M. Trives/Diari de Cubelles

Las portades de diaris han estat plenes de noticies i dues han cridat l’atenció .
La esperada i no desitjada mort de Paul Newman .Se sabia que estaba molt malalt.

Newman un dels últims actors que queden de l’època del Actors Studio. Acompanyat d’un físic i una cara molt atractiva , amb uns ulls blaus i una mirada que a totes les dones de la meva generació va seduir-nos en totes les seves aparicions a la pantalla ha mort discretament tal com va decidir ell mateix ,amb els seus al voltant. A diferencia de molts actors reconeguts, disposava a més de un talent personal ,va actuar i dirigir pelis amb èxit notable i a més tenia un cervell que li funcionava i molt be sembla ser, ja que en el mon de la industria va crear una empresa de salses i els seus guanys de molts milions de dòlars van ser destinats a programes de caràcter benèfic. En fi un home amb cara ,ulls,talent. sensibilitat i a més compromès en moviments en contra de les guerres .
No has deixat mal bagatge,Paul !

També la visita de Meryl Streep a Sant Sebastià per recollir el Premi Donosti ha suposat una portada força important. Ella com d’altres actrius i actors no es mostra favorable a les politiques que darrerament ha portat a terme Estats Units i eixís ho va manifestar dient que si no guanyava Obama buscaria pis a Sant Sebastià. Divertit el comentari que va fer guanyar-se la simpatia per part dels periodistes assistents. Aspirant sovint als Oscars en va guanyar dos ,l´un per Kramer contra Kramer i l´altre per La decisión de Sophie .Sempre ha demostrat un gran talent a la hora de interpretar papers tant dramàtics com còmics.

Comunicat de La Fita

Ahir varem dir adéu a Teresa Torres. Dona afable i estimada por molts veïns i veïnes de Cubelles. La Fita ja en el seus inici va comptar sempre amb la seva col·laboració a la Mostra de Puntaires amb els seus treballs de puntes.Meravelloses mans tenia i els últims anys la seva persona ja molt ferida per una infermetat que la va postrar sovint a no permetre desplaçar-se no li va impedir seguir participant .Aquestes petites obres d’art que son els seus treballs van ser admirats a totes les exposicions que va organitzar la nostre associació en les que també va participar el seu marit amb treballs d’artesania.
Un record per tu,Teresa i gracies!!

Associació La Fita de Cubelles

(Imatge/www.tiana .cat)

M. Trives/ Diari de Cubelles

Jo mateixa he viscut sempre a Barcelona capital .El meu barri era Clot -Camp de l´Arpa ,més tard vaig anar a parar al Guinardó. Barri tranquil un pel burges i amb encara empremta de cases senyorials vingudes a menys o desaparegudes amb el boom immobiliari. En Ramon Calduch vivia al Passeig Maragall a on jo en un temps determinat vaig disposar de un punt de venta ,llibreria i premsa molt proper al seu domicili. Sovint s’apropava a comprar el diari o potser també a fer una petita xerrada,desconeixia la seva personalitat,el temps i la diferencia de edats a vegades son murs a l’hora de reconèixer a veïns. Molts més tard vaig saber de qui es tractava. Home afable i comunicador i amb una bona veu , ahir va morir i el seu nom de nou surt als diaris després de molts anys desapercebut per la majoria . Molts van enamorar-se i jurar i perjurar tot el que fos falta ,motivats per la seva veu. A Cubelles crec recordar ,Ramon Calduch un any de fortes pluges actuava al envelat per la Festa Major , jo era molt joveneta i de sobte va comença a descarregar amb aquella força que llampecs i trons van deixar a tothom sota la carpa un pel acollonits ja que el torrent del Raval quedava molt a prop i podia baixar de valent , lo que va provocar una sortida inmediata per part de tothom, en la que tots amb els vestits i sabates de Festa Major enfangats ,llavors s’estrenaven i lluïen aquets dies festius van quedar ben galdosos.

Un record a Ramon Calduch !

més informació a

El cantant Ramon Calduch mor a Barcelona als 79 anys

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt

M. Trives/Diari de Cubelles

La perplexitat, una paraula utilitzada darrerament a molts mitjans a l’hora de desentrellar la situació creada a l´entorn i en motiu d´un possible acord o no d’un finançament acceptable o no ,per part del govern de la Generalitat i el govern de Madrid ,i que fa visible la carona que a tots ens queda llegint dia a dia llegint les informacions puntuals i comentades a les tertúlies a Catalunya i segurament a los corrillos de Madrid i d’altres indrets també, a on ningú veu clar aquest joc de escacs a on peons,alfils,torres i reis mouen peces a dojo i quedar a la foto el millor possible sembla també un objectiu a tenir en compte davant espectadors perplexos que som nosaltres.

