Un article publicat a el diari Avui digital dona unes estadístiques força interessants i que reforcen el que es evident ,les lectures de mitjans de comunicació ,revistes i edicions dedicades a la gent que s’apropa als quioscos a comprar no tenen un mercat de lectura en català important ,ja que aquest es minse a l’hora de triar entre temes diversos publicats en català. La normalització es evident que no compleix en aquest cas .Llegiu, mereix l´ atenció.

Revista busca quiosc

En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33%

Francesc Puigpelat

Hi ha una manera molt gràfica d’explicar el forat negre que per a la normalització del català representen les revistes. Pregunteu a qualsevol persona una mica sensibilitzada per la llengua quantes revistes de coloraines en català es poden trobar normalment als quioscos i respondrà amb poques vacil·lacions: El Temps, Descobrir Catalunya, Sàpiens, Time Out, Descobrir Cuina i Enderrock. Total: sis. La mateixa pregunta, formulada a un anglès, un suec, un turc o un espanyol, causaria perplexitat. Quantes revistes hi en castellà hi ha en un quiosc qualsevol? Ningú no ho sap.

Per fer aquest reportatge, entro en un quiosc més aviat gran, amb molta varietat d’oferta, i faig els comptes. En català, hi trobo les sis revistes abans esmentades, i les menys conegudes Casar-se a Catalunya i Benzina. Segur que n’hi ha més, però no són al quiosc que he triat. En castellà, hi trobo (aproximadament, perquè amb aquests números és fàcil descomptar-se) 472 revistes. I passo les dades a percentatge: Català, 1,67%; castellà, 98,33%.

Trobar una revista en català és quasi impossible. Comprar-la és complicat, tenint en compte les temptacions que ofereixen les revistes en castellà. N’hi ha prou un cop d’ull. A FHM: “Informe laboral. ¿Sexo en el curro? La mitad de España lo hace (y otros datos sorprendentes)”. A Cocinas y Baños, un gran reportatge sobre hidromassatge. A Hola, la duquessa d’Alba parla clar. A National Geograhic España, els misteris de Stonehenge. A Qué leer, el titular és: “Best sellers a la carta. Cómo convertir un libro en superventas”. A Interviú, trobem Nadal SL, una màquina de fer calés. A 6 Toros 6, José Tomás a tota pastilla. A Cosmopolitan parlen del sexe a l’estiu sense tabús. A Armas, un reportatge sobre la pistola model STI. A Sexologies, regalen un DVD molt curiós de cinema porno per a dones. Etcètera. Amb totes aquestes ofertes tan sucoses, cal ser molt militant per acabar comprant una de les úniques sis revistes en català. Per sort, el nucli de militants existeix, és ferm, i basta per sostenir-les.

En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents, i només una en català: La Revista dels Súpers, del Club Super3.

La premsa diària és l’única excepció al panorama desolador que, pel que fa a la situació del català, s’observa al quiosc. De les 10 capçaleres més visibles, tres són en català: l’AVUI, El Punt i El Periódico en català. En premsa esportiva, una és en català, El 9, i quatre en castellà. A això cal afegir, segons el lloc de Catalunya, l’oferta de premsa comarcal, que és molt significativa.

Segueixo fent un escrutini al quiosc. Em fixo en un sector poc conegut: el dels passatemps. Hi ha unes 40 capçaleres. D’elles, cinc són en català: L’Oci (la diversitat en passatemps), L’Oci 2 (a l’abast de tothom), L’Oci 4 (l’exercici de la ment) i L’Oci 5 (autodefinits). La primera d’aquestes revistes arriba al número 90, any 14. El director es diu Xavier Meléndez i la seu és a Castelló d’Empúries.Un altre tema són els col·leccionables. Al quiosc en trobo una vintena, dels temes més impensats i diversos, quasi tots en castellà. Hi ha llibres de literatura romàntica, DVDs de Sherlock Holmes, un curs de punt de creu, un altre de tai-txi, una col·lecció de papallones, una altra de superherois, les obres completes del locutor de la COPE César Vidal i (la promoció més prodigiosa) una col·lecció de plaques de policia dels Estats Units. Amb el primer fascicle, la placa de la policia de Nova York, que solien ensenyar amb tanta contundència Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. L’única excepció catalana és Aprèn anglès amb Les Tres Bessones (que, per cert, també té versió en castellà).

Acabo el meu escrutini amb els DVD que, en les més variades ofertes i col·leccions, es multipliquen com bolets en els quioscos. Per curiositat, miro els idiomes en què estan disponibles alguns. Les novetats, com John Rambo o El día de mañana, estan totes només en castellà i anglès. En pel·lícules més antigues, en canvi, hi ha més varietat lingüística. Trobo, per exemple, el musical West Side Story a 6,95 euros, amb doblatge a l’anglès, francès, castellà, alemany i italià, al qual cal afegir subtítols en les mateixes llengües, més holandès, portuguès, suec, noruec, finlandès i polonès. Polonès de l’altra Polònia, perquè, del d’aquesta Polònia del Toni Soler, ni rastre.
Vora aquests DVDs, hi ha el prestatge de la secció porno (també molt pròspera als quioscos) molt adient per acabar aquest article. Un d’ells es titula Culitos muy, muy calientes. Idioma? El de sempre, però, en aquest cas, tant se val, no?

L'us social del català (3). Quioscos
En un quiosc qualsevol s'hi troben sis revistes en català per 472 en castellà. Un 1,67% enfront d'un 98,33%

Font :

http://www.avui.cat/

Notícies - Infància i Joventut

La regidoria d’Infància i Joventut de l’Ajuntament de Cubelles s’ha adherit al programa Créixer amb tu impulsat per la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Créixer amb tu és un programa adreçat als pares i mares amb criatures menors de 3 anys que consta de dos mòduls (de 0 a 18 mesos i de 18 a 36 mesos) dividits en tres tallers xerrades cadascun en què es tracten temes rellevants del desenvolupament dels infants fins als 3 anys.

més informació a

La regidoria d’Infància i Joventut s’adhereix al programa ‘Créixer amb tu’

Aquest programa formatiu consta d’un cicle de sis xerrades adreçades a les famílies amb criatures menors de 3 anys i es desenvolupa des de la Secretaria de Polítiques d’Igualtat i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

Font :

http://www.cubelles.cat/

Es presenten 26 obres al I Concurs de relats i monòlegs de terror

Font: Ràdio Cubelles

Els premis es lliuraran el 31 d’octubre a les 8 de la tarda, al Cinema Mediterrani
Dilluns es va tancar el termini de presentació d’originals de la primera edició del Concurs de relats i monòlegs de terror. Es tracta d’una iniciativa de la regidoria de Promoció Cultural de l’Ajuntament de Cubelles, que s’emmarcarà dins els actes del “Castaween”, que se celebren la nit de difunts. Els premis, dotats amb 200, 120 i 80 €, respectivament, es lliuraran el 31 d’octubre a les 8 de la tarda, al Cinema Mediterrani, en un acte on el Grup de Teatre del Casal de Cultura interpretarà les tres obres guanyadores. Prudencia Carrasco, regidora de promoció cultural en dona més dades.
A aquesta primera edició del Concurs de relats i monòlegs de terror s’han presentat 26 obres originals, provinents de diferents indrets de Catalunya

http://www.radiocubelles.net/

Finalment un projecte aturat a la anterior legislatura sembla que aquesta vegada tira endavant. A la anterior legislatura una falta de predisposició tal com es va dir en el Ple de dilluns va sentenciar aturar un projecte de pisos socials ja presentat llavors per la regidora d´ Urbanisme Mª Lluïsa Romero ,actualment alcaldessa de Cubelles. Esperem que aquesta vegada sigui una realitat ja que la necessitat de pisos socials o a l’abast de lloguers assequibles es necessària. Llegiu aquesta informació ....

