16.8.10

A quest any ,Artur Peguera periodista esportiu de TV3 va oferir el pregó corresponent al 2010 i que tots els anys precedeix el Cercavila amb la ballada de les colles a la plaça del Ajuntament.

13.8.10

fotos/arxius Diari de Cubelles


FESTES MAJORS




















12.8.10

fotos/M. Trives/arxiu Diari de Cubelles 2010
Les vacances son bones per tothom . Permet passejades per la platja ,anar a conèixer indrets a les rodalies i deixar el rellotge al calaix de la tauleta de nit !
Tot fent una ruta pel Foix podeu gaudir d’un entorn apreciat a la desembocadura,on el mar i el riu ,si baixa fort coincideixen les dues aigües , formant crestes d´ onades i si no es eixís ,una llacuna tranqui-la ofereix un mar de plata al fer-se de nit o a les primeres hores del mati.






10.8.10

Manuel Millán Cascalló.Gracies .
II capítol de una sèrie de capítols anterior i posteriors ?. conèixerem d´ altres ?




fto/elpuntdefuga.blogspot.com








II

HISTORIA COMÚN DE UN FRACASADO CUALQUIERA



Varias veces había sentido el pánico, el “horror vacui” que le producía la estancia en aquella inmensa nave vacía y plagada de telarañas y restos de un pasado poblado de recuerdos queridos. Ya no se oía el ensordecedor redoble rutinario de las máquinas, ni las bromas y charrascadas de los empleados, o sus piropos a las tejedoras cuando éstas desfilaban intencionalmente ante sus ojos hambrientos y encendidos. El huracán de la crisis se había llevado todo: los engomados directivos y sus sumisas secretarias, los sudorosos obreros, las parlanchinas y dicharacheras tejedoras, el abúlico cuerpo de limpieza, los furibundos encargados y capataces de cada sección de producción, las viejas y vetustas máquinas, los kilómetros y kilómetros de hilo y las balas de tela. También los transportistas, brutos , zafios y simplones, y los almaceneros con su picaresca y arte de escabullirse ante cualquier posibilidad de trabajo. ¡Se había ido todo al cuerno!. La empresa, heredada de su padre, que la convirtió en puntera de las fábricas de hilados, y de su abuelo, que la creó, la vio nacer y crecer hasta convertirse en un taller de tamaño apreciable y altamente estable, lista para el asalto a grandes empresas comerciales, era ahora un edificio destartalado, sucio y vacío encaminado a morir por sí mismo de inanición y a caer paulatinamente derruido y devorado por la voracidad del tiempo.

¡De nada le habían servido sus estudios especializados, sus títulos y sus “másters”!. En sus manos había sido un lastre insalvable, un juguete de la gran marea económica de los setenta y, como tantos otros, se había hundido sin solución. Ahora, allí, observaba melancólicamente las dimensiones de la catástrofe, como un náufrago después de la tempestad. Y sabía que tenía que volver a empezar de cero, con lo puesto: con absolutamente nada, ya que, el producto de la venta de las acciones de la empresa, la venta del material de trabajo, la maquinaria, las telas, las balas de hilo, la propia nave y el material de oficina, vendidos a precio de saldo, no eran más que lo imprescindible para pagar sus deudas: Indemnizar a los empleados, pagar las deudas del material renovado, de la materia prima, indemnizar a sus compradores por los pedidos incumplidos, pagar los gastos del juicio perdido, pagar los impuestos atrasados al Estado y un largo etcétera que había acabado con todo. ¡Y esto no era todo!... Su mujer le había abandonado al ver zozobrar el barco y comprobar que sería incapaz de financiar los caprichos y los cuantiosos gastos que comportaban la educación de los hijos y el mantenimiento del status social alcanzado, porque, claro… ¡Cómo iban a renunciar al noviazgo de Titina, la hija del banquero, con su hijo mimado y manirroto, el golf y el porsche y los caballos de su cuadra para poder codearse con sus amistades de toda la vida!, ¡cómo iban a renunciar a la casa señorial de una docena de habitaciones, o a la inmensa finca en Cadaqués, con dos piscinas climatizadas, ni a la cabaña de invierno en Das, junto a las pistas de esquí!... Antes de tal aberración, su mujer, que ya habitualmente tonteaba con todos los guaperas del club, había preferido inventarse una incompatibilidad de caracteres amparada en el silencio y la amargura de la depresión de Carlos, encerrado en sí mismo, mientras veía crecer el maremoto de su destrucción paulatina. Como a tantos otros, sus amigos de toda la vida le abandonaron en la estacada, se apartaron de él como si de un apestado se tratase, le hicieron el vacío, mientras le daban palmaditas de ánimo. Ella, consiguió el divorcio de manos del propio abogado de la empresa, consiguió la custodia de los hijos ante la lógica perspectiva de un marido insolvente, y, amén de conseguir que su exmarido le pasase la pensión de divorcio para la manutención de los hijos, con la inequívoca opción de ganarlos para siempre al ocurrir un predecible impago de la misma por ruina irreversible de Carlos, su marido, consiguió, de la generosidad del juez, los dos coches, la mansión señorial de doce habitaciones, la finca de Cadaqués y la cabaña de Das, además del pago del juicio (ya que habían encontrado el primo adecuado, no iba a quedar por eso), la casa en los barrios residenciales de Terrassa y el pago del club (¡Faltaría más!). De paso, Malena, su mujer, encontró otro pardillo, uno diez años menor, con buenas apariencias y mejor cuenta bancaria, que se casó con ella y, no por ello se privó de hacer pagar las cuantiosas matrículas de las universidades privadas de sus hijos a Carlos - ¡Qué para algo era el padre de las criaturas!.... Y es de ley que así sea.