.
Llegiu aquest article ,es força interessant i a on la paraula perplexitat mostra significat.


La perplexitat i el nus gordià

Joan Ramon Resina / Catedràtic. Director del departament d'estudis ibèrics i llatinoamericans de la Universitat de Stanford

H a nascut el català perplex, una nova espècie que desbanca el català acomplexat, el català emprenyat i tots els altres catalans adjectivats. La perplexitat és l'evidència d'una contradicció que no es pot resoldre dins les regles del joc. Si hi seguim jugant, l'agreugem; si parem, se'ns acaba el jugar. L'estadística diu que en aquesta situació s'hi troba molta gent, però no diu des de quan. Jo arriscaria que, pel cap baix, des del 2003. Aquell any les eleccions catalanes havien de confirmar la fi del pujolisme, però es tractava de saber si seria per superació o per abaixament. Les urnes van respondre amb precisió sismogràfica: victòria de CiU condicionada per un aval molt clar a l'independentisme.

PERÒ VET AQUÍ QUE ERC no va voler jugar al joc que tocava i es va decantar per jugar al Front Popular, com els francesos que el 1789 es posaren a jugar a romans. Les hemeroteques, que són les vergonyes dels polítics, ens recorden un Joan Ridao fent propaganda postnacionalista, mentre Carod parlava del PP com si fos la criatura de CiU i dissimulava la balconada de Zapatero a la Generalitat. Eren al govern per dur el país a la independència, deien, però mai han explicat com es fa això mentre manin els de la dependència. És tot un cas d'ase de Buridà: per governar amb projecte propi, haurien de sortir d'aquest govern; però si en surten, ja no seran al govern. Perplexos? Vostès diran.

CONVERGÈNCIA HA FET de la perplexitat un modus vivendi. S'hi troba en el seu element. Ara mateix, malgrat ser, teòricament, l'únic partit amb les mans lliures, no pot trencar l'estantís front català pel finançament. O es fa coresponsable del previsible mal resultat o li encolomen el mort. Ja va passar-li amb l'Estatut del 30 de setembre, quan Artur Mas va accedir incautament a aixecar-ne l'acta de defunció. Mas és el líder més preparat, amb més discurs i més possibilitats de projecció internacional. Però també és presoner d'un dilema: seguir en l'ambigüitat omnívora del pujolisme o deixar enrere aquella política de terra ideològicament cremada. Avui l'autonomisme és l'opció conservadora; vet aquí per què el PSC s'hi apunta amb entusiasme. Ja era això, companys, ja era això, es diuen ells amb ells. La Catalunya del segle XXI sols pot retrobar l'esma amb una ambició a la mida de la necessitat històrica. I a Mas el temps se li esmuny mentre dubta si passa o no passa el Rubicó.

EL PSC TAMBÉ EN GASTA, de perplexitat, tot i haver aconseguit la quadratura del cercle: governar a Catalunya i a Espanya. Però ni així assoleix la seva aspiració de fer de Catalunya una baronia. Montilla ha desplaçat CiU, reeducat ERC i portat la supermainadera a ICV, i veu amb estupor com el tracten de talibà els compañeros. El moment li és propici, però. Si trenca la disciplina de vot a Madrid, es consagra com a líder catalanista i obre una etapa plena de riscos, però també de beneficis potencialment molt grans.

I ICV? AQUÍ TOPEM amb la raresa de la perplexitat pura. Deu ser per això que es dediquen a combatre la pol·lució acústica... dels condicionadors d'ambient.

NO S'HI VAL A ESPERAR que la societat resolgui la perplexitat dels líders; importa molt saber avançar-se als esdeveniments i reconduir-los, no cal dir que pel bon camí. Qui vulgui governar és lògic que arrisqui alguna cosa. Però el català està perplex perquè observa com la retòrica i les escenificacions li posen davant els ulls una realitat paral·lela, mentre el país se li torna cada vegada més aliè. Potser la perplexitat més gran és la dels que es pregunten per què els jugadors segueixen apostant a costa del país en lloc d'aixecar-se de la taula i denunciar el tafur. El problema és que fer-ho afegiria encara més perplexitat, si a més d'aixecar-se el jugador no estripa també les cartes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Dilluns, 22 de setembre del 2008

Imatge/ Veïns de l'Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l'Atlàntic i el Pacífic

M. Trives/ Diari de Cubelles

Mentrestant el mon tira fum tòxic a tot arreu i provoca canvis climatològics, tenim resultats evidents i no molt lluny de la costa mediterrània .A l´Ampolla ,ha aparegut una pobra foca perduda,malalta per la contaminació nostre. Molts kilòmetres de recorregut per trobar uns braços amics i que han recollit un cos adreçat a la mort. Quina pena !