Penedès. El ple de Cubelles aprova la modificació del pla general per fer 110 pisos de lloguer per a joves i gent gran

M.L.. Cubelles

La construcció d'entre 110 i 120 pisos socials de lloguer per a joves i gent gran a la Mota de Sant Pere de Cubelles és més a prop, després que el ple municipal de dilluns aprovés la modificació del pla general necessària per impulsar el projecte. Tots els grups, excepte l'Entesa per Cubelles i Iniciativa per Cubelles, que van abstenir-se, van votar a favor del canvi de clau d'uns terrenys municipals on només podien construir-se equipaments. La modificació permetrà construir habitatge social un cop la direcció general d'Urbanisme doni el vistiplau al tràmit.
La construcció dels pisos és un projecte que l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, ja va intentar tirar endavant quan ocupava el càrrec de regidora d'Urbanisme, l'anterior mandat. Ara, el govern local (PSC-CiU-ERC) vol tirar endavant aquesta iniciativa que és «tan necessària per ajudar la gent», segons el regidor d'Urbanisme, Miguel Ángel López (PSC). Aquesta serà la primera promoció de pisos socials impulsada per l'Ajuntament de Cubelles.

seguir llegint la informació a

Font :

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/pobles/poble?id=308074

Cèliacs de Catalunya envia aquesta informació

INFORMACION SOBRE LA ENFERMEDAD CELIACA
Enfermedad Celíaca: los celíacos son personas que, por una predisposición genética, reaccionan a la ingestión del gluten, proteína presente en el trigo, avena, cebada y centeno.
Ingerir gluten les provoca una lesión en las vellosidades del intestino delgado que afecta la capacidad de absorber los nutrientes de los alimentos.

més informació a

http://www.celiacscatalunya.org

Descargar Hoja de Inscripción

Descargar Programa Congreso

Foto/M. Trives/arxiu /La Fita 2008

Enviat per La Fita

Agraïm a la Juani de Quins Viatges no tan sols l’organització ,també les rialles. Fins un altre !




El pont de la Expo de Zaragoza uneix les dos lleres del riu en forma de gladiol. Zaha Hadid nascuda a Bagdad es l’arquitecte i dissenyadora del projecte . Una estructura d’acer constitueix l’eix principal i el seu interior permet ubicar exposicions a la vegada que serveix de passarel·la a on la gent pot anar d’una banda a l’altre del riu i es motiu preferent per anar a visitar.

Foto/Arxiu Diari de Cubelles


M.Trives/Diari de Cubelles

Dimarts dia 9 de setembre ,el Celler Pic&Jazz va oferir una actuació fora de la seva trajectòria coneguda i relacionada amb el més pur estil swing i notes de jazz . Aquesta vegada ,Jordi va apostar per un duet que interpretava a veu i guitarra ,al més pur estil clàssic, romanzas castellanes de Juan Vazquez i d’un autor anònim, cançons populars catalanes,seguidillas de Ferran Sor,cançons populars espanyoles de Manuel de Falla i també cançons populars de Federico Garcia Lorca i a més ,cançons de la cuina de Bernat Rövenstruck molt descriptives de com elaborar una recepta de cuina.

Va ser una gran actuació en que tots els presents va seduir-nos , la veu de ALICIA PRIETO NIETO , acompanyada per YOLANDA MARTIN EROSTARBE a la guitarra .

L’aposta per introduir d’altres tendències musicals va ser molt ben rebuda per tothom.

A Cubelles, en certa manera un mon un pel reduït, i que a l’hora de innovar ,motivar i arriscar-se ,sembla que no sempre es beneit ,aquestes propostes quinzenals que ofereix Pic & Jazz no queden desapercebudes per la gent aficionada a la bona música.

La hissada de la Senyera i l’ofrena floral centraran els actes oficials de l’Onze de Setembre
Font: Ràdio Cubelles

Per primera vegada una cobla interpretarà l’himne nacional en substitució de la versió en CD
La celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de Setembre, arriba amb algunes novetats. L’ofrena floral, la hissada de la Senyera fins dalt del Campanar i el cant de Els Segadors tornaran a centrar l’acte institucional, que tindrà lloc a la plaça de l’Església a les 12 del migdia, al peu del Campanar i del monument de l’Onze de Setembre.
Un any més, la celebració comptarà amb la col·laboració del Cor l’Espiga, que interpretarà El cant del poble, Maria de les trenes i El cant de la senyera, i de la Cobla Ressò, que enguany interpretarà Els Segadors, substituint la versió en CD que acostumava a sonar en les darreres edicions.

Una altra novetat és la celebració del concert Cançons de la cançó, d’un temps d’un país, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i que interpretarà temes de Lluís Llach, Pi de la Serra i altres autors de la Nova Cançó. El concert tindrà lloc a 2/4 de 8 de la tarda a la plaça de la Vila.

http://www.radiocubelles.net/

M.Trives/Diari de Cubelles

Darrera les informacions de periodistes destacats a les zones en guerra, apareixen fotos publicades i realitzades per excel·lents fotògrafs que sovint son acompanyades per vivències terribles en que es mouen per aconseguir una foto determinada. A vegades, alguns d’ells perdent la vida i llavors els mitjans informatius donen compte de la seva mort i surten a la llum els seus noms ,sovint reconeguts només a un entorn determinat en que es mouen. Aquesta vegada la noticia arriba sobtadament i no fent un reportatge de guerra i amb perills eminents si no la malaltia al seu cos es qui aconsegueix doblegar a aquesta dona reconeguda mundialment ,llegiu aquesta informació ....

Françoise Demulder fotografió el horror de las guerras

Tenía 61 años. Había recorrido medio mundo -Irak, Vietnam, Líbano, Irán, Camboya, etcétera-, especialmente las zonas en guerra. Françoise Demulder, que era conocida con el nombre de guerra de Fifí, llegó a Vietnam con 19 años recién cumplidos y la cámara colgada del cuello. En poco tiempo logró que sus imágenes fueran publicadas por las mejores publicaciones francesas pero también por los semanarios ilustrados estadounidenses. Ahí, en Indochina, comenzó una carrera de periodista gráfico que, en 1977, obtuvo el máximo galardón al que se puede aspirar en la especialidad: el World Press Photo. Se lo dieron por una imagen captada en Beirut en la que vemos a una mujer, la cabeza cubierta con un velo, que llora al tiempo que parece implorarle al cielo. Frente a ella, un hombre armado. Y a su alrededor una ciudad humeante, en llamas.

Françoise Demulder ha muerto ahora en Levallois-Perret, un barrio periférico de París, en el hospital. Lo ha revelado su compañera Geneviève Lamoroux. Françoise, que nunca había querido dejar de ir de un lado para otro captando los horrores de la guerra pero también el cómo la dignidad humana luchaba para sobreponerse al imperio de la violencia, había quedado prácticamente paralizada desde 2003 a causa de un cáncer en la médula espinal. Muy estimada por sus compañeros de todo el mundo, ayer era recordada en Perpiñán, en el festival de foto-periodismo, como alguien "muy valiente, que siempre estaba en primera línea".

més informació clikant a

http://www.taringa.net/posts/imagenes/1519690/Fran%C3%A7oise-Demulder,-primera-ganadora-del-World-Press-Photo.html

Novetats Pic&Jazz

Música clàssica

Tornem, desprès d'aquest estiu tant interessant i caluros,
amb els nostres díes musicals, i mès endevant amb les cates.

Us hem preparat, per començar la temporada, un concert de veu i
guitarra clàssica,

la veu: ALICIA PRIETO NIETO
la guitarra: YOLANDA MARTIN EROSTARBE

El programa de concert:
Seguidillas (Ferran Sor 1778-1839)
Romanzas Castellanas medievales
Cançons populars catalanes
Cançons populars espanyoles
Cançosns populars
Cançons de la cuina

Dia : 09 de Setembre

L'horari d'actuació de 19.30h fins les 21.00h

Preu de la entrada....................... 10 €

Consumició mínima....................... 3 €

Aforament limitat.

Us esperem !!!

La nostre adreça

Jacint Verdaguer nº 20

el telefon

93.895.29.14

A. Soler


M Trives/ Diari de Cubelles

A finals del mes d’agost sempre grups d’estiuejants i amics de sempre, acostumen a fer sopars a on donen per finalitzat l’estiu i de nou comencen el cicle del retorn al treball. Tenim hàbits comuns i la efectivitat de qualsevol celebració a l´entorn d’una petita festa a on nostàlgies i una bona relació, motiva que tots plegats siguem un pel mes feliços entre amics que es coneixen fa temps. Bon retorn a cadascú a les seves tasques o a la rutina del dia a dia. Fins a la propera i fins el proper Sant Ramon i com diu Elvira Lindo també a la seva Santa ,felicitem de pas !!!

Associació La Fita de Cubelles informa....

La Fita, en motiu de la Festa de la Verema torna a promoure una nova edició de pirules de plaques de cava. Fa dos anys varem iniciar aquesta col·lecció i aquest any dues noves pirules amb una edició limitada només de 100 cadascuna, surt a la venta . Si voleu fer reserves envieu un e-mail a dones_lafita@yahoo.es donant el nom i cognom i telèfon o també dimecres de 18h a 20 h adreçar-vos al despatx nº 6 del Centre Social.

Associació Dones La Fita de Cubelles

(Imatges pirules 2006 editades i esgotades)

Una vegada exhaurida la edició es comunicarà

Arriba la XXI edició de la Festa de la Verema amb un canvi de format

Cubelles celebrarà els dies 12 i 13 de setembre la XXI edició de la Festa de la Verema, que enguany presenta novetats en el seu format. Tot i mantenir-se l’espai, la plaça del Mercat, la concepció de la festa fa un gir total i es tornarà a centrar en el món del vi i el cava, amb la incorporació de la mostra de la gastronomia local.

La primera de les novetats és l’eliminació de la fira comercial i d’entitats, que en els darrers anys havia robat tot el protagonisme a la fira de vins i caves. Amb l’objectiu de promocionar els productes vinícoles a través dels comerços locals, enguany només podran disposar d’estand de participació a la Verema els establiments que disposin de domicili social a Cubelles i que ofereixin estand de vi i cava, o bé estand amb degustacions de restauració. Cada un dels expositors de vins i caves oferiran els productes d’unes bodegues. Així, a l’estand de Cal Tala es podran tastar els caldos de Caves Mestres, Bodegues Pinord i Caves Hill; al Racó de la Vila els vins i caves de Caves Ferret, Caves Nadal, Torelló, Canals & Munné, Raimat, Cordoniu, Caves Gramona i, U més U fan Tres; al Pic&Jazz tindran els productes de Caves Rovellats, Vinya Sílvia, Caves Naveran, Clos de la Bauma, Emendis, Alsina Sardà, Can Bonastre, Blancher caves i vins, Can Ramon Viticultors, Agrícola Falset Marçà i Parxet; La Cuineta oferirà els vins i caves de Cuscó Berga, Mondes, Emendis i Alsinac; mentre que el celler Què bo tindrà Caves Vallformosa, Alsina Sardà i Celler Unió. La organització posarà a la venda dos tiquets de degustació de vi o cava. El primer, al preu de 3€, inclou 2 degustació i la copa commemorativa de la XXI edició de la Festa de la Verema, mentre que també es posarà a la venda un tiquet únicament amb 2 degustacions de vi i cava al preu de 2€.

més informació a Arriba la XXI edició de la Festa de la Verema amb un canvi de format

Font :

http://www.cubelles.cat/

M.Trives/ Diari de Cubelles

Els matins a la radio tornen a la normalitat,cadascú de nosaltres selecciona la seva emissora de radio i manté una atenció a orella mig oberta per si alguna informació ens motiva a pujar el so. Ja no tenim en Bassas i molts , decebuts van punxant d’altres emissores fins que recalem a la que ens manté l’atenció. Tenim a RAC1 que avui com d’altres inicia la temporada radiofònica i tot llegint aquest matí el diari Avui ,sembla que els espais estrella continuen. Jo mateixa estic enganxada a Minoria Absoluta que amb claus de bon humor desgranen l’actualitat i mentrestant cou el caldo o el sofregit . També estic atenta a Radio Cubelles que disposa de bons espais Cubjazz ,Barreja't amb mi ,Cubelles a les dotze (Tertúlia),Tornem als seixanta i d´altres que us recomanem escoltar i a més som a Cubelles i de Cubelles i disposem d´una emissora amb pedigrí i solera. Bons professionals ,bons col·laboradors i poc espai es cert ,també .Ja arribaran temps millors a ben segur.

Au ! Clikeu Radio Cubelles http://www.radiocubelles.net/

Llegir el contingut del Avui a RAC 1, nova temporada

http://www.avui.cat/

i la tira d´humor de Jaume Desola ,bon cap de setmana !!!!!
miradasdesola-sol

M.Trives/Diari de Cubelles

Mentrestant que faig una ullada el diari pel matí i tot menjant un croissant i apurant el cafè llegeixo les noticies relacionades amb aquests finançaments que porten molts maldecaps i més en tindrem si no arriben diners...i a on pràcticament tots els diaris apunten el posicionament de cadascú dels representants politics catalans un pel emprenyats i que a dia d’avui de moment coincideixen en un mateix punt. Fins ara el president del Govern Català ,José Montilla ,mantenia un cert silenci prudent ,després de les paraules que va dirigir a Zapatero en el Congrés del PSC i aquest matí tots els diaris publiquen les manifestacions públiques i que denoten un posicionament i una lectura difícil de pair segons l’orella que rep les senyals i en aquest cas molt directes a qui de moment té la paella per la mà.

