Diari de Cubelles /Un passeig per la Historia
Recuperar la memòria de temps passats i rememorar que va existir una princesa alemanya anomenada Elisabeth Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel ,desconeguda per molts i moltes de nosaltres , ahir dimecres va ser es el eix central de la conferencia en que la professora titular d'Història Moderna de la Universitat Complutense de Madrid, Virginia León va donar al Salo de Cent del Ajuntament de Barcelona en motiu del Onze de Setembre. Molt interessant i recomanable de llegir aquesta referència extensa i trobada a El País escrita per Catalina Sierra i també l’apartat de les noticies a TV3.
Diu un rodoli ;No te acostaras sin saber una cosa mas.
La desconocida "reina" de Cataluña
La conferencia del Onze de Setembre recupera la figura de Elisabet Cristina, esposa de Carlos III
CATALINA SERRA - Barcelona - 09/09/2010
Los ingleses habrían hecho varias películas o series televisivas sobre el personaje de Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, la protagonista de la conferencia del Onze de Setembre que ayer pronunció en el Saló de Cent la historiadora Virginia León, una de las grandes especialistas españolas sobre la Guerra de Sucesión.
La vida de esta princesa alemana tiene todos los ingredientes de una superproducción en la que cabría la sofisticada vida palaciega de las grandes cortes europeas del siglo XVIII, el conflicto religioso (nació protestante, pero se convirtió al catolicismo al casarse con el archiduque Carlos en 1708) y, sobre todo, la agitada vida política de una época en la que ella estuvo en el centro del huracán de la Guerra de Sucesión de la corona española, en la que se implicó toda Europa y que tuvo como una de sus grandes víctimas a Cataluña.
Según explicó la profesora de la Complutense de Madrid, Elisabet Cristina reinó desde Barcelona, donde se había instalado la corte austracista, desde 1708 hasta 1713. Su llegada al puerto de Mataró -que celebró su llegada "con fuegos artificiales durante tres días"- abrió un breve periodo de esperanza y optimismo entre los catalanes, confiados aún en que la causa austracista ganaría la guerra.
La conferencia del Onze de Setembre recupera la figura de Elisabet Cristina, esposa de Carlos III
CATALINA SERRA - Barcelona - 09/09/2010
Los ingleses habrían hecho varias películas o series televisivas sobre el personaje de Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, la protagonista de la conferencia del Onze de Setembre que ayer pronunció en el Saló de Cent la historiadora Virginia León, una de las grandes especialistas españolas sobre la Guerra de Sucesión.
La vida de esta princesa alemana tiene todos los ingredientes de una superproducción en la que cabría la sofisticada vida palaciega de las grandes cortes europeas del siglo XVIII, el conflicto religioso (nació protestante, pero se convirtió al catolicismo al casarse con el archiduque Carlos en 1708) y, sobre todo, la agitada vida política de una época en la que ella estuvo en el centro del huracán de la Guerra de Sucesión de la corona española, en la que se implicó toda Europa y que tuvo como una de sus grandes víctimas a Cataluña.
Según explicó la profesora de la Complutense de Madrid, Elisabet Cristina reinó desde Barcelona, donde se había instalado la corte austracista, desde 1708 hasta 1713. Su llegada al puerto de Mataró -que celebró su llegada "con fuegos artificiales durante tres días"- abrió un breve periodo de esperanza y optimismo entre los catalanes, confiados aún en que la causa austracista ganaría la guerra.
En Barcelona, donde auspició numerosos espectáculos de teatro y ópera dentro de la estrategia de propaganda de la corte, estuvo al mando del país en dos ocasiones. La primera en 1710, cuando durante seis meses fue gobernadora de Cataluña mientras su marido intentaba recuperar el terreno perdido en Castilla. Cuentan las crónicas, explicó León, que "era una idea extendida que las cosas funcionaban mejor cuando ella estaba al frente del gobierno" y que tenía mucha mejor fama entre los catalanes que su esposo. Durante su segundo periodo de regencia, -cuando Carlos III dejó Cataluña en 1711 para convertirse en Viena en el emperador Carlos VI, lo que acabó de sentenciar el final de la guerra y la posterior victoria del borbón Felipe V - gestionó las derrotas y aplacó conspiraciones. Su marcha, el 19 de marzo de 1713, fue la evidencia del "abandono" en el que quedaba Cataluña. En una carta que le mandó al marqués de Rialp, que había sido su principal amigo y consejero en Barcelona, escribió: "Nunca podré amar a otra nación como amo a los catalanes, y lo haré toda mi vida". Podría fantasearse incluso con una historia romántica. ¿Es o no es una película?
La conferencia del Onze de Setembre recupera la figura de Elisabet Cristina, esposa de Carlos III
El dimecres 8 de setembre a les 19h, la professora titular d'Història Moderna de la Universitat Complutense de Madrid, Virginia León, pronunciarà, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, la conferència 'Imatge i poder d'una reina: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel a Catalunya durant la Guerra de Successió' amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.
Canal Cultura
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic. La família de Brunsvic era una de les famílies de la reialesa alemanya protestant més insígnies; en canvi, els Habsburg eren coneguts pel seu catolicisme a ultrança. El matrimoni d'Elisabet Cristina i Carles VI fou possible després de la conversió de la princesa de Brunsvic al catolicisme a la ciutat de Bamberg l'1 de maig de 1707.
L'any 1708, la princesa Elisabet Cristina s'instal.là a Barcelona a la cort de Carles VI. La presència d'Elisabet Cristina reforçà l'aparent compromís de la casa d'Àustria en el terreny de joc creat arran de la Guerra de Successió espanyola.
A la mort de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic sense descendència masculina l'any 1711, Carles VI abandonà Barcelona deixant a la seva muller com a testimoni dels seus interessos a Espanya. Malgrat aquest gest de Carles VI, aviat Elisabet Cristina partí de nou a Viena. L'any 1713 abandonà Barcelona fent promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional.
A partir de 1713 la presència d'Elisabet Cristina decaigué en els afers polítics de l'Imperi. Ara bé, a la mort del seu espòs i davant dels problemes successoris en què caigué Àustria a partir de 1740, Elisabet Cristina desenvolupà una important activitat diplomàtica en favor de la seva filla Maria Teresa.
En el seu sepulcre, a la cripta de l'església dels caputxins de la capital austríaca, hi ha un relleu que representa la ciutat de Barcelona vista des del mar, en record de la seva arribada a la ciutat el 1708.
Canal Cultura
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic. La família de Brunsvic era una de les famílies de la reialesa alemanya protestant més insígnies; en canvi, els Habsburg eren coneguts pel seu catolicisme a ultrança. El matrimoni d'Elisabet Cristina i Carles VI fou possible després de la conversió de la princesa de Brunsvic al catolicisme a la ciutat de Bamberg l'1 de maig de 1707.
L'any 1708, la princesa Elisabet Cristina s'instal.là a Barcelona a la cort de Carles VI. La presència d'Elisabet Cristina reforçà l'aparent compromís de la casa d'Àustria en el terreny de joc creat arran de la Guerra de Successió espanyola.
A la mort de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic sense descendència masculina l'any 1711, Carles VI abandonà Barcelona deixant a la seva muller com a testimoni dels seus interessos a Espanya. Malgrat aquest gest de Carles VI, aviat Elisabet Cristina partí de nou a Viena. L'any 1713 abandonà Barcelona fent promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional.
A partir de 1713 la presència d'Elisabet Cristina decaigué en els afers polítics de l'Imperi. Ara bé, a la mort del seu espòs i davant dels problemes successoris en què caigué Àustria a partir de 1740, Elisabet Cristina desenvolupà una important activitat diplomàtica en favor de la seva filla Maria Teresa.
En el seu sepulcre, a la cripta de l'església dels caputxins de la capital austríaca, hi ha un relleu que representa la ciutat de Barcelona vista des del mar, en record de la seva arribada a la ciutat el 1708.
Virginia León Sanz és professora titular d'Història Moderna de la Universitat Complutense de Madrid i Premi Extraordinari de Doctorat per la mateixa universitat. És autora de nombroses publicacions científiques i de diversos llibres sobre la Guerra de Successió espanyola i l'exili dels austriacistes que s'estableixen a Viena i als territoris dels Habsburg a la fi del conflicte dinàstic, com La Guerra de Sucesión española a través de los Consejos de Estado y Guerra del Archiduque Carlos de Austria (1989); Entre Austrias y Borbones. El Archiduque Carlos y la monarquía de España (1700-1714), (1993) i Carlos VI. El emperador que no pudo ser rey de España (2003).
León també ha coordinat les obres La pérdida de Europa. La Guerra de Sucesión por la Monarquía de España (2007) al costat d' A. Alvarez-Ossorio i B. García, i Der Spanische Erbfolgekrieg - La Guerra de Sucesión española (2008) amb F. Edelmayer i J. Ruíz. Ha pronunciat conferències a diferents universitats i centres d' investigació como a l'Institut für Geschichte de la Universität Wien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada