ADEU FESTA MAJOR 2011 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
20.8.11
18.8.11
foto/arxiu Diari de Cubelles
M. Trives/agost 2011
D’aquí a pocs dies molts el mes d’agost enfila l’equador i les platges de Cubelles començaran a buidar-se . Un mes en que potser una calor excessiva ha fet presencia en aquets dies de la Festa Major convidant a sortir al carrer i prendre la fresca. Al poble a la nit els carrers son poc freqüentats i les terrasses tancades aviat .. Diuen que a molts ja els hi esta bé ,el soroll no agrada a tothom,molesta . Alguns farien callar les campanes de l’església- si tinguessin la clau del campanar! Fa anys el carrer Major i també en altres carrers de la vila , la gent sortia a la porta de casa i els veïns mantenien converses tot fent la xerradeta mantenint un caliu propi .Aquelles nits d´ agost en que la canícula obliga a seure a la fresca ben repapats ,ventall amb ma. Ara ja no. Tots tancats a casa,alguns amb aire condicionat i davant les teles i amb el mando del aparell ben a prop seu. . Les tertúlies que resten a les portes de la casa o alguna placeta,la majoria, ja son de gent gran que no han perdut els hàbits de llavors pro la majoria després de sopar rarament surten. Diuen que abaixa el sucre i el colesterol donar una volteta fins a mar ,alguns i algunes ho practiquen tots els dies i moltes son dones . Les tertúlies en alguns cafès . Sobreviuen algunes pro no tenen l’alegria i el bullici d’abans plens de gom a gom. Curiosament les mes antigues de terrasses segueixen obertes i algunes mantenen el tipo .Un silenci profund envaeix el poble a partir de les deu de la nit. Un pel avorrit. tot plegat. Abans m’agradava més......
17.8.11
Tres senyores i un senyor
De nou la Festa Major de Cubelles omple els carrers i places. Cercavila ,dimonis,bastoneres,gitanes amb renovades il·lusions .Havaneres i el tradicional acte dels focs a la platja han convocat a un numerós públic. La visita del Rei (de Polonia es clar !)inesperada amb un monòleg força divertit va motivar forts aplaudiments . De les imatges del balcó, ens queda a la retina la de tres senyores i un senyor ( cal un petit homenatge aquella divertida sèrie de TV3) escoltant la lectura d´un guió estupendíssim que va provocar les rialles de dreta a esquerra.
foto/Kiko Font/Diari de Cubelles
16.8.11
15.8.11
14.8.11
La paciencia y la Renfe
La paciencia del usuario de Renfe merece, como mínimo, una tesis en psicología colectiva
Artículos 08/08/2011
Francesc Marc Àlvaro
El pasado viernes, este diario subrayaba la paciencia de la gente en el primer día del gran corte ferroviario que, durante tres semanas, deja la estación de Sants a medio gas, aislada hacia el sur y sin trenes para el aeropuerto. La paciencia del usuario de Renfe merece, como mínimo, una tesis en psicología colectiva. Todos los que somos o hemos sido fieles miembros de esta religión civil que promete trasladarte diariamente hasta tu lugar de trabajo o estudio nos hemos entrenado en el arte de soportarlo casi todo, principalmente los incumplimientos reiterados del contrato que la empresa pública pone en nuestras manos cuando nos vende un billete o un abono. Pero toda confesión organizada que no quiera caer en el relativismo reclama siempre una prueba más de fe a sus creyentes, como puede verse este agosto. El que estos días debe levantarse más temprano para ir a la oficina o a la fábrica sabe cuál es el gozo de este tipo de sacrificios.
La nieta del tío Baixamar, que trabaja todo el verano, disponía de un abono mensual pero, sumando y restando, llegó a la conclusión de que le saldría más a cuenta desplazarse en coche a Barcelona durante estas semanas de obras. Entonces, decidió dirigirse a la estación de su pueblo para reclamar que le devolvieran el dinero del abono, dado que no lo utilizaría. La burocracia siempre tiende al centralismo. La nieta de Baixamar fue informada de que tendría que hacer esta gestión en alguna de las estaciones de Renfe de la capital catalana. La norma es poner las cosas lo más fácil posible al bienaventurado que quiere resolver aquello que es de sentido común.
Afortunadamente, la joven es tozuda y llegó, finalmente, ante el mostrador adecuado. Allí, un amable empleado de Renfe aceptó resarcirle el importe de los viajes que todavía no había gastado, un puñado de euros que, tal y como están las cosas, sería un pecado regalar a la compañía de nuestros sinsabores. Perfecto. Pero el tío Baixamar se enfada: "Muy bien, le han devuelto el dinero, pero nadie la informó de que podía hacer esta gestión y de que tenía todo el derecho a ello; fue su idea cuando debería ser una iniciativa promovida por la dirección de Renfe, que sabe que muchas personas han renunciado al tren estos días, a pesar de tener abonos". Mi veterano amigo –que hoy sólo toma un café porque se queja de que lo retrato siempre bebiendo de lo lindo– está indignado: "¡La Renfe calla porque así no tiene que devolver tanta pasta, me juego el sombrero!". Soy un poco menos malpensado que el tío Baixamar: seguro que Renfe no nos quiere robar, sólo es un olvido. Por si acaso, desde aquí, animamos a todos los usuarios que este agosto pasan del tren a hacer lo mismo que la nieta del pescador, y también rogamos a Damià Calvet, alto responsable de la cosa en el Govern, que se informe bien claramente de esta posibilidad.
11.8.11
Imatge de l'estació de tren de Cubelles Foto: A.M.