Font: Diari Avui

José Montilla no afluixa.Encara que la vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega i els socialistes extremenys i andalusos van aplaudir ahir el ministre Pedro Solbes per la seva intervenció de dijous al Congrés posant encara més aigua al vi del finançament, el president de la Generalitat va tornar a respondre –hi havia expectació– amb contundència, un cop Solbes ha dinamitat la tàctica del PSC de posar sordina al debat.

Així que ahir Montilla, en la trobada dels socialistes catalans a Vilopriu (Baix Empordà), va respondre a l’amenaça de Solbes de fer una llei de finançament de manera unilateral que ell no entén d’imposicions –contra imposicions, “raons”– ni mals acords, i que ni els socialistes catalans ni el govern de la Generalitat les acceptaran. I, atenció, Montilla feia les declaracions amb el pin de primer secretari del PSC. La resposta del govern va arribar del vicepresident Josep-Lluís Carod, que avisa d’una LOAPA financera del PSOE. La Generalitat no estaria obligada a acceptar un model imposat, perquè qualsevol acord l’ha de signar en la Comissió Mixta amb l’Estat. Es quedaria amb el model actual i podria recórrer al Tribunal Constitucional.

Montilla va avisar ahir els seus –en un discurs, per cert, ofert en directe pel 3/24, fet que demostra la intencionalitat– que han d’estar “preparats per a tot”, però en un nou esforç de català optimista, va dir que no considera cap altre escenari que l’acord. També amb aquest argument el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, va evitar lligar la sort dels pressupostos de Solbes al finançament, tal com reclama Artur Mas com a arma negociadora.

Montilla va fer el seu primer cop de força amb un històric discurs a Madrid en què va avisar que una mala actuació del govern espanyol a Catalunya –vegeu Renfe, apagada, aeroport i Estatut encallat– provocaria una mena d’“adéu, Espanya” maragallià que ell no desitja, i la desafecció cap a Espanya. Montilla continua reivindicant l’Espanya plural, però el procés de desafecció el pot patir ell mateix cap als barons socialistes, als quals ahir va acusar d’embolicar-se en la paraula Espanya i en la solidaritat per defensar només interessos econòmics territorials. I va dir més. Va dir que hi ha territoris que amb els diners catalans sufraguen serveis que no hi ha a Catalunya. Reflexió que signarien els seus socis d’ERC. I va fer un segons avís a l’executiu de Zapatero: “Si no aconseguim un encaix múltiple i complex, ens veurem desbordats pel radicalisme, els extremismes creixeran i deixarem d’ocupar la centralitat”.

Finançament
Montilla adverteix que si fracassa l'acord creixerà el "radicalisme"

Font :
http://www.avui.cat/

M.Trives/Diari de Cubelles

A Pere LLeó

Aquest matí anant a comprar tabac, jo soca addicte de moment al vil tabac, un enorme cartell penjat al balcó , encarregant-se de donar a conèixer un aniversari,el de Pere Lleó ,que compleix cinquanta anys, suposo penjat per amics i que no es desapercebut per els vianants.
Que puc dir de Pere Lleó ? Personalment tinc una simpatia personal cap a la seva persona.
Vaig coincidir amb ell en un altre temps i en un altre espai en que tant ell com jo mateixa més tard,varem decidir reprendre un altre camí ,pro això no va afectar mai les bones formes i sempre un adéu,una paraula va quedar . Això demostra una elegància en les formes i amb les actituds. Avui dia tant ell com jo mateixa som a diferents espais,pro sempre es retroba una mostra d’afecta,una abraçada si fa temps que no coincidim es evident ,ja sigui a la sala de Plens del Ajuntament o per el carrer. No et doni el yu-yu i canvis aquesta manera de ser !!!
Feliç aniversari amb els teus,la teva dona i el teu fill i a qui vulguis al teu costat !