Les fotos mostren uns ullets tendres, que no entenen el seu fi,malauradament tots en som culpables ja que volem disposar de aires condicionats,calefaccions,fums tòxics desmesurats i poc controlats amb la benevolència de governs e institucions que se omplen la boca defensat ecologia a tort i dret i no eviten els resultats de la seves pròpies contaminacions no controlades. Tots coneixem determinats indrets que sumat a d’altres donen índex contaminats alarmants. De moment i aparentment nomes determinades especies son afectades les més indefenses ,ja arribarà el moment que d’humanitat en rebrà i de valent !

Naturalesa
Una foca perduda al delta de l’Ebre
Veïns de l’Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l’Atlàntic i el Pacífic
L'Ampolla
Els veïns de l’Ampolla van quedar realment sorpresos divendres quan van comprovar la presència a la platja d’una foca. En principi es podia pensar en un exemplar de vell marí (Monachus monachus) com el descobert per un submarinista aquest estiu a Calvià, però finalment els experts de la Fundació CRAM van comprovar que es tractava d’una foca comuna (Phoca vitulina), una espècie gens comuna al Mediterrani. Alguns exemplars joves d’aquesta espècie nòrdica es troben accidentalment al sud de la Península i fins i tot a Canàries, però a l’interior del Mediterrani són realment estranyes.La foca perduda de l’Ampolla va estar a la sorra divendres fins a les 21 hores i els experts es van limitar a observar-la i mantenir un cercle de protecció.Dissabte al matí, la foca va tornar a aparèixer a la zona i els veterinaris van continuar amb el seu seguiment. L’animal no semblava tenir lesions externes, però respirava amb dificultat i mostrava símptomes de debilitat. Els tècnics del CRAM (responsables del rescat i l’assistència d’animals marins, en conveni amb la Generalitat) van capturar l’animal per intentar-ne la recuperació en un centre especialitzat, però la foca va morir durant l’operació de trasllat. La necròpsia realitzada a la UAB mostra que l’animal tenia greus lesions a l’aparell digestiu i als pulmons.

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/41556/una/foca/perduda/delta/lebre.html

Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social

Font :

http://www.cubelles.cat/


Entre l’oferta de cursos destaca una gran varietat d’activitats dedicades a la salut com pilates, ioga, reeducació postural i passes per salut, a banda de les relacionades amb l’activitat física i el ball com la batuka, les sevillanes, l’aeròbic i la dansa del ventre


Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social
Imprimir
Notícies - Serveis a les persones
23/09/2008
La regidoria de Serveis a les Persones ha presentat l’oferta de cursos trimestrals que tenen lloc al Centre Social. Tots els cursos començaran a partir de l’1 d’octubre i finalitzaran la setmana del 15 al 19 de desembre. Les inscripcions ja estan obertes i cal formalitzar-les a l’OPIC (C/Joan Roig i Piera, 3-5) en el següent horari:
Horari fins el 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30 i dissabte de 10:00 a 13:00
Horari a partir del 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30, dijous de 17:00 a 19:30 i dissabte de 10:00 a 13:00

A continuació es detallen les activitats ofertes, els horaris, preus i els monitors encarregats de dur-les a terme.

PILATES:
Dilluns, dimecres i divendres de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Sara Martin


BATUKA:
Dilluns i dimecres de 19:30 a 20:30
Preu: 50 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles


AERÒBIC:
Aeròbic: Dimarts de 19:30 a 20:30
Aeròbic-Abdominals: Dijous de 19:30 a 20:30
GAP-Estiraments: Divendres de 19:30 a 20:30
Preu 1 sessió (1 dia per setmana): 25 € trimestre
Preu 2 sessions (2 dies per setmana): 55 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles


REEDUCACIÓ POSTURAL:
Grup A: Dimecres i divendres de 10:00 a 11:00
Grup B: Dimecres de 12:00 a 13:00 i divendres de 11:00 a 12:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Patricia López


PASSES PER SALUT (excursions i passejades):
Dimarts i dijous de 10:30 a 12:00
Lloc: Sortida i tornada al Centre Social (en cas de pluja es farà gimnàstica de manteniment i jocs a l’Espai de la Gent Gran)
Preu: 25 € trimestrals
A càrrec de Paulo Catalini


IOGA (matí):
Dimarts i dijous de 10:30 a 11:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro


IOGA (vespre):
Nivell 1: Dilluns de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 15 € trimestrals
Nivell 2: Dimecres i divendres de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec d’Agnès Pérez


DANSA DEL VENTRE (matí):
Dilluns de 10:30 a 13:00 (es faran grups per nivell)
Preu: 20 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro


DANSA DEL VENTRE (vespre):
Dimarts i dijous de 20:30 a 21:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Mercedes Burgos


SEVILLANES (matí):
Dimarts de 11:30 a 12:30
Preu: 15 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro


SEVILLANES (tarda):
Dimarts i dijous de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro


TALLER DE MEMÒRIA:
Dilluns de 10:00 a 11:00, de 11:00 a 12:00 o de 12:00 a 13:00
Preu: Gratuït
Lloc: Espai de la Gent Gran
A càrrec de Miriam Costa

Per més informació:
OPIC – Oficina de Participació i Informació Ciutadana
C/ Joan Roig i Piera, 3-5 (Centre Social)
93 895 03 00

M.Trives/Diari de Cubelles

De jovenets ,assistir a partides de tennis taula era una imatge habitual al celebrat cafè Armengol a on per la Festa Major es celebraven campionats .Veure també a amics i coneguts jugant a les tardes a la taula instal·lada al citat cafè suposava engrescament entre els assistents.

Lluís Pineda, avui Regidor de Esports era un d’ells i en sabia prou per mantindré el tipo si el seu company de joc era un pel reconegut per l’afició feia un bon paper i guanyava i olé !!! tots els presents aplaudíem .Aquest any es van celebrar els campionats de tennis taula al pavelló que disposa el Poli de Cubelles i potser serà la clau i el motiu a partir d’ara que nois i noies de Cubelles mantinguin el llistó alt per l’afició ja que es divertit i també força cansat....i no ho sembla !!!

Aquesta informació apareguda a en dona compta de la presencia cubellenca al Torneig de Sant Celoni

http://www.vilanovadigital.com/espais/esports/article.asp?IdArticulo=20659

TENNIS TAULA

Presència cubellenca al torneig de Sant CeloniEls dos palistes cauen a les primeres rondes del torneig
VD - 22/09/2008 19:15:08

Marc Galofré i Carlos Pina participaren diumenge en un dels tornejos més recents de Catalunya, el de Sant Celoni. Pel matí es disputà la fase de grups de 5, els 4 millors de cada grup entraven al quadre de 32ens de final.
Els dos cubellencs aconseguiren superar la primera fase, Marc Galofré derrotava per 3-1 a Guillermo Guillemon (Mollet), cedia enfront Alejandro Chacón (St. Joan Despí) per 3-0, guanyava a Julio infante per 3-0 i acabava el grup perdent contra Jordi Vall (St. Celoni) per un ajustat 3-2. 2 victòries i 2 derrotes, situaren Galofré 3er del seu grup. Igual resultat va obtenir Carlos Pina, que perdia contra Enric Manzano (Esparraguera) 3-0, guanyava a Mariano Jodar (Arenys de Munt) per 3-1 i també al dur rival, David Burló (St. Andreu) per 3-1 i acabava el grup perdent amb Carles Messeguer (Vilafranca) per 3-0. Tots dos palistes tingueren que jugar 32ens de final contra dos jugadors que havien quedat 2ns dels seus grup. Pina guanyà sense dificultat a Elena Muñoz (Vilassar) per 3-0, però en 16ens de rival, va caure contra David Azcón (St. Cugat) i de nou, i per segona vegada en aquesta setmana, el cubellenc perdia per 3 jocs a 0. Mentre que Marc Galofré, queia en 32ens de final tenint-se que enfrontar amb un excompany d’equip de Vilanova, Jordi Cepero. Malgrat les intencions de Marc per la lluita d’anotar-se un joc al seu marcador, cediria els tres jocs per 11-8, 11-9 i 12-10.

