DIA A DIA
XAVIER GRAU
REGIDOR DE L'AJUNTAMENT DE CUBELLES

DOLORS, REPIQUEN LES CAMPANES
I repiquen les campanes, Dolors, mentre arribo a casa. I tinc una profunda sensació d'enyor.
Fa una estona, només, que has marxat amb les estrelles.
I repiquen les campanes, Dolors, i la nit es tanca.
Els àngels callen i escolten... serà la teva veu a la ràdio.
I repiquen les campanes, Dolors, i corre la veu.
T'allunyes, ens deixes, ens separem... serà el teu últim record esperonant le noies de La Fita?
I repiquen les campanes, Dolors, i demà el teu dolç escalf bategarà pels carrers de Cubelles.
I repiquen les campanes, Dolors, i estem amarats de tristor sense l'olor de les roses.
I repiquen les campanes, Dolors, i recordem el teu crit a la vida.
I repiquen les campanes, Dolors... i ja no les sentim...

T'enviem el nostre homenatge: de poesia i de música, d'amor i de record.


CANÇO DEL BES SENSE PORT
L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.

(Miguel Poveda canta un text de Maria Mercè Marçal)

.- 63