3.10.08
Diari de Cubelles
En un moment molt difícil per tot tipus d’economies,bé no a tothom afecte per igual encara que si als empresaris suposa un temps poc propici , més difícil ho tenen qui depenen d’un sou. Les hipoteques,sous baixos ,cistells de la compra cars i tot el que envolta una crisis com la d’avui suposa un greu moment per les economies casolanes. Avui fent una ullada a diaris he trobat un article de Manuel Vicent ,excel·lent periodista i que crec que fa una revisió molt interessant barrejant temps passats i que malauradament com a qualsevol cicle retorna a l’actualitat una vegada més.
MANUEL VICENT
'Crack is crack'
MANUEL VICENT 28/09/2008
La época de la Gran Depresión, que siguió al crack del 29, conserva algunas imágenes evanescentes. Cuando en Norteamérica la codicia estaba a punto de romper el saco, el Gran Gatsby aun se creía inmortal sentado en un descapotable con el traje color manteca. Los invitados a sus fiestas de Long Island eran los que se habían hecho millonarios en un solo día especulando en la Bolsa. Llevaban sombreros el ala blanda y los pantalones con muchos pliegues; sus chicas lucían el talle en mitad de las caderas y collares hasta la cintura. Entraban y salían de la mansión de Gatsby, se bebían su whisky, se bañaban en su piscina, bailan el foxtrot en sus salones y el anfitrión ni siquiera los conocía. Aquellas libélulas de oro creían haber conquistado el derecho a ser felices fluctuando en medio del dinero enloquecido. Maullaba en los garitos la gata Billie, las metralletas de los gángsteres hacían el contrapunto al clarinete de Benny Goodman, pero ¿quién iba a sospechar que el swing estaba presagiando tanta miseria? De pronto reventó la gloria. Algunos invitados a las fiestas de Long Island alquilaron suites en Waldorf Astoria para arrojarse al vacío y junto a su cadáver aplastado en el asfalto del Park Avenue los del carro de la leche ni siquiera volvían la cara. Las colas de los cines para ver al Gordo y el Flaco daban la vuelta a la manzana y eran idénticas en tamaño a las que formaban los parados con un cazo en la mano ante las perolas del Ejército de Salvación. Deme diez centavos, hermano. Glenn Miller grabó su primer disco en 1932 y Dorothy Parker le había escrito la letra: "Quién iba a saber que el amor era esto". ¿Dice usted amor? Para salir de aquel marasmo hubo necesidad de hacer una guerra mundial con 50 millones de muertos. El propio Glenn Miller fue uno de ellos. La Gran Depresión del 29 aún suena a jazz y Scott Fitzgerald nos transmitió su última seducción. Si las réplicas del actual cataclismo financiero acaban por reventar, como entonces, las calderas de la banca y se va todo al infierno, imagina qué clase de seducción tendrá nuestra época mañana si no es la misma codicia de siempre poblada esta vez de catetos del ladrillo y brokers bailando juntos alrededor de las hormigoneras.
Font:http://www.elpais.com/opinion/
Notícies - Obres i Serveis
02/10/2008
L’Ajuntament de Cubelles ha signat avui el contracte per a l’adjudicació del servei de neteja viària del municipi amb l’empresa CESPA per un valor de 666.987,84€ anuals. La duració del contracte serà de vuit anys ampliable a dos més. L’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, explicava que “calia normalitzar la neteja viària a Cubelles, ja que era un problema de molts anys sense resoldre”. Joan Albet, regidor d’Obres i Serveis Viaris, qualificava la necessitat de millora de la neteja viària com “una assignatura pendent del municipi”, perquè calia actualitzar-la a la nova realitat de Cubelles. A més, destacava la doble vessant del servei, d’una banda la neteja periòdica dels carrers, i de l’altra la tasca de sensibilització que es realitzarà en diverses campanyes i la creació de la figura de l’agent cívic. A més, per tal d’anar corregint les mancances i recollir les opinions dels veïns, es realitzaran enquestes de satisfacció. D’altra banda el responsable de CESPA, Jesús Rico, agraïa la confiança de l’Ajuntament en un servei que “reflectirà l’enorme esforç de l’Ajuntament en transformar els recursos municipals en serveis per a la ciutadania”.
El plec de condicions contempla adquirir maquinària nova que suposarà un salt qualitatiu en el servei des de l’inici, previst en un termini d’uns dos mesos des de la signatura del contracte, degut als terminis d’entrega i retolació de la nova maquinària, especialment els nous vehicles. En aquest sentit s’han adquirit dues màquines petites, una de gran, una de reforç o substitució, un aspirador elèctric, un camió petit i un pick-up. Una novetat del servei és que se’n disposarà els set dies de la setmana, ja que la neteja viària es realitzarà diàriament. Joan Albet afegia que “el servei es veurà reforçat notablement a l’estiu, quan Cubelles pot arribar a acollir 40.000 ciutadans”.
El compromís no únicament es centra en la neteja dels carrers de Cubelles, tot i ser la part més important. També des de l’empresa CESPA es crearà la figura de l’agent cívic, una persona encarregada d’informar, sensibilitzar i conscienciar els veïns del manteniment, cura i neteja de la via pública. Serà una persona que es podrà trobar pels carrers de Cubelles i informarà als ciutadans de les mesures de prevenció i col·laboració amb el servei com, per exemple, la recollida dels excrements dels animals domèstics. Malgrat que no tindrà capacitat sancionadora sí que podrà informar a la Policia Local de l’incompliment de l’ordenança municipal en matèria de manteniment i cura de la via pública. Paral·lelament al treball de l’agent cívic també s’engegaran diverses campanyes d’informació i sensibilització, en les quals també s’emmarca l’edició d’una revista al respecte que anirà a càrrec de CESPA.
Un dels acords als que s'ha arribat és la reubicació del personal de l’Ajuntament que fins ara realitzava les tasques de neteja viària. El sindicat de treballadors municipals reclamava que aquests no s’incorporessin a l’empresa privada, sinó que es mantinguessin dins de la Corporació. Joan Albet afirmava que "la demanda s’ha rebut amb especial sensibilitat per part de la regidoria de Medi Ambient" i que s’ha satisfet incorporant aquests treballadors en altres àmbits dins de l’Ajuntament.
02/10/2008
L’Ajuntament de Cubelles ha signat avui el contracte per a l’adjudicació del servei de neteja viària del municipi amb l’empresa CESPA per un valor de 666.987,84€ anuals. La duració del contracte serà de vuit anys ampliable a dos més. L’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, explicava que “calia normalitzar la neteja viària a Cubelles, ja que era un problema de molts anys sense resoldre”. Joan Albet, regidor d’Obres i Serveis Viaris, qualificava la necessitat de millora de la neteja viària com “una assignatura pendent del municipi”, perquè calia actualitzar-la a la nova realitat de Cubelles. A més, destacava la doble vessant del servei, d’una banda la neteja periòdica dels carrers, i de l’altra la tasca de sensibilització que es realitzarà en diverses campanyes i la creació de la figura de l’agent cívic. A més, per tal d’anar corregint les mancances i recollir les opinions dels veïns, es realitzaran enquestes de satisfacció. D’altra banda el responsable de CESPA, Jesús Rico, agraïa la confiança de l’Ajuntament en un servei que “reflectirà l’enorme esforç de l’Ajuntament en transformar els recursos municipals en serveis per a la ciutadania”.
El plec de condicions contempla adquirir maquinària nova que suposarà un salt qualitatiu en el servei des de l’inici, previst en un termini d’uns dos mesos des de la signatura del contracte, degut als terminis d’entrega i retolació de la nova maquinària, especialment els nous vehicles. En aquest sentit s’han adquirit dues màquines petites, una de gran, una de reforç o substitució, un aspirador elèctric, un camió petit i un pick-up. Una novetat del servei és que se’n disposarà els set dies de la setmana, ja que la neteja viària es realitzarà diàriament. Joan Albet afegia que “el servei es veurà reforçat notablement a l’estiu, quan Cubelles pot arribar a acollir 40.000 ciutadans”.
El compromís no únicament es centra en la neteja dels carrers de Cubelles, tot i ser la part més important. També des de l’empresa CESPA es crearà la figura de l’agent cívic, una persona encarregada d’informar, sensibilitzar i conscienciar els veïns del manteniment, cura i neteja de la via pública. Serà una persona que es podrà trobar pels carrers de Cubelles i informarà als ciutadans de les mesures de prevenció i col·laboració amb el servei com, per exemple, la recollida dels excrements dels animals domèstics. Malgrat que no tindrà capacitat sancionadora sí que podrà informar a la Policia Local de l’incompliment de l’ordenança municipal en matèria de manteniment i cura de la via pública. Paral·lelament al treball de l’agent cívic també s’engegaran diverses campanyes d’informació i sensibilització, en les quals també s’emmarca l’edició d’una revista al respecte que anirà a càrrec de CESPA.
Un dels acords als que s'ha arribat és la reubicació del personal de l’Ajuntament que fins ara realitzava les tasques de neteja viària. El sindicat de treballadors municipals reclamava que aquests no s’incorporessin a l’empresa privada, sinó que es mantinguessin dins de la Corporació. Joan Albet afirmava que "la demanda s’ha rebut amb especial sensibilitat per part de la regidoria de Medi Ambient" i que s’ha satisfet incorporant aquests treballadors en altres àmbits dins de l’Ajuntament.
Font:
2.10.08
Paulina Schumann, serà homenatjada aquest octubre
Font: Ràdio Cubelles
Rebrà aquest Octubre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2007, i el Premi Nacional de Circ que concedeix la Generalitat de Catalunya.
La filla d’en Charlie Rivel, Paulina Andreu, coneguda artísticament com a Paulina Schumann rebrà el proper 15 d’octubre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2007. La decisió la va ratificar el Consell de Ministres. La Paulina és veïna de la nostra vila des que es va retirar de la seva activitat professional, que sempre ha estat lligada al món del circ i l’espectacle.
Paulina Schumann va néixer a Barcelona, l’any 1921, filla d’en Josep Andreu “Charlie Rivel” i Carmen Busto. La tradició familiar la va encaminar cap al món del circ i seguint al seu pare i germans va actuar per tota Europa. Es va casar amb Albert Schumann, mestre de doma i membre a la seva vegada d’una reconeguda nissaga del circ danès. La seva carrera professional, en la que ha triomfat amb els seus espectacles de balls i funambulisme, va començar als sis anys al Teatre l’Empire, de París; l’abril de 1932 va obtenir un gran èxit a Viena, ballant el Danubi Blau. Arran del seu matrimoni, Paulina va començar a treballar en els números eqüestres de la família del seu espòs durant els anys 50 i 60. A partir de 1972, y durant onze anys va realitzar números artístics amb el seu pare.
L’acte de lliurament de les medalles tindrà lloc el 15 d’octubre a la Corunya i serà presidit per SS.MM. els Reis. Les medalles distingeixen a les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.
Premi Nacional de circ
La filla del pallasso Charlie Rivel, ha estat també guardonada amb el Premi Nacional de circ que concedeix la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria, 25 anys després de la mort del seu pare.
Se li ha concedit el premi "per la seva extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, ballarina, domadora de cavalls i per la valuosa aportació a la història del circ, que servirà d'impuls per a les noves generacions circenses", ha declarat el jurat.Aquests premis, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel govern català el 1982. Es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants a cadascun dels àmbits culturals desenvolupats durant l'any passat.
La cerimònia de lliurament serà el 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa.
http://www.radiocubelles.net/
Font: Ràdio Cubelles
Rebrà aquest Octubre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2007, i el Premi Nacional de Circ que concedeix la Generalitat de Catalunya.
La filla d’en Charlie Rivel, Paulina Andreu, coneguda artísticament com a Paulina Schumann rebrà el proper 15 d’octubre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2007. La decisió la va ratificar el Consell de Ministres. La Paulina és veïna de la nostra vila des que es va retirar de la seva activitat professional, que sempre ha estat lligada al món del circ i l’espectacle.
Paulina Schumann va néixer a Barcelona, l’any 1921, filla d’en Josep Andreu “Charlie Rivel” i Carmen Busto. La tradició familiar la va encaminar cap al món del circ i seguint al seu pare i germans va actuar per tota Europa. Es va casar amb Albert Schumann, mestre de doma i membre a la seva vegada d’una reconeguda nissaga del circ danès. La seva carrera professional, en la que ha triomfat amb els seus espectacles de balls i funambulisme, va començar als sis anys al Teatre l’Empire, de París; l’abril de 1932 va obtenir un gran èxit a Viena, ballant el Danubi Blau. Arran del seu matrimoni, Paulina va començar a treballar en els números eqüestres de la família del seu espòs durant els anys 50 i 60. A partir de 1972, y durant onze anys va realitzar números artístics amb el seu pare.
L’acte de lliurament de les medalles tindrà lloc el 15 d’octubre a la Corunya i serà presidit per SS.MM. els Reis. Les medalles distingeixen a les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.
Premi Nacional de circ
La filla del pallasso Charlie Rivel, ha estat també guardonada amb el Premi Nacional de circ que concedeix la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria, 25 anys després de la mort del seu pare.
Se li ha concedit el premi "per la seva extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, ballarina, domadora de cavalls i per la valuosa aportació a la història del circ, que servirà d'impuls per a les noves generacions circenses", ha declarat el jurat.Aquests premis, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel govern català el 1982. Es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants a cadascun dels àmbits culturals desenvolupats durant l'any passat.
La cerimònia de lliurament serà el 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa.
http://www.radiocubelles.net/
1.10.08
Font: ADPC
El dimarts 30 de setembre a les vuit del vespre es van lliurar els Premis de Comunicació no sexista que atorga l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). Aquest guardó reemplaça als Premis Periodístics Lliris, Cards i Rosa del Desert que durant els darrers 15 anys l'ADPC ha lliurat.
Enguany els guanyadors del premis van ser:
Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per eliminar o no incorporar anuncis de contactes discriminatoris a:- Diari AVUI. - Diari 20 minutos. - Diari Público
Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per informar i fer visibles accions de dones:- Maricel Chavarría, periodista de La Vanguardia
Premi Bones práctiques en Comunicació no sexista per utilitzar un llenguatge no sexista en el seu redactat a:- Revista El Masnou Viu, de l'Ajuntament d'El Masnou
Premi Males práctiques en Comunicació no sexista per utilitzar sempre imatges de dones com a reclam sexista a:- Revista Interviú
Premi Males práctiques en Comunicació no sexista per ometre les dones a l'esport - Programa El Larguero de la Cadena SER
Premi a la Innovació en Comunicació No Sexista per la realització d'un programa informàtic sobre l'ús del llenguatge no sexista:- NombraEnRed, de la Comisión Asesora sobre el Lenguaje. Instituto de la Mujer. Madrid
Premi a la Trajectòria periodística per més de 50 anys de dedicació constant al periodisme amb rigor i honestedat a- Roser Bofill, ex-directora d' El Ciervo, fundadora i ex-directora de la revista Foc Nou de la qual actualment n'és l'editora.
Premi a la Trajectòria periodística per més de 50 anys de dedicació constant al periodisme amb rigor i honestedat a- Roser Bofill, ex-directora d' El Ciervo, fundadora i ex-directora de la revista Foc Nou de la qual actualment n'és l'editora.
La celebració va tenir lloc al Foyer del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Pepa Fernández, directora y conductora del programa de RNE "No es un día de cualquiera", va ser la presentadora de l'acte.
més informació a
30.9.08
M. Trives/Diari de Cubelles
Anar amb tren al Aeroport sembla ser que suposa un repte per usuaris no acostumats a fer escalada o descens .Una anada a unes petites vacances de Nadal i que suposava fer ús del tren que et porta al aeroport i es un servei públic va suposar-li a una bona amiga ,un any de dolors a conseqüència de la caiguda al intentar baixar a la andana .També sovint a les línees de rodalies i sense anar més lluny a Cubelles mateix, els viatgers tenen dificultats a l’hora de baixar de determinats vagons i si ja tens un pel de dificultat ,equilibri descompensat o vertigen ja que la alçada es prominent ,llavors la caiguda pot ser eminent en un plis plas . I no parlem de gent de la tercera edat ,en aquest cas es doblement greu l’esforç que pateixen .LLegiu aquest aticle,en parla de .....
Los viajeros sufren para acceder a los convoyes más nuevos de Renfe
Los pasajeros deben salvar una altura de más de 50 centímetros en la estación de Passeig de Gràcia
MÁS INFORMACIÓN
EDWIN WINKELS
BARCELONA
Unos pasajeros en el andén que se inclinan hacia delante pare evitar que otro, octogenario, caiga al suelo cuando intenta bajar del tren. Y otros viajeros que con la mano dan el último empujón a una mujer que les precede para ayudarle a subirse al convoy porque ella sola no puede. Estas escenas y otras parecidas se producen cada día en la estación de Renfe del Passeig de Gràcia desde que hace más de un mes empezaron a circular los últimos modelos del Civia, cuyas puertas se encuentran a unos vertiginosos 52 centímetros de altura desde el andén.
Unos pasajeros en el andén que se inclinan hacia delante pare evitar que otro, octogenario, caiga al suelo cuando intenta bajar del tren. Y otros viajeros que con la mano dan el último empujón a una mujer que les precede para ayudarle a subirse al convoy porque ella sola no puede. Estas escenas y otras parecidas se producen cada día en la estación de Renfe del Passeig de Gràcia desde que hace más de un mes empezaron a circular los últimos modelos del Civia, cuyas puertas se encuentran a unos vertiginosos 52 centímetros de altura desde el andén.
Esa distancia, un abismo para prácticamente todos los pasajeros, supera con creces lo máximo permitido por la legislación. Según la ley de promoción de accesibilidad y eliminación de barreras arquitectónicas de 1991 de la Generalitat de Catalunya, "el suelo de los vehículos quedará enrasado con el pavimento superior de los andenes del transporte ferroviario. A tal efecto se admitirá la ayuda con rampas cortas plegables, evitando que el desnivel supere los 10 centímetros".
Bonitos son los nuevos convoyes del Civia 465 que se han incorporado a las líneas C-2 y C-10 de Cercanías. El gran problema es que el vetusto apeadero del centro de Barcelona no está preparado para tanta modernidad. Los andenes de Passeig de Gràcia son de los más bajos de toda la red ferroviaria de Catalunya, aunque también en muchas otras estaciones los pasajeros sufren con la altura de las puertas.
MOVILIDAD REDUCIDA
"No podemos hacer nada. Solo avisar a los pasajeros de que en medio del convoy hay una puerta de acceso para gente con movilidad reducida que se encuentra más abajo", se excusan desde Renfe. Esa puerta especial permite en una estación como la de Plaza Catalunya acceder al tren con una silla de ruedas, pero en Passeig de Grà-cia ese acceso aún se encuentra a casi 40 centímetros de altura.
Renfe dice que no puede hacer nada porque el problema radica en el andén, que no depende de la empresa ferroviaria. Ni, en este caso, de Adif. La estación de Passeig de Grà-cia depende de la Sociedad Estatal de Infraestructuras de Transporte Terrestre (Seitt) que, casualmente, adjudicará este octubre las obras para la reforma integral del apeadero. El objetivo es mejorar la accesibilidad (ahora solo existen dos escaleras mecánicas, únicamente de salida a la calle) y entre los trabajos se incluirá elevar el nivel de los andenes.La duración prevista de las obras es de 25,5 meses, tiempo que los usuarios deberán esperar para que subir o bajar a los trenes de Cerca-nías ya no sea una yincana que implique el riesgo de sufrir una torcedura de tobillo o una dolorosa caída. "¿Y no pueden hacer algo provisional? ¿O circular de momento con los trenes viejos, a los que también cuesta subir pero menos que en los nuevos?" son las preguntas más repetidas por los usuarios. Aún circulan trenes antiguos, sobre todo los de dos pisos por su mayor capacidad, y su puerta se encuentra a solo 35 centímetros del andén de Passeig de Gràcia.
JÓVENES Y MAYORES
"Si fuera más joven, saltaría, pero ya no puedo", aseguraba esta semana Teresa, una pasajera procedente de Vilanova i la Geltrú que no pudo bajar sola del tren. "Un chico me ha dado la mano y me ha cogido la maleta". El equipaje es otro problema: la C-10 es la línea que lleva al aeropuerto y muchos pasajeros tienen serios problemas para subir sus bultos al Civia. "Ni siendo joven se puede subir a estos trenes. Es una vergüenza. Cada día sufro y veo a otras muchas personas quejándose y agarrándose entre ellas para subir o bajar", comentaba una chica que esperaba el tren a Gavà.
Font:
29.9.08
L’Ajuntament de Cubelles ha editat una nova publicació municipal titulada Cubelles avança, que ja es troba disponible tant als domicilis particulars com a les dependències municipals. Es tracta d’un full d’informació municipal bàsicament fotogràfic que té per objecte informar de les obres que tenen o han tingut lloc a Cubelles i de les activitats a la via pública. La nova publicació consta de vuit pàgines editades en format llençol i no té una temporalitat fixa, ja que els números sortiran a mesura que hi hagi obres en marxa per poder-ne informar.
Les pàgines internes del Cubelles avança repassen les obres ja finalitzades o els projectes aprovats recentment. El primer número dedica les planes centrals a la reurbanització de l’entorn del Poliesportiu i l’IES Cubelles. També es dóna informació de les obres d’accessibilitat a les platges de Cubelles, la nova retolació dels carrers, el transplantament de la vegetació al parc del Passeig Fluvial, o la construcció de la pista poliesportiva a Corral d’En Cona. Es tracta d’una publicació molt visual, ja que les imatges tenen molt de pes. La informació que les complementen descriuen el contingut de l’actuació, l’empresa constructora, el pressupost i les fonts de finançament i la data prevista de fi de l’obra.
Pel que fa a l’apartat d’activitats a la via pública es destaca el programa Esplatja’t que s’ha dut a terme al llarg de l’estiu a les platges de Cubelles, i les emissions al carrer del magazine de Ràdio Cubelles Obert per vacances, que s’ha realitzat en directe dos cops per setmana al Passeig Marítim durant l’estiu. La contraportada es dedica a aquelles obres que encara estan en execució, com la construcció del nou pavelló poliesportiu, la connexió de Mas Trader a la xarxa municipal d’aigües o el nou pont sobre el riu Foix.
Font:
M. Trives/Diari de Cubelles
També la visita de Meryl Streep a Sant Sebastià per recollir el Premi Donosti ha suposat una portada força important. Ella com d’altres actrius i actors no es mostra favorable a les politiques que darrerament ha portat a terme Estats Units i eixís ho va manifestar dient que si no guanyava Obama buscaria pis a Sant Sebastià. Divertit el comentari que va fer guanyar-se la simpatia per part dels periodistes assistents. Aspirant sovint als Oscars en va guanyar dos ,l´un per Kramer contra Kramer i l´altre per La decisión de Sophie .Sempre ha demostrat un gran talent a la hora de interpretar papers tant dramàtics com còmics.
