Article d'opinió de la diputada Mila Arcarons
Quan jo era jove el meu pare m´explicava que el president Pujol faria una carretera que ens facilitaria l´anada de Vic a Lleida i de Vic a Girona. Nosaltres, que vivíem a prop de Vic, a la Vall del Ges, anàvem sovint a aquestes dues zones del país per què casa meu traficaven amb bestiar. Aquest viatge era pesat perquè volia dir anar a buscar l´autopista a Granollers i llavors dirigir-se cap a les capitals de província . Malgrat que ho vivíem com una festa i com un viatge de coneixement del país, era evident que el trajecte que fèiem no era del tot racional. I si miràvem el mapa de Catalunya, quedava clar que la línia i el somni del President tenien molt de sentit .
Quan vaig fer-me gran vaig entendre que el que provava d´explicar-me el meu pare era el projecte de l´Eix Transversal. Una via de comunicació que es va concretar l´any 1997, però que havia estat reclamada i planificada feia anys i panys. Aquest dies ens han recordat que el “catalanisme polític” va inventar-se l´eix transversal abans que el president Pujol en parlés. Sembla que la llunyania en aquest projecte ens porta fins al 1819. El meu pare, que creia en la capacitat de treball i executiva del president Pujol, no va poder fer ús mai d´aquesta infraestructura que ha estat, penso, cabdal per al país i que ha generat tot tipus de relacions comercials, econòmiques, culturals ....
Ho deia dies enrere l´alcalde de Manresa, arran de l´informe sobre infraestructures a Catalunya que va presentar el Conseller Nadal, on es contempla que la Generalitat està realitzant més d´un centenar d´obres, entre elles el desdoblament de l´Eix Tranversal per a millorar-lo, i l´Estat 56 .
No hi ha dubte que l´Eix Tranversal, que va arribar tard i ara està en fase de millora a causa de les llacunes històriques de planteig , suposa la planificació de les infraestructures per a Catalunya mes enllà de la centralitat Barcelonina. Il•lustra una manera d´entendre el país que s´ha de potenciar.
En el mateix sentit, podem parlar de L´Eix Diagonal. Un somni més proper i reclamat també per alcaldes i sectors econòmics, des dels inicis de la democràcia. Tots els alcaldes que han estat al capdavant de les ciutats de l´Eix n´han parlat amb mes o menys intensitat. Però no és fins l´any 1999, durant la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, que quatre alcaldes signen la Declaració de L´Eix Diagonal. Jordi Valls de Manresa , Jordi Aymemi d´Igualada, Joan Aguado de Vilafranca del Penedès i Sixte Moral de Vilanova i la Geltrú s´unien per reclamar el reconeixement i les potencialitats econòmiques d´aquest eix. Manifestaven públicament la fortalesa de les ciutats del nostre país . Ciutats que estructuren el territori i que porten la innovació i el creixement a tots els punts del país. Reclamaven, també, la necessitat d´estimular la creació de noves radialitats, capaces d'unir i crear dinàmiques pròpies entre les ciutats i els territoris, relacions directes que siguin, alhora, complement i alternativa a la fortíssima centralitat que exerceixen Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Va ser, penso, la primera vegada que s´unien les veus d´aquestes ciutats i que es recollia la proposta de l´Eix Diagonal amb fermesa. Els alcaldes feien una demanda clara al govern Nacional. Volien que es planifiqués un corredor per a la comunicació directa i d'intercanvi entre Manresa, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Sixte Moral deia, a més, que ens havia d´enllaçar amb les Illes a traves del Port de Vilanova. Els alcaldes reclamaven una connexió per carretera adequada, directa, moderna i funcional entre aquestes quatre ciutats, convençuts que, amb la millora de les comunicacions, es reforcen i multipliquen les relacions econòmiques, d´intercanvi i coneixement, de treball, d´oci i de turisme.
Ara som al 2007. Aquesta via ràpida, autovia desdoblada que enllaçarà aquestes ciutats a partir del desdoblament de la C-15 i de la C-37 ( sense peatge ) és previst que s´iniciï el 2008 i s´acabi el 2011. Ara, hi ha aprovat tècnicament l´estudi de viabilitat i està en procés d´informació pública.
És a dir, que les ciutats han estat escoltades i els ciutadans/es podran beneficiar-se de les millores que ha de suposar, forçosament , aquesta obra . El calendari, en la mesura de les possibilitats cal que s´acompleixi puntualment. Com més aviat es comencin aquestes obres, millor. La necessitat ha anat en augment i si l´any 1999 s´intuïa el nivell de mobilitat i les possibilitats de creixement econòmic de l´Eix Diagonal, ara la intuïció ha deixat pas a la realitat. Ara l´Eix Diagonal és una necessitat clara per al desenvolupament del Garraf.
El Govern de la Generalitat, a més de les obres que estan enfilant-se, ha planificat amb la mirada posada en el futur. Té un pla de treball i un model. Ha formulat un Pla d´Infraestructures del Transport ambiciós i que inclou projectes a la xarxa de ferrocarrils i carreteres del nostre país. Per respondre a les necessitats i als reptes de Catalunya. I fer-ho a bon ritme.
Mila Arcarons i Oferil
Diputada al Parlament.
mes informació a http://socialistes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada