M. Trives/Diari de CubellesUn article relacionat amb el fum de cigarrets publicat al Diari Avui per Sebastià Alzamora i que us convidem a llegir. Tots coneixem els efectes del tabac, i les seves conseqüències. Els fumadors passius declaren la guerra i els ex fumadors acostumen a ser inflexibles i al mig de tots ells ,els fumadors rebem sovint mirades de menyspreen com empestats al encendre una cigarreta encara que sigui al carrer. Llegiu ,llegiu ...
*Sebastià Alzamora,Escriptor, crític literari i gestor cultural. Es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Apoteosi del cercle (1997), El benestar (2003), La pell i la princesa (2005). També va publicar juntament amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Dogmàtica Imparable (2005). És articulista del diari Avui i des del desembre de 2007, director de la revista Cultura.
Fumar és fumut
Sebastià Alzamora
Fa uns dies, en acudir a l'estanc, aquells que ens entestem a mantenir el vici nefast de fumar (més mal vist, a dia d'avui, que l'incest) ens vam trobar amb la sorpresa que el nostre desagradable hàbit havia sofert una nova pujada de preus, i no exactament petita: sense anar més lluny, la marca amb la qual s'atabaca aquest humil articulista havia pujat trenta cèntims a l'estanc, i quaranta a la màquina expenedora. En un primer moment, vaig pensar que si Stieg Larsson -víctima insigne del tabaquisme- hagués pogut veure tal cosa, n'hauria confegit una novel·la amb manta conspiracions i escenes de violència explícita.
En realitat, però, no tenim gaire motiu per queixar-nos: a dir ver, encara estem lluny dels estàndards de la nostra estimada Unió Europea (els catalans són molt europeistes, com sap tothom i com van reflectir els resultats de les recents eleccions al Parlament de Brussel·les). Per coses de la vida, fa un parell de setmanes vaig ser al Regne Unit i vaig tenir ocasió de comprovar que, allà, les capses de cigarretes no tan sols contenen setze tristes unitats (i no vint, com aquí) i van decorades amb fotos de pulmons malalts i espermatozous inservibles, sinó que es despatxen al preu de set lliures esterlines. Per descomptat, no es permet fumar ni als pubs. D'això se'n diu parlar clar, i no com aquí.
Els fumadors, cal que ens ho fiquem dins el cap, som un problema de salut pública (el fum dels cotxes o els addictes al menjar ràpid, per exemple, es veu que no ho són) i val més que ens acostumem a ser tractats com a tals per les administracions, a pesar que haguem passat la nostra trista vida de penjats contribuint a les arques de l'Estat, igual que el més sa dels nostres conciutadans. D'acord, però queden un parell de preguntes enlaire: com és que, per una banda, les administracions emprenen tot de mesures repressores contra el tabac, fent veure que busquen suprimir aquest vici entre la població, però al mateix temps aprofiten l'existència dels fumadors per assaciar una mica la seva fam recaptatòria? Com quedem: es vol eradicar els fumadors, o ja va bé que hi siguin, per cosir-los a impostos? Mentre espero una resposta, amb el seu permís, me'n vaig a encendre una cigarreta.
En realitat, però, no tenim gaire motiu per queixar-nos: a dir ver, encara estem lluny dels estàndards de la nostra estimada Unió Europea (els catalans són molt europeistes, com sap tothom i com van reflectir els resultats de les recents eleccions al Parlament de Brussel·les). Per coses de la vida, fa un parell de setmanes vaig ser al Regne Unit i vaig tenir ocasió de comprovar que, allà, les capses de cigarretes no tan sols contenen setze tristes unitats (i no vint, com aquí) i van decorades amb fotos de pulmons malalts i espermatozous inservibles, sinó que es despatxen al preu de set lliures esterlines. Per descomptat, no es permet fumar ni als pubs. D'això se'n diu parlar clar, i no com aquí.
Els fumadors, cal que ens ho fiquem dins el cap, som un problema de salut pública (el fum dels cotxes o els addictes al menjar ràpid, per exemple, es veu que no ho són) i val més que ens acostumem a ser tractats com a tals per les administracions, a pesar que haguem passat la nostra trista vida de penjats contribuint a les arques de l'Estat, igual que el més sa dels nostres conciutadans. D'acord, però queden un parell de preguntes enlaire: com és que, per una banda, les administracions emprenen tot de mesures repressores contra el tabac, fent veure que busquen suprimir aquest vici entre la població, però al mateix temps aprofiten l'existència dels fumadors per assaciar una mica la seva fam recaptatòria? Com quedem: es vol eradicar els fumadors, o ja va bé que hi siguin, per cosir-los a impostos? Mentre espero una resposta, amb el seu permís, me'n vaig a encendre una cigarreta.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dilluns, 22 de juny del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada