COMMEMORACIÓ DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA// IRENE BOADA
Benvinguda la igualtat

1.• El feminisme necessita renovar el discurs i canviar d'estratègia i d'imatge, i fins i tot de denominació

Ningú pot afirmar que el feminisme hagi fracassat. Les dones no han pogut votar sempre, ni s'han pogut divorciar quan ho han volgut fer: el divorci a Espanya és relativament recent, i també ho són l'avortament i altres drets civils elementals. Tot això es va aconseguir gràcies al feminisme. No obstant, ha arribat el moment en què al feminisme li convé fer una renovació del discurs, un canvi d'estratègia i d'imatge, fins i tot de terme. De la mateixa manera que el laborisme britànic es va reinventar durant els anys 90 amb termes com nou laborisme i tercera via, per tornar a ser un model polític atractiu. O de la mateixa manera que a Catalunya el catalanisme patriòtic ha passat a anomenar-se catalanisme social, més d'acord amb els temps, el moviment de les dones s'ha de reinventar si realment vol continuar sent efectiu en la consecució de l'equitat de gènere. La veritat és que, amb l'excepció de sectors més aviat reduïts, a Catalunya el que està relacionat amb els drets de les dones no desperta un interès massiu i poques dones joves s'autodenominarien avui en dia feministes. Per posar un fet il.lustratiu, a la vida política catalana es parla massa poc de les dificultats que encara tindria una dona per arribar a presidir la Generalitat.
Mentre el feminisme, que ja té més de 100 anys, sembla una ideologia una mica antiquada i un terme més aviat del passat que del futur, la igualtat d'oportunitats no ho és. La igualtat, entesa com un esforç polí- tic i social per acabar amb la discriminació sexual en totes les seves modalitats, és un terme amb el qual tant homes com dones s'identifiquen, ja que es tracta d'un principi plenament democràtic, més actual que mai. De fet, ja no hauria de ser un terme vinculat a la dreta o a l'esquerra, sinó un objectiu de qualsevol col.lectivitat per aprofundir en el benestar social. En l'informe elaborat sobre la igualtat de sexes que la Comissió Europea ha publicat aquest any, es demana urgentment als estats membres que facin un esforç especial per eliminar la diferència salarial --del 28% a Catalunya en benefici dels homes--, per millorar les condicions de treball de les dones i per aconseguir que tant homes com dones puguin reconciliar les seves vides personals, familiars i professionals.
L'ATURfemení encara és el doble que el dels homes, continua creixent i es converteix en el més alt d'Europa. Les professions que estan ocupades principalment per dones són les que tenen pitjors condicions, especialment el sector de la neteja. Per cada home que abandona la feina, hi ha 27 dones que ho fan. Continua havent-hi discriminació cap a les dones en la selecció de personal i en la promoció, i és gairebé impossible que accedeixin a càrrecs directius, ja que encara estem en la mitjana del 5,5%, el famós sostre de vidre.
La precarietat laboral de les dones a Espanya fa que sigui el país de la Unió Europea en què les dones es veuen obligades a crear les seves pròpies empreses, amb totes les dificultats que això comporta, per entrar al món laboral, i moltes continuen depenent econòmicament dels seus marits o companys sentimentals, i encara que les seves relacions no siguin satisfactòries, o fins i tot aguantant casos d'abús, no les poden trencar, un fet que no solament les perjudica a elles, sinó també als seus fills. A la Catalunya del segle XXI, les dones que són mares solteres i els seus fills, tant si són autòctones com immigrants, estan condemnades a la pobresa i la marginació.La igualtat hauria de ser un objectiu prioritari del Govern de l'Entesa per acabar amb la discriminació que pateixen les dones a la feina, igual que els passa a altres col.lectius desafavorits, com és el cas de les minories ètniques i les persones amb discapacitats, i lluitar contra la discriminació, els prejudicis i estereotips. Però és important tenir en compte que la igualtat també és una qüestió d'economia. Els beneficis de la igualtat d'oportunitats estan sent demostrats per algunes empreses que tenen el creixement més ràpid de l'Europa occidental, i els exemples de la Gran Bretanya, la República d'Irlanda, Canadà i els països escandinaus, amb unes polítiques per a la igualtat molt desenvolupades, que van començar a començaments dels anys 70, així ho confirmen. Un dels principis de la igualtat es basa en la recerca de la millor persona per a cada lloc de treball, independentment que sigui home o dona, estranger o natiu, i abandonar la vella cultura ibèrica de l'amiguisme, per així contribuir al benefici de les empreses. De fet, no fer-ho és penalitzar les nostres empreses i situar-les en un des- avantatge competitiu, un fet greu tenint en compte que les xifres de productivitat a Catalunya encara són massa baixes.
LES DONESa Catalunya no només continuen estant en des- avantatge en el món laboral, sinó que tampoc tenen ajuda econòmica per tenir fills i, en conseqüència, la baixa natalitat és un dels problemes de la societat catalana d'avui en dia. Les dones, desprotegides del sistema, es veuen obligades a esperar massa temps per ser mares. Un de cada quatre bebès a Catalunya té una mare de més de 35 anys. Per moltes adopcions internacionals que es produeixin, l'envelliment de la població és imparable. La igualtat és qüestió de justícia social, però també ho és d'economia i de creixement.

*Periodista i filòloga.
www.elperiodico.cat