Él, en cambio, tuvo que vender su cochazo y las otras herencias, los terrenos cultivables de Tiana (huertos y viñedos), y las parcelas de Cardedeu aún sin urbanizar, todos herencias familiares, para cerrar definitivamente las deudas y pagar primero el hotel en que tuvo que vivir. Luego alquiló un pisito en Gracia, para poder ir tirando mientras buscaba trabajo, un trabajo que seguía sin encontrar – Demasiado título para ser empleado, demasiada cuantía, demasiado mayor, demasiado sofisticado… - No encontraba nada a su medida y tuvo que dejar el pisito y pasar a un modesto cuartucho de alquiler. La suerte seguía sin sonreírle y del cuartucho pasó a la fonda miserable en donde dormía actualmente. Sin coche, sin dinero, sin nada… sin ganas de vivir, ahora y aquí, ante la destartalada nave, tomaba los últimos tragos amargos de su fracaso inapelable, observando como un soldado vencido y moribundo los jirones de su desaparecido ejército en el propio campo de batalla que preludia la tumba que simplemente deseaba sólo por descansar de sí mismo…¡Qué podía hacer!. ¡Tenía que partir de allí para labrarse otra vida!... Sin equipaje, sin dinero, su pasado era un lastre que le asfixiaba…. - ¡¡Partir o morir!!... – Se decía. Lo tenía decidido, sin equipaje, con lo puesto, astroso y descuidado, pero no sucio, se iría de la ciudad e intentaría comenzar otra vida desde sus cimientos.

Salió de la nave. La miró por última vez, con tristeza. Una lágrima amenazaba con surgir, pero ni siquiera lloró. Comenzó a caminar hacia el horizonte, mirando al suelo, como buscándose en las sombras sin encontrarse. Zigzagueba, pero no cambió su rumbo. El cielo azul comenzaba a mostrar algunos nimbos aborregados y densos, de un blanco sereno. Los montes, verdeados, aún se veían lejanos. Se escondió tras una loma. Apareció. Siguieron otras. Poco a poco empequeñeció, empequeñeció hasta confundirse con el paisaje y nunca más se le volvió a ver.




Manuel Millán Cascalló







* En Metrópolis y los metropolitanos


8.8.10

Fotos/M. Trives/arxiu Diari de Cubelles 2007/o5/09


















FESTA MAJOR!




Tornen les festes ,diferents potser. Aquí disposeu d’imatges d´ anteriors anys .






7.8.10

fotos/arxiu Diari de Cubelles

CAUEN JACARANDAS I ALTRES FLORS

Una excel·lent posta en escena en que la Joss, va omplir la solera de la sala amb pètals rosa fúcsies i blaus, senyalant la entrada a la petita i entranyable sala ,ben coneguda per quasi tothom que va apropar-se. Amics i coneguts a cap ens va resultar complicat retrobar l’esperit que desprèn la qualitat de les pintures d’aquesta artista de Cubelles que ja fa temps que passeja el nom de la nostra vila per tot el mon .Gracies Joss, per la teva fidelitat a la teva terra i per la projecció de les teves teles.

6.8.10

Un nou apunt .Gracies Manuel

LLANGARDAIX (EL SOMNI CATALÀ)

Arrossego el meu cos mil·lenari,
tot somiant el temps en que vaig haver nascut.
Aquella terra en lluita de espases,
de guerrers i soldats amb escut,
quan del Sud ens envaïren gents estranyes
i del nord vingueren els salvadors.
Ha plogut molt des de llavors,
des d'aquells homes d'altres races
on, de ferro i amb vestit estrafolari,
tothom lluitava per la meva terra.
Ara quasi no em reconec gaire
i espero, prenent el Sol,
que tornin altre vegada aquells temps
doncs aquests que vingueren fa uns cinc-cents anys,
m'han omplert de bogeria i de pors
i m'han fet perdre els meus encotillats paranys,
els quals el progrés atropella i enterra
Més m'agrada el silenci de la serra
que la pudor de les fàbriques i les masses de gent.
I em fa por por tot allò que s'enlaira,
i angunia fins i tot el llençol
blanc que no dugui les ratlles de sang,
les senyals dels dits de la guerra
d'aquells temps de penúria i de fam.

I es que soc com els mes avis dinosaures,
poc fet als canvis i als forasters
No m'acostumo a les llengües estranyes
i veig sempre la cua i les banyes
en els que, de fora, i creuant els passos fronterers
s'instal.len com si fos casa seva, centaures
d'un món aliè del que mai els farem propietaris.
La suor, el treball, ens agrada,
però no pas mai fer-los ciutadans
sinó esclaus per sempre de la seva arribada...:
Treballadors, mes mai estimables germans
¡Si no els hi agrada, que es tornin a casa seva,
per que aquesta, conquerida a sang i fetge,
es, per sempre, la meva casa, casa meva,
terra de francs furtada als visigots i als romans
que no vol pas altre llengua que la d'en Bernat Metge
ni altre gent que els que són catalans!
MANUEL MILLÁN CASCALLÓ






Las tres G

Genial el sopar ,Genials els musics que van fer gaudir i molt ! a tots els assistents ,a PIC & Jazz que, oferia ahir dins el 8é Festival de Jazz escoltar a Paulinho Lemos – Veu i guitarra
Martin Maluco Peralta – Percussió ,Dinga – baix i Luis de Ode - harmònica .
Genial el bon ambient creat al entorn d aquesta vetllada ,fins i tot ,Jordi Genesies ,anima del Celler va compartir micro amb una samba que va provocar bellugada de peus cames i braços a tothom.

5.8.10

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ACCIÓ DEL L'AGRUPACIÓ DEL PSC A CUBELLES
al FACEBOOK

Busca PSC CUBELLES a www.facebook.com

Totes les activitats, totes les notícies i totes les imatges


Cubelles Rock City el 7 d'agost


El 7 d'agost és la data triada per la celebració del Cubelles Rock City 2010, que comptarà amb les actuacions en directe de formacions de rock com Bethobem i Tributo Acústico Whitesnake. Serà a les 11 de la nit, al campa de futbol del Poliesportiu.
Ràdio Cubelles col·labora amb el Cubelles Rock City sent la ràdio del Festival. En aquest sentit està preparant la producció de dos programes especials, que seran realitzats pels mateixos organitzadors de l'esdeveniment, i que contindrà diverses entrevistes als artistes que actuaran aquest dia.

4.8.10



Comença el repartiment del programa de la Festa Major 2010

El programa de la Festa Major de Cubelles 2010 ja està al carrer. Aquestes dies s’està iniciant la distribució dels llibrets (10.000) i dels programes de butxaca (15.000), que es reparteixen en tots els edificis i serveis municipals, a la façana marítima –a través dels informadors turístics- al Mercat municipal –els dies 6 i 13 d’agost- i a establiments diversos de la vila.
El programa es divideix en tres parts. La primera, conté les entrevistes al pregoner de la Festa Major 2010, el periodista esportiu Artur Peguera, i a l’autor del cartell del programa, José Manuel Aznar. En la segona part, el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell fan la seva habitual col·laboració, amb una separata històrica de 18 pàgines que, enguany, han dedicat als 10 anys del naixement d’aquesta entitat cultural. La recerca històrica es completa amb les 10 pàgines que es dediquen a repassar els fets més destacats dels 40 anys de la constitució del Club Marítim Cubelles i les 3 pàgines que repassen els 20 anys de l’exposició dedicada al més gran pallasso de la història universal: en Charlie Rivel. La tercera part recull els anuncis dels actes més destacats i el programa d’activitats, dia a dia, de la festa cubellenca.
Enviat per Anella Oberta de Cubelles


Propera ballada de sardanes a Cubelles que és: Dissabte 7 d'Agost del 2010 a les 22 hores (10 de la nit) al Passeig Marítim, prop de l'oficina de turisme, amb la Cobla Ciutat de Cornellà
Font:
Agrupació Sardanista Anella Oberta de Cubelles
fotos/arxiu Diari de Cubelles 2010





FESTA MAJOR PETITA 2010

3.8.10







Olores


Oler como George Clooney, Oler como Washington Irving .Oler como Judas Priest. Oler como Winona Ryder. Oler como una garrapata cuando le promete a otra , que puede ser maravilloso adentrarse en la piel del perro.
Oler a como ser George Clooney .Oler a como se aleja Susan Sarandon. Si te digo que Tarantino, debe oler como un caramelo que se rompe en un grito del tiempo.Oler como George Clooney cuando Rutger Hauer le habla mientras Harrison Ford come pipas y bebe de la lata. Un gato debería olerle el sobaco a Matt Damon, y también a Rutger Hauer. Oler a George Clooney entrevistando a Javier Bardem. Oler como George Clooney se queja a Kyra Sedgwick de lo jamona que estará la Cruz cuando no le dice en alto, luego te lo digo... y oler como a George Clooney cuando sabía que Bacon se escondía en el jarrón del deseo.
Oler podría haber olido todo eso tan bello, cuando tú me miras la oreja, tocas mi pata, y pones pomada en mi espalda:
Son olores y todo es cierto que ya no huelo como antes...,
BORIS

2.8.10



La Joss ,la nostra estimada Joss i pintora reconeguda presenta de nou a Cubelles una nova exposició i aquesta vegada es a casa seva a on va néixer i a on unes ultimes pinzellades de fa poc mostren com sempre la seva potent creativitat.
Benvinguda Joss !



NOTA DE PREMSA

ÈXIT DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS DE CLUB DE PATI DE VELA I PATI DE VELA JÚNIOR

Finalitza amb èxit el Campionat de Catalunya per Equips de Club de Patí de Vela i Patí de Vela Júnior, organitzat pel Club Marítim Cubelles aquest passat cap de setmana 31 de juliol i 1 d'agost que aquest any celebra el seu quarantè aniversari, les condicions de vent han permès que es realitzessin tots els enfrontaments entre Clubs previst, ja que, es disputava en la modalitat Round Robin (tots contra tots), tant en Patí de Vela com en Patí de Vela Júnior, compatint simultaneament en dos camps de regates totalment diferenciats.
La participació estava restringida a 8 equips en el cas del Patí de Vela amb 5 navegants en cada equip i en el Patí de Vela Júnior també 8 equips però amb 3 navegants en cada equip.
Els Clubs participants han estat: el Club organitzador el Club Marítim Cubelles, Club Naútic Sitges, Club de Mar de Sitges, Club Natació Badalona, Club Vela Platja Llarga (Tarragona), Club Náutic Masnou, Club Marítim Torredembarra i el Club Marítim Altafulla.
Els guanyadors han estat en Patí de Vela: primer el Club Náutic Badalona, segon el Club Náutic Sitges i tercer l'amfitrió el Club Marítim Cubelles.
En Patí de Vela Júnior: primer el Club Náutic Masnou, segon el Club Náutic Sitges i tercer novament l'amfitrió el Club Marítim Cubelles




Font: Club Marítim Cubelles






PIC & JAZZ El Celler

8é Festival de Jazz al Celler - Cubelles

Dìa 05 d’Agost – Dijous JAZZ SAMBA

Paulinho Lemos – Veu i Guitarra
Martin Maluco Peralta – Percusió
Dinga – baix


Sopar Concert...................Preu: 40 € Hora: 21.00h

c/ Jacint Verdaguer, 20



e.mail: pic-jazz@amplificador.net


Tel.: 93.895.29.14

1.8.10


Dins aquets petits apunts que Diari de Cubelles promou , tenim fins avui una excel·lent participació amb molta qualitat i que permet obrir una petita finestra a escriure en aquest petit espai d internet .. Us convidem a seguir participant i seguir fent lectura dels mateixos.Animeu-vos !

Nomes cal enviar a dcubelles_diari@yahoo.es publicarem el contingut !