Font:

http://www.vilanovadigital.com/espais/esports

Foto/arxiu La Fita/Portada dossier/Aurora Garcia Bertomeu

La presentació de la exposició Qui té roba per rentar? a la sala Rosa Vallespir a la Bonnemaison va plegar a molta gent interessada per conèixer de a prop aquest magnífic treball de recuperació. En un espai força impactant que combina medis per visualitzar la tasca d’elaboració de la exposició acompanyada de grans panels a on es descriu la historia de la vida de les bugaderes i les fotografies de safareigs de indrets diversos a la ciutat de Barcelona eixís com també a les rodalies es molt interessant i dona a conèixer una part de la historia no molt llunyana a on el significat de la paraula fer safareig pren vida i significat. A molts pobles els safareigs eren el punt de trobada de dones que o bé rentaven la seva roba pròpia com la d’altres famílies .Eren espais en que hi participaven de les xerrades i a on a vegades també els homes feien de portadors de l’aigua i el menjar ja que a vegades el dia sencer les mantenia ocupades.

Coincidint amb aquesta noticia volem fer referència a que l’associació de la Fita va presentar fa uns mesos a l’ajuntament de Cubelles la petició de que els safareigs de Cubelles fossin recuperats i rebuda aquesta petició per part de la regidoria, ja que van respondre a la instancia ,som a la espera de mantenir una trobada que pot donar llum a que aquesta petició desitjada sigui una realitat en un temps no llunya. Aquesta petició anava acompanyada de un petit treball de Aurora Garcia Bertomeu a on dones encara vives i filles d’aquestes dones a on totes elles relataven les seves vivències en aquets safareigs situats al centre de la vila.

M. Trives/ Presidenta Associació La Fita

Qui té roba per rentar?

Homenatge a les dones que fan i han fet bugada al llarg de la història

EXPOSICIONS

Ara al CCD

Del 18 de setembre al 13 de desembre de 2008

Sala Rosa Vallespir (2a planta)

ENTRADA GRATUÏTA

El projecte Qui te roba per rentar? que ha donat lloc a la producció de l’exposició que presentem al Centre de Cultura de Dones, va néixer l’any 2005 de la iniciativa i del treball de recerca de dues sòcies del CCD amb l'Associació Dones d'Horta, amb l'objectiu de recuperar la història de les bugaderes: un ofici necessari per a la cura de la vida i la salut, així com pel desenvolupament social.

Organitza:

Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

CCD Francesca Bonnemaison

Sant Pere més Baix 7, 2ª 08003 Barcelona

Tel.: 932 684 218

(Imatges pirules 2008 )



Associació La Fita de Cubelles informa....

La Fita, en motiu de la Festa de la Verema torna a promoure una nova edició de pirules de plaques de cava. Fa dos anys varem iniciar aquesta col·lecció i aquest any dues noves pirules amb una edició limitada només de 100 cadascuna, surt a la venta . Si voleu fer reserves envieu un e-mail a dones_lafita@yahoo.es donant el nom i cognom i telèfon o també dimecres de 18h a 20 h adreçar-vos al despatx nº 6 del Centre Social.

Una vegada exhaurida la edició es comunicarà.


Associació Dones La Fita de Cubelles

Un article publicat a el diari Avui digital dona unes estadístiques força interessants i que reforcen el que es evident ,les lectures de mitjans de comunicació ,revistes i edicions dedicades a la gent que s’apropa als quioscos a comprar no tenen un mercat de lectura en català important ,ja que aquest es minse a l’hora de triar entre temes diversos publicats en català. La normalització es evident que no compleix en aquest cas .Llegiu, mereix l´ atenció.

Revista busca quiosc

En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33%

Francesc Puigpelat

Hi ha una manera molt gràfica d’explicar el forat negre que per a la normalització del català representen les revistes. Pregunteu a qualsevol persona una mica sensibilitzada per la llengua quantes revistes de coloraines en català es poden trobar normalment als quioscos i respondrà amb poques vacil·lacions: El Temps, Descobrir Catalunya, Sàpiens, Time Out, Descobrir Cuina i Enderrock. Total: sis. La mateixa pregunta, formulada a un anglès, un suec, un turc o un espanyol, causaria perplexitat. Quantes revistes hi en castellà hi ha en un quiosc qualsevol? Ningú no ho sap.

Per fer aquest reportatge, entro en un quiosc més aviat gran, amb molta varietat d’oferta, i faig els comptes. En català, hi trobo les sis revistes abans esmentades, i les menys conegudes Casar-se a Catalunya i Benzina. Segur que n’hi ha més, però no són al quiosc que he triat. En castellà, hi trobo (aproximadament, perquè amb aquests números és fàcil descomptar-se) 472 revistes. I passo les dades a percentatge: Català, 1,67%; castellà, 98,33%.

