Ballarí elegant
Guti
Alfred Bosch

Ara que la vella dama negra t'estira, potser és l'hora de meravellar-nos dels afectes que has collit. És difícil passar pels tràngols de la lluita clandestina i del faccionalisme d'esquerres, Antoni, i no ser profundament odiat. Que la teva vida ha tingut ombres? Home, no podia ser d'altra manera: has passat moltes hores al sol. Quan vas emergir a la llum de la Transició, eres un dels forts de la política. Ningú no et confonia amb un jugador de futbol, Guti, i el teu PSUC era el partit més vigorós del país. En pocs anys el vau convertir en una olla de grills, amb aquella pulverització combinada d'afgans, leninistes i moderats. Tu vas navegar amb la teva gràcia entre l'euroverb afinat i la barbeta d'aire bolxevic. Vas mirar-te les estridències de la canalla amb ulls de pediatre, menuts i escèptics, i vas renunciar a molts honors. De vegades et confonien amb Maurice Béjart. Tu reconeixies que havies ballat molt a la vida, i després et miraves al mirall per exclamar la sort que tenia el ballarí francès de ser confós amb tu. Vas ser juganer amb el teu ego, i vas decidir que mai no faries memòries (ens ho perdrem), perquè no t'agradava instal·lar-te en la justificació. Sempre vas ser un dansaire elegant, un senyor presumit aparellat amb una senyora ironia. Ara te'n vas, i ens deixes orfes en companyia d'aquest ecosocialisme que es mira al mirall i no es pot confondre amb tu. Què vols fer-hi?, tot s'encomana menys l'hermosura.
www.avui.cat