La foto no partany a Diari de Cubelles ,la trobareu a la web de

http://www.iniciativa.cat/cubelles/

M. Trives/Diari de Cubelles
Fa uns anys vaig fer una petita estància a Roma. Evidentment es una ciutat monumental, es cert i a cada cantonada hi trobem signes evidents de la importància històrica i del poder que disposava . A dia d’avui es visitada per turistes d’arreu del món que fan cues interminables sobre tot al Vaticà a on hi trobem el poder absolut del que va disposar i del que disposa . A part de les meravelles del seu interior ,a on sales i sales contenent veritables tresors i a on un oh ,oh !! a mes d’ un se li escapa, també sens tot el poder que desplega l’aparell religiós juntament amb tot una entrellat econòmic. Es per això que llegint El País vaig trobar un article que en parla d’ aquest poder i es forca interessant...

REPORTAJE: CINCO IMÁGENES QUE CAMBIARON NUESTRA VIDA... El cristal antibalas

Wojtyla en concierto

MANUEL VICENT 17/08/2008

El papa Juan XXIII suprimió la silla gestatoria porque estaba muy gordo y creía que su peso no se correspondía con el exiguo estipendio que cobraban sus costaleros. Pudo haberles subido el sueldo, pero prefirió bajarse él de la peana. Juan XXIII fue el primer Papa que caminó con las manos en la espalda entre las hortensias y los rododendros del jardín del Vaticano con la misma actitud del campesino que observa las alcachofas de la huerta. Tenía 77 años cuando en 1958 accedió al papado. Los cardenales pensaron que sería un hombre de transición, pero Juan XXIII tenía una rareza: era un papa que creía en Dios. Y a causa de esta gracia estuvo a punto de hundir a la Iglesia. Con el Concilio Vaticano II los templos se llenaron de guitarras, el latín fue descabalgado de la liturgia, con lo cual los fieles comenzaron a entender lo que se mascullaba en el altar. En la mayoría de los casos se trataba de preces muy vulgares, sin aliento místico ni siquiera poético. Juan XXIII murió en 1963 después de desmontar el caparazón de oro de la Iglesia y dejar las sacristías infiltradas de marxistas.

Cumplió la doble misión que le encargaron a medias el Pentágono y el Espíritu SantoVino a poner orden un intelectual dubitativo, Pablo VI, que tenía el don de angustiarse en público. Mediante distinciones escolásticas muy sutiles logró que el diálogo entre cristianos y marxistas se estabilizara en el sexo de los ángeles. Después llegó el papa Luciani, en 1978, a quien le costó muy caro no haber sabido disimular su espanto al descubrir las cuentas e inversiones del Vaticano. Pocos días después de su elección se encontró de repente en presencia de Dios, gracias a un té con leche muy cargado.

Vistas las cosas que pasaban, esta vez a la hora de elegir a su sucesor, el Espíritu Santo consultó con la CIA y con el Pentágono antes de inspirar a los cardenales. En Washington le susurraron al oído que tenían preparado a un polaco, anticomunista visceral, para un alto destino. Era el Papa que necesitaba el Occidente. El 16 de octubre de 1978 fue elegido Wojtyla en la segunda votación, un hombre fuerte, de 57 años, que había sido actor en su juventud, trabajador en una fábrica, con una novia gaseada en un campo de concentración nazi. En ese momento los obreros de Polonia estaban a un punto de la rebelión. Las manifestaciones de protesta iban presididas por enormes imágenes de Wojtyla y de la Virgen María, que se reflejaban en las gafas negras del general Jaruzelski. La alta misión espiritual a la que fue llamado este Papa consistía en dar con un martillo de plata obsesivamente a un tabique deteriorado del imperio soviético cuya grieta pasaba por Cracovia. Si lograba partirlo, todo el tinglado se vendría abajo. Wojtyla comenzó a darle con el martillo y, de pronto, se acabó la historia, según Fukuyama.

Que la jugada era arriesgada se supo poco después cuando el KGB le mandó unas cartas credenciales al pontífice. El turco Mehmet Ali Agca en plena plaza de San Pedro lo baleó directamente en el estómago en medio de un revuelto de seglares y monjas que rodeaba su coche descapotado. Fue el 13 de mayo de 1981. La conexión búlgara tenía ramificaciones lejanas, muy misteriosas, puesto que el mismo día, un año después, en el santuario de Fátima, en lugar de aparecérsele la Virgen, se le acercó un sacerdote dispuesto a asestarle en el costado un cuchillo de cortar jamón.

A partir de entonces la fe dio un salto cualitativo: Dios también necesitaba guardaespaldas. La imagen de Wojtyla impartiendo amor divino a todo mundo dentro de una urna de cristal antibalas fue un arquetipo del final del siglo XX. El proyectil de Ali Agca le complicó el organismo, pero Wojtyla nunca olvidaría que de joven quiso ser actor. El encuentro con su frustrado asesino en la cárcel de Regina Coeli no lo hubiera mejorado Bertold Brecht. Tenía además a su disposición todo el boato de la liturgia con 2.000 años de experiencia. La sacristía de la basílica de Roma estaba llena de vestiduras de oro, terciopelos, sedas y damascos, a los que ahora había que añadir chalecos antibalas de Armani, muy flexibles. Ningún espectáculo mundial disponía de un atrezo semejante. Para que la Iglesia recuperara su antiguo esplendor se requería que entraran en acción las masas. Wojtyla se encargó de darles un aire de grandes conciertos de rock a las manifestaciones religiosas donde él oficiaba de Gran Mono Blanco de la tribu. Al final, con el cuerpo maltrecho, envuelto en un caparazón de oro, este actor representó su propia agonía ante el mundo y a su muerte dejó al catolicismo recargado con la electricidad estática que generan siempre las concentraciones fanatizadas, inoculándole el carácter de una gran secta planetaria. Wojtyla había cumplido la doble misión que le habían encargado a medias el Pentágono y el Espíritu Santo.

Font :

http://www.elpais.com/

M. Trives/Diari de Cubelles

Fa pocs dies escoltant la radio ,algú parlava de la Pedra Seca.El tema en concret un pel desconegut ,va fer que motivada ,fes un clik a Google i simplement esperar la resposta. I aquí teniu una web en que podeu informar-vos vers la Pedra Seca.

La Pedra seca a la Bisbal del Penedès del 3 al 12 d'octubre al Centre Municipal de Cultura

A les riberes de la Mediterrània hi ha moltes àrees de sols calcaris, aquesta abundància de pedra possibilita que en moltes zones geogràficament llunyanes trobem necessitats plantejades a l'hora de configurar els espais cultivats, les pastures, de resguardar-se de les tempestes, de construir... Tot aquest conjunt de respostes donen com a resultat una sèrie de testimonis materials que perfectament entrelligats, defineixen un paisatge. Aquests paisatges constitueixen la plasmació material de l'assimilació i el domini d'una tècnica, la pedra seca, una técnica creada amb les mans i al treball de milers de persones, generació rere generació, amb els recursos que els ha atorgat el territori.

La necessitat de guanyar terres de cultiu ha deixat com a testimoni els nombrosos camps construïts amb tots els seus elements, en els quals s'ha utilitzat un material sobreabundant per tot arreu, proporcionat pel mateix medi físic; la pedra calcària. Aquesta s'utilitza en sec,sense cap morter o material d'unió entre les diferents peces, motiu pel qual les pedres, de morfologia irregular, van encaixant-se unes amb les altres, pedra sobre pedra, i s'uneixen pel seu propi pes. La relació de l'home amb els recursos que ofereix el seu espai físic dóna com a resultat l'arrelament en la comunitat local d'una autèntica cultura de la pedra que es materialitza en tots els elements construïts que configuren el paisatge del nostres pobles.

Des de la dècada dels cinquanta, coincidint amb la recessió demogràfica, va caient tot allò que els homes han anat alçant pedra sobre pedra, tornant a poc a poc la natura a recuperar allò que els avantpassats havien anat guanyant-li lentament amb les seves mans, motiu pel qual aquest paisatge, està condemnat a desaparèixer

L'objectiu d'aquesta exposició és sensibilitzar-nos a tots sobre els valors ambientals, paisatgístics, culturals i patrimonials que ens ofereixen les construccions de pedra seca i alhora retre homenatge a les generacions que ens han precedit i ens han legat aquesta obra fruit del seu treball constant.

L'Home i la pedra. Francesc Jarque

Font :

http://www.bisbalpenedes.com/pedraseca/