3.2.08

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

CRANAVAL
Per mi el Carnaval no és el que s'atribueix a Baudelaire: "aquest dolor empolainat amb cintes del qual se'n riuen els imbècils". Que Baudelaire escrivia molt bé però al no viure al Garraf no en tenia ni idea de la gresca del rei Carnestoltes. I de Carnaval cadascú en té un de particular: vaig cobrir la tensió prèvia de la Primera Guerra del Golf pel Diari de Barcelona a l'inici de la dècada dels noranta. Amb dos reconeixements d'UNICEF per altres article meus, l'accent va recaure de nou en l'esforç pacifista de ciutadans anònims contra el conflicte. Fer l'article d'aquesta consciència cívica, "Pares en peu de pau contra la guerra", va dur-me a la base naval de Cartagena en plena setmana de Carnaval i sense haver fet ni la mili. I entrar al moll al so del Turuta és el del més surrealista que m'ha tocar viure. Com us ho dic: a tota pastilla la marxa militar que aquí acompanya els comparsers!. Allà no. Joves espanyols vestits de mariners a bord de fragates de guerra i tots ells amb cara d'innocència, capitans i coronels fent discursos enormes de sofriment i sacrifici al costat de casa seva, pares i mares -com deia- sublevats pacíficament contra la guerra. I tot en ple carnaval que, dic jo, tot s'hi val però no tant! Des d'aleshores, cada diumenge de Carnaval aquesta marxa militar de Román San José em rebota al cervell relacionada amb els caramels, les barretines, els mantons de manil.la i també amb el combat contra la guerra. I no és l'únic cas. Ton Dalmau, un ferm músic lliutador per la pau, que va col.laborar amb molts cubellencs en la magnífica proposta "Vivim en el barreig i la mixtura", té una versió del Turuta d'essència intrínseca de carnaval pel que té de subversiva: les notes de la marxa comparsera de Vilanova amb una lletra contra la guerra d'Irak del 2003, transformant de nou una partitura militar en un clam pacifista. .-42
Prou de guerres
Prou de bombes
Prou de dictadors
En nom dels petits
Ells volen futur