Las portades de diaris han estat plenes de noticies i dues han cridat l’atenció .
La esperada i no desitjada mort de Paul Newman .Se sabia que estaba molt malalt.
La esperada i no desitjada mort de Paul Newman .Se sabia que estaba molt malalt.
Newman un dels últims actors que queden de l’època del Actors Studio. Acompanyat d’un físic i una cara molt atractiva , amb uns ulls blaus i una mirada que a totes les dones de la meva generació va seduir-nos en totes les seves aparicions a la pantalla ha mort discretament tal com va decidir ell mateix ,amb els seus al voltant. A diferencia de molts actors reconeguts, disposava a més de un talent personal ,va actuar i dirigir pelis amb èxit notable i a més tenia un cervell que li funcionava i molt be sembla ser, ja que en el mon de la industria va crear una empresa de salses i els seus guanys de molts milions de dòlars van ser destinats a programes de caràcter benèfic. En fi un home amb cara ,ulls,talent. sensibilitat i a més compromès en moviments en contra de les guerres .
No has deixat mal bagatge,Paul !
No has deixat mal bagatge,Paul !
També la visita de Meryl Streep a Sant Sebastià per recollir el Premi Donosti ha suposat una portada força important. Ella com d’altres actrius i actors no es mostra favorable a les politiques que darrerament ha portat a terme Estats Units i eixís ho va manifestar dient que si no guanyava Obama buscaria pis a Sant Sebastià. Divertit el comentari que va fer guanyar-se la simpatia per part dels periodistes assistents. Aspirant sovint als Oscars en va guanyar dos ,l´un per Kramer contra Kramer i l´altre per La decisión de Sophie .Sempre ha demostrat un gran talent a la hora de interpretar papers tant dramàtics com còmics.
25.9.08
Comunicat de La Fita
Ahir varem dir adéu a Teresa Torres. Dona afable i estimada por molts veïns i veïnes de Cubelles. La Fita ja en el seus inici va comptar sempre amb la seva col·laboració a la Mostra de Puntaires amb els seus treballs de puntes.Meravelloses mans tenia i els últims anys la seva persona ja molt ferida per una infermetat que la va postrar sovint a no permetre desplaçar-se no li va impedir seguir participant .Aquestes petites obres d’art que son els seus treballs van ser admirats a totes les exposicions que va organitzar la nostre associació en les que també va participar el seu marit amb treballs d’artesania.
Un record per tu,Teresa i gracies!!
Associació La Fita de Cubelles
Un record per tu,Teresa i gracies!!
Associació La Fita de Cubelles
(Imatge/www.tiana .cat)
M. Trives/ Diari de Cubelles
Un record a Ramon Calduch !
M. Trives/ Diari de CubellesJo mateixa he viscut sempre a Barcelona capital .El meu barri era Clot -Camp de l´Arpa ,més tard vaig anar a parar al Guinardó. Barri tranquil un pel burges i amb encara empremta de cases senyorials vingudes a menys o desaparegudes amb el boom immobiliari. En Ramon Calduch vivia al Passeig Maragall a on jo en un temps determinat vaig disposar de un punt de venta ,llibreria i premsa molt proper al seu domicili. Sovint s’apropava a comprar el diari o potser també a fer una petita xerrada,desconeixia la seva personalitat,el temps i la diferencia de edats a vegades son murs a l’hora de reconèixer a veïns. Molts més tard vaig saber de qui es tractava. Home afable i comunicador i amb una bona veu , ahir va morir i el seu nom de nou surt als diaris després de molts anys desapercebut per la majoria . Molts van enamorar-se i jurar i perjurar tot el que fos falta ,motivats per la seva veu. A Cubelles crec recordar ,Ramon Calduch un any de fortes pluges actuava al envelat per la Festa Major , jo era molt joveneta i de sobte va comença a descarregar amb aquella força que llampecs i trons van deixar a tothom sota la carpa un pel acollonits ja que el torrent del Raval quedava molt a prop i podia baixar de valent , lo que va provocar una sortida inmediata per part de tothom, en la que tots amb els vestits i sabates de Festa Major enfangats ,llavors s’estrenaven i lluïen aquets dies festius van quedar ben galdosos.
Un record a Ramon Calduch !
més informació a
24.9.08
M. Trives/Diari de Cubelles
Llegiu aquest article ,es força interessant i a on la paraula perplexitat mostra significat.
La perplexitat i el nus gordià
Joan Ramon Resina / Catedràtic. Director del departament d'estudis ibèrics i llatinoamericans de la Universitat de Stanford
PERÒ VET AQUÍ QUE ERC no va voler jugar al joc que tocava i es va decantar per jugar al Front Popular, com els francesos que el 1789 es posaren a jugar a romans. Les hemeroteques, que són les vergonyes dels polítics, ens recorden un Joan Ridao fent propaganda postnacionalista, mentre Carod parlava del PP com si fos la criatura de CiU i dissimulava la balconada de Zapatero a la Generalitat. Eren al govern per dur el país a la independència, deien, però mai han explicat com es fa això mentre manin els de la dependència. És tot un cas d'ase de Buridà: per governar amb projecte propi, haurien de sortir d'aquest govern; però si en surten, ja no seran al govern. Perplexos? Vostès diran.
CONVERGÈNCIA HA FET de la perplexitat un modus vivendi. S'hi troba en el seu element. Ara mateix, malgrat ser, teòricament, l'únic partit amb les mans lliures, no pot trencar l'estantís front català pel finançament. O es fa coresponsable del previsible mal resultat o li encolomen el mort. Ja va passar-li amb l'Estatut del 30 de setembre, quan Artur Mas va accedir incautament a aixecar-ne l'acta de defunció. Mas és el líder més preparat, amb més discurs i més possibilitats de projecció internacional. Però també és presoner d'un dilema: seguir en l'ambigüitat omnívora del pujolisme o deixar enrere aquella política de terra ideològicament cremada. Avui l'autonomisme és l'opció conservadora; vet aquí per què el PSC s'hi apunta amb entusiasme. Ja era això, companys, ja era això, es diuen ells amb ells. La Catalunya del segle XXI sols pot retrobar l'esma amb una ambició a la mida de la necessitat històrica. I a Mas el temps se li esmuny mentre dubta si passa o no passa el Rubicó.
EL PSC TAMBÉ EN GASTA, de perplexitat, tot i haver aconseguit la quadratura del cercle: governar a Catalunya i a Espanya. Però ni així assoleix la seva aspiració de fer de Catalunya una baronia. Montilla ha desplaçat CiU, reeducat ERC i portat la supermainadera a ICV, i veu amb estupor com el tracten de talibà els compañeros. El moment li és propici, però. Si trenca la disciplina de vot a Madrid, es consagra com a líder catalanista i obre una etapa plena de riscos, però també de beneficis potencialment molt grans.
I ICV? AQUÍ TOPEM amb la raresa de la perplexitat pura. Deu ser per això que es dediquen a combatre la pol·lució acústica... dels condicionadors d'ambient.
NO S'HI VAL A ESPERAR que la societat resolgui la perplexitat dels líders; importa molt saber avançar-se als esdeveniments i reconduir-los, no cal dir que pel bon camí. Qui vulgui governar és lògic que arrisqui alguna cosa. Però el català està perplex perquè observa com la retòrica i les escenificacions li posen davant els ulls una realitat paral·lela, mentre el país se li torna cada vegada més aliè. Potser la perplexitat més gran és la dels que es pregunten per què els jugadors segueixen apostant a costa del país en lloc d'aixecar-se de la taula i denunciar el tafur. El problema és que fer-ho afegiria encara més perplexitat, si a més d'aixecar-se el jugador no estripa també les cartes.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Dilluns, 22 de setembre del 2008
La perplexitat, una paraula utilitzada darrerament a molts mitjans a l’hora de desentrellar la situació creada a l´entorn i en motiu d´un possible acord o no d’un finançament acceptable o no ,per part del govern de la Generalitat i el govern de Madrid ,i que fa visible la carona que a tots ens queda llegint dia a dia llegint les informacions puntuals i comentades a les tertúlies a Catalunya i segurament a los corrillos de Madrid i d’altres indrets també, a on ningú veu clar aquest joc de escacs a on peons,alfils,torres i reis mouen peces a dojo i quedar a la foto el millor possible sembla també un objectiu a tenir en compte davant espectadors perplexos que som nosaltres.
.Llegiu aquest article ,es força interessant i a on la paraula perplexitat mostra significat.
La perplexitat i el nus gordià
Joan Ramon Resina / Catedràtic. Director del departament d'estudis ibèrics i llatinoamericans de la Universitat de Stanford
H a nascut el català perplex, una nova espècie que desbanca el català acomplexat, el català emprenyat i tots els altres catalans adjectivats. La perplexitat és l'evidència d'una contradicció que no es pot resoldre dins les regles del joc. Si hi seguim jugant, l'agreugem; si parem, se'ns acaba el jugar. L'estadística diu que en aquesta situació s'hi troba molta gent, però no diu des de quan. Jo arriscaria que, pel cap baix, des del 2003. Aquell any les eleccions catalanes havien de confirmar la fi del pujolisme, però es tractava de saber si seria per superació o per abaixament. Les urnes van respondre amb precisió sismogràfica: victòria de CiU condicionada per un aval molt clar a l'independentisme.
PERÒ VET AQUÍ QUE ERC no va voler jugar al joc que tocava i es va decantar per jugar al Front Popular, com els francesos que el 1789 es posaren a jugar a romans. Les hemeroteques, que són les vergonyes dels polítics, ens recorden un Joan Ridao fent propaganda postnacionalista, mentre Carod parlava del PP com si fos la criatura de CiU i dissimulava la balconada de Zapatero a la Generalitat. Eren al govern per dur el país a la independència, deien, però mai han explicat com es fa això mentre manin els de la dependència. És tot un cas d'ase de Buridà: per governar amb projecte propi, haurien de sortir d'aquest govern; però si en surten, ja no seran al govern. Perplexos? Vostès diran.
CONVERGÈNCIA HA FET de la perplexitat un modus vivendi. S'hi troba en el seu element. Ara mateix, malgrat ser, teòricament, l'únic partit amb les mans lliures, no pot trencar l'estantís front català pel finançament. O es fa coresponsable del previsible mal resultat o li encolomen el mort. Ja va passar-li amb l'Estatut del 30 de setembre, quan Artur Mas va accedir incautament a aixecar-ne l'acta de defunció. Mas és el líder més preparat, amb més discurs i més possibilitats de projecció internacional. Però també és presoner d'un dilema: seguir en l'ambigüitat omnívora del pujolisme o deixar enrere aquella política de terra ideològicament cremada. Avui l'autonomisme és l'opció conservadora; vet aquí per què el PSC s'hi apunta amb entusiasme. Ja era això, companys, ja era això, es diuen ells amb ells. La Catalunya del segle XXI sols pot retrobar l'esma amb una ambició a la mida de la necessitat històrica. I a Mas el temps se li esmuny mentre dubta si passa o no passa el Rubicó.
EL PSC TAMBÉ EN GASTA, de perplexitat, tot i haver aconseguit la quadratura del cercle: governar a Catalunya i a Espanya. Però ni així assoleix la seva aspiració de fer de Catalunya una baronia. Montilla ha desplaçat CiU, reeducat ERC i portat la supermainadera a ICV, i veu amb estupor com el tracten de talibà els compañeros. El moment li és propici, però. Si trenca la disciplina de vot a Madrid, es consagra com a líder catalanista i obre una etapa plena de riscos, però també de beneficis potencialment molt grans.
I ICV? AQUÍ TOPEM amb la raresa de la perplexitat pura. Deu ser per això que es dediquen a combatre la pol·lució acústica... dels condicionadors d'ambient.
NO S'HI VAL A ESPERAR que la societat resolgui la perplexitat dels líders; importa molt saber avançar-se als esdeveniments i reconduir-los, no cal dir que pel bon camí. Qui vulgui governar és lògic que arrisqui alguna cosa. Però el català està perplex perquè observa com la retòrica i les escenificacions li posen davant els ulls una realitat paral·lela, mentre el país se li torna cada vegada més aliè. Potser la perplexitat més gran és la dels que es pregunten per què els jugadors segueixen apostant a costa del país en lloc d'aixecar-se de la taula i denunciar el tafur. El problema és que fer-ho afegiria encara més perplexitat, si a més d'aixecar-se el jugador no estripa també les cartes.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 17. Dilluns, 22 de setembre del 2008
23.9.08
Imatge/ Veïns de l'Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l'Atlàntic i el Pacífic
M. Trives/ Diari de Cubelles
Mentrestant el mon tira fum tòxic a tot arreu i provoca canvis climatològics, tenim resultats evidents i no molt lluny de la costa mediterrània .A l´Ampolla ,ha aparegut una pobra foca perduda,malalta per la contaminació nostre. Molts kilòmetres de recorregut per trobar uns braços amics i que han recollit un cos adreçat a la mort. Quina pena !
Mentrestant el mon tira fum tòxic a tot arreu i provoca canvis climatològics, tenim resultats evidents i no molt lluny de la costa mediterrània .A l´Ampolla ,ha aparegut una pobra foca perduda,malalta per la contaminació nostre. Molts kilòmetres de recorregut per trobar uns braços amics i que han recollit un cos adreçat a la mort. Quina pena !
Les fotos mostren uns ullets tendres, que no entenen el seu fi,malauradament tots en som culpables ja que volem disposar de aires condicionats,calefaccions,fums tòxics desmesurats i poc controlats amb la benevolència de governs e institucions que se omplen la boca defensat ecologia a tort i dret i no eviten els resultats de la seves pròpies contaminacions no controlades. Tots coneixem determinats indrets que sumat a d’altres donen índex contaminats alarmants. De moment i aparentment nomes determinades especies son afectades les més indefenses ,ja arribarà el moment que d’humanitat en rebrà i de valent !
Naturalesa
Una foca perduda al delta de l’Ebre
Veïns de l’Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l’Atlàntic i el Pacífic
L'Ampolla
Els veïns de l’Ampolla van quedar realment sorpresos divendres quan van comprovar la presència a la platja d’una foca. En principi es podia pensar en un exemplar de vell marí (Monachus monachus) com el descobert per un submarinista aquest estiu a Calvià, però finalment els experts de la Fundació CRAM van comprovar que es tractava d’una foca comuna (Phoca vitulina), una espècie gens comuna al Mediterrani. Alguns exemplars joves d’aquesta espècie nòrdica es troben accidentalment al sud de la Península i fins i tot a Canàries, però a l’interior del Mediterrani són realment estranyes.La foca perduda de l’Ampolla va estar a la sorra divendres fins a les 21 hores i els experts es van limitar a observar-la i mantenir un cercle de protecció.Dissabte al matí, la foca va tornar a aparèixer a la zona i els veterinaris van continuar amb el seu seguiment. L’animal no semblava tenir lesions externes, però respirava amb dificultat i mostrava símptomes de debilitat. Els tècnics del CRAM (responsables del rescat i l’assistència d’animals marins, en conveni amb la Generalitat) van capturar l’animal per intentar-ne la recuperació en un centre especialitzat, però la foca va morir durant l’operació de trasllat. La necròpsia realitzada a la UAB mostra que l’animal tenia greus lesions a l’aparell digestiu i als pulmons.
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/41556/una/foca/perduda/delta/lebre.html
Una foca perduda al delta de l’Ebre
Veïns de l’Ampolla localitzen a la platja un fòcid propi del nord de l’Atlàntic i el Pacífic
L'Ampolla
Els veïns de l’Ampolla van quedar realment sorpresos divendres quan van comprovar la presència a la platja d’una foca. En principi es podia pensar en un exemplar de vell marí (Monachus monachus) com el descobert per un submarinista aquest estiu a Calvià, però finalment els experts de la Fundació CRAM van comprovar que es tractava d’una foca comuna (Phoca vitulina), una espècie gens comuna al Mediterrani. Alguns exemplars joves d’aquesta espècie nòrdica es troben accidentalment al sud de la Península i fins i tot a Canàries, però a l’interior del Mediterrani són realment estranyes.La foca perduda de l’Ampolla va estar a la sorra divendres fins a les 21 hores i els experts es van limitar a observar-la i mantenir un cercle de protecció.Dissabte al matí, la foca va tornar a aparèixer a la zona i els veterinaris van continuar amb el seu seguiment. L’animal no semblava tenir lesions externes, però respirava amb dificultat i mostrava símptomes de debilitat. Els tècnics del CRAM (responsables del rescat i l’assistència d’animals marins, en conveni amb la Generalitat) van capturar l’animal per intentar-ne la recuperació en un centre especialitzat, però la foca va morir durant l’operació de trasllat. La necròpsia realitzada a la UAB mostra que l’animal tenia greus lesions a l’aparell digestiu i als pulmons.
http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/41556/una/foca/perduda/delta/lebre.html
Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social
Font :
http://www.cubelles.cat/
Entre l’oferta de cursos destaca una gran varietat d’activitats dedicades a la salut com pilates, ioga, reeducació postural i passes per salut, a banda de les relacionades amb l’activitat física i el ball com la batuka, les sevillanes, l’aeròbic i la dansa del ventre
Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social
Imprimir
Notícies - Serveis a les persones
23/09/2008
La regidoria de Serveis a les Persones ha presentat l’oferta de cursos trimestrals que tenen lloc al Centre Social. Tots els cursos començaran a partir de l’1 d’octubre i finalitzaran la setmana del 15 al 19 de desembre. Les inscripcions ja estan obertes i cal formalitzar-les a l’OPIC (C/Joan Roig i Piera, 3-5) en el següent horari:
Horari fins el 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30 i dissabte de 10:00 a 13:00
Horari a partir del 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30, dijous de 17:00 a 19:30 i dissabte de 10:00 a 13:00
A continuació es detallen les activitats ofertes, els horaris, preus i els monitors encarregats de dur-les a terme.
PILATES:
Dilluns, dimecres i divendres de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Sara Martin
BATUKA:
Dilluns i dimecres de 19:30 a 20:30
Preu: 50 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles
AERÒBIC:
Aeròbic: Dimarts de 19:30 a 20:30
Aeròbic-Abdominals: Dijous de 19:30 a 20:30
GAP-Estiraments: Divendres de 19:30 a 20:30
Preu 1 sessió (1 dia per setmana): 25 € trimestre
Preu 2 sessions (2 dies per setmana): 55 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles
REEDUCACIÓ POSTURAL:
Grup A: Dimecres i divendres de 10:00 a 11:00
Grup B: Dimecres de 12:00 a 13:00 i divendres de 11:00 a 12:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Patricia López
PASSES PER SALUT (excursions i passejades):
Dimarts i dijous de 10:30 a 12:00
Lloc: Sortida i tornada al Centre Social (en cas de pluja es farà gimnàstica de manteniment i jocs a l’Espai de la Gent Gran)
Preu: 25 € trimestrals
A càrrec de Paulo Catalini
IOGA (matí):
Dimarts i dijous de 10:30 a 11:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro
IOGA (vespre):
Nivell 1: Dilluns de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 15 € trimestrals
Nivell 2: Dimecres i divendres de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec d’Agnès Pérez
DANSA DEL VENTRE (matí):
Dilluns de 10:30 a 13:00 (es faran grups per nivell)
Preu: 20 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro
DANSA DEL VENTRE (vespre):
Dimarts i dijous de 20:30 a 21:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Mercedes Burgos
SEVILLANES (matí):
Dimarts de 11:30 a 12:30
Preu: 15 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro
SEVILLANES (tarda):
Dimarts i dijous de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro
TALLER DE MEMÒRIA:
Dilluns de 10:00 a 11:00, de 11:00 a 12:00 o de 12:00 a 13:00
Preu: Gratuït
Lloc: Espai de la Gent Gran
A càrrec de Miriam Costa
Per més informació:
OPIC – Oficina de Participació i Informació Ciutadana
C/ Joan Roig i Piera, 3-5 (Centre Social)
93 895 03 00
Font :
http://www.cubelles.cat/
Entre l’oferta de cursos destaca una gran varietat d’activitats dedicades a la salut com pilates, ioga, reeducació postural i passes per salut, a banda de les relacionades amb l’activitat física i el ball com la batuka, les sevillanes, l’aeròbic i la dansa del ventre
Nova oferta trimestral d’activitats al Centre Social
Imprimir
Notícies - Serveis a les persones
23/09/2008
La regidoria de Serveis a les Persones ha presentat l’oferta de cursos trimestrals que tenen lloc al Centre Social. Tots els cursos començaran a partir de l’1 d’octubre i finalitzaran la setmana del 15 al 19 de desembre. Les inscripcions ja estan obertes i cal formalitzar-les a l’OPIC (C/Joan Roig i Piera, 3-5) en el següent horari:
Horari fins el 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30 i dissabte de 10:00 a 13:00
Horari a partir del 30 de setembre: De dilluns a divendres de 9:00 a 14:30, dijous de 17:00 a 19:30 i dissabte de 10:00 a 13:00
A continuació es detallen les activitats ofertes, els horaris, preus i els monitors encarregats de dur-les a terme.
PILATES:
Dilluns, dimecres i divendres de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Sara Martin
BATUKA:
Dilluns i dimecres de 19:30 a 20:30
Preu: 50 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles
AERÒBIC:
Aeròbic: Dimarts de 19:30 a 20:30
Aeròbic-Abdominals: Dijous de 19:30 a 20:30
GAP-Estiraments: Divendres de 19:30 a 20:30
Preu 1 sessió (1 dia per setmana): 25 € trimestre
Preu 2 sessions (2 dies per setmana): 55 € trimestre
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de professors del Centre Fitness Cubelles
REEDUCACIÓ POSTURAL:
Grup A: Dimecres i divendres de 10:00 a 11:00
Grup B: Dimecres de 12:00 a 13:00 i divendres de 11:00 a 12:00
Preu: 30 € trimestre
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Patricia López
PASSES PER SALUT (excursions i passejades):
Dimarts i dijous de 10:30 a 12:00
Lloc: Sortida i tornada al Centre Social (en cas de pluja es farà gimnàstica de manteniment i jocs a l’Espai de la Gent Gran)
Preu: 25 € trimestrals
A càrrec de Paulo Catalini
IOGA (matí):
Dimarts i dijous de 10:30 a 11:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro
IOGA (vespre):
Nivell 1: Dilluns de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 15 € trimestrals
Nivell 2: Dimecres i divendres de 20:00 a 21:00 o de 21:00 a 22:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec d’Agnès Pérez
DANSA DEL VENTRE (matí):
Dilluns de 10:30 a 13:00 (es faran grups per nivell)
Preu: 20 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro
DANSA DEL VENTRE (vespre):
Dimarts i dijous de 20:30 a 21:30
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Espai de la Gent Gran del Centre Social
A càrrec de Mercedes Burgos
SEVILLANES (matí):
Dimarts de 11:30 a 12:30
Preu: 15 € trimestrals
Lloc: Sala Annex del Cinema Mediterrani
A càrrec de Carmen Castro
SEVILLANES (tarda):
Dimarts i dijous de 16:00 a 17:00
Preu: 30 € trimestrals
Lloc: Sala de reunions del Centre Social
A càrrec de Carmen Castro
TALLER DE MEMÒRIA:
Dilluns de 10:00 a 11:00, de 11:00 a 12:00 o de 12:00 a 13:00
Preu: Gratuït
Lloc: Espai de la Gent Gran
A càrrec de Miriam Costa
Per més informació:
OPIC – Oficina de Participació i Informació Ciutadana
C/ Joan Roig i Piera, 3-5 (Centre Social)
93 895 03 00
M.Trives/Diari de Cubelles
TENNIS TAULA
Marc Galofré i Carlos Pina participaren diumenge en un dels tornejos més recents de Catalunya, el de Sant Celoni. Pel matí es disputà la fase de grups de 5, els 4 millors de cada grup entraven al quadre de 32ens de final.
Els dos cubellencs aconseguiren superar la primera fase, Marc Galofré derrotava per 3-1 a Guillermo Guillemon (Mollet), cedia enfront Alejandro Chacón (St. Joan Despí) per 3-0, guanyava a Julio infante per 3-0 i acabava el grup perdent contra Jordi Vall (St. Celoni) per un ajustat 3-2. 2 victòries i 2 derrotes, situaren Galofré 3er del seu grup. Igual resultat va obtenir Carlos Pina, que perdia contra Enric Manzano (Esparraguera) 3-0, guanyava a Mariano Jodar (Arenys de Munt) per 3-1 i també al dur rival, David Burló (St. Andreu) per 3-1 i acabava el grup perdent amb Carles Messeguer (Vilafranca) per 3-0. Tots dos palistes tingueren que jugar 32ens de final contra dos jugadors que havien quedat 2ns dels seus grup. Pina guanyà sense dificultat a Elena Muñoz (Vilassar) per 3-0, però en 16ens de rival, va caure contra David Azcón (St. Cugat) i de nou, i per segona vegada en aquesta setmana, el cubellenc perdia per 3 jocs a 0. Mentre que Marc Galofré, queia en 32ens de final tenint-se que enfrontar amb un excompany d’equip de Vilanova, Jordi Cepero. Malgrat les intencions de Marc per la lluita d’anotar-se un joc al seu marcador, cediria els tres jocs per 11-8, 11-9 i 12-10.
De jovenets ,assistir a partides de tennis taula era una imatge habitual al celebrat cafè Armengol a on per la Festa Major es celebraven campionats .Veure també a amics i coneguts jugant a les tardes a la taula instal·lada al citat cafè suposava engrescament entre els assistents.
Lluís Pineda, avui Regidor de Esports era un d’ells i en sabia prou per mantindré el tipo si el seu company de joc era un pel reconegut per l’afició feia un bon paper i guanyava i olé !!! tots els presents aplaudíem .Aquest any es van celebrar els campionats de tennis taula al pavelló que disposa el Poli de Cubelles i potser serà la clau i el motiu a partir d’ara que nois i noies de Cubelles mantinguin el llistó alt per l’afició ja que es divertit i també força cansat....i no ho sembla !!!
Aquesta informació apareguda a en dona compta de la presencia cubellenca al Torneig de Sant Celoni
Aquesta informació apareguda a en dona compta de la presencia cubellenca al Torneig de Sant Celoni
TENNIS TAULA
Presència cubellenca al torneig de Sant CeloniEls dos palistes cauen a les primeres rondes del torneig
VD - 22/09/2008 19:15:08
VD - 22/09/2008 19:15:08
Marc Galofré i Carlos Pina participaren diumenge en un dels tornejos més recents de Catalunya, el de Sant Celoni. Pel matí es disputà la fase de grups de 5, els 4 millors de cada grup entraven al quadre de 32ens de final.
Els dos cubellencs aconseguiren superar la primera fase, Marc Galofré derrotava per 3-1 a Guillermo Guillemon (Mollet), cedia enfront Alejandro Chacón (St. Joan Despí) per 3-0, guanyava a Julio infante per 3-0 i acabava el grup perdent contra Jordi Vall (St. Celoni) per un ajustat 3-2. 2 victòries i 2 derrotes, situaren Galofré 3er del seu grup. Igual resultat va obtenir Carlos Pina, que perdia contra Enric Manzano (Esparraguera) 3-0, guanyava a Mariano Jodar (Arenys de Munt) per 3-1 i també al dur rival, David Burló (St. Andreu) per 3-1 i acabava el grup perdent amb Carles Messeguer (Vilafranca) per 3-0. Tots dos palistes tingueren que jugar 32ens de final contra dos jugadors que havien quedat 2ns dels seus grup. Pina guanyà sense dificultat a Elena Muñoz (Vilassar) per 3-0, però en 16ens de rival, va caure contra David Azcón (St. Cugat) i de nou, i per segona vegada en aquesta setmana, el cubellenc perdia per 3 jocs a 0. Mentre que Marc Galofré, queia en 32ens de final tenint-se que enfrontar amb un excompany d’equip de Vilanova, Jordi Cepero. Malgrat les intencions de Marc per la lluita d’anotar-se un joc al seu marcador, cediria els tres jocs per 11-8, 11-9 i 12-10.
Font:
22.9.08
Foto/arxiu La Fita/Portada dossier/Aurora Garcia
Bertomeu
BertomeuLa presentació de la exposició Qui té roba per rentar? a la sala Rosa Vallespir a la Bonnemaison va plegar a molta gent interessada per conèixer de a prop aquest magnífic treball de recuperació. En un espai força impactant que combina medis per visualitzar la tasca d’elaboració de la exposició acompanyada de grans panels a on es descriu la historia de la vida de les bugaderes i les fotografies de safareigs de indrets diversos a la ciutat de Barcelona eixís com també a les rodalies es molt interessant i dona a conèixer una part de la historia no molt llunyana a on el significat de la paraula fer safareig pren vida i significat. A molts pobles els safareigs eren el punt de trobada de dones que o bé rentaven la seva roba pròpia com la d’altres famílies .Eren espais en que hi participaven de les xerrades i a on a vegades també els homes feien de portadors de l’aigua i el menjar ja que a vegades el dia sencer les mantenia ocupades.
Coincidint amb aquesta noticia volem fer referència a que l’associació de la Fita va presentar fa uns mesos a l’ajuntament de Cubelles la petició de que els safareigs de Cubelles fossin recuperats i rebuda aquesta petició per part de la regidoria, ja que van respondre a la instancia ,som a la espera de mantenir una trobada que pot donar llum a que aquesta petició desitjada sigui una realitat en un temps no llunya. Aquesta petició anava acompanyada de un petit treball de Aurora Garcia Bertomeu a on dones encara vives i filles d’aquestes dones a on totes elles relataven les seves vivències en aquets safareigs situats al centre de la vila.
M. Trives/ Presidenta Associació La Fita
M. Trives/ Presidenta Associació La Fita
Qui té roba per rentar?
Homenatge a les dones que fan i han fet bugada al llarg de la història
EXPOSICIONS
Ara al CCD
Del 18 de setembre al 13 de desembre de 2008
Sala Rosa Vallespir (2a planta)
ENTRADA GRATUÏTA
El projecte Qui te roba per rentar? que ha donat lloc a la producció de l’exposició que presentem al Centre de Cultura de Dones, va néixer l’any 2005 de la iniciativa i del treball de recerca de dues sòcies del CCD amb l'Associació Dones d'Horta, amb l'objectiu de recuperar la història de les bugaderes: un ofici necessari per a la cura de la vida i la salut, així com pel desenvolupament social.
Organitza:
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
CCD Francesca Bonnemaison
Sant Pere més Baix 7, 2ª 08003 Barcelona
Tel.: 932 684 218
21.9.08
(Imatges pirules 2008 )
Associació La Fita de Cubelles informa....
La Fita, en motiu de la Festa de la Verema torna a promoure una nova edició de pirules de plaques de cava. Fa dos anys varem iniciar aquesta col·lecció i aquest any dues noves pirules amb una edició limitada només de 100 cadascuna, surt a la venta . Si voleu fer reserves envieu un e-mail a dones_lafita@yahoo.es donant el nom i cognom i telèfon o també dimecres de 18h a 20 h adreçar-vos al despatx nº 6 del Centre Social.
Una vegada exhaurida la edició es comunicarà.
Associació Dones La Fita de Cubelles
20.9.08
Un article publicat a el diari Avui digital dona unes estadístiques força interessants i que reforcen el que es evident ,les lectures de mitjans de comunicació ,revistes i edicions dedicades a la gent que s’apropa als quioscos a comprar no tenen un mercat de lectura en català important ,ja que aquest es minse a l’hora de triar entre temes diversos publicats en català. La normalització es evident que no compleix en aquest cas .Llegiu, mereix l´ atenció.
Revista busca quiosc
En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33%
Francesc Puigpelat
Hi ha una manera molt gràfica d’explicar el forat negre que per a la normalització del català representen les revistes. Pregunteu a qualsevol persona una mica sensibilitzada per la llengua quantes revistes de coloraines en català es poden trobar normalment als quioscos i respondrà amb poques vacil·lacions: El Temps, Descobrir Catalunya, Sàpiens, Time Out, Descobrir Cuina i Enderrock. Total: sis. La mateixa pregunta, formulada a un anglès, un suec, un turc o un espanyol, causaria perplexitat. Quantes revistes hi en castellà hi ha en un quiosc qualsevol? Ningú no ho sap.
Per fer aquest reportatge, entro en un quiosc més aviat gran, amb molta varietat d’oferta, i faig els comptes. En català, hi trobo les sis revistes abans esmentades, i les menys conegudes Casar-se a Catalunya i Benzina. Segur que n’hi ha més, però no són al quiosc que he triat. En castellà, hi trobo (aproximadament, perquè amb aquests números és fàcil descomptar-se) 472 revistes. I passo les dades a percentatge: Català, 1,67%; castellà, 98,33%.
Trobar una revista en català és quasi impossible. Comprar-la és complicat, tenint en compte les temptacions que ofereixen les revistes en castellà. N’hi ha prou un cop d’ull. A FHM: “Informe laboral. ¿Sexo en el curro? La mitad de España lo hace (y otros datos sorprendentes)”. A Cocinas y Baños, un gran reportatge sobre hidromassatge. A Hola, la duquessa d’Alba parla clar. A National Geograhic España, els misteris de Stonehenge. A Qué leer, el titular és: “Best sellers a la carta. Cómo convertir un libro en superventas”. A Interviú, trobem Nadal SL, una màquina de fer calés. A 6 Toros 6, José Tomás a tota pastilla. A Cosmopolitan parlen del sexe a l’estiu sense tabús. A Armas, un reportatge sobre la pistola model STI. A Sexologies, regalen un DVD molt curiós de cinema porno per a dones. Etcètera. Amb totes aquestes ofertes tan sucoses, cal ser molt militant per acabar comprant una de les úniques sis revistes en català. Per sort, el nucli de militants existeix, és ferm, i basta per sostenir-les.
En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents, i només una en català: La Revista dels Súpers, del Club Super3.
La premsa diària és l’única excepció al panorama desolador que, pel que fa a la situació del català, s’observa al quiosc. De les 10 capçaleres més visibles, tres són en català: l’AVUI, El Punt i El Periódico en català. En premsa esportiva, una és en català, El 9, i quatre en castellà. A això cal afegir, segons el lloc de Catalunya, l’oferta de premsa comarcal, que és molt significativa.
Segueixo fent un escrutini al quiosc. Em fixo en un sector poc conegut: el dels passatemps. Hi ha unes 40 capçaleres. D’elles, cinc són en català: L’Oci (la diversitat en passatemps), L’Oci 2 (a l’abast de tothom), L’Oci 4 (l’exercici de la ment) i L’Oci 5 (autodefinits). La primera d’aquestes revistes arriba al número 90, any 14. El director es diu Xavier Meléndez i la seu és a Castelló d’Empúries.Un altre tema són els col·leccionables. Al quiosc en trobo una vintena, dels temes més impensats i diversos, quasi tots en castellà. Hi ha llibres de literatura romàntica, DVDs de Sherlock Holmes, un curs de punt de creu, un altre de tai-txi, una col·lecció de papallones, una altra de superherois, les obres completes del locutor de la COPE César Vidal i (la promoció més prodigiosa) una col·lecció de plaques de policia dels Estats Units. Amb el primer fascicle, la placa de la policia de Nova York, que solien ensenyar amb tanta contundència Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. L’única excepció catalana és Aprèn anglès amb Les Tres Bessones (que, per cert, també té versió en castellà).
Acabo el meu escrutini amb els DVD que, en les més variades ofertes i col·leccions, es multipliquen com bolets en els quioscos. Per curiositat, miro els idiomes en què estan disponibles alguns. Les novetats, com John Rambo o El día de mañana, estan totes només en castellà i anglès. En pel·lícules més antigues, en canvi, hi ha més varietat lingüística. Trobo, per exemple, el musical West Side Story a 6,95 euros, amb doblatge a l’anglès, francès, castellà, alemany i italià, al qual cal afegir subtítols en les mateixes llengües, més holandès, portuguès, suec, noruec, finlandès i polonès. Polonès de l’altra Polònia, perquè, del d’aquesta Polònia del Toni Soler, ni rastre.
Vora aquests DVDs, hi ha el prestatge de la secció porno (també molt pròspera als quioscos) molt adient per acabar aquest article. Un d’ells es titula Culitos muy, muy calientes. Idioma? El de sempre, però, en aquest cas, tant se val, no?
L'us social del català (3). Quioscos
En un quiosc qualsevol s'hi troben sis revistes en català per 472 en castellà. Un 1,67% enfront d'un 98,33%
Font :
Notícies - Infància i Joventut
La regidoria d’Infància i Joventut de l’Ajuntament de Cubelles s’ha adherit al programa Créixer amb tu impulsat per la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Créixer amb tu és un programa adreçat als pares i mares amb criatures menors de 3 anys que consta de dos mòduls (de 0 a 18 mesos i de 18 a 36 mesos) dividits en tres tallers xerrades cadascun en què es tracten temes rellevants del desenvolupament dels infants fins als 3 anys.
més informació a
La regidoria d’Infància i Joventut s’adhereix al programa ‘Créixer amb tu’
Aquest programa formatiu consta d’un cicle de sis xerrades adreçades a les famílies amb criatures menors de 3 anys i es desenvolupa des de la Secretaria de Polítiques d’Igualtat i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Font :
http://www.cubelles.cat/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)