polonia estaban a un punto de la rebelión. Las manifestaciones de protesta iban presididas por enormes imágenes de Wojtyla y de la Virgen María, que se reflejaban en las gafas negras del general Jaruzelski. La alta misión espiritual a la que fue llamado este Papa consistía en dar con un martillo de plata obsesivamente a un tabique deteriorado del imperio soviético cuya grieta pasaba por Cracovia. Si lograba partirlo, todo el tinglado se vendría abajo. Wojtyla comenzó a darle con el martillo y, de pronto, se acabó la historia, según Fukuyama.
Que la jugada era arriesgada se supo poco después cuando el KGB le mandó unas cartas credenciales al pontífice. El turco Mehmet Ali Agca en plena plaza de San Pedro lo baleó directamente en el estómago en medio de un revuelto de seglares y monjas que rodeaba su coche descapotado. Fue el 13 de mayo de 1981. La conexión búlgara tenía ramificaciones lejanas, muy misteriosas, puesto que el mismo día, un año después, en el santuario de Fátima, en lugar de aparecérsele la Virgen, se le acercó un sacerdote dispuesto a asestarle en el costado un cuchillo de cortar jamón.
A partir de entonces la fe dio un salto cualitativo: Dios también necesitaba guardaespaldas. La imagen de Wojtyla impartiendo amor divino a todo mundo dentro de una urna de cristal antibalas fue un arquetipo del final del siglo XX. El proyectil de Ali Agca le complicó el organismo, pero Wojtyla nunca olvidaría que de joven quiso ser actor. El encuentro con su frustrado asesino en la cárcel de Regina Coeli no lo hubiera mejorado Bertold Brecht. Tenía además a su disposición todo el boato de la liturgia con 2.000 años de experiencia. La sacristía de la basílica de Roma estaba llena de vestiduras de oro, terciopelos, sedas y damascos, a los que ahora había que añadir chalecos antibalas de Armani, muy flexibles. Ningún espectáculo mundial disponía de un atrezo semejante. Para que la Iglesia recuperara su antiguo esplendor se requería que entraran en acción las masas. Wojtyla se encargó de darles un aire de grandes conciertos de rock a las manifestaciones religiosas donde él oficiaba de Gran Mono Blanco de la tribu. Al final, con el cuerpo maltrecho, envuelto en un caparazón de oro, este actor representó su propia agonía ante el mundo y a su muerte dejó al catolicismo recargado con la electricidad estática que generan siempre las concentraciones fanatizadas, inoculándole el carácter de una gran secta planetaria. Wojtyla había cumplido la doble misión que le habían encargado a medias el Pentágono y el Espíritu Santo.

Font :

27.8.08

M. Trives/Diari de Cubelles
Fa pocs dies escoltant la radio ,algú parlava de la Pedra Seca.El tema en concret un pel desconegut ,va fer que motivada ,fes un clik a Google i simplement esperar la resposta. I aquí teniu una web en que podeu informar-vos vers la Pedra Seca.

La Pedra seca a la Bisbal del Penedès del 3 al 12 d'octubre al Centre Municipal de Cultura
A les riberes de la Mediterrània hi ha moltes àrees de sols calcaris, aquesta abundància de pedra possibilita que en moltes zones geogràficament llunyanes trobem necessitats plantejades a l'hora de configurar els espais cultivats, les pastures, de resguardar-se de les tempestes, de construir... Tot aquest conjunt de respostes donen com a resultat una sèrie de testimonis materials que perfectament entrelligats, defineixen un paisatge. Aquests paisatges constitueixen la plasmació material de l'assimilació i el domini d'una tècnica, la pedra seca, una técnica creada amb les mans i al treball de milers de persones, generació rere generació, amb els recursos que els ha atorgat el territori.
La necessitat de guanyar terres de cultiu ha deixat com a testimoni els nombrosos camps construïts amb tots els seus elements, en els quals s'ha utilitzat un material sobreabundant per tot arreu, proporcionat pel mateix medi físic; la pedra calcària. Aquesta s'utilitza en sec,sense cap morter o material d'unió entre les diferents peces, motiu pel qual les pedres, de morfologia irregular, van encaixant-se unes amb les altres, pedra sobre pedra, i s'uneixen pel seu propi pes. La relació de l'home amb els recursos que ofereix el seu espai físic dóna com a resultat l'arrelament en la comunitat local d'una autèntica cultura de la pedra que es materialitza en tots els elements construïts que configuren el paisatge del nostres pobles.
Des de la dècada dels cinquanta, coincidint amb la recessió demogràfica, va caient tot allò que els homes han anat alçant pedra sobre pedra, tornant a poc a poc la natura a recuperar allò que els avantpassats havien anat guanyant-li lentament amb les seves mans, motiu pel qual aquest paisatge, està condemnat a desaparèixer
L'objectiu d'aquesta exposició és sensibilitzar-nos a tots sobre els valors ambientals, paisatgístics, culturals i patrimonials que ens ofereixen les construccions de pedra seca i alhora retre homenatge a les generacions que ens han precedit i ens han legat aquesta obra fruit del seu treball constant.
L'Home i la pedra. Francesc Jarque
Font :

26.8.08



A tots l´imatge de velers, per més petits que siguin, la sensació de llibertat es evident i si la platja es llunyana encara més....

Veles i vents,canta Raimon ...

Aquí teniu un article molt bonic relacionat amb la navegació a vela .LLegiu …..

LA ESCALERA DE CARACOL


Viejos veleros

RAMON FOLCH
A Alexander Newlands, capitán del Champion of the Seas, le temblaría el cuaderno de bitácora en las manos. Su piloto acababa de anotar la singladura más larga de la historia: 465 millas. En solo 24 horas, su barco había recorrido 861 kilómetros. Es mucho. Era muchísimo, habida cuenta que ello ocurría el 11 de diciembre de 1854 y que el Champion of the Seas era un velero. El récord no fue superado hasta 130 años más tarde, en 1984. Fue necesaria toda la tecnología de un barco de regatas moderno para desbancar a aquel clíper de madera y jarcias de cáñamo construido por Donald McKey en los astilleros de Boston.

Los clípers eran barcos de casco afilado y velamen generoso, pensados para volar. Los vapores tardaron en arrinconarlos. Les costó ser más rápidos, pero eran más seguros: llevaban el viento en sus calderas. Además, el ansia de velocidad hizo de los clípers barcos más veloces que capaces. Como el Concorde, vamos. El siglo XIX los vio nacer y morir, aunque algunos todavía navegaban a principios del XX. El Cutty Sark, que brilló en la comprometida ruta del té y dio nombre a un whisky de sobra conocido, navegó comercialmente de 1870 a 1922, y de 1923 a 1954 fue barco-escuela; convertido en museo, ardió wagnerianamente hace apenas un año, el 21 de mayo de 2007, en el dique de Greenwich, donde se exhibía desde 1954.

Hoy, los veleros evocan verano. Los más modernos llevan mástiles de fibra de carbono y jarcias de nitrónic, que es una aleación de acero, níquel y cobalto, indestructible y carísima. Pero se está volviendo a las jarcias textiles, no de cáñamo como antaño, claro está, sino de PBO, que es una fibra sintética (polibenzoxanzol). Vuelven las sogas, reconcebidas, y se reinterpreta el portentoso diseño hidrodinámico del casco de los clípers. Más aún: vuelve la vela comercial.

Nuevas velas

Desde el pasado enero, surca los mares el Beluga SkySails, que además de motores lleva velas, en efecto. Es un moderno mercante portacontenedores alemán, de 87 metros de eslora, equipado con un innovador sistema de tracción eólica. No es una vela, propiamente, sino una especie de parapente (skysail) que se despliega y recoge solo y que tira del barco como una cometa. El Beluga SkySails hizo más que una prueba, porque atravesó el Atlántico. Navegó de Venezuela a Noruega, del 22 de enero al 13 de marzo, ayudándose de su parapente, con un ahorro de combustible del 20%. Es mucho, y será más, porque el ahorro alcanzará el 30% o 35% cuando se perfeccione el skysail. La vela vuelve...El Alcyone, de la Societé Cousteau, recurre a un turbogenerador eólico que alimenta sus motores eléctricos auxiliares, basado en la vela rotatoria de Anton Flettner (¡que es de 1924!); le seguirá el Calypso II. El barril de petróleo ha superado en días pasados los 140 dólares y sigue subiendo. Se ve venir lo que acabará pasando. La historia avanza helicoidalmente, admitámoslo.El futuro es del nitrónic y del PBO, del skysail y del diseño avanzado. El futuro es del ingenio y de la innovación, como siempre. Y, ahora, el ingenio y la innovación pasan por el ahorro y la eficiencia, por las tecnologías de punta y la sostenibilidad. Por eso aerogeneramos electricidad y recuperamos velas replanteadas. No es pasado, es progreso contra presente amortizado. Viento: bienvenido de nuevo.