Trobar una revista en català és quasi impossible. Comprar-la és complicat, tenint en compte les temptacions que ofereixen les revistes en castellà. N’hi ha prou un cop d’ull. A FHM: “Informe laboral. ¿Sexo en el curro? La mitad de España lo hace (y otros datos sorprendentes)”. A Cocinas y Baños, un gran reportatge sobre hidromassatge. A Hola, la duquessa d’Alba parla clar. A National Geograhic España, els misteris de Stonehenge. A Qué leer, el titular és: “Best sellers a la carta. Cómo convertir un libro en superventas”. A Interviú, trobem Nadal SL, una màquina de fer calés. A 6 Toros 6, José Tomás a tota pastilla. A Cosmopolitan parlen del sexe a l’estiu sense tabús. A Armas, un reportatge sobre la pistola model STI. A Sexologies, regalen un DVD molt curiós de cinema porno per a dones. Etcètera. Amb totes aquestes ofertes tan sucoses, cal ser molt militant per acabar comprant una de les úniques sis revistes en català. Per sort, el nucli de militants existeix, és ferm, i basta per sostenir-les.

En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents, i només una en català: La Revista dels Súpers, del Club Super3.

La premsa diària és l’única excepció al panorama desolador que, pel que fa a la situació del català, s’observa al quiosc. De les 10 capçaleres més visibles, tres són en català: l’AVUI, El Punt i El Periódico en català. En premsa esportiva, una és en català, El 9, i quatre en castellà. A això cal afegir, segons el lloc de Catalunya, l’oferta de premsa comarcal, que és molt significativa.

Segueixo fent un escrutini al quiosc. Em fixo en un sector poc conegut: el dels passatemps. Hi ha unes 40 capçaleres. D’elles, cinc són en català: L’Oci (la diversitat en passatemps), L’Oci 2 (a l’abast de tothom), L’Oci 4 (l’exercici de la ment) i L’Oci 5 (autodefinits). La primera d’aquestes revistes arriba al número 90, any 14. El director es diu Xavier Meléndez i la seu és a Castelló d’Empúries.Un altre tema són els col·leccionables. Al quiosc en trobo una vintena, dels temes més impensats i diversos, quasi tots en castellà. Hi ha llibres de literatura romàntica, DVDs de Sherlock Holmes, un curs de punt de creu, un altre de tai-txi, una col·lecció de papallones, una altra de superherois, les obres completes del locutor de la COPE César Vidal i (la promoció més prodigiosa) una col·lecció de plaques de policia dels Estats Units. Amb el primer fascicle, la placa de la policia de Nova York, que solien ensenyar amb tanta contundència Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. L’única excepció catalana és Aprèn anglès amb Les Tres Bessones (que, per cert, també té versió en castellà).

Acabo el meu escrutini amb els DVD que, en les més variades ofertes i col·leccions, es multipliquen com bolets en els quioscos. Per curiositat, miro els idiomes en què estan disponibles alguns. Les novetats, com John Rambo o El día de mañana, estan totes només en castellà i anglès. En pel·lícules més antigues, en canvi, hi ha més varietat lingüística. Trobo, per exemple, el musical West Side Story a 6,95 euros, amb doblatge a l’anglès, francès, castellà, alemany i italià, al qual cal afegir subtítols en les mateixes llengües, més holandès, portuguès, suec, noruec, finlandès i polonès. Polonès de l’altra Polònia, perquè, del d’aquesta Polònia del Toni Soler, ni rastre.
Vora aquests DVDs, hi ha el prestatge de la secció porno (també molt pròspera als quioscos) molt adient per acabar aquest article. Un d’ells es titula Culitos muy, muy calientes. Idioma? El de sempre, però, en aquest cas, tant se val, no?

L'us social del català (3). Quioscos
En un quiosc qualsevol s'hi troben sis revistes en català per 472 en castellà. Un 1,67% enfront d'un 98,33%

Font :

http://www.avui.cat/

Notícies - Infància i Joventut

La regidoria d’Infància i Joventut de l’Ajuntament de Cubelles s’ha adherit al programa Créixer amb tu impulsat per la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Créixer amb tu és un programa adreçat als pares i mares amb criatures menors de 3 anys que consta de dos mòduls (de 0 a 18 mesos i de 18 a 36 mesos) dividits en tres tallers xerrades cadascun en què es tracten temes rellevants del desenvolupament dels infants fins als 3 anys.

més informació a

La regidoria d’Infància i Joventut s’adhereix al programa ‘Créixer amb tu’

Aquest programa formatiu consta d’un cicle de sis xerrades adreçades a les famílies amb criatures menors de 3 anys i es desenvolupa des de la Secretaria de Polítiques d’Igualtat i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya

Font :

http://www.cubelles.cat/

Es presenten 26 obres al I Concurs de relats i monòlegs de terror

Font: Ràdio Cubelles

Els premis es lliuraran el 31 d’octubre a les 8 de la tarda, al Cinema Mediterrani
Dilluns es va tancar el termini de presentació d’originals de la primera edició del Concurs de relats i monòlegs de terror. Es tracta d’una iniciativa de la regidoria de Promoció Cultural de l’Ajuntament de Cubelles, que s’emmarcarà dins els actes del “Castaween”, que se celebren la nit de difunts. Els premis, dotats amb 200, 120 i 80 €, respectivament, es lliuraran el 31 d’octubre a les 8 de la tarda, al Cinema Mediterrani, en un acte on el Grup de Teatre del Casal de Cultura interpretarà les tres obres guanyadores. Prudencia Carrasco, regidora de promoció cultural en dona més dades.
A aquesta primera edició del Concurs de relats i monòlegs de terror s’han presentat 26 obres originals, provinents de diferents indrets de Catalunya

http://www.radiocubelles.net/

Finalment un projecte aturat a la anterior legislatura sembla que aquesta vegada tira endavant. A la anterior legislatura una falta de predisposició tal com es va dir en el Ple de dilluns va sentenciar aturar un projecte de pisos socials ja presentat llavors per la regidora d´ Urbanisme Mª Lluïsa Romero ,actualment alcaldessa de Cubelles. Esperem que aquesta vegada sigui una realitat ja que la necessitat de pisos socials o a l’abast de lloguers assequibles es necessària. Llegiu aquesta informació ....

Penedès. El ple de Cubelles aprova la modificació del pla general per fer 110 pisos de lloguer per a joves i gent gran

M.L.. Cubelles

La construcció d'entre 110 i 120 pisos socials de lloguer per a joves i gent gran a la Mota de Sant Pere de Cubelles és més a prop, després que el ple municipal de dilluns aprovés la modificació del pla general necessària per impulsar el projecte. Tots els grups, excepte l'Entesa per Cubelles i Iniciativa per Cubelles, que van abstenir-se, van votar a favor del canvi de clau d'uns terrenys municipals on només podien construir-se equipaments. La modificació permetrà construir habitatge social un cop la direcció general d'Urbanisme doni el vistiplau al tràmit.
La construcció dels pisos és un projecte que l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, ja va intentar tirar endavant quan ocupava el càrrec de regidora d'Urbanisme, l'anterior mandat. Ara, el govern local (PSC-CiU-ERC) vol tirar endavant aquesta iniciativa que és «tan necessària per ajudar la gent», segons el regidor d'Urbanisme, Miguel Ángel López (PSC). Aquesta serà la primera promoció de pisos socials impulsada per l'Ajuntament de Cubelles.

seguir llegint la informació a

Font :

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/pobles/poble?id=308074

Cèliacs de Catalunya envia aquesta informació

INFORMACION SOBRE LA ENFERMEDAD CELIACA
Enfermedad Celíaca: los celíacos son personas que, por una predisposición genética, reaccionan a la ingestión del gluten, proteína presente en el trigo, avena, cebada y centeno.
Ingerir gluten les provoca una lesión en las vellosidades del intestino delgado que afecta la capacidad de absorber los nutrientes de los alimentos.

més informació a

http://www.celiacscatalunya.org

Descargar Hoja de Inscripción

Descargar Programa Congreso

Foto/M. Trives/arxiu /La Fita 2008

Enviat per La Fita

Agraïm a la Juani de Quins Viatges no tan sols l’organització ,també les rialles. Fins un altre !




El pont de la Expo de Zaragoza uneix les dos lleres del riu en forma de gladiol. Zaha Hadid nascuda a Bagdad es l’arquitecte i dissenyadora del projecte . Una estructura d’acer constitueix l’eix principal i el seu interior permet ubicar exposicions a la vegada que serveix de passarel·la a on la gent pot anar d’una banda a l’altre del riu i es motiu preferent per anar a visitar.

Foto/Arxiu Diari de Cubelles


M.Trives/Diari de Cubelles

Dimarts dia 9 de setembre ,el Celler Pic&Jazz va oferir una actuació fora de la seva trajectòria coneguda i relacionada amb el més pur estil swing i notes de jazz . Aquesta vegada ,Jordi va apostar per un duet que interpretava a veu i guitarra ,al més pur estil clàssic, romanzas castellanes de Juan Vazquez i d’un autor anònim, cançons populars catalanes,seguidillas de Ferran Sor,cançons populars espanyoles de Manuel de Falla i també cançons populars de Federico Garcia Lorca i a més ,cançons de la cuina de Bernat Rövenstruck molt descriptives de com elaborar una recepta de cuina.

Va ser una gran actuació en que tots els presents va seduir-nos , la veu de ALICIA PRIETO NIETO , acompanyada per YOLANDA MARTIN EROSTARBE a la guitarra .

L’aposta per introduir d’altres tendències musicals va ser molt ben rebuda per tothom.

A Cubelles, en certa manera un mon un pel reduït, i que a l’hora de innovar ,motivar i arriscar-se ,sembla que no sempre es beneit ,aquestes propostes quinzenals que ofereix Pic & Jazz no queden desapercebudes per la gent aficionada a la bona música.

La hissada de la Senyera i l’ofrena floral centraran els actes oficials de l’Onze de Setembre
Font: Ràdio Cubelles

Per primera vegada una cobla interpretarà l’himne nacional en substitució de la versió en CD
La celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’Onze de Setembre, arriba amb algunes novetats. L’ofrena floral, la hissada de la Senyera fins dalt del Campanar i el cant de Els Segadors tornaran a centrar l’acte institucional, que tindrà lloc a la plaça de l’Església a les 12 del migdia, al peu del Campanar i del monument de l’Onze de Setembre.
Un any més, la celebració comptarà amb la col·laboració del Cor l’Espiga, que interpretarà El cant del poble, Maria de les trenes i El cant de la senyera, i de la Cobla Ressò, que enguany interpretarà Els Segadors, substituint la versió en CD que acostumava a sonar en les darreres edicions.

Una altra novetat és la celebració del concert Cançons de la cançó, d’un temps d’un país, a càrrec de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i que interpretarà temes de Lluís Llach, Pi de la Serra i altres autors de la Nova Cançó. El concert tindrà lloc a 2/4 de 8 de la tarda a la plaça de la Vila.

http://www.radiocubelles.net/

M.Trives/Diari de Cubelles

Darrera les informacions de periodistes destacats a les zones en guerra, apareixen fotos publicades i realitzades per excel·lents fotògrafs que sovint son acompanyades per vivències terribles en que es mouen per aconseguir una foto determinada. A vegades, alguns d’ells perdent la vida i llavors els mitjans informatius donen compte de la seva mort i surten a la llum els seus noms ,sovint reconeguts només a un entorn determinat en que es mouen. Aquesta vegada la noticia arriba sobtadament i no fent un reportatge de guerra i amb perills eminents si no la malaltia al seu cos es qui aconsegueix doblegar a aquesta dona reconeguda mundialment ,llegiu aquesta informació ....

Françoise Demulder fotografió el horror de las guerras

Tenía 61 años. Había recorrido medio mundo -Irak, Vietnam, Líbano, Irán, Camboya, etcétera-, especialmente las zonas en guerra. Françoise Demulder, que era conocida con el nombre de guerra de Fifí, llegó a Vietnam con 19 años recién cumplidos y la cámara colgada del cuello. En poco tiempo logró que sus imágenes fueran publicadas por las mejores publicaciones francesas pero también por los semanarios ilustrados estadounidenses. Ahí, en Indochina, comenzó una carrera de periodista gráfico que, en 1977, obtuvo el máximo galardón al que se puede aspirar en la especialidad: el World Press Photo. Se lo dieron por una imagen captada en Beirut en la que vemos a una mujer, la cabeza cubierta con un velo, que llora al tiempo que parece implorarle al cielo. Frente a ella, un hombre armado. Y a su alrededor una ciudad humeante, en llamas.

Françoise Demulder ha muerto ahora en Levallois-Perret, un barrio periférico de París, en el hospital. Lo ha revelado su compañera Geneviève Lamoroux. Françoise, que nunca había querido dejar de ir de un lado para otro captando los horrores de la guerra pero también el cómo la dignidad humana luchaba para sobreponerse al imperio de la violencia, había quedado prácticamente paralizada desde 2003 a causa de un cáncer en la médula espinal. Muy estimada por sus compañeros de todo el mundo, ayer era recordada en Perpiñán, en el festival de foto-periodismo, como alguien "muy valiente, que siempre estaba en primera línea".

més informació clikant a

http://www.taringa.net/posts/imagenes/1519690/Fran%C3%A7oise-Demulder,-primera-ganadora-del-World-Press-Photo.html