Les dones amb estudis tenen menys interès a viure en parella.
Després de passar per la universitat, les dones catalanes tenen una probabilitat de formar parella 15 punts inferior que les dones sense estudis La vida en parella s'ha reduït del 53,4% al 48,8% en 10 anys. Per contra, en el mateix sector d'edat, les dones catalanes que han aconseguit estudis universitaris només opten per viure en parella en el 70% dels casos, segons l'estudi Conviure en parella, matrimoni versus cohabitació consensual, publicat a la revista Papers de demografia del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'estudi ha estat realitzat per Pau Miret, investigador del CED, amb l'objectiu de comprovar si és cert que la parella és una institució en crisi i quins són els factors que influeixen en la reducció del nombre de parelles.
"Per a les dones, un major grau d'instrucció suposa una probabilitat 15 punts percentuals menor d'estar convivint en parella", un fenomen que no es dóna en homes, segons indica l'estudi. Pau Miret ha detallat a l'AVUI que "les dades analitzades confirmen que les dones amb alt grau d'instrucció -i bones expectatives d'ingressos- no estan tan disposades a formar una família i haver de retallar les seves aspiracions".
"Aquest fenomen es continua produint en societats on es manté una divisió no igualitària com la nostra, on es parla molt de compartir però a l'hora de la veritat són les dones les que han de fer les renúncies". Pau Miret recorda que Gary Becker (Nobel d'Economia de 1992) va proposar l'explicació a aquest fenomen: formar una família i tenir fills té un cost d'oportunitat molt alt per a les dones que han dedicat la seva joventut a preparar-se per accedir al mercat de treball.
L'estudi apunta que "en general, la combinació de la ferotge entrada de la dona a la universitat, combinada amb un model en què aquest nivell educatiu disminueix significativament la probabilitat de conviure en parella, ha conduït inexorablement a la caiguda en les proporcions de dones en unió". Amb certa ironia, l'autor apunta que si es vol canviar la situació "cal o bé dificultar fortament l'accés de les dones joves a la universitat o bé canviar l'actitud de rebuig de moltes universitàries a la vida en parella". Més seriosament, Miret afirma: "Les polítiques de compatibilització de la vida familiar i la laboral se'ns presenten ara per ara com l'única alternativa".
Més anys amb els pares
"El nombre de persones que viuen en parella s'ha reduït força els últims anys a Catalunya, però l'explicació no es troba tant en l'aparició de nous models de convivència, com podrien ser les comunes, sinó, bàsicament, en un endarreriment en l'edat d'emancipació. No hi ha una crisi institucional de la parella", ha explicat Pau Miret. En aquest sentit, l'estudi apunta que el 1991, el 53,4% de les persones d'entre 15 i 49 anys vivien en parella (matrimoni o parella de fet); el 1996, les persones en parella representaven el 50% d'aquest sector de la població; i el 2001 havia disminuït fins al 48,8%. En xifres totals, el 1991 hi havia a Catalunya 1.404.440 persones d'entre 15 i 49 anys vivint en solteria i el 2001 eren ja 1.694.099, diu l'estudi.
www.diariavui.es