SALUT

"No puc treballar"

FUTUR · La Mònica, diagnosticada de fatiga crònica, pateix quan pensa com serà la seva vida als 50 anys
SOBREVIURE · No té cap ingrés econòmic i ha de viure a casa d'uns amics que la mantenen
M. C.

La Mònica està diagnosticada de fatiga crònica i fibromiàlgia. Cada dia ha de fer un gran esforç per llevar-se del llit

MARTA PÉREZ

La Mònica dóna gràcies el dia que té prou forces per aixecar-se a les onze del matí. Normalment se sent tan cansada que no es pot llevar fins a l'hora de dinar. Amb prou feines es fica a la dutxa i es cuina alguna cosa. Hi ha dies que ni això. "Estic contenta quan puc fer coses com planxar-me la roba", assegura. La Mònica té 38 anys, va estudiar dues carreres i parla sis idiomes. Tot i això, fa més de tres anys que no pot treballar. Als 28 anys li van diagnosticar fibromiàlgia i, uns anys més tard, síndrome de fatiga crònica (SFC). No té ingressos de cap mena. No té casa pròpia i no es pot pagar un lloguer. Tampoc té cap mena de suport familiar. Viu a casa d'un amic, el Ricard, i de la seva dona. Ells la mantenen, la cuiden i l'ajuden en les seves activitats diàries. "Els estic molt agraïda, però viure així i pensar en el futur m'estressa molt. Tinc 38 anys, què passarà quan en tingui 50?", es pregunta.
"Imagineu dos dies molt durs de feina, sense parar i sense dormir. Arribeu a casa esgotats... Així és com començo jo cada dia", explica la Mònica. Reconeix que més d'una vegada ha pensat que viure així "no val la pena". Va sol·licitar que li reconeguessin la incapacitat, però, com a la majoria de persones que pateixen la SFC li van denegar. Va acabar amb una demanda judicial, però la resposta va tornar a ser negativa, tot i que, segons l'informe del seu metge de l'Hospital Clínic, la Mònica té un nivell 3 (sobre 4) de gravetat de la malaltia. Aquest informe diu que la Mònica només pot fer un màxim de 3 hores diàries d'activitat limitada (això inclou activitats com dutxar-se i cuinar). Però la metge forense que va valorar el seu cas va dictaminar que podia fer "una activitat mínima sense grans esforços". "I el jutge va interpretar que puc fer una activitat sedentària, com ara treballar de secretària", explica la Mònica. Va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara està a l'espera d'una resposta. "El problema és que et veuen molt jove i no es creuen que no puguis treballar", denuncia.
La Mònica coincideix amb el perfil de dona jove i brillant. "Sempre he estat molt activa, he viscut a l'estranger, he estudiat molts anys per poder-me guanyar la vida...", afirma. Una de les últimes feines que va fer va ser com a traductora al Fòrum 2004. "Vaig fer un esforç molt gran i, just després, vaig empitjorar".
Jaume Cortés, advocat del col·lectiu Ronda, coneix bé aquests casos. N'ha portat uns 150. Cortés explica la carrera d'obstacles que han de superar les dones afectades de la SFC per obtenir la incapacitat. "Si tenen sort i el seu metge de capçalera sospita que poden tenir la SFC, les enviarà a una unitat de referència, on hauran d'esperar almenys dos anys per a un diagnòstic definitiu. Si tenen mitjans, podran anar a un especialista privat, que, segurament, els dirà que ja estan en l'estadi 3 de gravetat", resumeix.

Instruccions

L'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) s'encarrega d'atorgar les incapacitats. Segons Cortés, "tenen instruccions de no concedir-ne a aquestes malaltes". El doctor José Alegre, coordinador de la unitat de fatiga crònica de l'Hospital Vall d'Hebron, és més conciliador. "Els professionals que decideixen necessiten que els aportem dades que demostrin la gravetat de cada cas", afirma. El problema és que, de moment, no hi ha gaires proves diagnòstiques que mostrin el grau de gravetat de forma objectiva. "El que no es veu no existeix", resumeix la presidenta de la Fundació d'Afectats de SFC i Fibromiàlgia, Emília Altarriba.
Així doncs, l'únic camí que queda és la demanda judicial. I això implica diners per contractar un advocat. Amb sort, si el jutge prescindeix del metge forense i la malalta té l'informe mèdic d'un centre de referència, podrà obtenir una incapacitat absoluta, que reconeix el dret a cobrar una pensió sobre el 100% de la base de cotització.
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dilluns, 12 de maig del 2008