M . Trives/Diari de Cubelles
Ahir a l’inauguració de la pista de sakatepark un grupet de dones, risses i comentaris tot i fent lectura del article aparegut a la Contra del diari El Punt ,¨Tot queda entre Dones¨ .Amb una lectura rapida ,de moment ja va haber-hi un consens total entre elles i respecte al ultim parraf va agradar a totes,a on hi trobem una clara recomanació ¨Miquel, Romero, Fonoll, Navarrete, Martínez: un tant per cent prou elevat del futur del municipi és a les seves mans; si us plau, estrenyin-se-les substituint la força per l'empatia pròpia d'un gènere al qual tantes coses li queden per fer. Potser així la política serà motiu d’orgull, no de desavinences ¨
Miriam, aquesta vegada com d´altres chapeau ! un text ben resolt fins al final . I totes contentes ! elles les protagonistes i nosaltres !
Miriam, aquesta vegada com d´altres chapeau ! un text ben resolt fins al final . I totes contentes ! elles les protagonistes i nosaltres !
La contra
Tot queda entre dones
Cinc regidores encapçalen les candidatures d'ICV, el PSC, CiU, el PP i Entesa a l'Ajuntament de Cubelles; Rosa Fonoll, de Convergència i Unió, s'estrena en el càrrec.
Dues han tingut a les mans la vara d'alcaldessa. Altres dues no l'han arribat a estrènyer, però van intentar-ho fa quatre anys. Una de sola experimenta per primer cop el que suposa encapçalar una candidatura, tot i que aquest mandat ha fet, gairebé, un màster accelerat en política en passar del govern a l'oposició en tan sols dos anys.
Les fotografies de totes cinc protagonitzaran els cartells electorals que el seu partit distribuirà per Cubelles d'aquí a uns tres mesos. Després d'explicar els seus projectes, d'intentar convèncer que la seva és la millor opció, d'anar a votar, de patir els nervis del recompte, d'assabentar-se dels resultats, de pair-los i de valorar-los públicament hauran de seure a negociar. Primer, per un pacte de govern si és que cap dels seus grups aconsegueix la majoria absoluta, com ha succeït els darrers anys; després, per definir el futur d'un municipi en què la falta d'estabilitat política ha perjudicat profundament l'activitat diària, i els projectes més importants han quedat frenats.
Mònica Miquel, al capdavant d'ICV des del 1995, va guanyar les darreres eleccions municipals però no va aconseguir governar (va ser alcaldessa del municipi el 1999). Ara torna a presentar-se com a cap de llista convençuda que ICV serà de nou la força més votada, i reivindicant la “necessitat d'un relleu al govern”, després de quatre anys de pacte entre el PSC, CiU (ara a l'oposició) i ERC.
L'actual alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, també repeteix a l'hora d'encapçalar la llista del PSC, una tasca que va assumir el 2003. Després del trencament del pacte amb CiU, Romero acaba el mandat amb un govern amb minoria, i assegura que, si bé es podrien haver realitzat més projectes, “una oposició pensant més a erosionar que a donar un cop de mà no ho ha posat fàcil”. El 2009, Rosa Fonoll va arribar a l'Ajuntament com a regidora de CiU. Llavors, el seu grup era al govern, fins que el darrer estiu es va trencar l'acord. Fonoll substitueix ara el veterà regidor Joan Albet. Escollir cap de llista no ha estat fàcil, ho reconeix el president de CDC del Garraf, Francesc Sánchez, que, sosté, però, que CiU ha aconseguit “la millor candidatura”. Al capdavant del PP, la regidora Juani Navarrete, que ha treballat els darrers vuit anys des de l'oposició, presentarà pròximament la candidatura del partit. La regidora de l'Entesa des de 2007, Anna Martínez, també ha estat recentment ratificada com a cap de llista de la formació.
Miquel, Romero, Fonoll, Navarrete, Martínez: un tant per cent prou elevat del futur del municipi és a les seves mans; si us plau, estrenyin-se-les substituint la força per l'empatia pròpia d'un gènere al qual tantes coses li queden per fer. Potser així la política serà motiu d'orgull, no de desavinences.
Les fotografies de totes cinc protagonitzaran els cartells electorals que el seu partit distribuirà per Cubelles d'aquí a uns tres mesos. Després d'explicar els seus projectes, d'intentar convèncer que la seva és la millor opció, d'anar a votar, de patir els nervis del recompte, d'assabentar-se dels resultats, de pair-los i de valorar-los públicament hauran de seure a negociar. Primer, per un pacte de govern si és que cap dels seus grups aconsegueix la majoria absoluta, com ha succeït els darrers anys; després, per definir el futur d'un municipi en què la falta d'estabilitat política ha perjudicat profundament l'activitat diària, i els projectes més importants han quedat frenats.
Mònica Miquel, al capdavant d'ICV des del 1995, va guanyar les darreres eleccions municipals però no va aconseguir governar (va ser alcaldessa del municipi el 1999). Ara torna a presentar-se com a cap de llista convençuda que ICV serà de nou la força més votada, i reivindicant la “necessitat d'un relleu al govern”, després de quatre anys de pacte entre el PSC, CiU (ara a l'oposició) i ERC.
L'actual alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, també repeteix a l'hora d'encapçalar la llista del PSC, una tasca que va assumir el 2003. Després del trencament del pacte amb CiU, Romero acaba el mandat amb un govern amb minoria, i assegura que, si bé es podrien haver realitzat més projectes, “una oposició pensant més a erosionar que a donar un cop de mà no ho ha posat fàcil”. El 2009, Rosa Fonoll va arribar a l'Ajuntament com a regidora de CiU. Llavors, el seu grup era al govern, fins que el darrer estiu es va trencar l'acord. Fonoll substitueix ara el veterà regidor Joan Albet. Escollir cap de llista no ha estat fàcil, ho reconeix el president de CDC del Garraf, Francesc Sánchez, que, sosté, però, que CiU ha aconseguit “la millor candidatura”. Al capdavant del PP, la regidora Juani Navarrete, que ha treballat els darrers vuit anys des de l'oposició, presentarà pròximament la candidatura del partit. La regidora de l'Entesa des de 2007, Anna Martínez, també ha estat recentment ratificada com a cap de llista de la formació.
Miquel, Romero, Fonoll, Navarrete, Martínez: un tant per cent prou elevat del futur del municipi és a les seves mans; si us plau, estrenyin-se-les substituint la força per l'empatia pròpia d'un gènere al qual tantes coses li queden per fer. Potser així la política serà motiu d'orgull, no de desavinences.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada