11.4.06

L'Espanya eterna Adéu a un ministre al pati d'armes

Toqui una altra vegada l'himne, 'minijtro' Pepe

POLÈMIC · El patriota Bono va arribar pidolant una medalla, després va trinxar l'Estatut i va regatejar amb Montjuïc i ara plega sentint-se "encara més profundament espanyol"
Ferran Casas
Bono n'ha tingut prou amb dos anys a Defensa per deixar-hi petjada. Se sabia que era un patriota estil Don Pelayo, però no fins al punt que s'ha constatat i que ha fet que alguns el consideressin l'aliat del PP al govern espanyol. Va arribar al ministeri amb una presa de possessió esperpèntica en què va protagonitzar un espectacle oral surrealista en què semblava imitar-se a ell mateix en els guinyols acompanyat d'una beautiful people que formaven personatges com Pedo J. Ramírez, Antonio Gala, Concha Velasco o Raphael. Pocs dies abans de ser ministre es va condecorar -la polèmica el va fer renunciar a la medalla- i, de forma grotesca, va fer desfilar plegats un falangista i un republicà el 12 d'Octubre. S'ha passat dos anys carregant a tort i a dret contra l'Estatut i predicant la indissoluble unitat de la nació espanyola, ha dut als tribunals un articulista de l'AVUI després de confondre militars i golpistes i ha tret de polleguera els partits catalans regatejant amb el Castell de Montjuïc, que Zapatero va prometre tornar a Barcelona. La llista és inacabable i tremenda.
Ahir va marxar en un acte militar amb discursos d'allò més tronats al pati d'armes del Palau de Buenavista. Va proclamar que cada dia que passa, com si fos un gremlin en mutació, se sent "més profundament espanyol" i va donar una última ordre a "soldats, mariners, guàrdies civils, ciutadans i periodistes". No va ser altra que un "cridin amb mi: visca Espanya". Aquest cop, a diferència del que va passar al Ferrol, no va caldre arrestar el relator per no haver exigit respecte als presents.
En el to moralista que sempre gasta, Bono va tenir paraules "de gràcies i perdó" per als militars, el rei i Zapatero. El ministre, que va rebre un banderí amb la bandera espanyola com a regal de la cúpula militar, va sentir fins a quatre vegades l'himne espanyol en un acte que no va durar ni una hora. La banda devia acabar-ne tipa.
El discurs de Sanz no es va quedar curt. "Has passat llargues vigílies als despatxos fins a l'alba", li va engaltar, abans d'admetre que cap civil com ell "ha pronunciat tants cops Espanya i s'ha emocionat tant davant la bandera". El militar, que va reivindicar "la història i la glòria de l'Espanya eterna", va admetre haver necessitat quaranta anys de carrera per trobar algú com Bono, "que faci de la lletra dels himnes militars la seva guia vital". Quasi res.
www.avui.cat