Font:

http://www.elperiodico.com/

25.8.08


I la tira d´humor de Jaume Desola...
M. Trives/Diari de Cubelles

De moment, els politics fan la seva feina per reconduir o no , un moment de negociacions difícil i establir de nou un bon rullitu entre tots en que no prengui mal ningú i mentrestant el ciutadà català o resident a Catalunya i que va per carreteres a tot l’estat Espanyol per vacances o per treball ,es conscient de certes diferencies respecte a les comunicacions entre Comunitats i torna un pel emprenyat a Catalunya ,i si no. , llegiu aquest article relacionat i que parla de les Infraestructures …..
INFRAESTRUCTURES

L'Estat s'oblida de Catalunya a l'hora de fer grans carreteres

En els últims dotze anys, Foment només ha construït 104 nous quilòmetres de vies d'alta capacitat al Principat Andalusia, Castella i Madrid han inaugurat en aquest temps més del doble de quilòmetres

Quim Torrent

Dada a dada se segueix alimentant el mite. Siguin dades històriques o recents, Catalunya sempre surt malparada en les comparacions amb altres territoris sota dominació espanyola. En aquest cas és la inversió en vies d'alta capacitat de la xarxa de carreteres. Entre el 1995 i el 2006 -últim any de què hi ha dades oficials-, el ministeri de Foment només va construir 104 nous quilòmetres de vies de gran capacitat.
Es tracta d'una xifra baixa, que només suposa un augment d'un 14% del quilometratge de grans carreteres de titularitat estatal al Principat. Pràcticament la totalitat d'aquests nous quilòmetres pertanyen a la conversió de la N-II en autovia entre Barcelona i Lleida, una obra que ja era reivindicada als anys 80.
Mentre els diferents responsables del ministeri de Foment han anat posant pegues al desdoblament de la N-II a Girona i la N-340 a Tarragona, les inversions no s'han fet esperar en altres territoris. Castella i Lleó, per exemple, ha més que doblat el seu quilometratge de vies d'alta capacitat, gairebé tots d'autovies. Aquesta comunitat autònoma ha vist, per exemple, com en els deu últims anys Foment hi construïa l'autovia entre Àvila i Salamanca o l'autopista entre el límit provincial amb Madrid i Valladolid.
No ha sigut l'única comunitat beneficiada per les importants inversions del ministeri de Foment. La inversió en aquest tipus de via a Andalusia ha crescut igual amb independència del color polític del govern d'Espanya. Mentre aquí el govern català havia de construir l'Eix Transversal amb un sol carril per banda perquè no hi havia ni un ral a la caixa, l'Estat asfaltava 500 quilòmetres de vies ràpides al pati de Manuel Chaves. I d'aquests, només una quarta part corresponen a autopistes de peatge. Tal com es va fer amb el TGV, per exemple, la A-7, l'autovia que ha d'unir l'arc mediterrani amb la frontera francesa, s'ha començat pel sud. D'aquesta via al seu pas per Andalusia ja n'hi ha construïts 406 quilòmetres mentre que ha Catalunya hi ha els tristos 16 quilòmetres de la circumval·lació de Tarragona i la variant de Vilaseca.
Fins i tot Galícia pot presumir de tenir unides entre elles totes les seves principals ciutats -menys la connexió Lugo-Ourense- amb vies d'alta capacitat. No és el cas de Catalunya, amb molta més mobilitat, que segueix esperant que es resolguin les connexions Lleida-Tarragona, Lleida-Girona i Barcelona-Girona amb vies d'alta velocitat lliures de pagament. Tot plegat, però, queda lluny si fem cas dels plans de Foment per als pròxims anys.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Dissabte, 16 d'agost del 2008

Concurs de fotografia d’Estiu

Font: Ràdio Cubelles

Els treballs, que tindran com a tema "L’Estiu a Cubelles", es podran presentar fins el 23 d’agost a l’OPIC.
Fins el 23 d’agost es poden presentar treballs al concurs de fotografia d’estiu organitzat per la regidoria de Turisme de l’Ajuntament. El Tema és l’Estiu a Cubelles amb l’objectiu de captar amb la càmera la visió personal que cada concursant té del municipi en època estival. Cada participant podrà presentar un màxim de tres fotografies en color, blanc i negre o qualsevol altra tècnica. Les bases indiquen que les obres aniran obligatòriament muntades en cartró, cartolina de fons negre o paspartú de 40x50 cm. En cas de dubte també s'indicarà la verticalitat o l'horitzontalitat de la imatge. Per identificar les obres presentades, cal que al dors de cada obra s'escrigui el LEMA amb el qual concursa el participant que serà comú per a totes les fotografies del mateix autor, i el lloc on s’ha fet la foto, mentre en un sobre tancat a part ha de constar a fora el mateix LEMA; i a dins, el nom, l'adreça i el telèfon del participant.

23.8.08


M. Trives/Diari de Cubelles

L’estiu dona lloc a que es retrobin amics i també es bon un moment per sopar i a l’entorn d’una taula fer xerrades. Si a més tenim el motiu , celebrant l’aniversari, en aquest cas de Xavier Esteve ,que va invitar al Celler Pic & Jazz ,a la colleta d’estiuejants amb arrels anys seixanta i cinquanta també , a un bon sopar,a un bon cava i a riure un bon ratet tots plegats podem dir que va ser una bona nit per tots. Com diuen les revistes du coeur va ser un èxit i va acabar a altes hores de la matinada . Je,je,je
Ah! aquesta vegada la foto, d´en Jordi del Celler i no anem de comunió!!!!

22.8.08

Futurs dibuixants o pintors ? Potser donar lloc a que l’expressió artística de cadascun d’aquests nens i nenes algun dia en un futur no llunya sigui reconeguda .Endavant, visiteu l’exposició , no us defraudarà. LLegiu la informació que trobareu a ...

160 infants participen del Concurs Fauna Cubelles

Font: Ràdio Cubelles

Els treballs estan exposats a la sala d’exposicions del Centre Social fins el 23 d’agost

160 infants han participat del concurs de dibuix infantil que ha organitzat l’associació ecologista Fauna de Cubelles dins dels actes de la Festa Major de Cubelles. Els treballs, dividits en quatre categories, estan exposats fins el 23 d’agost a la sala d’exposicions del Centre Social. Pel que fa als guanyadors, en la categoria de fins a 5 anys els 5 dibuixos guardonats han estat respectivament els de Guillem Martí Arjona, Andrea Brunet, Magalí Garcia Adan, Pol Franco, i Julia Osorio. En la categoria de 6 i 7 anys, els premiats han estat Aixa Mas Galiana, Lucia Aibar, Laura Loriente Gulias, Alejandro carvajal, i Lou Reina. Mentre que en la de 8 a 9 anys, els guanyadors són Maria Osorio, Elisabeth You Munguia, Bernat Garcia Adan, Maria Bautista, i Andrea Melus Bejar. Finalment, en la categoria de 10 a 12 anys els premiats són Marc Martínez, Mireia Domínguez Satorre, Cristina Maestre Martínez, Eva Bas, i Judith Fernández Cintas.
El lliurament de premis del concurs, que va tenir lloc el dia 9 d’agost, es va fer dissabte passat.
foto/arxiu Diari de Cubelles


La plaça del Castell serà de superfície dura i imitarà a l’època medieval

Font: Ràdio Cubelles


Es conservarà el talús per tal de poder recuperar algun dia la muralla romana que es troba a sota del Castell


A principis del mes de setembre començarà a la plaça del Castell la tercera fase de remodelació i restauració del Castell dels marquesos d’Alfarràs. La primera fase constava de la reparació de la teulada del castell, la segona la remodelació de la façana i la tercera, que esta previst que comenci el mes vinent, és la construcció de la nova plaça del Castell.
Com ha explicat la regidora de Promoció Cultural, Prudència Carrasco, “la plaça serà de superfície dura amb unes llambordes que imitaran l’època medieval”. A més es conservarà l’actual talús, ja que la Diputació de Barcelona vol conservar un lloc de fàcil excavació per tal de poder, en un futur, recuperar la muralla Romana que hi ha sota del Castell. A banda de la construcció de la plaça, s’instal·larà una il·luminació a la façana del Castell, respectant l’estil d’il·luminació del campanar de l’església de Santa Maria. “D’aquesta manera tot el nucli antic del municipi gaudirà de la mateixa il·luminació”. Per altra banda, la regidora ha anunciat que el 2010 es començarà la reconstrucció dels estables del castell, del pati interior i la construcció d’uns serveis adients per al futur museu. Amb aquesta nova actuació, l’actual exposició permanent del clown Charlie Rivel podrà entrar a la xarxa de museus de Catalunya.

Tot i aquestes actuacions al Castell del marquesos d’Alfarràs, Carrasco reconeix que “encara ens manca la part de reconstrucció més important com és l’interior”. Tot i que les converses encara no han començat, l’Ajuntament de Cubelles té molt clar que el Castell no serà un equipament municipal, sinó que estarà destinat a l’exposició.
més informació a ...



21.8.08


Lamentem profundament la mort de 153 persones en caure un avió a Madrid . La majoria de víctimes van quedar calcinades i la resta 19 en concret malferides.Part de la tripulació i dels viatgers procedien de Barcelona.