Els últims de Barcelona
Cubelles demana que l'incloguin dins la zona tarifària de Vilanova, més econòmica
Els cubellencs paguen més també per agafar la C-32, uns 3,43 euros més que els veïns
11/08/ Cubelles
Albert Mercader
Font : http://www.elpuntavui.cat/
Els últims de Barcelona
Cubelles demana que l'incloguin dins la zona tarifària de Vilanova, més econòmica
Els cubellencs paguen més també per agafar la C-32, uns 3,43 euros més que els veïns
11/08/ Cubelles
Albert Mercader
El nou govern de Cubelles (ICV – EUiA, UC-Rcat i PP) ha demanat una reunió amb el govern català per reclamar una solució al problema de comunicació privat i públic que té amb Barcelona, que s'arrossega des de fa anys. L'alcaldessa, Mònica Miquel (ICV) parla de “greuge comparatiu amb Vilanova i la Geltrú” i en té arguments. Avui dia l'estació de tren de Cubelles, tot i ser el darrer municipi de la demarcació de Barcelona, està agrupat dins de la zona tarifària de Cunit i Calafell, que pertanyen a la demarcació de Tarragona, i paguen 3,85 euros per anar a la capital catalana, mentre que els seus veïns de Vilanova, situat a menys de 5 quilòmetres, en paguen 3,15. Però, la diferència de criteri, no només està en el transport públic. L'autopista C-32 té un peatge que cau precisament a Cubelles. Això implica que els conductors de Cubelles, si volen agafar l'autopista a casa seva, han de pagar 3,43 euros més que el que pagaran els vilanovins quan arriben al peatge de Vallcarca. Miquel recorda que el ple de l'Ajuntament ha aprovat diverses mocions reclamant l'eliminació del peatge, però “que mai no s'ha fet res” i diu que “el problema està en el fet que en el moment de crear el peatge Vilanova va saber negociar i Cubelles, no”.
El que potser tindrà més solució serà el problema del tren si finalment el govern català revisa, tal i com ha apuntat, la zonificació tarifària. La comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va aprovar al juliol, a instàncies d'una resolució presentada pel PSC i esmenada per ICV-EUiA, ERC i CiU, revisar abans de mig any el servei del tram sud de la línia R-2 on és Cubelles i “estudiar i negociar la integració de l'estació de Cubelles dins la zona tarifària de Vilanova i la Geltrú”. La petició del PSC va ser impulsada pel periodista i regidor, ara a l'oposició, Xavier Grau. El cubellenc recorda que els veïns no només han de pagar més per anar amb tren a Barcelona sinó que també han de fer més via que els veïns de Vilanova a les nits. A partir del 29 d'agost el darrer tren a Cubelles surt a les 22.59 h, però si es va a Vilanova l'usuari té temps: fins a les 23.59 h no surt l'últim. Miquel es mostra confiada en solucionar el problema de la integració a la zona 4, però ho veu “negre” quan parla dels horaris. “Em diuen que som una estació amb poca gent”. Cubelles té 14.000 habitants censats.
El que potser tindrà més solució serà el problema del tren si finalment el govern català revisa, tal i com ha apuntat, la zonificació tarifària. La comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament va aprovar al juliol, a instàncies d'una resolució presentada pel PSC i esmenada per ICV-EUiA, ERC i CiU, revisar abans de mig any el servei del tram sud de la línia R-2 on és Cubelles i “estudiar i negociar la integració de l'estació de Cubelles dins la zona tarifària de Vilanova i la Geltrú”. La petició del PSC va ser impulsada pel periodista i regidor, ara a l'oposició, Xavier Grau. El cubellenc recorda que els veïns no només han de pagar més per anar amb tren a Barcelona sinó que també han de fer més via que els veïns de Vilanova a les nits. A partir del 29 d'agost el darrer tren a Cubelles surt a les 22.59 h, però si es va a Vilanova l'usuari té temps: fins a les 23.59 h no surt l'últim. Miquel es mostra confiada en solucionar el problema de la integració a la zona 4, però ho veu “negre” quan parla dels horaris. “Em diuen que som una estació amb poca gent”. Cubelles té 14.000 habitants censats.
Font : http://www.elpuntavui.cat/
RENFE no vol passatgers noctàmbuls
Xavier Grau i Roig
25/07/2011
Poques empreses han fet tant per evitar les derives noctàmbules de la població cubellenca a la gran ciutat de Barcelona com la ferroviària Renfe que segueix mantenint un horari de trens incompatible amb l’assistència a qualsevol sopar d’amics, projecció de pelis d’estrena o obra teatral i encara menys algun concert a Montjuïc. I no cal, com la setmana passada, que hi hagi “avaries elèctriques alienes a la companyia”…
Poques empreses han fet tant per evitar les derives noctàmbules de la població cubellenca a la gran ciutat de Barcelona com la ferroviària Renfe que segueix mantenint un horari de trens incompatible amb l’assistència a qualsevol sopar d’amics, projecció de pelis d’estrena o obra teatral i encara menys algun concert a Montjuïc. I no cal, com la setmana passada, que hi hagi “avaries elèctriques alienes a la companyia”…
El darrer tren de Barcelona-Passeig de Gràcia fins a Cubelles figura a les 22,59 en l’acolorida web de Renfe. Fins a Sitges a les 23, 59 i els mateix fins a Vilanova.El format de viatge no ha canviat en dècades, excepció feta de l’augment constant del preu del bitllet i, això sí, la millora dels trens que s’han modernitzat fins a tal punt que ha calgut canviar les estacions per poder-hi pujar.
La distància ridícula que en termes de transport públic de qualitat separa el Garraf de Barcelona agreuja la poca flexibilitat, comoditat i cost que suposa per als veïns de la comarca utilitzar el servei ferroviari. Segueix sent encara avui un misteri i un greuge el fet de la poca disponibilitat horària de trens entre Cubelles i Barcelona, la durada del trajecte i el preu del bitllet. Igual succeeix en sentit contrari cap a Tarragona. I podem parlar també dels viatges i viatges que cal fer dempeus perquè els nous i flamants combois disposes d’un reduït nombre de places…
És per això que suposa un rellevant notícia que Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya hagi aprovat a proposta del PSC una resolució per millorar el servei ferroviari a Cubelles. A veure si ho veiem aviat!! S’ha aconseguit també que el preu del bitllet a Barcelona ens costi el mateix que a tota la resta de ciutadans de Garraf perquè a Cubelles ens segueixen gravant amb uns euros de més.
El Parlament de Catalunya ha aprovat “estudiar l’oferta de serveis ferroviaris actual entre Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders” etc, etc… “en el termini de sis mesos”. Això predisposa a pensar que abans del nou any el Govern de Catalunya revisarà els horaris i les freqüències de pas de trens per Cubelles. Això ja és molt. Més per aquells que des de fa anys i panys recorrem al tren per desplaçar-nos a la capital de Catalunya i hem vist avançar les millores en infraestructures des d’aquelles matinades quan el tren l’agafaven dos estudiants i el responsable de Correus a la vila… fins avui que l’estació gaudeix d’un aforament diari de 3.668 viatges de pujada més baixada.
S’ha de lamentar que al Parlament ha quedat encallada la proposta de col.locar més trens més d’hora a la matinada i més tard a la nit. Per tant, haurem d’emplaçar els amics a sopar més aviat, acostumar-nos a les sessions de cine de tarda i anar als concerts de grups amb hora de teletubbies. Seguirem insistint.
Les estacions de Sitges i de Vilanova i la Geltrú s’han modernitzat. A Cubelles, Adif ha invertit més de tres milions i mig d’euros i ha deixat unes instal.lacions impecables. És cert que cal també que Adif compleixi el compromís d’adequar la zona d’aparcament de vehicles i dignificar els accessos exteriors i zones verdes que han quedat malmeses per les pròpies obres de l’edifici de viatgers. A Vilanova, i també a Sitges, segueix pendent la millora dels espais d’aparcament i la comunicació amb la resta de la comarca.
La inclusió d’ascensors adaptats, la recrescuda de 68 cm. de les andanes per adaptar-les als nous trens, la millora de l’accessibilitat, la il.luminació i la modernització en general dels espais són millores més que notables.
Seguim tenint, però, qüestions resoldre i que defineixen la qualitat d’un servei públic que penso ha de ser de fàcil ús i accés, útil i que marqui la diferència.
L’estació de Renfe, o ara d’Adif, a Cubelles ha quedat estupenda però blindada a l’exterior, és una nova barrera pel municipi. Cal reivindicar l’apertura d’un accés per la banda de la zona marítima que garanteixi que els veïns de tots els sector a tocar de la platja no hagin de fer deu minuts més de recorregut per creuar les validadores. I ja sabem la polèmica sobre aquest tema a Vilanova.
L’estació barra ara el pas a les persones que des de la zona marítima –que té més de tres quilòmetres i mig- i que volen agafar el tren des de la famosa via dos fins a Barcelona.
També genera inquietud saber si la persona encarregada de dispensar els bitllets i abonaments haurà de fer-se càrrec de la mini zona de bar i que es repeteixi la lamentable situació que ja hem viscut:
Bon dia, un abonu mensual
Bon dia, un abonu mensual
Ok!! Marxant un donut!!
I no és menys important atendre les queixes del veïnat de la zona que, acostumat com està al pas de la circulació de trens, denuncia l’excés de decibels dels altaveus i la sonorització de l’estació matí, tarda, nit i matinada…:
I no és menys important atendre les queixes del veïnat de la zona que, acostumat com està al pas de la circulació de trens, denuncia l’excés de decibels dels altaveus i la sonorització de l’estació matí, tarda, nit i matinada…:
Es recorda als senyors viatgers que està prohibit fumar al tot el recinte de l’estació…
I del propi soroll dels nous trens que s’entesten a recordar-nos de manera contundent quan s’obren i es tanquen les portes dels vagons…:
Pi, pi, pi pi p i pi…
No espero jo, ni molts usuaris fidels de Renfe, ara Adif també, que aquests aspectes arribin a ser motiu de debat entre els representants del Parlament de Catalunya però tampoc perdo la confiança que escoltant els usuaris i el veïnat la situació millori.
Ara per ara, com ha dit el diputat socialista Roberto Labandera i ha recollit el DIARI DE VILANOVA, “el Govern –de Catalunya, s’entén- treballa lentament”, i això quan parlem de transport públic no és gaire afalagador.
De moment la solució més pràctica que he trobat és quedar amb els meus amics per sopar a quarts de set al Passeig e Gràcia per no perdre el darrer tren cap a casa i mirar d’anar a concerts matinals de l’Auditori mentre no es compleix el fantàstic acord aprovat fa quatre dies al Parlament de Catalunya.
També em consola que amb l’èxit dels sms i el mail, el senyor de Correus ja no ha de passar fred una matinada qualsevol esperant la saca que aquells llegendaris trens verds i plata escopien –gairebé!!- com si fos material de rebuig: és clar, però, que eren només cartes per al veïnat d’aquella vella, atrotinada i tan llunyana estació de Cubelles…
(Article dedicat al meu amic X.C. que va relatar en temps real a través del mòbil la darrera epopeia de milers de viatgers de Renfe del Garraf que van quedar-se tirats a Vilanova i la Geltrú per l’enèsima avaria “aliena a l’empresa”, és clar!!)
Xavier Grau i Roig
Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
Font : http://www.garrafdigital.cat/index.php/2011/07/25/renfe-no-vol-passatgers-noctambuls/
9.8.11
M. Trives/Diari de Cubelles
El Circ Raluy ,circ emblemàtic per excel·lència es de nou a Cubelles del 4 al 14 d´agost. Equilibristes,trapezistes ,pallassos ,donen lloc a un espectacle d’il·lusió ,fantasia i la possibilitat del recorregut per com eren els circs i les seves caravanes als anys trenta o abans. Xavier Grau va fer un petit apunt respecte a la visita d´aquest estupendíssim circ al juny del any 2007 .Aneu-hi , grans i petits aquest any 2011 ,ho passareu molt bé , sense dubtes.
RALUY, EL CIRC
Tota la gran familia dels Raluy, amb Lluís Raluy al capdavant, han desmuntat la seva carpa de Cubelles i de Vilanova deixant dibuixada al Garraf la geometria perfecte del somni i de la il.lusió, la cartografia sentimental de l'anhel per la perfecció a qui convoquem amb un "més difícil encara!!", el cercle magnífic que es projecta amb aplaudiments i crits d'"aaauuuuuuuu!!".
L'ombra de la gran rodona sobre la terra abandonada deixa la memòria de la fantasia que aquesta gran nissaga d'artistes cultiva i projecta cap al futur i que ja va per la cinquena generació. El Circ Raluy és l'últim reducte on el somni existeix, on la il.lusió perdura. El seu últim espectacle, el "Belle Epoque", s'enceta amb un "somni impossible" de Juan i Ximena i s'escampa cap a la memòria del públic amb les cordes de saltar i les motocicletes invisibles de Leandro, el relleu més natural del seu germà Sandro ara ocupat al Price de Madrid. De la sensibilitat i de la senzillesa, els Raluy n'han fet art i alegria. Des de la grandesa del respecte pel públic i per la tradició, el Circ Raluy és la història de l'enginy i la superació d'una cultura artística que va començar entretenint els mercats i les tavernes amb un òs ballarí i que avui treu de la seva vitrina la vella concertina de Charlie Rivel i li dona vida de nou, si és que algun cop l'ha perduda. De la mà del sitgetà Joan Soler-Jové i empès per Lluís Raluy i la seva filla Lluïsa, aquest imaginari del circ obre les portes d'un raig de llum al món de l'habilitat física i la victòria sobre les nostres pròpies pors. El Circ Raluy ens visita sovint i ens obliga a retrobar-nos amb els nostres millors sentiments, aquells que resideixen allà on no cal mantenir el mòbil obert per estar-hi sempre connectat i on sempre hi tenim cobertura. .-31
DIA A DIA/07/2007
Xavier Grau
7.8.11
fotos/Joss Marmottant
· Inauguració Bar/Galeria, Lila Casal de les Arts
La creativitat i un disseny del interior molt cuidat per part de Thais Miguel Turón,demostrant treballar de valent fins aconseguir el resultat desitjat a l’hora de la posta en marxa del Bar Galeria Lila Casal de les Arts ja es una realitat. Un espai polivalent on a partir d’ara podem compartir un cafè ,un aperitiu un entrepà o el que ofereixin puntualment a la carta, mentrestant podrem gaudir d’exposicions de diferent lectura plàstica o seure al exterior en una placeta entranyable. . De moment tenim a les parets interiors ,una exposició col·lectiva de pintura d´ artistes locals i a més una interessant col·lecció de fotografies omplint les dues sales. No us deixeu perdre aquestes de moment en vindran d’altres !
4.8.11
De nou Xavier Grau ...
Opinió/
PER LA MAGDA BANDERA JO NO ESTIMO JAUME I
De vegades, com ara, lamento de nou que s’hagi perdut la vinculació històrica i oficial i que la ciutat de Vilanova ja no sigui aquella Vila Nova de Cubelles. Amb la Carta-Pobla del segle XIII, Jaume I va donar raó de ser a molts d’aquells geltrunencs que fugien del seu feudal. El rei conqueridor ens va prendre també la possibilitat de dir avui que Magda Bandera és una periodista cubellenca. Això, més el fet gens banal que la Magda té registrat el seu naixement oficial a Sant Boi de Llobregat: que ja sabem des de Billy Wilder que ningú és perfecte! Ni tan sols els vilanovins.
Avui tampoc em ve de gust cenyir-me a la redacció estricta de la carta reial que va sentenciar la divisió de la Vila Nova de Cubelles –coses d’aquest país, on ve de lluny que és més fàcil dividir que sumar-.
La Magda Bandera s’incorpora a la selecta i gratificant relació de persones designades Pabordes de la Festa Major de Vilanova, amb exercici de cara al 2012. Això és motiu suficient pels del gremi per reivindicar-ne el talent, el geni, la personalitat, l’elegància professional i la capacitat de lideratge que destil.la aquesta periodista vilanovina de convicció, malaguenya de reivindicació i cubellenca per aclamació quan ella vulgui.
Amb la incorporació d’aquesta mena de rara espècie que són els periodistes a la distingida escuderia de pabordes vilanovins, la capital del Garraf honora també una immensa quantitat de professionals locals i comarcals. Es desmenteix que a la professió periodística se’ns desterri de la cosa pública i se’ns odiï: i ve a resultar una futilesa que en la cursa sobre la poca estima ciutadana que periòdicament avalua el CIS només ens hagin guanyat algun cop líders sindicals, diputats, senadors i ministres del govern.
La Magda Bandera representa tota una nova generació de joves periodistes del Garraf i del que ampul.losament, des de Catalunya, en diem “el país” i des de Madrid “este país”. Periodistes creatius, capaços, amb intuïció per seleccionar els temes a tractar, amb compromís. Professionals que manifesten una impressionant capacitat tècnica i un notabilíssim coneixement de l’ofici. I no els hi és aliè el fet que des de fa molts anys els municipis de la comarca han gaudit de mitjans de comunicació local públics i privats molt permeables a la incorporació de joves amb talent.
No en recitaré ara els noms. Ni dels i les periodistes ni tampoc dels mitjans. Aquesta és una professió on és tradició desconfiar de l’elogi de l’altre i on les empreses, les capçaleres i els programes de ràdio i televisió s’apilen en una mena de prestatgeria sense fi. Tot periodista, i tota –ja entenc, Magda, que el combat contra el sexisme és permanent!- pot presentar un currículum on la relació d’empreses desaparegudes és més ampli que les societats comparseres...
Amb la Magda Bandera a la relació de Pabordes 2012 els periodistes del Garraf presentem la nostra cara més oberta, més simpàtica i més reconeguda. Ja no només som bons per a fer cafès d’amagat, atendre trucades incendiàries i torejar amb comentaris tan maldestres com anònims... El periodisme es normalitza col.lectivament i es reivindica com a feina noble també per al gendre i també per a la jove –ja sé, Magda, que encara són minoria els homes que s’impliquen per la igualtat!-. Abans ho han fet pastissers, ferrers, advocats, pagesos i polítics mentre Vilanova segueix debatent si vol ser turística o industrial...i la Vegueria Penedès busca qui l’oficialitzi... I res no ha passat.
Ja ho va descobrir Lipovetsky a principis dels vuitanta quan va anunciar que “fins i tot la policia mira d’humanitzar la seva imatge, obre les portes de les seves comissaries, s’explica a la població, mentre l’exèrcit es dedica a tasques de serveis civils. Els camioners són simpàtics, ¿per què no l’exèrcit?” ¿Per què no el periodisme?
La Magda Bandera és la més seixantera de les grans periodistes joves d’avui. La més actual en termes de periodisme clàssic que és, com en el cinema, la música i el xató, el més necessari en temps de confusió i en temps de cuina de creació. Ella és, al mateix temps, la més postmoderna.
La Magda Bandera és la més activista, la més Maruja Torres; la més activa militant contra la desinformació, la més Amy Goodman; la més literària, la més Montserrat Roig; de les periodistes d’aquest país. Tenim per veïna una periodista global que no adapta el seu missatge al canal sinó que utilitza els canals al seu abast, en igualtat de condicions, per difondre el seu missatge. I se’n surt amb èxit.
El seu periodisme –consulteu ara mateix http://www.magdabandera.com-/ s’amara de la postmodernitat definida per Lipovetsky i intenta extreure’n els seus cels i denunciar-ne els seus inferns. En l’entorn constant de la dramatització dels mass media, el principals treballs de la Magda Bandera ens apel.len a sortir del “clima de crisi, inseguretat urbana i planetària, dels escàndols, catàstrofes i entrevistes punyents” allà on “sota la objectivitat de superfície, les informacions juguen amb l’emoció, amb el pseudo-esdeveniments, amb el cliché sensacional, el suspense”.
Com els reporters clàssics, la Magda Bandera difumina les barreres entre la seva vida, les seves aspiracions i les seves guerres perdudes. Es reserva, però, uns metres de distància amb la realitat per agafar noves arrencades per la seva feina, pels seus articles i pels seus projectes on semblen confluir a parts iguals els seus odis i els seus amors.
Pocs periodistes, i poques periodistes –ja recordo, Magda, que lluitar pels drets de les dones és lluitar pels drets humans!- tenen capacitat per rondar pel que és més proper, més íntim, i descriure les velles iniciacions sexuals o les darreres pulsions masturbatòries al país. I menys encara són els que mantenen –amb igual voluntat de rigor- la referència global del context més postmodern que s’oculta sota la crisi de Grècia o Islàndia i apareix al costat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o la pèrdua irresponsable d’aigua al Valle de Abdalajís.
La mateixa ambició i atreviment intel.lectual i professional de la Magda Bandera, el mateix nervi periodístic i el mateix batec arran de carrer en la seva percepció de la realitat és que cal reivindicar avui per aquesta vellíssima i bellíssima professió periodística que ha de recuperar els orígens i fer el que diu Rosendo Mercado del rock and roll –segons Magda Bandera dixit!- “denunciar, amb mala llet, tot allò que no està bé”.-
Xavier Grau i Roig
Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
PER LA MAGDA BANDERA JO NO ESTIMO JAUME I
De vegades, com ara, lamento de nou que s’hagi perdut la vinculació històrica i oficial i que la ciutat de Vilanova ja no sigui aquella Vila Nova de Cubelles. Amb la Carta-Pobla del segle XIII, Jaume I va donar raó de ser a molts d’aquells geltrunencs que fugien del seu feudal. El rei conqueridor ens va prendre també la possibilitat de dir avui que Magda Bandera és una periodista cubellenca. Això, més el fet gens banal que la Magda té registrat el seu naixement oficial a Sant Boi de Llobregat: que ja sabem des de Billy Wilder que ningú és perfecte! Ni tan sols els vilanovins.
Avui tampoc em ve de gust cenyir-me a la redacció estricta de la carta reial que va sentenciar la divisió de la Vila Nova de Cubelles –coses d’aquest país, on ve de lluny que és més fàcil dividir que sumar-.
La Magda Bandera s’incorpora a la selecta i gratificant relació de persones designades Pabordes de la Festa Major de Vilanova, amb exercici de cara al 2012. Això és motiu suficient pels del gremi per reivindicar-ne el talent, el geni, la personalitat, l’elegància professional i la capacitat de lideratge que destil.la aquesta periodista vilanovina de convicció, malaguenya de reivindicació i cubellenca per aclamació quan ella vulgui.
Amb la incorporació d’aquesta mena de rara espècie que són els periodistes a la distingida escuderia de pabordes vilanovins, la capital del Garraf honora també una immensa quantitat de professionals locals i comarcals. Es desmenteix que a la professió periodística se’ns desterri de la cosa pública i se’ns odiï: i ve a resultar una futilesa que en la cursa sobre la poca estima ciutadana que periòdicament avalua el CIS només ens hagin guanyat algun cop líders sindicals, diputats, senadors i ministres del govern.
La Magda Bandera representa tota una nova generació de joves periodistes del Garraf i del que ampul.losament, des de Catalunya, en diem “el país” i des de Madrid “este país”. Periodistes creatius, capaços, amb intuïció per seleccionar els temes a tractar, amb compromís. Professionals que manifesten una impressionant capacitat tècnica i un notabilíssim coneixement de l’ofici. I no els hi és aliè el fet que des de fa molts anys els municipis de la comarca han gaudit de mitjans de comunicació local públics i privats molt permeables a la incorporació de joves amb talent.
No en recitaré ara els noms. Ni dels i les periodistes ni tampoc dels mitjans. Aquesta és una professió on és tradició desconfiar de l’elogi de l’altre i on les empreses, les capçaleres i els programes de ràdio i televisió s’apilen en una mena de prestatgeria sense fi. Tot periodista, i tota –ja entenc, Magda, que el combat contra el sexisme és permanent!- pot presentar un currículum on la relació d’empreses desaparegudes és més ampli que les societats comparseres...
Amb la Magda Bandera a la relació de Pabordes 2012 els periodistes del Garraf presentem la nostra cara més oberta, més simpàtica i més reconeguda. Ja no només som bons per a fer cafès d’amagat, atendre trucades incendiàries i torejar amb comentaris tan maldestres com anònims... El periodisme es normalitza col.lectivament i es reivindica com a feina noble també per al gendre i també per a la jove –ja sé, Magda, que encara són minoria els homes que s’impliquen per la igualtat!-. Abans ho han fet pastissers, ferrers, advocats, pagesos i polítics mentre Vilanova segueix debatent si vol ser turística o industrial...i la Vegueria Penedès busca qui l’oficialitzi... I res no ha passat.
Ja ho va descobrir Lipovetsky a principis dels vuitanta quan va anunciar que “fins i tot la policia mira d’humanitzar la seva imatge, obre les portes de les seves comissaries, s’explica a la població, mentre l’exèrcit es dedica a tasques de serveis civils. Els camioners són simpàtics, ¿per què no l’exèrcit?” ¿Per què no el periodisme?
La Magda Bandera és la més seixantera de les grans periodistes joves d’avui. La més actual en termes de periodisme clàssic que és, com en el cinema, la música i el xató, el més necessari en temps de confusió i en temps de cuina de creació. Ella és, al mateix temps, la més postmoderna.
La Magda Bandera és la més activista, la més Maruja Torres; la més activa militant contra la desinformació, la més Amy Goodman; la més literària, la més Montserrat Roig; de les periodistes d’aquest país. Tenim per veïna una periodista global que no adapta el seu missatge al canal sinó que utilitza els canals al seu abast, en igualtat de condicions, per difondre el seu missatge. I se’n surt amb èxit.
El seu periodisme –consulteu ara mateix http://www.magdabandera.com-/ s’amara de la postmodernitat definida per Lipovetsky i intenta extreure’n els seus cels i denunciar-ne els seus inferns. En l’entorn constant de la dramatització dels mass media, el principals treballs de la Magda Bandera ens apel.len a sortir del “clima de crisi, inseguretat urbana i planetària, dels escàndols, catàstrofes i entrevistes punyents” allà on “sota la objectivitat de superfície, les informacions juguen amb l’emoció, amb el pseudo-esdeveniments, amb el cliché sensacional, el suspense”.
Com els reporters clàssics, la Magda Bandera difumina les barreres entre la seva vida, les seves aspiracions i les seves guerres perdudes. Es reserva, però, uns metres de distància amb la realitat per agafar noves arrencades per la seva feina, pels seus articles i pels seus projectes on semblen confluir a parts iguals els seus odis i els seus amors.
Pocs periodistes, i poques periodistes –ja recordo, Magda, que lluitar pels drets de les dones és lluitar pels drets humans!- tenen capacitat per rondar pel que és més proper, més íntim, i descriure les velles iniciacions sexuals o les darreres pulsions masturbatòries al país. I menys encara són els que mantenen –amb igual voluntat de rigor- la referència global del context més postmodern que s’oculta sota la crisi de Grècia o Islàndia i apareix al costat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o la pèrdua irresponsable d’aigua al Valle de Abdalajís.
La mateixa ambició i atreviment intel.lectual i professional de la Magda Bandera, el mateix nervi periodístic i el mateix batec arran de carrer en la seva percepció de la realitat és que cal reivindicar avui per aquesta vellíssima i bellíssima professió periodística que ha de recuperar els orígens i fer el que diu Rosendo Mercado del rock and roll –segons Magda Bandera dixit!- “denunciar, amb mala llet, tot allò que no està bé”.-
Xavier Grau i Roig
Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
1.8.11
9é Festival de Jazz al Celler-Cubelles
Día 04 d’Agost - Dijous
“Fran duet & Luca ”
Francesc Rivero - guitarra
Francis Liñan – saxo tenor
Luca Lavelli – Véu
Horari actuació: 19.45h. a 21.15h.
Preu entrada: 12 € Consumició mínima: 3 €
Dìa 11 d’Agost – Dijous “A P S A R A “
Pilar Fernandez - véu i guitarras
Marc García - guitarra , mandolinas i veu
Sopar Concert.............Preu: 36 € Hora: 21.00h.
_______________________________________________________
Aforament limitat Cal reservar
Pic & Jazz c/Jacint Verdaguer, 20 – T/93 8952914
9é Festival de Jazz al Celler – Cubelles
Dia 18 d’Agost - Dijous
“ NADIA’S QUARTET”
Nadia Basurto - veu Miguel Rodriguez-piano
Luciano Poli –Contrabaix Xavi Hinojosa-bateria
Horari actuació: 19.45h. a 21.15h.
Preu entrada: 15 € Consumició mínima: 3 €
______________________________________________________
Dia 25 d’Agost - Dijous
“JAM SESION ”
Luky Guri - piano
Sopar Concert…………….. Preu: 39 € Hora: 21.00h
30.7.11
foto/M Trives/arxiu Diari de Cubelles2007Festes no tan majors
Dilluns, 18 de juliol del 2011
Les festes majors són per a l'estiu. La majoria del país celebra en aquesta època la festivitat patronal que és un parèntesi en la vida quotidiana. L'estructura de la festa major, plenament vigent en infinitat de localitats, inclou referències religioses i activitats de tota mena, des d'esdeveniments esportius i representacions infantils fins a les parades de firaires o els focs artificials, sense oblidar, per descomptat, les inexcusables tardes i nits de concert i ball.
Però la crisi, inevitablement, ha arribat també a les festes. Els pressupostos s'han encongit i s'han reduït els contractes de tota mena. Les arques municipals, que pateixen de manera especial l'impacte de l'austeritat, no disposen de prou marge per igualar els pressupostos d'altres èpoques, de manera que s'imposa una programació de la festa amb menys dies, amb menys espectacles o amb una economia més restrictiva en la contractació.
A l'altre plat de la balança, no obstant, els ajuntaments també saben que la festa és una necessitat ciutadana que es viu així mateix com a motor econòmic per als veïns i per als visitants. El reclam festiu, més enllà d'una tradició mantinguda, genera beneficis, encara que els firaires i artistes són els primers que pateixen les conseqüències de la retallada. En qualsevol cas, s'imposa la imaginació i el maquillatge, l'afany per demostrar que tot contínua amb la mateixa intensitat malgrat les dificultats.
Font :
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/festes-tan-majors-1083535
28.7.11
Fotos/Arxiu Diari de Cubelles
La Festa Major Petita ja és aquí
Ja podeu trobar el programa d'actes de la Festa Major Petita a la web de l'Ajuntament de Cubelles. Consulteu l'enllaç: FESTA MAJOR PETITA CUBELLES 2011
Font: Ràdio Cubelles
27.7.11
imatge/A. Soler/agost/2011
I parlem de ....
A partir del 4 d'agost i fins al dia 28, no es podrà arribar fins a Barcelona en tren. Pujar al tren a Cubelles,baixar a Bellvitge i amb el mateix bitllet agafar el metro,bus i el que faci falta per arribar al destí .A la tornada el mateix.
A partir del 4 d'agost i fins al dia 28, no es podrà arribar fins a Barcelona en tren. Pujar al tren a Cubelles,baixar a Bellvitge i amb el mateix bitllet agafar el metro,bus i el que faci falta per arribar al destí .A la tornada el mateix.
Motius? El cobriment de les vies als accessos sud de l'estació de Sants.
24.7.11
Opinió/RENFE NO VOL PASSATGERS NOCTÀMBULS
Poques empreses han fet tant per evitar les derives noctàmbules de la població cubellenca a la gran ciutat de Barcelona com la ferroviària Renfe que segueix mantenint un horari de trens incompatible amb l’assistència a qualsevol sopar d’amics, projecció de pelis d’estrena o obra teatral i encara menys algun concert a Montjuïc. I no cal, com la setmana passada, que hi hagi “avaries elèctriques alienes a la companyia”...
El darrer tren de Barcelona-Passeig de Gràcia fins a Cubelles figura a les 22,59 en l’acolorida web de Renfe. Fins a Sitges a les 23, 59 i els mateix fins a Vilanova.
El format de viatge no ha canviat en dècades, excepció feta de l’augment constant del preu del bitllet i, això sí, la millora dels trens que s’han modernitzat fins a tal punt que ha calgut canviar les estacions per poder-hi pujar.
La distància ridícula que en termes de transport públic de qualitat separa el Garraf de Barcelona agreuja la poca flexibilitat, comoditat i cost que suposa per als veïns de la comarca utilitzar el servei ferroviari. Segueix sent encara avui un misteri i un greuge el fet de la poca disponibilitat horària de trens entre Cubelles i Barcelona, la durada del trajecte i el preu del bitllet. Igual succeeix en sentit contrari cap a Tarragona. I podem parlar també dels viatges i viatges que cal fer dempeus perquè els nous i flamants combois disposes d’un reduït nombre de places...
És per això que suposa un rellevant notícia que Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya hagi aprovat a proposta del PSC una resolució per millorar el servei ferroviari a Cubelles. A veure si ho veiem aviat!! S’ha aconseguit també que el preu del bitllet a Barcelona ens costi el mateix que a tota la resta de ciutadans de Garraf perquè a Cubelles ens segueixen gravant amb uns euros de més.
El Parlament de Catalunya ha aprovat “estudiar l’oferta de serveis ferroviaris actual entre Vilanova i la Geltrú i Sant Vicenç de Calders” etc, etc... “en el termini de sis mesos”. Això predisposa a pensar que abans del nou any el Govern de Catalunya revisarà els horaris i les freqüències de pas de trens per Cubelles. Això ja és molt. Més per aquells que des de fa anys i panys recorrem al tren per desplaçar-nos a la capital de Catalunya i hem vist avançar les millores en infraestructures des d’aquelles matinades quan el tren l’agafaven dos estudiants i el responsable de Correus a la vila... fins avui que l’estació gaudeix d’un aforament diari de 3.668 viatges de pujada més baixada.
S’ha de lamentar que al Parlament ha quedat encallada la proposta de col.locar més trens més d’hora a la matinada i més tard a la nit. Per tant, haurem d’emplaçar els amics a sopar més aviat, acostumar-nos a les sessions de cine de tarda i anar als concerts de grups amb hora de teletubbies. Seguirem insistint.
Les estacions de Sitges i de Vilanova i la Geltrú s’han modernitzat. A Cubelles, Adif ha invertit més de tres milions i mig d’euros i ha deixat unes instal.lacions impecables. És cert que cal també que Adif compleixi el compromís d’adequar la zona d’aparcament de vehicles i dignificar els accessos exteriors i zones verdes que han quedat malmeses per les pròpies obres de l’edifici de viatgers. A Vilanova, i també a Sitges, segueix pendent la millora dels espais d’aparcament i la comunicació amb la resta de la comarca.
La inclusió d’ascensors adaptats, la recrescuda de 68 cm. de les andanes per adaptar-les als nous trens, la millora de l’accessibilitat, la il.luminació i la modernització en general dels espais són millores més que notables.
Seguim tenint, però, qüestions resoldre i que defineixen la qualitat d’un servei públic que penso ha de ser de fàcil ús i accés, útil i que marqui la diferència.
L’estació de Renfe, o ara d’Adif, a Cubelles ha quedat estupenda però blindada a l’exterior, és una nova barrera pel municipi. Cal reivindicar l’apertura d’un accés per la banda de la zona marítima que garanteixi que els veïns de tots els sector a tocar de la platja no hagin de fer deu minuts més de recorregut per creuar les validadores. I ja sabem la polèmica sobre aquest tema a Vilanova.
L’estació barra ara el pas a les persones que des de la zona marítima –que té més de tres quilòmetres i mig- i que volen agafar el tren des de la famosa via dos fins a Barcelona.
També genera inquietud saber si la persona encarregada de dispensar els bitllets i abonaments haurà de fer-se càrrec de la mini zona de bar i que es repeteixi la lamentable situació que ja hem viscut:
Bon dia, un abonu mensual
Ok!! Marxant un donut!!
I no és menys important atendre les queixes del veïnat de la zona que, acostumat com està al pas de la circulació de trens, denuncia l’excés de decibels dels altaveus i la sonorització de l’estació matí, tarda, nit i matinada...:
Es recorda als senyors viatgers que està prohibit fumar al tot el recinte de l’estació...
I del propi soroll dels nous trens que s’entesten a recordar-nos de manera contundent quan s’obren i es tanquen les portes dels vagons...:
Pi, pi, pi pi p i pi...
No espero jo, ni molts usuaris fidels de Renfe, ara Adif també, que aquests aspectes arribin a ser motiu de debat entre els representants del Parlament de Catalunya però tampoc perdo la confiança que escoltant els usuaris i el veïnat la situació millori.
Ara per ara, com ha dit el diputat socialista Roberto Labandera i ha recollit el DIARI DE VILANOVA, “el Govern –de Catalunya, s’entén- treballa lentament”, i això quan parlem de transport públic no és gaire afalagador.
De moment la solució més pràctica que he trobat és quedar amb els meus amics per sopar a quarts de set al Passeig e Gràcia per no perdre el darrer tren cap a casa i mirar d’anar a concerts matinals de l’Auditori mentre no es compleix el fantàstic acord aprovat fa quatre dies al Parlament de Catalunya.
També em consola que amb l’èxit dels sms i el mail, el senyor de Correus ja no ha de passar fred una matinada qualsevol esperant la saca que aquells llegendaris trens verds i plata escopien –gairebé!!- com si fos material de rebuig: és clar, però, que eren només cartes per al veïnat d’aquella vella, atrotinada i tan llunyana estació de Cubelles...
(Article dedicat al meu amic X.C. que va relatar en temps real a través del mòbil la darrera epopeia de milers de viatgers de Renfe del Garraf que van quedar-se tirats a Vilanova i la Geltrú per l’enèsima avaria “aliena a l’empresa”, és clar!!)
Xavier Grau i Roig
Regidor de l’Ajuntament de Cubelles pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM)
23.7.11
Subscriure's a:
Missatges (Atom)